Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats

This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 

at |http : //books . google . com/ 

/^i<'•;%«ií^•.VA >r 





PRom 2lfT^I 

llïailüarí) CoUrgc ILíbraiü* 



lli Itnrv^rd Ccllcge,. i8i6MtS5^« llii» i»íU fi.-quircA 

Ute tncome to be otpended for bo«ks ** in l\m 

KpiuiLsh ÍJkngMMgc OT fur bo«^k$ il- 

lustmtlvc af Spanish hiitory 

OMÚ literature." 

Received {'l J^ cu.4 , \ '^ <\^ 

Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 



Digitized by 


Digitized by 








Digitized by 


Digitized by 







D. Joan Permanyer, President. 

D. Arthur Campion. 
» Jascinto Torres y Reyetó. 
» Anton de P. Campmany. 
» Francisco X. Tobella. 
• Sebastià Farnés. 
D Narcís Verdaguer y Callis, Secretari. 



Digitized by 





f Excm. Sr. D. Manuel Milè y Fontanals, President, 

ExcM. Sft D, VfcTort Balaguer. D. Miquel Victorià Amer. 

D, Joaquim Runió y Oks. » J L•i.vU Pons y Gallarza. 

f » Joan Cortada, » Antoni de Bofarull, Secretari. 


Dona Maria Mendo^ça de Vives. 


■f Eïcm, Sr D. Francisco Permanyer y Tuyet, President, 

f D. Joaquim Roca y Cornet, f D. M. Flotats y Comabella. 
f » J A. Llobet y Vall-llosera. • Joan Manyé y Flaquer. 
f » Vicens Joaquim Bastús. f » Adolf Blanch, Secretari, 


Dana Elissea Lluch de Rubió, 


^ D, Lluís Gonzaga de Pons y de Fuster President, 

D JoAQUíM Roaró Y Ors, f D. Pau Estorch y Siqués. 

-j- » Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu 

u Lluís Cutchet. » Manel Lasarte, Secretari, 


y Dona Carme de Bofarull. 

Digitized by 


ANY 189 1 7 


f D. Joan Illas y Vidal, President. 

D. Marian Aguiló y Fuster fD Manel Angelon. 
-f » Joseph Coll y Vchí. f « Joseph Llausàs. 

-}-» Miquel Anton Martí. Excm Sr D. Víctor Balaguer, 



t Dona Maria Josefa Massanes de Gon^aíe^. 


t D. Brauli Fox, President. 

D. Terenci Thos y Godina. f D. Manel Anglasell. 

t Excm. Sr. D. Manuel Milè y Fon- 
tanals, f n Joseph Subirana. 
Excm. Sr.D. Víctor Balaguer. f » Eusscbi Pascual, Secretari 


Senyora esposa de! Excel•lentíssim Senyor Gohernador Civil 

en representació de 

5. A, la Serenissima Sra. Duquesa de Montpensier. 


+ D. Joan Convida, President, 

D. Celestí Barallat. f D. Gregori Amado Larrosa. 

» Miquel Victorià Amer. t » Narcís Gay. 

t» Antoni Camps y Fabrés. « Damas Galvet, Secrefarí. 


Dona Victoria Penya d' Amer, 


D. Antoni de Bofarull, President, 

Y D. Adolf Blanch. D. Francisco Muns. 

9 Ggroni Rosselló. » Damàs Calvet. 

f » Lluís Roca y Florejachs. » Víctor Gebhart, Secretari, 


Dona Elena Cavaller de Roca, 

Digitized by 




+ D. Pau Valls, President. 

t D. Francisco Morera. D. Silvino Thos y Codina. 

» Teodor Llorente. » Eduart Vidal y Valenciano. 

» Víctor Gebhardt. t» Roben Robert, Secretari. 


Dona Manela Luna Ménde^ de Vigo, 


D. Marian Aguiló y Fuster , President. 

D. Gayetà Vidal y Valenciano. t D. Robert Robert. 
» F. Romaní y Puigdengolas. t » Marian Fonts. 

t» Joaquim Sitjar y Bulcegura. » F. Maspons y Labrós, Scri, 


Dona Dolors Llopart de Ai uns. 


ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer, President, 

D. Jascinto Labaila. D. Frederich Soler. 

D Felip Bertran. » Francisco Maspons y Labrós. 

» Felip Jascinto Sala. » F. Miquel Badia, Secretari, 


Dona Carme Mercader. 


i D. Adolf Blanch y Cortada, President, 

f D. Eussebi Anglora. D. Joseph Roca y Roca. 

» Joseph Maria Arnau » Francisco Miquel y Badia. 

Mossèn Jascinto Verdaguer. f » Pere de Rosselló, Secretari, 


Dona Mercè Estrada, 

Digitized by 



ANY 189I 9 


D. JosiPH Lluís PoifS y Galt.arza, President, 

f Mossèn Salvador Mestres. D. Ji>aquim Riera y Bbrtran. 

D. Ignasi Ramon Miró. v » Pere de Rosselló. 

D Joseph Puiggarí. » Joseph dé Palau, Secretari. 


Dona Franciscà Nanot ■ Renar t . 


t D. Estanislao Reynals y Rabassa, President j 

D. Miquel Victorià Amer. f D. Xavier Llorens y Barba. 

i Joseph d* Argullol y Serra. Joseph de Palau y Huguet. | 

» Rafel Ferrer y Bigné. » Joan Montserrat, Secretari. 


Dona Antònia Sacanella de Blanch ' 


D. Joseph de Letamendi, President. 

•{•D Manel Angelon. 7 D. Vicens W Querol. 

n Fèlix Marfa Falguera. Mossèn Ferran Sellarés. 

» Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coroleu, Secretari. 


Dona Maria Hubert. 


D Geron'I Rosselló, President. 

D. Marian Aguiló y Fuster. t D. Antoni Camps y Fabrés. 

+ » Lluís Roca y Florejachs. d Joseph Coroleu. 

Excna. Sr. D. Albert de Quintana. Mossèn Jaume Collbll, Secret. 

rbyna de la festa 

Evcma. Sra. Dona Oriola de Quintana y Serra. 

Digitized by 




Excm Sr, D. Albert de Qaínianaj President. 

D. Marian Agüíló y Fustekh D F. Masferrer y Arquirabau 

f "Antoni Camps y Fabrés ^ " ï*^""^ Nanot-Renart. 

f it Joseph Coll y Vehf. « J. Sardi y Lloret, Secretari 


Dona Antònia Ubachy Gutierrej. 


f D- Franxesch Pelay Bríz. President 

-7 D Adolf Bf.ANCH y CnuTAiu* D. Antan Aulesíía y Pijoan 

M Celestí Barallat y Falpucra. « Joaquim Fonianais del Castillo 
« Joseph Balari y Jovany * J. Roca y Roca^ SecrelürK 


Dona Rosa Pigrau^ 


D Lluís Cuichet, President. 

D, Antoni de Bofarull. 0. Etirich Gla 11 d i GirbaL 

ii D AM AS Cal VET. !3 Joseph Roca y Roca 

fil Pere de RosseI16* » J. Blanch y Piera, Secretari. 

HK^NA de la FESTA 

t Dona Emília Palau y Gon^atej de Quifano, 

7 Eïcm. Sr. D. Àntont Ros d" Olano, President. 

Y D, Gonzalo Scrraclara 7 D Andreu BaUfjuer y Merino, 

f fl Vicens Boix, n Joseph Blanch y Piera. 

ft Francisco Miquel y Badia n J Rikka y Bertran, Secretari. 


Dona Josejina. Sabater d" Aldayeri. 

Digitized by 


"XMTJ ■ • 

ANY 189I 



D JosEPH Lluís Pons y Gali.arza, President. 

f D. Adoi.f Blanch. D. Joseph Corolcu. 

n Fked&kich SÒi.rr. » Joaquim Riera y Bertran. 

» Fkancesch Ubachy Vinyeta » Àngel Güiía^rí, Secretari. 


Excma. Sra. Dona Carme Cendra de Domingo. 



•f D. Gonzalo Serraclara, President, 

D. Damas Calvbt. d. Manel Lasarte. 

9 Narcís Roca. » Joseph Pella y Forgas. 

» Emili Vilanova, Secretari, 


Dona Teresa de Gasset, 

» Àngel Quimera. 

7- D. Ramon de Siscar, 
A Joan Sardà. 
D Eaiili Vilanova. 


D. Tcodor Llorente, President. 

D. Conrat Roure. 

» Àlvar Verdaguer. 

» Francesch Matheu, Secretari. 


Dona ClotUde Parts. 


Mossèn Jascinto Verdaguer, President,, 

D. Ramon Picó y C\mpamar. D. Lluís Domènech. 

9 Krancesch Matheu. » Jascinto Torres y Reybtó. 

» Jascinto Laporta. » Narcís Oller, Secretari. 


t litre. Sra. Dona Dolors Caballero de Mercader 
Comtesa de Bell•lloch. 

Digitized by 




D. Fredí:rich Soler President. 

fD Manel Angqlon. D. Arrbur Gallard. 

>k Joan B Ferrer. » Narcís OUer. 

i> Joseph Feliu y Codins^. » Carles Pirozzini, Secretari.. 

rsyna de la festa 
DoíUjL Aurea Clav^de Ferrer, 


+ Excm. Sr. D. Manuel Mil4 y Fontanals, President. 

D. JosEpH LluÍsP.»ns vGallarza. d Marian Aguiló. 
Excm Sit. D. Víctor Balaguer. » Carles Pirozzini. 
D. Gerq^ii Rosselló. » Antoni de Bofarull, SecrelCQri^ 


Dona, Jose/ck Salvat (( Onyis. 


Excm. Sr. D. Manuel Duren y Bas, President. 

D Antoni de Bofarull. D. Honorat de Saleta-. 

)> Jjstin Pepratx. » Antoni Rubió y Lluch. 

^ Joseph Masríera. » Joseph Franquesa y Gomis. 



Dona Irene Archer de Sanromd: 


f D Vicens Wenceslao Querol, President. 

7 D, Marian Maspois y Labrós. D. FranciscoBartrína deAinemús 
» Joseph M.'i Vallés y Ribot. » Francisco Manel Pau. 
1» JoSGPW Fkaí^quesa y Gomis. » Josçph Ixart, Secretari. 


Dona If^bel íifue^ d^ Güeli» 

Digitized by 



ANY 189T I 3 


D Valentí Almirall President, 

D Franci<«co Maspons y Labrós 7 D Pau Bertran y Bros 
» R MOV Picó y Camp^mar. /. Gayetà Cornet y Mas. 

» Joseph Ixart y Moragas. » Cessar August Torras, Secreí. 


Dona Rosa Marqués de Uyd 


Rvnt. Dr. D. Jaume Collell, President, 

D Joseph M Arnau D. Ramon Aràbia y Solanas 

Excm. Sr. D. Bernard Torroja. » Ramon Enrich Bassegoda. 
D. Cessar August Torras. » Pau Sans y Guitart, Secretari, 


Dona Dolors de Carles de Robert. 


D. Marian Aguiló y Fuster, President. 

Lo Baró D. Carles deTourtoulon. D. Àngel Guimerà. 
D Marcelí Menendez Pelayo. » Pau Sans y Guitart. 

Mossèn JascintoVekdagukr. » Joaquim Cabot y Rovira, Se- /""^ 

creí ari. 


S, M. Dona Maria Cristina d" Hahshurg^Lorena. 
Reina Regenta d' Espanya, Comtesa de Barcelona. 


D. Angel Guimerà, President. 

D. Joan J. Permanyer. D. Joaquim Botet y Sisó. 

i> Fidel de Sngarminaga. » Joaquim Cabot y Rovira, 

s Isidro Reventós » Bonaventura Bassegoda, Se- 



Dona Maria Assumpta Sabé de Brossa. 

Digitized by 




D. Joaquim Rubió y Ors, President. 

D. Manuel Murguia D Joseph Maria Valls y Vicens 

» Enrich X Vidal y Valenciano » Bonaventura Bassegoda 
» Maní Genis y Aguilar d Sebastià Farnés, Secretari. 


Excma Sra. Dona Lluisa Goldman de Fastenrath, 

Digitized by 


ANY 1891 t5 


Excm Sr. D Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de t86i. 
D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Ma*g de 1862, 

» Joaquim Rubió y Ors. prodamit en 3 de Maig iS63. 

» Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de t866. 

» Joseph Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de 1867 
Y» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en ü de Maig de 1868. 
^n Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86g, 

» Jaume CoUell y Bancells, proclamat en 7 de Maig de 187 1 . 

• Thomàs Forteza. proclamat en 5 de Maig de 1873. 

Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de í8j4 

Frcderich Soler y Hubcrt, proclamat en 2 de Maig de 187S. 

» Àngel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de 1877. 

n Damàs Calvct, proclamat en 5 de Maig de 1878, 

» Jascinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880. 

• Joseph Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de i883, 
9 Ramon Picó y Campamar, proclamat en 3 de Maig de i885. 

» Tcrenci Thos y Codina, proclamat en r de Maig de 1887, 
» Joaquim Riera y Bertran, proclamat en 1 r de Maig en i8go. 
» Jascinto Torres y Rcyetó, proclamat en 1 i de Maig de i8go. 



t D.* Isabel de Villamartin 2 

> Dolors Moncerdà de Macià 2 

D. Marian Aguiló y Fuster 4 

t» Thomàs Aguiló i 

Digitized by 



D. Ferran Agulló 2 

11 Miqael Victorià Amer i 

Excw. Sk d. VrcTOh Balaguüh .... i 

Dh Franciíico Bartrina , , i 

ïi Ramon El. Bassegoda .... 1 

t» Pau Bertran y Bros i 

7» Adolf Blanch y Cortada 4 

i*» FHAríCESCH PelaY BkiZ 3 

» Dama^ Calvet 3 

jn Antoni Camps y Fabrés i 

» Emti] Coca. i 


j^i Marian Fonfs ♦ . . . i 

t» Thomas FuRTfc;fiA. , . 3 


u Martí Gcnfs y Aguilar. ....... i 

» Angeí. Gu M£kA* ....... , . 4 

» Joseph Marlí Falguera- ...» 2 

» Artur Masriera y Colomer 2 

j» Francesch Matbeu y Fornells 2 

ïi Apeles Mestres 2 

Jaume NoveUas de Molins i 

» Anicetde Pa^cs de Puig. * . i 

» Kamon Picó v Cami'^mar. , 4 

» JO^KPH LLL•Í'í PlíNS y G vllarza 3 

Excm. Sr. D Albert de Quiniana i 

D. Isidro Reventós i 


Y* Lluís Roca y Florcjachs. . i 

» Gekoni Rosselló.- 3 

> JoAQüJM Rubió y Ors 3 

ü Fkeüerich Soler,. 4 

» Sílvino Thos y Codina i 

tt Thereívci Thos v Codina. » . 3 

rt Ja^cikto ToHRF.s Y Revetó» 3 


» Jascinto V(írdaguér 3 

Digitized by 


ANY 189I 




D.» Maria de Bell•lloch 

-^ 9 Josefa Massanes de Gonzalez 

» Victoria Penya d* Amer 

D. Antoni Aulestia y Pijoan 

£xcM. Sr. d. Víctor Balaguer 

-J-D. Joaquim M. Bartrina 

D Ramon E. Bassegoda y Amigo 

-7» Pau Bertran y Bros 

-5-» Adolf Blanch Cortada 

D. Antoni de Bofarull 

» L'abbé Joseph Bonafont 

7 • Antoni Camps y Fabrés 

Lo Cançoner de Miramar 

D. Antoni Careta 

1» Francesch Carreras y Candi. 

A Jaumb Collbll 

D Joseph Coroleu • 

Srs. Coroleu y Pella 

•J-D. Salvador Estrada 

» Joan B. Ferrer 

rt Àlvar Font 

Y> Thomàs Fortcza 

9 Joseph Garriga y Lliró 

9 Joseph Ixart 

j) Víctor Gebhart 

n Martí Genis y Aguilar 

-{-o Joan Guiraud 

9 Víctor Lieutaud 

• Joseph Martí y Folguera 10 

» Francisco Masferrer y Arquimbau 

o Francesch Matheu y Fornells 

» Apeles Mestres 

t Excm. Sr. D, Manuel Milà y Fontanals 

Digitized by 



D- Antoni Moüns y Sirera i 

s Joan Montserrat y Arçhs. , . . , i 

n Lluís B. Nadal , 3 

ít Matheu Obrador Bennassar. , . i 

1 Narcís Oller , . 3 

» Aoiceí de Pagcs de Pui^ç 2 

w Joseph de Palau y Haguet , i 

I Pere d* Alcíntara Penya i 

i RAMor4 Picó v Campamar i 

lï Jaume Pomar y Fusté, , 2 

jú JosEPK Lluís Pons y Gallarza. . . , i 

H Joan Pans y Massaveu. . 3 

n Jo^eph Paíg y Cadafalch i 

^ Joseph Puig y Cadafalch-Cassimtro Bruf;ués y Escuder. . 2 

Excm. Sr. D, Albert de Quintana. i 

D, Jaume Ramon y Vidales. i 

» Isidro Reveniós 3 

» Manel Ribot y Serra ,.,.,, 2 

n Joaquim Riera y Bkrtran, 6 

f y* Lluïs Roca y Florejachs 2 

» Geromi Rosselló i 

» Joaquim Rubió y Ors 4 

n Salvador Sampere y Miquel, 3 

Freoerich Solkk 3 

» Ernest Soler de las Casas 1 

i* Mossèn Joan Segura. Pbrc i 


n Jascjnto ToRHES Y Rkyktó. . . , 2 


MossiíN Jasci?jto Verdaguer 4 

D, Eduart Vidal y Valenciano 2 

• üa/etS Vidal y Valenciano. * * 3 

n Emili Vilanova, .,,,., 3 

Digitized by 


aNV 189 í 19 



D. • Maria de BclUlloch • • ' 

I» Dolors Moncerdà 5 

» Victoria Penya d* Amer 6 

M me. Rosa Anals de Roumanille i 

tD. Thomàs Aguiló i 

» Ferran Agulló y Vidal 4 

» Miquel Victorià Amer i 

» Víctor Amor i 

■7 sJoseph d^ ArguUoly Serra i 

» Antoni Aulestia y Pijoan i 

ExcM. Sn. D. VÍCTOR Balaguer 3 

Bonaventura Bassegoda i 

D. Ramon E. Bassegoda y Amigo 4 

7» Pau Bertran y Bros i 

7 » Adolf Blanch Y Cortada 2 

» Antoni de Bofarull 8 

» Antoni Bori y Fontesté 2 

V» Francbsch P£lay Briz 3 

» Víctor Brossa y Sangerman 1 

s> Daiiàs Calvet 5 

V » Antoni Camps y Fahrés 8 

» Antoni Careta y Vidal 1 

V» Francisco Casas y Amigo 4 

» Enrich Castelnau 1 

CdeM i 

Lo Cançoner de Vilatort 1 

D. Emili Coca y Collado 7 

» Jaumr Collbll y Bancells I 

n Joseph Coroleu é Inglada 2 

o Miquel ^osta y Llobera i 

70 Pere Courtais i 

•5- »» Salvador Estrada i 

Un fadrí de Montanya i 

n. Bartomeu Ferrà y Perelló 2 

7» Marian Fonts 3 

Digitized by VjOOQIC 


^D, Guillem Forteza j 

Ti Thomàs Fortkza 2 

^ JosEPH Franquesa Y Gomis 5 

w Joseph Franquet y Serra , 

íi Arthur Gallard 2 

» Martí Genis y Aguilar- 2 

» Salirador Genis ' , 

» Ancel GurMERA , 

t^ Joan Guiraud , 

Jordi 3 

D, Manel Lasarte , 

n Gabrjcl Lïebrcs y Quintana 1 

fl Tcodor Llorente. , 

i Joseph Martí y Folguera. ,f) 

ï> Ramon Maslfern , . 

i> Arthur Masriera y Colomer 4 

" Francesch Matheu y Fornells a 

» Gabriel Maura. , 

n Apeles Mestres 3 

n Antoni Molins Y Sirera 2 

» Joan Moané , , 

Armengol de Monisech i 

D, Joan Montserrat y Archs* 2 

p Francisco Muns , 

i" » Pere Nanot Renart , 

B Lluís B. Nadal 3 

B Joan Nebot y Casas. i 

fl Jaume Novellas de Molins i 

» Matheu Obrador y Bennassar. 2 

íi Anicet de Pagès de Puig y 

Ti Pere d' Alcàniara Penya y Nicolau j 

Pere Pi y Parera , , . 4 

D. Ramon Ptcó v Campamar. . * , 6 

7a Felip Piroz£Íni y Martí, ♦ . . . 3 

7» Fclíi Pízcueta p . 2 

» Joan Planas y Feliu. . . ► 2 

p Caries Pons de Ginebreda i 

» JossPH Lluís Pons y Gam.arza 2 

* Joan Pons y Massaveu i 

Eicm. Sr. D. Albert de Quintana 2 

Dr. Frederich Rahola , 

» Isidro Raventós y Amiguet 3 

ï Manuel Ribot y Serra 2 

s Joaquim Ríera y Bkrtran. , 12 

Digitized by 


ANY 1891 



tD. Lluís Roca y Florejachs 4 

» Joseph Roca y Roca 2 

» Joaquim Rubió y Ors é . . . . i 

> Frsdbrich Soler 5 

» Ernest Soler de las Casas i 

E.T.deM 2 

fD. Joseph Taronjí y Cortés 2 

)ï Therenci Thos y Codina 4 

D Jascinto Torres y Reyetó 4 

» Sebastià Trullol y Plana i 

» Francbsch Ubach y Vinyeta .... if» 

»> Agustí Valls y Vicens 5 

A Pere Antoni Ventalló 2 

> Jascinto Verdaguer 4 

fD. Joseph Verdú i 

» Gayetà Vidal y Valenciano i 

j> Pere Ramon Vidal 2 

» Miquel Zavaleta i 

Anònims 12 


Excm. Ajuntament de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Gerona. 

Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de las Balears. 

Excma. Diputació provincial d^ Alacant. 

M. I. Sr. Rector d* esta Universitat. 

M. I. Sr. President de la Acadèmia de la Llengua Catalana. 

M. L Sr. President de la Acadèmia de Bonàs Lletras. 

Los Mestkbs en Gay Saber. 

Digitized by 





Sr. Comte de BelMloch. 

» Marqués de Castellbell. 
D. Manuel Farguell. 

» Eussebi Güell. 

Sr. Marqués de Comillas. 
D. Ferren de Miró d' Ortaffà 
» Ferran Puig. 


Abella y Cirera, Pere. 
Aguiló, Plàcit. 
Alcayde, Francisco de P. 
Aldavert, Pere, 
Aldrich, Albert. 
Aleu, Antoni de P. 
Alió, Francisco. 
Almirall, Joan. 
Alsina, Ferran. 
Amat, Gervasi. 
Amigo de Cabo, Pere. 
Arno y Maristany, Pere. 
Andreu y Serra, Ramon 
Arissó, Lluis. 
Arolas, Jaume, 
Arteman, Miquel. 
Arumí, Joaquim. 
Arús Y Arderiu, Rossendo. 

Arús y Boada, Alfons. 
Arrau y Miquel Cassimir. 
Auléstia, Antoni. 
Bach de Portolé, Antoni. 
Bagunyé, Jaume. 
Balaguer y Merino, Jaume. 
Balaguer y Torner, Andreu. 
Balansó, Llorens. 
Balarí, Joseph. 
Baixeras, Ignasi. 
Barallat, Celestí. 
Bardera, Joseph. 
Bardera, Ramon. 
Bartolí, Pau. 
Bartrina, Francisco. 
Bas, Àngel. 

Bassegoda, Bonaventura. 
Bassols V Prim, Joan. 

Digitized by 


ANV 1891 

Basté 5 Ferrer, Andreu, 

Batlle, Llorens. 

Batlló, Enrich. 

Batlló, Frederich. 

Bertran, Felip. 

Bertran y Rubio, Eduart. 

Blanch y Mora, Joan. 

Blanch y Piera. Joseph. 

Blanch y Romaní, Joseph. 

Bonay, Frederich. 

Bordas, Frederich. 

Borràs, Valentí. 

Boter, Francesch de 

Bou, Jaume. 

B0Z20, Jaume. 

Broci Guillem M." de. 

Brossa y Sangerman, Victor. 

Bulbena, Arthur. 

Bulbena y Tusell, Antoni 

Caballé, Joan. 

Cabot y Moliné, Ricart. 
Cabot y Rovira, Joaquim 
Camarasa, Esteve. 
Camin, Àlvar M.« de 
Campmany, Antoni de P. 
Camprodon, Joan. 
Canals, Emili. 
Canyellas, Joseph. 
Capdevila, Millan de la C. 
Capella, Bonaventura 
Capella, Timoteu. 
Carbó, Ferren. 
Cardellach, Carles. 
Carles, Emili. 

Carreras y Candi, Francesch. 
Carreras, Joseph. 
Casades, Miquel. 
Casas y Font, Enrich. 
Casas y Font, Francisco. 
Casas y Rubiol, Melcior. 
Cascante, Joseph. 
Castellet y Samsó Joseph. 
Castellvell, Jaume. 
Cavarocas, Flore&ci. 

Cevallos, Ignasi de. 
Civil, Pere. 

Clapers y Berenguer, Joseph. 
Coll, Lluis. 
Coll y Escofet, Pere. 
CoUasso, Enrich. 
Colom, Gabriel. 
Colomer y Coll, Francisco 
Coma y Xarpell, Antoni 
Comas, Enrich. 
Comas, Ramon. 
Cornet, Magí 
Cortada, Gonzalo. 
Costa y Camp, Francisco. 
Costa y Pujol. Joseph. 
Cuadras, Manuel. 
Cuadras y Feliu, Antoni. 
Cussachs Andreu. 
Cutxet, Lluis. 
Danès, Joseph. 
Daniel, Eussebi. 
Delàs, Ferran de. 
Domènech, Eduart 
Domènech, Lluis. 
Duren, Joaquim. 
Duran y Bas, Manuel. 
Duren y Folguera, Modc!>t. 
Duren y Ventosa, Ramon. 
Elias y Dou, Esteve. 
Escuder, Manuel. 
Escubós, Albert. 
Esquirol y Soler, Miquel. 
Estalella, Arthur. 
Estanyol, Joseph. 
Estassen, Lluis. 
Fàbrega y Cortés, Magí. 
Fàbregas, Anton M.» 
Fàbregas, Francisco. 
Falguera, Fèlix M.« 
Farnès, Sebastià. 
Ferrer y Graner, Àngel. 
Ferrer y Vidal,^Joseph. 
Figuerola, Francisco. 
Fina yGirbau, Eussebi. 

Digitized by 




Fitfir é Inglés, Joseph. 
Flos y Calcat^ Frandsco. 
Folguera y Duran, Manuel. 

Fonoïleda, Jaume. 

Font, Joan. 

Font, Pau. 

Font, Víctor. 

Fontanals, Tomàs. 

Fontanals, ManueL 

Farmiguera, EmilL 

Fornells, Ramon. 

Franquet y Cortada, Enrich. 

Freiias y Freixas, Joan 

Fulla, Franci.tco 

Fuster y Domingo» Narcís. 

Galí, Pau. 

Gallart, Arthur 

Garabús, Joscph. 

Garriga, Joseph 

üassol y Millé, Joseph. 

Gatiüsy Duran, Just. 

Gay, Joaquim. 

Ga^za Altred. 

Gibert y Riera, Eduart 

Giralt, Manuel. 

Giralt, Modest. 

Girona, Ignasi 

Gironds, Mateu 

Gispert, Manuel. 

Gorchs, Ceferí. 

Grifell, l*ere 

Guilera, Jaume. 

Hiia y Morros, Felip de. 

Hita, Felip Miquel de. 

Illa, Jaume. 

Imbert, Eduart. 

Lacarobra, Joan. 

Lorenzale, Ricart, 

Llacuna, Esteve. 

Llagostera, Lluis. 

Llavallolj Teodor. 

Lleó, Modest. 

Lligé, Joan. 

Llopís, Baldomero. 

Llopis, Manuel. 

Llorens, Jaume. 

Llorens y Riu, Francisco. 

Llorens y Riu, Joseph. 

Macii, Eussebt. 

Malagrida, Alfons. 

Maluquer v Viladot, Joan. 

Mallofré, Joseph. 

Manonville, Joseph. 

Marlés^ Gumersindo. 

Maristany, Agustí. 

Maristany y Olivé, Pere Grau 

Marqués, Manuel. 

Marsal, Joseph. 

Marsillach, Joaquim. 

Martí, Julià. 

Martí y Sagristà, Miguel. 

Martorell, Bernardí. 

Martorell, Joseph. 

Mas y Ramis, Domingo. 

Maspons, Francisco. 

Masriera, Frederich. 

Masriera, Joseph. 

Masó, Fèlix G. 

Masó y Torrents, Jaume. 

Matas y Burgués, Miquel. 

Matas y Picanyol, Joseph. 

Matheu, Emili. 

Matheu y Fornells, Francesch. 

Matheu y Fornells, Joaquim. 

Milà, Tomàs A 

Millet, Joan. 

Millet, Francisco. 

Millet y Millet, Jaume. 

Miquel y Badia, Francisco. 

Miquelerena. Pelay de 

Mirabent, Joseph. 

Miret y Serra, Joan. 

Mitjans, Juli. 

Molmc, Ernest. 

Molins y Sirera, Antoni. 

Monclús, Joseph. 

Montserrat, Joan. 

Moragas y Barret, Francesch. 

Mundi y Giró, Jaume. 

Muntadas, Bernat. 

Digitized by 


ANY I 69 I 


Nadal y Jordana, Felip. 
Negre, Pau. 
Nicolau, Joaquim. 
Noguera y Vila, Lluís. 
Nogués y Polo, Lluís. 
Nogués yTaulet, Jaume. 
Novellas de Molins, Jaume 
Obradors, Sebastil. 
Oller, Narcís. 
Onríols, Joan B. 
Padrals, Arthur. 
Palau Gonzalezy Pere. 
Parés, Eduart. 
Pascual, Anton. 
Pascual y Nin, Joan 
Pella, Joseph. 
Parés, Ramon D. 
Permanyer, Joan. 
Perpinyà Ferran. 
Perpinyà, Joan. 
Pi, Enrich 
Pigrau, Carles. 
Pin y Soler. Joseph. 
Pirozzini, Carles. 
Pla y Soler Mají. 
Planella, M acari. 
Pol y Baralt, Joaquim de 
Pons y Massaveu, Joan. 
Porcar y Tió, Manuel. 
Porta, Oscar. 
Prat de la Riba, Enrich. 
Prim, Miquel. 
Puig y Cadafalch, Joseph. 
Puig y Mauri, Ferran. 
Puig y Valls, Narcís. 
Puigpiqué, Francisco. 
Puigventós, Jaumçi 
Quintana, Sixt. 
Quintas Joseph. 
Ravell, Rafael. 
Recanyo, Anton. 
Renaud-Germain, Emili. 
Reventós. Joseph. 
Reyentós, Isidro. 

Reventós y Jener, Joseph. 

Riba y Lledó, Francisco. 

Ribalta, Miquel. 

Ribas y Fargas, Joseph. 

Ribas y Serra, Joseph. 

Ribot y Clement, Francisco. 

Ribot y Serra, Manuel. 

Ricart F. de Córdoba, Felip. 

Ricart y Caralt, Ramon. 

Riera, Enrich. 

Riera v Penosa, Jaume. 

Riera y Rubió. Emili. 

Rigualt, Tomàs de A. 

Riquer, Alexandre. 

Riu, Sebastià. 

Rius, Leopolt. 

Ribera, Joaquim. 

Robert, Agustí. 

Roca, Arthur. 

Roca, Joseph M.» 

Roca y Sans, Ramon. 

Rocafort, Àngel. 

Rocamora, Manuel. 

Rogent, Elías. 

Roger, Martí. 

Roger, Miquel. 

Roig, Jaume. 

Roig y Puny et Joseph. 

Romanyà, Francisco. 

Rubió y Lluch, Antoni. 

Sadó, Pau. 

Sagrera, Pere. 

Sagnier, Ricart. 

Sala, Pere. 

Sala, Francisco de P. 

Salvat Xivixell, Francisco. 

Saudiumenje Magí. 

Sanromà, Domingo. 

Sans, Ramon. 

Sans y Guitart, Pau. 

Santaló, Pere. 

Sardà Joan. 

SeiXy Jaume. 

Selva y Rubió, Emili, 

Digitized by 




Senties, Miquel. 

Serra, Jaume. 

Serra y BonioU Joscph. 

Serra y Torroella, Pere. 

Scrrahima, Maurici. 

Serrallés, Pere< 

Seríi Domingo. 

Sitjar y Coca, ManueL 

Soli^ Baldomero. 

SoriaiiOj Ramoti. 

Sunyol: Anton. 

Sunyol, Marcelt. 

5uayol^ Ramon. 

Sunyol y Botey, Esteve. 

Tarré, Emili. 

Tayàf Joseph, 

Tintorer, Francisco M, 

Tintorer, Joaquim M. 

Tintorer, Lluís M. 

Tintorer, RafeU 

ThoméSf Avclí. 

Tbomàs y Bigaa, Josepb. 

Tobellsj Francisco X. 

Torrent, Lluís. 

Torrent, Raiel, 

Torrabadella, Manuel. 

Torras^ César A, 

"l'orrcs y Vilaró, Ramir. 

" Porres cassan a j H erm cac|4 i 1 li o 

TrílJa, Vi fred. 

Tusquets, Joan 

Ubach y Vinyeta, Joseph. 

Urgelles de Tovar, Agustí. 

Uriacb, Joseph. 

Vails^ Agustí. 

Valls, Timoteo. 

VaÜs y PalteroUa, Joaquim. 

Valls y Vicens, Joseph M. 

Valls y Vicens, Agustí. 

Vallés y Ribot, Joseph Maria. 

Ventosa, Andreu. 

Verdaguer, Àlvar. 

Verdaguer y Callis, Narcís. 

Verdú y Puigjaner, Manuel. 

Vergés, Francisco de P. 

Verges, Pere Nolasch. 

Viaderi Lluís. 

Vial, Joan. 

Vidal, Enrich X. 

Vidal, Lluis Marian 

Vidal, Maurici. 

Vila, Andreu. 

Vilanova^ Emili. 

Vilumara, Ricart. 

Vives, Alfred. 

Viza y Maní, Joan. 

Ward, Beniamí. 

Ximeno, Joücph. 


Ger ona. 
Ferrer, Joan B. 

Sant Celom. 
Draper^ MiqueL 

La Garriga. 
Rosselló, Joseph de 

Ramon Vidales, Jaume. 

Digitized by 






Als experts trovadors y honorables escriptors de Ca- 
talunya y de tots los antichs comtats y realmes ahont la 
nostra llengua es parlada ó coneguda, los VII Mantene- 
dors del Consistori dels Jochs Florals de Barcelona en 
r any xxxiii de llur restauració, salut. 

A fi de donar bon cumpliment a la honrosa comanda. 
que '1 respectable Cos d' Adjunts nos feu lo dia 17 de No- 
vembre del any prop-passat , vos convidam à pendre 
part en los Jochs Florals d' enguany que, en conformitat 
als Estatuts y bonàs costums establertas, se regiran per lo 


Lo primer diumenge de Maig, que s^ escau enguany 
al dia 3, se celebrarà la poètica festa, en la que seran 
adjudicats als autors de les tres mellors poesies que hi 
obten, los tres premis ordinaris que oferex cada any P 

Digitized by 



Excm. Ajuntament de Barcelona, protector y jade temps 
antich aymador de la Gaya Cieneia. 

Lo primer premi, que es una Englantina d' 07\ serà 
donat al autor de la mellor poesia sobre fets histórichs ó 
gestes glorioses de Catalunya,© bé sobre usatgesy costums 
de nostra benvolguda terra, essent preferida en igualtat 
de mèrit la escrita en forma de romanç ó llegenda. 

De la segona joya, la Viola d^ or y d* argent^ se 'n 
farà entrega al autor de la mellor poesia lírica, religiosi 
ü moral. 

Lo tercer premí, anomenat d' honor y cortesia^ con- 
sistent en una Flor nalural^ s' adjudicarà à la mellor 
composició en vers sobre un tema que 's dexa al bon 
gust y criteri del autor. Seguint la bella costum d' antich 
establerta, lo poeta quí obtinga aquest premi deurà fernc 
present à la dama de sa elecció, la qual, proclamada 
Rema de la festa ^ cntregarà desde son seii presidencial 
tots los altres premis ah guanyadors. 

De mesa més, lo Consistori ha rebut per adjudicar, 
en la ma texà festa los següents: 


Un objecte d' art^ ofrena del Exm. é Ilm. Sr. Bisbe 
de Barcelona, que s* adjudicarà «à la mellor composició 
en prosa que refcresca lo brillant período histórich que 
determinà V establiment definitiu dels Comptes de Bar- 
celona en Y antich palau dels Bisbes de la matexa ciutat y 
la traslació dels prelats barcelonins al lloch que avuy los 
hi servex de morada.» 

í/na medalla d* or^ oferta per la «Lliga de Catalunya» 
a la me'lor colecció de efemèrides de la Historia de Cata- 

Digitized by 



ANY 1891 


lunya, contades ab estil popular y forma escayenta per 
servir d' atractivola lectura.» 

Una ploma <V or^ oferta per V il-Iustre català de Fran- 
ça Exm. Sr. D. Justí Pepratx «à la composició poètica 
que retraurà mellor la glorificació de la llengua catalana 
en la Festa dels Jochs Florals del any 1888, oberta y tan- 
cada ab paraulas catalanas pel primer ministre d^ Espanya 
y ocupant lo trono de Reyna dels Jochs Florals la Reyna 
Regent del Estat espanyol, Comtesa de Barcelona.» Lo 
senyor Pepratx dexa al Consistori plena llibertat per la 
adjudicació d* aquest premi. 

Un exemplar del Sticlers Hand Atlas, dó de la «Asso- 
ciació Catalanista d' Excursions Científicas», aal autor de 
la mellor Monografia d^ art ó d^ historia de la nostra terra 

En conformitat als estatuts dels Jochs Florals, podran 
concedirse Ms accèssits y mencions honorífiques que Ms 
Mantenedors judiquen merescuts. 

Totes les composicions deuran ésser rigorosament 
inèdites y estar escrites en antich ó modern català d' 
aquest Principat, de Mallorca y Valencià, ó en qualsevol 
dels dialectes del mitx jorn de Fransa, ab tal que Ms autors 
fassan per manera d' escríureles à semblança del antich 
provençal ó català literari. 

Lo Consistori se reserva per un any, à comptar del 
dia de la festa, la propietat de les obres premiades. 

Tots los treballs deuran ésser remesos en la Secretaria 
del Consistori (Canuda, 14 segon) avans del mitjdia del 
I d' abril vinent, acompanyats del plech clos que con- 
tinga 'I nom del autor y duga en lo sobrescrit lo títol y 
lema de la respectiva composició. 

Los plechs que contingan los noms dels autors no 
premiats se cremaran, com de costum, al acte matex de 
la festa. 

Que U Senyor vos done llum d* inspiració pera cantar 
ab esperit verament català la Pàtria^ la Fe y V Amor^ y 

Digitized by 



a nosaltres discreció en judicar y acert en premiar als més 


Fou escrit y firinat lo present cartell en la ciutat de 
Barcelona al primer dia de Janer del any 1891, per los 
VI [ Mantencdors: Joan Permanyer, President. — Arthur 
Campion, — Jascl^to Torres y Reyetó. — Anton de P. Cap- 
many. — FïíA\CfSGO X, TOBELLA — SeBASTIA FaRNÉS. — NaR- 

KA^ Verdaguer y Callis^ Secretari. 

Digitized by 


ANY iSgi 3j 


Després de la convocatòria escrita y publicada per 
aquest Consistori, han sigut oferts los següents premis 
pera adjudicarse en la festa dels Jochs Florals de Maig 

Un objecte <r art ^ que ofeieix la Excma. Diputació 
Provincial d' Alacant, al mellor romans basat en un fet 
gloriós de la historia d' Aragó. 

Un objecte d" art^ ofrena del Exm. Ajuntament de 
Reus, à la mellor composició poètica, deixant lliure 'I 
tema, però declarant preferible la d' assumpto gloriós 
escaygut à Reus ó en la provincià de Tarragona. 

Un objecte d* art^ que ofereix la Exma. Diputació 
Provincial de Tarragona, à la mellor Monografia sobre 
un fet histórich de la Etat Mitja relatiu à Tarragona. 

Un objecte d' arty ofrena del Centre Escolar Catala- 
nista^ al millor travall cientí6ch sobre M Regionalisme y 

Un objecte i' art^ ofert per lo Centre Català de Saba- 
dell^ «à la mes genial poesia en pocas estrofas y de concep- 
tes valents, enérgichs y precisos, que, interpretant lo mes 
pur esperit catalanista, sia pròpia pera constituir, posada 
en música, V Himne Nacional de Catalunya». 

A eixos premis son extensives les prescripcions acom- 
panyatories del dessusdít Cartell. 

Barcelona lo de Mars de 1891. — Lo President^ Joan 
J. Permanter.— Zo Secretari^ Narcís Vebdaguer y 

Digitized by 


Digitized by 




Número i.— L' Amor. Hi ha una vida^ etc. — 2. Joguirva. 
Del llit al cel. — 3. La Historia y la Tradició. Inseparables. 
— 4. La vida y la mort. Et mors ultra non erii. — 5 Un cant. 
Vibra igual ab clara aubadà.^^ 6. Vpra mar. Idili, — 7. 
Quadret. Salve, dimora. — 8 L' esmolet. ;Adeu!^g, jA lluy- 
lar! Per Deu batalla — /' ermità li crida, etc. (Verdaguer). 
— !0. La pau del cor. Techo paji:{o à donde, etc, (Fr. Lluís 
de León). — 11. La Música. Psallum nomini Domini Altissi- 
w/. (Ps. 7, V. íS).•r^í2. Lo Roser. Glòria al Senyor, etc. 
(Verdaguer). — 13. Al Sol. Balada. — 14. jQué es trist lo ser 
pobre! Lletreta. — 15. Al Lluminar nocturno. Cuàn dulces 
llegan al alma. (Cabanyes). — 16. Recori. /Pobrets/. — 17. 
La guitarra espantadorír. Lo ser cobart don* vergonya — 18. 
Lo primer amor. No .v' olvida may — 19. La Primavera. Cau- 
sa nostrce letitice. — 20. i Un àngel més! Non estmortua. — 21. 
La firucatana. Una canso més. — 22. Idili. Chú credesia, que 
soito umane forme, etc. — 23. Oda é Lamartine. Jeune enco- 
re, — 24. La rondalla de la" boja. Sense 7 seny, etc. — 25. 
Lu meva pàtria. {Visca lliure Catalunya! (J. Collell Pbre). — 
26. Amorosa. Rossinyol que vas à Fransa, etc. ^27. La Gita* 

Digitized by 



na. No me la diràs, etc,—2%. En Bach de Roda. No 'm ma - 
tan per ser traydor —2g, W Oreneta. Volveràn. (Gustavo 
A. Becquer).— 3o. Himne nacional de Catalunya. Avant. — 
3i. iNi may! Ella. — 32. Las llibertats catalanas. Pàtria, — 
33. Nubolada. Llum del sol. — 84. A una minyona. Es ai- 
xerida. — 35. Charitas. Tot un Deu, etc. — 36. La flor del 
atmetller. Flori la primera, — 37. Pàtria. Qui enjon^a é alsa 
'Is pobles (Jascinio Verdaguer). — 38. jSurge, patn&l Apos- 
tols de las reivindicacions, (Narcís Verdaguer). — 39. A ella. 
Me va enganyar com à un jc/wo.— 40. Caniich de Moi- 
sès. Fortitudo mea. — 41. Infantesa. De la mare y perla 
mare, tot amor. — 42. Mort y vida. Hoy te he regenerado. 
(Fr. Lluis de León). — 43. Al Progrés. Avant. — 44. La 
tornada.-— 45 Ripoll. Pro aris et focis, — 46. La fé catalana. 
Qui enfon\u ó alsa Us pobles. (Jascinio Verdaguer). — 47 Par- 
lament, j Mercaders! fora V temple. — 48. Pàtria. A Barceló- 
na en 1888. — ^49. Las tres flors. Jesús, Joseph y Maria. — 5o. 
Cançó nova. Cançó vella. — 5i. L' hereu Pi. /Sacrilegi/ — 52. 
Lletrasde marbre. Ultratomba. — 53. La casa de Deu. Oberta 
sempre. — 54. Glorificació de la llengua catalana. Y ^q ui pot 
duptar, etc. (Menendez Pelayo). — 5d. Venus dçl camp. Ma- 
ter natura. — 56. Himne paxr\ói\ch. Deu y pàtria es nostre 
lema. — 57. Alena — 58. La locomotora. Llum^ progrés y lli- 
bertat. — 59. Catalunya. Ahir, avuy, demà. — 60. L' esquirol 
y la tortuga. Qui siga confrare, etc—Gi. Casoris. Home ca- 
sat, burro espatllat — 62. A Don Quixot. — 63. Primavera 
trista. — 64. Caritat. Hi hu un cami que du al Ce/.— 65. Him- 
ne nacional de Catalunya. Germanó. — 66. Vinticinch anys. 
Tristesas. — 6j. En la Seu. Domus àurea. — 68. Santa Creu de 
Maig — 69. Pregó. Per orde del senyor Batlle. --'jo. La mi- 
llor victorià. Resos poden més que llansas. — 71. La sardana. 
Oh, tradicions éle la terra. — 72 Himne à la pàtria. Vet- 
llem^ cantem, lluytém.-^j'ò. La bandera gremial. Salut, peno 
del poble. -^j^. Lo baixell dels emigrants.— 75. L' estihueide 
Sant Martí. Ja ets dv/a.— 76. Lluyta del cor. He perseguit los 
goigs com la coloma... (Francesch Pelay Briz).— 77. La botiga 
del fuster. Pressentiment. ^jS. Renaixensa. ^Qué hi fà, qué 
hi fa que 'ns vinga d' ardenta ponentada. (A. Blanch). — 
79. Excelsior. Cantichs d' amor. — 80. Rccorts. Maj^ més. — 
8f. À Barcelona. Redempció. ^Í2. À Tarragona, iValU^Ü. 

Digitized by 


ANY 1891 35 

À la mort de Jesús. Flor d* amor. — 84. Somni d' amor. De- 
liri,— S5. Lo castell de Sant Maní. Soletat.S6. Diàlcch.ATo 
^m volen per rey conèixer, etc, — 87. Dias de dol. Pobre pà- 
tria. — 88. Acció de gracias. Deléitate en el Senor... — 89. 
La carretera. No passarà.-^go. La llissó de navegar. Idili 
dramatich. — 91. Sol. Consuela mi destierro. (Kempis).— 
92. A curull. La non, non. — 93. La gratitut. Virtus. — 94. Lo 
dia de Nadal. Cad'* any mes pochs. — 95. Lo darrer cònsol. 
Moriat, inquit, in pàtria, etc. (Cicero). — 96. Tres besades. 
Petons en la boca, en la galta, etc. — 97. Llàgrimas. ^Qui no 
plora en esta v/rfa?— 98. Lo darrer dia. Justícia. — 99. Viatje 
uriístkh. Lo pare r la/illa. — 100 Lo pastor discret. De mo- 
ralitat y senzilles y etc. — loi. Virolay. Maig. — 102. La flo- 
rista. Compadiula.^^ío3 La benedicció del auba. Fé. — 104. 
Lo caní del or. Lo rey del món.^ioS. Los ballesters en tau- 
la. Iista batalla fué una de las mas nombradas, etc. (Zurita). 
— loó. Epístola moral. Si mon oeuvrt n^ es pas un asse:( bon 
modèlè... (La Fontainc). — 107. Celistia. Las estrelletas, 
etc. — 108. Lo confessor de, Girona. — 109. Marina. Pobref. — 
no. Crepúsculs. Velut Umbra. — 11 1. Glorificació de la par- 
la catalana en los Jochs Florals de Barcelona de 1888. No es 
morta, noia que tants cors alenta. (Bofarull). — 112 Lo 
Coll de Panissars. /i4>^ del que caygui. — ii3. Trégua. Al 
descans. — 114. La Creu de Santa Creu. Damunt d'* un 
aspra roca, etc. — 11 5. Finís. Spes. — 1 16. La Florista Amor. 
— 1 17. Ritmes d' amor. Esclats del cor. — 1 18. La Tyro Cata- 
lana. Ora et labora. — 119. La Catedral de Colònia. Quan V 
ànima està embojrrada. (Àngel Guimerà). — 1 20 O blanco nèu 
found te!^-i2i. Cantas ausèls. — 122. Lu dona adúltera. Ca- 
ritat.^123 Hivern. Multa renascentur, etc. (Horaci).— 124. 
Oda à Jensemin. Ma plumo es feble pèr V escriueúre, etc. — 
125. Lou cor. Es dins lou cor de F ome... — 126. Pàgina d' 
amor. ;0h esperansas, oh plers... (F. X. G.)— 127. Lo 
plany de la fulla. ^Quién sabé dó va?— 128. La mort del vell. 
Qui manet in Charitate... — 129. Deliri. Zo /òc/i crema y 
abrassa mas entranyas. (V. Balaguer). — i3o. La poesia cata- 
lana Renaixensa. — i3r. La fe y lo dupte. La/e salva. — 132. 
Himne à Catalunya. Per la vida *s pert la vida.— i33. La ca- 
miseta de Jesús. Ja en la falda, etc. — 134. Renyina. jHefet 
bé!^í3S. Lo que no mor. Forma y fons. — 136. La madras- 

Digitized by 



ira. Odi à mort^ — 137. La nostra rassa. Síi/m/.— i38. Lo men- 
dica ni. Quadret r^í3Q, La nit de Reys, Fe y Esperansa. — 
140. Fantasies religioses. Jesús, Maria y Joseph. — 141. Ca- 
ritat. Co regne de Deu, — 142. La tapera. Ampur danesa 
— T43. Gelosia. Amorosa, — 144. Los Jochs Florals de 1888. 
Esperansa, — 145, Cant derrer Viscut he molt sens ésser co- 
negut (A usí as March 1. — 146. Lo derrer dia. D* alli ha de 
veriir à judicar, e/c— 147. La pàtria. Qui V any ora la com- 
prèn. — 148* Escornalbou. — 149. La guardiola. Caritat. - 
t5o. Bon temps Cubre la tierra el amor, (Piferrer). — 
r5i> Lo primer petó. Fou el de la mort, — 152. Sant Martí. 
Pro pàtria — [53. Ripoll. Bressol de la pàtria. -^iS^. Nit 
serena. — }55. La Clau. Mes val giny que /orsa. — 156. Cada 
cosa pel seu temps. — íSy. Ceguera mortal. Atrassos. — 158. La 
queixa d' amor, jDe la terra al Cel! — iSg. Argentona histò- 
rica, ïngenium sibi quod vàcuas, etc. — 160. iSomniava! Arri- 
barà? — TÓr. Noucl. Lou Segnour Dieu, etc. — 162. Franse- 
Cüialougne. jAh! se me sabien entendre, etc. (Mistral).— 163. 
Lou pa n tai de Maria. Rosa Mystica. 

Digitized by 



A dos quarts de duas de la tarde del diumenje dia 17 
de Maig del any i8gi, en la gran sala de contractacions 
de la Llotja de Barcelona, se celebra la solemne Festa 
dels Jochs Florals, que fou la xxxki de llur restauració. 
Als sons de la marxa del Rey en Joan, feu sa entrada a 
la sala y passà a ocupar sos llochs respectius en V estrado 
la comitiva oficial que \s componia: del Consistori de 
Manteuedors; del Excm. Sr. Alcalde Constitucional de la 
ciutat, D. Joan Coll y Pujol, acompanyat d' alguns sen- 
yors Regidors, en representació del Excm. Ajuntament; 
del Excm. Sr. President de la Diputació Provincial de 
Barcelona, D. Manuel Planas y Casals, y 'Is diputats 
provincials D. Joaquim Badia y Andreu, y D. Ramon 
Duran y Ventosa; del M. litre. Dr. Mossèn Celestí Ri- 
bera, canonge de la Seu, y Mossèn Tomàs de A. Ri- 
gualt, en representació del Excm é Iltm. Sr. Bisbe deia 
diócessis; del Excm. Sr. Rector de la Universitat literària, 

Digitized by VjOOQIC 


D. Julià Cassana; de representants de les principals Cor- 
poracions de Barcelona, yademés del Excm. é Iltm. Doc- 
tor D Joan B. Grau, Bisbe d' Astorga. 

A la dreta del estrado prengueren seti la Presidència 
y M Consistori y a la esquerra Ics autoritats y representa- 
cions, ocupant les restants cadires V honorable Cos d' 

Destinat à la Reyna de la Festa, s' alsnva al fons del 
estrado M trono sota bell dosser de flor; y ranfiatges, y a 
cada banda d' ell hi havia penjades tarjes de dol ahont 
eran escrits los noms dels poetas, artistas y bons patricis 
de nostra terra morts en V any que finava. 

En la sala ocupavan llochs de preferència les llustres 
dames que en anys anteriors foren proclamades Reynes 
de la Festa, omplint lo demés una concurrència atapahi- 
/da, composta en gran part de bellíssimes y distingides 
dames y senyoretes, a qui s' havia fet present, al entrar, 
d' un artístich pom de flors, com es de consuetut en 
aquesta Festa. 

L' Excm. é Iltm. Sr. Bisbe d' Astorga, à qui V Exce- 
lentíssim Sr. Alcalde cedí la Presidència, declarà oberta 
la Festa. 

Lo President del Consistori D. Joan Permanyer y 
Ayats encomanà la lectura de son discurs (I) à D. Joa- 
quim Cabot y Rovira, essent en varis indrets rebut ab 
grans aplausos que esclataren llarchs y unàuims al final. 

L' infrascrit Secretari llegí la memòria reglamentaria 
(II), .donant compte del veredicte del Consistori. 

Y passant à obrir lo plech corresponent à la composi- 
ció Lo plany de la fulla (III), premiada ab la Flor natu- 
ral (Amaryllis vitata) resultà esserne autor D. Jaume 
Novellas de Molins, qui elegí Reyna de la Festa à la 
senyoreta Dona Isabel Güell y López. Entre Ms acorts de 
la marxa del Rey En Joan y una ovació d' aplausos de 
la concurrència passà la Reyna à ocupar son setial. 

Llegí la poesia premiada D. Joseph Blanch y Piera, 
essent coronada sa lectura ab un esclat d' aplausos. 

Digitized by 



Lo primer accèssit A Curull (IV) resulta ésser com- 
posició de D. Ernest Soler de las Casas, qui passà à re- 
cuilir de mans de la Reyna la distinció obtinguda. 

Del segon accèssit Cada cosa pel seu temps (V) va 
resultarne autora Dona Dolors Moncerda de Macià, a la 
que una Comissió del Consistori ana a cercar y acompa- 
nya, entre picaments de mans^à rebre 1 premi, quedantse 
al costat de la Reyna com en tals cassos s^ acostuma. 

La poesia Lo baixell dels emigrants (VI) compos'ció 
de D. Francesch Ubach y Vinyeta, que guanyà lo premi 
de la englantina d' or fou llegida per D. Lluis Tintorer y 

Lo mateix D. Francesch Ubach y Vinyeta fou procla- 
mat autor de la poesia Primavera trista (VII) guanya- 
dora del primer accèssit. 

De la que guanyà M segon accèssit La Bandera gre- 
mial (VIII) ne resultà autor D. Bonaventura Bassegoda 

D. Víctor Brossa y Sangerman fou guanyador del 
ters accèssit ab la poesia Pregó (IX) 

Passant als plechs corresponents à les poesies que, 
aspirant à la Viola d' or y argent, foren distingides pel 
Consistori resultà: 

Autora de La benedicció del auba (X) Dona Dolors 
Moncerda de Macià, essent dita composició llegida pe/ 
Sr. Blanch y Piera. 

De la poesia Lo darrer dia (XI), que guanyà M primer 
accèssit, D. Martí Genis y Aguilar, de Vich 

Y de la titolada Ceguera mortal (XII), distingida ab V 
accèssit segon, D Antoni Careta y Vidal. 

Resultà autor de la poesia Escornalbou (XIII), que 
guanyà 'I premi ofert per T Excm Ajuntament de Reus, 
D. Joseph Martí y Folguera, y llegí la dita composició 
D. Manuel Rocamora. 

Lo premi ofert per V ilustrc català de Fransa D. Justí 
Pepratx, y adjudicat à la poesia Glorijicació de la parla 
catalana (XIV), fou eatregat à D. Jaume Pomar y Fusté, 
que 'n resultà autor, y va llegiria. 

Digitized by 



D, Francisco Carreras y Candi, proclamat autor de 
la Monografia Argentona històrica (XV) guanyadora del 
premi ofert per la «Associació catalanista d' excursions 
científicasB, no 's presenta à recullirlo. 

Y, finalment, s' obri M plech corresponent à la poesia 
L' Esquirol r la tortuga (XVI) distingida ab un premi 
que acorda ínstituhir lo Consistori, essentne proclamat 
guanyador D, Ernest Soler de las Casas, qui, després de 
rccullir lo premi, passà à llegiria, ab lan bona acullida 
del pCibiich, que per callar los aplausos hagué de repetir 
la integra lectura de la mateixa. 

L' infrascrit Secretari passà à donar lectura del Dis- 
curs de gracias (XVII) que havia escrit V llustre Mantene- 
dor d' enguany, D. Arthur Campion, discurs tot sovint 
interromput pels aplausos deia concurrència, que al final 
dedicà al senyor Campion una entusiasta ovació. 

L' Excm. é Iltm. Sr. Bisbe d' Astorga declarà closa 
la Festa ab un discurs molt sobri de paraula, més ri- 
qufïsim d' entussiasme y bons concells, calurosament 

De tot lo que V infrascrit Secretari ne prengué la pre- 
sent acta en lo iloch y data dessusdits. 

Narcís Verdagi kr Callis. 

Digitized by 


^yvF^:^^ -'V 

I. — DISCURS DEL President del Consistori, D. Joan 
Permanyer y Ayats, 

II. — MEMÒRIA DEL Secretari del Consistori D. Nar- 
cís Verdaguer Callis. 

Digitized by 


Digitized by 




Aquest lloch de honor, ahont sempre s' hi havia pujat 
per mèrits propis, enguany, Deu m' ho perdoni, V ocupo 
jo qui no 'n tinch d' altre que 'i de portar un nom que, 
encara que modest, recorda fets d' enteresa verament ca- 

Lo honorable Cos de Adjunts, girant los ulls enrera, 
los ha fixat en lo qui en tal dia com avuy portava, fa tren- 
ta un anys, sa veu, al celebrarse per segona vegada en lo 
present sigle eixa (esta; y volent honrarlo després de mort, 
com r havia ja honrat en vida, m' ha cridat pera repre- 
sentar lo meu pare. 

Tal volta m' haja pres també en compte T amor intens 
que bat en mon cor per Catalunya; y encara que ni aixís 
puch arrivar a deurer la distinció à un mèrit propi, per- 
què aquest amor es en mi també hereditari, necessito créu- 
rho. D' altra manera ni alé tindria pera dirigirvos, sen- 
yors, la paraula. 

Creyentho aixis, per altre part ha de serme permès 
parlar tan sols de Catalunya, contemplantia en son passat, 
en son present y en son esdevenidor; jcuadro exhuberant 

Digitized by 



de recorts gloriosos^ realitats ttisias y falaguerasesperan- 

En son passat Al través de la espessa boyra que 'ns 
amaga las edats que foren, alia ei los temps de la miste- 
riosa generació dels pobles, jo hi veig en las valls y mon- 
tanyas en que avuy, formant ciutats superbas^ humils 
burclis ó escampadas masías, s' hi assentan nosiras llars, 
aplechs d' homes que hi tenían las sevas, y que identifi- 
cats també ab la terra hi rehian de la naturalesa las ma- 
tcixas impresions que nvuy hi rebem no^íiltres. Alia en 
aquells temps que 's perden derrera dels horisonts a que 
nostra vista no arriva, lo laceta que desde sa encontrada 
contemplava al capvespre I' aspra serra de! Monserrat, 
devant dels marlets. y agullas que coronan sa inmcnsa 
massa, devia sentir una admiració consemblant à la que 
al contemplaria sentim nosaltres, y quan se cubría lo 
Montseny de neu rebia com nosaltrei ne rebem avuy sa 
freda alenada. 

Jo no sé ben be quins foren los seus costums^ jo no 
conech son organisme social y polítich, jo apenas trobo 
en los menhirs, dòlmens y murs ciclópeos, que à sol y 
serena han sobreviscut à la obra destructora dels sigles, 
una que altra senyal que 'm mostre los llochs que pobla- 
víin, mes aixis y lot me apar que en aquells llochs y en 
aquells homes hi oviro los informes encontorns de nostra 

Mes tart, quan Roma hi posa sa feixuga planta, en 
eíxas montanyas y valls hi sento ressonar la veu del pa- 
triotisme que llensa crits de independència^ y figurantme 
que Ms cims y recona las desde ahont nostres pares, al 
principi del sigle, abatiren las aligas francesas, son los 
mateixos punts estraïégichs que, guiats per son coneixe- 
ment del país, escullirían lo,-i naturals de aquesta terra en 
aquell sigle remot pera abatre lasaligas romanas, penso, 
qui sab, si la pedra mitj ensorrada al fons de la vall, so- 
bre la que mortalment ferit per la certera bala de nostres 
montanyesos cayguc exanime T any vuyt lo granader de 

Digitized by 



NapoIeoD, es la mateixa pedra que estimbada, desde dalt 
del cingle per lo forsui bras del illergeta donà mort esga- 
rrifosa al legionari; y plaume mirg portat per la imagina- 
ció, creure que uns y altres esforsos foren impulsats per 
la mateixa pàtria. 

De aquell temps ne sabem tan sols lo que Roma tin- 
gué a bé que'n sapiguessim, mes sas narracions apassio- 
nadas qo impedeixen que 's destaquin heróycas las figu- 
ras de Indibil y Mandoni, y si las conmocions ab que 
somohuen aquells capdills, la que avuy es terra catalana 
no son los moviments característichs del ser que ja te vi* 
da pròpia, per forsa s' ha de convenir, quan ménos, en 
que son las palpitacions convulsivas ab que durant la ges- 
tació dona signes vitals lo ser de que s' espera la exis* 

Es tan fort lo poder de Roma, que arriba al fi a so- 
metre tota la Pem'nsula y la cohessió que li dona, es sos- 
tinguda per los Gots que al ferse Senyors de ella, per me- 
dis, qne son avuy y es de témer sian sempre un enigme, 
portan nova forsa externa pera mantenir unidas las parts 
que avans vivíàn separadas: mes al rompres en la batalla 
de Guadalete lo poder coherent de la Monarquia Goda 
altra vegada se desfà' à bossins la antiga Iberia. 

Naix llavors Catalunya y al seu costat los demés re- 
yalmes de la Península; y al saludar en aquest moment 
sa aparició gloriosa, jo no puch ménos, senyors, de so- 
metre ab tota Ilealtai à vostre ilustrat criteri una conside- 
ració, que no perquè lluyte ab corrents de opinió general 
que fa anys s' admeten sens reparo, deixa de ésser més 

Estem avesats, ^racias als vicis de nostra educació, à 
creure, quan meditem sobre la vinguda dels alarbs, que 
1 mal mes gran de aquell cataclisme fou la destrucció de 
la unitat ibèrica. Y bé ; Ab quin dret podem y devem jut- 
jar nosaltres avuy que fos un mal lo que si en realitat ho 
hagués sigut podían remediarlo, no mes que volentho, 
los qui sentían sos efectes? 

Digitized by 



Mny com llavors havían tingut los espanyols necessi- 
tat de juntarse Devant de un mateix perill, fent cara al 
cnemich comú, apar que V instint de la pròpia conserva- 
ció devia impulsarlos à unirse, ó, millor dit, à seguir 
units; y no obstant, lo primer efecte de aquell important 
aconteixement es la separació Tots se preparan a la de- 
fensa, mes la reacció que segueix al paroxisme dels pri- 
mers moments, obra per separat en distints llochs de la 
Península, formant diferents núcieosde resistència. 

Semblava que tots aquells territoris esperessin que 's 
desfés lo Nas artificial que 'Is apresava pera restablir la 
seva individualitat perduda, y per molt que 'Is interessés 
deslliurarse del jou africà que 'Is doblegava, apar que Ms 
interEsava més recobrar sa antiga personalitat. D' altra 
manera, en lloch de separarse, haurían estret més los Has-' 
sos que Ms unían y baix la base de unió haurían emprés 
la gloriosa obra de la reconquista. 

Jo no puch may deturarme à meditar sobre aquell 
aconteixement, lo més trascendental de nostra historia, 
sen^ que 'm persuadesca, més y més de que la tan enal- 
lida unitat de Espanya pot constituhirse violentment per 
la forsa, convencionalment per lo càlcul, jamay per mo- 
viments espbnsius y naturals de las parts que, quan se 
abandonan a sí mateixas, lluny de gravitar vers un cen- 
tre comü, tendeixen à separarse, com si fossen planetas 
que, formant part de una mateixa constelació, deguessen 
móures per òrbita diferent é independenta. 

Naix llavors Catalunya, y jo recordo de son naixe- 
ment llegendas y tradicions que m' enardeixen. No sé 
qué hi hïi de cert respecte de OtgerCatalon yde soscom- 
pinys los Barons de la Fama, mes la mateixa incertitut 
de sa existència cubreix lo naixement de ma pàtria d' una 
misteriosa vaguetat que m' encanta. 

De la existència de Jofre lo Pelós ne linch noticia se- 
gura, y acep[ant com à verosímil la explicació, que de 
referència a son valor y Ilealtat se sol donar à las barras 
de sanch ab que se segellà ia nacionalitat catalana, desde 

Digitized by 




aquell punt la veig crexer y muntar^» no sabent que admi- 'I 

rar més, si los fets gloriosos que ^vuy encara cantan ab Jj 

veu èpica los poetas^óT organisme admirable de sa cons- 1 

titució interna, vers la qual ara mateix giran los ulls los J 

publicistas, desitjosos de repéndren lo secret per reani- '4 

mar ab ell las constitucions modernas. ;i 

Jo veig desde llavors en lo desè sigle rellampegar en | 

la Catalunya de Borrell II raigs de cultura, tant més ex- 3: 

plendencs quan més foscas son del mon las tenebras. ' B 

Jo en lo sigle xi obro lo llibre del Usatges, y à prc- 1 

sencia de la munió de costums vivificants y justos que V ^ 

integran, miro ab respecte, de una part lo seny y tino ^ 

practich del poble que ab sos actes los creava y d* altre 
la prudència y dots de govern del príncep que volgué 

Observo com axampla las fronteras Ramon Berenguer 
III, lo victoriós paladí de la Emperatriu d' Alemanya, y 
com traspassantlas lo seu fill Ramon Berenguer lo Sant, 
després de conquistar Lleyda^y Tortosa, planta lo sagrat 
signe de la Creu sobre los murs d' Almeria. 

Veig com unidas las coronas de Aragó y Catalunya, 
en la testa de Alfons lo Cast, arrela més y més V esperit 
cristià en nostra patría. ' % 

Sens que sàpiga esplicarme las causas, reflexiono so- 
bre *ls fets de la vida pública y sobre Ms fets tal volta més 
misteriosos de la vida privada de Pere II, de aquell rey 
que, vencedor en las Navas de Tolosa, ha merescut lo 
sobrenom de católich res no obstant Y haver mort fent 
armas contra 'I Papa. 

Embaladit m' aturo a contemplar la colossal imatge 
de Jaume, no per admirar sas proesas, sinó per admirar 
com, compenetrantse poble y rey, sentan de una manera 
definitiva los fonaments de la Constitució Catalana. Dig- 
ne fou del poble à qui governava aquell rey de atlètica 
figura y nobles aspiracions, que al estendre son brascon* 
quistava regnes, y fou digne de son rey aquell poble que, 
seguintlo en sas conquistas, aprofitava las horas vagaro- 

Digitized by ViiOOQIC j 


sas, no per donar las lieys ais mars, com usualment sol 
dirse, síno per recullir las lleys queab lo moviment etern 
de sas onas y 'I fer brugit de las tempestas las mars han 
imposat als homes, à íi de que, recuUidas ó recopiladas, 
pogués éll y los demés pobles millor observarlas y jamay 
cap d' ells tractés d' imposarshi, oblidant que U mateix 
Emperador Romà, semidéu en la terra, no había vacilat 
en reconéxeho, dient ab senzilla y gràfica frase que avuy 
encara 's conserva en los Códichs: jo so senyor de la ter- 
ra; la lley ho es del mar. 

Y quan desde D. Jaume, gran y prepotent Catalunya 
en r interior se contempla ella mateixa en V espill cla- 
ríssim de sas Corts ahont se reflectan sas llibertats ben 
arreladas, y fa sentir son pes en 1' exterior dins lo con- 
cert general de las demés nacions d' Europa, jo la veig 
per entre Ms regnats de Pere M gran, de Pere M Ceremo- 
niós, de Jaume II y de Alfons, de aquells reys que sota 
las naus góticas de nostres temples cenyiren la corona 
que sos antecessors cenyiren baix las macissas arcadas 
dels temples romànichs, y de Joan I de qui sempre en 
aquest lloch cal ferne especial memòria; y, de recort en 
recort, segueixo las crónicas gloriosas fins que al arribar 
à en Martí V Humà se condol mon ànima ab gran 

Al apreciar un fet qualsevol de la Historia no pot fer- 
se pas abstracció dels seus efectes. 

La mort d^ en Martí, sens successió directa, porta à 
en Ferran de Antequera: en Ferran de Antequera no es 
més que U precursor de 'n Ferran lo Católich. 

Perquè, donchs, nos condolem al pensar en la mort 
del Rey en Martí? Si la unitat d' Espanya fos sentiment 
que brotés espontàneo en nostres cors, deuríam alegrar- 
nos d' una vicissitut que obrí lo camí à la unió de Ca- 
talunya y Aragó ab Castella. Y no obstant tots d' una 
manera instintiva veyem ab dolor interrompres aquí la 
nissaga de nostres monarcas. 

Altra volta, donchs^ ma Uealtat ni* obliga^ encara, que 

Digitized by 


ni^ I HI. 


sia anant contra corrent, à cridar vostra atenció sobre lo 
que la unitat representa. 

Pensemhi tots ab lo que semblant contrassentit signi- 
fica; penseuhi particularment vosaltres, los que no podeu 
discórrer sobre 'I passat y M present de Catalunya sens 
que us esglaye la sola idea de que 's puga conmoure i' 
unitat nacional; penseu bé lo que pot significar lo tec de 
que 1 goig y entussiasme que sentim al repassar las ges- 
tas de nostra terra, se converteixi en concirós abatiment 
à presencia de una mort, cual importància única consis- 
teix en haver preparat la unió que solidà lo casament dels 
Reys Cathólichs. 

j Los Reys Cathólichs! full de nostra historia que no 
m' atrevesch à llegir ab veu alta. 

Declamem sempre eontra Felip V. Tot nostre odi se 
concentra en lo rey que en un moment de venjansa, quan 
no havían pogut apagarse en son pit las resolucions vio- 
lentas que desperta la guerra, donà lo colp de gràcia à la 
autonomia catalana, y oblidem que Felip V no hauria 
vensut à no haverlo precedit Felip IV y Felip III qui en- 
tregats à la mercè dels seus codiciosos favorescuts üliva- 
res y Lerma havían dessangrat la nació catalana; que | 

aquesta no hauria pogut dessangrarse sense las feridas que 
va deixar obertas Felip II en sas llibertats al imposar 
abans de tot y sobre tot sa voluntat soberana; y que lo 
cér de la voluntat de aquest Rey se forjà en lo regnat de 
son pare Càrlos V ab los elements deixats per sos besa- 
vis los Reys Cathólichs. 

i Ah senyors! De nou convé fixar la atenció sobre la 
unitat d^ Espanya. 

Coincideix «ab lo casament dels Reys Cathólichs una 
tendència general europea contraria à las llibertats cris- 
tianas, que Ms pobles havían afermat durant la Edat mit- 
jana. Aquesta tendència trobà bona sahó à Castella. Des- 
prés de la feble resistència que poble y magnats feren per 
salvar unas llibertats que per lo malament que en aqqe- 

Digitized by 




Ha terra havian sigut fonamentadas, millor deurian con- 
siderarse com privilegis, com si se condolguessen de la 
sort dels altres juntaren per sa part totas las forsas per 
aterrar las llibertats aragonesas y catalanas. 

Si Catalunya y Aragó haguessen seguit separadas de 
Castella, sos monarcas s' haurían deixat portar ^iqui ho 
dupta? de las corrents generals que conduhían en aquell 
temps à tots los reys al absolutisme preconisat per Lute- 
ro; mes, posats devant per devant de sos pobles, aquests, 
ab sa fermetat, haurían salvat quan ménos, los fonaments 
principals de nostras institucions venerandas. 

Contra M Rey que tractava de trepitjarlas vencia la 
potenta veu de Fivalkr quan Catalunya vivia sola; con- 
tra M Rey que las trepitjava hauria vensut, també, la veu 
viril d' en Claris, si no hagués estat Catalunya acompan- 
yada y no hagués tingut lo Rey elements estranys per 

Separats de Castella, a no duptar^ s' hauria fet sentir 
en nostra terra V influencia; però no hi ha dupie, tam- 
poch, de que en mitj de tot al apagarse lo foch ardent de 
nostras llibertats hauria quedat caliu suficient pera que 
quan se tractà de restaurar en Europa lo govern repre- 
sentatiu, baix lo simbol del sistema parlamentari, hagués 
pogut novament regenerarse Catalunya baix lo peu, no d' 
una constitució artificiosa y convencional, sinó d' una 
constitució verament catalana. 

Com més un pensa ab los bens passats, més los mals 
presents contristan V ànima. 

A mans de Felip V la unitat espanyola và acabar de 
estrènyer los nusos que la tenian lligada Desde llavors 
Catalunya que havia esmersat totas sas en sa dar- 
rera tentativa pera salvar sas llibertats, visqué sens esma, 
alertargada, esclava. Fou esclava; y faltada, com T esclau, 
d^ ideals, privada de tota iniciativa y avesada à fer abs- 
tracció de sa existència, acabà fins per perdre la noció de 
sa personalitat. Allavors se li digué: la llengua de Caste-« 
lla es la de Espanya; tu ets una part d' Espanya, per lo 

Digitized by 



tant ta de Castella es la teva llengua; y Ms Catalans que 
en sa inmensa majoria no iaparlavan ni la entenían,par• 
lantia malament los pochs que la entenían y la parlavan, 
ho cregueren aixís, sens que 's paressin a esplicarse com 
podia ser que hi hagués un poble que tingués una llen- 
gua y ne parlés un' altra. Se li digué: la teva historia es 
la historia de la nacionalitat espanyola, de aquella na- 
cionalitat que restaurada per Don Pelayo tingué son bres* 
sol en Covadonga, per posarhi lo testimoni del cel se ins- 
crigué en sos calendaris à San Fernando com à Rey d' 
Espanya, y sense que s' espliqués eom era que hagués de 
anar a buscar son passat en terra forastera, de sas cróni- 
cas fins ne perdé la recordansa. Se li digué: lo teu dret 
no es tal dret, no es més qu' una abigarrada escepció de 
la llegislació general d' Espanya; y sense adonarsen de 
que en ell enmotllan sos fills totas sas relacions jurídicas, 
desde M naixement a la mortalla, ella mateixa calificà de 
dret comú lo de Castella mitj avergonyíntse de perturbar- 
lo. Se li digué, en fi: tu no ets rés y rés has de fer. La di- 
recció dels teus interessos píiblichs la senyalarem nosal- 
tres: ton dret civil, satélit del nostre, seguirà aquest en sa 
òrbita, y fins las lleys vos las aplicarem nosaltres que no 
las entenem ni coneixem las costums vostras per poder- 
nos fer càrrech dels cassos pràctichs en que han de apli- 
carse. Res has de fer: treballa; y Catalunya treballa sens 
idea de lo que ella era abatuda y desconcertada. 

Prompie vingué un moment en que semblava morta, 
y en realitat hauria pogut creures que havia mort si al 
comensament d' aquest sigle las hosts francesas no ha- 
guessen vingut à despertaria. 

Al crit de «Independència» s' alsà novament Catalun- 
ya, y ab feréstech coratge, sos fills, aturan aquellasaguer* 
ridas legions que de victorià en victorià habian recorre- 
gut tota la Europa. 

Novament reprèn llavors, sens que ella mateixa n' he- 
gai esment los contorns de sa individualitat passada; y 
cuant en temps veniders Y historiador tracti de apreciar 

Digitized by 



la època fatídica que haurà transcorregut desde Felip V 
fin- lo dia que torni à recobrar Catalunya sa autonomia, 
abarcantia de una sola mirada y sens que la impresiódels 
detalls desvlhin lo seu judici, sostindrà, que, à pesar de 
totas las imposicions y violencias, Catalunya havia con- 
servat sa personalitat en estat latent, y senyalarà pera 
demostrarho la guerra de r any vu/t, tot enardint à sos 
contemporanis ab lo recort dels fets que en ella més hi 

La gutírra de T any vuyt serà, sempre, proba irrecu- 
sable de la personalitat de Catalunya, per més que sos 
fills al passar V ültim francès la ratlla deixessin V arma 
pera tornar al treball sens donarse compte de lo que 
aquell fet significava. 

Treballant y en só de pau pren novament fesomia 
pròpia y característica la individualitat de Catalunya; y 
los mateixos que li havian d\t treballa^ moguts d' enveja, 
ó tal volta tement que ab la forsa de sa riquesa, la gran 
palanca dels temps moJerns , pogués algun dia im- 
posarse, mouhen novament los ressorts de la unitat pera 
empobriria y exasperaria. 

Però avuy, senyors, no es Catalunya sola la que s^ 
estremeix en la asfixiant atmosfera que 's respira en tot 
Espanya. Altres territoris, precisament aquells que exte- 
nentse desde M Mediterrani per lo Pirineu y las costasdel 
Cantàbrích se constituhiren en estats independents y 
autónomoíï després de la invasió àrabe, palpitan ja tots 
pera desferse del jou que baix lo nom de unitat los em- 

Tots aquets territoris, avuy, com à principis del se- 
gle vuí, se preparan pera la defensa. Allavors à pesar de 
tenir tots un enemich comú se constituhiren separada- 
ment. Are que estan units tots palpan sas respectivas 
forsas y, recordant llur modo d' ésser, iractan de recons- 
tituhirse y regenerarse. Allavors cada un d' ells pel seu 
cantó va procurar deslliurar de la dominació dels Alarbs 
las cnmarcas del Centre y del mitj-dia de la Península, 

Digitized by 




que per sf solas no haurian arrivat à deslliurarsen, y arc 
l'ells s' han de deslliurar de la dominació avassalladora 
de aquellas comarcas! 

;Quín serà lo resultat final de la evolució que 's pre- 
para? Una espessa boyra he dit nos priva de veurer los 
temps passats; pel mitj d' aquesta boyra tan més densa 
quan més lluny son los temps que tractem de registrar 
s' hi oviran ombras opacas que per deduccions nos 
deixan mitj compendrer son modo d' ésser. Lo temps que 
està per venir lo separa hermèticament de nostra vista 
mur impenetrable format per los designis de la divina 
Providencia. Apenas per inducció podem prevéurerne 
los successos. 

No he de romprer jo '1 misteri de lo inconegut, mes 
al dirigir la vista endevant sé que passaran anys y passa- 
ran segles y més segles y 'Is habitants d' aqueix tros de 
terra seguiran rebent de la Naturalesa impresions con- 
semblantas à las que 'n rebem nosaltres, y avans que 
nosaltres ne reberen los primers que hi habitaren. 

Jo sé que Catalunya existirà; y sens que 's desbordi 
ma imaginació puch íigurarme lo que en temps no 
llunyans ha d' ésser nostra terra. 

Si; sense ser visionari jo 'm traslado ab lo pensament 
al primer ters del sigle que està per venir, y trobant à 
Catalunya constituhida de molt temps avans de una ma« 
nera autonòmica, y enterament refeta, funcionant ab tota 
regularitat al costat dels demés territoris de la Península 
dintre de un sistema regional, obro la historia que en 
aquell moment s' està escribint dels successos que à sa 
organisació precediren. 

A mitjans del segle passat, diuhen los primers fulls de 
eixa historia, quan durava encara lo marasme y ensopi- 
ment en que després de Felip V havia caygut Catalunya, 
los fills d' aquesta terra, tal volta à consecuencia del nou 
desarrollo que prengueren las ciencias y las lletras, co- 
ndensaren à adonarse de que tenian llengua, de que tenian 
dret, de que tenian historia, y que aquesta Historia, Dret 

Digitized by 



y Llengua, circunscrits en territori propi, determina van 
una nacionalitat verdadera. Al principi foren aquestas 
ideas fogueradas de patriotisme, que espantavan als ma- 
teixos que las produhian. Crits que s^ escapavan de sos 
cors sense adonarsen }' que reprimian dins lo pit tan 
prest com se 'n apercibian. Deyan en vers moltas vegadas 
lo que negivanóquan menos procuravan disfressaren 
prosa. En Aribau, per exemple, trobantse foraster en las 
terras de Castella, ahont una enganyosa sort P havia 
portat, exclamava 

Oh serras desiguals que allà en la Pàtria mia... 

Altre dels apòstols d' aquell renaixement qual nom 
per lo humil ni cal citarlo, dos dias avans de morir en la 
pròpia capital d' Espanya plé d' anyoransa suspirava 

Sant Tomis de Nadal 
n' es ben trista diada 
pe'ls fills de Barcelona 
qu* estan lluny de sa pàtria. 

Pero aquell estol de Catalans que sentian la Pàtria y 
que 's trobavan fora d* ella sense sortir d' Espanya en 
quant posavan lo peu fora de Catalunya, aquell estol de 
bons patricis espantats de sí mateixos feyan mil protestas 
d' espanyolisme tan bon punt una d* aquellas notas se Ms 
hi escapava de V ànima. 

Havian pres parc en la vida pública al iniciarse la 
època constitucional, y, afiliats en un ó en altre dels dos 
partits que ab bandera desplegada se disputavan la di- 
recció d' Espanya, creyan, de bona fé, que M parlamen- 
tarisme era font de llibertat, y que aquesta llibertat podia 
sustituhir las llibertats per las que instintivament suspi- 

Homes de partit,may pogueren despendrers per com- 
plert de sos compromisos. Aixís fou que, no entenent be 

Digitized by 



los crits de Pàtria que de sos pits brollavan, se limitaren 
à dàrioshi expansió literària. Restauraren los Jochs 
Florals, aquets Jochs que avuy son la festa capdal de 
nostra terra; y en los volums anuals d' aquesta festa se 
troba '1 procés de la nova idea. 

En los primers anys tot era encongiments y recels, 
després van disminuhint las protestas, y més tart entonan 
los trovadors ab aplauso del públich himnes patriótichs 
dels que 'n dona bona mostra la musa vigorosa d^ en 
Jaume Collell quan exclama 

Poble que mereix ser lliure 
si no li donan s* ho pren. 

Es que a la generació iniciadora del moviment li ha- 
via succehit una nova generació, que havent vingut a la 
vida put)lica quan los partits polftichs sense ideals ni 
bandera mostravan sas asquerosas llagas se 'n apartà ab 

Aquell jovent, que en ia edat que 's viu de la poesia, 
apaga la set en las fonts literarias que li havia obert la 
generació precedent, trobà al mateix temps honest y sa- 
nitós espargiment seguint en romiatje recreatiu y cientí- 
fich los monuments de nostra terra. Entre las ruinas ro- 
mànicas y góticas de sos antichs monastirs vegé clara la 
personalitat individual y autònoma de Catalunya; y aquell 
jovent deslligat de compromisos y convensut de que te- 
nia llengua pròpia, de que tenia dret y de que tenia his- 
toria tregué de aqueixas fundamentals premisas las natu- 
rals consecuencias. 

Si Catalunya te llengua, digué, no es just ni es conve- 
nient ni digne que s' imposi una llengua forastera. 

Si Catalunya te historia y aquesta historia representa 
una personalitat, just es que se li deixi fer via. 

Si Catalunya té dret, y aquest dret està conforme ab 
son modo de ésser, no deuhen sustítuhirse las lleys que 

Digitized by 



' integran per altras lleys nascuias al impuls de necessi- 
tats diferentas. 

Però aquell ioveni digué més: digué, aqueix dret no 
pot quedar estacionari, ha de satisfer necessitats novas, y 
com aquestas necessitats nosaltres som los únichs que 
podem compéndrelas, nosaltres som los que hem de re- 
formarlo; per reformar lo dret se necessita poder legisla- 
tiu: vinga, donchs, lo poder legislatiu que es nostre 

Per apUcarlo Dret no basta conèixer la lletra freda de 
la Lley; es necessari conèixer V esperit que U vivifica y 
aquest esperit no està en los códichs, sinó en las pràcticas 
del mateix poble que li dona vida. Nosaltres som los 
únichs que M podem conèixer: tornéunos lo poder judi- 
cial que es nostre. 

Tornéunos, digué, la administració de nostres interès 
sos: tornéunos la plenitut de facultats y drets inherents à 
nostra constitució interna; en una paraula, digué, torneu-^ 
nos Catalunya, que Catalunya es nostra. 

Aquells joves formaren escola y mentres son crit res- 
sonava en altras regions espanyolas, s' agruparen, comu- 
nicaren entre sí sas aspiracions* crearen Centres, promo- 
gueren meetings y no perderen ocasió de propagar la no- 
va idea. 

Tractaren prompte de que del terreno merament es- 
peculatiu passés al de la realitat ó practica, comprenent 
que pera lograrho debían presentaren forma concreta los 
principis que habían estudiat y sostingut fins allavors en 

Al efecte aquells Centres que ara han desaparescut, ó 
han deixat lo sobrenom de Catalanistas que havían pres 
quan eran Centres de propaganda, ne formaren un de 
General; y al comensar V última dècada del sigle, con- 
gregaren una reunió de delegats de totas las Comarcas, 
en la que varen formular las bases de la Constitució que 
ara 'ns regeix, de aquesta Constitució que reservant al 
Poder Central del Estat espanyol tot quant se refereix à 
sas relacions ab los demés Estats ó Potencias, aixis en 

Digitized by 



pau com en guerra, y a las relacions de unas Regions ab 
altres, conserva a cada una de ellas plena autonomia en 
lo interior, y deixà que ^s manifestin ab son régimen y 
f^obern los caràcters distintius de sa personalitat respec- 

Devani dels obstacles que per tot arreu se 'Is hi crea- 
van sembla que debían defallir, y miracle sobretot apar 
que no defallissin devant de la oposició que servintse de 
la calumnia, de las amenassas y lo que es pitjor del ridí- 
cul, los hi feyan los que vivían enfangats en lo llot de la 

Aconteixements de caràcter universal precipitaren la 
evolució que s' esperava. 

La cuestió social, lo problema etern de la humanitat 
se plantejà llavors ab caràcter cosmopolita y amenassa- 
dor com ja may s' havia presentat en edats passadas. La^ 
massas obreras sense fé,sens esperit de pàtria, sens altres 
ideals que Ms que naixen del desequilibri de la riquesa, 
quan aquest passa de límit, ab inflexible lògica demann- 
van compte als Goberns de aquell desequilibri, exigintli 
benestar material quan lo benestar que no tenían era M 
de r ànima. 

Los goberns dintre del corromput y corruptor siste- 
ma parlamentari, en V agonia, nooferían altres solucions 
qne las de la forsa. 

Allavors, los elements sans de la societat en totas sas 
classes giravan esparverats los ulls envers V Iglesia, que 
'Is hi mostrava, no las institucions dels sigles xvi, xvii y 
xviii fomentadas per la monarquia, quant apartantse 
aquesta de sas antigas tradicions havia caygut en brassos 
del protestantisme, sinó las institucions antigas, las que 
's fonamentan en la llibertat cristiana; y aquells elements 
àvits de pau moral y material s' aplegaren en Espanya 
baix la bandera regional que havia enarbolat Catalunya 
en la que hi ha escrits los mols de Fé y de Pàtria. 

Dels avensos de la nova idea ne dot^à fermansa la 

Digitized by 



pressa que allavors se davan los que viuhen de la política 
a afiiiarsíii, moguts, no per lo remordiment, sino pera po- 
der satisfer al dia del triomf sos sentiments de egoisme, 
codicia^ vanitat ó supèrbia. 

La hora sonà al fi; y al arribar à aquest punt per ces- 
sar en la lectura de la Historia comensada, no he de acu- 
dir al recurs retórich y pueril de que s' han acabat sos 
fulls, no; no son sos fulls lo que falta, lo que 'ns falta es 
poder pera llegir en lo llibre del porvenir escrit per la mà 
de Deu si vindrà per via natural y pacífica ó ab estremi- 
tuts convütsivas lo dia que s^ acosta. 

Tancats dins los límits de las imperfecias facultats hu- 
manas, consolemnos, donchs, sabent que V hora de la lli- 
bertat es arribada, que prompte los catalans tornarem à 
tenir Pàtria y que Catalunya de nou deixarà escritas ab 
Itetras d' or novas gestas gloriosas en lo llibre de la His- 


Digitized by 



Perdoneutne, Dames y Cavallers, que vinga à trencar 
vosire dols ensomni. La volada d^ inteligencia y de cor 
de nostre President ha enlayrat vostres esperits íins al ce! 
benavirat hont esboyrades se mostran les glòries inmor- 
tals y la bella esperansade la Pàtria amadíssima que aquí 
'ns aplega. 

Emportats pel colp d' ala de son patriotisme, 1' hem 
vista a la venerada Catalunya entrar ab ferma petjada en In 
terra de promissió que Deu y les lleys de la Historia li 
izntn assenyalada. Es, de cert, un edem encantador. So- 
lament li falta à vostre goig, pera completarse, que vingan 
à animar les explendents hermosures d' eix paradís, les 
canturies alegroyes de la festosa aucellada 

Prou que hi vindran, y ben be que aletejan ]a per 
atiarhi a esgranar ses corrandes dolcissimes à la Fé, d 
la Pàtria y à T Amor; més ara à mi 'm pertoca, per 
obligació ineludible, ofegar en mon cor los impulsos d^ 
entussiasme que en ell com en los vostres tant hermosií 
visió hi desperta, y trencar, més que sia per breus mo- 
ments, lo somni delitós que nostres ànimes somnían. 

Y més me cal vostre perdó, perquè mes paraules, ex- 

Digitized by 




pressió de la realitat que may va sens esp.nes, han d' 
arribar com una fredorada ofensiva a vostre enardit en- 

162 composicions han vingut enguany à demanar tan- 
da en la poètica lluyta. 

Quan lo Consistori, una per una, les hagué examina- 
des, com segador esperansat que troba poch granades les 
espigues abundants y ufanoses, sentí caygudes les ales del 

En aquell munt de poesies, sols una bona impressió 
s' hi trobava; la del gran nombre de fills de la terra que 
mercès a nostre providencial renaixement, coneixen y es- 
criuhen la llengua de nostres pares y de nostre cor de tal 
manera, que Ms versos eixits de llurs plomes basiarían 
pera demostrar la riquesa, la perfecció y T encarnament 
vigorós d' una llengua que en va pretendran arrancar à 
nostre poble. 

Més aquell maravellós alè d' inspiració sagrada que 
ab genis tant eminents ha enriquit a nostre jove literatu- 
ra, portantia a volar per tots los cels d' Europa, à emba- 
dalir aquells cors que necessitan per conmoures y admi- 
rarse versos com los de Goeihe, de Shakespeare, de Víc- 
tor Hugo, de Milton y del Tassó; aquella volada genial 
que feu dir al més insigne adversari que té à Espanya la 
renaixensa catalana, que en igualtat de circunstancies^ 
cap més poble del mon V havia tinguda, en va '1 Consis- 
tori ho cercava entre les composicions subjectes à son ve- 

^Es qué '1 geni cansat del suprem esfors, s^ ha endor- 
miscat en brassos de la fadiga? ó ^*es qué innecessària ja 
la missió tutelar dels Jochs Florals, puix son molts Icrs 
qui ja tenen un nom admirat y un públich que adelerat 
busca llurs obres, fora de nostra venerable Institució pro- 
digan les grandioses concepcions que à ella en absolut li 

^ Es que la feynadora dalla de la mort ha vingut, per 

Digitized by 


narcís VERBAGteR CaLLÍS 6 I 

nostra mala ventura, à fer sega en los rengles atapahits 
de la porció escullida de nostres escriptors? 

Cert es que no ha estat respectuosa ab la glòria de 
Catalunya sa implacable dalla, y que Oerits per ella, hem 
vist caurer extingintse en son coll sa última corranda d' 
amor à la Pàtria, amadíssims campions del esperit de 
Catalunya, que eix dia principalment anyoràm. 

En aquestes fúnebres tarjes cada any hem de llegírhi 
ab dolor de la nostra ànima noms d' alguns que estavam 
avesats à veure y à voltes à admirar en la gran festa de 
nostres lletres, de la que foren admiradors entubsiastas, 
y à volies ornament insigne. 

També aquest any: En Pau Bertran y Bros, lo poeta 
dolcíssim, lo patriota ardent, que aquí entre nosaltres en- 
layrà son esperit tot plé de les sanitoses essències del ro- 
maní y ac la farigola, que vessà en sos cants inmortals, 
ressò de les aucellades montserratines. 

En Fèlix Pizcueta, poeta inspirat, paladí de la santa 
causa en nostra germana Valencià, glòria de nostres Jochs 
Florals, ànima noble, cor sensible, que 's desfeya en llà- 
grimes al oir de boca d' una pastora aquell cant d' anyo- 
rament de nostres populars Montanyes regalades. 

Mossèn Tolrà de Bordas, lo savi traductor y comen- 
tador de La Atldntida, que contribuhí poderosament à 
vulgarisar lo coneixement de nostra Renaixensa en les 
més cultes nacions del vell continent. 

N' Anton Puigarí, venerable català de Fransa en qui 
vivia poderós lo sentit de nostra rassa, y T amor à ses 
institucions y glòries. 

En Lleó Fontova, lo gran actor, glòria del teatre ca- 
talà, à qui viu admiràrem, y à qui la mort ha engrandit 
encara fíns à no quedarnos esperansa de trobarli suc- 

En Claudi Lorenzale, eti Rossendo Nobas, eminents 
figures de nostre renaixement artístich . 

En Fèlix Camprubí, quina pèrdua plora una de les 

Digitized by 




institucions més genials y benfaciorcs de la Pàtria Ca- 

En Joan de Rull y en Narcís Carbó, ornaments de 
la medicina y de la Càtedra à Catalunya. En Lleandre 
Serraliach, n' Enrich Manté, n' Ignasi Fontrodona, en 
Carles Salvador, Evarist Alomar; entussiàstas adjunts y 
protectors dels Jochs Florals, y finalment aquell espill de 
patricis, aquell ciutadà de Barcelona que 'ns deixà un 
etern exemple que imitar, al sacrificar interessos y vida 
per los que estimava medis de prosperitat y de glòria de 
son país, en Rius y Taulet, à qui* les generacions succe- 
ssives, oblidades dels erros que hage comès y no ohint las 
murmuracions dels contradiciors aixecarà un monument 
de admiració, Àqui, en aquesta festa, hont les rancúnies 
del carrer no entran, li devem un tribut d' agrahiment. 
Los Jochs Florals li son deutors d' empenyades defenses 
y de proteccions valioses. 

Però si le pèrdua deU que enguany y en anys ante- 
riors hem hagut de veurer en la fúnebre llista de nostres 
morts, son de sobres per entristir nostres esperits, no n' 
hi ha prou per ésser una explicació del fet de que 'ns 

No n' hi ha prou, no, gracias à Deu, y per això hem 
de trobarii causa més eficàs en lo retrahiment, dels qui ja 
tenen un nom justament honrat, y dels que vinguts més 
i:irt à la vida, y trobant diferenies vies per ahont desfogar 
\d Hamerada que en sa inteligencia y en son cor lo patrio- 
tisme arbora^ se desvian pot ser un xich massa de les 
glorioses petjades dels progenitors de nostre catalanisme.- 

Bo es y necessari que la nova idea s' encarrile per les 
vies que han de fer pràctichs nostres ideals; més no po- 
dem oblidarnos, si no volem condempnar nostres es- 
forsos à la esterilitat, de que la Poesia que es lo sagrat 
refugi de les llibertats robades als pobles, es també 1 nú- 
vol maravellós que 'ns guiarà pel desert que ha de con- 
duhirnos a la terra de promissió. 

Cal donchs, honorables Mestres, cal, donchs, joves 

Digitized by 



enamorats de la pàtria catalana, cal que tots porteu vos* 
tres pedres per fer més sóliïs cada dia Ms fonaments de 
nostra institució, cal que no deixeu esblaymarla brillado- 
ra llàntia de nostra poesia, perquè d' ella pot dirsé, en 
bella antítessis: 

si apagueu aquesta llàntia 

la pàtria s* enfonsarà. ^^ 

Heus aquí ara M veredicte del Consistori: 


De les moltes poesies que à distinció tant cobejada as- 
pira van, lo Consistori concedí M premi a la que portava M 
número 127, Lo plany de la fulla^ lema: ^quién sabc 
do và? de pensaments delicats, d' un sentimentalisme dols 
y persuassiu, y d' una factura garbosa, de bon llenguatjc 
y rica versificació. 

A la poesia A curull^ n.** 92, y Cada cosa pel seu 
/em/75, n.® 1 56, ha concedit respectivament los accèssits 
primer y segon, en quant la primera té un notable vigor 
dramatich, y versos que acusan una ma destre, però que 
en certs indrets cauhen en incorreccions y descuyts mas- 
sa visibles; y la segona, dona escayenta expressió a un 
assumpto ben pensat, de poch relleu. 

Se mencionan La Florista n.** 116, lema: Amor r 
Pàgina d' amor^ n.** 126, quadret de la vida íntima d' un 
enamorat, en versos lliures, no prou correctes. 


S' ha concedit lo premi à Lo Baixell dels emigf^ants^ 
n.** 74, romanç valent en que ab un relleu, quedevegades 
s' exagera, 's retreu la dolorosa amputació que sofreix la 
pàtria per les emigracions. 

Lo primer accèssit à la poesia n.** 63, La Primavera 

Digitized by 



trista, que es llàstima decayga en certs indrets, puix V 
assumpte es interessant y hàbil 10 poeta. 

Se concedeix lo segon accèssit à La Bandera gremial, 
n.® 73, lema: «jSalut peno del poble!» que ab moit conei- 
xement y ab bon maneig de versificació, canta ab estil de 
oda les glòries de la bandera dels gremis llastimosament 
avuy desada. 

Perquè tracta un tema ben pensat, y de verdader in- 
terès, mès ab no prou escayenta forma, s' ha adjudicat 
un tercer accèssit à la poesia Pregó, n.*" 69, lema: « Per 
orde del senyor Batlle». 

Y 's mencionan les poesies Ripoll ^ lema: «Bressol de 
la pàtria»; Sant Afartí^ lema: «Pro pàtria», y La Bru- 
catana, lema: «Una canso mès». 


Premi. Se concedeix à La benedicció del auba^ nú- 
mero io3, senzilla y enternidora expressió del sentiment 
religiós del ànima que enamorada segueix V august sa- 
crifici de la Missa, estojant alguna imatje, verdaderament 
de preu. 

Primer accèssit Lo darrer dia^ n."* 146, lema: «D' allí 
ha de venir...» que ab notable forsa imaginativa, y bon 
gust per dirigiria, descriu T últim dia de la rassa humana. 

Segon accèssit Ceguera mortal^ n.® 167, lema: «Es- 
tramps»; magníficament concebuda, plena de bells pensa- 
ments, està perjudicada de cert prosaisme, y d' algunes 
incorreccions de forma, per abundar en assonants sa ver- 
sificació lliure. 

Se mencionan La camiseta de Jesús^ n /" i33 y Lo 
cant del or, n."* 104. 


Premi del Excm. Ajuntament de Reus. — S' adjudica 
à la poesia n."* 148, Escornalbou^ artística descripció de 

Digitized by 



les belleses físiques, y valenta narració dels recorts histó- 
richs del renomenat pich à dalt citat. 

Premi del Sr. Justí Pepratx. — Se concedeix a la poe- 
sia n." III, Glorificació de la parla catalana; ben con- 
cebuda y encaminada, però un xich mancada del alt es- 
perit ab que tan bell assumpto devia cantarse. 

Premi de la «Associació catalanista d' excursions cien- 
tíficas». — Se concedeix à la Memòria Argentona històrica^ 
n.® 159, lema: «quod sibi vacuas», en que lo pertanyent 
al período prehistórich y antigüetat hi es tractat ab la ex- 
tensió que permeten la vaguetat y aridés del assumpto. 

Lo referent à la edat mitjana es recomanable com à 
resultat de detinguda investigació, ab freqüents cites de 
documents obrants en diferents arxius, aixís públichs com 
particulars donant també proba V autor d' haver consul- 
tat diversos historiadors ó cronistas que de Catalunya 

- Per això y per la abundant enumeració de documents 
que deuhen tormar lo Apèndix, V autor s' ha fet acreedor 
al premi que se li adjudica, essent de doldrer que en sa 
Monografia lo de època moderna hi siga molt deficient, 
com lo mateix autor ja ho confessa, y que la ortografia 
siga tant y tant descuydada en tot lo travall. 

Ademés lo Consistori, tenint en compte que, contra 
la costum establerta, no hi hagué enguany ofrena de pre* 
mi à una poesia humorística, y trobantse ab la que porta 
M n.** 60 L' esquirol y la tortuga^ lema: Qui sia confra- 
re. . graciosa expressió d un pensament simpàtich, acor- 
da ínstituhir un premi y concedirlo à dita poesia. 

Aqui acaba la llista de les composicions distingides, 
quedant sense adjudicarse los premis següents: 

Premi del Excm. Sr. Bisbe de Barcçlona, 

Digitized by 




Premi de la » Lliga de Catalunya». 
Premi de la Excma> Üiputació de Alicant. 
Premi de la Excma. Diputació de Tarragona. 
Premi del Centre Escolar Catalanista^ y 
Premi del Centre Català de Sabadell. 

He dit. 


Digitized by 



Novellas de Molins. 

IV.— A CURULL, de D. Ernest Soler de las Casas. 

lors Moncerdà de Macià 

Digitized by 



' '-iMPRRfJ.. 

Digitized by ViiOOQIC 


^Qaiéo Mbe dó và} 


Quan la campana de la hermita, un dia, 
de la tarde tocava V oració, 
així una fulla seca 's condolía, 
llensada al peu del temple de Maria 
pél vent de la tardo': 

«Ahont vaig, d* ahont vinch; no ho sé. Ho sab tal volta 

la minega revolta 

de vents que m' ha empengut íins à eixa serra? 

Qui m* ho havia de dir que jo per terra 

com la vibra tenia d' arrastrarme; 

jo que he nascut tant sols pera enlayrarme 

y beure à plens pulmons la iiama ardenta 

d' eix sol que fou ma vida, 

d' eix sol que avay sols crema y no m' alenta. 

{Pobre de mi! Marcida, abandonada, 

m' ha reculiit per forsa la ventada 

per ferme entre sas mans folla joguina, 

y prest m* arremolina 

ab altres fullas que no 'm son germanas, 

y demunt de sas alas fem la via 

sens nort. sense esperansa y sense guia 

Digitized by 



i Pobre de mi, qué trista sort m' espera! 
Ja no veuré may més la primavera 
ab son explendit róssech de verdura; 
demunt ma sepultura 
hi escamparà floretas tal vegada 
quan vinga un' altre anyada, 
si cert es que 1* amor maymés s* oblida» 
puig ella fou ma única estimada 
densa que la natura 'm donà vida. 

Recordarà aquells temps de la infantesa 
en que 'm gronxava à un branquilló sospesa, 
ab son alé més dols que mel de bresca 
y m* adormia ab las cansons melosas 
dels verderols, las tortras, las alosas, 
boy perfumantme '1 cos de suaus aromas, 
despresos de las íiors dels prats y comas. 

i Pobre de mi! Tot ha passat, sols manca 

la ventada que esventi mas despullas ; 

soch r única, tal volta, de las fullas 

que tant temps nos junta una sola branca. 

Qué s* han fet màs germanas.^ Ja marcidas, 

secas y esgroguehidas 

errants deuhen vagar com jo, sens guia, 

ó restan enterradas ja per sempre 

ó tal volta lo torb en sa follia, 

en confús remoli, empeny y atia. 

iOh jorns de primavera si os anyoro!, 

y are molt més que may, puig que are 'm moro. 

Lo ventijol suptil me bressolava 

en tant que ab sos perfums m* ubriacava ; 

la pintada cardina 

boy espolsant la ploma suau y fina 

refílava cansons demunt ma falda; 

los papallons d' aletas d' or y blancas 

voltejavan las brancas 

hont me portà V amor ab sas dolsuras, 

r auba explendent, vessant de pedreria, 

de perlas y brillants mon cos rublia 

y à mon entorn tot era llum, bellesa, 

joh temps benavirats de ma infantesa! 

Digitized by 



Mas germanas y jo, joguinejavam; 

à voltas nos besavam 

ó de la fontanella que corria 

propera de la soca, nostra mare, 

imitavam frisosas V armonía 

tot allargant lo cos pera ampararla 

dels raigs del sol que un temps van aixugarla 

ó demanant ajuda al ferm brancatge 

al aygua *ns atansavam boy plegadas 

per veure en son espill la nostra imatge. 

Un dia cap-al-tart, una parella 
vingué é fer niu demunt la branca ayrosa 
que 'ns sustentava é totas; concirosa 
va demanarme un aixapluch la vella. 
Vaig oferir mon cos que es quant tenia 
per fer de sostre al niu si acés plovia 
y ella aceptà y una amistat sincera 
feu brollar una nova primavera. 

Ab quant d* amor vetllava jo alashoras 

à la aucella en son niu rublert de brossa; 

al trespuntà à llevant V aubada rossa 

de goig jo tremolava y de ventura 

pensant: jun altre dia; 

y encare tinch companya y companyia! 

Las perlas y brillants de la rosada 

per mon cos rodolavan ab dolsura 

y après plegadas queyan 

demunt de lo seu cos de fi plomatge, 

com V herbey primerench del pasturatge. 

i Més ay! que poch duré; prest xericaren 

los novells en son niu; prompte volaren 

deixant lo plomissol en sa niuhada. 

La vella abandonada 

deixà lo niu també y aixis fugiren 

mos companys que tants goigs ab mi ^s partiren 

no retornant ja més à visitarme 

{ingrats! quan jo ni encare 

he pogut un moment d' ells oblidarme. 

Després vingué ^1 mal temps; llampéchs, tronadas; 
lo dia s* escursà, llargas vespradas 

Digitized by 



plujosas, é las tebias empaytaren; 

mas germanas com jo, prest s' aclofaren 

tremolant tot lo jorn com una vella; 

la flor caygué del tronch, morí 1* abella, 

los aucellets à remadons volaren 

vers altres terras ahont lo fret no hi toca 

y en tant despareixían, refilava 

un cant de comiat sa tendre boca. 

Una tarde sentí sospirs y queixas 

al costat de la font que suau corria; 

sospirs com d' agonia, 

amarchs, com V estimar sense esperansa, 

tristos, com lo dolor y 1* anyoransa. 

Vaig allargar mon cos; gentil donzella 
<1e llavis de rosella, 
de satalía 4 front, de mans de fada, 
de cellas de vellut, explendent, rossa, 
com un somni d' amor jeya en la prada 
com rebregat socall que '1 llamp destrossa 

Al veure tal visió totas callarem 
y aixís parlà la nina 
ab veu tendre y melosa 
com la veu matinera de V alosa: 

«Adéu, amor, adéu ditxas passadas, 

adéu, jorns de ventura, 

tot ha tinit per mi, de mas despullas 

os prego grogas fullas 

no 'n feu oblit, junteus totas plegadas 

quan la tardo* os empayti 

per ferme de mortalla y sepultura.» 

No vaig sentir res més; forta ventada 

vingué de la serrada 

al) glopadas de neu, com la mort, fredas; 

mas germanas {pobretas! cóm cridaren; 

à mi *1 cor m* arrencaren 

fiagellant lo meu cos contra '1 brancatge, 

volà tot lo fullatge 

y totas mas germanas s' esçamparço. 

Digitized by 



Y '1 vent se m* endugué. Fa mes d^ un dia 
que no 'm deixa un moment sa compinyía 
ni sols per reposar; la mort m* espera. 
Somniant en los temps de primavera 
dols seré lo morir; ja ^m fuig la vida, 
seca y esgroguehida 
tal volta trovi aquí, en eix hermitatge 
lo terme desitjat de mon viatge.» 

Aixís digué la fulla ressecada, 
en tant que en las serradas de ponent 
se despertà lo torb altre vegada, 
furiós, ardit, potent. 

Com foll corcer la marxa reprenia 
é tomballons pel remolí gegant 
y encare que en lo mon tot fà sa via, 
ni la fulla ni 1 vent saben ahont van 


Digitized by 


Digitized by 



tLa noo oon.» 

Una pobre té una íilla 
y la filla li té '1 cor. 

Si li 'n dú d' amor la mare! 
Més de pa no n* hi dú un mós. 

La filleta es xica, xica; 
la mare gronxa ^1 bressol. 

Canta molt baixet la mare 
y la Fam crida molt fort. 

La filleta s^ esparvera 
d* aquells crits que la Fam don. 

Si la cançó V endormisca 
la desperta ella ab mal cor. 

La non non, filleta meva 

La non non. 
Quina cançó t' adormiria. 
Quina cançó ^t farfa son. 

(Vés en los pits si re' hi queda! 
la Fam crida ab accent ronch. 

Y sentintla, la nineta 
treu los brassos del bressol, 
com qui ab ànsia los estira 
per cumplí 1 got à una font. 

Digitized by 



76 X CyBÜLL 

Més la font s^ es estroncada 
y no raja poch ni molt. 

— Esgarrépals, filla meva; 
feslos sanch; no tingas cor; 
son dolents; no volen darte 
ni una gota de llet sols. 

La non non, íilleta meva 

La non non. 
Quina cançó t* adormiria. 
Quina cançó *t faria soq. 

No pot dormir la íilleta; 
no pot dormf y pert lo plor. 

Perdent los sentits la mare 
cau erta al peu del bressol, 
y desvanida mormola, 
baix baixet, una cançó. 

Lo bressol, que 's balandreja, 
resta fent. «Trop trop, trop, trop. 
lo bressol que tè la empenta, 
resta grontxantse tot sol. 

Poch à poquet va parantse; 
la íilleta para '1 plor. 

La non non, íilleta meva... 
^ la non non?... 

Ja la cançó V has ben trobada, 
)a r has trobat la que t* adorm. 

*i Pobre marel fins dormida, 
taral•leja la cançó. 

Qui somnia lo que '1 mata 
no reposa ni quan dorm. 

Y lo somni de la m^rc 
son las estroncadas fonts. 

Somnia que 's mor la nina; 
perquè de pi no té un mós. 

Y malaheix ab greu ira 
à qui deu benehir tothom, 

y sanglota y dantse al diable 
diu: {Costi 'i que costi, or!... 

Digitized by 



La non non, Alleta meva... 

la Qon non?... 
Ja la cançó V has ben trobada; 
ja r has trobat la que t* adorm. 

Si ella ha dampnat la sev* Anima, 
ja r ha despertada un só. 

En lloch del plor de la nina 
sent lo dringar d* un tresor. 

A curull lo bressol troba 
de lo qu* era sa ambició. 

{Y ma filla!... crida folla, 
y abalansantse al bressol, 
treu grapats de perlas negras, 
rubins com sang, llengots d' or. 

Quan sas mans al fons arriban 
sa íilleta no es en lloch . 

La non non, íilleta meva... 

la non non?... 
Ja la cançó T has ben trobada, 
|a r has trobat la que t* adorm. 

Y es qu' ella va dir al diable: 
costi lo que costi, or. 

Y r or li ha costat la filla 
per manament del Senyor. 

Que la mare *s torna folla, 
sas riallas ho diuhen prou; 
si no us ho diuhen las riallas, 
ja vos ho diu la cançó; 

la cançó que canta ella 
tot bressolant lo bressol, 
mentres pe *1 plor de sa filla 
va prenent lo drinch de V or: 

La non non, íilleta meva 

la non non. 
Quina cançó t* adormiria 
Quina cançó 't faria son. 

Digitized by 




Lo rector de La Batlloria 
d* aqueix cas be 'n parla prou: 
Van trobà* una dona, morta 
de fam, al peu d' un bressol 
ple'à curull de perlas negras, 
de rubíns y llengots d* or. 

Digitized by 



Quan ja ma jovenesa resta enrera, 
quan ja blanquejan mos contats cabells, 
quan ja del mon conech 1* aspre carrera 
y de llurs cims los pters y los flagells, 

A tu t* he conegut tendre Maria; 
é tu que has despertat mon dormit cor, 
que has penetrat en ell com llum del dia 
qu* espargeix de la nit ombra y foscor. 

Més no ha passat ma vida treballòsa; 
ha començat ab tu ma joventut; 
ha començat en 1' hora venturosa 
que al passar vora meu, t* he conegut. 

Tu flor naixent: jo ILarbre que s* inclina: 
més tot això, ma do»a amor ^qué hi fé? 
à r eura, res 1' aguanta com T alstna; 
com jo t' estim, ningú t* estimaré. 

^Qué sab la jovenesa ubriagada 
de forsa, d' alegria, d' il•lusions, 
que renova cent colps cada jornada 
baratant altres tantes ses ficcions, 

Digitized by 





lo que es 1' amor que al ti de nostra vida 
s' arrela dins lo plech més fons del cor, 
fentne brotar esplèndida florida 
d^ hont creixen sols las neus y la vuydor? 

^-Qué fóras tu, d* un jove en la existencial 
de les belleses que '1 roltan, una més. 
Pera mi ho seràs tot: la llum, la essència 
que no atenua, ni V ombreja rés. 

Ab ell cercant irías afanyosa, 
com regnar dia y nit en lo cor seu; 
ab mi, ne seré jo qui al fert* ma esposa, 
cercaré V essé esclau dp un esguart teu. 

Qui al veure son avuy desert estat je 
transformat à ton pas en paradís, 
ha d' agrahirte, fins la dolsa imatje 
que permets retenir de ton somrís... 

Vina à mon sí, papalloneta blanca 
que vius joguinejant als raigs del sol, 
vina d parar en eixa nua branca 
despullada de flors, ton festiu vol. 

Que en cambi de la vida que has de darme, 

del goig ab que mon cor has de inundar, 

jo lograré que arrivis à estimarme, 

que 'Is anys que 't duch, los tingues que oblidar. 

Llohant é Deu que ab gràcia manifesta ^ 
mos ulls ha obert ó una crudel vritat, 
vinch é treuret del pit la fera aresta 
que t* hi clavà ma folia ceguetat. 

Per darte possessió de la masia, 
hont un trono t' alsava V amor meu, 
ahir vaig durte al despuntar lo dia 
à resseguir mes terres da cotireu. 

Digitized by ViiOOQIC 


Pera guiarnos entre 'Is camps y feixes 
hi vingué '1 masover y un meu fillol... 
^Perquè ab carmí ton rostre envermelleixes? 
la fosca es per la nit, pel jorn lo sol. 

iQuàn promptament abdós vàreu juntarvos, 
sens treva caminant per bosch y prat! 
íCóm rendíts, pujant cingles, al sentarvos. 
sens adonéusen, queyau de costatl 

ïCóm per igual la vida vos plahía! 
Tu tan sòls disset anys, ell vintidós: 
iCóm casava ton goig ab s* alegria, 
y ab son negre cabell, lo teu tan rós! 

Ta mirada que may en mi posavas, 
en la seva fícsarse la vegi... 
ija lliure estàsl que com à ell miravas 
ísé ja que may m' hi miraràs à mil 


Digitized by 



• ^• 

Digitized by 




Francesch Ubach y Vinyeta, 

VIL— PRLMAVERA TRLSTA, de D. Francesch Ubach 
Y Vinyeta. 

tura Bassegoda. 

IX.— PREGÓ, de D, Víctor Brossa y Sangerman. 

Digitized by 


Digitized by 



Després de tancar la porta» 
dintre '1 pou llensa la clau 
y ab la dona y la canalla, 
deixa '1 poble 1* emigrant. 
Ni per tornà à despedirsen 
una volta gira '1 cap; 
no haverhi nascut voldria, 
serne lluny se li fà tart. 
Si deixa algú al cementiri, 
diu que al cel ja ^s trovaràn 
y s* endú... sols la misèria 
per recort d^ hont sigué nat. 
Ay del que se 'n va los ossos 
lluny de la pàtria à deixar! 

A la platja ja n' arriba, 
nú lo front y peu descals; 
la dona, U noy de mamella 
com un farsell sota '1 bràs 
y estirantli las faldillas 
la noya sumiquejant. 
De tanta gent com hi espera 
ja n' hi ve fort sobressalt. 

Digitized by 



— Si en lo baixell no cabessctn 
em tiro de cap à mar, 
que ni '1 sol una altre volta 
vuy veurer desd' aquí alsars*! 
Ay del que se 'n va los ossos 
lluny de la pàtria à deixar! 

Un xiscle pahorós ressona; 
un baixell se va acostant; 
sembla un monstre que à dragarlos 
de las onas s* aixecàs. 
Es mes negre que una sutxa, 
te '1 cordatje enquitranat 
y com de la forca 'is brassos. 
nusos y colrats los pals. 
La caixa de mort d* un poble 
podria dfrsen, de gran, 
i la que en vida ja U íican, 
per colgarlo hont sols Deu sap. 
Ay del que se 'n va los ossos 
lluny de la pàtria à deixar! 

Ja la carga es tota à bordo. 
Deu del Cel, quin estenall 
de pellingots y misèria 
demunt cuberta escampat! 
Taula y U't, homes y donas, 
nit y jorn tenen al ras, 
en un cubell han de beure 
la calderada al donals'. 

' Y armats aixís com piratas, 

van per entr' ells passejant 

' dos llops marins, que ma^ paran 

V un amunt y V altre avall. 

í Ay del que se 'n va los ossos 

lluny de la pàtria à deixar! 

Gruny la cabria; llevan anclas; 

lo pistó venta sotrach, 

ja caminan y ressona 

un udol esgarrifant. 

De cara tothom à terra, 

ni un mocador fan volar; 

Digitized by 



més punys closos que amenassan, 
tants com son y tants n' hi ha. 
Fins una pobre gavina 
que à la verga 's vol posar, 
la esquivan, perquè res volen 
de la terra d* hont se ^n van. 
Ay del que se *n va los ossos 
lluny de la pàtria à deixar! 

De odi si que se n* emportan, 
y un odi fer, inhumà, 
qu* enmatzina la conciencia 
y posa lo seny malalt, 
i Més, con)^ nó si deixan casa 
per rellogarse ab estranys, 
fugint de iràs y rencúnias 
d' una madrastra infernal, 
que Us fà menyspreu de la mare, 
los posa guixots al pà, 
tant com guanyan llensa à perdre 
y *ls parla sempre à reganysl 
Ay del que se 'n va los ossos 
lluny de la pàtria à deixar! 

Terra la que arribar vejas 

lo baixell dels emigrants, 

plànylos una mica... pensa 

que ni pàtria tenen ja! 

De la Uuyta per la vida 

son despulls que 't dú la mar 

y d* una nació misérias, 

que la sort treu al encant. 

De hont surtiren no 'Is preguntes 

ni SI hi pensan tornar may... 

lo llenguatge en que 'n renegan 

massa y tot que t' ho dirà! 

Ay del que se *n va los ossos 
lluny de la pàtria à deixar! 

Digitized by 


Digitized by 





Primer diumenge d' Abril, 
ni may que arribar puguesses 
y no veuríam plorar 
las mares d' aquesta terra! 
Quan oretjos, flors y aucells 
fan la vida més alegre, 
una lley escrita ab sanch 
als pares los fills ve à pendre. 
iQui *1 vejé may com avuy 
lo poble de Martorellas!... 
no hi ha casa que al brancal 
la tristor no vinga à séurers. 
D' onze minyons de vint anys, 
r Estat darnhi tres ordena: 
vol carn per afartà *1 drach 
devorador de la guerra, 
y eixint de missa major 
avuy à plassa *ls sortejan: 
la missa major d' avuy, 
missa d' agonia sembla. 

Dret allí fa cap tothom. 
Senyor Batlle ja s* hi espera, 
ab quatre soldats voltant, 


Digitized by 


lo secretari i ma esquerra, 
y à V ombra del roure antlch 
hont ]ugan toras las fesras, 
avuy no hi cantatl aucelhp 
las mares hi Uagrimejanl 
Ja fan on?,e redolins, 
los cargolan y *ls barrejan 
d' una barretina aL corn 
, que, perquè tothom la vcja 
dalt una laula sosté 
un noyet que no combrega 
Senyor Batlle fa senyal 
y 'I repà,s dels noms comensa; 
jqufnas çaras^ bon J es usi 
las unas blancas com cera, 
en no pocas un lluquet 
talment s' hi podria encendre: 
no manca qui clou los punys^ 
be hi ha qui fa prometensas, 
quma angunia los minvóns, 
las mares, que be \ coneixenl 
Las uïleras s' ha posat 
lo secretari, una lletra 
sense deiíiarse lleí^eiic 
quants papers la lley ordena; 
tot seguit s* aiiuga *1 front 
la ploma al man^ot rcfrej^a 
la suca y ,. tres redolJns 
de la barretina trcuhcn. 
AÍ3tís que crida n im nom 
un ay dolorós contesta, 
al derrcr. gemechs y phinys 
lo cor mcíi dur enterneixen, 
tins del roure los aucclls 
se 'n fugen!... Desprès segella 
lo Batlle 1 paper dels noms, 
de tres familias sentencia 
que lleva 'I conreu als camps, 
los tïóns de la Uar refreda, 
à la mare roba *1 fill 
y al till del payral desterro. 

Primavera de la llar, 
malhaja qui tas llors sega! 

Digitized by 




Negre niï s* ha fet per tot, 
en certa casa més negre; 
nmgú d' dia s ha aUítat, 
la porta es encaro oberta, 
un baílet dorm al pedrís, 
uti llum de ganx.o dins cremfi 
y & sa tremola claror^ 
boy feta una Magdalena, 
ïo sarronet del soldat 
una pobre mare arregln, 
Capmoix» sens gosi dir res, 
seu lo minyó propet d* ella 
y al un y al altre mirant 
r amo de casa^ no ïicerta 
com la mare aconhortar, 
del fill com mjmbar la pena., 
[del cor dels ires quanta fel| 
quanta fel podria esprcrnersl 
Dos camisas qu' hi ha tant sols 
é\\z de la caixa ha tretas 
y, per donaria à son 1111^ 
tria la menos dolenta. 
— Posa Us dos al sarró, 
fa *l pare, que jo ab aquesta 
que porto puch ben passar 
y ell haurà de menesterlas. 
— Y que us prengan ab lo dll 
fins la roba de la esquena! 
esclama aquest, no seri^ 
guardéulas per vos^ guardéulas* 
Sab Deu si jetirS mon cos 
à no trigar^ devall terra 
y no cal que à. mal borrds 
tireu la vostra pobresa. — 
Hi han paraulas que son 
punyaladas: ja s' arrenca 
lo par« Is cabells: al fill 

Digitized by 



la mare s' arrapa fera, 
al plor dels tres^ son udol 

un gos d' alií prop barreja 

y v^a cscorrentse la nit, 

y va amargaatse la peoa, 

y à cada sotrach del cor 

un gemech T ànima ^Is llenst, > 

— ^No infanta la mare 'Is filts 

perquè un altre los hi prengal 

— Ni Us dona U pare per 16 

!a sanch de sas propi as venasl 

— Que vaja d matà ó morir 

qui trega guanys de la guerral 

— No qui ja paga al senyor 

ab las suadas de la feynai 

^No ho mana la íley de Deu! 

— Tampoch lo pi ohísme ho pot veure! 

— La ploma cremés un llamp 

que posa tals lieys en lletra! 

— Si no un llamp un raïg d^ infern 

papé y ploma tornés cendra!. . — 

y acaba primer la nit 

que ^1 desvari de la fcbre^ 

donchs no hi ha dolor més gran 

que '] dels pares que '1 fill perden. 

Primavera de la llar, 

malhaja qui tas flors segal 


Aiits que clareja M sol, 
quatre soldats se n* enmenan 

als tres minyons que la lley 
arrenca de Martorellas, 
— ;AdeuU.. fan al campanar 
y al roure de prop V iglesia, 
*cn goigs y afanys son amlch 
desdc Us jorns de la infantesa. 
— |Adcu fruyterars y horts; 

Digitized by 





adéu la Font Castanyera, 
é saber qu' hem de tornar 
vos dïríam i reveureri .. 
Segueixlos no poca gent 
planyenise d^ havels de perdre; 
qui no te rojos los ulls, 
r angoixa 'i cor li rosega 
y s' àtnraD un moment, 
en senE à la Creu del terme^ 
per despedi als desterrats 
derrera volta, al peu d' ella. 
Las mares los fan petons 
en los que r ànima hi crema; 
encaiian ab los amichs; 
dels jayos bons concells reben; 
que s' encomanen à Deu 
lo bo del Rectó encarrcgals 
y promesas y germans 
abrassanilos, los hi cntrcgan 
qui lo mocador del coll, 
qui una flor que cull y besa^ 
la bossa del tabac' un 
y un altre, del pit trahentla, 
la medalla del Roser, 
perquè ab ell vaja la Verge. 
En això fan los soldats: 
—En mana — Lo reaó intenta 
i las mares contenir 
mentre *ls fills d' allí s* arrencan 
tirant petons ab la mà 
seguits d' adéus y revéurers; 
y corren avall, avall... 
travessan )a torren tera... 
ja enfilan V altre coster^ 
voiejant per la pinedaj 
qu' ancare senten tos plors 
y encare *ls mocadors veuheo, 
ab que *ls del pla de la Creu 
rols d la una ^Is despedeíxen. 
Quan de vista 'Is han perduts, 
una mare can en terra, 
crida r altre: — |Cóm viurem 
son pare y jo! .. y la tercera, 
pícantse ab los punys al cap. 


Digitized by 




la mare s' arrapa fera, 

al plor dels tres^ son udol 

un gos d' allí prop barreja 

y va escorrentae la nir, 

y va amargantse la pena, 

y à cada sotrach del cor 

un gemech V ànima Is ïlcnsa, 

— No infama la mare Is fills 

perquè un altre los hi prenga* 

— N\ *Is dona '1 pare per xó 

la sanch desas proplas venas! 

— ^Que vaja à maid ó morír 

qui trega guanys de la guerra! 

— No qui fa paga al senyor 

ab las suadas de la feynal 

— No ho mana la lley de Deul 

— Tampoch lo prohisme ho pot veureï 

—La ploma cremis un llamp 

que posa tals lleys en Uetral 

—Si no un llamp un raig d* infern 

papc y ploma tornés cendra!. . — 

Y acaba primer la nit 

que *l desvari de la febre ^ 

donchs DO bi ha dolor més gran 

que '] dels pares que '1 fiü perden. 

Primavera de la llar, 
mal ha ja qui tas flors segal 


Aiifs que clareja ^1 sol, 

quatre saldats se n' enmenan 
als tres minyons que la lley 
arrenca de Martorellas, 
— jAdcüi... fan al campanar 
y al roure de prop V iglesia^ 
*en goigs y afanys son amich 
desde 'Is jorns de la infantesa. 
— {Adéu fruyterars y horts; 

Digitized by 



adeu la Font Casianyera, 

à saber qu' hem de tornar 

vos diríam à reveurerl .. 

Segueiilos no poca gent 

planyentse d' havcls de perdre; 

qui no te rojos los ulls^ 

r angoixa 4 cor li rosega 

y s' aturan un moment, 

en sent é la Creu del terme^ 

per despedí als desterrats 

derrera volta, al peu d' ella* 

Las mares los fan petons 

en los que V ànima hï crema; 

encaixan ab los amichs; 

dels jayos bons concelb reben; 

que s' encomanen à Deu 

io bo del Rectó encarrégals 

y proroesas y germins 

abrassantlos, los bi entregan 

qui lo mocador del coll, 

qui una Bor que cull y besa, 

la bossa del tabac' un 

y un altre, del pít trahentlaj 

la medalla del Roser. 

perquè ab ell vaja ta Verge. 

En això fan los soldats: 

— En marxa— Lo rectó intenta 

à las mares contenir 

mentre 'Is tills d' allí s' arrencan 

tirant petons ab la mi 

seguits d' adéus y revéurers; 

y corren avall^ avall... 

travessan la torrentera.,. 

ja enfílan ï altre coster, 

vorejant per la pineda, 

qu' encare senten los plors 

y encare 'Is mocadors veuhen^ 

ab que 'Is del pla de la Creu 

tots 4 la una Ms despedeixen. 

Quan de vista ^Is han perduts, 

una mare cau en terra, 

crida r altre:— (Cóm viurem 

son pare y jol .. y la tercera, 

picantse ab los punys al cap^ 

Digitized by 




csclama ab veu que à tas pedras 

arribaria a enternir: 

— Si tamhé per sos fills resan, 

que demanardri al Cel 

aquestos que 'i meu me prenen!. 

Primavera de la llar, 
malhaja qui tas flors sepa! 

Digitized by 



|Salult pend del pobkE 

Com si fugir volguesses d^ un poble que 't fa mofa 
y oblida qu' ets de P^^tria lo venerant trofeu, 
has pres avuy per f^uarda de ta sedosa estofa 
las volïas ennegridas de nostra antiga Sea. 

En r ampla nau del temple, a ran del presbiteri, 
pel tïam enllumenada de mil y mil brandóns, 
arreu V encens voltante de tíayre y de misteri, 
C he vista, com rcliquia de grans generacions. 

ÍLti calma majestuosa, plegada y escayenta, 
moíitrant las rojas barras del nostre %'cll escut^ 
ïú cor li recorda vas, de rassa més valenta, 
la llibertat y V honra, la ciència y la virtut, 

Semblavas jsanta herència! vetllar algun cadavre 
dels que à tos peus dormían. vilans y cavallers, 
y pareixia I* ombra forrnar de 'n Jaume Fabre 
la blanca fumerola vessant dels encensers. 

;Qué sola que 't mirava, magnífica senyera! 
y al cor, quínas punyidas, sentint dessobre meu 
à un sacerdot retraure en llengua forastera 
lo reng capdalc que un dfa volgué dotiarte Deu. 

Digitized by 


L\ B«vi>EXA G9: »:AL 

\l oore ^qaella parla qae ab tú un poch s* hi esqncya 
mm pottof bategaran ab batre de martell 
f ca r om I eoreUntada liont son cadarre ïeja 
al» «oo t€ef trucarà en Berenguer lo VelL 

Uarors, tristesa fonda lo cor de fel m* omplia 
y teny- torbat jo 't veya frísosa alatejant 
ab alateig de fènix que alegre renaixía, 
ab maíestat superba, ab forsa de gegant. 

Y i tof batechs s' obrían à poch i poch las llosas 
que lancan las despullas d' aquells faels difunts 
que ile V extranjería, com rius en las resclosas, 

Uf rengtas empaytaran, los morts deixanthi é munts. 

V meoTres tremolaràs al goig de renaixensa 
com 1' au poruga y lassa un colp lo torb passat, 
de cada vas mortuori n' eixia sens temensa 

la seca ca la rera d' un menestral honrat. 

Ab veu que ressonarà com funeral absolta 
deh menestrals las ombras parlaran é mon cor, 
y son ressò fatídich baixant de 1* alta volta, 
mon ser tot estremia ab tétrich tremolor. 

DeU morts que s* aixecaran las fulminants paraulas 
als altre*; -aplegaran en rotllos à ton peu 
y Hs llums tots tremolavan, y *ls sants en los retaulas 
sentint dels antichs gremis la tronadora veu 

Com planas mitj perdudas del llibre de la Historia 
ah mort^ jo *ls entenia parlar de sa dissort. 
[Ohfii, donchs, lo que deyan los segles d* alta glòria! 
|Ohlu la veu irada d* un poble que ja ha mort!: 

àSaluT, bandera santa, joyell de la corona 
«que U front de nostra pàtria perdé ab sas llibertats. 
jiSalut, peno del poble! Lo Deu te guard' te dona 
•r esbart que s* aplegarà devall tos plechs sagrats. 

«Nosaltres t* enlayrarem damunt de nostras testas 
amostrante al Feudalisme^ que al veure't, tremolà; 
»ab tu matarem odis y esclavituts funest as, 
»per tu lo till del poble fou digne ciutadà. 

Digitized by 



uPrenente per senyera en nostres fets de guerra, 
vanarem à la lluyia tothora ah cor valent; 
vsi un jorn gent enemtga s' entrava per la terra, 
»bea prompte 't desplegava m al toch de SomaUnt. 

vTú '1 flam vares encendre de germandat sagrada, 
>la 11 ey de Deu dictares, consol en la dissort, 
nper tú 1' orfe trobava família y llar hotirada, 
fals tristos que ploravan presta vas dols conhort. 

»Lo seny enllumenares dels feynadors poch destres, 
*y en son mesïer saberes ben prompte ensinestralsj 
»pcr tú la petja si bla segufan dels bons mestres 
«omplint arreu la pàtria d' hermosas Catedrals 1 

»Per tu. lo llor cenyiren las eynas del ofici^ 
aIo mall, b Uansadora, I' agulla y lo cisell; 
i>las mans dispostas sempre de Pàtria al aacritici: 
»quan reposava V eyna v.etllava lo fusell. 

»Per tú, qu* eras lo símbol de llibertat ben nobïe, 
»pogué V obrer asseure's als banchs del General i 
»per tú tingué lo poble gobero pel mateix poble, 
lïper tu santa justícia dictà lo Bre^s real. 

iiY q] veure xarbotada ta lluhidora seda 

ftde sang de gent traydora, nostra ciutat cenyint 

>iben prompte als murs formares com una humana cleda 

laaquella Coronelaf terror de Felip quint 

sMes Deu va signar V hora. Com astre que s* apaga 
iton brill excels perderes, peno triomfador; 
nengrillonada y ferma morí nostra nissaga 
i»y ab elia Catalunya ^ ferida al mitj del cor, 

p|5enyor de las justiciasl Mercès te sían dadas 
Aja que morirem digneS; sens perdre nostra fe; 
»y no *t veyém joh poblel negante en las onadas 
»del mar de llot del vi ei, sense esperar en té\ 

dfAhónt son avuy las mostras de ta escatida ciència, 
Aahónt es V esperit de pàtria^ ahónt es lo cor valent? 
ACapdíUs de causa estranya te compran la conciencia; 
t [Virtuts y llengua à í' hora tú vens al mi^s dihenti 


Digitized by 


LA UJíVeSA «ttEXllX 

»Y en ta fil que una mjdrsffra. despred de ïa Earo^, 
•f* efi^enya tent Terjjonra lot yícii de son foms, 
»4e} geni de la Indtiftria fú tens d"" aoi' i la gropa; 
*jfa1f tabf tirar del carro d* estupits hisirioos!» 

Al toch d' una campana mon somni &' esvanfa, 
ficcff 1« gcnolh en terra, ma vista humilTanT, 
ta f^rcmul bandera en lo seu lloth seguia.,, 
r enctnn en nuvoEadas pel tempïe s' esbandia 
y r Hoftia sacrossanta Uevava 'I Celebrant. 

PUdt f fiilA di £«iii JMVpli, au la Seo de B«mtoBi, fSgt, 

Digitized by 




Per orde del tenyor Batlle. 

Carrers y piassas va corrent lo nunci; 

si la quitxalla lo segueix y guayta, 

los gra as 1' enrotllan, hont sovint s* atura, 

ó al peu de llurs portals surten y escoltan. 

—Crida de Rey serà, — tothom exclama 

al sentí *1 primer toch de la trompeta, 

y voltat de la gent qu' allí s^ aj&nta, 

lo Dunci cavilós y ab ulls plorosos 

llegeix un paper blanch qu' ab odi mira: 

— qAI bell punt de mitj jorn, lo batlle ordena, 

que à Casa de la Vila per anarse 'n 

i servir lo seu Rey, qu* així ho disposa, 

sta avuy lo jovent qu* ha entrat en quinta: 

lo qui falie à la Uey ja sab lo càstich.» — 

Se 'n va à un altre cantó, y voltant pel poble 

aquest mateix pregó va repetintne; 

y prop de son estatge, com fa sempre, 

se para per cridà 1' última volta: 

— ífAl bell punt de mitj jorn»...— sa veu se nua 

al veure que al portal ha eixit son pare, 

y à. SQS brassos, de cop, com foll se Uensa. 

LüS dotze ja han tocat y fit mirantlo 

Digitized by 



li diu:— /CnW^ dt Rey! .Ha Jirríbat V hora! 
mh quifMte & la líey /j uh !o cdsiichi» 

prcgoüaot jo matefi aíils bo deyj: 

Me 'n iraíg i serrí *1 Kej y tins que torac^ 

Ta» so! aquí, tot sol heu de quedarros! 

jSí al roeïiys la meva mare eocar fos vtval — 

y lo minyó lot rcsolut s* allunya. 

Bugoneja U gent omplint la plas5a, 

iot es anà y vetií y bellugadissa, 

encaixadas de mans y ulls qu' espurne^an 

y lléhiü Tremolosos que no poden, 

per mes qu' ho volen, confegir paraulas; 

y tendres abrassadas y un miti riure; 

aquell mit|*r)ure de fingida dítxa 

trahit per V amargor qu^ al cor afoga.. 

y entre tant de jovent qu* allf se junta 

5C icnfen veus de parla forastera: 

eríts d' esparvers qu^ al dar la faiconada, 

s' emportaran dels nius à terras llunya^^ 

d' aquell vol de moixons U millor tria 

Lo nunci fuig plorós de la cridòria. 

La veu Ja s' ha sentit de qui 'Is comanda; 

)a arrenglerats los té que T hora arriba. 

Cap-haiz y trist es en son lloch lo nunci. 

Las mare^ à llurs tllls de liuny aguaytan; 

la estimada al promès ja no s' acosta^ 

qu' aquell home ferreny sembla qu^ ho priva 

Los minyons capticats. gech í Y espatlla 

y '1 farcellet al coll, deiian la vila 

y carretera avall s' alluoyan tristos, 

potser per no tornar may mes i veure 

lo róncch campanar qu* entre teuladas, 

donitntlos I Adéu siau amunt s' enfíla 

Lo nunci embadalit en lo que '1 volta^ 

va scgutnt sol y trist à rerassaga» 

veyeni i son voltant camps y boscurias: 

{qu<^ bell es à sos ulls tot lo que mira! 

Al passar per de van t la creu del terme, 

cayenthi de genolls resa en veu baiia: 

reptant! o '1 U\ aixecar, mentres se 'n burla* 

lo qui Us comanda altiu ^ y se V emporta; 

y i dalt d' un branquilló un aucell retilt 

mamant dolsos amors de la niíihada, 

Digitized by 




cantant la llibertat, cantant ab joya 
r hermosa llnni del sol de primavera. 

L* oreig de la tardo' asseca las fullas 

y en los camps lo rostoll fà llit d' espinas 

del que fou llit de flors y colorayna. ' % 

Un carro al lluny se veu, qu' entre polsina, 

segueii pausadameot envers lo poble. 

Ja hi hi arribat^ portant estès lo nunci. 

A pés de brassos à son pare *1 duhen, ^ 

malalt, esgroguehit, los ulls mitj closos; ^ , _■ 

sembla talment un descolgat cadàvre: 

aïxfs lo llensan als mateixos brassos, '^ 

dels que robust avans V arrebassaren. 

Poch jorns després nou nunci fà una crida; 

|a no es crida de Rey... es qae demana 

per caritat qui vulga, en jorn de festa, 

la vinya anà i cavar d' un vell y pobre 

qví^ ha vist morí' à son fill en jas de palla. 

Lo veïl ab trist afany tot ho regira 

buscant diners pera pagar V enterro; 

tot es en và. no troba ni una malla 

y com si un llamp I hagués ferit de sobte 

afeixugat, sens forsas, cau a terra: 

quedant obert V últim calaix hont brilla 

fa medalla d' argent que son fill duya. 


Digitized by 


Digitized by 



Moncçrdd de Macià, 

XI. — LO DARRER DIA , de D. Marti Genis y 

Aguilar. \ 

i XII.— CEGUERA MORTAL, de D. Antoni Careta y ^ 


Digitized by 





Esqumsant de la nit 1' ombra tupida, 
parpalleja deZ jorn lo clar esteï, 
la ciutat resta encara mitj dormtda 
baii lo boyrat soptil d* un cendrós veL 

Lo sotraqueig del carro, que i estrabades 
per r empedrat redola cirré* avall, 
lo cruírit compassat de les petjades 
del obrer, que pressat va à son treball, 

1' espinguet presumptuós del gall que canta , 

!o xarroteig del matiner moiïó 

y en los cims de 1' església sacrosanta 

la campana que crida S V oració, 

soQ los únichs remors que me rodejan^ 
que m* acompanyan fins al temple sant, 
hont quatre vells sos resos mormolejani 
del rosari les denes tot passant 

Dos ciris grochs sa llum bellugadissa 
estenen per dessobre del altar, 
'hont r august sacriíici de la Missa, 
conmós lo sacerdot, Ta à començar. 

Digitized by 


to6 L4 BEPfl•LICCiÓ Dt::L \VEÀ 

Per U fosca V església embolcallada, 
laD toh reb llum ia benhaurada crea, 
y, de genolls demuoc la tosca grada, 
ma vista solament ovira a Deu. 

Y diu lo sacerdot;— Puïg acns meréixcbo 
culpes y cnra&i Senyor, borrca del mon, 
jmiscricordia us prech!... — ^Y \o *1 segueixo 
y al esprir de sao reç, mon cor respon; 

y recordo ma freda ioiiiferenciB, 
les voltes mil que à mon bon Deu be oíéi, 
que, com altre Essaú he venut ma herència 
per rebre un glop de fel ó per no res. 

Y del Senyor la glòria, ma mirada 
descobra als raigs de son brillant esclat, 
omplint los cels, los sols y V estel-lada, 
r esdevenir, los moas, la eternitat. 

Y r Evangeli ve: sa llum hermosa 
difundeix lo ministre ab sacra unció, 
y arriba à mf com font maravcllosaj 
brollant de caritat y de perdó. 

Perdd per los creyents que ab fé V imploran, 
pels que incrèduls V ultratjan ab sa fel, 
per los que al mon, de nosira carn, carn foren 
y esperan nostres precbs per entri' al ceL 

Y com 1' espiga al camp sa llevà' esgrana, 
r amorsohrií en mitj d' aquells fulls sants, 
r nmor inmacuíat que à los homs mana 
csiimarse uns ab altres, jser germans! 

Y prompic per demunt les Imiïes testes, 
com sol llevant, s' aixeca 'I pa diví, 
com entremitj dels cans y les arestes 

lo lliri ensatinat s' hi veu florí*. 

Y puja r Hòstia santa, y lo Calvari 
surgir SC veu de dins son fondo blanch, 
degotant sobre 1 càlzcr del sagrari 

del Martre del amor la pura saoch. 

Digitized by 



. ímf 

D* aquella sanch de culpes gondora, 
que al brollar traQsformi la faç del mon, 
que mostra als homs la platja salvadora 
''hoot centelleja un sol que may se pon. 

Y Is nlls eDlluhernatSt la tésta en terra, 
lo pensament en éxtassis sens fí^ 
plé U cor d' un goig que tots los dols desterra, 
lo benedictus sant ve sobre mf- 

Y aï llanyi demunt los pichs de les montanyes, 
s* enlayra '1 sol vessant arreu sos dons, 
en tant que al fons de ses ruhents entranyes 
Deu sa mi estén per benehir los móns. 



Digitized by 

Google I 

m "P 


Digitized by 




D' ilir ha de venir i judicar als vim 
f als morts^ 

Arraulit per ensomnís de trístura 

deixà *1 meu pensament eii vas d' argila, 
creyenime sentir V àngt\ del judici 
que 'Is morts desperta rd. IJ hora derrera 
de la vida dels móns vegf arrívada: 
y gom tortra espantada fuig dels boscos 
que '1 foch y *l vent abrusan^ de la terra 
lo baf ofegador deiif; y en V ayre 
gronxantmc com que fos lleugera y pura 
un* ànima anyorada de la glòria, 
trobí en los sins desconeguts del èter 
aubaga platxeriosa d' ample vista, 
desdc 'hont la creació fitava entera 

Per tot lo seré espay: d* astres encesos 
rodes sens fi los horizonts aclaran 
y, més petits los móns, hi gira volt an 
reflectant d' eixa nit la llum blavenca 
que sos mars broUan en miralls movibles. 

Remo espantable, espetegant de sobte, 
va fer cruixir com rodolant tronada 
lo firmament enter. La iomensa esfera 

Digitized by 



son ritme eicrn, d* ahoni nasqué '1 lettips, atura: 
s," esquerda aquell cre!>pol de sob en flamas: 
y com d' una fornal ruhentes guspires, 
caubeci llengües de foch que les tenebres 
abrandan, y com llamps que reblicantse 
d£l univers volguessen trencà 'h s6cals 
que de Deu à la veu ja queyan trèmols, 
los astres tots de cap à cap cremavan. 

Rallant la inoiensítat, Uensa la terra 
penós gemcch de dol y d* amargura; 
qu' ardenta rat^a pels dos pols V abrasa: 
la flama hi pren com munt de llenya seca; 
Y cruix, y s' estabella, 's desUuriga: 
brandant als giravols de la seva òrbita, 
dels mars la cabellera espumejanta^ 
de ses momanyes la foguera altíssima. 

Volva de llum del mis ak cel cayguda, 
travessant la vuydor ve cap ab ella 
com sageta revent.., Es aquell àngel, 
heralt de Deu. que als fills del home porta 
lo missal je derrer. La terra abriga n 
ses ales transparents: los ulls hermosos 
de trist esguart al cel atent alsava; 
surant de foch y d' aygues entre escumes 
la rosseganta túnica; sa destra 
guardant per dur als llabis en ser T hora 
clarf agudfssim de llampech sinistre, 

Y mentrestant en lo zenit s* acoplan 
dels més bonichs estels les llums mé^ clareSf 
endiumenjantbo tot; à les més llunyes 
constelacions negant de calors d' auba, 
com si un sol espaltit dés un nou d fa 
de blau y d' or, d' una hermosura ignota. 

Als cims gloriosos d' eixes baus celestes^ 
bromes de seraflns fentli peana^ 
aparegué de Deu V imatje augusta. 
Y tor dessota d' ell tremé à sa vista, 
les multituis de sers, los sols y estrelles, 
les feres del desert ^ V aucell dels boscos^ 

Digitized by 



y en lo sí de la terra^ «nts y roques 

brama van folls^ multiplicant sos cràters. 

Ja V àngel sona la botzina aguda, 
cridant als viuSi y soroUant les cendres 
ventades per lo mon segles hav(a 
de la nissaga d' Eva^ innumerable 
com gra del ayre y com menuda sorra. 
Semblan Ics tombe<; deia terra obrintse 
r esbuU iï un ruscb d* abelles espantades; 
los ossos s' alsao, y esvarats se buscan 
rodant d' assf y d' allà ab frisós deliri 
en fantàstica dansa, per miracle 
tornant à víure^ y confegint sos membres. 

V ensemps arrívan, com allaut que 's tomba 
de sombres febles que ni V ayre mouhen, 
pels cuatre vents à volions les énimes, 
que venen i cercar per abrassarshi 
la carn qu' enjondra hi van deixar per rnortn 
qüiscaoa adalerada son cos frévol: 
vuyJantse rotes les maysons qu' habitan 
en ]' amagat infern 6 V alta glòria. 
Y baten entre miij ses negres ales, 
per un voler de Deu ab ulls visibles, 
les rencoroses hosts qu' à Deu flestoTjan; 
lïensant ^on derrer clam enverinades, 
la gorja an:^enassanta y famolenca 
badant per engoïi* 'Is anyells Uetosos 
del remat ef;cu11ÍT.,. Mes veig com branda 
També '1 diví Pastor certera fona. 
Vei;; que devalla à V espantada terra 
falange ardida de guerrers angélichs, 
lirantse í ïa barreja, espasa nua, 
per socorre y defendre à la gentada 
en jorn de tanta universal angoixa 
Ab r ayre dols del cel, ses ales belles 
rossant los fronts 1' amor de Deu sembravan: 
com st la humanitat à la agonia, 
vejés en son capsal, del alt empiri, 
al mateix Deu per àngel de la guarda 

Creixfa *I terratrèmol: gegants singles 
cabussantse en la mar les illes fonen 

Digitized by 



LO TAniíüR nrA 

y Is continents desjuntati, y U planeta, 
com madura taronja que 's desgrilla» 
crema ntse 's mïtj parteix y s' escuartcra, 
y 'n fuig V ayre y la vida, un ert cadavrc 
üo més restant, qu^ en la vuydor sens termes 
sempre més rodari, fins qu^ una llarga 
engraaació de segles lo disoIguL 

Llavors deiif mon lloch, que al toch del dngel 
també *m trobí altra voita en la carn trista 
y al mitj cavgut d' aquella espessa gorga. 
Y la vista vcjé, mitj alelada^ 
quan d' aquell tró espantós vingué *1 silenci, 
que llum desconeguda banyà Us rostres; 
que les humanes gèneres cabfan 
totes en una vall, cora los brins d* herba 
en ample prada que V oreig regala. 

Y 1s pits devategant, y 'U ulls morin tse, 
patint de goig, d' amor y de lemensa, 
allà apLegac lo mon, foses en una 
de! Ycll temps y del nou las esperanses; 
la veu de lots los cors era una sola; 
un sol era '1 suspir de tots los llevis; 
y era una V oraciól. . Quan ve é nosaltres 
cnrcvoltat de glasses d' or y piirpra, 
per una escala d' àngels que somhrejan 
son rostre de hlanchs lliris hermosísslm 
baixant é aquesta vall, Dea viu fet home: 
del mon lo Salvadoi ; la llum y vida: 
Jesús que morí en creu per rescatarnosl 

Gira sos ulls encara humits y dolsos, 
hont fosa hi ha la llum de les estrelles, 
y enamorat esguarda sa filïada; 
deixant pels de I' esquerra sa justícia, 
y per ella bessani misericòrdia. 
Nos allargà los amorosos brassos, 
mostrant lo seu pit nu sagnant ferida, 
com font que convidava *Is cors d heurer; 
y '1 cap jo reclinant sobre se espatlla, 
en suau desmay caygut, això sentia: 
— j Veniu los qu* ab la creu i mi *m seguiren. 
Anem plegats, al regne del meu Pare! 

Digitized by 




^'Ahonc vis, mortal que adalerat travcssas 

la fadigòs canaf d' aquesta vida^ 

^Te mou lo pler que i dolls assaboreties? 

ó bé r afany de la mondaüa glòria^ 

^Es qué del or !' incita la fatlera 

que honon, y bénsi y goigs, toc ho procura^ 

Son los deütSj ans de lograrj desfici ^ 
y^ un cop logratSf abatiment y fistich: 
temptant lo cor, la glòria y las riqucsas 
may satisfan y i greus perills arriscan; 
y be saps tu com iot això s' acaba 
podrintsc *l cos en miserable fossa, 

Donchs, si es aíxfs ^eóm negas akra vida 
de benestar y glòria perdurables? 
^Pois creure tu que 1 rey de la natura, 
de que son tots los éssers tributaris, 
ha ja vingut aquí ab sa inteligencTa 
per^ eitlngirs com tol a116 més ínfima * 

Digitized by 





Per la Bellor sospiras y 't daleixes 
sempre afanyós, y solzament ne trobas 
un trist esclat en monts de vil matèria. 
Es clam perdut ton clam per la Justícia 
Si aquests amors en lo teu mon no viuhen, 
/hoat vas con eix el Si* d' hont te ve V aytnarlos? 

Quan veus morir algú dels qui V estimas^ 
quin sentiment n' has de tenir! Jo \ planyo. 
Dels meus parents y ami eh s que no existeixen 
ne sento à dïns del cor un vuyi rerrible^ 
y això que sé qu^ he de tornarh i x^eure! 
Però tú| malhauratl cóm t' aconsolasP 

Que *1 teu conhort es la Filosofia 
prou vas dïent ;més ay! no 't puch pas creure 
^Li has visi desfer del mon las injusticia^^ 
^T' ha lornat may lo be perdut qu' anyoras? 
M ser mortal que clarament rahona, 
mortal rahó per viure no li basta 

A tu mateix may C ha bastat. Confcssaho. 
Y sinó ^me vols dtr quantas vegadas, 
rrobante so! ab V ànima afligida, 
una oració se t* ha escapat dels IHbis 
sentin te U cor ruixat d' una fé dolça 
que tot seguit V crgull malvat gelava? 

L'ergull te diu: 1^ No mes al testimoni 
de lo que veus y tocas dona crèdit. 
Nirvis y sanch es tot lo que dius vida 
que *s descompon y multiplica en altras.n 
Nirvis/y sanch, y vidas que *s transforman!,,, 
^Qüf ho crea, mou, transforma y multiplica? 

No per atzar, sinó per* fins altíssims, 
han sigut fets la portentosa màquina 
del Univers y V home qu' estudia 
las sevas Ueys. Naixent y morint gcneras, 
lo après per unas, va creixent ab altras^ 
però ja may s' aclarirà 'I misteri. 

Digitized by 



^Y es per això que negas V altra vida? 
Llavors orat ó be criminal foras: 

orat. en perltongar lo reu maruri^ 
sols aí> r instint obrant^ sense criteri ^ 
y criminali fent res pels que han de vindré 
y fins en propagar la espècie tua. 

Seria en tú lo viure inconseqüència 

ú convicció serena fos lo dupie 

que com un cranch s^ arrapa à ne '1 teu ésser. 

Tu vius perqu' en ta negra mar de duptes 

encara s' hi rebeja una esperansa. 

A malgrat teu, es ella que 't fa viure . 

Ella es la nau que al port salvador mena. 
Pújahi avans no pugan ^as onadas 
precipitarte al fons que no te eixida. 
Al Deu Inmens no vullas amidarlo. 
Ell ha fet tOT lo xich y gran que 't volta; 
mentres que tú, ni saps lo qu' es un étomo. 

Del seu amor ets obra predilecta; 
desconeixent à tal favor no 't mostres. 
Per* redimirtj va pendre carn humana: 
clavat en creu y adolorit te mira; 
vesbi corrents, agenollat conféssal, 
plora, humilíatj regenerat... ísàlvat! 


Pare y Senyor, que del no res vas traurens, 

vullas usar de ta misericòrdia. 

Als qu^ encegats per la infernal supèrbia, 

fugen de Tu, feslos venir (jets Pare!), 

feslos venir, y feslos de Tu dignes. 

Y à mi, fins qu' eixiré d' aquest desterro, 

Digitized by 



àf*nM:n lo Tol de r üfa i 

\m cmnu àtX r outsfol, f arpa dds iaseb, 
Ui fcmon dcf omg 7 b tronmda. 
dt Urra f Cd eolevs, ll«ia y atsoaíu, 
pera cantar \oh Déml ta oiBAÍ|>oiexicia. 

Digitized by 



XIII. — ESCORNALBOU, de D. Joseph Marti y 

NA, de D Jaume Pomar y Fusté, 

Carreras y Candi. 

nest Soler de las Casas, 

Digitized by 



dónam lo vol de V ftltga regina, 

del selvatge lleó 1' altiva forsa, 

los ca ois del rossinyolf V arpa dels àngels, 

las remors del oreig y la tronada, 

de terra y Cel colors, llum y armonf as, 

pera cantar ph Déul ta omaipotencía. 

Digitized by 



Xm. — ESCORNALBOU, de D. Joseph Martí y 

NA, de D Jaume Pomar y Fusté. 

Carreras y Candi. 

nest Soler de las Casas. 

Digitized by 


Digitized by 



AUS prop deia Mala, 

com grahó de la serra 
que sols la tempestat posa en reoou. 

poient s^ hi aixeca y aspre 

un gegant de la terra: 
lo formidable pich d' Escornalbou. 

Piràmide superba 

qual aspadada punta 
com sí en los oúvols hi busqués lo ^u, 

s' enlayra magestuosa 

y sembla que s^ ajunta, 
desitjosa de Uum, ab lo cel blau 

Degotalls d' aygua pura, 

qual netedat convida, 
vessa V altiu gegant per tot arreu; 

per regalar als homes 

ab tants sobrants de vida 
que no H caben dins, à fora 'Is treu 

De vellaners y vinyas 

ufanosas g ari and as 

Digitized by 



s' entrellassan als peus del bell gegant; 

y pe '1 cap li teixeixen 

enüairosidas randas 
roures y akiïias que besantsc van 

Brodan las margenadas 

los atapits arbossos 
m ostra Dt en cada branca '1 fruyt vermell; 

y renglas de maduxas^ 

que guaytan pe Is terrossos^ 
ofnplen d' olor lo paradís aquell. 

Las fondas barrancadas 

al cap -de vall s* estimbaa 
com si fossin los f ossos d' aquell fort; 

per aquellas fondarias 

hont may los vents hi mínvau 
sembla esbafigirshi V ombra dé la mort. 

Adalt al cim s' hi axecan 

del convent las minas 
las petjadas dels segles senyalant: 

archs y murs y columnas 

ja son del temps joguinas 
que cauhen pedra à pedra rodolant. 

Per las amplas esquerdas 

r erbam ardit s' hi enfiU^ 
guaytan arrels en sostres y tnspols; 

reprèn naturalesa 

sa possessió tranquila, 
y en Uoch d* homes hi cantan rossinyols. 

Vora de las ruinas, 

seguint la margenadai 
hi ha desputls de dòlmens sa y enllé^ 

la gran sacerdotissa 

aqui alguna vegada 
ab la sanch de la vfaima 's tacd. 

La drufdica colla 
encara 'm sembla véQrt 

Digitized by 



pujant pe 'Is giravolt;^ à pooh à poch; 

y recorts de bacalks 

fan aquells Uochs retreure* 
mostraat uo combatent en cadi roch 

Allí 1s alarbs muntaren 

deixant al seu derrera 
un escampall d' incendi y mortandat. 

No arri va ab tanta fúna 

quan en tronant carrera 
esclata axordadora tempestat. 

Alli en aquelles rocas 

iquSnts de cops nostres avis 
s' hi devían juntar en somatentl 

Aqucilas fondatadas 

\hé n^ han venjat d^ agravis, 
ferits de mort als invasors rebenti 

Altar hont s' hi arressera 

r independència santa 
sembla aquell putg tan aspadat com alt; 

d sa falda amorosa 

la pàtria s' hi decanta, 
com la filla à la falda maternal* 

|V com al cim la vista 

5' extén bella y diixosal 
]QÒm V ànima s' esplaya en aquell punt! 

iqué terrds se domlnan! 

jqufna llunyana hermo&al 
iquàma llum y color avall y amunt! 

Altí com serp llnhenta^ 

que fins i mar arriva, 

del riu Ebre la ràpida corrent; 

V Aragó ab sa planura 

sempre blanca y soHva 

sens apagar jamay sa set ardent. 

5' extén à V altra banda 
lo camp de Tarragona, 


Digitized by 




y mes ella la conca y 1 Panadés; 

la mar d* esquerra i dreta, 
tot r horisó corona, 
doniat à terra y cel io mateix bes, 

Y als peus del puig altíssim ^ 

aquí un poblet s^ hi troba, 
y UD altre allí, y un altre més enllé; 

r Argentera à la falda^ 

més avall Vilanova^ 
y Duas-ayguas ja tocant al pla« 

Oh gegant de raa terra, 

es aspra ta hermosura^ 
però més cada volta me conmou. 

Veniu, malalts de V ànima, 

à trobar dítxa pura 
aquí dalt a! cimal d' Escornalbou. 

Digitized by 




No «s morta, no^ It que taati cori ilenta: 
ma; mofirí ia llengua c^talanml 

{A. de Bo/antil\} 

TornB é ésser gran la cerra catalana 
com và esscrbo altre temps quart no hi havía 
ni un peix del mar sota 1 mirall de plata, 
que impresa 5 no portis demunt V escata 
ïas rojas barras de la pàtria mfa) 
Torna é ésser gran la catalana terra 
com en temps delí Alfons. Peres y Jaumes, 
quan los braus almogàvers^ llamps de guerra, 
guanyavan ceptres d' or, llorers y paumes. 
Torna à ésser gran ma pàtria axís com ho era 
en mij de sa desgracia, quan tenia 
un Joan Fivaller qu' honràs la xía 
y la roja gramalla, 

y un Pau Claris valent que ab veu de bron^o 
tlanças los catalans i la batalla! 

Altres jorns arn varen de tristesa i 
de la infernal foguera 
serpentefi h Hamarada encès:) 

Digitized by 



'hont llançà nostres furs y privilegis 

to botif Felip qutnt ple deíeresa* 

Nostra parla divina, 

destronada regina 

qu* un temps donava lleys com Sobirana 

de5;de la catalana 

y aragonesa terra fins V hermosa 

capital de la Grècia corajosa, 

ay pobretal calçada ab espardenyas 

y ab la caputxa honesta 

cuberta la graciosa gaya testa: 

fugint üe las ciutats ani à las penya<; 

de Girona, de IJeyda y Barcelona. 

y alenà 1* ayre pur de las marmas 

de las Balears petxinas, 

y ubriagada aspirà 'h perfums y Rayres 

del Rosselló, Valencià y Tarragona^ 

corrandas y cançons llançant als ayres 

de quan portava al cap una corona! 

Dintre '1 cor ens va encendre V entussíasn>e 

la música atractiva y melodiosa 

de sa veu amorosa, 

y tendre y pura donantli una besada 

com la que al lliri dona la rosada, 

exclamàrem: <iOh parla que captivas 

los nostres cors filials, oh Mare aymada, 

altre trono 't farem i Barcelona 

d^ argent y d' or, d' encens y mareperlas 

y al cap te cenyirem altre corona 

de llorers y de flors, diamants y perlasL.^i» 

Y fó axfs: cantaren los poeias 
y per Iturs trobas gayaïi flors guanyaren: 
ab llors to front altívol ombrejaren 
com los olfmpichs vencedors atletas. 
L=i Hor d' amor, la viola y la englantina 
han servit pera fer bella corona 
que al cap cenyeix galana 
la parla catalana 
en la Festa dels Jochs de Barcelona. 

Passà ja '1 temps de guerra; 
la estrella de la Pau clareja pura 
en 1^ horizont de la espanyola lerra. 

Digitized by 



Lo poble caiald maneja 1' eyna^ 

quan deixa Lo trabuch; quan no batalli 

de sol à sol traballa 

perquè sab que la ditxa e^té eti la feyoa. 

Los seus vapors totas las mars travessaii; 

núvols de fum llurs fébricas corooan , 

la Indústria y 'I Còrners renom 11 donan 

y tresors y riquesas sobre ell vessa a! 

Torna í es!;er gran la terra catalana, 

té 1 germen de la vida: 

si r haveu vista esclava y esmorttda^ 

pel traball enfortida 

raíràula avuy com s' alça japotenta .. 

Oprimida pot ser. però es com V ayre 

que si r estrenyen molt, tot ho reventa! 

Com lo Fènix sagrat ha renascuda 

de llur mateixa cendra no apagada; 

cap al Sol del Progrés ha pres volada^ 

llur aleteig la terra ha conmogudal *. 

L* augusta Reyna hispana 

que H front cinyeix ab la comtat cürona, 

vol honorar la terra catalana 

obnot la Exposició de Barcelona 

Llavors s* escau La Festa 

la Festa de los Jochs y la Poesfa, 

la Festa de V aycnada renaixensa... 

La gran festa del cor s* esdevenia 

aS temps de la gran festa de la pensa!, ,« 

Oh jorn d' inmensa y màgica alegria, 
de sagrat entussiasme y de victorià 
en que d' Espanya la comtal Realesa^ 
lo Poder, la Noblesa, 
y r Ari y Lo Saber y la Poesia 
coronavan d' amor, llorers y glona 
r herm6s llenguarje de la pàtria mía! 
Oh beti cataLtrtesch en qui llurs gcstas 
escrigueren els Reys; en qui poesías 
eís enginyosos trobadors cantaren, 
en quf la seua fama eiernisaren 
Desclot y Muntaner, Jordi y Ausías; 
ja no quedas vilment fermat als llabis 
com fermada quedà la ganiveta,..! 
Parla de sants y sabis. 

Digitized by 



Hampe^a clara y nela 

g¥uy la leua aurèola: 

de la sanctó oíicial ja fas conquesta , 

puig lo primer Ministre 

de la Nació Espanyola 

diu clar y catalé: i' obre fa Festa! 

Lo nom de la Poesia Uorejada 
ab la ÜOT del Amor )a se pregona.., 
quf serà que s' assega 
sota 't dosscr dels Jochs de Barcelona? 
Miraul lo poeta sacerdot entrega 
la simbòlica P'ior fresca y ufana 
& Maria Cristina, 

de la Espanya magnànima Regina ^ 
la honorable Comtesa cacalanai 
Diadema de briïlants llampega hermosa 
demunt sa augusta testa; 
del Poeta Uorejat acompanyada 
camina majestuosa 
cap al dosser, ja Rema de la Festa, 
y com ceptre portant la Bor preuhada: 
la marxa àcl Rey Joan toca V orquesta 
y ab llurs notas severas fa harmonia 
lo picament de mans que fort ressona, 
r esclat del entussiasme que retrona 
dintre 1 Fatati fiairós de la poesfal 

Oh Genis de la Pdtria catalana^ 
cançoners de Valencià la florida » 
glosadors de Mallorca con dorm ida 
dins las brumeras de la mar llunyana, 
fassem vibrar las cordas de la lira^ 
cantem la cançó hermosa y ben trovada 
que r amor pairi inspira, 
per nosira parla axis gtoriíicadali,» 

Dexa ja I trono la Reina de la Festa 
el trono de la Parla catalana; 
però no trigaré à pu^ar modesta 
à un altre trono V augusta Sobirana. , 
r altfvol Monserrati també es un trono 
de la Reina dels Àngels Moreneta: 
oferint à eixa Reina Inmaculada 

Digitized by 



la gaya flor ab cintas cnllaçadi 

qu' U5 da ab plaher la sacerdot poeta ^ 

Reioa Comptesa tionrau lo sagrat temple 

de la nostra Patrona ^ 

prova d* amor donau i Barcelona 

y de Fé santa lo més alt exemple! 

Oh resplandent Estrella 
qu* illuminau dos itions ab vostra f^loria 
senyera d^ or y sang us enmantella 
y es molt folgada, puix que sota d' ella 
Catalunya, Navarra y Vascongadas 
caber hi poden, com hi cab Castellal 
Castella y Catalunya son germanas: 
Obriu las amplas fullas de la Historia 
y els Pelays y els Otgers, Ferranïs y Jaumes 
los tlors del Bruch, dfl dos de Maig las paumes 
U£ dir^n que V Espanya deu sa glòria 
aixfs als héroes qu^ ab el Cit Unyiaren^ 
com als patrlotas qu' ab en Prim guanyaren 
del lleó à* H esperi a T última victorià I 

Coraptesa de la Pàtria catalana 
ja vos feym un palau! de pedreria 
un trono us hi alçarem.,. Prou bé estaria 
vora del mar la capital hispana. 
VeníUf Retna-Comptesa 
soy filla de ïa Casa per qui dar en 
nos tros avis la sang. per qui perderen 
los fars sagrats que sempre defensaren 
y qu* ab tinta del cor ells escrigueren! 
Veniul y nostra parla 
feu entrar al Palau y à V Audiència; 
ab ella ha parlat sempre nostra Historia ^ 
tas Lleys y la Moral y la Poesia... 
no ha sigut rebutjada per la Ciència 
puig 1] ha donat inestingible glòria 
dels Ramons V et em al Filosofia! 

Eixa parla agradosa 
al pit de nostres mares aprenguérem; 
llurs cançons de bressol ems adormíreu; 
payrals consells ab ella H cor nodriren; 
la primera pregaria ab ella férem, 
y per llurs santas oracions sabérem 

Digitized by 




invocà '1 nom de Deu y de MarfaK.. 

ab eíia parla hermo<ta 

pur amor dcclarim i nostra aymia 

y omplíninos d' aïe|içrfa 

ab tendresa hi contesta vergonyosa; 

ab eiia parta aymada 

diem paraulas d' amor i la fïllada, 

y en lemps d' horrible guerra 

quan ofesa la Pàtria trtsta plora 

al crit de ^jvía fora!ï> 

espaventada s* estremeix la terra! 

Lo poble català estima llur parla, 
y pera sempre ab glòria conservaria 
de Fé Pàtria y Amor desplegaria 
1^ honorada senyera, 
y si '1 Fat ho exigés batallaria 
Uuytant com una fera .. 
y encar que sucumbís ab llar proubesa 
r últim alé valent exalarfa 
llur Parla benehtnt en V agonia 
y esquitxant Llur senyera ab scing enoesal. 

Digitized by 



Ingeaium sibi quod vacats desumpsit Atheoas, 
Et BtudÜB tnnos septem dedit, insenaitqne 
Libris, ec curis, stataft taciturntas ezit 
Pleromqae, et riaii popalom qutit^ ete. 

(Q. Horatii Flacci.— Epistolaram.) 


£d la albada de ma vida, Taire, que gemat perles pinedes 
argentonines. respirava jo en lo breçol, comunicà à mon ten- 
dre cors, sa vivificadora sava. 

Entrat en la adolescència, los afalagadors plahers ab que 
nostres ciutats pretenen encadenar al jovent, no lograren sa- 
tisfer mes ilusions com exa encisadora poesia» que tú, Argen- 
tona, qual nina amorosa, prodigas à qui 't coneix y 't compren. 

No tSf donchs, estrany, que ja dins la plenitut de la vida, 
sospire ab anyorança al separarme , per temps , d' aquelles 
somrisents valls y montanyes, ahir pera mi plenes de dolces 
esperances, avuy arreu poblades de gratissims recorts, demà... 
serà lo que Deu vulla. 

£n la creença de (}ue havia dç mpstrar à dit Uoçh V a^rabi- 

Digitized by 



ment que li dech, no trobí millor manera, que, endreçar mon 
pobre esforç intelectual , ressucitant y aplegant quelcom de 
son passat histórich. 

Y al veure, en part, començada la realisació de tan espinosa 
tasca , dedico lo petit treball resultant, al Magnífich Ajunta- 
ment d* Argentona, pregantli, puix es genuina representació 
de la Vila, vulla reebre benevolment esta humil penyora d' 
eterna gratitut de 

L' Autor 

Digitized by 




En la regió coneguda per la Maresma ó Marina, entre les 
poblacions de Cabrera, Cabrils, Orrius, La Roca, Dosrius, 
Canyamars y Mataró, se troba situada Argentona. Part inte- 
grant del territori Uuronés abans de la dominació romana, al 
ésser reconquistada nostra pàtria de les mans dels sarrahíns, 
fou del Comtat de Barcelona ; més endevant , d' aquesta Ve- 
gueria ; en lo segle xviii , del Corregiment de Mataró ; y en 
lo XIX, de la Provincià de Barcelona. Durant lo régimen feu- 
dal, lo terme de son Castell de Sant VicenSy y per altre nom 
Burriachy arribant del mar al cim de Parpers, estava enclòs 
entre los dels castells de Vilassar, de La Roca, de Dosrius y de 

Argentona ha sigut obgecte d' estudi per diferents autors, 
lo qual en ocasions disminuheix la feyna y prepara *1 camí i 
qui pretén novament historiarlo. Emperò en altres, axó ma- 
teix fa que aumente lo treball d' una manera innecessària, per 
véurens en lo cas de negar fets assentats y admesos ; y com 
qui nega te de probar, obligaii à juntar lo major nombre pos- 
sible de comprobants, à fi de que la historia seguesca sa ver- 
dadera via. 

Entre los estudis sobre Argentona que 'ns proporcionan la 
feyna à la bestreta , s' hi troba principalment lo de sa part 
geològica. La ressenya donada per Vinyeta y Bellaserra , feta 

Digitized by 



tenint en compte anteriors estudis geológichs de Maureta y 
Tbos y Codina, de Franquesa y Sivilla y algun altre, suplirà 
nostra insuficiència. Continuarem, donchs, la traducció de lo 
que crehém més necessari pera donarne alguna idea à nostres 
llegidors (i). 

« La conca hidrogràfica d* Argentona , formant part de la 
del litoral del Est, es, d* ellas, la més important. Està consti- 
tuída per una massa granítica descomposta en la part superfi- 
cial fins à una profunditat variable , en alguns llochs cuberta 
per aluvions quaternaris ó moderns, estant ocupada, una 
octava part de la matexa, per camps de secà y vinyes, y lo que 
resta, quasi exclusivament per bosch. 

» Es de creure, que abans de formarse les serres que limitan 
r horizont d' aquesta zona en les dues meytats de junt al pri- 
mer y quart quadrant, existían ja les piçarres del últim període 
silúrich. Al ocórrer V axecament de la serra à que 'ns referim, 
perderen sa horizontalitat los filadis silúrichs. No es fàcil fixar 
ab certesa la època geològica en la que tingué lloch la erupció 
del esmentat granet, que la circunstancia de trobarse los refe- 
rits filadis, junts à les roques eruptives, en aquella serralada , 
sense que hi descanse damunt d' ells més qne una lleugera 
capa de terra vegetal. 

» En lo sotsol granítich se presentan roques hipogéniques 
cubrint les costes del Est, de Montgat à Catdetas, y arribant 
fins à Argentona y Dosrius. Al estudiar les roques eruptives 
crida la atenció la varietat de les plutóniques, establintse lo 
trànsit entre una y altre espècie , per gradacions poch sensi- 
bles. Lo granet , tipo d' ull de serp , se troba en blocbs de 
distintes mides, y en alguns indrets atravessat per esqueys d^ 
ortesa laminar y quarç eruptiu. Aquesta varietat, axí com lo 
granet antibólich, del que es fàcil trobarne blochs despresos, 
son empleats com material de construcció en tota la comarca. 
També 's pot observar altre varietat de granet, formant com 
una pasta feldespàtica de coloració verdosa. Per últim, ocupa 
la superficie d* aquest terrer, una capa de detritus granítich, 
procehint de la serra, quals roques, al descompondres per la 
acció del àcit carbónich de la atmosfera, se transforman en 

(i) Vinyeta y Bellaserra — Argentona y sus aguas minero-medi* 
daales-^pég. 17. (Barcelona 1890). 

Digitized by 



grosses arenes feldespàtiques (sauló) vejentsh}, en elles, brillar 
cristalls de mica negra. De manera que 4 terrer superficial de 
la comarca es geològicament considerat com quaternari. 

» Segons havem indicat, la serra litoral en son estrep del 
Est es la que ofereii al exterior major quantitat de roques bi- 
pogéniques. Lo granet d' aquesta regió presenta comunment 
los caràcters del tint grissench del quarç, y lo ven blavós ó 
quasi negre de la mica , en la vora Sud del Burriach. Entre 
Argentona y Cabrera s* bi troban vetes d' esteatita de més d' 
un metre de gruix, les que antiguament foren obgecte d' ex- 
plotació. Encara que poch importants los criaderos metalúr- 
gichs que 's forman en les roques hipogéniques d' aquesta 
provincià, no podem prescindir de ressenyar que *s troban en 
nostra comarca nius y vetes, pobres é irregulars , de pirita de 
coure, coures gris y negre, azurita , malaquita y óxits de 
ferro. » 

Passant als temps prehistórichs d^ Argentona, devem con- 
signar que les troballes més importants allí realisades, com 
també les del restant d' aquella Marina, venen extensament 
recopilades per en Pellicer en sos estudis sobre Iluro (i). Nos 
limitarem aquí à inventariar breument aquelles de que dona 
compte referents à Argentona , adreçant ó nostres llegidors 
que desitgen més detalls, à aquell minuciós y notable treball 

Se fixa, Pellicer, en la estructura de la vall que en Argen 
lona s^ extén dessota la capella de Sant Sebastià, y apoyantse 
en la existència d' « abundantíssims restos de grollera cerà- 
mica en terrer palúdich.» diu que «no permeten duptar de la 
presencia de palafítos en aquell lloch,» y per consegüent ma- 
nifesta haver existit una població lacustre en època remotís- 
sima, quan la terra, abans de caminar à son acompassat 
dessecament, y cuberta d' aygues en major extensió que vuy 
dia, formava un hermós llach en dita vall. 

Troballa curiosa fou la d' una sepultura en lo Burriach, 
qual calavera tenia à sos peus^ rara corona d* estany, semblant 
à Its nostres de semprevives, subjectada per tres claus de 

(i) Estudiós histórico-arqaeológicos sobre Iluro, antigaa ciudad 
de la Espana Tarraconense, regtón Layetana. (Mataró 1887). Es 
tudi III, nom* 3 y 4. 

Digitized by 


1 34 AMGvmonA hist6ric4 

coure* Segons tota «paríencia, fon feu ab motllo y fonent lo 

Y en la plana Bona^ en dia de fort ayguat, se posi al des- 
cubert estranya caixa de coure, fins aleshores enterrada dins 
un túmul de terra, y hont se guardavan los ossos barrejats 
ab cals* 


Qui primer s' ocupa de la etimologia d' Argentona fou lo 
Canonge Francisco Tarafa en lo segle xvi, asseverant sigué 
fundada Argentona 6 Argenema^ pel rey dels Tartesis, Argan- 
toni, inseguint una manifesta tendència d' aquells autors, de 
fer batejar montanyes, fortaleses, pobles ó ciutats, per qualse- 
vol classe de persones y en tot temps. Lo que fa. exclamar à 
Pujades ( I ) ab las segtkents paraulas : 

Lo nostre Canonje Tara/a diu en aquest Iloch, qu^ en 
aquest temps vivia Argantonio , rey de Tarifa^ del qual diu 
Plini qu^ era rey de Tartesia y que visqué cent y vint anys, 
si be no falta qui diga que visqué mil cent sinquanta anys^y 
altres que diuhen visqué trescents anys Però dexat as^ó à la 
partt diu lo Canonje Tarafa que ell creu, que la població d 
Argentona^ que tenim entre Badalona y Mataró^ sia fun- 
dada per aquest Argantonio : mogut quiçà per la semblança 
del vocable. Lo que jo puch dir eSy confessar ^ que fins vuy no 
he trobat altra cosa de la fundació d' aquest poble, 

Axí tracta esta etimologia Esteve de Corbera en lo se- 
gle XVII (a): «No sé quin fonament puga tenir la llibertat, que 
m* apar molt gran , de donar nom de fundació reyal é una 
petita vila» y pretendre que Argantoni, regnant solament en 
la Andalusia « fundés pobles à Catalunya , estant al extrem 
oposat d* Espanya.» 

Pellicer diu sobre lo mateix tema (3): «Del nom Sardi (del 
que "n surt Cerdenya y Cerdanya), tenim com reminiscència 

( I ) Coronica U ni versal de Cathalanya.— Llibre I , cap. XXX 1 1 . 
,i) Cataluha llastrada.— Uibre II, cap. Vil 
^5> lluro— Estudi IV. nom. L pdg. i55. 

Digitized by 



una designació orogràfica, lo torell de Cerdanyola , prop d* 
Argentona, la que ensemps nos presenta una sorprenent ho- 
monimia ab Arganthoni, famós rey dels Turdetans. Pujades, 
apoyantse en exa bomonimia , afirma que Arganthoni fundà 
aquell vehí poble de Mataró; nosaltres, que refusàm U etimo- 
logia ^r^eit/i-Mn^a, fundada en no sabem quines mines de 
plata, quals partícules algú hauria observat en les aygues que 
corren al peu de Burriach, veurem, al tractar dels focenses, 
en quin sentit pogué tenir rahó lo Cronista de Catalunya.» Y 
més avall, després d' examinar los autors llatins que s* ocupan 
del rey de Tartesia, afegeix (i): « Aquestes cites, les matexes 
exageracions, provan quan cèlebre 's feu en la antiguitat nos- 
tre Arganthoni, ni repugna que d' aquest famós cabdill tur- 
deté derivés lo nom d* alguna població , quals excelents con- 
dicions topogréfiques y climatològiques fossen prou garantia 
de salubritat. Tal pogué ésser Argentona , y en aquest sentit 
te rahó Pujades al afirmar que Arganthoni la fundé.» 

Refusem aquesta eiimologia que considerem absurda, tota 
vegada que sos autors sols la basan en la similitut que te lo 
nom de nostra vila ab lo d' un personatje qual existència està 
lluny d^ ésser incontestable. Reig y Vilardell, al compilar totes 
les etimologies de que ha tingut conexement, nos afegeix que 
també algú ha pretès, fundantse en la existència deia antigua 
masia Argent^ del vehinat de Clara, que d* ella *n fos deriva- 
tiu lo nom del poble , y com en aquell temps à molts noms se 
'Is hi afegia la terminació ona, d' això jutjan alguns deriva 
'/ nom d*. Argentona (2). Creu, Reig, haver semblança de veri- 
tat un altre origen etimológich,segonslo qual, un temps visqué 
Antoni Argent^ senyor del territori d* Argentona, per haverlo 
comprat aLSoberé,y eix Antoni lo batejà ab son nom. Final- 
ment, llegim en lo propi autor: Entre las altres versions que 
corren^ ja en boca del poble^ ó be anotadas en documents his^ 
tórichs, se diu que *l nom d* Argentona es corrupció de ar- 
GENTE-ONA, paraulas eúskaras ó vascuences que tenen per sig- 
nificat allí gent bona. 

La etimologia menos aventurada de totes les que fins aquí 
venim relatant, es altre, compilada també per en Reigy Vilar- 

(i) Ilaro.— Estudi IV, nom. II, pàg. 161. 

(2) Monografías de Catalunya, vol. I, pàg. 178. 

Digitized by 



delly la que diu puga venir d^ haver trobat en la riera que 
passa pel terme d^ Argentona alguns grans de plata entre 
mitj de la sorra, y rf* això ve que 'n diguessin rïu d' Argent 
j^ d^ aquí la paraula Argentona. 

Per nosaltres no pot ésser més evident que dita paraula 
arrenca del llatí arg^nt-um^ qual terminació, variable, s* ha 
cambiat ab lo sufixo ona (tant característich d' algunes pobla- 
cions després de la invasió visigota), inseguint les matexes 
lleys eufóniques à les que Barkino, Tarraco, Betulo, Ausa, 
etcètera, degueren llur transmutació en Barkinona, Tarraco- 
na^ Betulona y Ausona (i). Apoya nostra tesis, la circunstancia 
de donarse generalment lo cas de procehir los noms geogré* 
fichs, que en la actualitat trobem convertits en propis, d'acci- 
dents comuns ó peculiars à la localitat. Derivats d' aquella ra* 
dical argentum, existiren noms deguts é qualitats de la plata 
que tenia '1 terrer; axis, lo Argentarius móns, de la actual pro- 
víncia de Càdiç, del que, diu Madoz (2), ne parla Rufo Festo 
Avíeno, fou axí conegut per quant, vist de lluny, semblava 
cubert de plata, essent estany lo metall que hi lluhía; yVAr* 
genteus móns , en la provincià de Granada , que refereix dit 
autor venir anomenat per Estrabón, tenia en explotació minas 
argentíferas; y, finalment, en la Argentera (Tarragona] se 
dïu acaban de descubrirse les proves d' haverhi hagut aquesta 
explotaeió metalífera en temps remot. 

Si Argentona degué ó no son nom à la existència de tan 
apreciat mineral en llur terme, no ho sabem , mes quasi ho 
dediihim per lo que se *ns diu ha passat en nostre segle. Lo 
pou de mina, que, ab evident perill pel tranzeunt, permaneix 
obert dalt la carena damunt V establiment d' ayguas minerals 
de Prats , proceheix d' uns treballs de mineria en busca de 
plata, al poch temps abandonats, per extrau res en tan poca 
quantitat, que no pagava les despeses. 

(i) Seguim la opinió de Caresmar en sa carta al baró de la 
Linde. (Mataró d tro:ços, vegis Balaguer, Historia de Catalunya). 

{%] Diccionario geogràíico, estadistico, histórico de Espana y 
s^s provinçias de Vltramar.— Vol. II, pàg. 5^6 y 547. 

Digitized by 




Si en temps prehistóricb, lo íérdl pla que s* extén de Sant 
Sebastià à can Comalada y à can Poy era hermós liach , en la 
època romana, la actual riera d^ Argentona fóra riu mes ó 
menys cabdalós. Ho deduhím, no sols per la lley general del 
acompassat dessecament dels terrenos , sinó també per nome- 
naria com àriuy un document de més de mil anys enrera, lo 
rescripte de Lluís II lo Balb, del 878, y fins algunes escriptu- 
res del segle xi. A nostra generació pertany haver presenciat 
lo complert axugament d' un de sos més importants tributa- 
ris, la riera de Dosrius, hont trenta anys enrera, contínua- 
ment hi passava bona quantitat d' aygua corrent. 

Prova de lo molt poblada que fou esta regid en la època 
de que parlem, es, los abundants restos de ceràmica fina, gro- 
llera y de tota mena, que del mar à Parpers, no escasseja en tot 
est terme. Inútil creyèm detallar los llochs hont se *n troban.. 
tota vegada que es natural axí tos, existint à Cabrera les im- 
portants relíquies romanes que han posat de manifest recients 
excavacions, essent Mataró assiento de la antigua Iluro y 
trobantse entre mitj d' una y altre Argentona. 

Pellicer, judicant obscura à la historia dels castells de nos- 
tra Marina, que certs autors atribuhexen à la època feudal, y 
altres creuhen que provenen dels alarbs, al retrotraurels à la 
època romana, ho fa, ab la autoritat de texts d' autors llatins. 
Segons ell, Polibi «assenyala la època y motiu de la fortifica- 
ció de nostra costa » y Tito Ltvi , qui « copia y comenta en 
molts passatjes al historiador grech, y fins li 'n pren llibres 
enters, no sols testifica, com Plini, la existència de dits cas- 
tells y torres, sinó que declara haver sigut destinats à contrar- 
restar les correries dels indòmits naturals, als qui anomena 
indignament lladres» (i). Y acaba dihent, que, «un escriptor 
siri ó africà, contemporani de Cessar en ses campanyes contra 

(i) Iluro.— est. V, nom. IV, pàg. 219. Multas et altis positas 
(iurres) Hispània habet^ quibus et speculis et propugnaculis adversus 
lat r ones u/(/it/tfr.^(Nota de Pellioer.} 

Digitized by 



'Is fills de Pompey, baxa à més pormenors; assenyala ésser 
exes fortificacions esglaonades, fora de poblat, no cubertes ab 
teules, sinó acabant en terrat y construïdes en llochs aherosos 
y ab atalayes pera vigilar de lluny y per tots cantons. Lo ma- 
teix que Livi, les declara construïdes al objecte de contrarres- 
tar les incursions, massa freqüents , dels bàrbares. » Pellicer 
creu llur origen deures al cartaginesos, dels qui los romans 
les adoptaren y generalisaren. 

Coincideix ab esta opinió, 1* examen fet per Heribert Bara- 
llat (i) dels materials que entran en la construcció de les pa- 
rets del castell de Burriach, à conseqüència del qual, declara 
existir en elles, trossos de pedra , rajotas yfins tegulas ro- 

D' aquí que pugàm afirmar la existència, en lo cim de Bu- 
rriach, d' una torra ó fortalesa romana, axí com se sab la in- 
contestable existència d' altra torra d* igual època, que, ab lo 
nom de torraça del Moro (2), se conserva en la continuació de 
la serra de Parpers, pel costat de Dosrius, prop del terme d' 
Argentona, y no lluny del antich castell feudal del Far. Per 
últim, ino hauria pogut ésser romana en son origen la torra 
de Cogoll, en los límits d* Argentona y Mataró , prop la mar, 
com tindrem ocasió de veure més avant? 

Los més importants restes que serva Argentona de la civi- 
lisació de Roma, son les construccions, en part encara en peu, 
de la carretera que juntava Iluro ab Granollers, passant per 
La Roca, hont se creu existí un prostorium. Començan estes 
despulles en lo desayguament d' un camí torrenter à la riera 
d' Argentona, sota la secular masia de can Carreras, al peu 
de Parpers. Per serra de Parpers, Parapers 6 Parapario (3), 

(i) Àlbum pintoresch monumental de Catalunya.*—! .« celecció, 
1878, nom. 19. 

(2) Butlletí de la Associació d' Excursions Catalana. 

(3) Del 1073 es la més remota escriptura que 'ns parla de Para- 
pers (*). Es la donació feta per Nevia al Capítul de la Seu de Barce- 
lona, d' uns alous en diferents llochs de la Marina, que limita van a 
parte circi in serra de parapario. En lo segle ix aquesta paraula esxi 
usada com à nom propi personal en T acta de dedicació de la iglesia 
de St. Sadurní de La Roca (**) població del Vallés situada al peu de 

n Antiqaitttis Ecclesie Gtthedraüs, ▼oi. U (Arxia de U Catedral de Barcelona.! 
(«*) Docoment oom. 54 de Sunyer (Arxiti Gorona d* Aragói, 

Digitized by 



s* entéa part del macís de montanyes que limitan esta Marina 
y la separaa del Vallés, qual altura es d' uns 36o metres. En 
ses estrebacions se forma la riera d' Argentona, riera que fins 
i son- junyent ab la de Dosrius, es també coneguda per de 
Pins^ y en segles remots, aquest troç derrer fou conegut per 
riu de Meya^ nom servat fins avuy dia per una antiquíssima 
masia establerta prop de son origen. 

La carretera romana, transformada en mal cami, més que 
per la inexorable acció del temps, pel abandono en que la de- 
xaren segles atrassats, sols serveix de drecera^ ensemps que d* 
areny à les aygues pluvials. Aquestes aygues, al arreglarsel à 
gust malmetent lo pla de la carretera, no foren prou potents 
pera enderrocar del tot moltes de ses robustes obres, que 'ns 
pervenen com à testimoni d' una passada grandesa. 

Los primers restos que 's troban pujant, consistexen en 
una paret de 40 à 45 metres de llargada, teta de granet y ra- 
jola. La circunstancia de tapar ab bocins d' imhrax (teula ro- 
dona igual à la nostra comú) algunes juntures de les pedres, 
denota 1' haverhi habitacions pel entorn d' aquella vall. 

Seccions de cloaques ó clavegueres soterranies, de forma 
rectangular y grandor variable (ço es, d' una alçada oscilant 
entre 0*40 y o'gS metre), construides à fi de recullir y donar 
sortida, per sota lo terraplé de la carretera, à les aygues plu- 
vials, se presentan ostensiblement à dreta y esquerra dels mar- 
ges, alli hont lo camí hi passa fondo. Forman un total de 16, 
orientades de tota manera, segons convenia perles ^nuositats 
de la montanya. Los bocins de tegula é imbrax desaparexen 
d' entre lo material de construcció de les parets, passat lo pri- 
mer d' estos conductes. Prova axó no haverhi hagut habita- 
cions en aquelles vores, com tampoch se n^hi han construït al 

Després de contemplar un mur de més de i5 metres de 
llargària, aguantat exteriorment per tres contraforts triangu- 
lars, s' arriba al hermós pont de pedra, lleugerament encorvat, 

Parpers, hont diu que una lerra limitava a circi in or to parapario 
et eredes suos, ^Seria, Parapario, nom propi personal? Es possible, y 
com & tal similar de Pellipario^ altre nom propi personal d* aquells 
segles (••*). 

Digitized by 



per lo qual se passa à la oposta vessant, guanyant lo torrent 
de la vall. Forma la llum, un arch de volta de mitj punt (3 me- 
tres de diàmetre), construït d' una filada de groxuts mahons. 
Lo trepitj Jels animals durant lo temps que s' utilisà aquest 
camí del Vallés , foradà part de sa macissa volta , precisant 
ferhi un adob, que desseguida s* evidencia per la diferent co- 
lor dels nous rajols. Pellicer assenyala aquesta compostura 
com à pertanyent al segle xvi (i). La extensió del pont ab lo 
mur de pedra que forma '1 terraplé (hont omplen los buytsde 
les juntures de les pedres troços de mahó, mes no de teules) 
es de 19 metres. Està, en son conjunt, tan ben conservat com 
si fos obra de nostres temps. Per la amplada que te allí hont 
comença lo terraplé del pont, pot deduhirse la que tindria 
aquesta via, ço es, cinch metres y mitg. 

Com à última de les obres més importants que subsiste- 
xen, podem indicar un ben conservat terraplé format de forta 
paret de pedra, comptant 60 metres de llargària. Res s* ha es- 
pallat en ell y axí permet comprobar la amplada de la carre- 
tera, essent, realment la dita abans, de 5 Vs metres. A més de 
la cloaca interior, gens malmesa, presenta la particularitat, 
esta paret, de tenir damunt sa barana unes grans pedres rodo- 
nes, à manera de fexuchs guardarrodes, en nombre d' onze, 
totes d' igual disposició, ço es, d' un metre d' altes y separades 
unes d' altres per la distancia de 2 Vs à 3 metres. 

Los restos d' aquest monument romà desaparexen del tot 
dalt lo coll de Parpers, al enforcar ab la moderna carretera de 
Mataró à Granollers, enfront la fita que assenyala los i r kiló- 
metres de aquella Ciutat. 

(i) Iluro,— est. VI, nom. I, pàg. i3i. 

Digitized by 




Durant los segles ix, x y xi, pel estudi que tenim fet de do- 
cuments pertanyents à nostra regió, crehém se trobava Argen- 
tona en lo pinacle de la sua importància, essent superior als 
demés pobles de la anomenada comarca Iluronesa, sens ex- 
cluirne à la matexa Alarona ó Ciutat Freta d* aleshores, la 
Mataró de vuy dia. Si no hi haguessem enclòs à Mataró, res 
tindria de particular aquesta superioritat; mes axó 'ns obliga 
à donar les rahons en que la fundàm (i). 

Santa Maria de Ciutat Freta era una parròquia restreta 
que formava part del extens terme de Mata: es à dir, que Ma- 
taró no constituhía terme propi, mes sí sols parròquia. Les 
altres dues parròquies de Mata eran. Sant Martí de Mata y 
Sant Andreu de Llavaneres. En cambi Argentona formava 
terme propi, y si aquest era extens, tota vegada que compre- 
nia part dels actuals de Cabrils y Cabrera, com à parròquia no 
ho era menys, puix comprenia lo terme d* Orrius, que en lo 
civil formà part del de La Roca (2). 

(1) Lo actual desenrrotllo de Mataró es modernfssim, datant d* 
un segle tot lo més. En lo Itinerario descriptivo de las provincias de 
Espaha, que en i3i6 traduhí y arreglà Cabrertzo y Bascuas del fet 
pel francès Laborde en 1809, se dia que la població de Mataró, que 
en aquella fetxa (^1816?) comptava més de 25 mil ànimas, sols ne 
tenia de 4 à 5 mil ea 1770. 

(a) Quan parlem de termes (en lo civil), deu entendrers los dels 
castells de Mata ó de Sant Vicens. 

Digitized by 



Cotnproban la poca importància de la parròquia de Ciutat 
Freta y que formà part del terme de Mata, los següents docu- 
ments: Una escriptura de compra , del any 963, diu : Miro 
gratia dei comes et marchio vinditor sum bonofilio etntore.., 
ier ras et vineas casas et curtes.,, in pago barchinonense et 
in maritima. In terminio de Mata et in suas egeeencias: de 
terminio de argentone usque in terminio de torrente malo^ et 
de terminio de duos rios usque in ipsa mare ( i). D' axó ja 'n 
depenja que en lo terme de Mata s' hi enclogueren Llavane- 
res y Ciutat Frcta 

Un pergamí del any 989, que parla, no ja del terme, sinó 
de la vila 6 parròquia de Mata. dona los límits d* aquesta ab 
les següents paraules: de oriente in ipso terminio de labanda- 
rias, de meridie in undas maris, de occiduo in arenio de va- 
iledex, de circio in terminio de durrios (2). Aquest segon do- 
cument nos mostra que lo terme de la parròquia de Ciutat 
Freta, començant hont acabava lo de la de Mata, venia limitat 
per la riera de Sant Simón ó de Valldeix. Pel costat occiden- 
tal. Tenim com à probabilísim, que finiríaenla venent de Pen- 
diXt límit del castell de Sant Vicens y terme d' Argentona, y 
)o PendiXy com veurem en lo capítul IV, era la vertent que 
baxa del turó de Sarrfa/i^/'o/a envers lo mar. 

Suposarem que afavoriren lo desenrotllo d* Argentona en 
aquells segles, primerament, les franqueses de que disfrutaren 
sos moradors, y en segon lloch, estar allunyats del mar, puix 
les continues incursions y desembarchs de pirates, no sols sar- 
rahíns procedents del Àfrica y Balears, sinó també dels vaxells 
norma ndos que no oblidavan visitar lo Mediterrani , despo- 
blaren nostres viles de la costa. 

£n lo segle xvii, apagada ja de molt temps la preponde- 
rància d' Argentona sobre Mataró, V ergull d' aquella sembla 
viure encara en sos habitants. En 1641, Mataró, pera subve- 
nir À Les necessitats de la guerra contra Felip III de Catalu- 
nya y IV de Castella, encunyà una moneda de plata, à igual 
de les més importants poblacions del Principat. Y Argen- 
tona, en lo següent any de 1642, nos sorprèn ab la encunya- 
cíó d' altre moneda d' igual pes, metall y model que la mata- 

(1) Cartoral de S. Cugat,— fol. 3f7, nom. 948. 

{%] Document nom. 48 del Comte Borrell II (Arx. Cor. Ar.) 

Digitized by 



roaiaa, quan dexaren de fer moneda les altres vehines po- 
blacioDs de la Marina, que segurament no 's consideraven ab 
lo dret, que per sa passada importància, creuria tenir Argen- 
tona al igualarse ab Mataró. 

La tradició, servada en la poesia popular, transpira de ve- 
gades la fama que aquest renom y passada importància fora 
de la regió se hauria guanyat. En esta conformitat suposem 
inspirades unes estrofes recullides per en Maspons y Labrós 
entre los ballets populars de la part baxa de Gerona, comarca 
de Santa Coloma de Farnés, Uoch per cert no gens proper à 
nostra vila (i). 

Tant com tinchy Marieta^ V dó 
Argentona y Argentona; 
Tant com tinch^ Marieta^ U dó 
Argentona y Mataró. 

Y encara *t vull donar més 
A rgentona y A rgent ona; 
Y encara '/ vull donar més 
Argentona y Granollers. 

Ysi encara no *n tens prou 
Argentona y Argentona; 
Ysi encara no *n tens prou 
Argentona y 7 Masnou, 


Y diu en Maspons, que, es /' enamorat que vol donar tot lo 
que té à sa estimada^ y va buscant com à gran joyell pobla- 
cions importants y ricas^ pera fixantse sobre tot y girant 
sempre son punt de comparació sobre Argentona, 

Passant ara à la constitució d* Argentona, breus haurem 
d* ésser al tractaria en eix Uoch, puix tot quant digàm, no serà 
més que un petit extracte de lo que més avant relatarem per 
extens en lo present treball. 

Deslliurada, promptement, del jou sarrahi la regió Iluro- 
nesa, apar Argentona en lo segle ix ab una iglesia dedicada é 
Sant Martí, é més de la parroquial de Sant Julià, que ja la 
suposem existent, per més que *ls pochs documents pervin- 
guts no 'ns en parlan fins alguns segles més tart. La parròquia 
de Sant Julià tingué com à sufragànea la de Sant Andreu d* 

( I ) BotUetí de la Assodacid^ d' Excursions Catalana. 

Digitized by 



Orrius, y aquesta, en lo civil, estigué subjecta al Senyor de La 
Roca fins al segle xiv, en que sos homes se redimiren de sa 
jurisdicció en iSSj. En la Edat moderna, la Rectoria d' Ar- 
gentona fou unida à la Pabordía del mes de Setembre de la 
Seu de Barcelona, en i3o3; transformada en Vicaria perpètua 
en 1676; y en nostre segle, després del Concordat, en Rectoria 
altre vegada, en i865. 

En lo civil, lo terme d' Argentona, per virtut de les fran- 
queses que tenia en los primers segles de nostra nacionalitat, 
no estigué subjecte al domini dels Senyors del Castell de Sant 
Vicentsóde Burriach, existint, aquest, sense jurisdicció. En 
tant era axi, que alguns documents especifícan no tenir més 
terme del de les muralles que '1 voltavan; ó en altres paraules, 
que fora de sos servidors, gent d*armes, ó de delictes comesos 
en son recinte, en tots los altres res hi tenian que veure sos Se- 
nyors. Les franqueses d* Argentona ignorem en qué consisti- 
ren ni de quan dataren, puix la escriptura del i025 que 'ns 
parla d* elles (i), sols anomena llur existència ab estes poch 
precises paraules: /evoí etfranquedas de Sancto Vincencio. 

En lo segle xiv los Senyors de Sant Vicens trobaren medi 
de comprar al Monarca la omnimoda jurisdicció y mer y mixt 
imperi, sobre 4 terme, si be sols lospossehiren durant alguns 
anys, puix al poch temps fou redimit pels homes d* Argen- 
tona lo mer imperi y la omnimoda jurisdicció, restantli sols 
lo mixt imperi y jurisdicció civil. 

En lo segle xv, un nou Senyor de Burriach intentà exerci- 
tar tota la jurisdicció sobre Argentona y son terme, per con- 
cessió del Soberà. Mes tampoch tardà à cessar en ella, puix 
vetllant per sa soberania, sos moradors, junt ab los de les vehi- 
nes poblacions, obtenen en 1480, de Ferran II lo Católich, 
sa incorporació à la Real Corona. 

Inseguint les prescripcions ó capituls d* aquest privilegi 
se regi, la vila d* Argentona, durant los segles sucsesius, fins à 
arribar al xviii, en lo qual foren perduts, quan lo butxí de 
Barcelona, cremà, per orde de Felip V, los furs y privilegis de 
Catalunya. En confirmació del que dihem, pot veures una cu- 
riosa provisió de Batlle, feta à derrers del segle xvii (2), hont 

(i) Apèndix,— document nom. I. 
(2) Apèndix,— document nom. X. 

Digitized by 





se fa sa proposta y nombrament, en lo modo y forma que 
prescrivia lo dit privilegi. 

En la matexa Edat mitjana, dins del nostre terme d* Ar- 
gentona, exerciren jurisdicció especial, en sos homes propis y 
afocats, lo Prior de Sant Pere de Clara y lo de Sant Marçal del 

Argentona, en V orde administratiu, vingué enclòs, prime- 
rament en lo Comtat, y després en la Vegueria, de Barcelona. 
Suprimida, per Real Cèdula de 23 de Juny y zS de Setembre 
de 1716, la antiquíssima classificació de veguerías y sotsve- 
guerias, pera dividir à Catalunya en 12 corregiments, Argen- 
tona fou comprés en lo de Mataró. Y per últim, quan lo Real 
Decret de 3o de Novembre de i833, fraccionà en quatre pro- 
vincias à nostre Principat y en 11 partits judicials, fou de la 
de Barcelona y del partit de Mataró. 


Digitized by 




Lo document més remoi onomenani à Sani Marií d' Ar- 
gcn!ona> compta la respectable antiguitat de més d' un tníJer é^ 
anys. Es un rescripte que^ en 878, donà à favor del bisbe de 
Barcelona Frodoí y de sa ïglesia^ lo rcy de França LUiis 11 lo 
Balb. Entre les diferenis concessions que se íí confirman en ell, 
hifou la domum S. Martini ad locum maritimum juxta rivo 
Argentona cum villaricellos desuper posí tos, cum terminis et 
adjacentiis sui$ [í). Estes paraules, obrim la porta à un fet 
ignorai de la historia y esborrat del recort dels homes, com es 
la indubitable existència, à Argeniona, d' una capella dedicada 
à Sant Martí, han donat bastant que parlar. Pretenent^ ul^uns 
autors, conciliar la existència d' aytal desconeguda capella, ab 
)a iglesia més propera à nostra riera d* Argentona, de les que 
vuy dia conexém consagrades à Sant Martí, s* han Hxat ab les 
dues del anttquíssim terme de Mata, sense altre rahó plausi- 
ble que la simílituí de la advocaciój y no estar més que é hora 
y quart distants de la di[a riera montanyes à través. 

Lo qui primer s' ocupa de Sant Martí d' Argentona per 
conseqüència d' aquella cita, es V autor del Speculum Offi- 
cialatus (2), dihent ía referència à la actual capella de Sant 
Martí de Mata (quée creditur Sancti Martini de Mata SuJ- 
fragata de Mataró.) 

[1) Florez — Espana Sagrada, vol. XXI X, doc, XIIL 
(a) Arxiu de la Cat, de Barcelona, 

Digitized by 



L* autor del Mataró à tro\os, en sa carta 14, glossant lo 
text del 878, també opina seria la capella que en lo Uoch de 
Mata existeix dedicada à Sant Martí, la de Sant Martí d* Ar- 

Pellicer, referintse é dita escriptura, judica que aytal cape- 
lla fou una de les del Uoch de Mata, mes no la de Sant Maní, 
puix que diu datar sols del segle xvi, sinó la coneguda per 
Sant Miquel. Ab lo següent rahonament sosté sa hipòtesis y 
tracta d' est assumpto aquell distingit arqueólech (i): «Nos 
inclinàm à creure ocupés lo Uoch hont ara hi ha la de Sani 
Miquel, restaurada en lo segle xiv, la que també té per patró 
à Sant Martí. Sembla contradir esta opinió, lo dato topogré- 
fích que coloca dita iglesia junt à la riera d' Ar^^entona; mes 
la preposició iuxta 6 junt no deu referirse exclusivament à la 
iglesia, puix qué ella estava edificada en una altura, en quals 
vertents se trobavan les masies depenjants de la matexa, y al 
peu de les montanyes, baxant per can Cabanyes^ la cítadíi 
riera, punt de referència més conegut. Én resum, aquell dato 
revela un petit territori, no un sol temple, per lo que quadra 
perfectament à aquest, lo Uoch que los recorts tradicionals li 

No opinant com en Pellicer, nos veurem obligats à posar 
al corrent à nostres llegidors de les dues capelles de Mata, 
donant, incidentalment, una lleugera, però precisa, ressenya. 

Sant Miquel, ço es la capella que actualment fa de parrò- 
quia à la barriada, està en una estrebació de la serra que se- 
para à Mata de Canyamars, un tant més baxa que Sant Maní. 
y junt à la masoveria coneguda per ca*l Monjo. Es peiiieia, 
moderna y actualment té, tocant ab ses parets, lo cementiri 
pel vehinat. Abans d' entrar en lo temple, endevinarà V obser- 
vador curiós, que d* ell es també patró Sant Martí, p^r les 
ferradures de totes mides clavades à la porta, consuetut cata- 
lana de les iglesies dedicades à aytal Sant. 

V altre capella de Mata, coneguda per Sant Martí, està dalt 
de la predita serra, à uns 12 minuts NO. de Sant Miquel, 
junt al camí de can Bruguera y dins la propietat de can Fia- 
quer. També es de construcció moderna (segle xvi) é igual- 
ment no hi mancan à sa porta d* entrada les ferradures, sim- 

(1) Iluro,— estudi X, nom. I, pég. 378. 

Digitized by 



boHsme popular pera expressar la Eradicional idea de que fou 
Sant Maní soldat de à cavalL Damunt lo altar^ barroch y de 
mal gust, se llegeix la daia de i5Sr. A més de la imatge del 
Sani liiular y de les de Maria Saniíssíma, Sant Feliu y Santa 
Bàrbara, n^ hí ha una petita de Sant Miquel. No existeix en 
ellíi cemeiiiiri; mes la abundo d' ossamenta humana de que 
csià rublena la vinya d' entorn de la capella, y que M pagès al 
conreuarla arrecona piadosamcnt y remet de tant en quant ai 
fossar de Sant Miquel, diu, ab prou eloqüència, no han man- 
cat enterraments en ses vores. Aquesta es per nosaltres la niés 
antigua d' abdues íglesics, puix la data del i58i se refereix à la 
derrera reedificació del temple, no à sa fundació, jaque^ es be 
prou sapigut, havia passat, en lo segle xvi, la devoció à Sant 
Maní. La tradició del vehinat esta d^ acort ab lo que dihém. 
Ella tramet, que en temps remot, aquesta fou la única iglesía 
existent en moltes hores al entorn; d' aytal manera, que en les 
festes de precepte lo sant sacrifici de la missa celebrat en ella, 
era ohrt per cristians de ires hores lluny, los qui unían ïlur 
intenció à la del sacerdot al qui no veyan, per mitja de senyals 
convingudes, que, en defecte de campanes, los hi eran fetes 
de dalt de la carena estam, com io axecar un peno en V ayre 
durant V acte de la elevació, ctc 

Si havíam de colocar en una de les dues capelles de Mata 
la de que parla lo document del segle ix, optaríam per la de 
Sant Marti. Però prescindim d' aytals probabilitats, concreta- 
rem la qtiestió i examinar en qué 's fundan los autors al esta- 
blir dita hipòtesis. 

No podem convenir ab en Pellicer, en que «aquell dato 
revela un petit terriíortj no un sol temple,» puix é tfsser axí 
emplearía lo document alguna de les paraules locus^ terminus\ 
etcètera, y may la tan gràfica de domum. ^No està prou clar, 
pera demostrar que 's tracta d' un edifici dedicat ai Sat>t, ta ex- 
pressió de que, é més de In Cüsa bníx la advocació del mateix, 
dona, al Bisbe, ies masies damunt colocades, sos termes y adja- 
cenczas?4^hi hauria necessitat d'especificar tot axó si venia 
comprés en la paraula domum? Ti^n poch fundat crcyém que 
es aquest argument^ com lo de que tractantse del antiquissim 
terme de Mata, P autor del rescripie, pera donar idea de la 
iglesía dl que volia parlar. Tingués de buscar com à «rpunt de 

Digitized by 



referència més conegut», un riu que passava à cinch quarts 
lluny (i). 

Los dits autors apar reíusan creure, que, existim la iglesia 
de Sant Martí de Mata, n' hi hagués altre à Argentona, d* 
aquesta advocació. Y d' aquí tots sos colossals esforços endre- 
çats é lligar dues coses inlligables, pera evitarse la molèstia de 
desentranyar lo lloch hont se pogués trobar la d* Argentona, 
que ben pochs rastres dexà de sa existència. 

Per de prompte, observarem, que en esta Marina no hi es- 
cassejaren les iglesfes dedicades é Sant Martí, puix en termes 
vehíns al d* Argentona, ço es en lo territori limitat per Arenys 
y Montgat, tenim conexement d' haverhi hagut, en los primers 
segles de la Edat mitjana, les set següents: Sants Martí y Romé, 
de Montgat; Sant Martí, de Tiana (2); Sant Martí, de Tayó; 

(1) Lo camí més dret per anar de Sant Martí de Mata à la riera 
d' Argentona, es lo següent: per la carena 's dirigeix al casal de can 
Bruguera (35 minuts), ço es, lo punt més alt de la serra, que esté à 
448 metres sobre '1 mar; d* allí passa als turons de can Cabanyes^ 
ço es, al cim de les montanyes que limitan la vall d' Argentona, se- 
guint r antiquíssim camí carreter de Canyamars à Mataró (altres 35 
minuts) y se devalla finalment envers la dita riera (25 ó 3o minuts 
de baxada). Total, 1 hora 35 minuts, atravessantse los límits de Vall- 
deix (Mataró) y de Manyans ó Mayans (Argentona). 

(2) Duptavam si estes dues capelles no íossen una sola. Ea la 
butlla de confirmació del Papa Urbà II à Sant Cugat del Vallés 
(any 1098) Recita: Ecclessia Sancti martini et Sancti Romaní de 
monte gato. La paraula ecclessia , en singular, dexa fora de dubte se 
tractava d' un temple de doble advocació. Lo que 'ns mou à creure, 
que, la iglesia de Sant Martí de Tiana, de que parlan altres documents 
coetanis de la Edat mitjana, era altre diferent. Citarem una escrip- 
tura del 1027 (*), puix millor que cap senyala lo lloch aproximat hont 
se trobava la de Tiana. Jn nomine domini; ego egafemina donatrix 
sum tibi domino deo et sancti cucuphati cenobio,., alaudem meum id 
sunt terras et vineas cultas vel, et oleastros et altos arbores 
qui infra sunt et ipsa ecclesia qui ibi est fundata sancti martini, qui 
tnihi advenit de tenitorum siy*i per omnes voces. Que est hec omnia 
in chomitatu barchinona in maretima in parrochia ti^ana in locum 
que dicunt munistrol. Que affrontat hec omnia de circi in chacumine 
moncium qui dicunt cum campo senteges et ti^ana. De aquilonis in 
ipso areneo de vila elela. De meridie in undas mar is. De occiduo in 
ipso areneo de cchanalieas. 

f) Gtftonl S| C, fi>l 3is, DOffl• 937. 

Digitized by 



Sanï Martí, d' Argentona; Sant Maní, de Maia; Sants Miquel 
y Maní, del propi terme de Mata, y Sant Martí d' Arenys (i|. 
Nos loca aclarir, donchs, com les dues d' Argentona y Mata 
no foren una sola, ensemps que concloure hom estigué assen' 
tada iü primera. 

Lo privilegi, que en 1* any 988, lo rey Loiari concedí al 
monafitir de Sant Cugat del Vallés, regonexentli son domini à 
difeienies iglesíes y Uochs de Catalunya, nos parla de la eccle- 
si4m iiancti maríini ad argentona cum earum Jecimis et pri- 
miciis (2). Ab lo qual j prenem que esia Capella, durant lo 
iranscurs de un ae^^le, passà del domini de la Seu de Barcelo- 
na, al dels monios bencdiciins de Sant Cugat. La paraula ad 
argentona^ marca clarament ésser à Argentona^ ço es, dinire 
son terme ó parròquia, y per tant queda ménos sub|ccte a 
d up tes que la de juxta nvo Argentona, d d document del 
se^lc IX. 

Pdssat lo segle x, las butllas ponrifícias de confirmació dels 
bens que po^^iehíj Sani Cutí^it del Vallés en los diferents 
liochs é iglesies de Catalunya, començant per la butlla del pa- 
pa Johan, del any eoo3 (3), no hi esmentan més à Sani Mar- 
tí d* Argentona, y en cambi s' hi anomena à Sant P<rt de 
Clara; de que no 'n resan les precedents. La causa d' aytdl 
omissió podria molt bé ésser, que, Sant Mart! vingués enclòs 
en la permuu» en 956, feta per lo abat Oló, als comtes de Bar- 
celona Ramon y Ermcssendis (4), lo^s qui, al cedirle lo xtllare 
teudbert en la vall de) Torderu, confessa n rebre en cutnbi del 
Abat, vesiros alios aíaudh quod vos habetis de sancto cucu- 
fate qui üuní infra l erm i nos de mata vel infra terminos úk 

(i) Se parla p de ^ant Martf d' Arenys en 098, en la donació 
que Ramon y Ermessendis, fan à Ennego, de la vall Oídofret. Atií se 
dïu, que aquesta^ era limitada per Orient pel tertnine éefisco quod di- 
eu nt mon te nigro ei periingit u^que ad ipsa serra qui est súper 
EcCLKsrAM sAíflCTi MAkTrNi stta súper arenrtios {'*}. 

{%\ Cartoral S, C, fól 3, nom, 3, copiat en la colecció de la 
Marca Hispànica, fól. 938. 

(3) Cartoral S. C fól, 5, nom. 5. 

{4] Cartoral S. C, fóL Sa 3, nom. 964. 

,"r ilarifiral S. C ïa[. 133, nom. <^i. 

Digitized by 



ARGENTONA [í] vel tit tcrminos de primiliano^ vel de villa a\a- 
ri, vel infra terminos de taliano. 

Nos conduhiró à averiguar que la iglesia de Sant Martí 
estaba en la riba oriental de la riera d^ Argentona, ço es, en 
la d' envers Mataró, les dues escriptures següents (2): 

Kalendas de Desembre de io53. Miró Balluví, reb en per- 
muta de Guillem Sendret, unes terres d* Argentona, in loco 
vocitato PROPE SANCTi MARTINI, que afrontut, predicto alodio^ 
de parte orientis^ in ipso torrent que vocant cornudels. De 
meridie in ipso riunculo de rumpi bragas qui discurrit tem- 
pore pluviarutn; de occaso in rio de argentona. De circi in 
ipso torrent de malanis (Malanys, Mayàns, ó Manyans). 

VIII ídus de Desembre de io53. Los germans. Guanalgot 
y Guillem, venen à Balluví '.liró, un alou d' Argentona pro- 
PE SANCTi MARTINI. Et üffrontut predicto alodio de parte orien- 
tis in ipso puio de ciresa (puig de Cirera). De meridie in ter- 
ra de Racolfo sacerdoSj in ipsa serra. De occaso in ipso rio 
de argentona, in aqua de cornudel sive mayans. De circi in 
ipso puio de Gami^a. 

Les paraules prope sancti martini diuen, que en la bonica 
estensíó de terra comprada per Miró Balluví (hont vuy dia hi 
han las propietats d' en Cabanyes, Castells y Martí de la Pu- 
jada], no hi havia nostre capella, més que tampoch ne podia 
trovarse llunyana, quan n' estava propera d' ella. 

Després d'aquestes cites del segle xi, desapareix. Sant Mar- 
tí, de quants documents havem vist parlant d* Argentona. Lo 
recort de sa passada existència y devoció al Sant, lo trobem 
guspirejant en dues dexes testamentàries de piadosos argen- 
tonins. Berenguer Janer, en i3i3, recoidantse de tots los 
llochs que en Argentona eran pels faels objecte d* especial 

(1) Tres segles després del de que 'ns ocupem, ó síga ja entrat 
lo xiii, una escriptura hont lo Rey d* Aragó confirma los privilegis 
dels castells y possessions de Sant Cugat, en V any i233 (*), diu no 
obstant: Honores et redditus de mathéro in divérsis locis positos, 
cum omnibus eisdem pertinentibus; decimas de argentona et de ale- 
la: document hont en cambi no 's parla de ses possessions A Claré, & 
les que ignoràm si pot ó no fer referència aquesta cita 

(2) Tretes estes cites del Lib. II Antiquit. Eccl. Cathed. | 

I*) GcTiaral S. G. fóU 412, nom. laoi. 

Digitized by 




veneració, diu (i): Hem dimiio alíari sancii taurentii et 
sANCTi HiL^Ti^ï predicte e celeste constructiSj cuilibet^ VI dena- 
ris, ítem d imito capell e sancíe Marie de viverio VI d en aris. 
ítem dimito sancto michaeïi de croso VI denaris, ítem dimi- 
to capell e sancti michaelix de nesmare VI denaris. ítem di^ 
mi to capelle sancti vincenti de buriac VI denaris. Ítem dimi- 
to candeie rotuli sancti juliani VI denaris. Per mes que no 
síg^ extraordiuüri existir, ensemps, una cupella y un e ha r de- 
dicats al propi Sant, sa coexistència, coincidint ab lo silenci 
dels documents que ja no parlan més de la primera, sembla 
assenyalar la desaparició de aquesta, contínuantse, la devoció 
y cuito i Sant Martí, dins de la tglesia parroquial y en altar 

Al començar lo segle xv, 6 bé era molt pobre dit aïrar, ó 
bé estaria en mal estat, puix la dexa que fa, en 1405, Jaume 
de Raymir, va endre<;ada à ferhi consiruhir nou retaule (2). 
Ítem, om nia vero alia bona mea et jura universa, dimitto al ta- 
ri sancti martiniy consiructi in dicta eccïesia de argentona, 
et quod dicti meí manumissores faciant ibi unum rerataula 
ad honorem beat i mar tint. 

De aleshores ençà, fins V altar de Sant Martí trobem desa- 
parescut, à conseqüència de que noves devocions ocuparen lo 
lloch de les antigues Sols un recort conserva la iglesia de 
Sant Julié, en la petita ïmatje del Saní Bisbe, colocada da-- 
munt la de Sant Domingo, en lo ahar barroch d^ eix Sant, 
construït en 1710, junt à la porta que dona al cementiri vell. 

Pera acabar de resoldre y fixar la situació de la capella de 
Sant Martí, examinarem V escriptura, del t025 (3), de com- 
pra del feu ó franqueses de Sant Vicens, hom al donar los lí- 
mits de aquest, emplea estes breus, més per nosaltres preci- 
ses, paraules: et pergit per valle maiore et èxit ad Cernude- 
I los, et per V ad i í per ipsam ser ram de supra cireram, sive ad 
ipso puio qui est súper ecclesiam sanctí Cucuphati qui dícunt 
Tridilianú^ necne sup$r ipsas pennas et ipsam Cerdaniolam 

(i) Arxiu particular de la familia ï^ins, avuy Matheu, i Argen- 

(2) Arxiu particular de la familia Pins, avuy Matheu, a Argen- 

(3) Apèndix, document som^ I, 

Digitized by 



etc. No es menos precisa la escriptura, feta en i362, pera di- 
vidir los termes dels castells de Sant Vicens y de Mataró (i), 
en la que, després d' assenyalar les terres del plé, del turó de 
Cerdanyola y del torrent de Bera, per hont passava la divi- 
sòria, al arribar al mas Cruanyes, disposa, entre aquest y son 
celler, s' hi clave un molló, y aixi lo dit mas de dit Cruanye^ 
sia del terme del Castell de Sant Vicens^ y lo saller que es 
sobre dit mas^ entre lo qual es dit Lladoner^ y la Iglesia de 
S. CuLGAT, y tots los masos de Trayà que allí son^ sien dels 
termens de dit Castell de Mataró; y partint de dit Lladoner 
y anant fins à un marge ^ que es junt à un camp den Par- 
dal, etc. ' 

Les dues escriptures concordan al anomenar una igltsia 
de Sant Cugat (y aqui la paraula de no pot menys d* indicar 
pertenencia) en la partió coneguda per Trayé, no necessitant 
res més pera desenredar V embull. Pels documents que res'^ 
tan de contractes y confirmació de bens, de nostre famós ce- 
nobí benedictí, consta, que à Argentona sols hi havia possehit 
les dues iglesies de Sant Martí y de Sant Pere de Claré. Com 
es tan difús lo que sabem <}no seria fàcil que de la de Sani 
Martí, à partir del segle xi, sols ne restasen runes, y en lloch 
de conservar lo recort de sa advocació, servés, lo poble, lo de 
son derrer propietari^ lo monastir de Sant Cugat? Del contra- 
ri ^sería de creure que los monjos cambiassen la advocació de 
Sant Martí per la de Sant Cugat, quan rara vegada havían fet 
cambis d* advocació? «[Berenguer Janer, qui en son testament 
se recordà de quantes capelles existían en lo terme, oblidaria 
precisament la del lloch del Trayà, à estar conservada en peu> 
Sabent que la iglesia anomenada de Sant Cugat, estava en 
la regió de Trayà, sols resta à comprobar sí dins d' aquesta 
regió hi ha conexement de cap iglesia, y en càs afirmatiu, si 
concorda la situació topogràfica de la que 's coneix, ab los de- 
talls que precedentment consignem. A Trayà, damunt del an- 
tich mas Pardal^ ombrejada per secular alzina, blanquejan 
les enrunades parets d' una, que fou moderna capella, sots 
r advocació de Sant Jaume Apòstol. La vinya de son entorn, 
rublerta d* ossos humans, testifica los molts enterraments ve- 
rificats, segons remota costum de convertir en cementiri los 

(i) Apèndix, document nom. VI. 


Digitized by 



voltants de [es capelles. Lo solar hont si alçan dites runes, es* 
xà situat )unt d la riera d' Argentona, en una petita altura, à 
vuyt minuts escassos d' aquella. A major altura, ço es, da- 
muntd' ella, s* hi veuhcn los vUIaricelios de súper posi tos à^ 
que parla lo document del any 878, Per uhim, sa situació en 
la riba oriental de la riera d' Argentona^ propera à la regió 
descrita al copiar les dues escriptures del sigie xt, cumpleíx 
lo derrer requisit que necessitava reunir pera ajustarse à tots 
los datos reclamats per la situació de St, Martí d' Argentona. 

Del any i88t datan tan sols les actuals runes. Abans d' 
aquesta data, allí s* alçà modesta capelleta, que tots bé prou 
recordem, hont s* hi solia celebrar una funció religiosa, en 
lo mes de Juliol^ lo dia de Sant Jaume ApostoL Ab tal motiu 
hi havia aplcch à Trayà, que alguns anys acabava ah balla- 
des en r era de can PardaL La construcció de la capella, do- 
lenta y de mal gust, databa tot lo més del segle xvii, y era 
propietat j?ro indiviso, de les families C. y F..., conservant- 
hi encara, en nostres últims temps, lo dret d' enterrament. 

Be poden califi:arse de providencials les circun^tancies 
que mediaren à son enrunameni. Cinch ó sis anys feya, que 
Sant Jaume* per les males qualitats de sa construcció, ame- 
naçava caure en dia de fort vent, segons ho pronosticavan 
grosses esquerdes en ses parets, Reduhida, ab tal motiu y pel 
perill subsegüent, la funció religiosa^ à un senzill rosari resat 
de portes enfore, feu minvar ràpidament la festa ó aplech, de 
tal manera, que havia quasi desaparescut del tot en i88t. Eti 
aquest estat de Íne\'itab]e enderrocament si no 's procurava 
repararia prompte, aguantà alguns anys en peu, íïns al 9 de 
Setembre del precedentmeni citat. Son derrer copropietari, 
C... de F..*, se feu construir una tomba en lo cementiri de 
Barcelona; y havent mort la vigilia, anava à esserhi enterrat 
aquella tarde. Ell rompia la consuetut de les derreres genera- 
cions de !a familia F.**, d^ ésser sepultats en dita capella, 

Eran dosquarts desis de la tarde d' un dia nubol en que no 
's movia una fulla. De sobte, fort terratrèmol cridà V atenció 
envers Sant Jaume, à tots los vehins de Trayà, los qui, assom- 
brats al aclarirse la polsaguera que la voltava, vegeren per te* 
rra, pera sempre més, à la modesta capella. Y en aquella ma- 
texà hora de quarts de sis^ C*.. de F,p. era entrat en lo cemen- 

Digitized by 



tiri de Barcelona. Muda y eloqüent protesta per no haver vol- 
gut aquell, confiar lo seu cors, à sa custodia y amparo. 

D' aleshores ençà ha quedat en desgracia. Exhumats, deh 
sepulcres, los restos humans que contenían, deu anys porta d' 
estar enrunada sense que s* hage començat una reediíicació» 
que s' imposa, per tractarse de lloch, hont desde mil anys en- 
rera, han prestat, los cristians, cuito y adoració é Deu Nostre 

^Quàn comença la moderna dedicació é Sant Jaume de h 
antigua capella de Sant Martí? No es possible averiguarho, 
majorment quan la devoció al Sant Apòstol no era moderna 
en Argentona, puig un castlà de Sant Vicens, Vidià, en 1 142, 
emprèn la llavors perillosíssima peregrinació al Sepulcre de 
Composcela, com tindrem ocasió de repetir més endevanf . 

Digitized by 





Tanca la vall d' Argentona, per Ponent, una serralada que 
arrencant de la platja, en lo Montcabré (i), entre Cabrera y 
Vilassar, s^ extén fins al Vallés, hont acaba ab lo altaros puig 
de Sellechs, lo més tniportont dels que limítan esta regió de 
la Maresma ó Marina. Una de les primeres montanyes de dita 
serra, altament espadada y rocosa, mostra en son cim les ru- 
nes d^ un castell, sobradameni patentisades per rodona y sen- 
cera ïorra, extens recinte amuraHat y alies parets, per las que 
hï blaveja 'I cel entre los marchs de pedra d' alguna que altre 
finestra. Contemplat de lluny aquest conjunt d^ enrunades 
construccions, ofereix un efecte fantéstich. No es d' estranyar 
que la imaginació dels senzills pagesos, à vegades lo hage con^^ 
venít en palau de fades y punt de reunió de bruxes y espe- 

Un jorn, animat per la agitada vida dels guerrers y per 
ses tialles, jochs y narracions de fets d' armes, de cassa y de 
batalles, era aytal lloch, un de tants poderosos casteUs ob que 
's resguardaren, nostres passais, de les incursions sarrahines, y 
alire dels ferms puntals hont hi aíiansavan son dret al pays, 
consolidant una nacionalitat reconquistada pam épam. Avuy 

(1} Ea !2oS se coneix ja eix coUum de monte eaprarii, Docu 
ment nom, 291 de Pere I, (Arx. ArJ 

Digitized by 


•W"-"l i'- 


restaria del tot abandonat, si no fós per la visita que de quan 
en quan li fa V excursionista, possehit del amor à lo que fou, 
qui busca en ses runes, un mitjancer que'lpose en relació ab 
lo temps passat, admirant, en^emps, sòbreviscan é tantes 
edats y generacions, aquells murs de pedra que contempla 
aguantantse primparats al davant seu, y que, ab son mutisme 
y esquerdades parets, li parlan dretament al cor, per Uegirshi 
en elles tot lo poema de la vida, en lo enganyador de ses 
grandeses y en lo aterrador de la realitat. 

Lo castell de que parlem, se conegué en la Edat Mitjana 
ab los noms de Sant Vicens y dè Burriach. Actualment lo pre- 
domini del segon, arriba é fer oblidar V altre per complert. 
^Fou, Burriach, lo nom indígena del castell, com se creu per 
molls, ó tal vegada lo nom ab que conexian lo turó? ^Sería, 
Sant Vicens, lo nom de la capella junt al castell construida 
per aquells piadosos guerrers, quan en ses glorioses gestes no 
desanvaynavan les espases sens solicitar V ajuda de Deu? Poch 
aniichs son los documents pervinguts pera poder aclarir, com 
voldríam, la obscuritat d* aquest punt. 

L' autor del Mataró àUro:[OS diu: tBurriach, nom d' una 
MUNTANYA molt alta en lo terme de Cabrera, ab un castell en- 
runat en son cim, se compon de la paraula burna, cap, y de 
orriach^ aspre ó herm, de consegüent equival à cap herm.» 
Pellicer, al fer seva la opinió del predit escriptor y admetre 
aquesta etimologia (i), afegeix que cburna s' usa també en 
castellà en sentit extensiu pera indicar lo cim d* una mon- 
tanya» (2). 

Més per extens ha tractat de la present etimologia Heribert 
Barallat (3), de qui transcriurem lo rahonament que dona. 
A I parlar <V eix castell, la primera dificultat que 'í presenta 
es la de saber si V actual nom es lo verdader^ ó si al contra- 
ri, pot ésser corrupció d^ algun altre mes primitiu. Inclina- 
ria à creure això últim^ P anomenarse dit castell Doreriac 
en la copia impresa d^ un privilegi que 7 re^ Ferrant II 
concedí à la vila del Castell y terme de Mataró à 3i de Ju^ 

(1) Iluro— estudi li, nom. II, pég. 83. 

(2) Iluro— estudi III, nom I, pég. 110 

(3) Àlbum piatoresch monumental de Catalunya. 1.* colecció, 
1878, nom. 19. 

Digitized by 




lioi de 14S0. Si la e coïocada en mitj de las dos rr/os, com 
prudenciaiment pot suposar^se, equivocació d^ escriptura, se 
tindria llavors Dorriac, lo qual probaria ésser derivació de 
DoRRiA, nom molt estès à Catalunya, trovantse alli mateix à 
poca distancia lo castell de Dos rics, encara qu* equivocada- 
ment 6e diga avuy Dos rius. Més, considerant que la radi- 
cal d' eixas paraulas es la silaba or y que la d ajuntada no 
es altre cosa que la preposició de, ab la supiesiò del apòstro- 
fe devant de la vocal ^ com ho proban los pobles catalans d' 
Orriols, d^ Orrít y més especialment lo d^ Orríl's que 's tro- 
ba prop de Burriach, se tindria ^ si això 's confirmés^ que son 
nom vcrdader seria lo de castell d* Orruch. Saptgut es tam- 
bé qu en lo centre de la Península celtibera hi habia la co- 
marca dels Orretans y que Orria era una de las principals 
ciutats. Hi ha qui suposa que la terminació de la paraula 
tinga signijicaciò de casta o llinatjej^ que P orri podria te- 
nir alguna analogia ab la paraula castellana horros^ que 
significa HOME LLIURE ó excmpt de prestacions personals. 
Més, no venint demostrada eixa opinió ab arguments satis- 
JdctoriSf deu sols consignar se ab caràcter d' inventari. Fi- 
nalment, en confirmació de lo esmentat, hi ha que la donació 
feta en iioi àfavor de Baduino d' Orta, dels delmes de 
Sant Vicens, castell y llochs de Mataró, ab la quarta part 
dels peixos^ plantas^ singlas y totas las cosas que d^ aUi pro- 
\ingan, fou feta — diu P extracte del document — per Guillem 
Ramon ó Doria Los que creuhen que V actual nom es lo ver- 
dadery recordan que la radical éuskara Bcr significa cap j^ 
que la terminació del nom significa montakya. 

No podem aceprar cap de dites etimologies: la primera, 
per fuita de proves; y la de 'n Barallat per partir d^ una 
base errónea, puig Burriacvc escrit en documents del sígle 
XIV d' una manera fora de dupte; y à més, que anomena Doria^ 
y no Dorca, al germà de Guillem Ramon, que ell creu ésser 
una matexa persona. Guillem Ramon ó Doria. Sentim haver 
de dexaren V ayre una etimologia que confessem trobarnos 
sense cQne£:ements pera resoldre, essent relativament nno- 
derns, los documents que 'ns parlan d* eix nom. 

La descripció que ^n Barallat dona dé les runes d? aques 
castell, la trobam complerta y nos la fem nostra irametenila 
íntegra. IJ aspecte general de la construcció indica que las 

Digitized by 



actuals ruines, al menys en sa major part ^ no son las del pri- 
mitiu castell, trobantse en sos murs trossos cT obras semblants 
à construccions militars aixecadas Cíi los ^ segles xni ^ xiv, 
com aixis mateix detalls arquitéctòniçhs del xvi. Ho confir- 
ma ademés t haber trobat trossos de pedra^ rajo I as y fins 
tegulas roma nas t lo qual probaria que per V als amen t de las 
actua Is parets s e aprofi ta r en res t os de constr ucc ions ante- 
riors. Dit castell estava dividit en dos parts: una superior y 
central, colocada al bell cim de la mon t any a^ comprenent la 
capella, la sala d"* armas^^ las cambras y demés vivendas del 
senyor: P altre inferior colocada un poquet més avall y ro- 
dejant à la primer a^ comprenent las sitjas^ fiossos y estan* 
cias de servey. En eix departament inferior hi havia V por- 
tal d* entrada que donaba à Ponent, Var los forats en las pa- 
rets de r entrada, à la mateixa alsada del pís de la por ta ^ ah 
senyals evidents d' haver servit pera sústenidors de las bigas, 
indican que hi habia à peu plà de la porta, un sostre ó pavi- 
ment, esserttïte lo pis superior una terrasa cenyida de mar - 
letsy V inferior una es tanda ahont s' hi baixaria probable- 
men per una rampa, Avuy aquest lloch està ple de terra fins 
à P altura del portal, à conseqüència de la descomposicié de 
las rocas per las plujas y demés agents naturals^ més en un 
dels recons que ha respectat la terra, s^ hi descubreixen sa- 
g èter as à t alsada de P espatlla d' un home. 

La capella 's veu que té construccions de duas épocas dis- 
tin tas. La divideix un arch en duas meytats, resultant per la 
obra, que la volta que 'I precedeix es més moderna. En la 
part S. hi ha la a talarà que mira al cantó de mar^ quals pa- 
rets miden I m, 25 cents. Està en lo extrem de la fortalesa 
unida ab ía continuació de las mural las avuy trencadas. La 
entrada està à V alsada de 12 pams, essent de creure, que à 
son temps hi hauria una rampa de terra ó bé una escala lle- 
vadissa (com s^ acostumava molt as vegadas) que s^ aixecaria 
y serviria al ensemps pera tan car se à dintre. Eixa torre cir- 
cular es^ sens dubte, lo més notable que resta de las ruinas. 

Tenen molia nomenada estes runes per s^ inmillorable si- 
ïuació dalt de cónich y espedat puig, essent percepiiblcs à 
llarga distancia Ab lo qual, y per trobarse en lloch concorre- 
gudíssim de forasters durant los mesos d' estiu, s* atrauen les 
mirades y voluniat dels aficionats à excursions, essent indup- 




Digitized by 


1^0 ai«G£NTOnji històric* 

tablement de les més visitades de Catalanya, tot y no exiaiïr- 
hi CQp mena de comoditats pera la ascensió. 

Ab lo nom de castell de Burriach no 's pot confondre sb 
cap dels que existiren en Catalunya, puix no sabem n' hi existís 
altre d' igtial nom. I^ero no podem dir igualment del de Sant 
Vicens, tota vegada que en lo Panadés, prop del mar, n' hi 
hagué un així mateix anomenat, entre los de Santa Oliva y 
de Calders; y també tenim noticia d' una Baronia de Sant Vi- 
cens, situada en ta comarca del baix Llobregat, tinj^uda en lo 
segle XV perGuiliém Ramon de Bellera (i). Pellicer creu des- 
cubrír, y tal vegada estíga en lo cert, altre nom antich del cas- 
tell de que parlem, lo de castell de Cabra (2)» Certament lo 
Montcabré y los pobles de Cabrils y Cabrera^ en ses vores, 
ajudarían à comprobarho. Més la falta de documents confir- 
maitus priva testificarho en absolut. 

Nostre castell resultà antigamet^t trobarse enire íos ter- 
mes dels castells de Mata (que després (ou dit Mataró] {3), de 

(r^ Varia 3^ Petri Comestabilis Portu^all^e Gratiamm^Reg^ 29. 
Intruso— Arx. Ara. 

(2) I luro «^estudi 11, nom. I, pég. 65. 

(3) Aíataró es derivatiu de Mata, així com Cabrera y Cabrils 
ho son de Cab^^. Pellicer {*) pretén que aytal nom existia de temps 
remotf com à variant d' una primitiva denominació celta ò éuskara, 
Maldarà, ço ^, cap d las pinyú$. I^a etimotogfa de mata tractada 
magistralment pel erudit hlólech Balari r*i e^ un recomanable mo- 
del d^ estudi toponoméstich, provant son origen del llatf comatus, 
que signïtica Uoch frondós^ cubert de bosch y vegetacfó. 5i de mata^ 
després n' han derivat mada, matiiia 6 matieUa^ y madelta^ tnadelU 
maeii, ó meíl /extranyarà algú se *n hagc format Mataró? 

L' examen de documents hísiórichs ho comprova. Lo nom Ma* 
tarà no 's llegeix avans de! segle xi, y no ^ns atrevim i afirmar an 
teriorment al xj^ per trobarlo en ta citada donació de Baduino d' 
Orta del any rior, Ab anterioritat é aquella època, desapareix la 
dualitat de noms d' avuy dia, Mataró y Mata, pe& no existir més 
que *l segon, Uegíntse uniformement, terme, csstell, ò torra de Ma- 
ta, y en lo terme del castell, les parròquies de Sant Martí, Santa 
Maria y Sant Andreu. Les tres cites més moderties comprobani 
nostre afirmació son dels anys Ï073. io63 y 1041. Es la primera, una 
donació que Nevia, filla de Senifret y Enguilradej feu als canonges 

n tluro- estudi T nom, IV pag, SJ* 

Digitized by 



Dosrius, de La Roca» y de Vilassar, aquest derrer unit més 
tan ab lo de Sant Vicens en un sol posseedor ó propietari. 

Per falta de datos, no podem donar complets los límits 
que en la Edat Mitjana tingué lo castell de Burriach; conti- 
nuarem aquells que 'ns han pervingut de les escriptures pu- 
blicades en r apèndix. No conexém la divisòria d' entre los 
castells de Burriach y Vilassar, per referirse, la majoria dels . 
datos, à la època en que esta van ajuntats. Respecte à la divi- 
sòria ab lo de La Roca, sols sabem que lo poble d' Orrius es- 
tava enclòs en lo terme del castell del Vallés. Lo partió ab lo 
castell de Dosrius, començava en la propietat del Spinalb, 

de Barcelona, d' un alou propi, que tenia en esta regió de la 

Marina, inira terminos de mata et de argentona et de capraria (*). 

Més esplícita que aquesta es la del io63, hont se tracta d' un con - 

veni entre BonfíU Guillem y son nebot Ramon Beremont, de ipsa 

TURRB OB MATA cum suos termtnos et suas agacencias quod ad ipsa 

TVRRK pertinent... Et affrontat ista omnia suprascripta, de oriente, 

in rivo de torrente malum qui discurrit usque in mare. De meridie, 

usque in profundum maris. De occiduo, in rivo de argentona qui 

discurrit tempus pluviarum. De parte denique circi^ in ipsa riera 

qui discurrit per diversis rivis... Et convenit bonefilii et uxori sua 

iamdictos^ ad raimundus iamdictus, et ad filio suo, que comandant 

ipsa CASTBLLANO, aut ipsos CASTELLANOS, qui per bonefilio iamdicto 

et uxori sua iamdicta erunt tenentes, salva fidelitate de bonefilii 

iamdicto et uxori sue (**). La del 1042 es una venda feta per Ada- 
leis, muller de Guillem de Castellvell, à Ramon, fill d' aquest Gui- 
llem, de castells, valls y montanyes situats en lo comtat de Barce- 
lona. Entre les terres venudes n' hi han in marítima, in cunctis que 
lociSy et in Kastrum que dicunt mata^ ubi dicunt lavanereSy vel in 
eius terminis (* *). 

Cap escriptura del segle xi havem vist parlés del castell de Mate* 
ron, que consignan las del xii, quan per altre part exes modernes 
no anomenan més al de Mata. Creyem suficients les cites apuntades 
pera donar V origen histórich etimológich del nom Mataró, proce* 
hint donques del antiquissim terme de Mata. Dit castell no fou al- 
tre que 1 modernament nomenat de Nofre Arnau, desaparescut del 
tot en aquest s^e. 

<*) Antiqnit• EccL Catbed. wo\, II. 
(**) Document nom. 981 de RAmon Berenguer I (Arc. Ar.) 
{*•*} Fr. BI. Marian Rlbera^Tomoi seenndus de tempore Gomitom Barcliinoniç 
9b anso tcUicet io55 oi^oe ad annnm 1075. foU ai* (Arx* Ar,| j 

« ■ I 

Digitized by 




dalt la carena de la serra, prop la carretera de Cardedeu, lloch 
hoQt finia també lo terme de La Roca; se dirigia à una gran 
pedra cap à la riera d' Argentona, avallant per lo camí carre- 
ter junt al torrent de Luertet^ fins à son embrancament ab 
aquest alK bont hi corre aygua. Per altre torrent anava al 
puig ça Farnera y à les planes de son cim^ dirigintse pel de 
Luertet à un tercer puig dit Campa den Moyó^ pera allí 
trobar la carretera de Cardedeu à Argentona. Passà, la divi- 
sòria, arrimada al peu de son marge, baxant per sota lo puig 
ça Farnera al anomenat Cap Ferrer 6 puig d' en Fonollet^ 
d' hont devallà al torrent de la Romaguera y riera de Dos- 
rius. Atravessada aquesta, s' en entrà al camp dit Apart, en- 
vers lo puig ces Moyols y al de la Cugulera^ passant per la 
planura vulgarment nomenada la Travessera, pera adreçarse 
cap al cim del turó d' en Marti, y atravessat altre plà arriva- 
va allí hont fineix lo terme de Dosrius pera continuar lo del 
castell de Mataró. Prosseguint per dalt de la carena, marxava 
de puig à puig, fins al del Tres pins 6 per altre nom Cornu- 
delies; passà pel de les Olivelles y d' ell, al conegut per d* en 
Prima. Baxant à un torrent, com si 's dirigís envers la riera 
d' Argentona, torç, de prompte, en àngul bastant recte, en- 
vers un puget damunt les terres d' en Pardal^ y atravessant 
lo lloch de Trayà, feu via vers lo torrent de Bera, y totes 
aquellas masies y la capella de Sant Cugat, restavan del terme 
de Mataró. Per la cresta del turó de Cerdanyola arribava à son 
cim, hont hi havia les forques emblema de jurisdicció senyo- 
rial, davallant per V altra carena envers Rocas albas y lo puig 
de Pendrer, pel que baxà al camí de Mataró à Argentona y 
Granollers. Finalment per tcrreno d' en Espanyol y d* en 
Campmajor, recorrent diferents camps de propietat particu- 
lar, atravessant les carreteres del Cami del Mitj y la de Barce- 
lona, terminava al mar, en lo arenal davant lo camp d' en 

La exposició d* aquesta línea de frontera demostra no ésser 
cert dividís ó fraccionàs en dues à la població de CivitasFrac^ 
ta, ni menys que una d' aquestes meytats pertangués al cas- 
tell de Burriach, com suposa Pellicer (i) quan vol justi&car 

(i) Ilaro— estadi I, nom II, pàg. 36. 

Pellicer com à fonamont de que CivUas Fracta estigué fracció- 
nada entre dos senyors, dta on document del 1064, que, encara que 

Digitized by 



r antiga denominació de Fracta, No pot ésser més clar que 
lo terme, arrencant del Cerdanyola y avans d* expirar en lo 
mar, passava per un puig de Pendrer, de que parla la escrip- 
tura del 1 362 (i), que es lo collo de Pendix de la del 1 128 (2) 
y lo ipso penditio de la del io25 (3). De moment sembla no 
podia ésser altre, aquest lloch orogràfích, que la estrebació 
oriental del turó de Cerdanyola, avuy nomenada lo moll de 
vent (4), que suaument se dirigeix envers lo mar» Com es V 
únich límit topogràfich que en tan detallada escriptura nos 
pot guiar, puix en quant als altres son noms de propietaris 
de terres que de poch servexen al present, axó nos obliga à 
buscar lo sentit genuí que en la Edat Mitjana tingué la psí- 
TBiula penditio ó pendix, no exclusiva à aquest coll (5). Los 

no diu hoat lo trobà, creyém no equivocaraos referintlo à Villanue- 
va (*), per veure concorda la seva traducció, ab lo text original Ha* 
tí. Argumenta Pellicer: «La part que queya dintre la jurisdicció del 
Senyor d' Argentona y altres llochs, habitant en lo castell de Bur- 
riach, no tenia aquí (Mataró) iglesia parroquial; per axó al tractar 
de possessions referents & aquest segon senyor, omiteix, lo docu- 
ment del 1064, la parròquia de Santa María y diu solament: En ter* 
ritori d' Argentona... en lo lloch en que té son nom la ciutat frac- 
cionada ó siga Alarona» ( *).» La escriptura de Villanueva que porta 
dit text, es Y acta de consagració del priorat de Sant Marçal del 
Montseny que copiem en part en lo capitul IX al ressenyar les pos- 
sessions d' aquest monastir à Argentona. Lo text parla de «tots los 
alous de la Marina in loco vocato Argentona ubi cognominatur Ci^ 
vitus Fracta vel Alcrona, ço es, terres y vinyes en lo plà y en la 
montanya ab totes ses pertinències etc.» Com conexém aquestes ter- 
res, sabem estigueren situades per Argentona, Cabrera, Vilassar y 
Premià, y de les d' Argentona, moltes en las vertents de Parpers. 
Aquesta cita no pot bastar pera deduirne la divisió d' una ciutat 
entre dos senyors feudals, majoro^ent existint escriptures contradic- 
tòries, com les del apèndix I y VI. 
(i) Apèndix, document nom. VI. 

(2) Vegis lo capitul V. 

(3) Apèndix, document nom. I. 

(4) Iluro — estudi III, nom. II, pàg. 116. 

(5) Entre los molts Pendix ó Pandis que podriam citar exis- 
tents en las serras de Catalunya, recordarem los prou coneguts coll 
de Pandis de las Guillerías, entre Sau y Carós; y la serra de Pendís 
en los orígens del Llobregat^ en la Pobla de Lillet. 

<*} VUtJe lit-vol. IV. doc. XXXVí. 
(•*) lloro— «ttadl I, nom. rV, pàg. 54. 

Digitized by 



diccionaris del baix llatí atribuexen & appendix 6 appendi- 
tium, lo significat de dependencias de cases y terres ó propie- 
tats rurals. Lo qual no semblantnos ajustat al nostre cas, nos 
precisa examinar algunes altres escriptures catalanes bont s' 
bi usà dita paraula. En totes se comproba haver tingut en 
nostra terra distinta aplicació de la que li dona Ducange en 
son diccionari, mostréntnosla sinónima de lo que vuy dia *n 
dihém pendent ó rambla. Pera no allargar massa aquesta di- 
gressió, nos limitarem à copiar, d* entre les varies cites que 
tenim, les de dos documents que per sí sols ho comprovan. Lo 
comte de Barcelona fà una donació, en 1067, à Armengol 
comte d' Urgell y marqués de Balaguer, entre altres coses: 
Dono te barber a cum suas terras per /evo, cum edificiis^ in 
summo de col de cabra vel in termino de muntclar et deforés^ 
com les AQUES pbndunt usque a velosel (i). La segona escrip- 
tura, del 991, parla de Alode qui est in suburbio iamdicta ei- 
vitatis in locum quem dicunt coscoliola sive in eius apendicio- 

NR, vel in ILLIUS ACCESSU (2). 

Per tant, finint lo terme de Burriach en la vertent orien- 
tal del Cerdanyola, fent recta via vers lo mar, malament pogué 
quedar partida en dues la antiga Ciutat Freta, A més de nos- 
altres, lo académich de la Real Acadèmia de Bones Lletres de 
Barcelona, Rvnt, P. Eduart Llanas, Pbre., en son discurs d' 
ingrés de 5 d* Abril de 1891 (pég. 22), exposant algunes 
rahons, conclou: «Y la Arqueologia ha demostrat que la ro- 
mana Iluro fou veritablement civitas fracta^ 6 ciutat trenca- 
da, ço es, partida en parts,» pró may que provingués aital 
nom d* ésser una sola població repartida entre dos senyors. 


No tenim noticias del Castell anteriors al segle xi. Quan 
apareix en la historia, es ab lo nom de Sant Vicens, tal ve- 
gada provlnent de la antiquíssima capella dedicada à aquest 
Sant, existent en son solar, y de la que no sabem res de sa 

(1) Document nom. SyS de Ramon Berenguer I (Arx. Ar.) 

(2) Cartoral de S. C. fol. 370, nom. 1071. 

Digitized by 



fundació, sinó que existia en 1141. Lo nom Burriach, aplicat 
actualment al Castell, lo trobem per primera vegada en i3i3. 

I023. — Entre los castells que possehía la comtesa Ermes- 
sendis, empenyorats al comte de Barcelona, se sab haverhi lo 
de Sant Vicens (i). /« nomine domini. Egó. Ermessendis co- 
miíissa, impignorairix sum tihifilxo meo Berengario comitè, 
Manifestum est enim quia mitto tibi in pignoras ipsum cas- 
' trum de Cabrera, et castrum de Besora..., etc, et casirum 
Sancti Vincencii. Igualment podria referirse aquest castell al 
de junt à Calders, si no fos per lo que direm seguidament. 

I025. — La comtesa Ermessendis, ab son fill lo comte de 
Barcelona, Berenguer Ramon I y sa muller Guisla, vénen à 
Guadalt diferents alous en lo comtal d' Ausona, Vallés y Ma- 
rina, comprenentse enio venut, los feus y franqueses de Sant 
Vicens, dins la parròquia de Sant Julià d* Argentona (2). En 
la venda d' apuest territori, exceptuaren los Soberans lo puig 
y castell de Sant Vicens, àb tots llurs edificis, que 's reserva 
per ell y sa posteritat. 

loBg-ioSo. — D* un document sense data, sabem, que Gui- 
llem Borrell, fill d* Adaiaidis, jura feeltat à Ramon y Elisa- 
beth, comtes de Barcelona, pel castell de Sant Vicens, prome- 
tent que no '1 devedaria é dits Comtes (3). 

iioi.— Del arxiu particular de casa Moya, hereva, en 
aquest segle, dels Senyors de Sant Vicens, Heribert Barallat 
treu la segtient nova històrica: la donació Jetà en noi à fa- 
vor de Baduino d^ Orta dels delmes de Sant Vicens, castell y 
llochs de Mataró^ ab la quarta part dels peixos, plantas, sin- 
glas y de totas las cosas que d' allí proyingan^Joufeta — diu V 
extracte del document — per Guillem Ramon ó Doria (4). 
Aquest Doria no pot ésser altre que Dorca, germà de Guillem 
Ramon, (los qui eran, pro indiviso, senyors de diferents llochs, 
entre ells de Mataró), y al qui anomena Dorda, en Pellicer (5). 

(1) Document nom. 46 de Ramon Berenguer I (Arx. Ar.) 
I2) Apèndix, document nom. I. 
. (3) Feudor. Vicar» Cathal. vol. IV, fol. 88, y document nom 280 
del armari de Barcelona (Arx. Ar.) 

(4) Àlbum Pintoresch Monumental de Catalunya. — i • colec- 
ció,.i878, nom. 19. 

(5) Iluro^estudi X, nom. II, pàg 397. 

Digitized by ViiOOQIC 

1 66 


Com en Barallat nos conta escrupiilosatnent d' hom u -- 

^a nova^ ço es, d* un extracieó índex, no de lacscripiüi 
na), segurament lo compilador traduhíríe, ab no massa cuida- 
do, al fer V extracte, la c per /. aquesta errada, que à primera 
vista apar de poca importància, ha donat Uoch à qne, fundant- 
se en ella, dit autor pretenga derive Eurriach de Dorriach, 
Trametérem seguidament les clàusules del testament de Gui- 
Uém Ramon (3), fet en 1 1 to, que judicàm inieressant 0I nosire 
objecte^ y hont, per alguns datos de família, comprova ha^ 
verhi altre error ó cambi de y en ó, al dir lo referir extracte 
Guillem Ramon ó Ooría. 

Disposa entre altres legats testamenCans: ei ad sanctum 

vincençium castelli episcopali V, et ad clerícos eius similiter 
per minses, ad sanctam mariam de cmtaíis fracte V, et ad 
dericos eius simitíter per misses, ad sancii andream de iat^a- 
neres V ad dedicadonemf ei V per misses Et concedo ad 
sanctum genesium^ pro anima mea, alodium quod kabeo in 

castelet de voitrera concedo ad Guiilelmum filium mcum^ 

kastrum vetulum de marchia, et kastrum de maiero cum i7/o- 
rum terminis suis et periinendis, et omnes meof fevas ei 
baiuiias ut hec omnia habeat ipse Guiüelmus filius meus ei 
teneat cum fratre meo Dorcha, sicut ipse Dorcha, Jj-ater 
meus, modo hahet mecum; et ut ipse GuiUelmus fiüus meus sii 
homo fratris mei Dorcha^ quandiu fraier meus ipse vixerií,^, 
et concedo kastrum de matero^ cum terminis suis et pertinen- 
elis, ad ermessendis uxorem meam ut teneat eum in vita sua 
si maritum non acceperít^ ad in terram suam reversa non 
fuerit; et si maritum acceperit,..., ipsum kastcllum remaneat 
fratri meo etjiliis meis, sicut superi us mandavi. 

En son testament no anomena per res lo castell de Sani 
Vicens, quan parla d* alguns altres que tenia. Al propi temps 
ne trahém altre interessant observació, que fa entrar cci dub- 
tes sobre la exactitut en la aplicació del text de nor, que *n% 
dona en Barallat, al Sani Vicens d' Argentona. Afírtna que 
à £aduinOf li foren donats los delmes de Sant Vicens, no del 
CASTELL de Sant Vicens. Guillem Ramon possehia molt terri- 
tori en Castellvell extrem de la Marca, y Castellví de Rosa- 
nes, lo que representava la major part de la antigua Baronia 

(1) Document nom, 129 de Ramon Berenguer Uï {An. Ar.) 

Digitized by VjOOQIC 




de RosanéSf prop Martorell, ea qual Baronia vingué enclòs 

Cssícllbisbai. Precisament no oblida, en sos legats, à la ígle- 
sia parroquial de Sant Vicens de Castellbisbal, quan no *s re- 
corda, ni de la de Sant Julià d* Argentona, ni deia capella de 
Sant Vicens de Burríach, com sembla deuria íer, à obrar en 
justícia» si 'Js delmes de Sant Vicens, de que parla la donació 
ét 1 101, fosscn los dei terme d* Argentona* Per iot lo dit, 
creyém serian los delmes de Castellbisbal: en conseqüència, 
Bàduino d' Orta no tingué la més petita intervenció, per lo 
qüe sabétn^ en la historia d' Argentona. 

Confirman nostra opinió les circunsiancíes següents: ha- 
vfrsc consagrat, en io5i, la iglesia de Sant Vicens de Castell- 
bisbal, dotanila lo Bisbe de Barcelona, ab losdelmesquecom 
a Senyor directe li pertocavan; confrontar lo terme de Cas- 
íellbisbal per Occident ab lo de Castellvell; per últim, saberse 
que en temps dels cotntes Ramon Berenguer I é Isabel { loBg 
•io5ol, Ramon Guillem possehía lo castell del Llobregat, 
que anomena van Bisbal (i), qui be podria ésser pare dels ger- 
mans Guilléni Ramon y Dorca, atesa la costum del segle xi 
d" usar los fills, com à segon nora, lo primer dels pares, y per- 
pctualisarse en les famiües los matcxos Sants patrons, 

1134. — Ramon de Castellvell, Sil d^ Ermessendis, prestà 
(ufament de feeltat à Ramon Berenguer IV, pels castells de 
OJeoa, Castell Vell Vescomtal de Barcelona, Pontons, Cas* 
teli vell, Ben viu re. Far y Sant Vicens (2), 

1 142.— Era^ Guillem de Sant Vicens, Senyor del Castell, 
y com i lal, entre altres escriptures, firma lo testament de son 
castlà Vidiàj quan anava à empendre la peregrinació al se- 
pulcre de Sant Jaume de Galicia, 

Vidíà de Sant Vicens, germd de Bernat de Centelles, pos- 
sehí moltes terres en lo Pa nades, que desà à Sant Cugat del 
Vallés (totum itíum honorem de milione, et de almu\arra, et 
rfe íoío Ulo termino castri de olerdola sicut melius predictus 
nàimm dimisit sancto cucufaü) (3). Interessants à nostre 
obiecte, Judicém las següents paraulas de dit testament: con- 

(M Feador. Vicar. GathaU vol, IV, foL 63* 
(ï) Peudor. Vicar. Caihal. vol. IV, foU 8S. 
(^) Cartoral de S. C, lol. lïy, nom. 447, any iiS^; y foL i35, 

Digitized by VjOOQIC 


cedo sancto petro de clera omnem meum alodium quod abeo 
et teneo in parrockia sajícti iuliani de argentona quod emí 
de petro fulconis de cartera. Dimito Guilleimo, filio beren- 
garií Guadalli, illa kasteílania sancti v incendi et omnesfe- 
vos quos teneo per cunctos seniores meos^ et fevum quod teneo 
per berengariam. 

Vidià lega la castlanía à Guillem^ HU de Berenguer Gua- 
dalí; irobant en Barallat (i), que Berenguer Godallo (Guada- 
lli) dota al benefici de la capella de Sant Vicens. 

1162-1172.^ — Sabem que Pere de Sant Vicens fou senyor 
det castell del mateix nom. En 1162 casà ab Sanxa de Bell- 
lloch, aportantli en dot terres à Premià y Tayà (2). Viudo de 
Sanxa, en 1 169, apar casat ab Anglesa, segons se llegeix en la 
donació que à 7 de les kalendes de Febrer fa, é la milícia del 
Temple, del mas Serra d* Argentona, vuy dia existent encara 
ob lo mateix nom. A més d' ell y de sa muller, firman lo do- 
cument, Berengaria sa mare, son germà Ramon, y Guillelmi^ 
Jílïi mei, sed qui a parvo etate modo tenetur nan potes t fir- 
maré^ sed ego, iamdictus petrus^ convenio ut ei hanc cartam 
firmaré /aciam^ et concedere iamdicte domui ad tempus sue 
recogn idonis |3). 

Contra Pere fou dictada sentencia condemnatòria en 
1 172 (4), per causa de vexacions y robos comesos, en compa- 
nyia de son germà Ramon de Cabanyes, dels que 'n foren víc- 
times los vasalls tí homes propis que à Argentona tenia lo 
Prior de Sant Marçal del Montseny» 

1193-1243.^ — Guillem de Sant Vicens, Del fill y successor 
de Pere, lením noticia que en 11 93 dona lo castell de Burriach 
y ses possessions del terme de aquell, als cavallers templaris 
pera que li guarden y defensen, entregàntloshi en paga una 
quantitat de forment (5). 

En 1214, Guillem de Sant Vicens, GuíUeuma sa muller y 
llur fill Berenguer, tírman una escriptura de dotalía de la ca- 

(i) Memorias de la Associació Catalanista d' Excursions Ctcolí- 
ficas, voK Illí pSg. 17- 

(2) Aatiquit. Eccl Cathed., voL 11, foL 167. 
(3} Document nom. 76 d' Anfós I (An, Ar.) 
(4) Vegis lo capitul IX. 

(3) Apladix, doc. nom. I|, 

Digitized by 





0"^ i 

de Sant Vicens (i). En 1343, firman al 

* Hem y Berenguer, ocupflai lo lloch de Guilleümar scgu- 

^* <:fit difunta, Saaxa, muller de Berenguer. 

i«^ ^****íoves vexacions foren cu meses pel Senyor de Sant Vicens 

'V*^^ í'ü Ms homes de Sant Marçal del Montseny^ venint obli- 

r à indemnisàrloshi losdanys^com direm en lo capítul IX. 

^^■^^"^'^^'^uíllém se trobava ab Jaume I à Tortosa, en iziS, quan 

^^ SI Rey feu la proposta de pau y treva {2), També prengué 

^^v ^ *n í 234, en les Corts cekbrades per J;iume I a Turr;»- 

^^a(3l;yen I24i, firma com à testimoni^ una escriptura 

^^rgada pel Rey {4) 

I35f-i278*— Per documents d* Argentona, sabem era Se- 
nyor de Burriach en ï25i, Berenguer de Sant Vicens, Les 
rroves que dels cavallers Síini Vicens nos sumlnfstra la hísïo- 
riü, unes se referexen à Senyors de Burríach y altres à Se- 
nrarçdel segon casieÜ de Sant Vicens de junt al de Caider?, 
sense que moltes vegades siga possible saber de quins se irac- 
Mvu. En aquest derrer cas està lo Berenguer de Sant Vicens, 
qti], à 2 deU idus de Juny de 1278^ troba ntse sitíant locasieU 
de Poms lo Rey En Pere, hi comparcgué en sa ajuda, ab das 
ctiVíiUs y cavallers armats, pel honor que se li concedí en lo 
castell de Moyé (5). 

Barullai nos diu que a 14 de Janer de 1262, Berenguer de 

Sant Vicens fa donació dels Castells de Burriach y Vilassar, y 

llurs rermei, i son fill Guillem* reservantse emperò V us del 

froyt pera alínitíntarse, y del lloch de Cabrera, pera dotarne à 

a!ireà fills seus {6). ^Arrenca d' aquesta data la separació de ta 

íurisiiiccíd de Cabrera del castell de Sant Vicens? 

\2%l, — Un BerenÉíuer de Sant Vicens, lo dimecres 6 de 

Ics kjftndesde Març del any laSS, aplegant, lo Rey, en la 

vílü tie J>arnils, à tots sos fendataris pera combatre al exèrcit 

fréni:ès, hi comparcgué per r^ho d' un d el me que possehía a 

Qrt/ècJeü, Lo registre que 'ns ho mostra, diu: ítem eadem 



A^pcndií, doç. oom III. 

-Vi arc. Hisp. Apèndix DIl, foL 1410. 

ï*. Costa, Nobiliario catalén. M, S, del segle xv«f< 

CÜartoral S« C.,íoÍ. 414, nom. 1208. 

ï^eud Vic. Ca thai., vol. IV, foL 33. 

^^Ibum Piot Mon. de Catal > i,* €ol&cd6, 1878, nora» 19* 

Digitized by VjOOQIC 



die comparuit Bn. de sancto vicencio pro decimo de Carde- 
dol, pro quo debetfacere, ut asserit\ unam bestiam de exer- 
cí tu (i). 

Segle xiv* — Airibuhím al començ del segle xiv, la nova 
scgüeai sense data: ítem com en Berenguer sent vicens dona 
potestat à madona Guiïlebna de muntcada del casteÜ de Sent 
Vicens f quis té per lo Sr. rey^ la dona tant solament de les 
parets del dit castell, per ço com diu que Ío dit castell no ha 
terme^ et diu quel soler, pus que es engir del dit castell, es 
alou seu; et en aquella manera que dessus es dita, la dita 
donüy dona la potestat al senyor rey {2]. Aquestes paraules 
denoian no tenia jurisdicció sobre Argentonü Jo castell de 
Burriach, dato que està en consonaticía ab lo conegut de ses 

Guilleuma, senyora de Montcada y de Castellví^ viuda del 
infant Pere d' Aragó, ha esdevingut cèlebre per ia llarga 
^ueira civil promoguda ab lo Bisbe de Vich, guerra anome- 
nada vulgarment dels nyarros y cadells. Feudaiari de Gui- 
Ileuma lo castell de Burríach, no 's faria estrany à la guerra 
tigurant entre Ms cadells, y per conseqüència en pugna ab los 
homes del castell de Dosrius, del que ja 'ns diu Pellicer fígu- 
raba enire Us nyarros (3), comprovatii la opinió de Pellicer la 
I circunstancia d^ ésser los senyors de Dosrius, feudatarís del 

I Prior de Sani Pere de Casserras, suposant que lo cèlebre aio- 

nasiir Auseta protegiria les pretensions de son Prelat. ^Sc 
hauTta ensagnatf la comarca Argentonina, ab moiiu de Ja 
guerra fratricida? 

Moh estretes devían ésser les relacions enire Berenguer y 
Guilleuma de Monicada, si atenem à Jes antigas lelicións eti- 
tre abdues families. Lo pare de Borenguer, Guillem de Sant 
Vicens, havia administrat lo patrimoni que à Catalunya pos^ 
sehía Gastój vescomte de Bearn. Com per causa d' aquesta 
administració li fossen fets càrrechSj en 1294, de comun acort 
ab P infant en Pere, senyor de Montcada y Castellví, mariidc 
Na Guilleuma y hereu de Gasió^ convenen en subjeciarüe d 
la sentencia que díctàs lo jurisperit de Barcelona Guíllènn de 

(1) Regestrorum 14, Pctrí II, pars H; Rcg, 57,fol. 206 (Arx. Ar.) 
it) Feud. Vic. Cathal., voL IV. fol. 8S. 
(3) Uuro-'est. Xt nom. III» pig, 407. 

Digitized by 




Vallseca(f) Pere Costa diu. que eix Guillem figura com í 
ttílimonid' un ronirBcte fet per Guilteütno 4 les nones de 
Març de i3or (2) 

No sabem si seria de In mateina família. Guillem d' Ar- 
Rentona, militar, també afecte à Guílleuma y al qui aquesta, 
en 1 307, li devia 83o sous barceloncsos (3). 

t3í3— Per primera vegada s' anomena al Burriach en los 
•intrchi documents, abaquetles paraules del avans ciiat tes- 
Mment de Berenguer J^ner, capelle sancti lincentü de bu- 

r32j-í339— En escriptures dels anys r 322 4 1827 se de- 
signa a Berenguer de Sant Vicens com é senyor del castell; 
en una del r337 firma, Berenguer de Sant Vicens fili de Be- 
renguer de Sant Vicens; y abdos Berenguers, parc y fill. fir- 
man junisalire de 1339. ' 

i352— Uh Ramon de Sant Viceas, almirall català 4 1" 
Orient, cau presoner dels genovesos at irasportar a Barcelona 
b cors del almirall Pons de Santa Pau, mon 4 Consianiino- 
pb de Ics ferides rebudes en un combat ab la esquadra geno- 
ïesfl en lo mar de Màrmara (4). 

Extingida, en i35a, la família Sant Vicens per mort del 
utnm dels Berenguers, los seus marmessors, Guillem de Sant 
Vicens canonge de BarcHona, Francesch deSenimanat y Pe- 
re Marqués senyor del castell de La Roca, venen a Pere de 
Bosch |c Desbosch) vonseller del Rey y ciutadà de Barcelona, 
«s castells, honors y termes de Sant Vicens y de Vilassar, lo 
üch U^ Argentona y la (orra anomenada CogoU prop d'aquesi 
"O'^b Com lo castell de Sant Vicens se tenia à feu del senyor 
«ey, aquest percibcix per rahó de lluisme. tres mil ious bar- 
celoncios (5), 

'Í54— Lo Rey atenent los importants serveysquc Bosch 
" Pr«tt, en . - d- Abril de 1354, li atorga lo mer imperi y ju- 
fisotcció civil sobre 'I terme d' Argentona, essent lo primer 
^njor de Sant Víi;ens qui la estengué més enllà de las mu- 
'»'Ias del Castell 



Üocument nom. 374 de Jaume 11, Arx. Ar, 

Nobiliario catalSn. M, S, de! segle xvjií, 
t>ocumefli noíT). íSgo de Jaume II. An Ar 
Balaguer Las calles de Barcelona— vol. I. pàg. 114. 
Apeodix, document nom, IV. 

Digitized byCjOOÇlC 



r36Q— Perede Bosch procurant arroiionir los seus drets 
senyoriíils^ compra, à curta Jc gràcia, al rcy En Pere, à i6 tl' 
Octubre de i36o, lo mer imperí y omnímoda jurisdicció en 
los castelfs de Vilassar y de Sant Vicens y en sos termes y pa- 
ri oquies, per la quantitat de dotze mil sous barcelonesos [i]* 
Lo Rey coniessa haver fet lu vendla per la necessitat de diner 
que tenia^ a causa de sa guerra ab Pere de Castcllií (2). 

t36i-(3Ó2^ — CuídaJós Pere de Bosch de iot quant pertoca 
é son territori, à fi d' evitar disputes que, per la confusió dels 
límits ab lo^ vehins castells, solían tenir freqüentment los sen- 
yors feudals, proceheix é nova fitacio y arreglo de límits y en 
r3fíf, per sentencia del Reyai Senat de Catalunya], se rectifica* 
ren los del vehí castell de Dosrius; y en lo següent any de 
i3ü2 feu lo propi ab los del castdl de Mataró (3)* 

i3f^4 — En lo dia 17 de Juliol, Bosch reven*per dotze mil 
sous, lo mer imperi y omnímoda jurisdicció que é cartíi de 
gríícia li fou atorgada pel Monarca en i36o, retenint emperò 
lo mit) inipcri y jurisdicció civil concedida en 1354(4). ^*^** 
revenda sigué feta í instància d* alguns homes de dits castells, 
los qui, à nom dels demés habitants del terme, adelantareii \ü 
indicada quantitat. Satisfeta aquesta, d tia jurisdicció fou unt- 
da é la corona y als successors de Pere en lo comtal de Bar- 
celona, y en nom d' ells, al conexement y decisió del Vicari y 
Vicaria de la ciutji de Barcelona. 

En 10 d' Agost del propi any, Bosch compra a frl Johan 
de CascHas prior de S^mt Marçal del Montseny, totes Ics tcr* 
res que possehía a Argentona, Cabrera, Vilassar y Premia ab 
la jurisdicció à elles compeiení, si hé les hagué de revendre 
ais homes propis de las mateixas, los quals usant del dret de 
fadiga que Us pertocava, reclamaren y obtingueren dita re- 
venda (5)- 

1367— »a1 redimirse los pobles subjectes à la jurisdicció 
de Bosch, y al adelantar alguns homes bons de aquells, les 

[í\ Liber Patrimoni i Regí i, vol, IV, fol, iSÓg 

(2) Apèndix, document nom. VIL 

(3) Apendií, document nom. V y nom, VI, 

(4} Ltb, Pacr. Reg. voL IV, foL i56g y apèndix document 
nom. VIL 

(5) Vegis lo çapiíul IX 

Digitized by VjOOQIC 

frakcesch carkebas y ondi 


quüntnais necessàries pera la redencíó , fou disposat que 
loihoin, qui en més qui en mdaos segons llur posició, con- 
tribuís ài dit pago. Com n* hi hague.^sen que reíusavan satis- 
fer h quota corresponent, als qui adelaniaren lasutiíia loial. Jo 
Rey disposa que estos acreedors, pugan usar de toia la juris- 
dicció que correspongué a Bosch^ y al present al Mona rea ^ 
ptíü judicar y conexer en les qüestions y conflictes y crims, 
suscíiats ó comesos, per, ó en dits homes insolvents, perme- 
tenüosht erigir forques, per si leshaguessen menester, y que 
d enire ells elegïssen al qui exercís les funcions de Batlle ab 
complerta independència dels oficials reals. Aquesta concessió 
s'oiDr^é per durant tot lo temps que tardassen en satisfer ín- 
tegrament lo que *ls tii pertocava (i|. A conseqüència d' ella 
íenim que nientres una part dels habitants d' Argentona, lliu- 
res de jurisdicció senyoríal, cstavan baix la de la corona, al- 
tre piirt dtl$ mateixos quedà sotsmesa à U dels que adelania- 
ren los doize mil sous, ó millor a la del Batlle per ells nom- 

1S77 — Per sentencia real se declara tenir, Guillem d' Ar- 
gentona, los de I mes de Sant Julià d' Argentona y Sant An- 
dreu d' Orrius, per Pere de Bosch, com à senyor que aquest 
era del castell de Sant Vicens (3). Pere de Bosch vivfa encara 
co rS85. En Març d* aquest mateix any, Guillem d^ Argento- 
na, vivent també encara^fou cridat pel Rey com hu de los del 
seu Consell 6 Parlament en representació del bréç noble, en 
la guerra que tenia àb son gendre lo comte d* Ampurias (3). 

j3g4 — No sabem durant quan temps exercí la jurisdicció 
à Argentona la reyna Volant, Qué durant aquest any la tenia, 
resulta evident d' un index de pergamins, molts d' ells no 
pervinguis à nosaltres^ y hu deh perduts es lo de que trac- 
tem. Diu eix registre; £'ycríít/rii hecha en Valencià à i3 de 
Mayo de i3g4 ante Bernardo Metge Essno., que coníiene 
ta. promesa que la senora Rey na Dona Yolante hí:{0 ai senor 
Rey D, Juan, Primogénito de Aragón, su marido, de que 
siempre que le pagase 4600 fiorines de oro, ie restituiria ias 
jurisdicciones de los castiflos de Cabrera, de Vilassar, de la 

(1) Àpeudix, document nom. VIL 

{t\ Lib. Patr. Reg vol. i569 y apèndix document nom. VIL 

(3} Sanpere y MiqueL ' as dama^ d' Aragó ^ pég. 209. 

Digitized by 




Parra, de Argentona^ del castiUo de Aïanprunà^ del lugar 
de San Clemente, de la Parra, de S. Cristopal de Coll de 
Bigues^ si tos en la vegueria de Barcelona ( i). 

1419 — A 10 de Janer d^ aquest any^ pretenem reinïegrar à 
\à real corona, lo batlle general Pere Bassei^ la jurisdicció y 
ceria classe lV imperi tjue Miquel de Bosch encara possehía, 
aquest s' hi oposava pretextant que no ho podia fer. Més lo 
Rey, à 21 de Febrer, autorísa à Basset lire avant en la rein- 
tegració, objectant considerava ésser suficientment remune- 
rats los serveys en altre temps prestats al Monarca per son an- 
tecessor Pere de Bosch y en virtut dels que li foren concedi- 
des aquella jurisdicció y atribucions. 

Miquel de Bosch porfiant en sa oposició, en i de Setem- 
bre de 1419, lo rey Anfós e valora en deu mil sous los serveys 
prestats als seus antecessors per Pere de Bosch, y en vsriut 
dels que, en t354, obtingué la jurisdicció civil y certa espècie 
d* imperi en les parròquies de Vilassar y Argentona. Negant- 
se a rebre, ' Uquel, los deu mil sous^ depositats, aquestos, en 
la taula de Barcelona, io Batlle^ per disposició de la reyna 
Maria llochtinent general dels Regnes, se incorporà de la ju- 
risdicció espressada, esceptuantne la petita jurisdicció civil, 
que, en Ja vicaria de Barcelona y comunament en Catalunya, 
competia als drets de Castell. En càs d* oposició per part de 
Bosch, se '1 conminà é. pagar la multa de cínch sous. Aquella 
quantitat pera sa redenció, la pagaren també los vassalls de 
Vilassar y d' Argentona (2). 

Émperó, Bosch, no desistí d^ oposarse al cumplimeni de 
dites disposicions y prossegueix qüestionant. Més per altre 
seniencia, de 25 d' Octubre de 1419, novament se mana la in- 
corporat io regle corone et unió civitati Barcinone de castris 
de Vilassario ei de Santo Vincencio^ et parrochiis de Vilas^ 
sar et de Argentona, et iurisdiccione civile et criminali^ me- 
ro et mixto imperio. 

PassanCj la causa, à segona Instància, puix Miquel de 
Bosch insistia sempre en ses pretensions, en la Bentencia do- 
nada a S de Març de 1428, se torna à declarar, que al senyor 

(i) Registre del Armari üe Barcelona, sach Jesús, foll 57, nom. 
57. (Arx, Ar), 

(a) Lib. Patr. R^ vol IV, fol 569. 


Digitized by 




de Saot Vicens sols li competeix la petita jurhdicciò civil 
anneia als drets de Castell ^ segons costum de la terra, ímpo- 
santU la multa de ciacb sous en cas d' oposició. 

1446-1459— Pere de Bosch, fill y hereu de Miquel, inten- 
ta recuperar la jurisdicció qüestionada per son pare sense que 
li donga lo més peiíi resultat, a despit de lograr del Batlle ge- 
neral de Catalunya s^ obrís nova informació. 

1462 — 1472 — Avans d* entrar en aquest período de Huy- 
les catalanes, devem dirigir una petita ullada a la historia. 
Després de !a mort del príncep Carles de Viana, les tnf usti- 
cies deXoan II y de la reyna Joana, ocasionaren en Cacíilun- 
ya V esclat de tremenda guerra civil, per la que, durant deu 
nnySf gran part de nostra terra estigué separada de la obedien- 
etil de Joan TT Donada la corona catalana, à Enrich IV de 
Castella, la diplomàcia iogra que als dos anys reuuncie i ella, 
essent oferta en 1464, per la Diputació del Principat, à Pere, 
Condesïable de Portugal, net del comte d* Urgell Jaume '1 
Desgraciat Prenent lo comanament de les forces y direcció 
de là guerra, morí en 1466, sospitantse si enverenat. La lluy- 
la no ctdí per ço, y la coroqa s' entregé é Renal d' Anjou^ de 
]« família rea) d^ Aragó, terminant ta guerra en T472, després 
de moltes vicissituts y desenganys dels catalans, retornant lo 
Principat à la obediència de Joan 11, qui dif^fruié d* ell en 
pau pel restant de sa vida, 

Wo permaneíx indtterent, Mataró, à aquesta guerra, y dès 
ion principip aparellanise à la defensa, axeca muralles entorn 
de la vila Granollers, en 1466, teu grans despeses pera repa- 
rar sos murs, aplegar quantitat de pólvora y material de gue- 
rra, etc. Lo castell de La Roca, guanyat als enemicbs de la 
causa catalana, després de Uarcb siti, que durà desde últims 
del 1462 à Abril de 1463, sempre més s' aguantà feel y en peu 
de guerra fins al 1472. No es molí lo que sabem d' Argento- 
ni, però aquest poch comprova era adictc à la causa de la 
(erra y no desdigué de la actiiut empresa pels pobles vehíns. 
Son castell de Burriach, abandonat y ruïnós en aquest temps, 
cap servcy prestà, puix no cuídarcn de repararlo, com implí- 
citament se deduheix no sols del silenci dels documents de 
aquest período, «i no també de la exposi^MÓ del 1480, al dema- 
nar. Argentona y los poMes v^ehíns, sa incorporació à la Coro- 
oa Real, puií allí consta que aytal castell, herm y enrunat^ V 

Digitized by VjOOQIí 



arreglà pera residí rb i Pere Joan Ferrer, qui, sabémp V obtin- 
gué després de icrnnenada \a guerra. 

Les noves pervingudes de fets d* armes de la gent d' Ar- 
gentona, se referexen als úliims anys d' aquesta. Dels primers 
any^, sols tenim notícia de vexacions allí comeses, si be no*n& 
diuhen tos documents, en qué consistiren aquelles. En 24 de 
Maig de 1466, lo Batlle^ tenint pres y detingut à Bcnhimicu 
Cirer per rahó d* alguns pretesos crims, es requerit pel Con* 
destable, que 's trobava à Granollers, à dejcarlo en peu, sots 
pena de doscents florins d' or, en cas contrari (r)- A 1 1 de 
Juny del propi any^ com los jurats y prohoms d* Argentona, 
Cabrera, Vilassar y Premià, se queiesscn à Pere de que per 
part del Batlle genera! de Catalunya los hi fosseo comesos 
certs revenjamenis (euaniamentis) y perjudicis, y promogués- 
sen querella contra Bernat Ferrer, de la vila de Matard (de 
qui no diu lo text quin càrrech tingués) , disposa ^1 Soberà de 
Catalunya, que als 6 dies de la entrega de la citació^ coinpa- 
rcgui Ferrer^ per sí ó per procurador, davant sa Real Au- 
diència, aïlí bon t se trobàs dins del Principat, à fi de respon- 
dre als càrrechs y apelació interpQsats^ y als demés actes que 
*5 seguiran fins à la sentencia definitiva {2], 

De un curiós fet d' armes portat à terme per la gent d' Ar- 
gentona contra un desembarch de pirates, nos dona compte lo 
següent document, que trametem íntegre {3): 

L infant d on Joútïy etc. Al amat e fee! de la Mai és ta i del 
Senyor Rey e nostre , mossèn Marti Joan de torre! les Cava- 
ll) Comunc 3 Petri Comesiabüls Portugaliíe, Pars IL^Reg, 14 
Intruso fol. j 5o, 

(2} PetruSj etc, Fideii twstro Bernardú ferrer de Villa Maia^ 
rone salutem et gratiam. Cum nos velinius cognoscere ée causa ape* 
Uationis ad nos emisse nobisque debite presentate iníerposiíeque pro 
parte juratorum et proharum homitiunt parrachiafum de Primiano. 
de Capraria^ de Argentona, et de Vilassario^ a certis euaniamentis 
et prehidicialibus factis per ditectum nostrum baiulum Cathatonie 
gener ale adversus et contra dictos juratús et probos haminis p^rro~ 
ctuarum predictarum causis et raticnibus in dicta appeilacione et in cori-^m nobis et contra vos oblala, etc, [Comune > Pciri C^o- 
mestabíiïs Portugaííse.— Reg 16 Intruso foL 12.) 

(3j Promíscuum 2 Turbationís Johanois U. — Reg* 63 Inlruso, 
pars II, foL 99, 

Digitized by VjOOQIC 






iiet\ Súítíí e dilecciò. Com haiam entès que en la Costa^ prop 
Bada í ona ^ serien arribats e èxits en terra cent moros ^ los 
tijuals son s lat presos per alguns homens del terme d arg en to- 
na ó de tes 4:ircunscançies^ e axi stari vuy en dia presos^ E 
nos vuUam los dits moros pendre a mans nostres per tai que 
mils sia vist aguis pertanyen* Per cous donam poder ^ comet~ 
tem e manam expressament^ que dels dits moros investigueu^ 
c aquells^ en nom nostre e per nos, prengau a vostres mans 
on se vuifa sien trotat<, els porteu al Cartell de la Rocha^ e 
ulli los tengau fins altrament sia per nos proveït. Car per 
nos^ vist aquis perienguen, serà sat is/et al dret de qualsevol 
pjrt mijançant fusticia Íntegrament. Manam encara an Luis 
pou, Capità del Maresme^ e al batle de Vilaça^ e al sothatle 
de Argentona, e a altres qualsevol aquis pertinga e les pre- 
sents seran presentades, que en la aprehens ió del dits moros 
nous donen empaix, turbacio ó dificultat alguna. Ans aquells 
vos liuren e tiurar façen decontinení^ no obstant quatsevoí 
empares. Car per nos serà reservat dret als presoners haver-^ 
h en aquells. Dades en la vila de Hosialrich à III dies de 
Agost en lanyde ta nativitat de nostre senyor MCCCCLX VIL 
^Johan. — Dominus primogenitus et Locumtenentis mandavit 
mihi Roderico Vi tali. 

Aíïicnaçtda, la vila de Apiera, per les tropes de Joan ít (26 
Je Setembre de (470], hi havia dintre gent d' Argentona dc- 
lensandü, axí com de les pobiaclons vehines. Nos ha pervin- 
gui la nova per U següent provisió, de la qual trameiém lo 
començtiment, curiós é ínieressani: Infant DonJoan, etc. Als 
ftels de ta Males tat del Senyor Rey e nostres los Baties, Ju- 
rats e pro hom ens de les viles, parròquies e termens de Vila* 
maior. dé Cardedeu^ de granoUes^ de palou jusa e subirà, de 
^fontbuj^, de Li nas, de píegamans, de Caldes^ de barberà de 
Sant CulgaL de ta garriga ^ de Montmeló , de les/ranqueses, 
de santa perpetua^ de sant andreu de palomar^ de sant genis 
dorta, de badalona, de Tihana^ de Alella^ de Tayà, de Vila- 
çar.Je Cabrera^ de Arge.ntona, de dorrius, de Maíeró, de 
premià^ ú de ta Rocha^ eaquiscu delís ^ salut e gràcia . Segons 
informació querelosa davant nostra Serenitat exposada per 
part dels lochtinent de Capità^ Jurats e prohomens de la vila 
de Apiera^ ltai*em entès quascun de vosaltres ò la maior part 
de vosaltres qui de nostra ordi nació e manament per custodia 

Digitized by 



^ defesa de la dita vila, tenia komens en haveu tramesos en 
aquella diia vila^ etc. (t) 

Declinant la guerm n sa f{ es quan trobàm als habiíants d/ 
Argeniona aparellantse esforçadamertr pcià resUiir als engro- 
xits exèrcits de Joan ÏI, Fins é 1471 esiii^oeren stibgecícs à la 
^utoríiai del Capíté de Mataró |2)t Mes a lo d' Ociubre d' 
aquest derrer any^ iransformada en fortalesa la antï^ua íglesia 
parroquial, y aparellats sos horaens à la defensa, lo Uochti- 
peni de Renat d* Anjou, Joan d' Aragó y de Calabria, nom- 
brt un Capità especial pera la vila y novella fonalesa» inde- 
pendentment del Capüà de Mataró, tot lo qual depenju del 
següent document: 

Nos don Joan Darago e de Calabria, etc. Cf>m ara nova- 
ment à causa de la urgent necessitat de la guerra per los ho- 
mens habitariís en la parròquia e terme de A rg entona sia feta 
adobada e fortificada certa fortalesa en la sg lesia de la dita 
parròquia, la qual sufficientment segon.s havem entès sia fort 
per poder se deffendre del poder dels enemichs qui vu^ es e 
en aquella los dits homens se recullen de present ensemps ab 
alguns bens llurs perquè dels dits enemicljs, quis diu ésser ja 
en t ra ts e n L breg at dep reda n t e vas tant la pa t r ia e líys feels 
4el dit Sor, Rey^no solament se pugueu deffendre^ mas ença- 
ra per llur força e poder a aquells obviar e resistir, E sid 
cosa suma ment necessària per lo servey de la Reg ia Ma i es- 
tat, benefici e repòs dels dits homens^ e encara de la present 
Ciutat f prové llir de Capità à la dita fortalesa^ qui aquella en 
nom e per lo Sor, Rey^ guart e conserve^ c demans e poder 
dels dits enemichs preserve, E sobre aço humil•nent per al- 
guns familiars e domes tichs del dit Sor. Rey e nostres^ e en- 
cara per part dels dits homens de arg entona siam síats sup- 
pUcats volguessen ia Capitania de la dessus dita fortalesa 

(í) Curiíe a, Locc Renaii de Anjou — Reg. 46 Intruso, fol 1, 
(2) A 3o d' Agost de 1464, Lluis Poü, fill de Mataró, fou nom 
brat per lo Condestable En Pere tiapttà de Mataró, Sant Isde de 
Dosrius. Sant Martí de Tciyà, Sa**t Ju- ia d' Apcevtóna, Sant Feliu 
de Cabrera, ^ant Genis de Vilassar y Sant Pere de Premií, per 
tots los actes de la guçrra, ab quantas junsdïccionü, preemineflcias, 
emoluments y drets eran inherems al dii ofici de CapitJ. (*) 

\'i Exefdtum 1 Pctrí ComciUbUli Poriu§i1»^— Reg. aS Idtraio, fol. lli* 

Digitized by L:iOOQIC 


acomanar^ consentir e atorgar a vos, /eel del dit Sor. Rey^ 
Nanthúni Cabanyes de !a dita parròquia de Argentona. E 
nos havenívos per accepte, benignament la dita supplicacio 
admetia havem. Conjiants per ço de la fidelitat ^ diligència^ 
indústria e probitat^ de vos, dit Anthoni Cabanyes^ ab tenor 
de ies pre^entSi de nostra certa sciencia, deiliberadamení e 
consulta, consiituim^ cream e ordonam a vos, dessui dit An- 
thoni Cabanyes^ capità de la fortalesa, parròquia e terme de 
A rg en tona , ab tots d re ts , ju risdic tio ns súper ia ritats^ p reh e - 
minen ei as e prerogatives at dit offici de Capità en actes de 
guerra, en quansevol manera pcrtanyents. En axi que du- 
rant !o beneplàcit del Sor. Rey e iVKstre daci avant vos dit 
Anthoni CabanjreSf o qui vos volreu, dtí qual emperò rahona- 
blement se puixa es deia confiar e de culpes e defalliment del 
quúi 1^05 volem siau principalment tengut e obligat e no altre 
aigu^ siau Capità de la dita fortalesa de Argentona^ parro- 
quia^ terme e territoris de aquella, e aquella tengau, regiau, 
exerciau e adtfíinistreu be e /eel ment a honor servey e fidel i' 
tai dei dit Sor, Rey, guardant, tenint, defensant e conser- 
vant aqutlla, axi fent Jer gua^de^, guaites, f ossos e raparos 
ais poblats en aquella^ com en tota altra manera necessària 
€Ír4:a ïa custodia e fortificació de la ditaforçt^ terme e po- 
biais en aquella, E haiau, e reebau, e haver reebre e exigir 
Jaçau e fuschau^ tots e quanserols drets, e emoluments al dit 
úffici de Capitania per tanyents e deguts, e que als semblants 
attres Capitans de guerra han acostumat, deveu e podeu per 
siii de guerra fer e exercir, exigir, haver e reebre, Come* 
ients a ms #? at subsiituidor o substituidors per vos en e sobre 
ies dites coses deppendents^ incidents e emergents de aquelles 
aquell e semblant poder, aucíoritaí, ampla facultat, e potes- 
tat que altres Capitans han acostumat en acies de guerra 
exercir. Ala nan t ab lo mateix tenor de les presents, a tots e 
sengles capitans, gents de guerra^ e en special als batle^ ju- 
rats e o prohomens e altres qualsevulla persones habitants e 
fabiades en la dita parròquia, terme e territori de Argento- 
na^ al$ quals o al qual les presents pervindran e seran pre~ 
sent adés: que a vos, dit Anthoni Cabanyes, durant lo dit be* 
neplacit del dit Sor Rey e nosirej et non nengun altre, ha- 
^eu^ tingueu, reputeu, tracteu per Capità de la dita fortalesa 
Je A r gen tona, terme e territori de aquella per !o dit Sor. Rey 

Digitized by ' 




e a vos de lü dita Capitania usar permeteu sens contradictio 
alguna^ e en ço que a Capità e offtd de Capitania se pertany^ 
a vos Q aqui vos vofreu e a tots ací es de ta guef-^a^ e a i^ostres 
manaments e jussions a tota fidelitat de la Reyal Af atestat 
obeesquen reveresqtten e favor esquen ens donen tot Consell^ 
Javor, endr£ça e aiuda que per vos requesís seran, Eus res^ 
pongiien e respondre façen de lots Íos dits drets e emolumenis 
a la dita Capitania deguts e pertany enis segons costum^ stH, 
dret e practii-'a de ia guerra e a ai ires semblants Capitans es 
acos t u m a t fe r Me Ja cen lo co ntrari per quant la gra da del 
Sor. Rey han cara, e la sua ira, indignació e pena al reyal 
e nostre àrbitre reservada, no voleu incórrer. En testimoni 
de les quafs coses vos manaoifer e spatxar les presents ab lo 
Rejral segell en lo dors segellades. Dat en Barchenona a deu 
dies del mes de Octubre en lany de la nativitat de nostre 
Senyor, MilCCCCLXXL^Jehan (i). 

1474— En les cartes de convocatòria que Joan II, en 1 i y 
27 de Juliol, dirigeixi é 505 feudataris però que acuden A la 
defensa del Regne, per invasió de tropes franceses^ no oblida 
diripirne al senyor de Burriach. Més en sa direcció omiteix 
posar lo nom d' aquest, limilantsei endreçaria al Dilectú nos- 
tra detentori podii et Jortalicii Castri de Sent Vicens (aK 

i^j5^Joiin 11 dona en feu honorat à Pere Joan Ferrer, 
segons les Consutucións de Catalunya y Usaigcs de Barcelo- 
na, iota la jurisdicció en lo casteü de Sant Vicens, prestantli 
per scrviíut un parell de capons anyals. Se disposa en la con- 
cessió, que les obres y reparacions del Castell, així cotn sa vi- 
gilància y custodia^ sigan d cérrech dels homes de les parrò- 
quies d* Argentona y Cabrera, los qui s' apleguen al mateix eo 
lemps de guerra. Per úliim, com Ferrer exposàs al Rey que ja 
possehía ia jurisdicció civil y criminal y altres prcrogatives, 
qual documentació se perdé en la passada guerra, lo Monar- 
ca li renova la concessió, més sols en lo càs d' haverse tingui 
en altre ten.qs, com ell deya, més no del cas contrari (3), Te- 
nim datos per creure que avans no existí tal jurisdicció y que 

{i( Exercitum I, Locunt. Renaii de Anjou.— Rcg. 
foK 1 55. 

{i\ Registre 341 5, foU 14 y 33 (Arx, Ar.) 
t3) Lib. Patr. Reg. vol. IV, foL 1 569, 

53 Intruso^ 

Digitized by VjOOQIC 



ayuIsA^rinaciÓQs serían una estratagema de Ferrer pera aé- 
qüirirU més flcHment. Nos ho prova uci ofici de n ombra-» 
meni de fiíille, del 27 de Mars de 1461, hom coQsu que lo 
dit oombrameot se feya en coíiforfnhat à les disposicions del 
privilegi Reyal pel que ^s regia Argentona en aquesta elecció. 
Comen^^a mini: Ei si omnes ii tres, qtws proM homines parro^ 
chiorum Sancti Juitani de Argentona et saneti Genessii de 
Vihçarh^ vigore quidam privilegU cuiusdam Regii pro eli^ 
gendo Baiulo, hoc presenti tríennio ehgerunt nobijsque ui 
quettwis eorum deligeremus presentarunt satis idonei suni^ 
tornen piacint notis, vos Jídetem nosirum Andream guat^ 
unum ex ipsh tribus, in baiulum dictarum parrochiarum 
smcti Juíiani de Argentona et saneti Genesii de Viíasariú 
dútissimum deligere, etc, ( 1 ), 

;Quí era aquest Pere Joan Ferrer, qué desprès de la guer- 
ra ci^tl, apareix com senyor deia Baronia de Burriach? En 
1462 fou Gobernador y Capità General dels Comtaii de Ros- 
sd!ó f Cerdanya per Enrích IV de Castella (2). A ^5 d* Abril 
de 1464» en recompensa de sos scrveys a la causa catalana, 
Pere Condesíable de Portugal, li donà los bens del rebel Joan 
çj Bastida, entre los quals era lo terç de la torra de Sant Ge- 
Tels Horts [3). En un guiatge que eix Soberà li concedí, en 
3, se oiaiiifesta haver paiii molt Jurant lo curs d' aquella 
guerra I4)» 4 3o de Mars de 1466, fou nombrat Capità del 
exercit preparat pera socorrerà la amenaçada ciutat de Torto- 
sa (5i; y de aquest mateix any nos diu Zuriea (6), que coman- 
dà un estol de naus barcelonines^ V finalment sos nombrosos 
lerveys à la causa catalana los coronà passa ntse al partit de 
Joan M, quan la estrella pàtria s' eclipsavd. Vegis lo que diu 
aquest document de à derrers del any 1471. Lo Loctinent 

(t) Varia 1 Pctrí Comestabilis Portugalim. OEcialum — Rcg. 28 
Itttruso, foK 29. 

\z\ Díversorum HI Locunienenlid Enrici Regís Castell íc, Joan 
*Je BeacT^uïit — Reg, »S Intruso fol. 14 y 16. 

(3| Varia II Petri Comestabiüs PortugalïíeiGratiarum — ^Rcg. 29 
Ifitmso, fóh 6, 

(4) Diversorum 111 Petri Comestabilís Poriugalim — Reg, 19 In- 
truso» fol. 55, 

i5) Registre a6 tr^truso» foL 49* 

i^\ Anales de Aragón^lib, 18, cap, VL 

Digitized by 




general, etc. — Arnats e/eeis de! Senyor Rey, Cove que axi 

com vosaltres ah molta affectio e virtut sareu en lo temps del 
repòs, que deu míjençant speram, untis e ajustats en les con- 
solacions e benefficis, axi siau companyons e participants en 
les passions, les quajs encara que de present se mostren dut-- 
toses e e nu jo ses, speram en deu omnipotent, qui es vB7*a justí- 
cia^ e après en la venguda del Senyor Rey e del Senyor Pri- 
mogènit, ab gran potencia f instaurades tes coses e tots dans 
finiren ^e usaren ia vera consolació de aço us diem^ per quant 
mossèn Joan çarriera, Bertran darmeridaris, Pere Joan far ^ 
rer^ e altres de aquella provincià de Ampurda. cegats de llur 
pròpia mal i eia e avorrints llur honor ^ han deffallit de la ffi~ 
delitat del Senyor Rey volent tornar a menjar aquell boci 
que altre volta havien %*omiiatt e per llur propi motiu e le^ 
tres^ se son fets inobedients e rebel•les del Senyor Rey e ene* 
michs delsfeeïs a sa Maiestat en aquesta pàtria, poch recor- 
dantse dels benéfficis, honor e stats reebuts. Per que reduints 
\os a memòria vostra ignata ffideUiat e virtut^ vos exortamal 
perseverar t car en breus dies. Deu mij encant, veureu ^ ab 
effecta, la virtut dels perseverants haver loch^ e la pena en 
los mals seguir son actor. Stgnifficant vos que en persona ^ 
venint lo cas, no us ffallirem^attenent tos temps a la vigit cus^ 
todia de aquexa universitat^ e cogitar quantes son tes arts e 
slucies dels enemichs, les quals no han loch sinó en aquells 
qui les volen escoltar. Ni doneu fe en llurs fames ^ car encara 
que lo Rey don Joan entre en aquestes parts ^ nos som ab tan fa 
gent en aquesta Ciutat, qui ab nos s ta ferma e unida, que no 
pora res a conseguir de son optat sinó lo que a ell voluntà- 
riament se volia donar, ans speram^ si en aquestes parís se 
acosta y haurà poca voluntat de aturar hi Dat en Barchinona 
a Xïíl de Octubre Any MCCCCLXXL^Jehan f R. Vita* 
lis. — Als amat efeels del senyor Rey los Capità^ Baile, Ju- 
rats e Consell de la vila de Granollers, fSub simili forma ka* 
lendario signatura et mandato fuerunt expedite aliè Ui te re 
sequentibus universiiatibus directe, videlicet: A sent ffatiu 
de guixols^ Palamós^ Torroella de montgrí^ Castelló dam* 
puries, Par alada, Figueres ^ Roses, Cadaqués^ L•lansa^ Man- 
resa ^ Vichy Moyaf Santpedor, Caldes, Mathero (4), 

(4) Guriic iV, Loct. Reaati de AD}oa,— Reg, 48 lotru^o f6L 

Digitized by VjOOQIC 



La )iisuficació que Pere Joan Ferrer, donzell y militar^ 
feu de son deseximent à Renal de Anjou, k irobàm especifi- 
cada en lo documeni següent, honi se donan aïires arguments 
y consideracions diplomiíiques que '1 fa, à més, interessant 
pera conèixer la època aquesta de nostra historia. Don Joan 
darago e de Caidtiia, en los regnes e terres de Aragò^ Ci~ 
cilia^ eic. del Serenissim Senyor Rey, avi e Senyor nostre^ 
Locünent general. Per quant à XIII del preseni havem re- 
kebudes unes ietres de vos^ Pere Joan Ferrer ^ donzell ^ do- 
mielliai en ía ciutat de Barcelona^ del tenor següent: Al 
tnoit I llustre Senyor , lo Senyor don Juan darago^ Loc tinent 
general ^ Senyor moll 1 1 lustre. Per quant es degut als cava^ 
llers e gentils homen^'! dar raho de llurs actes, maiorment de 
aquells en que la honra los obliga, per ço he desUberat scriu- 
re a vostra Senyoria per mostrar, en aquella, ía causa quem 
porta en desneturar me de la mates lat del Senyor Rey avi 
vostre, hi posal sia cert ésser molt pales e mani/est lo quant 
jo tinck raho de tal servici apartarme encara; per que en 
sdevenidor algun nom pogués dar carrecht diré lo que ental 
cars es degut se mani/esta; nos ignora^ Senyor de molta vir- 
tut . la guerra potada en Cathalunya, ésser venguda per de- 
fencio de les llibertats de aquesta pàtria, hi que passions de 
alguns particulars nos haien portats en la destrucció que 
aquesta terra vuy se trobe, per hont sa saguit mutacions de 
Sanyories, morts de persones e dans innumerables, e entre 
ios altres es estat lo derrer e molt gran lo perdre del Sen- 
yor príncep pare vostre^ car mort ell se es mostrat clara- 
ment ésser molta la fi de sa empresa, car ni diligència de ie- 
íreSf ni pa r t ien la rs pers ones, ja m es h a n bast ai en po der fer 
venir ^ après morí sua, la maiestal del Senyor Rey avi vos- 
tre, ans m* es estat mostrat, per persona digna de/e^ que lo 
Rey de franca vol per as si aquesta terra; de que ve he ni jo la 
gran destrucció que serà venir aylal subiugació, he deUibe- 
rai ans desneturarme del Senyor Rey avi vostre ^ que dar 
iúch ne consentir en metre à servitut la mia pàtria, maior- 
ment vist los actes fets contra mossèn Johan par riera e Ber^ 
tran dannendaris^ ab qui Jo son ab stret pareníiu^ amistat, e 
lig^f los quals son stats, entre molts altres que no car reci- 
tar ^ que per lo semblant ami se sguarden^ aquests dos qui 
éi erra ment se son exequiats: lo un, que vos^ senyor ^ sou ven- 

Digitized by 




gut ma armada convocant ía terra cojiira mosseft Joan çar~ 
riera^ Bertran darmendari^^ per causa de! Comte de Paiiars, 
qui la vila de Blanes tenint en subiugacià mossèn Johan çar- 
riera^ havia en I iber tat mesa, lo que ses mosirúi que si lapo^ 
tencia vos hagués consentit poder nos fer dan, aquell nos fo- 
ra stat Jet atot cumpliment. La altre, que siant en manig ah 
%>ostra Sen}^Qria^ havent (remes nosaltres, per en Palou, Ca- 
pità de Banp^oles, essent vengut aquell à nostra riques ta per 
tractar dels fets nostres, lo Comte de Campobaix ha comba- 
tut la casa o forsa sua darenys^ presa e barricada t e mort 
un oncie de LXX anys aqui de h ien mossèn Palou; e per ço, 
vehent aquests actes de tanta ingratitut de Ffrança, e des- 
deny^ ensemps ab les altres coses demunt dites, he delliberat 
en tot cars desneturarme del Senyor Rey avi vostre* E per 
quant sa senyoria es absent ^ e vos^ Senyor^ sou açi com a 
loctinent seu, ab ia present me desnetur de qualsex'ol obliga* 
cíó, de faeltat o altre^ si alguna ni havia^ en que tengut 
fos. Retent vos qualsevol Capitanies, donacions^ bens, e car- 
rechs, que tengues per ía maiestat sua. Volent desla hora 
avant j en le sguard de sa senyoria ésser hagut per persona 
stranya e en res no súbdita, Certifficant à vostre Senyoria 
com he desliberat tornar à la obediència del Senyor Rey d on 
Johan, de qui per nostres guerres apart era^ e ésser amich e 
inimich, de que sa maiestat haurà per amichs e inimichs, E 
per que en aço male/e non pogués ésser imputada, ho intim 
a vostre Senyor la, com a loctinent del dit Senyor^ ab la pre- 
sent ïetra signada de ma nua, per mitga de gim pere, trom- 
peta. Dada en ta vila de Blanes a XI de octubre any Mil 
CCCCLXXL De vostra Senyoria servidor Pere Joan fer ^ 
rer; havem delliberat scriureus la present jatsia del Jet de- 
gudament e justa sens altre letra poguessem procehir contra 
vos, bens^ personas e armes vostres. MtS per inseguir la cle- 
mència de la maiestat del senyor Rey, vos notifficam, com per 
leys del principat de Calhalunya^ ne menys en pratica, %es 
mesjins ací que algun natural Caíhela se puxe desnaturar 
de son Rey e Senyor. E per ço es trobat lo nom de innata Ji- 
delitat al dit Cathala, E com per dites leys, o en altra ma- 
nera per us^ se admetés desnaturament , lo quejtns açi no es 
stat admès, aquell nos pot fer sens causes veres o degudes ^ 
les qual Is **« vostre letra no son contengudes, e de aq net les 

Digitized by VjOOQIC 



seg ons ley de spanya, son ten^ut requerir lo dit Senyor Rey 
en stcrel, e hon no fos feta ia justícia, ò lo degut ver lo dit 
senyor Rey per tres veus afromada per Cort, devien sperar 
SI fora dita causa o causes, com Jossen justes e veres, lo que 
no es, ason degut stamenl tornades, e precehints dits reque- 
riments, éreu e sou íenguí restituhir de fet, iot lo que teniu e 
possehiuen lo Principat de Catkalunya e Senyoria del dit 
òenyor Rey, en la forma e manera que era en temps de ta 
concessió o adquisició, e exirfora son Principat e senyoria 
disputat, ans que desneturar vos poguesseu: e aquesta es là 
forma servada per los qui han volgut servar forma de des- 
neturar. e per ley ordonada. ne desneturat podien, ne poden 
offendre ne inimicar la maiestat del Senyor Rey. sens alire 
i>ffe„sto. E per ço vos diem ab la present, e manam, vos vu- 
tlau trastornar a la fidelitat per vos ala maiestat del Senyor 
Key prestada, e tant per vostre públich dir en to Castell Re- 
yall en la present Ciutat, que les coses, per vos. e mossèn Jo- 
ban çarrterae Bertran darmendari;, fetes eren. sefahien 
per servey del du Senyor Rey, vullau aquella servar e tenir 
£n altre manera vos notiffiçam que serà procehit contra vos 
tem. honra, fama. posteritat e armes vostras, segons que lo 
procurador fischat de la Cort Reyal. ab sa suppHcado de- 
vant nos donada, nos suppUca e requer; de la qual supclica- 
aa la tenor es sols aquestes paraules. Iltuslris Locunfenen- 
Us Vulgt optnione famaque orrida et publica a Septem vel 

ZtrTi r ?'"'' '' "'""'' '^' '"'"'-''^"'• ^'i '^P^r in aliis 
hitens. Stdonchs vos, personalment, no comparieudevanl nos 
per donar rabo ales coses que per lo dit procurador Ji.chal 
son preteses contra vos, en la qual vos admetem e en voslres 
plenes deffenses vos oyrem„ si dins sis jorns, après que les 
presents vos seran presentades, devaní nos al/egareu sobre la 
present, de les quals starem areíacio del portador de aque- 
/to. qm en a Cancellaria del dit Senyor fer aquella verda- 
dera jurat ha. Dada en Barchelona à quinze del mes de Oc- 
tubre, any de la nativitat de nostre Senyor, Mil CCCC Se- 
tantè hun.-^Vtlana Vicarius.—Jean (i). 

i48ü.-Fcrràn U lo Católich, qui. com es sapigm no per- 
it) Exercitum I Locantenemis Renaii de Aniou.-Reii. 53 rn- 
tmso, f61. í33. ' '^ 

Digitized by 




gut ma armada convocant la terra contra mossèn Joan çar~ 
riera^ Bertran darmendari^^ per causa def Comte de Pallars^ 
qui !a vila de Blanes tenint en subiugaciò mossèn Jokan ça*'- 
riera^ havia en Itberlat mesa^ lo que ses mostrat que si la po- 
tencia vos hagués consentit poder nos fer daUt aquell nos Ju- 
ra s tai /ei atot cumpliment. La altre, que stant en manig ab 
vostra Senyoria^ havent tf^emes nosaUres, per en Palou, Ca- 
piià de Banyoles, es:^ent vengut aquell à nostra riquesta per 
tractar dels fets nostres, lo Comte de Campobaix ha comba- 
tut la casa forsa sua darenys^ presa e barricada ^ e mort 
un oncle de LXX anys aqiti dehien mossèn Palou; e per ço^ 
vehent aquests actes de tanta ingrat i tul de F franca^ e des- 
deny^ ensenips ab les altres coses demuní dites, he detliberal 
en tot cars desnelurarme del Senyor Rey avi vostte^ E per 
quant sa senyoria es absent^ e vos, Senyor^ sou açi com a 
toc tinent seUf ab la present me desnetur de qualsevol obliga- 
cíOp de faehat o altre^ si alguna ni havia^ en que tengut 
fos. Retent vos qualsevol Capitanies, donacions^ bens^ e car* 
rechSy que tengues per ta males tat sua. l'o te ni des ta hora 
avant y en le sguard de sa senyoria ésser hagut per persona 
stranya e en res no súbdita. Cert ideant à vostre Senyaria 
com he desliberat tornar à la obediència del Senyor Rey don 
Johan, de qui per nostres guerres apart era, e ésser amich e 
inimichf de que sa maiestat haurà per amichs e inimichs, E 
per que en aço mate fe non pogués ésser imputada, ho iniim 
a vostre Senyoria, com a loctinent del dit Senyor^ ab la pre- 
sent letra signada de ma mia^ per mitga de gim pere, trom- 
peta. Dada en la vila de Blanes a XI de octubre any Mil 
CCCCLXXL De vostra Senyoria servidor Pere Juan fer ^ 
rer; havem deliiberat scriureus la present jatsia del Jet de- 
gudament e justa sens altre letra poguesscm procehir contra 
vos, benst personas e armes vostres. Més per inseguir la cle- 
mència de la maiestat del senyor Rey^ vos noiifficam, com per 
Icys del principat de Caihalunya^ ne menys en pratica, ses 
mes_^ns ací que algun natural Cathela se puxe desnaturar 
de son Rey e Senyor. E per ço es trobat lo nom de innata Ji- 
delitat al dit Cathata, E com per dites leys, o en altra ma- 
nera per us, se admetés desnaturament^ lo que fins açi no es 
s tat ad mes f aquell nos pot fer sens causes veres o degudes^ 
les qualis fn vostre letra no son contengudes, e de aqnelles 

Digitized by VjOOQIC 



segons ley de spanyay son iengut requerir ío dit Senyor Rey 
ensicrety e hon no fas feta ía justicia, ó lo degut per lo dit 
senyor Rey per íre.í veu^ ajrontada per Cort, devien sperar 
si fora dita causa o causes f com Jossen justes t? veres, lo que 
no eSj ason degut stament torn adés, e precehinis dits reque- 
riments, éreu e sou iengut restitulür de fet ^ tot lo que teniu e 
possehiu en lo Principat de Cathalunya e Senyoria del dit 
Senyor Rey, en la forma e manera que era en temps de la 
concessió o adquisició t e exir/ora son Principat e senyoria^ 
despuJatj ans que desneturar vos poguesseu; e aquesta es la 
forma servada per los qui han volgut servar /orma de des* 
netHrar„ e per ley ordonada, ne desneturat podien^ ne poden 
*>jfendre ne inimicar la ma tes lat del Senyor Rey^ sens altre 
offensio, E per ço vos diem ab la present^ e manam, vos vu- 
ilau trastornar a la fidelitat per vos ala maiestat del Senj-or 
Rey prestada^ e tant per vostre públich dir en lo Castell Re- 
yall en la present Ciutat^ que les coses, per vos, e mossèn Jo- 
han çarriera, e Bertran darmendari^f Jeies eren^ sefahien 
per ser ve y del dit Senyor Rey, vullau aquella servar e tenir. 
En altre manera vos notÍ£icam que serà procehit contra vos 
bens, honra, fama, posteritat e armes vosiraSf segons que lo 
procurador Jischal de la Cor I Rey^aí, ab sa suppUcacio de- 
van i nos donada, nos supplica e requer; de la qual supplica- 
ciú hï tenor es sots aquestes paraules. Jllusíris Locuntenen* 
tis, Vulgi opinione famaque orrida et publica a Seplem vel 
oc to mensibus citra ei ui Ira etc inseraíur est súper in aliis 
iiiieris^ Si donchs vos, personal menti no compari eu devant nos 
per donar raho ales coses que per lo dii procurador Jischal 
son preteses contra vos^ en la qual vos admetem e en vostres 
plenes dcffenses vos oyrem^ si dins sis jorns, après que les 
presents vos seran presentades^ devant nos allegareu sobre la 
present, de les quals starem arelaclo del portador de aque- 
lles ^ qui en la Cancel•laria del dit Senyor Jer aquella verda- 
dera jurat ha. Dada en Barchelona à quinze del mes de Oc- 
iiibre, any de la nativitat de nostre Senyor^ Mil CCCC 5í- 
tantú hun, — Vilana Vicarius, — Jean (i). 

1480.— Ferran II lo CaióUch, qui, com es sapíguí no per- 

(1) Eicrcitum I Loconfenentis Renati de Anjou.^Reg. 53 In- 
tni^o. lól, I 33. 

Digitized by 




dia ocasió de debilitar slï feudalisme aumenrant les regalíes 
de la corona^ al rebre una diputació de comissionats de les 
parròquies de Mataró, Argeoiona. Cabrera, Vilassar y Pre- 
mlà, composta de Guillem Pere Eroles de Vilassar, Guillem 
Pere Balloí d' Argeniona, Jaume Luü de Llavaneres, y tos 
Síndichs de Mataró^ sol ï ei ta ne la concessió d' un privilegi 
semblant al que Anfós rV atorgà à Mataró en 1419, aculli 
llurs pretensions accedint à lo per ells demanat. En consc- 
qtiencia dits pobles se incorporaren à k Corona y s' agrega- 
ren à la ciutat de Barcelona, de la que en avanl se ^Is consi- 
derà com carrer y part integrant, ab jurament del Rey de no 
separar may, ni 1 mer y mitx imperi, ni las jurisdiccions ci- 
vil y criminaK declarant nulas y sense força qualsevols ena- 
gcoacións, iníeudacións, concessions^ transferències, permu* 
tes y etïipenyos contraris al dit privilegi (t), A més s' establí: 

Que ^Is batlles fossen nombrats pel Rey cada trien», cle- 
gintlos d* una terna presentada pels jurats y consells del ter- 
me^ ejcercint dita autoritat en la forma y manera que es eiser* 
cida pel Batlle dt Barcelona y percibint» en concepte de sala- 
ri, deu lliures anyals. Sols podrdn ésser nombrats Batlles los 
naturals, propietaris y habitants del terme. 

Que Argentona puga crear impostos y contribucions ler- 
riioriaïs, imposar delmes ó redelmes, vintenes y altres tributs 
que crega realisables, sense llicencia ó provisió ReaL Així 
com esïablirlos per durant lo temps que estime covenient» 
amonisarlos y restituirlos una y molies vegades, vendrels ó 
irrendarlos. Emperò cada ires anys ne deurà rendir comptes 
al Batlle General de Catalunya. 

Que i es persones detingudes ó processades no pugan ésser 
tretes de la vila, exceptuant que ho fossen de regalía, 

Traduhirém íntegrameni lo pàrrafo més important pera 
nosaltres, puix que toca de prop à Argentona y son Cas- 
tell {2I 

«ítem com en Pere Joan Ferrer mentres retingué la vila 

(1) Pellicer, lluro — estudi X, pàg. 436* 

Havent insertat íntegra en Pellicer, la traducció castellà na d* 
aqucï^t document, trametrem sols un extracte de quant en ell mtc- 
ressa i la historia d' Argentona. 

\2.) Es traducció de la versió castellana donada per en Peütcef'. 

Digitized by VjOOQIC 



de Maia ró y parròquies d* Argetiionaj Cabrera^ Vilassar y 
Prem 13 1 hagués fet obres, segons se diu, y reparacfións, en un 
Castell herm anomenat Burríach, en lo qual actualmeni hi té 
sa habitació, qual castell de Burriach, se diu esscr, ó haver 
sigui d* en Pere Bosch; y com se valga que en Pere Joan Fer- 
rer hage assegurat con;edírseli en propietat pel Sereníssim 
àcriyor Rey vostre pare d' inmortal memòria, y pel Batlle ge- 
neral de Catalunya y llochiineni ó regent del dit ofici» cens 
termes de les parròquies de Cabrera y Vilassar que ha fet 
assenyalar y encloure ea dit Castelí, y en los que obtingué 
toia ia Jurisdicció civil y criminal, mer y mixt imperí^ cons- 
tituint una Baronia en regla, la que no pot asserli donada, nf 
quedar per ell dits termes y jurisdicció, en perjudici de les 
parròquies que conünan y terminan ab lo Castell, retornades 
ja à vostre Rey al patrimoni Íntegrament y sense cap dismi- 
nució; que per axó los homes de dites parròquies han pagat 
ab gust les quantitats que fC especificant à parí de que en dits 
termes 3' han embargat terres à dit Pere Joan Ferrer, que 
deuen ésser íntegrament retornades à sos propietaris, puix ab 
reyal sentencia se sentencià y declarà en temps passat, que dit 
Castell no tenia més terme que *t que li assenyalaven ses prò- 
pies parets; per tanc, suplican à la Vostra Altea, que siga de 
son grat revocar y tenir per revocats y anulats» com ab la pre- 
sent revoca y anula, de certa ciència y deliberadament, tot es- 
tabliment, concessió y mercès fetes à En Pere Joan Ferrer y 
ais seuSj referents als termes assenyalats à dit CasicU, à la Ba- 
ronia, y à la jurisdicció civil y criminal pel Sereníssim senyor 
Rey vostre pare, ó per Vos, 6 pels Oficials de Vostra Mages- 
cat ó d'aquell; quals esiablimenis, limitació y assignació de 
termes. Baronies y concessions de ]urisdicció civil y criminal 
f altres qualsevulga provisions, sïgan tinguts ó tingudes per 
tant suficientment expressats, com 5Í aquí estiguessen indi- 
:ats paraula per paraula; restituint y retornant les coses al 
;>unt en que 's irobavan en dits termes y parròquies, y les ju- 
risdiccions, y lo demés relacionat ab dites parròquies y sos 
particulars, avans de les conmocions y guerra de Catalunya: 
ínanant, en conscq Ciència, Vostra Senyoria, que En Pere 
loan Ferrer tinga de renunciar y faça renuncia, dels dits es- 
;iibU0ients, gràcies y concessions; qual renuncia conste per 
luiéottch document en oíici deï Batlle general, à fi d' elerni- 

Digitized by 




sar sa metnona; provehint y declarant, per major previsió, 
que En Pere Joan Ferrer oo pot tenir dits termes, oi en ells 
exercïrhí cap jurisdicció; ni menys rebre la quantitat de di- 
ner per la que foren empenyades dita vila y parròquies, fins 
que bage renunciat als dits establiments, concessions y mer- 
cès^ de la manera que està previngui; declarant à més, puix 
que *ls homes de díia vila y parròquies han deposiíat en lo 
Batich de Barcelona dos mil florins d* or à servey de Vosua 
Ahca (com dessús s' adverteix) pera que *s destinen à lo que 
determïne vostra Rey al voluntat, y ha gen assegurat la a^na 
de cens de mil florins d^ or (segons també s' expressa) à Pere 
Joan Ferrer; ja sense mes retart^ dites vila y parròquies y les 
jurisdiccions, vagen al domini y possessió de Vostra Reyal 
Magesiat; y 's cumplesca y linga efecte y execució^ iot lo con- 
tingut en los presents capítuls; no impedtni, avans tenim les 
per expressament revocades y de certa ciència^ toiasy quiscti- 
na de les provisions, ab qualsevulla expressió de paraules, 
per fortes y derogatòries que fossen, les que sigan aqui tingu- 
des per insertades, no disposa ntse en cap manera lo conirari 
—Plau al senyor Rey*» 

Ferran 11, al accedir à tot lo solicitat pels pobles quan 
atorgà est privilegi^ los hi exigeix enireguen mil florins d* or 
à Pere Joan Ferrer. També disposa, que sols paguen una part 
dels drets de sagell, cntregant los habitants de dits termes, mil 
sous )aqucsos a aquest objecte. La incorporació à la Corona 
Reyal, ço es aquest privilegi, està datat à Toledo, lo 3o de 
Juliol de 1480. 

La historia del castell de Burriach podem dir que fineix 
ab lo segle xv, acabant sa importància senyorial, quan co- 
mença la Edat Moderna, per virtut del privilegi de Ferrin 
IL Recobrades les rendes d' Argentona, ço es, del mes» censos 
y altres drets reals, per la família Bosch, y restant novament 
deshabitat y herm lo Castell, al abandono sobrevingué soa 
enrunament; sols la capeila, sots 1' advocació de Sant Vicens, 
SC mantingué ferma entre les runes y 'ns ha pervingut fins al 
primer terç del segle xix* Més al present, fins aquesta desapa- 
rcscuda^ devem esperar que dins mitj segle^també les primpa^ 
rades parets que avuy s' enlayran esquerdades com ossamcn- 
ta del home que passà, hauran vinguí í\ terra, y no mes pilots 
de runa restaran en lo cim de la històrica monianya. Per i^o 

Digitized by VjOOQIC 



es cotivenient se ínveoiarien en iotes parts los pochs resiesj 
per sorij eKiíiicnï:^ encura, avjns de llur total desaparició, 

Podríam continuar alguns daios históricbs d' Argentona^ 
en les vícïsiluïs polítiques de la Època Modernír, Més ho de- 
scarem perj alire oca^síó, partint de la base general de concre- 
tar no&ire estudi à la Eddi Mitjana, encara que en algun punt 
especial lo allirguém flns avuy dia. 


No sabem > hagc escrit res à propòsit de la torra de Co~ 
goll, que puga servirnos de base al estudi que cmprenétn en 
lo preseni capíiül. Son nom, Cucuïl ò CogoU, de sfgnitícat 
fins al present desconegut, lo recomanàm als aficiofiaiis à es- 
tudis loponomastichs, puix segurament hi trobaran en ell 
quelcom curiós y nou. D* entre estes dues denominacions 
ab que ve citada, adoptem la de Cúgolí^ per créurela més 
catalana y usarse en les últimes escriptures que *ns en par- 
lan, A Argentona tením^ i més, un pui^ díi en altre temps 
de la Cugulera, en lloch ben distanidel de la torra deCogoU, 
Ja que aquell puig era dalt la serra damunt can Cabanyes y 
can Marti de !a Pujada^ en la partió dels dos castells de Bur- 
riach y de Dosrius (r), A Lluvaneres, un documetii del any 
1172 nos parla del lloch també anomenat Cuguil (2). 

(1) Apèndix, document nom. V- 

fa) Document nom. i85 d*Anfós I (Arx, Ar ) hont diu: Hoc est 
tfansl^tutn Jideliíer facium a quodam instrumento, per aí/ai^etum 
divisú, sic se ha vent e. Sit notum cu net is, quúd ego, guiUéimus ée 
castro veiuio, et uxor mea blaschida^ damus tibi berengario íuí, et 
sixori ttte ienjatie et vestre proieniei atque pòster itati^ ad metioran^ 
dum et bene labor an du m^ ipsnm ca m pum meNm de campo maiori^et 
iUum campum de palomeres^ et carn pum meum de irso cügui^lo, et 
campnm mettm de aianrrico, et campum meum de ipsis faígeriis^ et 
campum de pòdium Calvelío cum omntbus eorum terminis et afron* 
tacionibits, et cum introitibus et exitibus eorum, sicut melius habff' 
nius in chomitatu barchinone infra terminum castri mei de Matera^ 
fíCt in parroechiis sancti andree de lavanneres et sancti yincencii. 
Entre las íirmas del document hi tia la de Boneti df Loreda, 

Digitized by VjOOQIC 



En altres termes de fora la Maresma, sabem de dïferenis 
iodreis anomenats axi niaieix. En la Vaiie OUúfredi existia 
en io32 r aiodium de Cogoía |i). Lo castell de Cugutl en lo 
comiat de Barcelona, eslava enclòs dins lo lerme del de Moní- 
clar (a)* En lo p\à de Barceïona hi teníam una petita regtó^ 
cap à Sant Martí 6 Sant Andreu, nomenada en lo segle mi del 
Gucull antích (3). Y pervinguts ab lo mateix nom tins nostres 
días, subsísteÍ3C la quadra de Cugoll en lo partit judicial de 
Montbknch^ lo lloch de Cugollíi à Sani Feliu de Pallarols, 
partit judicial d' Olot, y algun altre sitnilar en ïas illas Balears. 

Certament no es pas molt lo que podem comunicar s.obre 
la torra de Cogoli del terme del castell de Sanc Viceos; empe- 
rò n' hi ha prou pera ter constar sa índabiíable existència y 
lo Itoch aproximat de son establiment. 

Apareix escrita per primera vegada, en una concessió de 
terres feta per Sani Olaguer y los canonges de Barcelona, a 21 
d^ Octubre de i t2Sp qual document comença ab les següents 
paraules (4)* 

In dei nominet ego OUegariun^ dei gratia tarrachQiien~ 
sis archíepiscopus et omne^f convé ni us chanonichorum bar- 
t'hinonensis sedis. Damus vo^is ambobus fratribus Raimundo 
mironiSf n rod eriço, et fratri tuo arna Ho ^ aiodium nostre 
chanonicÉ^ separatim positum^ quod habemus in parroeckias 
sancie marie civitatis fracte, et sancti martini, et sancii an* 
dree de íavantiariisj id sunt terras scilicet et vineas et (/Upa- 
rias.., Terminatur Aec, at orienle, in rivo qui discurrit iux- 
ta aquas £alidas dextarag. Ab occasu^ in rvKBu be cucullo 
et sic eundo in coílo de pendix, usque in cacutnine montis de 
cirera A circio, in iamdicío moníe, et in ter mi nio castri duo- 
rum rivum, et sic eundo in monte alto. Aquestos límits se re- 

'\\ Cartorat S* C. fol. 323» nom. g65, 

\ii Documecst nom* 716 d* Anfós I (Arx, Ar ) 

f3 Diu lo doc nom. 04 de Ramon Borrell í del any J009: In 
terri torta baf'chinonçnse in ter mi nio de ipsú cuculh aniico; y la de 
nom 3S9 del propi Sobcri: in termino ipsiu^ cuculi^ ad orieniahm 
paríem praedtcíe Barchinont* urbís. Arx, Ar.) 

(4) Eix fragment* copia textual del original existent en lo arxiu 
de la Catedral de Barcelona, fou publicat pel Rnt. P. Fidel Fita en 
\<> Boietin de la Reai Acadèmia de ia Historia^ vol. lil^ pég. 82, 
à9. hont lo copia Pellicer en ïluro^ estudi X, nom ï, pig, 3S3. 

Digitized by ' 



fcrejien à una d rea de terreno a barca ni Ics ires parròquies de 
SaniJ Maria, Sani Marn y Sant Andreu, y per consegüí-nt los 
de sa part occíJeuial s' eí^cauen ésser los maíexos de las Civi- 
las Fracta, ab Argentona collindants. Y alh\ diu, eiisiirhi la 
torra de Cogoll^ no massa distant de ia plaijàr quan ta Ifued 
divisòria que comença al mar y (inçíx dalt de Ja serra, abans 
d' arribar à la venent de Cerdanyola coneguda per Pendix, 
trobava la esmentada lorra. 

Sapígut aÍ3EQ, la imaginació de tothom qui coneix aquelh 
voltants de Mataró se fixarà en los restos d' aniiquíssíma y ro- 
dona lorra, asseniais en lo puig damunt la carretera d' Ar- 
gentona, per sota dels que hi salta lo sobrant de les aygues de 
Dosrius, y conegut vulgarment pel molí de vent* També no- 
saltres nos ht havem fíxat ab carinyo^ ja que dit lloch no pot 
cumph'r miïlor las condicions exigides. Contribueix I donar 
alguna autoritat à esta creença» la torra que apareix dalt d' un 
turonet, en un gra bat de Mataró en lo segle xviip reproduhft 
per en Pellicer (ï) Ja qual vehem ocupant lo lloch de que 
parlem. Pera, ab greu reca n ça ^ devem confessar nos falta n 
proves concluents é indubiíables. 

Lo segon document lestiBcant la existència d^ una totra 
en los límits d* Argentona y Mataró, y en lo m^iteix indret 
hont se trobava la de CogoU, sembla marcar sa situació un 
tant avall y més prop del mar. Es aquell, la divisió dels ter* 
mcïi dels castells de Sant Vicens y de Mataró del any i362 
(2)» hom se parla d^ una lorra, sens anomenaria, la que, si bé 
ve en la maieixu línea de separació dels termes^ estava situada 
enire lo camí públích de Barcelona, y lo mar, prop del camp 
d' en Guillem Matheu. 

En la venda que en i352 feren los marmesors de Beren- 
guer de Sant Vicens (3) à Pere de Bosch, dels castells de Vi- 
lassar y de Burrfoch ab ses dependències, hi trobem encloia 
la lurri vocatíí Cogoll que est prope dicíum locum de Ar^ 
j^enfona. Aquesta escriptura diu clarament à qual dels dos 
castells pertanyia la torra fi ca d j en sos límits. Com part inte- 
grant del terme de Sant Vicens, nos es precís ocuparnosd* 

(i| lluro. — Nueva lluro, Tiom* I, pig 443. 
ta) ApeodïXj document nom* VI. 
(3) Apèndix, document nom. IV, 

Digitized by VjiOOQIC 



ella en nqueft lloch, encara que de la manera vaga ab que ho 
fem. Tal vegada alguo dia nous documents aclaresquen lo 
que, mal^^rjc nostres esforsos, resta en la fosquedai, 

;Scría, en son orípen, una de les torres romanes de que 
parlim en \ú capííul I, situadj damunt la vja q carretera ro- 
mana al seu embocar en la ciutat de lluro? 

Digitized by ^OOQICi 






Lo infatigable escorcollador de nobles llinatges, Pere Cos- 
ta (i), díü ésser gran la noblesa y anü^uiíat d' una família 
Argentona, qual escuí era: lleó coronat, rampant d' or, ab la 
llengua eníora, de guies, en camp llis sínople, y tenint una 
sèrie de tríénj^tils d' or que '1 eovolian. A més cita à un Pere 
d' Argentona, qui en 1177 servia en les guerres d^ Anfós I 
contra lo Comte de Tolosa (2); y que d' aquest nom n' existi- 
ren cavüMcrs domiciliats à Lleyda, habitant molt temps lo cas- 
tell de Gardeny, Finalment queda extingida ab un fill cape- 
llà, qui disposa de sos bens en fundacions feies à la iglesia de 
Lleyda, segons diu constar ca V arxiu de sa CatcdraL 

1204, — Pere d'Argentona jcompanyil en son viatge à Ro- 
ma, al rey Pere W lo Católích (3), 

1229. — Al empendrCj Jaume I lo Conqueridor^ la con- 
questa de Mallorca, «lo primer que salcé en terra foü Beraai 
de RiuJemeya (4)^ que després s' anomenà d' Argentona, al 

(1) Nohiliario catalSn. — M. S. del segle xvui* 

(a) Diu ne llegia en lo llibre If gran dels Feus, foli 3iG. 

(3) Pere Tomic— Conquesias de Gathalunya.— Cap XXXV^l i I 

(4) La anliqufssima masíi de Riu-de-meya, solar pa y ral d' 
aquest guerrer^ ha estat fins ^] present hu dels Itochs més deliíosas 
del terme d* Argentona, per la frotidosital de ses boscuriesn relativa 
abundància de caça y gays torrents hont rumorejan los saltants d' 
aygua, y esta s' embassa en ells, rcfie^ant la verdor de ses eihubc- 
ranis vores. 

Digitized by 




tjif per los serveys J* aquesta guerra, premia lo monarca do- 
&nili '1 Uocti de SàDia Ponça,» En lani se quedaren i Ma- 
orca sos successors, que un Bernat de Ríudemeya, en ti85, 
)ú nombríit síndich de les vaíls de Banyalbatar Sopena y 
íulunyina de dila Illa (j)* 

íigS. — A Pere d' Argentona, ó per ahre nom Burdo d* 
Argentona, Jaume II li encomana la custodia del casicü de la 
^tiria de la ciutat de Barcelona (2) 

i3og. — Bernat d' Argentona partí en la expedició contra 
s moros de Granada, tormant part del ejtércit del Rey d' 
Lragó. Diu 1' original hont ho trobàm: Bernardus d' Argen- 
ona sit iturus nobiscum in presenti Àrmata nostra^ quant 
onira Regem Granate facere disposuímus domino annueníe 
3*. (3 nonas Juny 1309)* 

!333. — ^^Simon d* Argentona firma ab molts nobles cava- 
lers catal'jns^ un document d* aquest any (4). 

i3qo. — Joan I encarrega la defensa dels llochs de la Ve- 
jtjçría de Manresa, Bages y Moya» à Guillem d' Argento- 

1460 — Després que la Cort Principal de Catalunya, reu- 
nida à Lleyda, participi no obtenir la llibertat del príncep de 
Vhna^ los de Barcelona convocaren é les persones més nota- 
bles, entre elles Joan d* Argentona, formant p.irt deies del 
brai; ó eMüment militar. Durant la guerra de Joan H^ la Di- 
putació catalana, d 14 de Juny de 1465^ 11 encomané ta guar- 
ia del castell de Cervelló, que aleshores també anomenaven 
ic Sant Vicens, per causa de la Baronia d' aquest nom, en lo 
Llobregat [6). De la existència d* una casa y donzells d' Ar- 
|;tntona 4 la qual aquest Joan perla nyé, ne lením perfecte 
coneiitíment, entre altres documents, per un ofici ó provisió 
del Condestable de Portugal, ab data de 3o de Maig de 1466, 
y cïïdreçada à la Cúria del Bisbe de Barcelona, pera que s' 

Docoment nom. Sa d* Anfós 11 (Arx. Ar) 
u\ Grati arum IS Jacobijs II Reg 194, fol 144 
(3l COftimune 36 Jacobi U, Reg. 144, fol 70. 

(4) Càrtoral S. C tol. i^t'i, nom. 609. 

(5) Fchu de la Pensi, — Anales de Calalyfía. — vot. U, Uib. lï, 
cap. 20, píg, 324. 

16) Registre 6 Intruso, fól, 104. 

Digitized by 




inhibís del copeixement d' una causa seguida ab moitu de 
qüesiíóns bogudas entre Mossèn Matheu d' Erole&, rector de 
Sani Julià d* Argi*niona, y lo donzell Joan, puix son conc* 
xement efií aientatorj à la jurisdicció de la regalin En dit 
ofici se íà constar 1' aniiguiíat dels drets de la casa d' Argen- 
tona, ob estes paraules:.*, sed dumtaxat súper quibusd^m 
assertis nova li bu^ possessionibus seu receptione iiiarum que 
ab aníiqusssitno tempore citra ipsius Joannis dargentofia an- 
tecessores receperunt; ipseque recepti^ recipereque cúnsuevit^ 
et usus est eodem jure^ que profecto in hoc nostra Cathaionie 
principaíu prophane sunU hocque felicis recordatioma Regis 
Aragonum proaví et antecessote^ nostri, sibi vendicarunt ip- 
soque utimur ture (t). Que aquesta casa y don^elïs d* Argen- 
tona, no era la dels senyors de Sant Vicens ó Burri^ch, ne 
havem la prova complerta per quant en los segles xi\\ iv y 
XV ï fou sempre lo cas te h de la casa Bosch. Joan d' Argeoiooa 
tingué la jurisdicció de !a parròquia vehina de Sant Feliu de 
Cabrera, fins al J460. Més aquella jurisdicció^ bastant resire- 
ta, no comprenia lo mer imperi (2), ni tampoch Ja jurisdicció 

(j) (.ommune 3 Petrt Comestabílís PorTtJgaliíiï« Plg« H Heg, 14 

Intruso, fól 161. 

{zj En la solicitut elevada S t de Febrer de r46o, al rey Joan II 
pels homes de la panoquta de Sant Feliu de Cabrera, é fí de incor- 
por^rse i la Rejal corona, se veu com aquella jurisdicció eslava «c^ 
parada de la dels senyors de Sant Vicens y lambé la manera com 
vingué à mans dels donzells d* Argeniona Dirigintse al Soberi li 
diuen: vos ^enyot h^vets fa lo mer imperi e alta jurisdictio: desi- 
franí$ e ti/er^tníí, ajri com à feeU i^ass'ttís vostres^ que i^t t &ítfa 
jurisdictià civil t e encara crimittaK baíxn e n& alta^ ía qimí era de * 
tenguda € pQSSehída per lo hereu e successor de la dú^a na ísaM^ 
quondam muller^ de mossèn aruau fontanals cavaller ^ senyora de la 
casa de cabrera^ e ta qualjurisàictw eSy e esta huy, en ma àen Joan 
dargentonat donzell, al qual es stada venuda per mossèn Miquei 
br amoni prevere» ara senj^or de la dita casa de cabrertj, per prat 
de docenles cinquanta lliítres barckeloneses, vinga, sia^ e stiga 
apiicada en mi e poder de vostra seny orí j Rey al ^ e que sia unida *• 
aplicada al mer imperi e altajurisdictio^ la qual vostra senyoria,, 
segons dit es^ ha ja en la dita parròquia ctc. (Diversorutn 1 1^ Joan- 
nis llf Reg. 3371, fol, 24), 

Digitized by VjOOQIC 





Abans de ressenyar la parròquia de Sant Julià, comença* 
fém per ocuparnos de la sevo igksia aciuaL Construcció de la 
derrera època gòtica, s* hi nota tota la infíuencia del nou 
tml. Consta de tres naus, una gran central, y dues petites la- 
terals^ afectant la forma de creu llatina, pera lo que aquestes 
comeaçan à un terç de la entrada, y paron al arribar al pres- 
biteri. Al àngul Nori de sa tatxada, s' axeca son quadrat y 
teiucb campanar, rematant en marlets en escala» constant de 
t ïS palms d* altura, per 12 d' ample en quadro (i). En V ún- 
*\i\ extrem oriental de la Iglesia, damunt la sagristia « s' alça 
ïlire més petita torra, consemblant al campanar é igualment 
inmarletada^ coneguda per to ComunUor^ desde hont, en 
ites de forta tempestat, surt, lo sacerdot, à conjurar lo temps* 
Aquesta íglesia, edificada en lo propi lloch hont esiígue- 
ren las precedents, data de principis del segle xvï* En 1' any 
t5i5 se contractà sa reedificació, pel preu de deu mil lliures 
t^arceloneses, essent constructors de la matexa, Miquel Canut, 
rre de casas de Gerona, y lo picapedrer francès Pierris 
Am* Y com à la vila li mancàs diner pera pagar esta obra» 
Foti creat un censal de dues centes lliures aplicador à dit ob* 

Botlletí lie la Associació d' Excursions Catalana. — 1883. 

Digitized by 




jecte (i), Tardà en acabarse vint y quatre anys, segons consta 
de Ja inscripció, pintada en tleires gòtiques damunt sa pona 
principal, que conmemora la sua consagració ab estàs parau- 
les: Diumenge, lo dia del Àngel Custodi, à XII de Octubre 
de i53g^ la present Iglesia é Campanar foren consagrades ^ 
Havent caigut, en temps passat, lo iroç de pedra ó arrebossat 
hont era pintada la cífra 9 de la data, aL adobarho y repintaria, 
fou posat un 5 equivocadament. Axí passaren anys y anys, 
fins que, en 1871, à Mossèn Franciscà Crusellas, rector d' 
Argentona, U vingué de nou que un temps s' escaygués, la 
diada del Àngel de la Guarda, à i2de Octubre. Volgué en- 
trar en averiguacíons, y aquestes lo conduhíren a saber, que 
aytal diada se celebrava antíguament lo diumenge després de 
la octava de Sant Miquel^ qual diumenge, en i535, Ja lletra 
dominical demostrà esdevenir lo 10 d' Octubre, y no io i:ï, 
com se Jlegía en la inscripció. Pera aclarir lo dubte mancant- 
loshi documents, no hi hagué altre medi que buscar la auten- 
tica del acta de consagració dessota V ara del altar major. Ella 
los feu veure la equivocació de posar un 5 en lloch del 9 al 
repintar la data, y à esta circunstancia casual s' es degut pu- 
gàm avuy donar íntegra aquella acia, que al present prosse- 
gueix en son primitiu Doch (2). 

f De Signo Ste. CruciSj anno Nfillessimo quingentessimo 
triceÈsimo nono, die dominicha duodecima mensis octobris: 
Ego Mag ister Joannes Miralles Sa eh ris ta et Canonicus EccU- 
sie UrgeUensis^ Dei ei aposto I i ce Sed is gràcia A rchiepiscopus 
thesalonicensiSj consecravi li ccí estam et altar e hoc. In hono- 
rem Sanet i Juliani et reliquias Sancte Crucis domini nostri 
Jhesucrisii In eo Inclusi Singulis Christi fidelibus hodxe 
unum annum et in die aniversario Consecrationis huiusmodi 
ipsam visitantibus Cuadraginta dies de lera indulgència in 
forma ecclesie consueta concedens. 

Quaranta quatre anys després de consagrat lo temple, ço 
es» en i583, se tractà de construir la sacristía y comunidor. 
Com lo plech de condicions se conserva copiat en lo llibre d' 
actes del paborde d' Argentona Mossèn Jaume Riera, podem 

(() Document del An. Municipal d' Argentona, 
(1) Diària de Barcelona àú "^0 dç Desembre de 1871. 
titulat Fecha corregida. 


Digitized by 




donar alguns mésdatos, que ïgnoràm deia iglesía. Que^s cons- 
iruhí després de icrmenar lo leonple, y extra los pianos del 
mateix» es evident ís^im per quant sedíu: líenty que lo dit mes- 
tre kage de desfer un sperò de la Sglesia^ lo que restaria dins 
iie la Sacristia, y la pedra picada quen traurà, la puga posà 
itt ia mateixa obra quejarày que sia obligat f dit mestre^ en 
tornar a reparar lo que des/ara deia Sglesia^ a despeses sues. 
Assenyalant, la contracta, iots los detalls de la edificació en 
pruiccie, dona aquestos principals: ítem, se ha de fer dins la 
Sacristia un Croker de pedra de Mont Johic, ab los capi- 
ielh r Jamaleis de pedra demont Johic, y clau de pedra de- 
moni JohÍL\ y en dita clau hage de fer un bullo de St. Julià, 
r en los quatre capilelis hage de posar los bultos dels quatre 
evangelisias. Com cambían los temps! Mentres ve hem, ales- 
bortSj als prohoms argentoníns, que pera haver inmcllora- 
blç pedra la cnvtan à cercar uï Monijuich, avuy dia, trovém- 
als regidors de Barcelona, ab sas mi ras posadas en les pedre- 
res kV Argentona^ per créurelas de millors condicions que lus 
úc $B ciutat ( ] ). Retoroant à la obra del comunidor y sacris- 
lia^ esmentarem com s^ encarregà d' ella mestre Joan Salva- 
iof, de Mataró^ à iS de Septembre de í583, pel preu de cent 
:}a^rante cinch lliures. Se termenà é prínctprs de 1589 (2) 

Lo derrer cos d* edifíci obrat, es la capella del Santíssim 
Stt^ramentf construhída en 167B, segons se dedueix d^ un de- 
;re! del visitador Úr. Maura |5). 

Üues obres tiotabiljssimeSf que cridan justament la atén- 
:ió, ï^e conservan en la iglesia de Sant Julià, La primera y 
>rincipal es lo rlquíssim retaule gótich de son altar major, 
cintura del segle xvi de inapreciable valor pera la indumen* 

(r^ La comissió de Foment del Ajuntament de Barcelona, en 
essi6 del 19 de Juny de 189 r, acordà^ empedrar la meytat del car- 
er de Ferran IV d' Aragó, V!I de Castella, ab pedra d* Argentona 
ïcf i"Sa d' ensatg. 

(i) Historia del tempío parroquial d' Argentona, escrita con 
irreglo i documeotos de varios archivos — per Mossèn Frandsco 
>üietl as rector d^ Argeotona qye fou., del any iSÚi al 1873. Se 
;tiir[|a, esta obra, manuscrita^ en poder del autor, actual Pàrroco 
ie Santa Maria de Sans. al qual regracíam per sa eiquisita amabi- 
ítat en posaria d nostra disposició. 

;3| Arslu parroqutal d* Argentona. 



Digitized by 




laría. Ocupa lo segon Hoch, la trona, d' un pur y bonkh re- 
naxement, treball de talla del segle xvii digne de figurar en 
les més riques íglesies. Aquesta trona ofereix la anomalíü de 
CIO correspondre, sa part inferior, à la riquesa y bon gust de 
la restant escultura. En una de les visites episcopals està es- 
plicadj la causa d' aytal anomalia. Diu la del 161 5: ítem per 
quant sia feta quexa^ que per gasto de !a trona van fer no- 
va ^ an fet pagar a la confraria del Roser vuytanta iíiures. 
y no satisfets, no dubten, los qui tenen lo carrech dejtv 
aquella, de intentar en que axi de dita adminisíratió de! ro- 
ser, com de altres administrations de dita iglesia, se is done 
més quantitats per acabar de pagar lo gasto ^ exessiu y su- 
perjluo^ de dita trona; per so^ mana dit senor visitador, en 
pena de ex comunicat ió ^ ai Rnt. paborde y vicaris y adminis- 
tradors de ditas confrarias y lluminàries que avuy sonyper 
temps seran, que no consenten ni sufren se gas te nin g un dí* 
ner d esta hora en avant, tant de la administratio de nostra 
senor a, com de altres cualsevol administrations^ sinó serà per 
effectey obi de las matexas administrations de quiscuna de 
aquelias respectivament, e manant sots dita pena^ als que te- 
nen carrech de fer dita trona, que de qui aldevant no moles- 
ten mes à ditas administrations, sinó que acaben de pagar 
aquella dels bens de la universitat, o de allà hont pugan. Per 
prohibició del Visitador y no tenint d* hont treure diners 
pera tant valiosa obra, tingueren d' acabaria ab mes tnode^i- 
tia y economia. 

La famiiia Lledó, àlias Ruaix, d' Argentona, serva la tra- 
dició, d' ésser, hu de sos passa ts, mestre fuster de la Canonja 
de Barcelona, qui, no sols fabricà la obra susdita, sinó que 
també la balustrada del presbiteri , de gust semblant y lanïbé 
de fusta de talla^ que, en 1829, cambià per la actual de ferro 
lo Rector de St Julià d'Argentona, Diu Mossèn Crusellas, 
de qui ho aprenem, que ignora la forsa d' aytal tradició; 
emperò que H confirmà un veJlei de cap clar, nomenat Nico- 
lau, al qui, en los derrers [anys de sa vida, las autoritats y 
vehins de la dita vila consuliavan en sos dubtes. 

També contava, aquest temple parroquial, ab importani 
existència d* objectes de plaïa pera usos lítúrgichs, segons se 
veurà per las següents novas. 

En 1733 entraren lladres en la iglesia y rectoria, ponant- 

Digitized by 




sen d'aquella, segons nota coetània que 's conserva original 
en son arxiu, Una bacina gran de plata, al mitg de la qual 
esta gravada una Mtra. Sra. ab una cistelleta ai costal. — 
Un as ca n ad e Has y servi He ta de plata.^=[ína cal d er illa de 
plata gr and ela y gravada. ^Las cadeni 11 as del tncenser. 

En i/S/, mon lo vicari perpeiuo Mossèn Lluis SaJa, se 
prengué inventari de les joyes de plata qye aleshores possehía 
la Parròquia, ço es: «Cuatre calcers de plata, hu d^ ells daurat 
— Un viril daurat, ab dues mostrançes, la una daurada. — 
Quatre candcíeros de plata, dos grans y dos petits. — ^Una vera- 
creu abson peu, de plata daurada — Una safata de plata, ab 
un asperger id. — Dues creus de plaïa daurades, una gran y al- 
tre petita, — Dos bordons de plata daurada rematant en forma 
de pinya, ^ — Una palmatoria y assenyalador, tot de plata, — 
Uns incensers ab sa barquilla y agafador tot de plata. — Dues 
viítagreres ab servcy, de plata. — Una llauradora, de St. Isi- 
dro, de plata, — Una corona de plata per la Mare de Deu del 
Roser. — Quatre peus de plata, dos grans y dos petits*» Tot ha 
desaparescüi en menys d un segle^ essent dues les èpoques 
darani las que se consuma lo despullament de les dites joyes. 
La primera en iSoB, durant la guerra de la Independència. 
Invabída Caiahinya pels francesos, s' imposaren als pobles 
crescudes contribucions ó subsidis. Lo partit de Mataró im- 
posà à Argentona les quantitats següents: 

«Cent quarteres de blai^ — Cent lliures carniceres de carn 
frescd, — Mil doscentes lliures carniceres de carn salada ó pera 
salar. — Dues centes cargues de vf. — Deu cargucs de vinagre. 
— Sis centes lliures d* arròs, ó mil dues centes lliures de lle- 
gums* — V dues carguesd' aiguardent.» Esta contribució la 
tenia de fer efectiva T Arcalde^ dins lo terme de tres d i as. Com 
lo poble, per viriuc de les crítiques circunsiancies de la épo*- 
ca no podta fer lo sacrifici ab la perentorietat que se li exigia, 
se convfdgué en entregar part de la plaïa de la iglesia que re* 
preseniàs lo valor de aquella contribució. Lo rebut, que obra 
original en T arxiu parroquial d' Argentona, diu així: Coma 
encargado de la colecciòn de la contribuciòn impuesta à esta 
Ciudad y pueblos de su Corregimiento, tengo recibido de la 
Justícia y Ayuníamienlo de Argentona ^ una Partida de Pla- 
ta obraJa^ de peso, segun dicen, trescientas cuarenta on^ast 
à cuenta del reparto se les a hetxo coma corresponde, por la 

Digitized by 



contrihución entendida, cuya cantidad entregaré al instanie 
à su mpoderado. Matarà 8 JuHo de i 808, — Salvador Arno. 

Quan lo poble, pagà en metàlich la quaantat per U qual 
h'ïvía sigut doTiada la plaïa en tiansa, aquesta no fou retorna- 
da. Resultant inútils totas las reclamacions, acabada la (^uer- 
fü, a 6 d' Abril de i8r4, la qüestió se portà als tribunals, do- 
nant LOm à resultat lo plet, que las tres centes quaranta un^es 
de plata, d' Arno, passaren à mans del regidor de Mataró 
Jodn Baró de Solà, y ab ella s* atengueren a necessitats li' 
aquetïa ciutat. 

Désaparescut gran part del tresor de Sant Julià, no tardà 
en qaedarse del tot vuyt. A 17 de Març de 1833, 1' Arculde de 
Argentona rebé 1^ ofici seguem: Para dar cumplimienío à 
cierta Real orden y à la que, en su virtud^ nos ha comunica- 
da el Gefe Superior de esta Província con oficio de 5 del ac ^ 
tuai, hemos dado comisión al Teniente de la Milícia de Mà- 
laga ^ D Franciscà Gutierre^^ para que pase à este pueblo à 
incorporarse de los efectos de valor y alhajas de su igieòiaj- 
hermitas y capi Has, y pa peles impor tantes que existen en es- 
ta población, para sustraerlos de la codicia de un ejército in- 
vasor^ en ei modo que prescribe\dicho oficio, para lo cual lle- 
va las instrucciones reservadas: as i que es per amos que al mo- 
mento de su arribo^ le prestarà V. todo auxilio que le pida. 
Jacilitàndole un escribano^ y en su de/ecto elfiel de Jec h os, 
para que levante auto de lo que se incorpore, eíc. Mataró.. . 
etc, — El Alcalde^ Fèlix Diviu, Davant d' aquest ofici, no tin- 
gué reparo Mossèn Pau Sanmartí en entregar los únichs jo- 
yells que 's conservaban en sa íglesia, ço es, una creu de p^^^ 
la dorada de gran tamanyo, un asperger, dues paus, dues vi- 
nagreres, lo peu de la custodia y dos candeleros, de plata. Y 
fi molt bé constar Mossèn Cruselïas, que de tants objectes de 
valor del temps passat, sols restà part de la veracreu, ço es^ 
poch mes de res. 

En Lo primer terç de aquest segie xix, ço es à 37 de De- 
sembre de 1S29, se tancà al cullo diví la iglesia parròquia!, 
fins al 22 de Maig de i83o, en que sígué novament benebida 
y reconciliada. Serví de parròquia durani estos mesos, la cape^ 
ila de Sant Sebastià, trasladanthj en ella lo Santíssim Sa^gra- 
ment. La causa d' això, fou, que barallantse, en lo presbiteri, 
dos minyons d' uns setsc anys d' edat, un d* ells, d* un colp 

Digitized by 




d' esclop^ oafrà lo cap del altre broUantne sanch de Ja ferida, 
y en conseqüència, resià violat lo temple del Senyor, confor- 
me prescriuen les disposicions canòniques. 


La parròquia de Sant Julià estigué^ y està encara^ enclosa, 
enrre las de Sant Feliu de Cabrera, Sania Creu de Cabrits, 
S'int Sadurní de La Roca, Santa Ignés de Malanyanecbs, 
Sant Esteve del ColL Sant Iscle de Dosrius^ Sani Esteve de 
Cinyamérs y Santa Maria de Mataró* 

Res havem pogut averiguar sobre son origen. Se 1 imita à 
dir ïo Speculum Offidiiatus^ que aquest no 's troba, creyent 
siga una de les mes antigues («on reperitur initium, creditur 
iamen esse ex aniiquioribus) y que fins 1 1 58 no 'n parlan d^ 
ella les escriptores anomenantla com a parroquial (Vamgiíe 
esse parròquia lem ei sub titulo Sti. Juïtani^ anno í $58 seu 
ünno 2 J Ludovici Júnior is, patei ex quodúm instrumento do- 
na tíonis cujusdam petiole terrat Confratrice de Carotitulo in 
Com tia tu Barcinonct}. 

Lo propi llibre *ns dona la nova d* adquirir, esta parrò- 
quia, la Seu de Barcelona ab aplicació à W Prepositura del 
mes de SctembrCj é la que ajuntà io papa Alexandre Vï per 
butlla de 3 de las nonas de Juliol de tSoS (i)» Més se calla la 
*iita en que la Seu fiu aytal adquisiciój ni diu la manera com 
U obtingué* La carència de datos anteriors al segle xvi nos 
priva de poder dir res d' aquesta parròquia en los segles Me- 

Fins al pritner terç del segle xix sufraganea de Sant Julià 
sigué la iglesia de Sant Andreu d^ Orrius, A 20 de Maig de 
iSjn, à conseqüència de queixes y desavinenses hagudes cn- 
ire los parroquians d* aquesta sufragénea y lo paborde d' Ar- 
gentona, firmaren una concòrdia y capitulacions ab Interven- 

(i) En lo llibre Privilegia summorum pont i fieu m legator^tn ac 

aVmtum episcoporiitn ecclesu^ barcitíotiensií conc essa, fdl. 94 (Amiu 
de la Catedral^ Uegirem aquesia butlla, mes no trovanthi res remar- 
cable creguérem de poch interès irasUadarla. 

Digitized by 




ció del Bisbe de Barcelona, Mossèn Ramon Trias paborde de 
la pabordía del mes de Setembre de la Seu de Barcelona j 
rector de la parròquia d' Argentona d' una part, y los sín- 
dichs, obrers, clavarj y prohoms de Sani Andreu d' Orrius 
de pari altre. D' una traducció catalana d' esta concòrdia, 
guardada en lo arxiu d' Argentona, trametérem les clàusules 
à nostre concepte més essencials pera conèixer lo modo y 
forma ab que fou feta (i). Que atienio que en lo terme 
y $uffraganea de Orrius vuy dia hi ha devuyt ò vint cases 
de Parroquians y aquellas estan ben pobladas de molta 
gent, y per dits parroquians es estat feta y construïda una 
tsgiesia en dit terme, de pochs anys ensà... y dits Parro- 
quians tingueu Jaita de Ministre, sacerdot ó Vicari... E jat- 
sia que dit Rnt. Rector fins avuy hage tengut compte en la 
curay servitut de dita Esgïessia suffraganea dita de Orrius 
si y en tal manera que los Capellans y Vicaris que serveixen 
dita Església de Argentona^ també serveixen y fan la ser* 
viíut en la dita Església de Orrius; emperò com sia cert que 
la dita Església diste y estigué apartada de la Església de 
Argentona, ahont resideixen y contínuament estan dits Ca- 
pellans, una legua ò cerca della^ y lo cami desde Argentona 
à Orrius sia molt fragòs de montanyes, Boschs y una Riera\ 
que van per eila passats de dos mii passos, y en Jvern^y 
temps de pluges ^ acostuma de passar per dita Riera gran 
multitut de aygua^y causa que los Capellans de A rgentona 
prenen occasió moltes voltes ésser molt tardios y remissos en 
anar à la dita sufraganea de Orrius f per lo que algunes vol- 
tes^ per ventura, se serien seguits alguns escàndols, y po- 
den seguir altros^y ara mayorment essent ^ com es^ crescut 
el numero dels Parroquians y de cada dia sia mes creixent y 
augmentant, y considerant que los fr uytsy reddi tos^ que dit 
Rt, Rector reb y acostuma d^ rebre de dita Parroquial de 
OrriuSf no son exiguos, ans be son prou suficients y prou 

(i) Dotaliarum, voL VI ï, foL 337, ïnstrumenium concòrdia 
initoí inter Prepositum rnensis Septemhris E celes te Sti. Juliani de 
Argentona et Sti Andree de Orrius eidem aunexa ex una^ et sl•i- 
dícum clavar ium opera ríos ac Probos ho mines dic te E celeste de 
Orrius, súper deputatione propii Vicarii in dicta Ecclesia ei termi- 
ni de Orrius (Artiu de la Cúria Ectesiàstica de Barcelona). 


Digitized by 




compeíenls, per tes qitah co^p, ^ ,,, 

'« /« coses A.yaïl esc,itir\ " ' '=-'^-•-rdat y pac 

^e Zl!liTt:tZírrrrT"'- ^ --- - -^ 

dencia à Orrius. Argentona, un Vicari ab resi- 

direcció de la p«r.on„ i • vS;"" ?" '^ ^" ^"''-« ° 
'uny. d'aqui que lo poble 'kH n ''•= ^""' •'°^" de 

i«a d'adminiMrar la parròquia vv,,. T" '"'""^' '"^■ 
:«>nPonuíicia rebé S „1^ ?' ^/"' '" '^'^^g''" «^ que i« 
í"celona, de conformi" Ibi "•'■^: ^'"' '"'''' Cat.dral de 

e Kíc^ria P.r/^ J J "' "'" Prepostiura & la categoria 

- Vrcv':;«tviX"r;j;^^ rr^ \-^'"---^^ p» 

' obligació de man,eS:„ W^r "' ''^'^ ''" ^^"'^"Í"• 
fra uns dos segles esta nóvïf ^'"^" '"""«•""o V "n escolà. 

•85x entre Pio"x X Gob° T ' "'''''" ' '^ '^^ W"" 
« Ja parròquia en fst E^'P^nyol, y de quedar va- 

'P«s de guany resaV.""*"" '' """^' "^ '^'^'^ ^--"- 
_^^^ guanyar esta plassa per oposicions, la .4 de Maig 

9 pans 5 ,L '"°'"'^ de Soltcrra, en la proporció, que fe- 
9 pans. 5 tocavan al Capi.ol y 4 al Comie (' ). La colecta 

O^^Us obligacions qae se dtan en lo document no ofereixen 
J) Arxiu de Ja Catedral Esrat de comptes de la colecta del 

Digitized by 





tenia lloqh j quedava dcpositada en la casa dita Ça Riera, si- 
tuada en la plaça del mateix nom. 

En 1778 entrà en plet esta parròquia ab !a de Santa Maria 
de Mataró, plet que no estava resolt encara en T798. Terminà 
ab una concòrdia d* abdúes parts. La causa d' ell fou* que ah 
la decurs dels anys s* obserbava alguna confusió per rahó dels 
antichs mollóns ó fites divisòries dels delmes d* Argentona y 
Mataró, ocasionant conflictes y altercats diaris. Pera terme- 
nar ab estos, acordaren que dos perits reconeguessen les divi- 
sòries, y ab plens poders arreglessen !os mollóns, posantnhi 
de noushont fos menester, y assenyalassen à quiscuna parro- 
qula lo territori qne en justícia li pertangués. Los perits de- 
vian subjectarse als límits expressats en la sentencia arbitral 
de ï362 al ésser amoUonats los castells de Bnrriach y de Ma- 
taró |i). Més al arribar al puig Pardal^ V expert nombrat per 
Mataró pretenia se seguissen unes modernes fites, y U d^ Ar- 
gentona, apoyat en lo text de la sentencia arbitral, sostenia 
que passava per diferent Iloch, ço es, pel cim d' unes T^ehi- 
nes montanyes. Però com en la seniencíede i362 s'hi expre- 
ssés que r amollonament se feya sols pera separar los termes 
dels castells, sens perjudici dels delmes, censos y altres drets 
que los del hu d* ells deguessen percibir y cobrar dins lo ter- 
ritori del altre, la subsegüent divergència à que això donava 
Iloch, origina lo plet. Altre nota del arxiu de la Catedral diu 
haver ocasionat aitres qüestions los dits delmes, puig refereix 
que en virtut de sentencia dictada per la Real Audiència, 
a 3 de Janer de t53o, Capítul, Pérroco J íamílía Ça Riera, 
foren amparats en la possessió dels delmes d' Argentona y 
condemnat a les costes Tomàs Soteras» arrendatari de la 
torra Descrós. 

A derrers del segle xviii, alguns parroquians se negavan à 
pagar lo delme corresponent, ja sia perquè deyan satisferlo al 
beneficiat de Sant Vicens, ja perquè altres de les vehines po- 
blacions de Cabrera, Cabrils, Santa Agnès, etc, que tenían 
terres à Argentona, pretextavan pagarlo à llurs respectives 
parròquies hont habitnvan; ja perquè los qui possehían terres 
en la montanya dita d' en Cabanyes y sos voltants, Iloch ob- 
jecte del plet referit, s^ escusavan ab motiu d^ aquest. 

(i) Apèndix, document nom. VI. 

Digitized by 





Totes quantes capelles existiren eti ïemps aniich dintre la 
parròquia d* Argentona, han pervíngut^ restaurades ó reedifí- 
eades, fíns al nostre segle. A aquest li ha tocat presenciar lo 
complert cndeirocament de ducs d' elles, la de Sant Vicens, 
entre les enrunades parets del sectilar castell, y la de Sant Jau- 
me de Travà conforme havem dit al parlar de Sant Maní En 
aquest lloch pensàm irametre tot quan sabem de les antigues 
capelles d^ Argentona, sens que dediquem lo més petit cspay 
à les existents en diferents cases y propietats particulars del 
terme parroquial, de moderna fundació, com son les de can 
Balanço, can Cabanyes, Colegi de Monges Franciscanes^ can 
Gíií^ Establiment d* aygua mineral de Prats^ can Peix^ can 
Pim, y tal vegada alguna altre més, que no recordàm. 

Desaparescutf en la Edat Moderna, lo castell de Burriach, 
subsistí sa capella y benefici de Sant Vicens, si be com à su- 
fragà nea de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. Esta der- 
rera circunstancia faria no degtiessem ocupa rocs d* ella, si 
DO fos la capella del castell y sa historia continuadora de la 
d aquelL 

No se sab quan se funda; emperò les tioticies mes ami- 
gues que d^ ella *s tenen, arrencan del segle xit ^ 

En I2t4f Guillem y Guilleuma de Sani Vicens, donan à 
Anton, prevere de Sant Vicens, lo delme de ses propietats à 
Cabrera, Argentona y Vilassar, y alguna possessió que deta- 
lla la escriptura (t). 

Heribert Barallar, traventles del arxiu de casa Moya, nos 
comunica les següents noves sobre ^i benefici de Sant Vicens 
y abandono de la capella (z\: En fo patronat de la casa Mo- 
ya s* hi consigna^ treyentse la noticia d' un index velK que 
afany 1141^ baix lo regnat del rey de Fr ansa Lluis VII 

lO Apèndix, document nom. UL 

|2i Memonas de la Associació Catalanista d* Excurstóiis Cien- 
tfti«:as, voL III, 1879 

Digitized by 




lo jove, lo senyor Berenguer Godallo de Sant Vicens feu una 

donació jr dotació al hem/ei de la capella de Sant Vicetis 
fundada en lo castell de Burriach. Segui després donant se 
dit ben i fet per la casa de Sant Vicens, senyors del Castell, 
fins a mitjans del segle %}V] y en los dos darrers per la casa 
de Copons y sos successors. 

A 4 de Juliol de 1799, à instància deia senyora donj-a 
Maria L•luisa de Copons y de Castelíà, y de D.* Maria Jose- 
pa de Copons y de Sarriera, mare y filla, marquesas de Mo- 
ya, foren units al expressat benifet de Sant Vicens, altres 
tres inçongruos de patronat de las mat ei xas senyoras^ fun- 
dats r un à la iglesia de Sant Genis de Vilassar baix invoca- 
ció de Ntra^ Sra. dels Àngels anomenada la Antiga; Í altre 
à la capella del cartell del mateix lloch baix invocació de la 
Sma. Trinitat; y P altre à la parroquial de Rubi baix invo- 
cació de la Verge Maria, formant junts ab lo sobredit de 
Sant Vicens t un sol titol pera V possessor. 

En un llibre manuscrit que vaig fui I ei ar à la parròquia 
de Cabrera abans de la ascensió al cas tel I ^ ^i^gK referent à 
aquesta capella, lo que segueix m^^^pero à causa dels nota- 
bles escàndols é irreverencias que V comet ian en la capella 
en lo dia del aplech, 22 de Janer^ fou suprimida per lo M^ 
JUre, Sr. Vicari General D. Salvador A ndreu, ab decret de 
20 de Janer de i f^'36 y trasladada la sagrada imatge y re- 
taule en la iglesia parroquial, ahon se li tributa son degut 
cuito ab numerosissim concurs defaels de tota esta comarca, 
portant molts ciris y presentallas A honor del Sant^n 

Això llegit^ me vaig afanyar à parlar d^ aquesta supres- 
sió del cuito dalt de la mont any a ab lo senyor rector, qui 
manifestà que, à son entendre^ la causa principal d^ aquesta 
supressió fou la primera guerra civil ^ que motivà que dit 
lloch fos constantment ocupat periaforsa armada, servint 
la capella de quai^teL 

Avuy dia esta tan enrunada com los altres recintes del 
castell Lo visitant pot encara contemplar lo lloch qtie ocu- 
pava la capella per lo fragment de volto de canó de son sos- 
tre, y una pintura mural en la paret del altar, ímiíant un 
barroch dosser, de pèssim gust y execució. Per estos restos se 
demostra lo molt petita y baxa de sostre que tou. Actualment 

Digitized by 




dites parets son les escullides pels excursionistes pera deixar- 
hi escrits llurs noms y data de la ascensió, com é recort de la 
visita à las runas de Burriacb 


Enclosa dins la bonica finca de la familia Romeu, està la 
capella del Viver, sots advocació de la Verge Maria, en lo pla 
6 riba occidental de la riera d' Argentona y à uns dotze mi* 
RUts de la vila. Conserva encara romàniques ses parets exte- 
riors. Més si això no fós suficient pera provar la seva amí- 
güetàt, Saura de Pins, en 1270, lo anomena entre sos llegats 
testa me ni aris. Refereix dit document (i). Dimito domino deo 
et sancto Juliana de Argentonú^ Inter clericum ei ecclesiam^ 
lli sotidos, ítem domino meo priori sctncti Marcial de mon- 
te signo ^ III mlidüs. ítem sancte Marie de viver io, ÍIÏ dena- 
rioï. }tem sancto LaureníiOt III denarios. 

Lo rector d' Argentona, Montserrat de Gumïla^ à 6 de Matg 
de 1273, establí, à Berenguer de Fornells, lo mas de Santa 
Maria del Viver, propietat de la Rectoria, mediant cens d' un 
parell de gallines, delmc dei quint de sos fruyts, y ab obliga- 
ció de tenirhi consiruhida una casa avans de finir lo terme 
de dos anys, axí com de resídirhi ell ó algun de sos flUs, 
avans de deu anys (2). 

Joan Vinyals, prevere, oriundo d' Argentona, en 1626 
fundà un beneíici en la capella del Viver, concedint lo dret 
de patronat als hereus del més Vinyals de! vehinai de Cla- 
ra 13|. 

L' autor de Mataró à tro^os^ en sa carta XIV, diu, que 
pochs anys enrera de quan ell escrivia aquelles Ciiries (y corn 
supo^ Balaguer, foren escrites à principis del segle xix^ se^íu- 
rament se referirà d derrers del segle xvui) T orador que ha- 
via prehícat los sermons de Quaresma à Argentona, acostu- 
mava fer r últim d' ells en lo Viver, També refereix qtie en 

Ui Arxiu de can Pins à Argentona. 

(Ü Arxiu parroquial d' Argentona 

p) Speculum Oücialiatus. (Arx. Cat, Barc.) 

Digitized by ' 



Res nos ha pervingui de son origen, que apar molt aníjch* 
A 2 de Febrer de 1412, Pere Argent (a) Reymir, del poble d' 
Orrius, al vendre, à Bertomeu Cardona, ïo més Argent Y ^os 
drets, consta com un d* aquestos lo patronat de la capella de 
Sani Bertomeu de Cabanyes. Havem noticia d^ una presenta- 
ció de provisió feta encara en 1 75 1 pels propietaris del mà^ 

£n lo segle xvíti se seguia la tradicional costum d' anarhi, 
ab professo, lo poble d' Orrius^ en la diada del Sant Apòstol, 
costum perduda del tot avuy en dia. 

Digitized by 


lút. <->< 



Pujant per la riera d' AroenTona, à deu minuts amunt de 
la vila, conflueix nb aquella un important torrent, conegut en 
lo terme per riera de darà. Procedent de Sellecbs y de las 
vcrtents y monianyes vehines que forman la vall hont piaio- 
rcscament s' assenta lo poblet d^ Orrïus (Orreos segons losan- 
úcb% documents) (i), es Ja sola via rodada ab que sos vehins 
corauaican ab Ariíentona y la Marina* Pujani pel areny d* 
aquest torrent, a la meytat^ si fà no fa, de son camí, damunt 
la riba esquerra y d cosa de mitja muntanya, exlsieien restos 
parlants d* antich temple, à tir de pedra d' uaa gran y senzi* 
lla consiruccJó^ magnifica pagesia que la labor de ses fines- 
tres de mosira datar del segle xvi. Entre una y altre passa lo 
mal camí carreter, que, 9rrencant de la riera de Cïarà, al peu 
mateix d- estos edificis, enmena à Orrius. Lo temple iibando- 
nat, es tot quant queda de un antich priorat depenjani de Sant 
CugíH del Vallés y consagrat al apòstol Sant Pere. En quant 
à la pagesia, can March del Priorat, fou la construcció que 
substiiuhíjà la monacal de junt al temple, y hom han viscut, 
y viuen encara, los propíetasís d* aquelles terres, desde '1 se- 
lile xvíi pertanyeots à la família March^si bé ert un principi 
les tenían ab caràcter d' arrendataris, 

li) Lo més antich document, del any 974, nos Ja anomena ab 
esias parautas; ín/ra termimo de vil la orreos. (í,artoral S. C foL 
34, nom. 1 o(i*) 


Digitized by VjOOQN 



No ^ns es possible posar en clar si La riera de Clarí doné 
nom al príorat de Sani Pere, 6 si aquest, ai pendíe son cog- 
nom del lloch ó quadra hont se construhí» lo donà xné^ en- 
devani à la riera, però no podem aiinar quin significar tin- 
dria ayial paraula. Ab lo mateix nom, Cfarà, fcieranoj hi 
hagueren antiguament a Catalunya: un castell en lo comtat 
de Manresa; dos ILochs ó pobles, 1' un en terri lo rt de Barce- 
lona, cap à la Torra blanca^ y 1* altre en lo comtat d' Urgell: 
y finalment un riu en lo maieix comtat d^ Urgell 

Importants resios subsístexen de Sani Pere de Clara. Los 
més interessants estén en la capella^ de bones proporcions y 
singular arquitectura gòtica, al present convertida en corral 
hont s' hi crían barrejats porchs y gallines. Junt ú ella poden 
observarse molts fonaments de parets, ran de terra, queasscn- 
yalan la planta de la primitiva mansió hont habitaren los 
monjos benedictins, moJt abans de que ^s construís lo gótich 
lemplc y 1* ayrós casal. 

La derrera iglesta ve formada per un recinte gran y rec- 
tangular, quasi be quadrat, qual espayós presbiteri estava se- 
parat del testant del temple per dos grahons de pedra y una 
volta en arch apuntat. Als costats del presbiteri, lo grahó in- 
ferior forma dos altars, no símétrichs en extensió. Per terra 
jauen abandonades les tres amples taules de pedra dels altars. 
La del major estava sostinguda per fexuch y rodó fusi, les al- 
tres dues per més petita y proporcionada columna rodona de 
llis capitell y sense base. 

Tot respira senzillesa en eix temple, tant les línees gene- 
rals de construcció, com sos més insignificants detalls. La 
porta d* entrada, en arch apuntat conforme a les tradicions 
gòtiques, dona ingrés al interior del temple, mitjançant ires 
grahóns de pedra que s* obren en lo gruix de son ample mur. 
per trobarse, lo pla terreno d' aquell, molt més baix que V ex- 
terior. Lo portal mira é Llevant y son altar major al Nort, 
En ia part exterior existeix un nioxo que antany contenia se- 
vera caxa sepulcral del segle xiii, sense inscripció mortüoríji 
que trametés lo nom de à qui pertanyia lo enterrament. De- 
mostra la índubitable existència del cementiri colocbt derrera 
les parets del altar major y davant de la porta, les calaveres y 
ossos de que està rublert io terren 

Entre les pedres escampades perierra, la casualitat ó tal 

Digitized by 



vegada lo cuídado de la famiUa March, feu no ^s perdés una 
de quadrada, de reduhides dimensions^ contenint la petita 
inscripció^ en llatí bàrbaro» y caràcters grollerament esculpits 
que en Pellicer no dupta calificar del segle ix(r). Ocupava 
dues línees, juntes les seves ]letreS| y sens capcuydado ni se- 
paració d' unes paraules ab altres. Deya axí: 


Lo nom Bayo pertany evidenttnent als segles ix, x y xi^ no 
irobantse usat posteriorment al derrer. La historia catalana 
parla d' un cabdill Bayo, qui en $74 s' axecà en armes contra 
lo domini franch, L' últim Bayo que firma documents d* 
aquells segles, dels que à nosaltres han pervingui» existí en V 
any ioo3 y diu lo document que 'ns en parlar ipsum alaudem 
qui est in tnacriniano^ qui fuit de petrasio^ et de teudisclo 
iudice, sive de baio (2)- 

Lo Bayo de la làpidapredita, no era V arquitecte del edifi- 
ci, com algú creu, puix no s' acostumava perpetuar en la pedra 
lo nom dels constructors; fou lo fundador del monastfr ó prio- 
rai tota vegada que en la primera meytat de la Edat Mitjana, 
s^ usaba del verb llaií edificaré com sínónim ót fundar, ün 
exemple nos sutninistra V aniiquíssim necrológi de 5anta Ce- 
cília de Montserrat (3), quan referintse à son primer abat y 
fundador, lo prevere Cesari, diu: VIII idus August i: obÜt 
C^sarius qui primo fuit archiepiscopus Terracone^ secundo 
vero abbas, qui istam domum edificavit. La inscripció de Ba- 
yo es senzilla làpida sepulcral del fundador, y no pedra des- 
presa del antich edifici, com ho demostra prou eloquent- 
ment, lacreu ab que va precedida- 

S* ha dii 5Í Clara havia pertangut à Ja orde del Temple. 
Més no resulta fundat ni comprobat per cap document dels 
tins avuy dia coneguts. Pot haver donat Uoch à aquesta opi- 
nió equivocada, un castrum de Or reis y unes possessions à 
Orrios, que efectivament havia n estat dels templariSj mes que 

(1) ïluro.— estudi X, nom. I, pàg. 3yg, 

\%\ Cartoral S. C fól. 5, nom, 5. 

(3) Viaje lit. a Us igl. de Esp. vol VU pdg. 163. 

Digitized by 




no sabem si pugati fer referència al poble d' Orrius vehí a 
CUrà, ó à ;ilgun altre dels Uochs de nom consemblani, si be 
nos inclinem é aió últim. 

Pellicer cita la tradició de que, en épjca llunyana» los 
monjos de Sjnt Pere de Clara, al igual que los de Sant Pol v 
Sant Cugat, moriren degollats (i). 

En lo diploma del papa Urbà I! à Sant Cu^at del VaKés, 
del any 109S, ve confirmada à aquest conveni la possessió de 
la i^lesia de Sant Pere de Clara ab les següents paraules \%) 
Beate siquidem cucuphaíis venerat i le monasterium cui dis- 
ponen i e domino in abbatem preesse cog nos ceris nos iuxta 
venerabilium predecessorum nosirorum exemplar sub dpos' 
toiice sedis proteciione specialite?^ in perpetuum manere sanc- 
cimus et tam ipsutn quam uníversa ad ipsum pertinentia tibi 
i u isq u e Icg i t i m is su ccesso ribu í poss ide n da reg enda ac d isp ■ 
nenda firmamus... Ecclesia sancti peiri de derano Qual 
confirmació se repeteix en la butlla del papa Calixto li al 
propi monastir en V any 1120 13). 

1 145. — En lo testament íet per Vidià de Sant Vicens 
abans de visitar lo sepulcre de Sant Jaume de Galícia, (4) s^ 
hi llegeix: El concedo sanció peiro de clera omnem meum 
alodium quod habeo eí teneo in parrochia sanc (i iuUani de 
arg entona^ qui enter ai de peiro Julconis de Corbera, 

i3i4. — Res ha pervingut d* aquest Priorat durant lo se- 
gle xui. En t3i4 n' era prior Fra Pere de Cellariis [Cellars ó 
Cellers), segons consta d' un document del arxiu d' Argento- 
na qual copia tramet íntegra Pellicer (5], Per ell se sab qUe 
no eslava subjecte al cenobí benedictí de Sant Cugat, sinó aï 
monastir cluniacense de Sant Pere de Casserres^ qual temple 
existeix encara en r actual terme de Roda, damunt lo Ter, 
Lo monastir de Casserres no era estrany en tenir possessions 

í') Iluro.— Estudi X, nom. I, pig, 38o. 

ía} Cartoral S- B fol 7, notn 7. 

(3) Cartoral S C tol, 135^ nom, 440, 

{4) Vegis lo capítul IV, 

(5) lluro. —estudi X. nom. i, pig. 38o. Eti aquest lloch. par- 
lant dels priors de Clara Frà Geralt de Fayno y Frí Pere Muluer, 
per error d' imprempta se posa^ en la obra de Pellicer, los anys de 
iSigy 1435, en lloch de i35g y 14^3, segons havem comprobat 
cuydadosamcQt ab Los originals del arxiu parroquial d^ Àrgentooa^ 

Digitized by 




ïls voltants d* Argentona^ puíi tenim dit possehía lo domi- 
i directe del castell de Dosrius, 

1359. — Del documeai abans citat, y d' ahre conscmblant 
el any iSSg, se ve en conexement que los priors de Claré, 
nían jurisdicció pròpia en ses pertenencies d* Orrius y Ar- 
mtona. Comença aquesía escripiura del arxiu de Sant Julià: 
gofrater Raitnundus de Podio Pardinarum Prior Priora- 
ts monasterii Sancíi Petri Castri sasarrensis vicerfsis dia- 
rsis or dinis culuniacensis, Procuraíor general is venerabiiis 
' í2 (ris Geraldi defayno prior ii monasíerii Sancíi Petri de 
\a ra n 0, d io ces is tji re h in 971 ens is , inm edia íe s u bjec ti dic ío m 0- 
ústerio Castri sasarrensis^ gratis ei ex certa se i en tia, no- 
\ine proeuraíorio quo supra, absolvo dijfinio et remitio et li- 
ífram ei francham Jacio, te fruneischam Jiliam Guillermi 
assa quondam^ et Guillerme uxoris ejus viventis, de ParrO' 
hía Sancii Andree de Orrius, huminum propriorum solido- 
itm ei affocatorum dicti monastu'rii de elarano,,. eic. Es una 
iberació de scrvhut ó enfrunquiment feta pel preu de 3osous 

En lo cens genera! que de sos regnes feu Pere III de Ca- 
iluEiyay ÍV d* Aragó en iBSg, í>* hi llegeix (i): Castell de 
\ünt Vicens d^ Argentona ab V fochs J Orrius del prior de 
Uarà, Í7 fochs • Per conseqüència en aquesta data, lo prio- 
ri possehía à Argentona cinch masies, ab lo senyoria en sos 
tabi tants. 

1413. — L'autor del Speculum Officialalus afirnna ésser 
ervit^ en 141 3, per preveres regulars que hi celebravan mi^- 
a diària, ab llicencia, pera que, d' acori ab lo Rector d" Ar- 
;entona, poguessen servir la íglesia de Sant Andreu d^ Orrius, 
' que 'Is diumenges y festivitats anyals pugan celebrar dues 
niises, una à Clara y alire à Orrius 

j^35. — Un document d' Argentona indica era servit per 
rares, si bé no parla que depen|às del monastir de Casscrras: 
^üi^erinl tuiiversi quod Ego fraier Petrus Mulnerii Prior 
nonasterii Sancti Petri de Clarano funda ti inira parroehiam 
Sancíi Andree de Orrius diòcesis Barchinonensis. Gratis et 
'X certa scieniia per me et omnes successores Priores quos- 

(t| Colccçi6n de documentos inéditos del Archivo General de la 
Corona de Aragón^ voL XU, pàg [3. 

Digitized by VjOOQIC 



cumque in eodem monasterio, absoho diffinio aíque relaxo 
li be ros e i fra nchosfac io vos S a I va to rem bassa . * , e te . E s a l- 
ire liberació de servímt concedida pel prior Frà Pere lulner. 

1465. — Frà Miquel Solà monjo de Moniserraï, usant del 
ïíiol de Prior de Sant Pere de Clara, fon despQSsehÍ! y expul- 
sat del Priorat per V ex-prior del monasiir de Sant Pere de 
Casserres^ Frà Vicens de CastellbelL Aquest ex-prior de Cas- 
serres, del orde de Sant Benet, havia estat anteriorment oy- 
dor de comptes de la Generalitat; ademés era guerrer, pre- 
nent part activa en la lluyta entre Pere IV de Catalunya y 
Joan II, à favor del primer. A 9 d'Agost de 1464 li fou con- 
ferit lo dlficuliós carrech de Capità de les viles de Sant Joan 
de les Abadesses y de RípoU, aleshores molt combatudes per 
les tropes del capdill dels remences, lo donzell Francesch de 
Verniallai (i). Morí en Juny de 1469 [2), Quexaiitse, Frà 
Miquel Solà, de la despossessíò al Condestable de Portugal, 
aquest, en 17 de Desembre de 1465, mana al Batlle de Bar- 
celona, fos reposac en la possessió del Priorat y lo man[ínjj;iiés 
y defensés contra qualsevol acte de força que se li fes; y si 
Frà Liuis Balys^ qui de fet aleshores lo retenia, oposava ra- 
hóns dilatòries al cumplimentd* aquella disposició, no lide- 
xàs passar mes de sis dies ab elles (3). 

146D. — Conseqüència de \o abans dit fou que Frà Lluis 
Balús, íntitulantse ja prior de Clara, comparegué davant Pe- 
re IV de Catalunya, mostrantU los titois en que fundava ses 
pretensions. Després d' escoltar novamenr à Miquel Solà. lo 
Monarca decidí inhibirse deia causa y tramétrela à coneie* 
ment de la Cúria Eclesiàstica. Y menires tant, com Fra Mi - 
quel Solàamparantse ab la disposició del ï^65, turbàs y pri- 
vés de sa possessió al Prior Ballis, Pere mana al Batlle y 
Sotsballle de Catalunya, no permeti se perturbc à Fra Lluís 
en la possessió del Priorat, ni en la de sos fruyts, rendes y 
drets (4). Sens dupte lo Monarca català obraria diplomàtica- 
ment al inhibirse, al objecte de no indisposarsc niab Frà Vi-- 

(1) Exerdturn I Pecri Comestabilis Portngalia?. — Reg. 3 5 fntru. 
so foL 97. 

(3) Rcg. 41 Intruso fol, i33. 

(3| Apèndix doctiment nom. VÜI. 

(4) Apèndix doQumçnt nom. IX, 

Digitized by 





cens de Castellbell, ferm defensor de la sua causa, ní ab los 
Monjos de Montserrat que durant tota la guerra també li 
prestaren son val fos auxili. 

iSíS-iSaS. — Un rector de Vilassar, Joan Llétzer, en i5ïS 
usà de] títol de prior de Clara (i), suposant que ab aquell 
distrutava de les rendes anexes. Nombrat canonge de la Ca- 
tedral de Tarragona, prosseguí tenim lo príorai y ses rendes, 
com ho comprova lo documeni del i526 del que 'n copiem 
esta p e 1 i ta c Í t a : • . , , co nfess us fu it e i recog w ovit Rdo . do mino 
Joan ni La^aro canonico Ecclesie Tarracone Priorique Mo- 
nasterii Síi, Peiri de Cíarano diòcesis Barchinonensis^ se 
(enere el possidere per dicíum prior em et sub domtnio eiúiú- 
dia ejusdem ioíum suum mansum vocaium Amat, quin mas 
estava à Santa Tgnés de Malanyanes (2). 

i558.^ — Al present any es un Rector de La Roca, Mossèn 
Gaspar de Furno, à qui ^s tro va en possessió del Priorat (3). 

1567. — Diu lo Speculum Officialatus, qne Guillem deCa- 
ssador bisbe de Barcelona ^ posant en vigor les disposicions 
del concili Tridentí, incorpora lo Priorat al Seminari d' Es- 
tudians pobres de sa Díócessis. Apoyantse en altre cita del 
propi Speculum* Mossèn Vergés y Mirassó (4) parla en estos 
matexos anys, d^ una incorporació del priorat de Clara, al 
Golegi d' Estudiants pobres de Lleyda depenjant de la coma- 
nitiï benedictina. 

Segle xvrt, — Altre cambí experimenta lo Priorai y ses 
rendes, puix que passa é la taula caphular dels Canonges de 
Solsona. Ab fonament creu 1' autor de Speculum se faría lo 
traspàs à les derreríes del segle precedent, ço es, en V any 
I 395 en que s" erigí aquell Bisbal Arrendàvantlo pel preu 
ét too lliures anyals, essent los primers arrendataris la famí- 
lia March de OrriuSj los qui seguiren sempre ab ell fins es- 

(1) Arxiu parroquial de Vilassar de Dalt, manual d* escriptures 
dels segies xiv y 3iv. Degut k la amabilitat de Mossèn Mís y Dome- 
oech prevere à qui rengraciém coralmeni. 

[%) Arxiu parroquial d' Argentona, 

(3) Arxiu parroquial de La Roca é igualment degut é la com- 
plaseïïda de Mossèn Mas, 

(4I Sant Llorens del Munt: son passat, son present y vcnider. 
— Cip. XL 

Digitized by 



dcvenirne propietaris (r). Sols eran arrendades les terres^ 
vinyes de la rodalia de Clara, mes no los censos, los que en 
1648 administrava lo Rector d* Argentona, en qual arxiu pa- 
rroquial se conserva una llibreta ab 1' estat de las pensions 
en aquell any recaudades. Porta per títol: Quadern dels cen- 
sos reb io molt litre. Capítol de Canonges de Solsona per lo 
Priorat de Sant Pere de Clara de la Parròquia de Argento- 
na Bisbat de Barcelona. Per ella direm que los propietaris 
aleshores prestant cens al Priorat eran: 

De Argentona: Amatller, Ballot, Bonet, Bramona, Bu- 
quet^ Cabanyas, Camp, Círés y Janer, Company (a) Llentis- 
clar, Cruanyes, Fornells, Grau, Lladó, Llantisclar, Llobera (a) 
Gener, Mateu^ March de Vall, Moner, Moyo, Novell, Paller 
y Moner, Polls y Comalada^ Portal, Prats^ Raymír, Roqueta, 
Torner, Vinyals, 

De OrrJus: Alassuet, Altafulla, Julià, March, Olinas, 

A mes nepercibían: 21 i Vilassar, ta à Cabrera, 8 à Tay*, 
7 à Mataró y à La Roca, 5 à Premià, 4 à Vilanova, 2 à Santa 
Ignès de Malanyanes yà Tarrassa, y hu à Alella, Arenys, 
Barcelona, Bell-lloch, Cardedeu, Granollers, Olsinellas, Pa- 
lau y Tiana. 

1713. — A conseqüència d^ una gran deshonestetot en 
aquest any sacrílegament comesa en lo sagrat recinte del tem- 
ple de Sant Pere de Clara (2I, fou retirada la benedicció de 
la iglesia y per*sempre mes abandonada del cuho diví. Son 
decahiment ha acabat en nostre segle vejentla transformada en 
pestilent corral. 

Abans del seu abandono, lo poble d' Orrius hí concurría 
en tradicional professo y aplech en la diada de Sant Pere, 

íjjï.—Lo derrer dato histórich que tenim de Clara con- 
firma quedar encara dels Canonges de Solsona: Sia notori: 
Com Jo, Franciscà Fr ex i na Is, Ferrer de la Parròquia de 
Sant Julia de Argentona^ Bisbat de Barcelona, com à Pro- 
curador Substituït del llustre Doctor y canonje Joseph Cap- 

(i) iS%6.—Jacohum marçh del prior at vldnus san^ti andree de 

orrius dicti ter^nhü de argentant [Arxiu parroquial d' Argentona ) 
(2) .. quia dicitur ecclesin fuit poUuïa^ ampliiis in ea non fuii 
m 155 a celeb ra ta (Specul u m Oí£ci a I a tu s ) 

Digitized by 




devila y Cardona Pre. , s indi eh y Procurador del Molt IluS' 
tre Congrés de Canon jes de la Santa Iglesia de la Ciutat de 
Sobona, com consta ^,. eic^ Al qual congrés \per authoritat 
apostòlica) està unit lo Priorat de St. Pere de Ciarà^ ■ [»)- 

Després; d' aquesta data cessa la hifïtoria del Priorat, pera 
començar La que bé *n podem dir del escampament de sos res- 
tos y despulles, y començ de sa total desaparició, Canibell re- 
fereix (3) que dues velles imatges de fusta ^ de Maria Santíssi- 
ma y de Jesús en la creu, quan en V any 1877, feu una visita 
à Clara, poch feya havian estat cremades per üos propietaris, 
d fí de evitar ocjsió à irreverències. Dos gótichs sepulcres de 
pedra sense inscripcions^ que Canib?ll y Pellicer descriuen 
al parlar de Claré, (los que noi^alires anys enrera havíam vist 
també scrvitll de testos d flors) han esiai comprats, junt ab la 
làpida mortuòria de Bayo, pel preu de trenta pessetas. J^ los 
lleons que serviren de sócols als sepulcres, se 'Is dugué, se- 
j;ons Canibellf un subjecte de Barcelona. Sots resian avuy 
dia les taules de pedra* los Tusis y capiíells que les sostenien, 
y un quadro en tela, de mitjà mèrit anístich y bastant deie^ 
riorat, representant é Sani Pere y suposanise era í' últíina 
imatge del Sant Apòstol que s' adorà en lo altar major de 

( I ) Arxiu parroquial d' Argentona. 

(3) Memorías de la Associació Catalanista d' Excursions Cien- 

tílicas^ vol. Ifpag, t58. 

Digitized by 




Entre les diverses terres citades en 1066 en I* acta de con- 
síïgració del monastir de Sant Marçal del Montseny, com 
essent de sa pertinència bi consran les possessions d' Argento- 
na ab estes paraules (1 ]: Deinde omne aíodium apud mariti- 
ma in loco vocato Argentona (vel Argenema) ubi cognomi- 
n a tur Civ i ta s frac ta ve I A lero na, v Lie I ic e í, te r ras et vin ea s , 
in planis et montuosis. cum omnibus suis pertinenciis, que 
OUq Vivas et eius uxor noscuntur Sancto Mar ei ai i tributs - 
se , prescrip ta exco mun ica tio ne . , in do te. 

Pera ret^ular la administració d* estes possessions y regir à 
IJurs terraiinenis, vnssalls de Sant Marçal, aquest monastir 
nombrava un batlle especial ab residència à Argentona, qui 
venia à ésser com un administrador i^eneral y usava de certa 
jurisdicció, coneguda ab lo nom de Batllia del Sach La cir- 
cunstancia de recaure, lo nombrament de batlle^ en la fatnt- 
lia Pins, (uot ab la d* havernos íaciHtat f^alantment 1^ actual 
successor d^ aquella anii^ua tamilia argentonina, nostre bon 
amich Francisco Matheu y Mora, tots los documents que for- 
man son curiós arxiu particular, nos permet referir algunes 
noves d' esta Battlía, jurisdicció y possessions, qtie d^ altre 
modo no *ns haurian pervingut 

XXX i V. 

Villanueva. Vtatje tlt, à las igL de Esp.-•vol• 1V« documcoi 

Digitized by 





Algunes terres de Sant Marçal, eo lo segle xiv, estaven en 
os llochs ó partions coneguis per Ferregenah (Freginals^ al 
ícii de Parpers), la Famada, Pins, la Estrada, Luertet, \o 
nis Janer y alguna altre. 

Dels dos nombraments de batlles vistos per nosaltres, lo 
nés antich es del ] i d^ Agost de 12S8, atorgat à Bernat de 
*ios, pel prior Fra Ramon de VíUafedanio, Igualment lin* 
;uerem à les mans ires absolucions d' homenatge ó enfran- 
juiments concedits pel prior Fra Arnau de Palauet en ]332i 
?42 y 1344, à favor de sos vassalls, Marcusía filla de Fran- 
e^ch PmSy Elicsanda filla de Berenguer Mayol, y Alamanda 
te Pins, 

Los senyors del castell de Sani Vicens, gelosos de que en 
on terme hi haguessen homes subjectes à altre vassallatge y 
lents de sa jurisdicció, vexaren ó perturbaren als vassalls de 
iant MarÇíil, per dues diferentes vegades. En í 173, lo Prior 
sos homes propis y afocats d' Argentona, mogueren causa à 
^ere de Sant Vicens senyor de Burriach, y é son germà Ra- 
Èión de Cabanyes, per rahó del domini directe, alous y ser- 
ituts que Pere pretenia haver d* ells, resultant bastant atro- 
pellats. La sentencia dictada per Ramon, prímicer de la Seu 
le Barcelona, jutge en esta causa, à 2 de les kalendcs de Ju- 
iol de 1 172, fou absolutòria pel monastir y estableix nova- 
nent que sos homes propis no venían obligats à servir, ni do- 
\M menjar, als Senyors de Sant Vicens, ni à llurs famíHes, 
astlàns, soldats ó servidors. Y com Ramon de Cabanyes se 
n hagués portat violeiument diverses prendes de súbdits del 
^rior, fou condempnat à retornar tot quant rapinyà, en la 
:specie y manera que estos vassalls jurassen havérloshi estat 
)rés, y à més pagar %S seiiers d' ordi. 

A 17 de Janer de 1243. GuiUém de Sant Vicens, son fill 
Berenguer, y Sanxa muller d' aquest, confessan y regonexen 
i Fri Ramon, prior de Sant Marsal, que no *ls competia à ells 
exercir cap classe de domini ó jurisdicció, en Ics terres, ho- 
lOTs, possessions, homes y dones que en alou y domini di- 
ecte possehía à Argentona aquell prior. Y ença re que algu- 
nes vegades los Sant Vicens hi feren chestiast toiias y for- 
:iú\ confessa van ^a culpa é ínju^iicia al coméirelas y pcne- 
iils promeiían no reincidir Axó sí, pera millor firmesa del 

:üiiiracte, lo Prior los hi híigüéd' cotrcgür vuyianta sous bar- || 


Digitized by VjOOQIC 

■■ I 

2 24 


Fré Joan de Casellas, prior de Sant Marçal, d lo d' Agost 
de 1364, ^en perpètuament à Pere de Bosch senyor de Sant 
Vicens, los alous, censos, agraris, tasques, brassatges, servi- 
tuis y prestacions, que cobrava y possehía, no sols à Argento- 
na, sí que també à Sant Genis de Vilassar^ Cabrera y Premià, 
juntament ab tota la senyoria directa, forma y fadíga de tren- 
ta dies, homenatges y altres Jrets que U pertocava n. Se feu 
esta venda per la quantitat de trenta ires mil sous barcelone- 
sos y ab consentiment del superior dels monjos de Sant Mar» 
çal, lo litre. Abat de Banyoles. 

Lo prior de Sant Marçal al atorgar esta venda à Boschi no 
tingué en compte lo dret de fadiga que competia à sos homes 
propis, alodials y reditaaris, dret concedit en uti ajusto capi- 
tulacions fetes ab anterioritat al any 1364. Per Jo qual aques- 
tos pretengueren la nu li tat d' esta venda^ ofert ntse à pagar lo 
mateix al nou Senyor, Més com en Bosch no accedís, foren 
nombrats jutges de la qüestió los doctors Jaume de Vallseca 
y Guillem de Puig ciutadans de Barcelona, los quals à 3í li' 
Octubre de 1364 condemnaren à Bosch à revendre^ absoldre 
y enfranquir als vassalls de Sant Marçal, lo domini directe, 
tasques, quint, censos, agraris, mals usos, servituts, home- 
natges, y demés drets de la competència del Prior, exceptuat*; 
alguns pagesos, qui voluntàriament quedaren baïx lo feu y 
homenatge d' en Bosch, los noms dels quals venen contuiuais 
en la sentencia* Pera lograr esta revenda Us hi fou precís sa- 
tisfer la quantitat de trenta vyyt mí[ sous barcelonesos. 

Bosch apela d^ esta sentencia davant la audiència del in- 
fant Don Joan Duch de Gerona» Començada la causa, no es- 
perà sentencia, sens dupte per creure seria contrari A ses pre- 
tensions, convenim les dues parts^ en acta de 27 de Mars de 
i365, en poder de Francisco Ladernosa, que, feta la revenda 
ca la forma predita, los pagesos enfranquíts, se compromc- 
tían à no sotmetres al domini, alou y senyoriu de cap altre 
Senyor, per trobarse ses tnasíes dins los límits dels castells de 
Sant Vicens y de Vilassar; y que en cas de proclamar algun 
Senyor alodial, s' haguessen de sotsmeire à son. domini, pa- 
^àntloshi Bosch vint y cinch mil sous. Finalment, en ella 
Bosch confessa haver rebut los vint y vuyt mil sous» per medi 
del dipòsit fet en lo Banth dels cíutadéns de Birceíona Be- 
renguer Bertran y Pere de Puigveri. 

Digitized by 





Sant Vicens. (Feudorum Vicariarum Cathalonie, vol. IV, 
foli Sé?, Arx. Ar.J 

In nomitie dúmini, Ego Berengdrius gratia dei Marchio, 
Comes, una cum mai re mea Narmessendis, uxorique mea 
Guilfc Comitisse, vendüores sumus GuaJeldo omaes tevos 
quos tenes per nobis prescriptís ad tuum proprium alodíum 
empiore, per honc pacium scriptüre vendkionis nostre» ven- 
dimüs libi sícut predictum est omnes fe vos quem ten es vel 
habere víderls. in ComítaiLi Ausonie vel Barchinoneí infra 
terminosscilicet parrochie sanctí Saiurninï de ipsa Rocha, ei 
infra icrmmos sancte Agnetis parrochie, et infra terminos 
Vilicalbe,ei de Carreiulo^ ci iníra terminos sciliceí Ville 
Novè, et iafra lerminos Laurone et de Cucumis, ei infra ter- 
minos Vulpiliaríís, et infra terminos Messerate, ei infra ter- 
minos parrochie Sancii Sthephani de ipse collo stavjl (^^la- 
niU\ cum ipsos íevos vel tranquedas de Sanció Vincencio 
que suat infra parrochiam Sancti Julíani ArgenionCj sicut 
di^itat ipsa vJa^ que vadit de predicio collo et pergil per valle 
mniore, et èxit ad Cernudellos, et pervadií per ípsam serram 
desupia ciretJLii, sivc ud ipsu puio qui est supcr ccclestítm 
saacú Cuvuphaii qui dicunt TridiUano, necne súper ipsas 

Digitized by ' 



pinnas et ipsam Cerdaniolam, et sic revertit per ipso pen- 
dicjo usque ad tpso Arinto qui díscurrit ante sancte Marie 
quem dicunt de Alerone et ejtit usque ad rippam maris, et 
infra lerminos parrochie sancti ffelicis de Cabrera , sicut 
distant ipsas arenas de Cabriiios, et usque ad ipsam heram 
de Miray, sive ad ipso puio de Sadaie^s, et infra lerminos 
sancti Andree de Orreos, prescriptas namque ecciesias qui 
sunt in circuim de iamdrcto Castro sancti Vincencii , qui 
sunt de pretato fevo, et de sanció Jüliano predicio, sancti- 
que Petro clerinï [{clerani?) et sancti Andree Orreos, qui 
sunt ei subjectas, et sancti Melic!, simul cum subiectis suís 
ecclesiis ídem sancti Cipriani sanctique Johannis, simul tíbi 
vendimus ad tuum alodiuni quantum habemus veï habere 
debemus per qualicuínque voces vel auctoritaies infra supra- 
dictos terminos et loca^ vel tertnínos et adfini[ates cum ipso 
fevo quod est in Ausonía, in Infermelles et in eius terminos, 
et in tígnano ci in eius terminos, cum ipso censo atque Servi- 
cio quod inde vobis exire debet, et cnm ipso censo atque feu- 
vo quod est in Alella, sic vendimus tibi prenotato Gaadaldo, 
ad tuum alodium franchum Inde liberum, Exceptus ipso 
Castro Sancti Vincencii, cum ipso puio, et omnibus hedifictis 
eius, quod ad opus nostri reservamus, nostrique posteritatís. 
Alia prescripta omnia, de nostro iure in tuo tradimus domí- 
nio et potesiate, ad omnia quecumque exinde íacere voluitis, 
propter precium uncias C auro amorino vel iafarino in rem 
valentem, quem predicto precio tu nobís dedistís, et noí; ex ïc 
suscepimus, sicut inter nos convenir, et apui te emptore exin- 
de nichil remansit, et est manífestum, quod si nos vendííores, 
vel aliquis homo vel femina utriusque sexu vel persone, qui 
hanc carta vendinonís fringere vel diminuere voluerit, aut 
voluertmus, nii hoc valeat aut valeamus, sec prescripta hec 
omnia tibi in triplo componíit aut componamus, et in antea 
hec vendíiio firma scabílisque permaneat in euno. Facta ista 
carta vondictone XV kalendas Januarii anno XC* VIIII" (i). 

(i) Eíi una nota marginal d^ aquest Jlíbre, se diu que s' ha de 
correrjii esta equivocada data dels anys deï rey Robert, per XVIlIf, 
ço es supriíTunt La C Aquest any 19 correspon al roi5, durantlo 
que vLvía encara Ramon Borrell, y no eran comtes de Barcelona. 
Berenguer y Guilia ó Guisla, 

Esta mateiia escriptura copiada en lo volum VII del llibre Dq~ 

Digitized by 




Regni Roberti Regis. f Berengarius Comes. Nermessiadis 
Comiíisse f, Guilic Comíiisse f . Nos qui ista carta vendiclo 
íecimus scribere firmavimus^ lestesque firmaré rogavimus, 
Raymundus Archilevita f. Síg. Ermemirus levita ei sacrisie. 
Slnum Guillelnii de montecatheno. Síg, D^lmacíus levita. 

Sig, Póncií quomeco botifiLiJ dei et judicis Qui hec scríp 
sit et S. S. 5. dic et anno quo supra 

ïig3. — Guilleu de Samt Viceks entrega lo castell de 


cument nom, 66 o d' Anfós /, Àrx. Ar, escriptura molt mal- 

Notum sK omnibus hominibus, Quod ego Guillelmus c^e 

sancto vinceacio irado et mitto in guarda et defensionedomus 
tnilicie templi.... omnem meum alodíum ^quod habco? vel 
habere debeo in comiíatu ^barchinonensc? termínum castri 

mei de sancto Víncencio. ... locis. Et laudo domus mili- 

cie ítnperpetuum ui habeant et acclpiant annuatim fru- 

menti ad mensuram granuUarüs propter guardam et defèn- 

slonum toiius íam dicti allodii in illo tenent per me 

Berengari pontü et Geraldus de ledon et aïii heredes.,,.. in 
parrochia sanctí iuliani de argentona. ... dicto Geraldus de 
ledon quod domus predicta milície tempH deffendat omni 
tempore a mejíam dictum alodíum meum.ubïcumque habent 
vel ha be re debeant in prefatis I ocis. Si quis hocíregerit supra 
dicio in duplo componot ei insuper maneat firmum, Acium 
est hoc ïlt kalendas Octobris anno Domini MCXCIII, Sigf 
num Gulllelmi de sancto vincencio qui hoc laudo et fíroio. 
Sigi-num Guíllelmi <!fi)ius? eius qui hoc laudo et firmo, Sigf 
num Berengarii Poniii Sigf num Geraldí de ïedono. Sí^f num 
GutUelmi baíuli Sif^fnum Raimundi de Corron. Sígfnum 

taUarum, foli 33 r (antfu de la Cúria Eclesíística de Barcelona), por- 
ta la data esrrenada, per I' any 29 de Robert, ço es, lo loiS^ que 
nosaltres també crchém exacta, puix aieshoreít regna van JR los 
predits comtes ab sa mare Ermessendis* 

Digitized by 






PELLA DE Sant Vicens del castell db Bürruch. (Doíaliarum 
e Jundatíonum ecclesiarum et benejíctorum Civitatis et Diò- 
cesis Bar cinonensis, voL VII^/ol. 64, — Arx. Cúria Ectesiàs- 
tica de Barcelona.) 

Hoc est exemplum bene et fïdeliter Barchinotie sumpium 
a quodam alio exemple in pergameneo exaraio thenorts hu- 
]us modi*^Hoc esi translatum sumptum fideliíer a quodam 
pablico instrunncnto prout legí poterat, qui in aliquibus locïs 
sive pariíbüs ipsius instrumenti propter ejus vetustatem seu 
antiquhateni propterque etiam aüqua foramina legí commo-* 
de non poierat, in quibus locis ei foraminibuSj est dímissuin 
in hoc translato spauunfi per mensuram dictionum, quae iegi 
non poterant, cujus instrumenti thenor est Iegi poierat talis 
est. Sit notum cunciis quod Ego Guillermus de Sío. Vincen- 
tio et uxor mea Guillerma, et omnes nostri^ nos insimul da- 
mus Domino Deo et Eccleslae Sti. Vincentii ín remissíonetn 
peccatorum nostrorum et omnium parentum nostrorum et 
omnium fideiium defunctorum et tibi Antonio Pro., Capc- 
liam Stí. VtncentH cum omnibus suts honoribus quod habeo 
et habere debeo in Committatu Barchinonense in Parrochia 
sancti Foelicis de Cappraria et sancti Gcnesii de Viksario vel 
Sancii Juliani de Argentona sive in aliis locis. Proeterea dono 
etiann tibi Antonio Pro, vel jam dictae Ecclesiae, Decimamque 
possessiones, et etiam de omnes nostras peraliatas ubicumque 
habeanius vel habere debeamus, scilicet in Parrochia Sti^Ge- 
nesii de Vilasaí et Sti, Foelicis de Cappraria et Sti. JuHant de 
Argentona, et insuper damus tibi illam Peralíatam de Cire- 
ra quse esi in Parrochia Sti. GeȎsii de Vilassar, cum illo 

honore qui ibi est, que tenet Rosselló, et illa Peralíata de 

terminatur auiem jam dicta Peralíata, ab Orietite deBeroar- 
dus de Geroneila de Sci» Joannis, a meridie Ír honore Er- 
messendis de Partello vel de suos heredes, ab occiduo in via 
quiï; vadit apud Quadrane, a circio in honore de Berenga- 

rii, Damus prceierea nosiram una quarteriam frumenti, 

Auiem quaeque annum prcüterca damus jam dicice Ecclesiae, 

Digitized by 



e£ SUÍ Presbiteri quartüm de pan* et vino de Hlas víneas quae 
tibí AntOEiío Pro, habes a modo, Prueterea damus de omnes 
laborationes nostres quas nos facímus in istas periliatas vel fí- 
liis hominum per nos et ubi nos mttiamus taborem, babeai 
StL Vincentii decimam fïdeliter vel suïs habítantibus onint 
tetnpore sicut superius scriptum est, sinó nostro nosirorum- 
que retento, et damus et offerimus Ecclesiam Sti> Vincentri 
et iaudamus et auctorizamus sicut melius Guadaldus donavit 
Sti, Vincentíi iílum domum ubícumque est; vel sicut melius 
respicitur in suas Cartulas. Procterea damus itlas oHvarJas et 
reddimus, quas sunt nunc, et erunt in manso de Serra, quem 
vel habemus, et damus, et reddimus medietatem de illas oïí- 
varias, quae sunt in manso de ToiteHa et Íq manso de Casic- 
liar, pro lantia ad illumínare, et ad servitíum sui Pbri, sine 
nostro nostrorumque retento; Proeierea damus Domino Deo 
et Sto. Vincentio et suí Pt>ri. itiam vineam quam habemus 
in Parròquia Sancti Juliani de Argentona in loco vocaio 
Buhïgues, simul cum terra, in qua esi fundata, cum arbori- 
bus de diversis generis, qui Ibidem sunt, nec erunt, sine nos- 
tro nostrorumque retento, per alodium franchura et liberum, 
et in tall pacto, ut habeat et teneat pro omni tempore, et suí 
servíentes, sancto Vincentio, damus tibi Antonio Pro. vel tui 
successores in omnibus vitae suae^ ut habeas, teneas et possi- 
deas, et spletes potenter, et integriter in sana pace sine ulla 
contradictíone ullius hominis et fasminae, et servias dictam ca^ 
pellam, et facias ibi divinum officium, et obfium luum, fac 
eii^m voluntatem de medieiate de omnibus bonis tuis, qu^ac- 
quiesceris Deo donante, salvos tuos dcbltos persolutos» alia 
medieias remaneai jam dicto sancto Vtncentio, et si potueris 
hübere Ecclesiam quae fuisset Parroquialis in aUqua occüsio- 
ne, habeas infanum quod presens, siquis haec fregerit in du- 
plo se componat.. .. Actum esi hoc V kalendasi Ociobris an- 
Qo Dominí mitlesimo ducentesimo dccimo quarto. Sigf num 
Guitlermi Sti. Vincentii, Si^^fnum Guillermae uxoris ejus^ 
nos que hse: laudamus et firmamus. Sigfnum Rerengarii tilií 
ejus. Sigtnum Beniardi Sti. Vinceniii. Sigfnum Pontii de 
Sancto Vi n centro. Sigfnum Guilíermï de Malorga. Sigfnum 

Guillcrmt de Argentona. Sigtnum Berengarii de Sigfnum 

Petri Presbiteri qui hoec scripsJt cum lineis enmendruis in íi- 
ïieadecíínj sexta eic. 


Digitized by 





1 354» — Registre de la veï^da, feta en ï35mi dels castells 
DE Sant Vicens y de Vilassaií, a Prue des Bosch, — fR€g, Sf^j, 
JhL 53, Graüarum Regis Peti i IIJ, de an. s 353-54) 

In Civítaie Biirchrnoae, vicesima die Mortií anno u nnú- 
vroie domini Millesimo CCC Quínquagesimo Quano, fm- 
ruai àppDsJta signüra firma et sigillum domini Re^is, In quo^ 
dam instrumenio publico, non dum clauso sci claudendo üt 
dicebatur P. íïcrrarium de conomines notarius Barchinotie» 
vendicionis facte per ffranciscum d& sancto minato, P. mar- 
qiiesíi cüiüs esr CasLrum de Rocha» ei Guillelmum de sanció 
vincencio Canonicum Barchínonej manumissores et executo* 
res ultimi testa me mi Beren^iarü de sancto vinccncfOf miíitis* 
quotidam, Petro de boscho dominí Regis consiliarío et Civi 
barchínóne, el SUÍS, ín perpciuum^ de Casiro ei honore de 
sanció Víncencio et de vilassar^ cum lerminis et pertínencits 
eoryndem^ et de loco de argeniona, et ïurrí \rDCaia de Co^oU 
que est propie dicium íocum de argentona^ in quíbus Castro 
seu honoris, lenenmr aliquem in feudum pro domino Rc^íc 
UE cominetuf ín instrumento dicte vendíciünís, et firmü dicií 
ilomíni Regis subscripia. Quod quidem instrumeatum ven* 
ilïcïonis^ fuií factum Barchmone, XÍX die mensís Julii anno 
d naiiviíaie domini MCCCL Secundo, Tenor vero si|íni ci 
tirme dicti domini Regis sequiíur in huoc modum Signum 
Peiri dei gratia Regís Aragón is ctc. Qui predíctam vendicío* 
neni eorum vldelicet que per nobis in íeudum lenentur ra- 
cione dominii landaniüs et firmamus. Salvo in omnibus» di- 
recio domínío el quovis alio iure vestri et vesiforuni, Et^aíVQ 
eííam, quod per hanc firmam non plus iurís vobís dicto emp* 
tort adquíraiur in conienils ín dicto instrumento, quam díc- 
tus Berengario de sancto vincencío, ei sui predecessores, ha- 
buerini ín ejsdem. Qucm síquidem Hrmam facímus in possc 
tídeiis scríptoris nosiri Bn de terri hsnc firmain m^inu pro 
pria scribeniis, in Civitate Barchinonc, XX die Martíí nnnoa 
nativiíate domini MCCCLÍIIÍ Et ad robur ei firmiíatum 
permUsorum omnium habuit instrumento publico sigíllatri 
nosiruDi appcidicium jussimus apponere dum ita i^ídeUcei. 

Digitized by VjOOQIC 


Bn. de terri mandato R^^^is facia per consÜfo domini 

Constat quod per huiusmodi fircna habiiít dominus Rex, 
pro tercio síve laudemio. Tres mille solidos barchinonenses, 
quos non habuit aut recepit acior domini Regís Jacobí, imo 
hahua eoà d om i nus Rex, seu pro eo Jacob us de faro in solu- 
mnï per rata eiusquod sibi debetur per Guríam Regiam, m 
patei per dicíum dorríini Reiíis in registro pecunie registra- 
ïam, daium barchinone Xltl d\ç metisis febriiarií atino pro- 
xrmo dicto. 

i36ï, — Sknténcïï del Rè:*l Senat dk Catalunya, assenya- 

PafToq u ia I d' Argentona.) 

Fateai universis quod sucilata intcr venerabilem Peirum 
de Bosrho civem barchinone dominum Castrorum seu Joco- 
ruíii (ie sancto víncencjo vel de burriach et de vilasario silo- 
rum in diòcesis barchinone in marjiitna ex una parte; ei ve- 
neriíbileni Beren^üriuni de dorrius domícellurn, domiaum 
Castri de dorrius et venerabilem et reli^fosum fruirem Pe- 
irum de mjiarone priorem monasierii de Casserras dominum 
^upt^riorem alodiarum cidírectum eiusdem Casiri de dorrius, 
et aiios dominós aliorum Casiiorum eiusdem vicinorum ex 
altera, quesiione seu controvèrsia racJone divísionisseu linu- 
lacionis lerminorum Castrorum prediciorum, dicius venera- 
bihs petrus de boscbo seu pars sua post àlias commissionum 
literas súper bis a Regia celsitudtue inipetraius et obiatas qua- 
rum vigore alíquam diu processum extiterat in premissis ob- 
lü^it denuo quiniodie auj^usti, anno a naiivitaie domini Mí- 
Uesimo ireceniesimo sexagesimo coram venerabilibus petro 
í;a cosia baiulo Cathalonie generali, petro terrem legum doc- 
lore et jacobo de valksícca lícenciato in le^ibus, cívíbus bar- 
chinone quandam regiam commisstonis líteram papiream ei 
poientem síííÍUo comuni ret^ïe in eius dorso ui prima facie vi- 
dehatiir si)<tllütam lenoris sequentis. Petrus dei gratia Rex 
íir:T|;(inumT valencià, maiorícarum^ Sardinie, Corsice, Comes 

Digitized by 



AR<}t::^«^o^à històrica 

quem barchinone Rosilloois et Ceríianíe, fGdelibus nosirís 
petro ça casta consiliarío nostro ac baiulo CíAthalonie genera- 
li nec aon petro lerrem leguDi doctori, et Jacobo de vaüedcca 
in legibus Hccnciato, salucem et grati am. Divisionem lermi* 
narum Castrorum de sancto vincencío et de vilaçor vobis pro 
vidímus comitteadam, Mandantcs vobis et cuilibet vcsifum. 
quatenus accedendo personaliíer ad castra predicta ei tcrmi- 
nos eorundem, ac habiía per vos summa ria informacione de 
terminis antediciis ipsisque ad occulum visis ci recogniíis, »c 
vocatís qoi fuerítit evocandí, etiam auditis eorum hominibus 
Cl defensionibusi nec minus habita per vos et recepta informa- 
cione lermínorum ipsorum lam per publica insirumenta 
í^uam perantiquos homines tide dignos scíentes ab antiquo 
confines terminorum predictorum^ usque ad ínterlocuíori^im 
vel diffinitívam sentcnciam omnes in simul vel quilibet ves- 
irum in coIUgendo negocium hoiusmodt procedatb et qui 
omnes unaniraiter profiatis habeaiis Et demum ipsos termi- 
uos dividatis, ponendo in divisione icrminorum predictorum 
mollonsct fitas sive fixurias ad memoriam futuroruni ac que* 
qunque alia súper premissís faciatis que in eisdem fucrint 
necessària seu etiam opportuna, prout vobis et cuilibet ves- 
ij um vjdebitur faciendum. Taliter in his vos et quilibet ve&- 
trum habendo quod quesiio terminorum ipsorum perpetuo 
sopiatur procedendo lamcn in et súper his breviíer simplici- 
ler sumaríe et de plano omnique strepitu judiciï quiescenie* 
sola facta veritatc attenta^ ac solemnitate juris ommïssa ettnu* 
liciis quibuscunque ac difTugiis proculpulsis. Quoniam nos 
Vobis el cuilibet vestrum súper his sub forma superius annoifl* 
la et dependentibus acemergentibus incideniibusqueqüoniO" 
doHbet ex eisdem plenarum buius sèrie commiriemus vtces 
nusirasac faculiatem omnimodani £imperiímur? per hanc la- 
men commissionem nostram non iniendimus nec volumus 
revocaré aiiquam comissionem seu comissiones de ei súper 
prcdictis per nos vobis fdctas nec eisdem aiiquatenos contra * 

veiiire nisi quatenus presenti nostre liiere adversec ««... 

Datum Barchínotie tenia die augusil anno a nattviíate Domi- 
ni Millesimo trccentesimo sexagesimo primo. Cum autem 
dicius Petrus de boscho peiícionem per capitula et paalciotie« 
suj^ in scriptis súper pretensió ne lerminorum dlciorum cas- 
iroium suorum, tam versus part^im dicii castri de dorríus 

Digitized by VjOOQIC 


quod versus àlias obtuUssct, dicnque Berengarius de dorrius 
ei frater petrus de inatarone prior de casserrís dominí díc- 
li Castri de donius cítatí, proposulssent de jure suo coram ju- 
dicibus supradicus £[ iractu temporis ip^I jiidices accessjssent 
personalíter ad loca de quòrum lerminis agebatur et ibi re su- 
bierta oculis recepissent cum et ab aUquibus probis homini- 
busaniiquis termínorum castroriim per dictas partes ekcios, 
informacione de terminis seu finibus terminorum dictorum 
Castrorum presiíto prius per ipsos probos homines corpora- 
liier furamento quod fideliter pro uïrisque pane vericatem 

quam rem dícerent in premtssis. Tàndem prenomi- 

naií venerabilis Comissarii seujudíces regii de voluntate dic- 
torum partíum quas súper hisad concotdiam reduierunt, pro- 
nuntíaruni in scriptis definítive súper premissis inier dictas 
parïes hoc moJis: In dei nomine, nos petrus ça costa consi- 
liütitís dominus Regís ei baiulus Caihalonïe et peirus terrem 
legum doctor et Jacobus de vallesicca ïn legibus lícenciatus, 
judicesad hec specíaliter per celsitudinem regiam depuiati 
visa potestate nobis in comissionibus regüs divisionum ter- 
minorum castrorum de sancto vincencio ei de vilaçario ex 
una pane^ et Castri de dorrius ex altera» et aliorum castrorum 
vícinorum atribuïa viso quod pro ..<. informacionesuper bis 
recepte lc;4Íiime actiiate. Attendentes quod judiccs ferfe de- 
beoi sentenciam juxïa ínformíicionem judícialiíer recepiam 
cum . ,.., . concordantem Attendentes in súper divi- 
sionum terminorum Castrorum de sjncto vinceniio et de 
dorrius Cl ínformacionem súper his receptam concordiíer csse 

faciam et partibus cere quod juxta jam sígnata et facta 

presensferaiur scniencia ínter eas ad rei presenta memoriam 
b^ibendam in futurium. Considerantes eiiam hanc esse jus- 
tum et nicionabile cum quílibet in re sua sit moderator et ju- 
dex quod dicta fiat divisió cum fexuriis seu molloníbus Cum 
comunió discordías parent et quod naturale vicium est neg- 
H^i quod comunitcr possidetur e[ quod quis paríem suam 
corrumpr permítiei düm invidet aliene animadvertetites, detn- 
dz quod insligante salutis eterne inimicus súper talrbu^ ques- 
tronibus lerminorum cum terminí divisi non sint, sed utuniur 
per mïsone habitantes In terminis castrorum vicinorum sia- 
tim unus sïuiim :ilius m scienies que terra esE unius termini 
Cl que alierius inict vi.inos ip50s aüquando jnsequntur ran- 

Digitized by 




corbes, odia, bella, vulnera, et ctíam mortes, ei quod ípS4J divi- 
sió ne fjicta cessa iH om nia dicta mala et seguntur multa botia, 
visis quod aVm vidtnéh atteniis quod aliïs titendendis domi* 
num domnus habcado prcocülis iiveniis nostre eius^yem sa- 
cro sanctH evangellís, corann no bis positis ut de vuitu deï 00*^ 
truo) prodeai judicium et occuli nostri videant equiuteni k- 
dentes morè prout cum judicantíum in hís scriptis concordi 
ter pronunciamus et declaramus divisionum terminorum 
Ctstrorum antedtctorum de sencto vinccncio et de dorrius 
dntedictam esse tiendatn in huncmoduin: videiicet;quod dcs- 
cendetido de sacraria de dornus ad manum scUicet deitenm 
in tntrodubitu cuiusdam torreniis vocatí torrent de la vomu* 
^uera in quo torren te confrontat ab una parte scÜicet verstis 
castrum de durríus honor de na vriaera de termino dictí Cdi' 
iri de dorrius, ab alia vcro parte versus castro m desancto viu* 
cencro confrontant honores den far et de na rovira ei in gravo 
si ve intrai dicius torrents in dicta rïaria de dorrius; cum re- 
peritus ipsum torreniem divídere lermínos castrorum iinic- 
dictos quod in principio seu iniroítu Ipsius torrentis salis pro- 
pe ipsam riuriam in loco ubi affigi fecimus per terriím aviü 
unam stacham sive tros de hruch, ponaiur seu fiai uttus mo- 
lEonos in signuni quod ipse lorrens ibi dividir terminus Cas- 
trorum predictorum. ítem pronunciamus ei dcçlaraaius quod 
recedendo a prope dicta stacha sey tíia et ascendendo per ip- 
sum lorrentem amunt, in medio ipsius torrenti^ in loco scíU* 
cet, UI per infortriacíonem a nobis receptam seu nobisdatam 
debct esse ui dicítur quedam hta ibí jam ab atitiquo po^i- 
ta pro divisione terminoruiri ipsorum castrorum que. ^ 
fila propier impedimenium romagueriorum qui ibt suní de 
presenti videri seu inveniri non potest, et affrontüt ips^i íitu, 
cum hononbus prcdictts. in capiíe scüicet ipsius torteniis jn 
quodüm romaguerio qui ibi est, in loco ubi quandam afilat 
fccimus per terra m avail stacham et in ipso loco dicta Ji^itur 
esse divisió terminorum castrorum predictorum ponityrsíve 
íiai unus molloriüs. Sed quia in loco ubidictam proiime, fe- 
címusponiseu aBr^i stacham dicitur esse dicta Bta anni^ua 
niandamus quod pruxime djctus oiollonus ponatur in loco 
ubi reperiri poierit dicta fitaaniiqua. E\ si reperiri noíi potc- 
rtt ponutor sive hat in loco ipsius uòi proxime dtctun) fl^Rt 
lecimus stacham in cresta scilícet ipsius podii seu torrcntis, 

Digitized by VjOOQIC 


Quod quem descendendo versus crestam ípsius podií seu ca - 
piijs ipíïius torreniis, versus oríentalem paríem remaneni ho- 
nores terminí dicti castri de dorrius et versus seu circa occi- 
deatfilem partem remanent honores termini dicti castri de 
suncLo vincencio. Et recedendo a dicto podio seu capiíí dic- 
tis torrentu^ eundo serra a serra per crestam ipsius podíí et 
per ipsium romagucrium seu romagueria qui ibi sunt ascen- 
dendo versus sumitatem ipsius podii^ in medio tamen ipsjus 
podiij ans que hom sia ïïï capíie ipsius podíi, esi quedam fe- 
Kuría antiqua etibí ab una parte est honor den janer termini 
dicti castri de sancto vincencío et ab altera est honor den vi- 
ver termini dicti castri de dorrius, et in ísto loco in quo unam 
fecímiïs apponí siacham declaramus esse fiendum unum nno- 
Uonem in signum divisionis lerminorum castrorum predíc- 
íorum« Quod quem etiam ascendendo in capite seu sumitate 
ipsius podii, suni ibi duefexurie in duobus videlicer locis er 
íbi in planicio dictí podií in loco ubi poni fecimus unam sta- 
cham pronunciamus deberí Keri unum motlonem. El quod a 
parie orientis fn loco videlícet ubi siuni dícte fixuríe est honor 
den.,. termini dicti Castri de dorrius ei a parte occidentis est 
ibi honor den Janer lermíni de sancto vincencío. Etconii- 
nuando sive recedendo de dicio, assendendo qüem recto tra- 
miie ad unum pòdium ahum vocatum cap ferrer, àlias nomi- 
natum pui^ den ffonoyüei» in capiíí isiíus podii in loco vide- 
lícet ubi pro ííÍ|^no fecimus asporgar et cscapsar unum arbós, 
et poni seu affigi fecimus per lerram a avail utiam stacham, 
declaramus esse fiendum alium mollonem. Ei quod etiaiTi re- 
cedendo de proxime dicto loco eundo versus honorem den 
lerrades est ibi quidam locusubi poni fecimus quandam sia- 
cham, declaramus deberí fieri alium mollonem, quiquem la- 
men honor den tarrades est de termino castri de dorrius et 
dicius honor den Janer est de termino casiri de sancto vin- 
cencío. Itaquod totam crestam istius podií ínvenimus per in- 
tbrtnacionem a no bis receptam esse termini dicti casrri de 
sancto vincencio et ita pronunciamus ei declaramus quod 
quem etiam recedendo a dício loco ubi proxime dtctam feci- 
mus poni seu affigí stacham, eundo per sumliatem ipsius po- 
dií in cresta ipsius podü prope qoodam arbossos qui ibi sunt 
in loco ubi quiíndam íiliuni tecimns poni stacham, pronuncia- 
níiusei declaramus jlium e&se fiendum mollç in isto 

Digitized by 




loco ubi díctum proxlme declaramus esse fíendum mollonem, 
a paric vïdclicet orientis est honor den ferrades termini àicü 
castri de dorríus et a parte accidentis esi honor den bramotia 
termini dicti castri de sancto vinceocío, ítem declaramus jux- 
ta ínforíTiationem a nobís ui prcdicltur receptam quod rcce- 
dendo de proxlme dicto loco» eusido quem recta via per eres- 
tam sive sumitaicm ipsitis podli seu montanej in loco ubi 
affrontat ab oriente honores den terrades et den fonollet de 
termino dicti castrí de dorrius, et a paric occidentis affronïyt 
honores den bramooa et den janer de termino dicti castrí de 
sanció viíicenciOj carraria que ibí est remanet et est de terpi- 
no dicii castri de sanció vincencio^ et termtnus dicti castri de 
dorrius venjt usque ad marginen; qui ibi est; quod qucm eun- 
do rccto tramíte sive via per carrariam que ibi csi per quam 
ifur à Cardedeu, ante pòdium de farners in carraria anitquai 
que est carraria inferior^ pronunciamus debere fieri alium 
mollonem, in loco sciUceí ubi quandam poni seu affi^i feci- 
mus per terram avall siacham, quod quem supius marginem 
qui ibi esí, est honor den tarrades de dicto termino de dof- 
riuSf el supra marginem et carraríam esi honor den janer, et 
quod honor den bramona veníí ei confrontat cum proxitïic 
dicta stacha ei cum honore dicti en janer. ítem dicimus et 
pronunçíamus quod assendendo per díciam carrartam per 
quam itur à Cardedeu, que est supra dictum marginem, ifi se- 
quendo quem marginem ipsum usque ad honorem den pi 
qui ibi estaqui quem honor est de termino dicti castri de sanc 
to vincencio^ in capiíe scilicet cuiusdam viarany qui ibi esi, 
in quo ettum loco fccimus scindt duos arbossos, declaramus 
esse fiendura alium mollonem sive fexuriam^et quod recedeo* 
do de ipsis ar bossos scissis, terminus dicti castri de sancto vifí- 
cencio assendit perquosdam alios arbossos e bruchs. Et as- 
sendendo de ipsis arbossos versus podíum vocaium camp^ 
den moyo, supra unam roquetam que ibi est^ propequondam 
matbam ibi stantem, in loco ubi quandam fecimus affigi sta- 
cham, ponaturseu fiat alïquod mollonns Declaramus insu- 
per quod rccedendo de dicto podio den moyo tornando quem 
ad ipsum pòdium de farners ante ipsum pòdium de farnen 
in loco ubi alinm fecimus aflfigi seu porti stacham, propc sci- 
licet unum irbós lailai, fiat simíliter et ponatur ulius mollo- 
nus. Rursus etiam declarumus quod assendendo ad ipsum 

Digitized by 



pòdium de fa mers àlias vocatum luenet, m sumitate ipsius 
podii in loco vídeHcet ubi scindi fecimus pro signo arbossos 
et bruchSp in cresta jpsius podïi, in toco ubi apponi seu fiffigi 
fecímus quandam siacham, fiatalius mollonus, in signumdi- 
visionis terirtinorum casirorüm prenotatorum, itaquod ay- 
gues vessa ns versus orientem est de termino castri de sancto 
vincencio ci aygues vessants versus meridiem si ve occiden- 
tem est de termino dicti castri de dorrius. Oicimus inquam 
quod descendendo de dicto podio luertet quem cresta ipsius 
podii aygues vessans della^ versus honorem den terrades qui 
est versus occideniem síve meridiem, est de termino castri de 
dorrius et versus paríem orientis, pane suni honores denspi- 
nalb et den pins, est de termino castri de sancto vincencio, et 
ibi decernimus et declaramus alium esse üendum mollotiem 
in loco scilicet ubi poni seu afHgi fecimus stacham unam, 
Quod quem sumitas síve planicies que suni in sumitatem 
cuiusdam podii vocati ça farnera est de honori bus termini 
castri de sancto vincencio, e Ío so>.,, est. sive los margens, est 
seu sunt, de terminis dicti castri de dorrius et versus mansum 
den spinalb In loco ubi quandam tecimus af!igi seu poni sia- 
cham declaramus esse fiendum alium mollonem. Quod quem 
descendendo de dicto podio nominaio de farnera versus pò- 
dium seu lorreniem de luertetf in loco ubi unam fecimus ibi 
afigj stachamidcciaramus alium esse ponendum molloncm in 
sfgnum divisionis terminorum casirorum prediciorum- Dici- 
mus etiam et declaramus quod reccdendo, a proxime dicta 
aiacha, accedendo ai aliam stacham recto tramiíCp et descen- 
dendo etiam recto tram i te usquem ad lorrcntem de luenet 
predictum, honor den terrades qui ibi est, est de termino díc^ 
li castri de sancto vincencio, Quod quem recedendo a dicto 
torre nte, torrent avall, divtduntur ipsi termini de uocforio- 
cencio et de dorrius, usque ad ípsum íorrentem de lücrtet oM 
currit aqufl hoc modo videliceí: quem íd quod rcmanei rerpot 
occtdeniem est de termino castri de dorrius, et íd quod rem** 
nei versus orientem, est de termino castri de sanaa vi xtfUcto ^ 
et quod supra ipsum íorrentem in loco ubí dieu ciirrfl«f{M^ 
icicarraria que ibi est ubi quandam fecimuf ifigí mM^hém^ 
declaramus et pronunciamus alium esse Bendom e&</Ui9ttcei« 
Quod quem recedendo a dicto torrente de luenet m^ Car raria 
que est auper ipsum íorrentem ubi proxiïne dkiMB ^0 |^ 


Digitized by 



pon i fecimus stacham, eundo recte per ipsam carrariam tor- 
rent a avall et postea ascendendo a amunt, supra ipsum tor^ 
rentem, est ibi quedatn petra maf^na, cruce signata, et juxia 
informatíon^tn per nos súper divisíonum ipsorum tcrmíno- 
rum receptem invenimus quem id quod remanet seu est pro- 
pe ipsam peiram versus occidentcm . est de termino castri de 
dorrius, et id quod remanet versus orientem est de termino 
castri de sanció víncencto. Dicimus ínsuper quod recedendo 9 
dicto Joco ubi est díctus tapis cruce signaius et ascendendo a 
amunt per quosdam honores mansi spinalb versus ad cami* 
num per quod itur de Joco de Cardedeu ad locum de Argcn- 
. tona^ quiquidem caminus seu via est supra mansum spinalb, 
est ibr quíd^m lapís cruce signatus et in isto loco in quo quan- 
dam afífïgi seu poni fecimus siacham, declaramus deberc fíerl 
alium mollonem altum et ma^num qula et in isto loco inve- 
nímus esse divisió terminorum dlctorum Castrorum de sanc- 
tc vincencio et de dorrms. Mandantes etiam quod proxíme 
dictus lapïs cruce signatus, remaneat semper in loco ubi nunc 
est. Et in isto loco ubi dictum^mandamus fieri mollonem^seu 
dictus est lapts cruce signatus a parie tamen orientis est qui- 
dam honor dicti nespinalb, qui est de termino dicti Castri de 
dorrius, et versus occidentem est similiter alius honor dicti 
nespinalb, qui est de termino dicti Castri de sanció vincen- 
cio. Quod quem invenímus juxtu díctam informacionem a 
nobis uE predicitur súper divisione terminorum dtctorum cas- 
trorum receptam, £t per informacionem quam a dicto nespi- 
nolb, cujus hodie dictus mansus ^pinalb est, medío [uramen- 
to reccptam quod ab índe ulterius non protenduntur termini 
dicti castri de dorríus, in quantum ab ista parte confrontant 
cum termino dieu cas[ri de sancto vincencio, sed quod ibi tn- 
cípiat termini Castri de ruppe, Preterea eiiam dicimus quod 
ascendendo per ipsam ríariam de dorrius versus partem orien- 
talem, est quidam campus vocatus apart, qui est prope torren^ 
tem de mayoles, quíquem campus est de terminoCastri de dor- 
rius: et prope dictum torrentem de mnyoles est quidam honor 
petri pols, de termino castri de sancto vincencio, et re subjecta 
occulís declaramus ibi in loco scilicet ubr stacham declaramus 
alium deberi fieri mollonem. Quod quem etiam desccndendo 
per ipsum pòdium quem locum vocaium çes moyols, prope 
lïnum lapidem que ibi est^ in loco ubi quandam aliam afügi 

Digitized by 





fcctmus seu apponi stacham declaramus quod sïat alius mo- 
llonus. [lem pronuncíamus et declaramus quod descendendo 
de proxjme dícto loco seu podio vocato ces moyolís per unum 
aragallo avall usque ad loco ubi dictas poai seu aíïigi tecím us 
stachas recto trauiue divjduntur lermín! dictorum castrorum 
de dorrius et de sancto vincencio;quod quem eciam dícimus ei 
declaramus quod ascendendo per ipsuni locum seu pòdium 
vocatum ces mayoles usque ad quandam planiciem que íbí 
est, in qua etiam sunt plurei arbossos, in loco ïn quo quan- 
dam íecímus aíïigi stacham, Bat similiter a iius mollonus, 
Declaramus etram quod recedendo a loco ubi proxítne dic- 
tam tecimus ali^i stacham eundo quem per uiium marginem 
et per honorem dicti en pols, qui est superius seu a parte su' 
periore dictï marginis, est de terminis dictí castrí de sanció 
vïncencio; et pars inferior sciticet aygues vessans dalla subtus 
dictus marginem Cíit de termino dicti castri de dorrius, quod 
quem cundo per ipsum marginem den pols usque ad unum 
arbossium qui ibi esr, ubi scindi fecimus unumbruch in sig- 
num stache, declüramus alium esse ponendum seu Bendum 
mollonemt Et recedendo de proxime dicto bruch seu arbossio 
assedendo per ípsum locum seu poiiium de ses mayoles usque 
ad sumitatem podii de la Cugulero, declara mus jnxta informa- 
cionem súper divísíonem ipsorum icrmínorum per nos recep- 
tarn^ quod aygues vessans delia versus riarïam de dorrius est 
de teimíno dicti castri de dorrius^et aygues vessans delia dicti 
podii est de termino dicti Castri de sancto vincencio, quod 
quem recedendo de dícto podio seu loco nominato ses ma- 
yols^aniequem homo sit in dicto podio de la Cugulera in loco 
ubi una atigi fecimus siacbam, fiat similiier moUonus alius, 
ex eo quia aygues vessans daca, dividunt ipsos lerminos dicto- 
rum Castrorum de dorrius et de sanció vincencio ui est dic- 
ium> Et ascendendum per Ípsum pòdium de la Cugulera, 
prope unum lapidem qui ibi est in loco ubi quandam feci- 
mus affigi stacham, declaramus aiium esse Bendum moUo- 
nem* Quod quem eiiam in sumitate seu medio ipsius podii 
de la Cugulera in mcdío videlicet cuiusdam planicici que ibi 
est in quo loco aliam fecimus affigí stacham et scindi aliquos 
irbossos, decernímus aiium esse ponendum moUonem, ita^ 
quod úqua vessans dalta versus dicrum casirum de dorrius est 
de termino dicti castri de durríus, et aygues vessans daca vcr- 

Digitized by 



sus mare seu castrum de sancto víncencio est de termino Cas- 
tri de sancto vincencío. Quod quem etïam eundo usque ad 
medium podíi ubi incipiunt aque discurri versus casirum de 
dorrius, eundo cüam versus locus dictum travessera, in qua- 
dam planicie qoe tbí est, seu pmpe locum dtctum torrent de 
mayans ubi quandam fecímus afïigí stacham, declaramus 
allum esse ponendum molLonem Est tomen verum quod 
cum ípsa planicie affrontant honores den castell et den fonoy* 
llet, quiquem honor den fonoyllet cum ípso torrence de ma- 
yans, est de termino dicti castri de dorrius; et honor dicti en 
Castell et aygues vessans dalla versus dictum honorem den 
Castell est de lermino dícii castri de sancto vínceticio* ítem 
dicjmus et pronunciamus quod recedcndo de proximc dicta 
planicie cum qua affrontant honores den fonoUet ei den Cas- 
tell proxime nominsti, ascendendo ad dtctum pòdium de 
marti seu supra torreniem de mayans in altitudine ipsius po- 
dií, in loco ubi fecimus sporgar et scapçar unum pi bort, po- 
natur sive fiat alius moUonus. hem dlcimus quod recedendo 
de dicto podio et eundo per planiciem dicti en castell, que 
planicies est tota de termino castri de sancto vincencio ut per 
informacíonem per nos súper divisione terminorum dictorum 
Castrorum receptam invenimus usque scilicet ad honorem 
dicti en fonoliet, qui lamen honor den fonollet est de termino 
castri de dorrius, quod in dicta planicie ïn locis vídelicet duo- 
bus ipsius planicies, in quòrum locorum altero est un clap de 
pedres; et in altero in quo tam fecimus afhgi stacham unam 
fiant duo mollones videLicet in quo limitus dictorum locorum 
unus, Ítem dicimus et pronunciamus quod recedendo de dicto 
loco seu planicie proxíme dicta et ascendendo per Ipsunn pò- 
dium de puig de martí, qui podius est totus de honor et ter* 
mino castri de sancto vincencío exceptus dicto honor den fo- 
nollet, ei aygues vessants dalla est de lermino castri de dorrius 
subtus margines usque ad locum ubi est quidam pï, anqui* 
dem pi scindi fecimus les branques et in eo circa seu versus 
la cals, dari tres vel quator sotus, quod in loco ubi est ipsum 
pi seu prope eum fiat similiter alius moUonus in signum di- 
visionis terminorum prenominaiorum de dorrius et de sancto 
vincencio^quod quem a parte orientis est de termino castri de 
dorrius et a parte occidentis est de termino castri de sancto 
vincencio, et quod dicto etiam pi afrontat ab una parte honor 

Digitized by 

i JW. 

r ... 




den Castellar de termino castrí de dorrius. ab alia parte vero^ 
honor den maní de termino castri predíctí de sancto vtncen- 
cio. Et quod ulterius non protenduntur termini castri de dor- 
rms in qnantum ab Ista parte afírontat cum dicto Castro de 
sancto vincencto. Sed quod Ibi íncipiunt termini castri de 
matarone volentis quod in alutudine podií de maní in sígnum 
di^rJsfonis terminorum predictorum fiat alius mollonus per 
par tes predictas seu altera earum si tamen ipse partes vel alte- 
ra earum hoc facere noluerií. Preterea pronunciamus et de- 
claramiis quod de expensLs que dent pro ediíicandis moUoní- 
bus seu fexuriis solvat ipse venerabile petrus de boschoduas 
partes et ipsi venerabile prior et berengariusdedorrius teníam 
partem^ et inier ipsos venerabilem priorem ei berengaríum 
fiat divisió ut ipsi poterunt convenire, Pronunciamus insuper 
quod si homines de dorrius inter lerminos predictos, repe- 
riencur nunc vel in futurum aliquas habere terras ultra fexu- 
rationes predíctas, et inter paríem terminorum castrí de sancto 
vincenciOf quod sint eorum salvo iure dominorum pro qui- 
bus tancbuntur et alio cuíus inter sit iure salvo. Kt econtra, 
si homines de sancto víncencio seu de terminis dictí castri de 
sancto víncencio^ habeni vel haberent nunc, vel in futurum 
reperientur aliquas terras habere inter castrum de dorrius^ et 
inter terminos nunc positos et dívisos quod sini eorum, salvo 
iure dominorum pro quibus tanebuntur et alio jure salvo 
cutus iniersít. Et in predictis in quantum in personam dicti 
venerabilí pecri de boscho adjudicacíonem sapiunt, sibi adju- 
dicamus, et parlem aheram ad ista observandum in futurum 
ut dcclarata suni condampnamus. Et econtra in quantum in 
personam dictorum venerabilis prioris ei berengarii de dor- 
rius ad judicaiionem sapiunt, eis adjudicamus et partem al- 
leram ad iia simílítrr observandutrif ui dicta sunt condamp- 
namus. Lata fuit pre ïnserta sentencia per dictos venerabiles 
Comïssarios regíos et publicata et ïecta per dictum venerabi- 
lem jacobum de vallesicca de dictorum venerahili concomis- 
sariorum eius ac partium voluntate, fn scríptís die mercurií 
vigesima prima die julJi anno a nativitate domini Mitlesimo 
ïrecentesimo scxagcsimo primo in manso videlicet de bramo* 
na nominatOjsiío in parrochia sancti iuliani deargtniona ter- 
mini dicti castrí de sanc[o vtncencio» presentibus dicto vene- 
rabilis petro de boscho ex una parte et venerabilis fratre petro 

Digitized by 




de macarone prfore dicti monasterií de Casserrís, et bereiiga- 
rio de^dorrius ex alia, presentíbus tesiibus Raymundo de tous 
et peiro de podiolo ponario officií baiulie generalis Cathalo- 
niCp et Guillermo roges civibas barchinone, ac me Guillermo 
olivern scriptore juraio sub iiotato infrascrípto. Qua seniencia 
Iaia ei publicaia, staiini dicíi peirus de boscho ex una pane^ci 
frater petrjs prior qui supra et Berengaríus de dorríus ex al- 
tera, laudaverunt, approbaverunt et confirmaverunt exprcssc, 
eandem sentenciam er omnia ei aingula in ea contenta, in 
manil mei dicti Guillermi oliverii scríptoris jurati qui stipra^ 
in toco scílicec ei presentibus testibus antedictis. De quibus 
uiraquem dictarum paríium peiiit sibi Heri publicom insiru- 
nienium pernotarium infrascripium. Sigirium mei Guilkr- 
mi oli^eríí scríptoris juraü predicïi qui de mandato dictí no- 
tarii prolaiíont dicie seaientie una cuni lestibus supradiciis 
interfui Ego petrus terrcní le^um doctor predícius qui una- 
cum dictis venerabilibus petro ça costa et jacobo de valle sic- 
ca predictam sententiam tuli his propria manu me subscríbo. 
Ego Jacobus de valie sicca in legibus liceniïatus qui dictam 
tuH sententiam unacum dictis venerabilibus meis conjudici- 
büs subscríbo, Ego petrus ça costa predictus qui una cum 
dictis venerabilibus peiro terreni et Jacobo de vallesicca pre- 
dictam sentenciam tuli manu mea propria subscríbo. 


1 362, — Divisió dels termes dels castells de Sant Vicens y 
0E Matahó (copia de la Iraducctó que *s conserva en lo arxiu 
de la Catedral^ prestatge d' Argentona,} 

La divisió feta entre lo terme del Castell dcSt. Vicens, 
àlias de Borríach^ y lo terme del castell de Mataró^ treta de 
un trasllat auténtich de una sentencia Reyal publicada en la 
Plassa de la vila de Mataró dijous a 17 Febrer de i362, lo 
cnal trasllat de dita sentencia es en lo Arxiu de la Recioria 
de St. Julià de Argentona (i ), divideix de esta manera: So es, 

(r) Permès que crehem passaren per nostres mans tots ]o$ 
pergamins del arxiu parroquial de Argentona no hi trobàrem lo 
trasllat de que's parla, y que tal vedada s' haurà perdut. 

Digitized by 



primerament comensant desdel mar ahont comensa la part 
de dit Castell de Mataró, diühen y manan los Jutges que fe- 
ren dita Sentencia, que devant \o camp de Guíném Matheu 
en lo arenal prop Jo Mar se posc un Molló, y pujant al camp 
de dit Matheu en un herm que é las horas hi habta prop lo 
dit arena], só es al cap de dit herm se pose altre Molló, y pu- 
jant vers dit camp é la fi de dit herm altre estaca, y pujant 
per dit camp de dit Matheu fins al Camí públich, que va de 
Mataró à Barcelona, tres mollons per divisió de dits termens, 
així que la major part del dit camp den Matheu resta del ter- 
me de Mataró, y la altre part xica vers la torra, resta del ter- 
me del castell de St. Vicens, y pujant sobre lo dtt camí al cap 
de un marge se pose un moUó entre los honors den Cruanyes 
y den Ballot y després pujant per lo dit honor den Ballot^que 
reSia vers del Castell de St. Vicens fins à un marge gran que 
allí es, recta línea se pose un mol Ió y després pujant per lo 
honor nomenat de la Pujada recta Ifnea^fíns al Espinalp, en 
lo honor de Guillem Pons, se pose alire molló, y pujant per 
lo Espinalp amunt Bns al honor den Pou, en lo lorreni ó rie- 
ra], sota lo marge altre estaca ó molló entre dits termes den 
Pou y den Pons y pujant per los honors den Estrany fins al 
marge del camí públich que va de Mataró al Cros^ y à Vila- 
sar se pose altre molló en lo honor den Estrany, allr hi ha 
algunas pedras aíicadas prop, y allí de una part es lo camí 
predií, y de altre lo torrent ó rial predit. Així que lo que res- 
ta vers lo solixent, y del castell de Mataró, sia de Mataró, y 
lo de part de ponent sia del Castell de Su Vicens, y pujant 
desdc dita estaca ó Molló per lo honor den Estrany amunt 
íins al marge den Verdaguer de la pujada, y en lo cap de dti 
marge han feta posar altre estaca, y de dita estaca de dit cap 
de Marge den Verdaguer, anant ver^i lo Puig prop duas grans 
oliveras, prop lo honor den Esteve de Argentona altre estaca, 
y després anant per to mitg de ditas oliveras, que son de dit 
Pons, guien à sis canas lluny devani lo marge de dit Pons 
han posat altre estaca y anant vers lo dii Puig pujant per 
la vina de dit Guillem Pons en lo honor de Pere Spanol, so- 
bre lo Camí que va à Argentona y à Granollers en lo cap 
del Marge alt so ts en la vina de Pere Spanol altre estaca ó 
molló, y partint de la cantonada de dit Camí y de dita vina 
sobre dit marge, y pujant al cap de munt del Puig posen al- 

Digitized by 



ire esiaca axí que la cresta ó alsada enire lo honor dcn Spa- 
noi y den Campmajor alli se pose molló, y que lo honor derr 
Spaíiol resta de Mataró y lo den Campmajor resta del Castell 
de St. Vicens y després pujant recta via en lo cap de dit Puig 
de pendrer sota Ifi cresta de dit Puig ó alsada, se pose altre es- 
taca, així que la cresti 6 alsada resta del castell de Mataró, y 
de dita estaca devallant,à unas rocas ò à unas grans pedras,que 
allí son en mitg de aiguas vassants desà vers lo castell de St, 
VícenSjyaiguasvassanis de ella vers lo castell de Mataró se po- 
se un molló en seüal de divisió de dits termcns^ y anatit cres- 
ta à cresta f després fins à Rocas albas, posa un molló en lo 
alt de dttas rocas en senal de divisió de termens, y partint del 
mateix Puig de rocas albas fins al Puig de Cerdehola, anant 
recta línea en mitj de dit Puíg se posa un Molló y semblant- 
ment en lo alt de dit Puig de Cerdenola prop las forcas que 
son allí hont hi ha una pedra aticada se posa un moUói axí 
que ayguas vesants vers lo castell de Mataró^ sia de Mataró y 
ayguas vesans vers lo de St. Vicens, sia de St•-VicentSi y des- 
prés per ia alsada del Puig de (yerdanyola, ahont son ditas 
forcas, devaliant per la cresia vers lo torrent de Beras avall en 
lo mitg de la cua I cresta hi ha tres pins, casi junts se pose un 
molló^ y devant de dits tres pïns, dret camí fins à un camp 
junt à la dita cresta se posa un molló, y en lo entrant de dit 
camp altre molló; si en lo pi que es en dita cresta no sen hi 
posa, y que dii camp es den Agell y després partint de dita 
estaca, ó Pi anant per lo oiitg de dit camp íins al altre cap ó 
reco de dit camp en lo cual se posa altre molló y després par« 
tint de dit reco de dit camp den Agell, anant vers un pi, tra- 
vessant un poch de riera que allí es, se posa un molló ahont 
es dit pi, lo cual pi es un honor den Cruanes, axí que tota la 
terra que es vers la Riera de Argentona, sia del Terme del 
castell de Si. Vicens, y la que es vers las montaííes sia de 
Mataró y partint de dit Pi, y anant com à vailant dretament 
fins à un camp que es den Salvador Traya en lo marge de dit 
camp se pose altre molló, y partint de dita estaca ó molló f 
anant dreta via ó arrellant vers lo Mas den Cruanes fins I un 
camp que es dels honors de dit mas den Cruanes, en lo mitg 
de dit camp son unas pedras aficadas, y allà se pose un molló 
y partint de dita Estaca ó molló y anant fins à uti Liadoner ta- 
llat sens brancas que és entre dit MàsCruanyesy loSallcrque 

Digitized by 




es devant dh mas, se posc un moüó à dit Lladoner pera divi- 
dir diïs lermens de dit Lladoner y anant y panínt fins al dit 
mas, que tots los honors, que son vers la Riera de Argentona 
y de la pari occídenial sicn del lerme del cistell de St. Vi- 
cens^ y los honorSf que son vers la part oriental, y vers las 
momaDaSt que allí son sien del lerme del castell de Mataró^ 
y així lo dit mas de dit Cruanes sia del terme del Castell de 
St, Vicens y lo saller que es sobre dit mis entre lo cnal es dit 
Lladoner y la Iglesia de St* Culgat y tots los niasos de Trayà 
que allí son, sien dels lermens de dit Castell de Mataró, y 
partint de dh Lladoner y anant tïns à un marge, que es junt 
à un camp deo Pardal en dit marge hi ha una pedra grossa y 
una alsineta, allí se pose un moUó y partint de dita alsineta 
fitis à un pífiet que es en un putxetque es en alou del venera- 
ble Guillem de Argentona se pose un molló y partint de dit 
pi net y baxant de dit Putxei à on altre pi que es en honor 
den Berenguer Ramon de Argentona, se pose altre molló pe^ 
ra dividir sempre aqoestos termens, entenent esta divisió en 
aquest punt que tots los honors que son vers la Riera de Ar* 
geatona y a la part occidental, sien del terme del castell de 
St* Vicens, y los honors que son vers las montahas sien del 
Terme de Mataró y després partint de dit Pi del honor de dit 
Baranguer Ramon, y anant no à dret camí sinó atrevés vers 
las montanyas altas que allí son prop fins à una alsina que es 
cerca dels dits Lladoners, que hi ha curà se pose un molló en 
dita alsina, que es de Bernat Torrent, y partint de dita A1si« 
na basant à una Riereta, que hi ha un pi del honor de dit 
Baranguer Ramon de Argentona, se pose un molló, y de dit 
pi pujant à una montaiia anomenada den Prima, en lo pujar 
de la cual montaiia ó Puig hi ha una vjna de dit prima y casi 
al cotrar de dita vina hi ha una alsineta, se pose un molló y 
après pujant per dita vina fíns al Uoch que hi ha un pi ab 
dos brancas que parteixen del arrel y en dit pi comensa una 
tanca de dita vina de brancas de Pins se pose un tnolló ahont 
es dit pi y après partint de dit pi y pujant hns al cap de munt 
de dit Puig anant per dita tanca de pins arrencats, y conti- 
nuantla hns al capdemunt de dic puig oií que dita tanca de 
pins tallats y sechs dividesca dits termens y al cap de munt 
de dit Puig anant per uns pins tallats hi ha moltas rocas afi^ 
cadas se pose un molló ahont son dicas rocas, y després par- 

Digitized by ' 


tint de dïtas rocas y anant dret camí fins à la altra part de dit 
Fuig ahont han fet tallar rama de dos pins se pose un molló 
en lo lloch de dits dos pins esporgats y anant dret camí fins é 
una viha de Jaume de Collé que es vers lo capdemunt del 
Puig anomenat lo puig de las Òlivellas prop y antes de la Se- 
rra se pose altre molló al capdemunt de dita vina y després 
pujant al capdemunt de dit Puig ahont hi ha unas pedras 
blancas se pose un molló y després devaliant per dit puig per 
la part que es en vers dels castells de Dosrius fins é una argi* 
laga y un pi que hi ha unas fítas de pedra aficadas, se pose un 
molló y després prenent dreta via, é ma dreta à un puig vers 
dita part del terme del castell de Dosrius que al cap de munt 
de dit puig hi ha tres pins en mitg de las pedras ó rocas que 
allí son y aquest puig es en mitg de altres dos puigs al del 
mÍTg SC pose un molló en dit lloch dels tres pins, y dit puig 
se anomena Comudellaé (^Cornudellas?) y després à mitg de 
dit Puïgf ques dita Argilaga, y al mitj del altre puig que son 
diïs tres pins, perquè hi ha gran distancia se pose un molló à 
cada mitg anant sempre dret camí així dividint que vers po- 
nent y vers mitx dia que esté vers lo Castell de St. Vicens, sia 
del lerme del Castell de St. Vicens y vers Orient sia de Mata- 
ró y després partint de dit Puig de dits tres Pins y devaliant 
per dit Puig y anant per las crestas ó alturas dels Puigs, y 
anant dret camí de Puig ó Puig que vellant ayguas vessants 
de sà, y de llà vers la part dels termens de dit Castell de Dos- 
rius fins al lloch ahont comensan los termens dels Castells de 
Dosrius, y de St. Vicens; só es en lo puig, de puig de Martí 
sota uns mar^^es sia un molló per divisió de dits termens de 
Mataró y de St. Vicens, que hi ha pedras aficadas que divi- 
deixen los honors, que tenen los homens de Mataró y de Sant 
Vicens, així que ayguas vassants vers lo Castell de Mataró, 
sia de Mataró; y ayguas vassants vers lo Castell de St. Vicens 
sia de St. Vicens. 

Digitized by 






LA ic».s».cc.o D. Sant Vicens, s' origina a« los q., ,,ei.anta- 
í-W" /// —Reg. g tj, fol. 144. J 

Pdteat univcrsis. Quod Nos Petrus, d« gràcia Rtx Are-> eic. dudun, eo qu.a nís prop«r .ucr- 

Zr'" ""^ " u"'""" '""•= *^=«''" C-"^»- vig.„.em ud 
quam nos opportebat pcccum-am undique procuraré qua pro- 

v.derepossen,us.Equinbasquis.abani con.inue et VoL- 
r-f H" "^ b "'•'^"^°""'" " ^"'""^'^ " P" ^"i^tendo cona- 
oi T' ?^'=«■^,^^"'^■J"— ^""1 Pubíico ins,rume„,o pre- 
mi*; T "'"-^ ^°''^°-- barchinonenses. iniervenien.e 
.amen ,n vcDd.cione Generale Petro de 
bosco olimscMptoriporcionis donius cuius erant ac 
.un, Casira de sancio Vincencio e. de Vilas,«rio .i.aTi^, a barchínone et suis perpeiuo „,erum in;penam 
omminodam aliam lurisdíccionem, cuiuscumque na.ure aut 
.p.CKy csseni vel fuissen,, qaani e, quod noAabebanl « 
haberc consueveramus ci antecessores nostri habuerant e. h»- 
buere coosueveran. in dicís cas.ris de sanc.o Vinceticio et de 
Ji h t"°' "k P'""'!'"'" '<=^•"i"» ip^orum c. lam in perso- 
.sh.b„antibusm dk.isCasiri.e, parrochusenerminisquam 
nalnscx.ra«e>sseu privaiis, .aa. de «encre milhari, quam 

« , dica Casira. parrochias e, terminos delinquenti- 
os. seu qu, usque m diem dicte vendicionis delinquissea, e, 
ehnqaeren, demceps tam in caminis publicis quam ex.ra 
IU0V.5 modo. cumscumque condicionis, s.atus preheminen- 
LZ Í'**""f."* "«»"«=«'. veJ e.iam undecumqae «sen,, 
ummododcl.queren, seu delinquisscn. i„,us dicta Castra 
.rrochtasei lerminos corundem. fuisse«t pro pane vestri 
»foborum hominuoi e. singulariom personarum. lam de pa- 
«Hcus. quam rustícorum d-ctorum Casirorum de sancto Vin- 
tncio ei de Vila.sario, p:irrochiarum et lerminorum corun- 



dem, tanquam honorem Regii diadematís affecEancium hu- 
militer suppücaium Illustre Rcgine Alioaorc Carissfme con* 
soni ac general i procürairici, ci locum tenenti nostre, qtiod 
dicta m jurisdiccionem dicto Petrode bosco, ut premittiturven- 
ditam redimere. et ad Regiam Coronam, cognícíonem, fò- 
rum, et dominíum perpetuum reducerc^ adunire, et agregaré 
perpetuo digïiaretur, potíssíme cum vosofTeretis eidcm, per 
dicta reden•'rpcíone fienda, solvere de vestro proprío preciutn 
superíiis expressatum^ non obstante, qtiod alüs essetís debí- 
tis et oneribusonerati, usquc dictasprobos bomines etsïngu- 
la res personas, vel maiorcm v estri paríem» seu quia p resol vis- 
»e, dicte Regine duodecím mille solides precii stipradictos Eí 
ipsam .Regiíiam Uï procuratricem et generalem locum tenen- 
tem nostram» pre dicto si bi per vos aoluto si ve tradiío precio, 
lüísse ei redemfsse a dicto Peiro de bosco» predictum mertjm 
imperium, et predictam quarum jurisdiccionem omnimo- 
dam cum suis juríbus universís, prout largíus per nos fue- 
ranteidem vendíta, ut prefcrtür* Ei nichilhominus factis iui- 
cione et redempcíone prcdíciis, dictam Reginam, nomine 
nosiro jamdícto, predictum mcrum imperium, ei predictam 
ojnnimodam aliam jurisdiccionem cuiuscumque nomine aiii 
speciey cum exercí ei o eiusdcm, per nos ui preferiu r vendí- 
lum, et venditam dicto Peiro de bosco, et ab eodctn rcdemp* 
tum, et redempiam, cumque omníbus et síngulís fruclibus, 
cmolumentis jiiríbus et pertinenciis suis quibuscumque, que 
tunc vel postea quandocumque dici nomínarí v&l excogitari 
possent quovis modo, nccnon et omnes et quoscumque per- 
sonas, lam in dictis Castris de Sancto Vinccncío et de Viias- 
sarioet terminis ac parrochüs eorundem habítantes quam 
àlias e^traneas seu privaias et tam de gènere mrlítarí quam 
quaslibet àlias, cuiuscumque legis, sexus, status^ gradus vel 
condiciones exisierent intus dicta Castra, parrochias» termi- 
nos delinquenies, seu qui usque tunc deltnqueranf, ei dein - 
ceps delinquerent. tam in caminis publicis, quam extra quo- 
vis tnodo, cuíu&vis condicionis, status, preheminencias, ac 
dignitatis, existerent, vel ettam undecumque, dummoda de^ 
linquerent intus dicta Castra, parrochias et termínos eorun- 
dem adunísse nobis, nostreque Corone et nostrorum in Co* 
míiaiü barchinone succesorum, et pro nobis et eís vicarïo cl 
vícarie Civitattíi barchinone, no^trique et ipsorum foro, d is* 

Digitized by VjOOQIC 



irictui. cognícionl, examini, decisioni, puntcioni et execucio- 
ni, ei etíam nosirí ei nostrorum successorum propio et libero 
d ami nio et possessió ni seu quta adjuncxísse perpetuo et pe- 
nims agregasse, prout hec omaia et singula supradkta In 
quodam privilegio seu publico instrumento índe per diciam 
ReginiTn dicto namine vobís facto per nosque firmata, ac si- 
gillo nnagestaiis nostre sjgilloque dicte Regine in pendenti 
munito, acto in pilacio Regalí barchinone, scílícet per dic- 
tam Regina m XVII de JuMi, et per nos ibfdem XXI I ÏI die 
ipsius meosis Julii, anno a Nativitate dominí MCCCLXIIÏI, 
Regnique nostri XXIX pleníus expressa ntur. Et insïrumento 
per dicta tn Reginam dicto nomine nostro vobis obtentu dic- 
tarum iuicíonis et redempcionis aliquas gracias, pacta et re- 
mi ssiones concessisse, ac fecisse^ ultra privi legíum memora- 
lum. Consideranteíi instrumento, quodsoluto sive tradito dic- 
te Regine, per vos dictam maiorem paríem, seu quam probo- 
rum hominum, et singiilarium personarum predictarum pre- 
lio sopradicio, faciaque dicta redempcione, et obtentis privi- 
legio^ gratïis, et remissionibus prenarratis, ac factïs et susten- 
tis per vos racione predictorum plurimisei diversis dampnis, 
laboribus. sumpiibus, missionibus expensis, et interesse li- 
cei eiiam capitulis pro parte ve^tra sic fiendis et obiinendis 
predicçis iamdicte Regine obiaits contineretur» quod omncs 
persone in dictis parrochÜs habitantes solvereni etcontribue- 
rent in predictrs partem suam, secundum magis et minus* 
Aitamen nonnulle persone inrra limites seu confines Castro- 
rüm ei parrocbíarum predictarum ac dicte )urisdiccíonís po- 
puïate, habitantes, et commoranies coniradíxerunt et recusa- 
runt, et contradicuat penitus et recusant in quantitate pretif, 
et aliis prediciis vobiscuni solvere partem suam, et quod pei-' 
rus £st, vos duxerunt súper hiis hucusque per varios et diu- 
taroos lictium amfractus, maliciasetdtfugia facíendo malicio- 
se pro inde fatígari vos amplioribus dampnís« íaboribus, 
sumptihus, expeusis et missionibus. ac vexari» non obstante 
quod nos súper isio diversas provisiones duxerimus facíen- 
das. Igíiur volentes vos, quí sic fervide pro Servicio utiliíate et 
bofiore nostris, dictum precium, diciosque sumpius, míssío- 
nes, expensas, et interesse solvistis ac dictos labores ac damp- 
na susttuuisti?; servaré ab eisdem indempnes quatenus hec 
dictas àlias persones in hiis solvere seu coutribuere recusan- 

Digitized by ' 




tes tangere dinoscuntur et ne dicte persone videantur como* 
du m de sua malícia reportaré set n osca ni quod sïi decens et 
titile certa redimenda et servanda iura Regia anelare^ ac lotrs 
viribus iusudare ceterosquc subditos nostros ad consimiles 
redempcíonem et conservacioncm fiendas excmplis, gratuiíis 
et laudabilibus animaré» Tenore presentis publrci ínsirumen- 
li firmiter vaiituri per nos et nostros gratis et ei certa scien- 
cia et consulte, prevía deliberacione, dictum merum impe- 
riuin et omnimodam jnrtsdiccionem, cuiuscutnque nature 
sini velspectey prout nobis in dictis personis Inter dictos li- 
mites sives confines dictorum Castrorum de sancto Vincen- 
cio' et de Víiassario, et parrochiarum prediciarum, ac dicte 
jurísdiccionís^ populatts, habitantibos et comorantibus. par^ 
tem suam in predictis solvere ut predicitur reiínentibus ac \n 
bonis ipsarum pertinent, ac peninere possunt et debent con- 
cedimus, damus et assignamus vobis dictis probis homínibus 
et personis, quem et quod per facieadis redempcione et lui- 
cione predictis^ dicium precium dicíosque snmptus, missió- 
nes, expensas et interesse solvisíis, acdictos labores, et damp- 
na susiinuistis ut superius expressarur. Ita quod vos et vestri 
dtctum merum tmperium, lotamque dictam jurisdiccíoneni, 
cum omnibus et sínguHs fructibus, emolunientis, juribus, et 
pertinenciis suís, quibuscumque, proui ea omnia ad predíc- 
lum Petrum de bosco^ vigors prenarrate sibi íacerc vendicio- 
nis pertinebant et pertinere poterant et debebant, et ad noí^ vi- 
gore predicte inde facte luicionis et redempcionis melius e[ 
plenius pertinent et speciant, ac pertinere possunt et debení 
in dictis personis renuentibus vq\ contradicentibus in dictis 
precio, sumptibus, missionibus, expensis, Jnteresse, laboribus 
atque dampnis^ tam vi4elicet jam hucusque solutis, fueris et 
susceptis quam racione vel occasione prediciorum fiendis ei 
sustinendis solvere partem suam et bonis ipsorum quibus- 
cumquéj ac adversus dictas personas, dictaque bona ipsarum 
habeatis, teneatis, possideatis. regatis, colligatis, levetís et pre- 
cipiatis, ac regí, coUigi^ et levari, et precípi, per quem seu 
quos malueritis et ad id elegeriíis facíatis puré líbere et abso- 
lute, ac sjne obstaculo et contradiccione nostri et nostrorutn 
quorumcumque, tantum ei tandiu donec omnes predicte per- 
sone in dictis precio, sumpiibus, missionibus, expensis, intt- 
rcssc, laboribus, et dampnis per vos jain ut permittitur solu- 

Digitized by 




s íacrh €[ sustentis, ac decetero solvendis, ítendis et susti- 
eiidh dcderínt et solverint ac saiisfecerint, ad cognicioncm 
I laxacioncfïi, previo iuramento duorum proborum homi- 
üin per vos vel vestri maiorem et $aniorem partem ad íd 
ligendorum, vobís vel cui loco vestri volueritis panem suam, 
ecuodum magís ei minus integríter et completc, et eciatn do- 
lec ípse persotie solverint, ei satisfacerint vobis vel cui volae- 
itís, jntegriter et complete^omties missíones, expetisas, damp-* 
la Cl inieresse, quas ei quod ultra predtcta, ob culpam maü- 
iatn, necHgenci^m, vel difugía earundein litigandOf seu alio, 
am in fudicio, quam extra judicium fecistis et susiinutstís, 
Lc fecistis, et sustínuísiís per predictis vel alïquo eorundetn. 
Volemcs ac vobis ecíam per specínle pacttitn concedentcs 
)uod vos durantibus concessione. donacione et assi^nocione 
predictis, possíiis, de anno in annum, vel de termino in ler- 
minum, aut de illud lempus, quod vobis videbitur elígerc, 
ponere, ordinare et constituere in baiulum vestrum aliquem 
probum homínem. qucm ad id convocato et congregato inter 
vos gcnerali consilio súper isto ma^is noverítisfore abtum ei- 
que iíi dicto consilio sagionem vel sagiones, semel et plurimes 
eligere.consïituere et ordinare. Quod siquidem baïulus vcster, 
de et cum consilio alicuius idonée furisperiti barchinone, 
per vos vel ipsum baiulum, semel vel plurtmis elígendi, dic- 
lum mcrum imperium, dictamque jurísdiccionem per vobis 
ei nomino vcstro exerceat, ei de eisdem uiatur adversus 
dictas personas cumsvis legis. scxus, status, gradus, vel con- 
dicionis esistant, contradiccntes vel renuentes parlem suam 
solvcre in predictis et bona ipsarum,etde omnibus et sin- 
gulís terminibus et excessibus per Ipsas personas, vel all- 
quam ipsarum, inius dicta Castra, parrochias et terminos» et 
ïam in caminis vel viís publicis, quam extra, qualitercum- 
<\\it l'am commissis, ac decetero committendis inquirat, et 
de omnjbus ci smgulis casts et qu esc i on i bus mot is et moven- 
dis dictas personas^ vel ipsarum sigulares, aui bona ipsarum 
qualiíercumque langentibus cognoscat, ipsasquc casis et 
qüestiones audiat ctidccidat, et ipsarum faciat seu ficri facíat 
execucioncm, necnon delatos de criminibus vel excessibus, 
aut penis corporalibus, vel ad capcionem seu carcerem obli- 
gaïescapiat et captos teneat, seu teneri et custodtri íaciat íR 
lllacapcione, quam ad id magis clegerit forc tuiciorem et ap- 

Digitized by VjOOQIC 




tes tangere dinoscucitur et ne dicte persone victeantur como- 
dum de sua màlicia reportaré set noscant quod slt decens et 
uttle certa redimcnda et servanda iura Regia anelare^ ac totts 
viríbus iusadare ceterosque subdiíos nostres ad consïmiles 
redempcionem et conscrvacionem fiendas exemplis, graiuiíis 
et laudabilíbus animaré, Tenore presentis publíci insirumen* 
ti firmiíer valhuri per nos et nostros gratis et ex certa scten- 
cía et consulie, prèvia deliberaciooe, dictuDi tneruni ïmpe- 
rtum et omnimodatn jurisdiccïoiieTn, cuíuscumque nature 
sint velspeciey prout nobís in dictis personis intcr dictos li- 
mites sives confines dictorum Castrorum de sancto Viíicen- 
cio* et de Vílassarío, ei parrochiarum predíctarum, ac dicte 
jurisdtccionis, populaiis, habiíanübus et comoraniibus^ par- 
tem lüam in predictis solvere i3C predicitur reiinentibus ac ÍQ 
bonís ipsarum pertinent, ac pertinere possunt ec debent con* 
cedimus, damus et assignamus vobis dictis probis homínibus 
et personis, quem et quod per faciendis redempcíone cl lui- 
cíone predictis, dictum precium diciosque sumptus, missió* 
nes, expensas et inieresse solvístis, ac dicios labores, et datnp- 
na susünuistís ut superius expressatur, Ica quod vos et vesirí 
dictum merum imperium, loiamque díctam jurisdiccionem, 
cum omntbus et singulis fructibus^ emolumeiuis, juribus, et 
pertinencifs suis, quibuscumque, prout ea omnia aïl prcdic- 
tum Petrum de bosco, vigors prenarrate sibi facere vendicio* 
nis periínebant et pertinere poierant et debebant, et ad nos vi* 
gore predlcie inde facte luicionis et redempcionis melius et 
plenius pertinent et spectant, ac pertinere possunt et debeni 
in dictis personis renuentibus vel contradicentibus in dictis 
precio, sumptibus, missionibus, expensis, interesse, laboríbus 
aique dampnis, tam videlicet jam hucusque solutis, fueris et 
susceptis quam racione vel occasione predictorum íiendís et 
sustínendis solvere partem suam ei bonis ipsorum quibus- 
cumque, ac adversus dictas personas, dictaque bona ipsarum 
habeatis, tcneatis, possídeatis. regalis, colligatis, levetis etpre- 
cipíaiiSf ac regi, colligi, et levarí, et precipi, per quem seu 
quos malueritis ei ad id elegeritis faclatis puré libere et abso- 
lutCf ac sine obsiaculo et contradiccione no&tri et nostrorum 
quorumcumque, tantuni et tandiu donec omnes predicte per- 
sone in dictis precio, sumptibijs, míssíonibus, expensis, inte- 
resse, íaboribus, et dampnis per vos jam ui permittitur solu- 

Digitized by 



25 r 

li i ía^ris ei susteniis, ac decetero solvendis, fiendïs et sustl- 
Qçttdís dederint et solverlnt ac saiisfecerlnt, ad cogníctonen] 
ei taxacioacm, prevío juramento duorum proborum homi- 
nuín per vos vel vesirí maiorem ei saníorem partcin ad id 
eligendorum, vobïs vel cul toco vestri volueritïs parlem suam, 
sccundtim magis etminus iniegriter et complete, et eciam do- 
nec ipse persone solvçrini, et satisfà ceri ni vobís vel cui voLue- 
riüs, iniegriter ei complete^omnes missfones, expensas, damp- 
ni ec intcresse, quas et quod ultra predicta, ob cu [pam mall' 
dàtB, necligencíam, vel difugia earundem litigando, seu atio, 
tam In judício, quam exira fudtcium fecísiís et sustinuistis, 
ac íecisiis, ei susiínuistís per predictís vel aliquo corundem, 
Volenies ac vobis eciam per specíale pactutn concedentes 
quod vos durantibus conccssione. donacione et assignocione 
predictís» possTiis, de anno in annum, vel de termino in ter- 
mifium, aut de illud lempus, quod vobis vídebirur elfgere, 
ponere. ordínare et coiisihuere in baiulum vestrum aliquem 
probum bominem, quem ad id convocato et congregato ínier 
vos generalí consilio súper isto magísnoveritisfore abiüm ei- 
que iü dicto consilio sagionem ve! sagíones, semel et plurimes 
eligere.constituereet ordinare. Quodsiquidem baiulus vcster, 
de Cl cum consilio aíicuius idonée jurisperiíí barchitione, 
per vos vel ipsum baiulom, semel vel plurímis elígendi, dic- 
lum merum imperíum, dictamque jurísdícctonem per vobis 
et nomino vestro exerceai , et de eisdem utatur adversus 
dictas personas cuiusvis legís. sexus, status* gradus, vel con- 
dicionis eiistant, conirüdicentes vel renuentes parlem suam 
soivcre in prediciis et bona ipsarum, eide omnJbus et sin- 
gulís terminibus et excessjbus per ipsas personas, vel ali-^ 
quam ípsarum^ intus dlcia Castra, parrochias et terminos, et 
tam ín caminis vel viis publicis, quam extra* qualiíercum- 
que jfim commíssis* ac decetero commíttendis inquirai, et 
de onnnibys et singulis casis et questionibus motis et moven- 
dis dicias personas, vel ipsarum sigulares, aut bona ípsarum 
qualitercumque tangentíbus cognoscai, ipsasque casis et 
qüestiones audíai ei;decidat, et ipsarum facial seu fieri faciat 
execucionem, necnon delatos de criminibus vel excessibus^ 
au I peni» corporal ibus, vel ad ca pe i o ne m seu carcerem obli- 
gatescapiat et captos teneat, seu tenen et custodiri faciat in 
illa capcione, quam ad id magis elegerit fore tuicíorem et ap- 

Digitized by 




ta in, et delínquentes condempnet et punlat íllfs penis quibus 
cri min um seu excessiu m enormitas síve qyalitas e%poscebàt. 
ac prout sibi fuerit bene visum, ei per diciís dclínquendbus 
punieíidrs ac per dicti meri ímperri exercicio, farcas et alia 
quamvis instrumenta ad id necessària, erïgat ei ponat, in íllis 
parte síve pariibus, quibus vobis vel eidem fuerít bene visum 
vel de dictis crícninibus seu excessibus, facïat cum dictis de- 
linquentibus vel quibusvis altís loco ipsorum, lUas composi- 
ciones, avinencias. iransacciones, remissiones, absol uciones, 
et difiniciones, quas noverit fore ficndas et ut melius sibi vi- 
debitur faciendum. Necnon de diccts fructibus. em oi u mentis, 
perventíbus et juribus vobís, vel cui loco vestri volueriíís res- 
pondeat iniegríter ei complete, vosque omoes dictos fructüs 
emolumenta, pervenius, et jura^ satisfactis inde salariis, quod 
dictis bafulo íurisperito et sagioni, seu sagionibus pro suisla- 
boribusconstfiueritis et assígnaveriíis penes vos ut vestra pro- 
prta retíneatis, habeatis, ac vestris usibiiset utititatibus appli- 
celis. Ei predicta omnia et singula quod superius vobif casis 
et racionibus predictís concedimus^ mandamus et assignamus 
in dictis personis contradicentibus, vel renuentíbus solvere 
panem suam^ cuiusvis legis, sexus, statu.^, gradus vel condi- 
cionis existant, et bonis ipsarum ei adversus eas et ea, quas et 
quod ad hoc cum presenti summitimus et oblígamus, habea* 
lis, teneatís et possideatis pacírice et quiete, prout ea omnia et 
singula predicto Peiro de bosco, vígore prenarrate, per nos 
inde sibi facte vendicíonís pertinebani, ac periinere poterani, 
et debebani, ac nobrs eciam et nosiris, vel dicto vicario bar- 
chinone, vigore diciarum luicionis ei redempcionis, ac prívi- 
legii superius enarratus pertinerct et pertinere possunt, et 
debent, eï prout melius» plenius, sanius ei utilius dici, scribi 
et intelUgi potesí ad vestri, comodum et bonuro. sanum et 
sincerum, iniellectum. Nec nos vel nostri successores, tul 
officialis nosiris vel ipsorum quicumque, possimus nec pos- 
sint, durante tempore presentis concesionis, donacíonis cl 
assignacionis, vel post, aliquam vel aliquis inquisicionem seu 
inquisicionis proprio moiu» seu ad insianciam alicuius perso- 
ne facere vel fieri facere, contra dictos baiiilios, jurisperítus 
ei sagiones vel aliqne ipsorum, racione oficiorum. quod vi- 
gore presentis concessionis, donacíonis et assignacionis ci*- 
dem duxeritis comitienda, Nec cciara ípsi baiülus, jurispcri• 

Digitized by 




tus, aüt sagïones teneantur per dictis oficiïs assecurare de 
leaendo tabulam, nec si et prout officíales qui utebantur per 
dicto Petro de bosco, vlgore dície per nos sibi facte vendicio- 
ciis íacere tenebaniur. Volumus eciam^ quod predicie renuen- 
íes et contradicenies pcrsone, noti gaudeani, nec gaudere pos- 
?Ínt dictis aliis gracüs et remissíonibus, obteniu dicte iukio- 
nis et redempcionis, vobis at predicitur factfs et concessis, 
tioncc \n predktís omnibus solverint ui prefertur. Et exberi- 
mus predicia omnta et singula, que súper vobis concedimus, 
damus, et assignamus, de jure domínio et posse nostro ac 
dícii vicarii barchinone, eadcmque omnia el singula, in ves- 
trutn, ius, domi ni um, et posse tniíiimus et tratïsferimus irre- 
vocobilíier, pleno iure, ad habendum, lenendum et pacj6ce 
possfdendum^ sibi tamen condicionibus ei reiencioníbus in- 
frascriptis» Et nichilbomrrius cutn presentí donamus, et con- 
cedimus, vobis plenam ei libcram poiesiatem, possesionem^ 
seu quod omnium et síngulorum predictorum, vestra pròpia 
fiOCioriíaiCf et sine faticham, rechísícione nostra el aÜcuius 
dencíe, judicis, aut alius persone Ubere apprehendendi quan- 
documque voluerrtis, et penes vos licíte retinendi. Nos enim 
constítuimus nos ínterim per vobis et nomine vestro ütulo 
precariOj predicta que súper vobis concedimus, damus et 
assignamus possidere, seu quasi do nec vos díctam possessio- 
nem seu quasi apprehenderiíis eorundem, propterea ex causa 
conçessïonis, donacionis, et assÍL;nacionis haberemus, damus, 
concedimus et mandatnus vobis omnia jura et omnes vices, 
voces, raciones et acciones reales et personales, utíks et di- 
rectas, varias sive mixtas, ordinàries et exiraordinarias, et 
dlias ecíam quascumque nobts competenies ei competere de- 
betite!^ ei valentes in prediciis quod vobis* súper concedimus, 
d^mus et assignamui et contra dictas personas contradicen^ 
tes, vel recusa n tes solvere ut prefertur, ac res et bona ípsarum 
qutcumque^ quibus juribus, vicibus, vocibus, racionibus et 
accjoaibus predictis possitis vos ei dictus per vos baiulus elí- 
gendus aut alius seu al i i quem vel quos vol u ericis loco v estrip 
ull ci expcrírij agendOj defendendo, excipiendo, respondendo 
€t replicando, ei omnia alia ei singula faciendo in judicío et 
eitrajudicium quecumque et quemadmodum nos vel dictus 
vicarius barchinone. aut quevis alia persona !oco vel nomine 
nostro, contra dictas personas, res et bona ipsaruna ac alia que 

Digitized by ' 




súper vobh damus ei assignamus facere poteramus ante prc* 
seaiem concessionem, donacíonem et assignacionem^ ac '\n- 
ríum con cessió n em et nunc et postea quandocumque* Nos 
itaquod cotistituimus vos in predtctís que vobis concedimus, 
damus et as$i^namus, ac cedínius vestros dominós, actores et 
procaratores ut in rem vestram propriam^ ad faciendum índe 
sub tamen condicíonibus et retencionibus inferíus declaran- 
Jis vestre libitum voluniatis. Promítienres in nostra bona tide 
Regia ac jurantes perdominum deum et eíus s;incta quator 
Evangelia corporaliter per nos lacía, qgod contra presentem 
concessíonem et assígnacíonem, aui alíquod de súper conten- 
lis vel ínferiuscontinendis, non veniemus^ nec alíquid directe 
vel indirecte hciemus nec Bert per aliqucm vel aliquos facic- 
raus, permittemus, aui conscnïiemus, nec in ebdem vel ali- 
qao Ipsorum vos quibus ipsas concessiones^ donaciones^ et 
assignaciones facimus, nec dictum per vos bdiulum eligen^ 
dum, nec allquas àlias quem sui^ personas loco vestrí pertur- 
babimussea impediemus, aat periurbari, seu impediri facie- 
mus vel permittemus, païam quomodolibet vel occulte de 
jure seu de facto aliquo modo tam vel ectam racione^ imnio 
expresse et ex certa sciencia, renunciamus súper predíctis oni- 
nibus et singuii^ omnibus legibus, juribus, usaticïs, con^titu- 
cionibus, usi bus, consuetudtnibus, priviUgíis, beneficiïs et au- 
xiliïs contra predicia, vel aliquod eorundem nullas literas seu 
provisíones auc mandaia proprio nostro motn, seu faciemus, 
mandabimus, vel fierí mandari seu expedir! faciemus, nec 
cciam permittemus, Quïnïmo voluemus íirmiter et expresse, 
quod si per nos aut quem seu quospïam, loco vïce vel nomi- 
nje nostro, alíquem littcre, provisíones aui mandata propio 
moiu, seu alia conira comenta in huiusmodi instrumento 
vel aliquod ipsorum facte vel facïa fuerint, seu concessa, ca- 
rcant incontinentí ipso facto, quaienus contra contenta in 
instrumento presenti, vel aliquod ipsorum langere viderentur 
viribus et effectu. Quoníam nos eas et ea quo ad boc nunc 
per tunc et tunc uc ck nunc habemus ec haberi volumus de- 
cernioius et [ubemus per cassis, irritis acque vanis. Hanc au- 
tem concessionem, donacionem et assignacionem tantum mo- 
do duraré volumus et valere, donec predicte persone contra 
quas tpsas concessiones, donaciones, et assignaciones vobts 
súper facimus cotitribuerint et solverínr integriter et complcie 

Digitized by 




vobis vel cui loco vesiri volueriíis ad cognicíonem et tacxacio- 
ütm medio juramento díctorum düorum proborum homi- 
num, per vos vel vesiri niÈiíoreníi et saniorem paríem ad jd ut 
predtctum est eli^endorum, partetn suam secundum tnagb et 
minus in dictis precio per vos ut preíatur soluio» ac in dictis 
sumptíbos, mtssionibus, expensis. intcresse, laboribus atque 
dampnis per vos hactenus faciis ei sustentis, et decetero fieti- 
dis et sustinendis, racíone, vjgore^ seu occassione dictarum 
luícioníseE redempclonfs, a dicto Petro^de bo^co ut predici- 
tur íactarum, ac dicti privilegií» dictarumque gractarum et 
recnissíonum per diciam Regínum vel nos obteniu dicie Jui- 
cioois vobis facii et concessi, et hctarum ac eciam concessa- 
runi, et donec eiiam ipse persone i^olverint ei satisfecerínt in- 
tegriteret complete vobis^ vel cu i loco vestri volueríiisomncs 
missiones expeosas dampna et ínteresse quas et que ob cul- 
pitn, maliciam, necligencianif vel difu|;ia earumdem litigan - 
do ^cii aüas, et tamen in judicio quam extra judicium fecistis 
et sustinuisiis ac fecerítis et sustinuerítis per prediciis vel ali- 
quo eoruodem solutis vero ei satisfactis vobis ut prefenurpcr 
dictas personss vel partem ipsjrum iniegriter ei compleie 
omnibus supradktis volumiis, intendimus, ac cum presenti 
retinemus, quod predicte conce5siOfdí>nacïo ei assignació quas 
súper vobis facimus sint eo tunc incontinenti case,irrite atque 
nulïe, et pro cassis irritis ac nullis penitushabeüntur, et pre- 
sentes instrumentum et omnia et singula in eo contenia pe- 
nitus evanescant et dictum merum ïmperiuin, dictamque ju^ 
risdiccio» cum suis juribus uiiíversis ad nos et nostram Coro- 
n&m Regiüm^ ac ad dictum vjcarium barchinone prefacie et 
educantur prout ea omnia et singula metíus et plenius ante 
confeccionem presentis publici instrumenii pertinebani, juxia 
pleniorem seriem et tenorem privilegií, de non separando 
prediciam a dicta nostra Corona auperius enarrati^ cui nihil 
modiset tormis per nos tn hoc instrumento decluratís nolu- 
mus nec intendímus prejudícium alíquid generaria Nos cnim 
cum hoc eodem insirumento quod in partc vicem Epistole 
volutiiijs obiinere mandumus ex certa scíencia lírmíier et ex- 
preüse, ac sub nostre ire et indignacionis incursu dictis perso- 
nis contra quas predictas concessiones, donaciones et assigna. 
ciones súper vobís facimus er cuilibet ipsarum, quod easdem 
conccssiones. donaciones et asslgnaciones, ut superius contí* 



netur^ firmas habenc'o, tenendo et observando, et contra eas 
non veníendo nec faciendo pareani, obcdiant, respondeaot et 
attendant juxia modum supcrius expressatum, vobis in c! de 
otnnibus ei singylis soperius per nos vobis concessis datis et 
assignatís in, et de qaibus, ac proui nobís pererc, obedire, 
rcspondere ei attcndere icnebantur et debebant ante conces- 
sionem habemus instrumenti. Mandamus insuper districte 
precipieodo ínclito et magnifico Infantí Johanní primogeniío 
nostro carissimo nostíorumque Regnorum et tcrrarum gene- 
rali Gubernatori, eíusquc vices gerentíbus ac vicario et sub- 
vicarío Barchinonc, cetcrisque univcrsís et singalis oficialt- 
bus ei subdnis nostris pre5e[iiibus ei futuris, quod omnia et 
singulü in hoc instrumento contenia juxta suï pleniorem se- 
riem teneant firmiter ei observem et non coniraveníani nec 
contravcnire permíitant aÜqua racione, si iram ei indignació- 
iiem nostram cupíunt evitaré. Quinimo vobis quibus predtc- 
tas concessionem, donacioncm et assignacionem supra faci- 
mus, dent et prestent súper predictis habendís, tenendis et 
pjcifice possidendis, auxíiium, consilíum et favorem, si« 
quando, quociens ac prout a vobis vel vestri pro pjrte fue- 
rint requisiíi. Hec igiíur omnia et singula supradicta facímus 
paciscimur et promiítimus et juramus nos dicius Rex vobís 
dictis probis homínibus et síngularibus personïs quibus con^ 
cesstonemi donacionem et assignacionem facimussupradictas, 
necnon et notarío ínfrascrtpto, tanquam publice personc pro 
vobis et aliis etiam personís, quarum intercsse, intererit, vel 
potest seu poierít inieresse à uobis cadem omnia et singula 
recipienti et pucfscenii, ac legiíime siípulanti. Supplcntes et 
tolleutes ac pro sublatis haberi jubentes ex nostra Regali pre- 
heminencia, et ex nostra Regia pleniíudine potesiaiis omnem 
defectum siquis sit, vel emerserit, et omnem impedimenium 
obieccioaem et obstaculum, que de quocumque Jure, foro, 
constitucrone, usu, usatíco, conf^uetudine, seu privilegio pos- 
seni premtssis per nos vobis concessis datis et asstgnaijs, vel 
aliquo ipsorum obítf seu apponi, auï quod illis valeant dero- 
garé Ft demum ut predicia melius observentur, cum hoc 
eodem publico instrumenio. t^andamus dicte Regtne Con- 
sortí nostra, dictoque ínfanii primogenito ei Guhernaiorí 
nostro generali, ut omnia et singula, in hoc insirumenío con- 
tenta juxta sui pleniorem seriem ioudeni, approbent atque 

Digitized by 


rftA^fce;scH bAttRCEàs r can 01 


firment. Quod est actum Barchiaooe scÜiceí in hospicio sive 
patacio dicte domitie Regine bonanad de coíle quod auncu- 
pato, Nona die Januarii, unno a Naitvítate domini MCCCLX 
septimo Regaique dicii domini Regís XXX secundo; visa R, 

Sigoum f Petrí dei gratia Regís Aragónís eic. Qui boc 
laudamos concedimus, Grmamus et juramus. Huícque ins- 
trumento sigillum nostrum apponi jússimas tn pendenti. 

Testis sunc quod presentes fuerunc Johannes exitoítli de 
sala nova oiilcs Icgumqae doctor Reges oficium maiori domí. 
Petrus Guftlelmi cathalacii míles uxerías armorum et Bernar- 
dus de petra pertusia domiceilus dictí domini Regis. 

Signum, Alíonore dei gracía Regine Aragonum etc. Que 
predicta laudamus, approbamus et firmamus in posse íidelis 
scriptoris dictí domini Regí et nosiri Pííri vitalis notaríus in- 
frascrípii hoc de nostro mandaio scríbeniis barcbinone XXII 
die Januarii anno predictoa naiivitate domini MCCCLXVII. 
Est ojchilhominus sigillum nostrum huic instrumento appo- 
ni, íussimus in pendenii, 

Stgnum. Petri vítalis dicti domini Regís scriptoris eiusque 
auctorhate notarius publici per totam terram et dominació- 
nem suatn. Qui predictis ut permititur interfuií eíque sibi fe- 
cít et propria manu clausít. 


Ï465 — Disposició DE Pere IV de Catalunya, Condestable 


MiQL•-FL Sola mo^jo de Montserrat, (Comune 3 Peíri Co- 
mesiabilís, Portugaliw, Purs II. — Registre 14 Iniruso 
JòL 40 J 

Peirus etc. Dilectfs nostris baiuLo et subbaiulo Cívítatis 
Barcbinone et alíis quibus infrascripta pertínere quomodoli- 
bet dtsnocantur, salutem et dílectíonem. Estposuit coram ex- 
ceMencia nostra, humíïíter, dilectus noster frater Míchael So- 
\à Monachis et operaries Monasteríi beaic Maríe de Montese- 
rrato ordínUsancti benedictí. Quod licet ípse retroactis tem- 
poribus provísüs extiterit canonice de Prioratu perpetuo sanc* 
ti Petri de ClaranOi dicit ordinís^ assecuiusque fuerit posse- 

Digitized by VjOOQiI 


ssionem Ulíus, prout constat quodatn publico instrumento de 
aprebení^íone possessionis illius coratn nobis exhibito et os- 
tenso. Verumtamen, prenominatus frater licbael Solà, a 
dícia pos&essíone, eum de facto opprimendo, maletractando, 
et vexando, fuit expulsus, et Prioratus per fratrçm Vincen- 
cium de Castell bell, quondam priorem Monasterii sancti Pe- 
tri de caserris, ad evidentissimam facti oppressionem. Cum- 
que divina lege, et secundum statuta sanctorum patrqm, ac 
juxta usaticum fiaacbinone. Nos, tanquam Rex et prínceps, 
leneamur manutenere oppressum, et ocurrere oppresso, et 
omnino his oppressionibus, que de facto et sine judicio inte- 
runtur, supplkavit, itaquod nobis dictus frater Michael hu- 
niilíter utex nostra per excellenti et speciali regalia eundem 
ipsum in suu pristina possessione permissa manutenere dig- 
nareniur proculpulso, quovis iliatenus impedimento. Nos 
itaquod jura et regiiias exercentes, per observancia divini et 
numani juris ac usaticorum fiarcbínone et Constitutionum 
Cathalonie, vobis et cuílibet vestrum, dicimus, precipimus, 
ei mandamus, scienter et expresse, sub i re et indignacionis 
nostre tncursu ad penam Mille florcnorum auri de bonis sc- 
cuíï agentis exigendam, et nostris inferendam Erariis, quati- 
nus preseniibus lectis, prenominatum frairem Michaelem in 
dicta sua primeira possessione restitutum manuteneatis et de- 
fendatis contra cuntos vim de facto inferentes, et moto quo- 
vis illíciío et de facto occupatore seu detentore. Sed si forte, 
fraicr ludovícus balus, qui dicitur de facto et oppressive de- 
lineïur dictum Prioratum, pretendit raciones aliquas in op- 
positum habere, cur predicta non procedant et illas voluerit 
allegare. prefígatis sibi terminum sex dierum, sicuti nos ha- 
rum sèrie ad cautela preHgimus eum ad omnes et singulos 
actus, üsque ad exitum inclusive, citando, infra quos dictas 
raciones coram nobis aut vicecancellario nostro alleget, et 
illas prosequatur usque ad fínalem exitum inclusive. Cauti 
tacere permissorum contrarium quanto gratia nostra vobis 
cara est, iramque et indignationem, ac dictam penam, cupi- 
tis non incurre, in nostra Civitate Vici, XVII Decembris, an- 
no a nativitate domini Miliesimo Quadringentesimo Sexage- 
simo Quinto. Vilana Vic 

Qigitized by 




1466. — Pere IV de Catalunya, Condestablb de Portugal, 
SE inhibeix de conexer en les qüestions promogudes en lo 
Priorat de Clara y tramet la causa i la cúria eclesiàstica. — 
(Comune 5 Petri Comestabilis Portugalice -^Reg. 16 Intru- 
sa, pars I I, foli i.J 

Petrus etc. Fidelibus nostris Baiulo et Subbaiulo Barcbi- 
none, cefcrisque universis et singuHs officialibus nostris^ et 
aliis ad quem seu quos spectet et presentes nostre littere fue- 
rint quomodolibet presentate, et locuintenentiseorundem,sa- 
lutem et gratiam. Rediit nobis in mentem superíori anno ad 
suppHcationem fratris Michaelis sola Monachi et operaríi Mo- 
nasteríi beaie Marte de Monteserrato nostris patentibus líteris 
vobis mandasse ut eundem fratrem Micl^aelem sola in sua 
possessione Prioratus Sancti Petri de clarano ordinis sancti 
benedictí Barchinonensis diòcesis restitutum manutenerctis, 
et defenderetis contra cuntos, vel si rationesaliquasfrater Lu- 
dovicus balus habere pretenderet illas coram nobis seu dilecto 
Consiliario et Vicecancellario nostro Gaspare Vilana juris 
utriusque doctore allegaturus veniret, ut in dictis nostris lit» 
teris datis Vici die XVII Decembris anni Millesimi CCCCmi 
Sexagesimi quinti ad quas nos referimus plenius continetur. 
Impresentiarum vero pro parte dicti íratris Ludovici balus 
dicti Prioratus prioris fuit coram Maiestati nostra expositum 
querelose. Quod cum ipse iam in civitate Vici coram nobis 
- comparuerit, et de suo iure, titulo ac possessione quam auc- 
torhate ordinària tenet nobis ostenderit, et eo ac dicto fratre 
Michaeie sola auditis in nostro Concilio, deliberatum fuerit 
negocium et causam huiusmodi ad Curiam ecclesiasticam 
pertinere, et nos de eadem minime intromittere debere. Ni- 
chilominus tamen dictus trater Michael sola cum dictis nos- 
tris litteris sujbrepticiis et obrepticiis impetratis conatus fuit et 
conatur dictum fratrem ludovicum balus priorem in suam 
possessione turbare, ac de eadem privaré contra mentem nos- 
tram ac seriem dictarum nostrarum litterarum, ac contra for- 
mam dicte nostre deliberationis et in jacturam dicti fratris 

Digitized by 




Ludovící balus aique detrímenium non parum. Ob quod pro 
ipsius parie fuií eidem Maiestan nostre humil•licr supplka- 
mm, üt pro observationc dictarum Constitutionunij ei eieco" 
lionc dicie nostre delíberaiioniSp ac de congruo et salutari jus- 
liïie remedío infrasçripii sibí providere dignaremur. Nos ha* 
quod consíderantcs quod in nostro concilio deliberatio facía 
exiíiit nos non debere intromíitere de causa ei negocio huius- 
modi, eo quod liiuium ordinaríj et possessionem pacificatïi 
quinqué vel sex annorum dicti prioratiis pars memoraii fra- 
tris hidovici balus in medium attulli, deduiuque, allegaium 
üiulum dicti sola ac possessionem si qui essent mantfesie 
contra juris doctrioum, ímmo tantum dcfacto per non baben. 
lem potestatem processisse: propter quod de his articulis pro 
rebns spiritaalibus seu annexis jus dicere hoc essei contra U- 
bertates ecclesíasticas, coniraque Canonicas sanciones. Eam 
obrem his et aliis attentís dicta supplicdtionc benigne admis- 
sa vobís propterea de certa sciencia et consulto requircndos 
requirentes dicimus et disiricie prectpiendo niandamus ex- 
prcsse, sub nostre ire et índignationis incursu lubque pena 
Milie florenorum auri Aragonum^ quaienus de predictis mi- 
nime vos intromitiatis, sed dictos liiigantes ad Curiara et exa- 
men ecclesiasticum eos remitiatis, ncque permittaiís dictum 
fratrem ludovicum balus in possessíone dicti prioratus^ frac- 
tuum, reddiíuum, et jurium eiusdem turbari, sed eum in 
dicta possessíone in qua nunc est manuteneatts et conservetis, 
manutencri et conservari facíaiis dictis prekalendatís nostris 
lilieris non obsiantibus, aliisque a nobis littcris seu man Jatls 
minime expectatis sive requisttís, dilatíonibus et diffugiisce- 
saniíbus quíbuscumque. Et contrarium non facíatis quavïs 
causa quanio gratia nostra vobis cara esi, iramque et indigna- 
lionem nosiram ac penam predictam cupítis evitaré. Daie in 
Villa Granullariorum die tertio Junii anno a natívitate domi- 
ni MiMesimo CCCCLXVI. ^Vilana vlc. 

Digitized by 




rum Loch, Regis Gallice, 1645 y 16 5o. — Reg, 145 Intru- 
sa, /oi. 1 80.) 

Nos Ludovicus Quta fidelis regius Bernardus Cabanyes 
parrochiae et termini Sancti Jullani de Argentona Vicariae 
Barcinonae^ unus extribus personis ad officium Bajulí dicta 
parrochiae et termini, concessa Ideo coníidentes de fide suf- 
iicientia et legalitate tuis dicti Bernardi Cabanyes pro trien- 
nio quod currere incepit die carnis privií proxime preteriti et 
deinde ad regiam et nostram meram et liberam voluntatem 
tenore presentium de nostra certa scientia deliberate et con- 
sulto dictum Baiuli officium tibi dicto Bernardo Cabanyes 
concedimus committibus et fiducialiter commendamus ita- 
quod tu et alius nemo dictis triennib et legia ac nostra mera 
et libera voluntate durantibus officium Baiuli praeJictum te- 
neas legas et exerceas fideliter legaliter at que bene justiciam 
et jus dicto submissis officio tribuendo quia et regalias regias 
manutenendo deffendendo et provitibus uti decet conservan- 
do^ aliaque omnia et singula taciendo et libere exercendo 
quae ad dictum officium eiusque plenum usum et exercicium 
pertinere quovis modo dignoscatur. Mandantes praeterea per 
praeseatem de eiusdem certa sciencia et auctoritate Cancel•la- 
rio Regenti Cancellariam gerentibusque Vicesgeneralis Gu- 
bernatoris in dictis Principatu et Comitatibus coeterisque. 
Demum universis et singuiis officialibus et subditis regiís in 
eisdem constitutis et constttuendis et signanter juratís consi- 
lio de probis hominibus dictae parrochiae et termini ad incur- 
sum regie indignationis et iram paenaeque mille líbrarum 
Barcbinonensium regiis inferendarum aerariia, quatenus te 
dictum Bernardum Cabanyes et neminem alium dictis trien- 
nio et regia ac nostra mera et libera voluntate durantibus pro 
Bajulo praedtcto teneant, reputent, bonorificent, atque trac- 
tent tibique et jussionibus tuis pareant et obediant, parereque 
et obedire faciant per quos decet subjiciantque oneribus ad 


Digitized by 


26 1 


dictum officíüm spectaniibus ei íllc ad quos spectant in pos- 
sessioneni dícü ofhcii le ponant et immittan! possuümqye et 
imtïiissum manuteneant et dcffendant viiiliter çonira cünc- 
tos ac. de salario juribus, luctis ei emolumentis praedictis Ín- 
tegre tibi respondeant et faciant per quos deceí pro ui aliïs 
tieri consuetum est. Verütn antequam regimtni et ejtercitío 
dicti submíssis oíEcii jurarc leneans ia posse illius ad quem 
spectct de bene et legaliter de habendo in regímine ipsius 
officii de idofiee asseciirare de teiiendo labulam ei alia facíeti- 
do. Ad quanri juxia cotistíiuciones Caíhaloniae generales tc- 
iiearis et sis strictus. El quod de omnibus composltionïbys 
JeHctrium et remissíoníbus psenarum pecuníarum per te et 
Curism tuam faciendís habebis exiges el recipies pro iure si- 
gitle regíse Cancel•laria^ pertinenii ad rationetn duorum soli- 
dorum Barcinonensium pro qualibet libra eiüsdcm monetaï 
quod que? de proedictis omnibus et singulis íntrohitibus quí 
raiione dicti officii quomodolibeï intra quolibet octïmcsire 
ipsius regim in is tuas per venerí nt íiitra unum tnensem etiam 
consímilem raiionem et compotum reddes. De pecuniis juris 
sigilli ex dicits compositioníbus et remissionibus processií^e ei 
processuris respon dere lenetsris Protonotiírioe Regcnü ei de 
ipsis ac etiam de cxiíu seu disiribütioníbus dictorum iniro- 
hituum debiiorum et opportunascauthelas ad hurusmodi ra- 
lionis discutionem necessariam In posse niusiris Magísiri 
Ralionalis domus et cnrlse regia? seu illius ad quem spectei 
ponere et assignaré tenearis el finiio huiusmodi regiminc in- 
tra unum mensemeiiiim consimilem rationcm et compotum 
reddes de bis omnibus si quam post novissimum octimestre 
ad le raiione dícii officii quomodolibei pervenissent quod que 
receptas íntegras et non carn deductíone dempluum facíes 
refundesque quicquid íuerit regiíe curiae refundendum< Et 
quod nihil recipies nisi presenïe curise lua? scriba inirohi- 
tum pro interesse curias scribente ei icsiifficante quod oisi te- 
ceris ex nunc omni salario et commodis dicii officíi re prlvj)* 
tum censemus In cuius etc. Datum in campa coram Illcrda 
die trígesima prima mensis May Anno a Nativitaie Domini 
Millesimo sexcentesimo Quadragesimo septimo Regnocum- 
que Regiorum ac Comiíaioum iamdiciorum quinto, — Lotis 


Digitized by VjOOÇIC 


«Qni ligt confrare 
que prenga candela.» 

No hi ha animal més resolt 

que r esquirol. 
No hi ha bèstia més feixuga 

que la tortuga. 

Ab tot 7 ser barallats, 
V un ab V altre estan lligats. 

Salta y brinca 1' esquirol; 
la tortuga ni 's belluga. 

— Si anar poch é poch ja 'm dol 
cóm vols que segui rte puga? 

No hi ha animal mé^ resolt 
que tú, Esquirol. 

^No hi ha bèstia més feixuga 
que vos, Tortuga. 

Tirant ab pena, à la fi 
ell la porta al peu d' un pí. 

Vol pujarhi V esquirol; 
la tortuga ja remuga. 

— Si íins caminar me dol, 
cóm vols qu* enfílarme puga? 

Digitized by 




No hi ha animal més resolt 
que tú, Esquirol. 

^No hi ha bestía més feixuga 
que vos, Tortuga. 

Sens mirar del altre '1 dany 
vol tirarse ella al estany; 
més s' hi oposa V esquirol; 
dihent à V altra que remuga: 

—Junt ab qui enfonsarse vol, 
cóm vols tú que surar puga? 

—No hi ha animal més resolt 
que tú, Esquirol. 

—No hi ha bèstia més feixuga 
que vos, Tortuga. 

Lo que V esquirol vol fè* 
may ella ho pot trovar bè 
ni may convé al esquirol 
res del qu* ella pensar puga. 

— Qué 't fíguras que vas sol? 

—Ves que 'm diu qui ni *s belluga! 

— No hi ha animal més resolt 
que tú, Esquirol. 

— No hi ha bèstia més feixuga 
que vos, Tortuga. 

Si un poble no té '1 pensar 
d* un altre que U vol domar 
fà '1 sufrir de '1 esquirol 
que '1 Uigan ab la tortuga. 

Catalunya te aquest dol. 
No hi ha qui lliuraria puga? 

Català qu' ets V esquirol: 

Camina sol! 
Si li raça à la tortuga... 

{Llamp se la enduga! 

Digitized by 


i»iyjijp,^w — r- 

* 'rn'tryrrT^ -•' 


Digitized by 


Digitized by 



Es tan viu y arrelat V amor que sento per la terra na- 
varra, ma pàtria, y també per tota la terra euskara que, 
ab estremada repugnància y tan sols per satisfer à pode- 
rosos motius solicitadors de ma voluntat, solch decidir- 
me a sortir de sos confins, semblantme la terra que tre- 
pitjo y r ayre que respiro en altras regions esbarzers y 
miasmas de luctuosíssim desterro. Mes posada la ma so- 
bre M cor y ab bascónica sinceritat manifesto, senyors, y 
declaro que no bé mos ulls s^ esplatjan per la xamosa 
horta de Lleyda y descobren los cims desiguals de las 
heróicas serras manresanas, desde M fons de mon sér sen- 
to una onada de gratitut y fervent entussia*ime que sem- 
bla dirme que no 'm trobo ja fora de ma pàtria, y posa 
en mos trèmols lla bis las paraulas d' En Pere lo Cere- 
moniós; «Jo 't saludo, oh Catalunya, terra poblada de 

Y icóm seria possible que no aletcjés dins de mon 
ànima lo noble afecte de la gratitut? Jamay, mentres vis- 
ca, s' esborrarà de ma memòria lo recort d' aquells jorns 
de tribulació que vegeren cambiarse la dolcíssima y sos- 
pirada pau en assot mes cruel que la guerra quan per tot 

Digitized by 


■'■■^^ir-•v r»/T 


Espanya ressonava atronador lo crit salvatje de Brennus 
y las bayonetas rojas de sanch de germans se clavavan cd 
lo roure de Guernika y las espuelas de generals sortosos 
destrossavan lo llibre s^nt dels nostres Furs! Era la hora 
afrentosa de la liquidació revolucionaria y quatre provin- 
cias espanyolas eran afeixugadas ab las universals cul- 
pas com la cabra levítica ab los pecats d' Israel. Intnóvil 
y desayrada jeya la infelís Euskarria girats los ulls al cel, 
pensant al ohir lo clamoreig del odi y de la enveja que la 
pietat del mon ja era fugida! Mes fou per hostatjarse en 
Catalunya, quin bràs magnànim aixecà à Euskarria de la 
terra sagnanta, sostingué sa decandida testa, rentà sas 
crudels feridas y las curà ab bàlsams adormidors, embol- 
callà son cos, afadigat per la Uuyta y U dolor, en la túni- 
ca del bon Samarità y à cau d' orella de la víctima mor- 
mora ab accent mes dols que M parrupeig de la tórtora: 
tf [Germana, germana meva!» Y feu encare més: redressà 
son cos de gegant y concentrant en son pit V alé indoma- 
ble dels defensors de la legalitat foral, V esperit auster y 
díamantt de Fivaller, de Claris y de Casanova, s' encarà 
ab los vencedors dihéntloshi: «atureuvos, la obra de la 
forsa es inícua. No assessineu lo dret, fentvos indignes 
de la victorià! i> y aqueix crit passà com revifadora alena- 
da sobre las tombas dels que moriren à redós del peno de 
Santa Eulària! Y jo que no he oblidat ni las angoixas ni 
Is consols, ab V entussiasme del primer di& avuy escla- 
mo: ii;Benehida sias, Catalunya, terra de la justicia y de 
la misericòrdia!» 

No hi ha res com V amor, y al dirvos que estimo à 
(^iítalunya, me crech dirho tot. Però no expressaria bé 
mos sentiments, fora servil com V avar quan amaga sa 
riquesa si volgués afogar la manifestació del entussiasme 
que enardeix ma sanch, encativa ma inteligencia y en- 
Uuherna mos ulls per las glorias y grandesas d' esta ilus- 
tre nació catalana. 

jAhont hi ha un poble que sia més privilegiat perla 

Digitized by VjOOQIC 



Providencia? Lo Pirineu li dona la energia, tenacitat y 
forsa de las rassas montanyesas, la mar que banya sas 
hospitalarias costas li porta las civilisacións mediterrà- 
neas amostrantli seguidor viarany, per ahont pugan sas 
naus recórrer la doblada Odisea del comérs y de la guer- 
ra. La naturalesa esquerpa en las montanyas, riallera en 
las planuras, clapejant en las ombrosas vernedas, axecant 
nevadas cimas, sobre valls delitosas, brodant arenas d' 
or ab randa d^ argent tornant la terra cistell de viroladas 
floretas, desperta sa imaginació artística ab tots los con- 
trasts, la tenyeix ab tots los colors, la embauma ab tots 
los perfums, à fí de que tots los estils y genres pugan 
campirhi, desde el delicat idili que U sol daura, fins al 
llegendari drama ovirat à través de la llum esblaymada 
per las esllanegadas boyras pirenàycas. 

L' acorralament de la rassa primitiva en algunas en- 
contradas, son entrevessament ab las invasoras en altres, 
la constant infiltració d' estranyas influencias per las am- 
plas vías del mar y de las planuras occidentals y V am- 
bent natural obrant sobre los elements étnichs son las 
causas que explican lo desenrotllo admirable de la civili- 
sació catalana y M geni realment protéich de Catalunya. 

iQuína diversitat d' aptituts y de tendencias! Lo tremp 
heroich del martre christià en lo piadós Fructuós de Tar- 
ragona, la renuncia de la ciència profana en aras de la 
sagrada y V ardent amor a la caritat en lo gloriós domí- 
nich Ramon de Penyafort, la sàtira roenta de Juvenal 
concentrada en los serventeschs de Bertran del Born, 
únich poeta del mon que ha cantat los horrors de sas 
propias guerras; la alegroya narració bocacciana en Pere 
Joan de Martorell. Un fra Ramon Martí per qui la filolo- 
gfa hebraích-christiana s^ enlayra al predicament de cièn- 
cia perfecta; un Ramon Llull filosoph, poeta, mistich, 
utopista, theosoph, visionari, resum portentós del saber 
de la edat mitja fós al calor del geni personal, inteligen- 
cia é imaginació prócers banyadas per la llum suau de 


Digitized by 



las ideas platónicas; un fra Nicolau Aymerich paladí de 
la rahó positiva y de la puresa religiosa, caràcter aspre y 
apassionat, personificació de la santa intransigència cató* 
lica contra tota mena d' erros; un Roger de Lluria que 
sagelta fíns los peixos del Mediterrani ab las sagnantas 
barras-, un Ramon Sabunde, gegant en quin front reflec- 
teixen las derreras vesllums de la mística mitjeval y las 
celistias del psicologisme cartessià; anell d' or, que lliga 
Us noms de Suso y Tauler als de Pascal y Kant; un Ar- 
nald de Vilanova, metje insigne, sabi filosoph, esperit en- 
ciclopédïch, en qui las ciencias d' observació s^ enllassan 
ab las arts endevinatorias, que junta en un sol home al 
sabi y I' augur, V agrimensor y V alquimista, V esperi- 
nfientador de laboratori y M vident apocalíptich, las nebu- 
lositats del Evangeli Etern y Ms Canons prosàichs del 
esprit laich y rahonador; un Joan Margarit, creador de 
las investigacions históricas y geogràficas sobre la Espan- 
ya primitiva, diplomàtich, polítich y guerrer ilustre, des- 
lliurador de la crudel Enriquez y del malvat Ferran, cap- 
dill del partit realista, quinas mans sagnantas posaren la 
primera pedra de la unió castellana-aragonesa, destinada 
lemps a venir en tornar tomba malehida de las llibertats 
regionals; un Casanova quina ànima pujà al cel dema- 
nant justícia, clamant venjansa, empesa per las flamas 
que abrusan à Barcelona, menys infames que la foguera 
ahont lo butxí de Castella, cremà las senyeras de Cata- 
lunya y las gramallas dels Consellers. Y en la època mo- 
derna lo ciclópich poble d^ enginyers, fabricants é indus- 
trials, que han posat en la cimera del antich paladí cata- 
là, la rojenca fumerola de las fàbricas y engastat entre los 
diamants de la comtal corona los brilladors estels de la 
llum elèctrica. 

D' una part lo polo idealista, los fllosops, los mfs- 
tichs, los poetas, los pintors: frà Joseph de V Esperit 
Sant, Gallissà, Amat, Bisbe Vidal, Vallcendrera, Bal- 
mes, Cornellà^ Verdaguer, Guimerà, Calvet, Fortuny; d' 

Digitized by 



altre banda io polo realista, los poiítichs,los historiadors, 
los metjes, los jurisconsults, los observadors de la natu- 
ralesa: Muntaner, Desclot, Pujades, Dorca, Fontanella, 
Isern, Gimbernat, Bolós... centres abdós que ab ritme 
acompassat, enmenan y atrahuen las caudalosas corrents 
de la historia catalana. Los legisladors redactan lo L/t- 
bre dels Usaifes^ lo del Consolat de Mar^ y discuteixen 
ab seny y gravetat en las lliures y honradas Corts llegant 
à la posteritat, monuments de sabiduría y prudència. 

Aquí los marxantycontan sos beneficis en las Llotjas^ 
i\\\à cantan los trovadors en torn del aymador de la gentü 
lesa y avergonyeixen los cants de las sirenas en la parte« 
nopia cort d' Alfons V; altres jorns, un grapat d' aventu- 
rers épichs, fa tremolar al traydor bizantí y al turch in- 

De tots los Heroismes y grandesas seria exemple esta 
historia, del art de acumular regnes sens restarne lliber- 
tats ne donan compte los conqueridors de Mallorca, Si- 
cilià, Nàpols y Cerdenya, que sempre saberen eontrapo- 
sar à la monarquia absorvent y unificadora de Castella, 
la monarquia federativa, foco solar que espargeixen los 
raigs de la justicia, sobre V aplech de pobles agermanats. 
Qui busque lo prototipo del rey cavaller y popular, pro- 
tector de las franquicias de sa nació, guardador del dret 
de sos vassalls, fomentador dels elements castissos de sa 
gent, assí lo té encarnat en la persona del valerós don 
Jaume, saludat proféticament per V arquebisbe de Tarra- 
gona ab las paraulas Ecce filius meus dilectus^ in quo mi* 
hi bene complacui, creador de las Corts, organisador dels 
municipis, escut del Dret indígena, qual corona de Con- 
queridor texiren los roures de Mallorca y las palmas de 
Valencià, espant de la moresma per sa llansa y llustre de 
las lletras pàtrias, per son Llibre de la Sabiesa y la Cró- 
fiica, tant heróich que vèncer ó morir era sa divisa y tant 
dadivós que regniavn regnes a Castella. Qui dupte entre 
la Ilealtat y la hisenda, evoque la espartana sombra de 

Digitized by 


373 mSCUR» 0B GRA cl AS 

Dalmau de Rocabertí, qui encengué en lo braser de Pe- 
relada inesüngible far de pairioiisme. Los pobles que 
lluytan per sa independència, recorden a Gerona, la ciu- 
tat dels sitis y aquells pera qui 1' hora tremenda del ex- 
ternnini sia arribada, aprenguen a vendre níiolt cara la vi- 
da, en lo batuart de Sant Pere y à salvar lo dret, Ilensant 
a la cara dels vencedors la inmortul protesta de la mar- 
tre Barcelona: Que se sapia Eambé — deyan sos concellers 
— que sent la esclavitut certa y forsosa, en obligació de 
son càrrech, explican, declaran y protestan devant los 
presents^ y com a testimoni als vcniders, de que han exe- 
cutat las derreras exhortacions y esforsos, protestant de 
tots los cnals, runas y desolacions que sobrevingan a nos- 
tra coniuna pàtria, aixís com de la extirpació de tots sos 
honors y privilegis... 

En va rodan tos canons per los desempedrats carrers; 
en va esclatan las bombas, tronan los fusells, s' en'bnzan 
las casas, espurneja V incendi, íiestoman y udoian los 
soldats borbónichs; aquell estrèpit^ aquell remor y terra- 
bastall de la fi de! mon, no lograren apagar lo ressò del 
pregó de la ciutat, que encara sona, vibra y retomba en 
lo cor varonil dels bons catalans- 

Perdonaume, senyors, si recordo en aquesta festa de 
pau y de las bellas Iletras, escenas de sanch y de desola- 
ció que per bé de tots, més valdria no haguessen ocorre- 
gut jamay. Més, desitjós de manifestarvos mos senti- 
ments, me era de! tot impossible amagar, que M mateix 
que las venturas vostras metocan vostres agravisy 'm do- 
len vostras tristesas. Que est amor y ad m ració per Gata* 
lunya, son lo sol títol que puch alegar en mon propi jühí, 
pera no sentirme totalment confós per la alta é inmeres* 
cuda honra que de vosaltres he rebut. Cóm, sinó, m' 
hauria resolt à assentarme entre I ilustre Consistori de 
vostres Jochs Fiorals, que celebra solemnitat culta y pa- 
triòtica, digne per son esperit, de esta rica, esplèndida y 
excelsa ciutat de Barcelona, correspondència gruta de 

Digitized by 





firmes amistades jr en sitio r en bellesa única, que la pa- 
trocinal No ja mèrits personals, exclusivament visibles a 
vostra cortesia y benvolensa, sinó lo que encara ^m dol 
més, ni la inmerescuda representació d' una gran tradició 
literària puch Iluhir; que allà à Navarra, encara que no 
han faltat insignes escriptors, cauhen sas obras sots la ju* 
risdicció de la literatura castellana y fins, sent navarro lo 
mes gran dels prosistas euskars, fora en mi inescusable 
fanfarronada anomenarlo entre 'Is vostres d' universal y 
merescut renom. 

La enèrgica, concisa, flexible, capdal y armoniosa 
llengua catalana se mostra als ulls de tothom rublerta de 
joyas ciselladas per T art més exquisit. Mentres los altres 
idiomas neollatins jeyan entumits y agarrotats per las Ili- 
gaduras de la barbàrie, volava *I vostre ab alas d' àliga 
pel cel purfssim de la Provenza. La rima, eix inestima- 
ble primor de la poesia moderna, embelleix, abans que 
cap altre, à la literatura provenzal. Emperadors, reys, 
prínceps, molts d' ells extrangers, la conreuhan y en sos 
pits abundosos beuhen inspiració Dante y Petrarca. Es 
tant viva la seva acció social, que iguala als plebeus ab 
los nobles: la historia 'ns conserva '1 nom de Matilde de 
Montagnac, que desprecià à quatre prínceps per un sen- 
zill trovador, lo terrible Bertran de Born, que ni en la 
tomba gosà de pau. Vibran las cordas de la fé, de la pà- 
tria y del amor. Los trovadors disfrutan la influencia po- 
lítica; acoblats al entorn de la casa de Tolosa, quan des- 
de '1 Nort devalla una nova irrupció de barbres y fa pre- 
sa en la civilisació del mitjdía, son causa de que mori en 
los infaustes camps de Muret V héroe de las Navas; Mar- 
cabrú entona la Marsellesa de la edat mitja, y al costat de 
la fresca albada que Ms refilets del rossinyol acompanyan 
y )unt à la serena, coronada d' estrellas, xiula com una 
serp lo serventesch implacable, tancant aquest cel mara- 
vellós que enclou dintre d' un arch d' or sembrat de pe- 
dreria à Provenza, Catalunya y Valencià, lo sublim ero- 
tisme d' Ausias March. 

Digitized by 




La llengua catalana^ la llengua en que cantaren Vidal 
de Besalú, Cabestany, Guillénn de Bergada, Jordi de Sant 
Jordi, la que corria ab nerviós, sobri y lluminós estil per 
laB paginas de Muntaner, Desclot, Eximenis y Bernat 
Metje, la que M geni volador de Raínon Llull feu resso- 
nar à Tunis y Sicilià, a Piris y Moscou, com à reyna 
destronada, després de la catàstrofe de 1714, per la pols 
dels cannins T arrossegan plebeus y toscos poctas. Ab tot^ 
la ineíable bondat de Deu, tenia decretat renovar per 
ella lo miracle de Llàtzer, Y ta literatura catalana, evoca- 
da per la Oda d la Pàiria^ d' Aribau, y atreta per las pe- 
netrants y revoltadoras notas del Gayter matinejador, se 
tragué la son de bronzo, va cenyirse la regia corona y 
omplí las ombrosas ribas dei Llobregat, del Ter, del 
Francolí, del Segre y del Besòs, d' esbarts de cantayres 
rossinyols que deixaren al mon sorprès y admirat. Avuy 
aquesta literatura es una esplèndida consrelació que impe- 
ra soberanament en lo cel d' Espanya, perquè, com diu I' 
insigne escriptor montanyés Pereda, a ella pertanyen V 
únich poeta épich espanyol y V únich dramaturg contem* 
porani en quinas tragedias espurneja lo númen soberade 
Shakespeare. Bé voldria citar los noms dels poetas, dels 
dramàtichs, dels noveladors, dels qüentístas, dels escrip* 
tors tots que constituheixen aquest tany y resurrecció glo- 
riosa: però 'm sento sense alé per empendrer aquesta 
enumeració homèrica, Creyeume, senyors; si no salian ei- 
xos noms de ma ploma, los porto guardats en mon car. 

Res que à eix moviment literari s' assemblc presenta 
ma beila y gloriosa terra, ni vosaltres preteneu honraren 
mon nom los mèrits d* una literatura SV haveu dispensat 
r inoblidable y pregonament agrahit benefici d' eïegirme 
entre tots mos conterranis, a fi de personificar vostns 
simpatías per Navarra* Los dos pobles pirenàychs se do- 
nan las mans en aquest instant: al aprecarse se reconeix- 
ien y diuhcn: — Ja avans estiguérem enilassats. — També 
han sigut nostres vostres reys; també poblaren gentadas 

Digitized by 



de vostra rassa nostras vilas y ciutats, y dialectes de vos- 
tra ilengua se parlaren en las corts de nostres reysy 's re* 
dactaren en eilas innombrables documents de nostres ar- 
xius y foren verb poétich de nostres trovadors Guillem 
de Tudela, Joan de Viana y Diego de Valiierra. Invictes 
guerrers navarros regaren ab llur sanch los camps de Ma^ 
llorca combatent a las ordres de don Jaume, Un Corba- 
ran de Leth fou senescal de vostres almogàvers y '1 dege- 
nerat Paleólogoohí ab lo mateix espant P irrííï:^! bascónich 
([ue'l desperta ferro. També se 'ns comana la bo|ería 
èpica de vostras expedicions y férem reverdir a Orient las 
llegendarias proesas de Roger de Flor. Nostras llàgrimas 
y las vostras, alia 's confongueren y barrejaren, al caure 
sobre ía tomba del prímpcep don Carles, com las ayguas 
dels rius catalans y navarros se barrejan y confoneji en 
las corrents del Ebre que portan a Catalunya las besadas 
de Navarra* 

jDeu fassí de la meva estada entre vosaltres anunci de 
fraternitat indisoliible! ]Y si alguna vegada Ms famolenchs 
lleons s' abrahonan a la sanch de vostras barras, que las 
cadenas de nostre escut los empresonen I 

He dit. 


Digitized by 



Digitized by 



Convocatòria. ....,, 27 

Llista de las composicions rebudas . ♦ 33 

Acta lie la festa , . 37 

Discurs del President del Consistori^ D Joan Permanyer y 

Ayats . , , / 4Ï 

àMccnona det Secretari del Consistori, D. Narcís Verdaguer 

Callis 59 

Lo plany de la fulla, de D. Jaume Novellas de Molins. . . 69 

À CurulL de D. Ernest Soler de las Casas . 75 

Cada cosa pel seu temps, de D.^ Dolors Moncerdà de Ma- 
cià., , . 79 

Lo Baiiell dels emigrants, de D. Francesch Ubach y Vin- 
yeta . - < 85 

Primavera trista, de D Francesch Ubach y Vinyeta.. . . 89 

La bandera gremiali de D Bonaventura Bassegoda. ... gS 

Pregó, de D. Víctor Brossa y Sangermén, .,..,. 99 
La Benedicció de I' Auba, de D.» Dolors Moncerdi de Ma- 

dà, , ........ io5 

Lo darrer dia, de D. Martí Genis y Aguilar. .... * i 09 

Digitized by 




Ceguera mortal, de D. Antoni Careta y Vidal 1 13 

Escornalbou^ de D, Joseph Maní y Folgucra. . . , . 119 
Glorificació de la parla catalana, de D. Jaume Pomar y 

Fnsté 123 

Argentona històrica, de D. Francesch Carreras y Candi, , 129 

L' esquirol y la tortuga, de D. Ernest Soler de las Casas , 263 

Discurs de gracias, de D. Arthur Campion 267 


Digitized by 



Digitized by 


Digitized by 


,oc«^ :^".i^ 







Digitized by 


Digitized by 









D. Ramon Picó y Campaiíar, President, 
D. Joseph M.* de Pereda. 

V Joseph Pin y Soler. 

» Pau Font de Rubinat, 

^ Francisco Alió. 

K Narcís Verdaguer y Callis, 

» Ernest Moliné y Brases, Secretari . 



Digitized by 





f Exctn. Sr D. Manuel MiU y Fontanals, President. 

ExcM. Sr. Víctor Balaguer. D, Miquel Victorià Amer. 

D. ttoAQüJW RuBíd Y ÜKS. j^ ). L•luU Pons v Gallarza. 

i » Joan Conada, t d Antoni de Bofarull, Secreiari, 


Dona Marta Mendoza de Vives, 


f Excm. Sr D. Francisco Pcrmanyer y Tuyei^ President, 

+ D. Joaquim Roca y Cornet. ■[■ D. M. Flotats y Comabella. 
f » J. A. Llobet y Vall-Uosera. » Joan Manyé y Flaquer, 
f » Vicens Joaquim Bastús. f » Adolf Blanch, Secreiari, 


t Dona Elissea Lluch de Rubió. 


i D. Lluís Gonzaga de Pons y de Fuster President. 

D. Joaquim Rubió y Ors. f D. Pau Esiorch y Siqués. 

•J-i Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu 

f 9 Lluís Cutchet, p Manel Lasarte, Secretari, 


I Dona Carme de Bú/aru!L 

Digitized by 


ANY 1892 


f D. Joan Ilias y Vidal, President. 

D Mariàh Acmj.ó v Fuster, jD Manel Angelon. 
fi Joscph Coll y Vchí. t p Joscph Llausàs. 

fa Miquel Anton Maní, Ejlcm. Sk, D, VÍctok BALAGUfitt, 



f Dona Maria Josefa Massanes de Gonfale^ 


f D* Brauli Foi, President, 

D, Teüesci Thos y Codiíía, f D. Manel AnglascU. 

t Estem. Sr. D. iManuel Milà y Fon- 
tanals, f >i Joseph Subirana. 
ExcM. Sr. d. Víctor Bat.agu^k. f » Eusscbi Pascual, Secretari. 


Settyora esposa dei Excel•lentíssim Senyor Gobernador Civil 
en representació de • 

5. A. la Sereníssima Sra. Duquesa de Monipensier, 


+ D. Joan Cortada, President, 
D* Celestí Barallat. f D. Gregori Amado Larrosa 

» Miquel Victorià Amer, f » Narcfs Gay, 

f n Antoni Camps y Fabrés. f » Damàs Calvet^ Secretari. 

REYÏÍA de la festa 

Dona Victoria Penya d' Amer. 


t D, Antoni de Bofarull. President. 
7 D Adolf BLAfíCH, D. Francisco Muns. 

« Gekonj Ross£[XÓ. -f jj Damàs Calvet 

f » Lluís Roca y Florejachs, a Víctor Gebhart, Secretari, 


Digitized by 




f D. Pau Valls, President, 

I D. Franciscà Morera. D. Sil vi no Thos y Codina. 

» Teodor Llorente. t> Eduart Vidal y Valenciana, 

» Víctor Gebhardt. f s Robert Robert, Secretari, 


Dona Manela Luna Méndej de Vigo. 


D. Mariak Agdinó y Fuster, President. 

D. Gayeté Vidal y Valencià rto. 7 D. Robert Robert 

» F. Romaní y Puigdenpolas. y » Marian Fonts, 

t» Joaquim Sitjary Bulcegura. n F, Maspons y Labrós, Scrt, 


Dona Dolors Llopart de Muns. 


ExcM. Sr. d, Víctor Balaguer, President, 

D. Jascinto Labaila. D. Frederích Soler. 

» Felip Bertran. ï> Francisco Maspons y Labrós. 

» Felip Jascinto Sala. » F. Miquel Badia, Secretari, 


Donj Carme Mercader 


f D. Adolf Blanch v Cortada, President. 

t D. Eussebi Anglora. D. Joseph Roca y Roca. 

» Joseph Maria Arnau. v Francisco Miquel y Badia. 

Mossèn Jacinto Verdaguïtr, f » Pere de RosseUd, Secretari, 


Dona Mercè Estrada. 

Digitized by 



ANY 1892 ^ 


D, JosKi'H Luuh Poxs Y Gall.ahz*, President. 

f Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Riera y Bkktkan. 

D. Ignasi Ramon Miró. f » Pere de Rosselló, 

it Joseph PQiggarL » Joseph de Palau, Secretari. 


Dotm Franciscà Nanot Renart. 


I D Estanislao Reynah y Rabassa ^ President. 

D. Miquel Victorié Amer. f D, Xavier Llorens y Barba, 

f Vi Joseph d' Argullol y Serra. * Joseph de Palau y Huguet. 

* Rafel Ferrer y Bigné* ^^ Joan Monïscrratj Secretari. 


Oona Antònia SacaneUa de Blanch 


D< Joseph de Letamendi , President. 

jÚ ^^anel Angelon f D. Vicens W. QueroL 

e Félií: Maria Falguera. Mossèn Ferran Sellarés. 

fl Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coroleu, Secretari, 


Dona Maria Ubert, 


D. Geroni Rosselló, President, 

D. Makian Agü*ló y Fusteu. t D, Antoni Camps y Fabrcs. 

f » Lluís Roca y Florejachs. » Joseph Coroleu. 

Eïcnn. Sr. D. Albert dç Quintana. Mossi;^f Jaume Collell, Secret. 


Excma. Sra* Dona Orioía de Quintana y Serra, 

I Digitized by ViiOOQIC 




t D* Pau Valls, President. 

4 D. Francísco Morera, D. Silvino Thos y Codina. 

» Teodor Llorente. 
» Víaor Gebhardt- 

Edüart Vidal y Valendano, 
t » Robert Roben, Secretari, 


Dona Maneta Luna Ménde^ de Vigo, 

D^ MARiAl•t AcurLÓ Y Fuster I President. 

D. Gayetà Vidal y Valeíiciaito, 

ït F, Romaní y Puigdengolas. 

t» Joaquim Sitjar y Bülcegura, 

D. Robert Robert 

\ D Marian Fonis. 

íí F. Maspons y Labrós, Scri, 


Dona Dolors Llopart de Muns. 


EïCM. Sr. D. VÍCTOR Balaguer, Presidenta 

D. Jascinto Labaila. D. Frederígh Soler. 

n Felip Bertran. ** Franctsco Maspons y Labrós 

s Felip Jascinto Sala. n F. Miquel Badía, Secretart. 

KEYNA dí: la í ksta 

* Donjt Carme Mercader. 


f D, Adolf Blanch y Cortada, President. 

f D. Eussebí Anglora, 

» Joseph Maria Arnau. 
MossKN Jacinto Verdaguer. 

D. Joseph Roca y Roca. 
ü Francísco Miquel y Radia. 
V « Pere de Rosselló ♦ Secretaria 


Dona Mercè Estrada. 

Digitized by 


ANY [892 9 


D. Josep H L•L•uh Pons y Gaí.laiuAj President. 

■j Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Ríeua y Bkkthan. 

D. Ignasi Ramoa Miró. f * Pere de Rosselló, 

íi Joseph PQiggarf. » Joseph de Palau, Secretari. 


Dona Fr.irjcisc^ Nanút /íewjr/. 


f D Esíanislao Reynals y Rabassa, President. 

D. Miquel Victorià Amer. f Ü. Xavier Llorens y Barba. 

f » Joseph d* Argüllol y Serra. » Jnseph de Palau y llugucr, 

» Rafel Ferrer y Bígnc, " Joan Moncserrat, Secretari, 


Dona Afí tonia Síicaíteiia de Bïanch 


D. Joseph de Leïamendi , President. 

f D Manel Angelon. f D, Vicens \V. Querol. 

I » Féliï Maria Falguera, Mossèn Ferran Sellarés, 

' * Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coroleu, Secretari, 


Domi Maria Uèert, 


D. Gehoíji Rosselló, President. 

D. Makian Aguiló y Fustek. í- D. Antoni Camps y Fabrés 

f 1 Lluís Roca y Florejachs. y* Joseph Coroleu. 

Eiccm. Sr, D, Albert de Quintana. Mosskn J4Ume Collell, Secret. 


Excma, Sra* Dona Oriola de Quintana y Serra, 

Digitized by 




Eicm. Sr. D. Albert de Quintana, President. 

D, Marian Aguiló y Fuster. D. F. Masferrer y Arqui mbaa 

fp Antoni Camps y Fabrcs, |n Pere Nanot-Renart. 

I j> Joseph Coll y Vehí. » J. Sardà y Lloret^ Secretari 


Dona Antònia Ubach y Gu t ierre ^ , 


f D* Francesc H Pelay Brix^ President. 

i D. Adolf Blanch ¥ Cortada, D Antoni Aulestïa y Pijoan, i 

n Celestí Barallar y Falguera. » Joaquim Fontanals del Casiillo | 

« Joseph Balari y Jovany. » J. Roca y Roca, Secretari | 


Dona Rosa Pigrau, 


f D Lluís Cutchct, President. 

fD. Antoni de Bofarull. D. Enrich Claudi Girbal 

f « D AM AS Calvet. ï> Joseph Roca y Roca 

f í) Pere de Rosselló » J. Blanch y Piera, Secretari. 


f Dona E mil ta Palau ^ Gon^ale^ de Quijano, 


+ Excm. Sr. D. Antoni Ros d' Olano, President. 

f D< Gonzalo ScrracUra -f- D. Andreu Balaguer y Merino. 

7 ft Vicens Boix, n Joseph Blanch y Piera. 

j) Francisco Miquel y Badia, i> J Riera v Bertran, Secretari, 


Dona Josefina Sabater d' Aldavert, 

Digitized by 


ANY 189a ri 


D* JosEPH Lluís Porís v Gallarza^ Presídem. 
7 D, Adolf Blí^nch D. Joseph Coroleu 


a Frapícesch Ubach y Vinyeta. >' Àngel Guimeka, Secretari. 


Excma, Sra. Dona Carme Cendra de Domingo, 


f D. Gonzalo Serraclara, President. 

fD. Damas Calvet. d* Manel Losane 

f » Narcís Roca. r* Joseph Pella y Forgas. 

í* Àngel Guimerà. . w Emili Vilanova, Secretari. 


Dona Teresa de Gas set. 


D. Teodor Llorente, President, 

7 D. Ramon de Siscar D. Conrat Roure. 

9 Joan Sardà. » Àlvar Verdaguer. 

o Emili Vilanova, » Francesch Matheu^ Secretari. 


Dona Ciotiide Paris. 


Mossèn Jascinto Verdaguer j President, 

D. Ramon Picó y Campanar D. Lluís Domènech. 

« Francesch Maiheu. » Jascinto Torres y Reyetó, 

■ jascínto Laporta. « Narcís Oller^ Secretari. 


f litre. Sra. Dona Dolors Caballero de Mercader. 
Comtesa de Bell-lloch. 

ï -. 

Digitized by 




D. Federich Soi kk President. 

fD. Manel Angelon. D. Arthur Gailard, 

ii Joan B Ferrer* » Narcís Oller, 

j* Joseph Feïiu y Codina. f Carles Pi rozzitri, SífT^mri, 


Dorta Àurea Clúvé de Ferrer. 


+ Eicm. Sr, D. Manuel Milà y Fontanals, President 

D JosEPK Lr.tifs PoKs ïGallarza D. Maííun Acucló. 
EitCM S(t D. Víctor Balaguer. j» Carles Pirozzini 
D. Geiioní Rosseej.ü. ■; n Anioní de Bofarulï, Secreícirï, 


Dona Jose/a Salvat d" Otiyós. 


Excm. Sr, D. Manuel Durin y Bas, President . 

jD. Antoni de Bofarull. D. Honorat de Saleta. 

rt Justin Peprati. » Antoni Rubió y Lluch. 

& Joseph Masriera. i> Joserh Franqueja y Gomis 



Dana Irene Archer de Sanromd. 


I D. Vicens Wenceslao Querol, President, 

t D. Marian Maspons y Labrós. D. FranciscoBartrina de Aitcmüs 
jí Joseph M.^ Vallés y Ribot. h Francisco Manel Pau. 
n Joseph Franqueja v GoMts. ^j Joseph Uart. Secretari 


Dona isübel Ló^e^ de Üeli, 

Digitized by 


ANY 1892 4J: 


D. Valentí Almirall President. 

D. Fraocisco Maspons y Labrós iD Pau Bertran y Bros. 
» D. Ramon Picó y Campamak. ' Gayetà Corne-t y iMas. 

B Joseph Ixarï y Morapas. t» Cessar Aupusi Torras, 5eírreh 


Don<ï Rosa Marqués de Uyd, 


Rvnt. Dr. D Jauug: Coixell, President. 

D. Joseph M /* Arnau D. Ramon Aràbia y Solanas. 

Encm. Sr. D. Bernard Torroja. o Ramon Ènrich Bassegoda. 
D. Cessar August Torras. » Pau Sans y Guitart^ Secretari, 


Dona Dolors de Carles de Robert. 


D Marian Aguiló y Fuster, President, 

Lo Baró D* Carles deTourtoulon. D. Àngel Guimerà, 
D Marcelf Meoendez Pelayo. j* Pau Sans y Guitart. 

Mossr.N Jacinto Verdaguer. u Joaquim Ca bot y Rovira ^ Se- 



S. M. Dona Maria Crisiina d' Habshurg-Lorena. 
Reina Regetsta d' Espanya, Comtesa de Barcelona. 


D. Àngel Guimerà, President. 

D. Joan J. Permanyer. D. Joaquirp Botet y Sisó. 

Fidel de Sagarminaga. n Joaquim Cabot y Rovira. 

B Isidre Reventós » Bonaventura Bassegoda, 5^- 



Dona Maria Assumpta Sabé de Brossa, 

Digitized by 




D. Joaquim Rubió r OuSt President. 

D. Maoucl Murguia D Joseph Maria Valls y Vicens. 

a Enrích X. Vidal y Valenciano t Bonavetitara Basseiç^ïda , 
9 Maní Genis y Agaüar. ^ Sebastià Fames, Secretari 


Excma. Sra. Dona L•luisa Goldman de Fastenrath. 


D, Joan Peümanyer, President. 

D. Arthur Campioo. D. Francisco X. TobelU, 

tt Jastinto ToRHES Y Reyetó u Scbasiíà Farnés. 

■ Anton de P^ Campmany* » Narcís Verdaguer y Callis, Se~ 



Dojia Isabel Güell y Lópe^, 

Digitized by 


ANY 1892 iS' 


Excm* Sr. D. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de 1S61. 
D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Maig de 1862. 

ïi Joaquim Rubió y Ors, proclamat ett 3 de Maig iS63. 

fl Marian Aguiló y Fuster, proclamat en fi de Maig de 18C6. 

1» Joseph Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de ï86j 
t" Adolf Blanch y Cortada, proclamat en 3 de Maig de 186S» 
fiï Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86p. 

t» Jaume CoUelt y Bancells, proclamat en 7 de Maig de i8y i , 

1 Thomds Forteza, proclamat en 5 de Maig de iSj3. 

» Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de iS/4 

> Frederich Soler y Kubert, proclamat en 2 de Maig de i 5 75. 

1 Àngel Guimeré, proclamat en 6 de Maig de iSjy. 
f » Damàs CalvtXj prod amat en 3 de Maig de 18 j8. 

Jascinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880, 

• Joseph Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de i883. 
B Ramon Picó y Campamar, proclamat en 3 de Maig de i885. 

t Terenci Thos y Codina^ proclamat en i de Maig de i88j, 
» Joaquim Riera y Bertran, proclamat en j £ de Maig en i8go. 

* Jascinto Torres y Reyetó, proclamat en i r de Maig de iSgo. 
n Joseph Martí y Folguera, proclamat en 8 de Maig de i8g2 



X D-» Isabel de Villamartin , 2 

n Dolors Moncerdi de Macià a 

» D. Marian Aguiló Y FusTBK 4 

Y* Tiiomàs Aguiló, . , . , , * t * . , , t - P * i 

Digitized by 



D. Ferran Agulló. a 

li Miquel Victorià Amer 

^ ExcM Sr. d. Víctor Balaguek. 

D. Francisco BarCrina , 

p Ramon E. Bassegoda . , . . 

+» Pau Bertran y Bros 

f n Adolf Blancü v Cortada - , . • . 4 


f» DauJís Calvet , , jí 

f « Antoni Canrips y Fabrés t 

t Emili Coca. .,., h *,.**..»..* - i 

» Jaume Colleu. ..,,......,*.,. 4 

f j5 Marian Fotiis ........ ^ ,, , ... I 

íí Tmomas Foïiteza. ...,*,..*.,*,, 3 

n JosEPH Frawquesa y GOHl^. 3 

n Mani Gents y Aguilar . . , . , % 

11 Àngel Guímera 4 

>■> JosEPH Martí Folguera. . .... 3 

tí Artur Masríera y Colomer ...♦,, 1 

I» Francesch Matheu y Fornells . , a 

)) Apeles Mestres 3 

" Ramon Masifem ,..,-, j 

A Jaume Noveüas de Molins 1 

» Anicee de Pagès de Puig 1 

H Ramon Picó v Campamar. , 4 

jy JosEPH Lluís Pons y Gallahza 3 

Eicm Sr I) Alberi de Quintana I 

D. Uidro Reventós ..,..,., r 

n JoAQum RiE(iA y Bertran.. ........... 3 

fi Lluís Roca y Florefachs 1 

ïï GcKONi Rosselló, ... .,..,, 3 

fl JoAQUJM Rubi6 y Ors. ......... ^ :■ * 3 

ií FREDKRtcH Soler 4 

» Silvino Thos y Codina ,..-... j 

vy Therencl Thos y CoümA 3 

II Jascínto Torres y Reyetó 3 


" Jascínto Verdaguer. . . , ^ 

Digitized by V:iOOQIC 


ANY 1892 




D.» Maria de BelMIoch 

t» Josefa Massíinés de Gonzakz.. : 

» Victoria Penya d' Amer. . , . . , 

D. Anioai Aulestia y Pijoan 


f D. Joaquim M. Bartrina 

it Ramon E. Bassegoda y Amigó 

ffl Paü Bertran y Bros. , 

-J-» Adoj.f Blanch Cortada ,.,,.., 

fo Antoni de Bofarull 

ïi L'abbé Joseph Bonafont 

fi AntoQi Camps yFabrés 

Lo Cançoner de Miramar 

D, Antoni Careta 

» Francesch Carreras y í la ndf 

n Jaume Cou.ell 

I» Joseph Coroleu 

Srs. Coroleu y Pella, , 

7D. Salvador Estrada . ^ . , . . , 

M Joan B. Ferrer 

í Àlvar Font 

■ Thomas Forteza.. , 

• Joseph Garriga y Lliró 

i Joseph fïart, 

» Víctor Gcbhart 

H Martí Genis y Aguilar , * , 

t» Joan Guiraud. 

» Víctor Lieuïaud. < 

i Joseph Martí v Fot.gorra r 

fl Francísco Masferrer y Arqui mbau. 

i Francesch Matheu y Fornells. . , * 

» Apeles Mestres - 

T Excm. Sr. D. Manuel Milà y Fontanals * 


Digitized by 



D. Antoni Molins y Sircra , i 

» Joan Montserrat y Archs. . , i 

n Lluís B. Nadal ... . , 3 

» Matheu Obrador Bennassar . . , , i 

• Narcís Oller. ...,,.. 1 

» Anicet de Pagès de Puig 2 

» Joseph de Palau y Huguet 1 

» Pere d' Alcàntara Penya t 

» Ramon Picó y Campamar, . ,' 1 

» Jaume Pomar y Fusté , . a 

pï^ » JosBPH Lluís Pons Y Gallabza 1 

y » Joan Pons y Massaveu. 3 

i: . ^ D Joseph Puig y Cadafalch *,....., t 

» Joseph Puig y Cadafalch -Cassímiro Brugués y Escudbr. . 1 

\ . Excm. Sr. D. Afcert de Quintana. i 

D. Jaume Ramon y Vidaies , , . , i 

» Isidro Rcventós . . 3 

> Manel Ribot y Serra ..,,..,,,.,,., 1 

n Joaquim Riera y Bertran 6 

F ' •}- D Lluis Roca y Floréjachs 3 

(_' » Geroni Rosselló.. .......,..,.., r 

•I I) Joaquim Rubió y Ors 4 

> » Salvador Sampere y M iquel 3 

» Frederich Soler 3 

? » Ernest Soler de las Casas 1 

j; Mossèn Joan Segura, Pbre. . . » r 

» Therenci Thos y Coiïina. .,,.,..,..,.. 3 

D Jascinto Torres Y Re VETÓ % 

» Francesch Ubach Y Vínveta . , ir 

Mossèn Jascinto Verdaguer. ' , 4 

D. Eduart Vidal y Valenciano 1 

« Gayetà Vidal y Valenciano. 3 

» Emili Vilanova. 3 



Digitized by 


ANY 1892 19 




D.=* Marfa de Bell-lloch, ...*-..»...,,. 1 

Dolors Moncerdd 7 

» Victoria Penya d* Amer . ♦ 6 

Mme. Rosa Anaïs de Roumaníllc . . * . r 

TD. Thomàs Aguiló. . . i 

1 Ferran Agulló y Vidal 4 

ï) Miquel Victorià Amer .,.,*, i 

ü Víctor Amor * , , . . i 

7 u Joseph d' Argullol y Serra i 

B Antoni Aulesiia y Pijoan t 

EicM. Sft. D. VfcTOK Balaguer. ,.,....'..». 3 

i Bonaventura Bassegoda 1 

D Ramon E, Bassegoda y Amigo * , , 4 

fi Pau Bertran y Bros. . , , . i 

71 Adolp Blanch y Cortada a 

t" Antoni de Bofarull 8 

ó Antoni Bori y Fontestà 1 

ftt Fhancesch Pelay Brïz . , ^ . , 3 

» Víctor Brossa y Sangerman f 

71) Dauís Calvet . * • , 5 

7 J5 Antoni Camps y Fabrcs. .,...«.. , . , 8 

» Antoni Careta y Vidal i 

tu Francisco Casas y Amigo. 4 

n Enrich Castelnau i 

CdeM ,.,...,.. I 

Lo Cançoner de Vilatort i 

D. Eraili Coca y CoUado, S 

I» Jaijme Collell V Bancells. . , t 

w Joscph Coroleu é Inglada. z 

» Miquel Costa y Llobera 1 

f» Pere Gourtais i 

1 Lluis Charrasse, . . . 1 

i:* Sabador Estrada i 

Unfaéri de Muntanya » r 

D. Bartomeu Ferré y Perelló a 

JB Marian Fonts. 5 

Digitized by 





fD. Guillem Forteza. - * i 

» ThomAs Fobte^a 1 

fi JosrpH Franquesa y Gomis, , . . , , 5 

ï» Joseph Franquei y Serra . * i 

n Arthur Gallard ,..,.*-., a 

T> Martf Genis y Aguilar. , « < . > i 

» Salvador GeDÍs .,.*...,.. t 

» Ange:l GuiUEHÀ I 

i*» Joan Guiraud .,.*., i 

Jordi . , . , 3 

D. Mane! Lasartc, - . - i 

v> Gflbr el IJebrés y Quintana. [ 

» Teodor Llorente * i 

I Joseph Martí y Folgubha. i6 

* Ramon Masifcm , . i 

B Arthur Masriera y Colomer , 4 

ja FrancQSch Maiheu y Fornells , . . . 4 

t Gabriel Maura r 

j* Apeles Mestres . . , 3 

ii Antoni Molins y Sirera 2 

» Joan Monné , r 

Armengol de Montsech i 

D. Joan Montserrat y Archs i 

n Francisco Muns, , , 2 

7 nPere Nanot Renart. - - 1 

s UuÍ5 B. Nadal i 

u Joan Nebot y Casas .... 3 

»t Jaume Novellas de Molins i 

i^ Matheu Obrador y Bennassar. , < , , a 

M Anicet de Pagès de Puig. .,,.,....,,. 7 

;> Pere d* AlcsSntara Penya y Nicolau , i 

Pere Pi y Parera , 4 

D, Ramon Picó y Gampamak. ♦ . . fi 

70 Felip Pirozzini y Martí ,,..., 3 

-5-n Fclix Pizcueta .,,,., % 

I Claudi Planas y Font. , . ♦ . 1 

n Joan Planas y Fdiu . , . a 

a Caries Pont de Ginebrçda,. ,,*.♦,»,.», 1 

» Joseph Lluís Pons y Gallaria. 7 

I» Joan Pons y Massaveu, , 1 

Eicm Sr. D. Albert de Quintana - . 1 

Dr, Frederich Rahola. , i 

B Isidro Reveniós y Amïguet _ J 

à Manuel Ribot y Serra. . , 2 

D JoAQUJM Riera Y Bektram 12 

Digitized by V:iOOQIC 

aKY 1892 2ï 

fD. Lluís Roca y Florejachs 4 

a Joseph Roca y Roca ,.,.*,., a 

4 Jqaquiu Rubió y Ors. ... t 

» Frkderich Soler 5 

» Ernest Soler de las Casas .... ....... i 

E.T,deM . , , . , z 

tD. Joseph Taronjí y Cortés 1 

• Thkrknci Thos Y Codina *-.,.. 4 

n Jasciwto Torbes y Reyktó. 4 

n Sebastià Trullol y Plana. . . . * . , . . , . 1 

p Fhancfsch Ubacb y Vtnveta 16 

r* Agustí Valls y Vicens ,....*. 5 

» Pere Amoni Ventalló a 

* Jascinto Verdaguer. , . , ^ 4 

7D. Joseph Verdú ,,.*.,.., 1 

fl GayetS Vidal y Vaienciano. i 

í Pere Ramon Vidal a 

» Miquel Zavaicta. .,.,.,, i 

Anònims , 1 3 


Excm Ajuntament de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Eicoia. Diputació provincial de Gerona 

Eicma, Diputació provincial de Tarragoní'l. 

Excma- Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de las Balears. 

£:tcnia. Diputació provincial d' Atacant. 

M« 1. Sr. Rector d' esta Universitat. 

M, I, Sr. President de la Acadèmia de la Llengua Catalana 

M. !. Sr. President de la Acadèmia de Bonàs Lletras. 

Los Mestres f,n Gay Sarer. 

Digitized by 



M > 1 








Sr, Comte de Bell lloch. 

D Fussebi Güell. 

ji Marqués de Castellbell. 

Sr* Marqués de Comillas 

D. Manuel FarguelL 

D. Ferran Puig, 



Abella y Cirera, Pere, 

Bach de Portoli, Antoni, 

Aguiló, riàcit 

BagunyS, Jaume. 

Alcayde, Francisco de P. 

Balaguer y Merino, Jaume. 

Aldavert, Pere. 

Balaguer) Torner, Andreu, ! 

Aldrich, Albert. 

BaUnsó, Llorens, ' 

Aleu, AïiEoni de P. 

Balari, Joseph. j 

Alió, Francisco 

Ballver, Jaume. 

AlfRirall, Joan. 

Baixeras, Ignasi. í 

Alsina, Ferrdn. 

Barallat, Celestí, 

Amai, Gervasi. 

Bardera, Joseph, 1 

Amígó de Cabo, Pere. 

Bardera, Ramon, 

Andreu y Serra, Ramon, 

BartoH, Joan. 

Arno y Maristany, Pere. 

Bartrina, Franctsco. 

Arissó, Lluïs 

Bas, Angel, 

Arolas, Jaume, 

Bassegoda^ Bonaventura 

Arteman, Miquel. 

Bassols y Prim, Joan. ' 

Arús y Boada, Alfons. 

Basté y Ferrer, Andreu. 

Arrau y Miquel, Cassimir. 

Batlle, Llorens. 

Aulésiia, Antoni, 

Batlló, Enrich. 

Auge, Miquel. 

Batlló, Frederich, 


Digitized by ViiOOQIC 


ANY i8g2 


Berrran, Felip. 
Bertran y Rubío^ Eduart. 
Blanch y Mora, Joan. 
Blanch y Piera, Joseph. 
Blanch y Romaní, Joseph. 
Bonay, Frcdcrich. 
Bordas. Frcdcrich. 
Borràs, Valentí, 
Boter, Francesch de 
Bou, Jaume. 
BoiiQ, Jaume. 
Bolci y Artigas, Pere. 
Broci, Guillem M.^ de 
Brossa y San^erman, Víctor. 
Bulbena, Arthur. 
Bulbena y TusclK Antoni. 
Caballé, Joan. 
Cabot y Rorira, Joaquim. 
Camarasa, Esteve. 
Camin» AWar M.^ de 
Campmany, Antoni de P, 
Camprodon Joan. 
Canals^ Emili. 
Canyellas. Joseph 
Capdevila, Milian de )a C. 
(JapcUa, Bonaventura 
Capella, Timoieu. 
Cardellachf Carles* 
Carles, Emili. 

Carreras y Candi, Francisco. 
Carreras^ Joseph. 
Casades, MiqueL 
Casas y Font, Enricb. 
Casas y Font, Francesch, 
Casas y Rubio). Melcior. 
Cascsnte, Joseph. 
Castellet y Samsó, Joseph. 
Castellvell, Jaume. 
Cavarocas, Florencí, 
Cevallos, Ignasi de 
Civil, Pere. 
Cirera, Joseph M. 
Clapers y Berenguer, Joseph. 
Coll, Lluís. 

Coll y Escofet, Pere. 
Collasso, Enrich. 
Colom, Gabrieï, 
Colomer y Coll, Francisco. 
Comas, Enrich- 
Comas, Ramon. 
Cortada, Gonzalo. 
Costa y Camp, Francisco. 
Cuadras, Manuel. 
Cuadras y Feliu, Antoni. 
Cutxet, Telm. 
Danès, Joseph. 
Daniel, Eussebi. 
DelaSi Ferran de 
Domènech, Eduart. 
Domènech, Llu is. 
Durín^ Joaquim. 
Duran y B^s, Manuel. 
Durin y Folgucra, Modest. 
Duran y Ventosa, Ramon. 
Elías y Dou, Esteve. 
Escuder, Manuel, 
Escubós, Albert. 
Esquirol y Camaló, Miquel, 
Estalella^ Arthur. 
Estanyol, Joseph 
Fàbrega y Cortés, Magí. 
Fàbregas, Anton M.* 
Fàbregas, Francisco. 
Falguera, Fèlix M.^ 
Ferrer y Graner, AngeU 
Ferrer y Vidal, Joseph* 
Fina yGirbau, Eussebi. 
Fiíer é Inglés, Joseph. 
Figueras^ Francisco de P 
Flos y Calcat, Francisco. 
Folguera y Durin, Manueí 
Fonolleda, Jaume. 
Font, Joan. 
Font, Pau, 
Font, Víctor, , 

Fontanals^ Manuel, 
Formiguera, Emili. 
ForapUs, Ramon, 


Digitized by 



Franquet y Cortada, Enrich. 
Freiïas y Fretias, Joan, 
Fulla, Francisco. 
Fuster y Domingo, Narcís. 
Galí, Pau 
Gallart, Arthur. 
Gassol y MïUé, Joseph. 
GatLus y Duran, Just. 
Gay. Joaquim. 
Gazza, Alfred. 
Gibert y Riera, Eduart. 
Giraït, Manuel, 
Giralt, Modest. 
Girona, Ignasi, 
Gispert) ManueL 
Gorchs, Ccferí. 
Grifell, Pere. 
Guilcra, Jaume. 
Hita y Morros, Felip de 
Hitai Felip Miquel de. 
Hill y Feliu, Jaume, 
fïtibcrt, Eduart. 
Lacambra, Joan 
Lorenzale, Ricart 
Llacuna, Esteve. 
Llagostera, Llufs. 
LlavalIoU, Teodor. 
Lleó, Modest 
Lligé, Joan. 
Llopist, Baldomero. 
Llopis, Manuel. 
Llorens Jaume 
Llorens y Riu, Francisco 
ÍJorens y Riu, Joseph, 
Macii, Eussebi, 
Malagrida, Alfons 
Maluqucr y Viladot, Joan. 
Mallofrc, Joseph. 
Manonville, Joseph, 
Marlés, Gunnersindo, 
Marïstany, Agustí. 
Marqués, Manuel. 
Marull, Francisco. 
Marsillach, Joaquim. 

Martí, Julià 

Martí y Sagristi, Miquel. 

Martorell, Bernardi. 

Martorell, Joseph. 

Mas y Ramis, Domingo. 

Maspons, Francisco. 

Masricra, Frederich 

Masriera, Joseph. 

Masó, Fèlix G 

Masó y Torrents, Jaume. 

Matas y Burgués, MiqucU 

Matas y Picanyol, Joseph 

Matheu, Emiíi. 

Maïheu y Fornells, Francesch, 

Matheu y Fornells^Joaquím. 

Milà, Tomàs A 

Mi llet, Joan. 

Millet y Millet, Jaunic. 

Miquel y Badia^ Francisco. 

Miquelerena. Pclay de. 

Mirabent, Joseph. 

Miret y Serra, Joan. 

Mitjans, Juli. 

Moliné, Ernest. 

Molins y Sirera, Antoni. 

Monclús, Joseph, 

Montserrat, Joan, 

Moragas y Barret, Franccsch 

Montanyola, Pere. 

Mundi y Giró, Jaume. 

Muntadas, Bernat 

Nicolau, Joaquim. 

Noguera y Vila, Llufs, 

Nogués y Polo, Lluís* 

Nogués y Taulec, Jaume. 

Novellas de Molins. Jaunnc. 

Obradors, Sebastià. 

Oller, Narcís. 

Orriols, Joan B, 

Palau Goníalez, Pere 

Paplrer y Portabella, C»rles. 

Parés, Eduart. 

Pascual, Anton. 

Pascual y Nin, Joan- 

Digitized by 


ANY |8q2 

Pdla, Joseph. 
Peres, Ramon D. 
Permanyer, Joan. 
Perpinyà, Ferran. 
Perpinyà, Joan. 
Pf, Enrich. 
Pigrau, Carles. 
Pin y Soler, Joseph, 
Pirozzinij Carles. 
Pla y Soler, Majf. 
Planella, MacarL 
Pol y Baralt, Joaquim de 
Pons y Massaveu, Joan. 
Porcar y TÍó, Manuel 
Porta, Oscar. 
Prai deia Riba, Enrích. 
Prim Miquel 

Puig y Cadafalch, Joseph. 
Puig j Mauri, Ferrdn. 
Puigsanper, Frederich. 
Puig y Vilís, Narcís. 
Puigpiqué, Francisco. 
Puigventós. Jaume. 
Quintana, Sixi. 
Ravell, Rafel. 
Recanyo, Anton, 
Renaud-Germain, Emili* 
Reventós, Joseph. 
Revcntós, Isidro. 
Re ventós y Jener, Joseph 
Riba y Lledó, Francisco. 
Ribalta, Miquel. 
Ribas y Fargas, Joseph. 
Ribas y Serra, Joseph. 
Ribot y Climent, Francisco. 
Ribot y Serra, ManueL 
Ricart F. de Córdoba, Felip. 
Ricart y Caralt, Ramon, 
Riera, Enrích. 
Riera y Penosa^ Jaume. 
Riera y Rubió, Emilí» 
Rifiy Munt Joseph. 
í^igualE, Tomàs de A, 
Riqaer, Alexandre. 

Riu, Sebastià. 

Rius, Leopold, 

Ribera, Joaquim. 

Robert, Agustí. 

RocBi Joseph M.^ 

Roca y Sans, RamoPÉ 

Rocafort^ AngeL 

Rocamora, Manuel, t 

Rogent^ Elías. 

Roger I Martí. 

Roger, Miquel. 

Roig, Jaume* 

Roig y Punyet, Josephn 

Roig y Cors, Joan. 

Romanyà, Francisco. 

Rovira, Joan. 

Sagní er, Ricart, 

Sala, Pere. 

Salvat Xivixell, Francisco. 

Sandíumenje, Magí. 

Sanromi, Domingo. 

Sans, Ramon. 

Sans y Guitart, Pau. 

Santaló, Pere. 

Sardi. Joan, 

Seix, Jaume. 

Selva y Rubió, Emilíp 

Senties, Miquel. 

Serra, Jaume. 

Serra y Bo ni oi, Joseph. 

Serra y Torroella, Pere. 

Serra, César, 

Serra y Sulé, Joan- 

Serrahima, Maurici. 

Serrallés, Pere. 

Sert, Domingo. 

Solà, Baldomero. 

SorianOj Ramon, 

Sunyol, Anton. 

Sunyol, Marcelí. 

Sunyol y Botey, Esteve, 

Tarrd. Emili 

Tayà, Joseph, 

Tintorer, Francisco M, 

Digitized by 




Tintorer^ Joaquim M. 

Tintorer, Lluís M. 

Tintorer^ Rafel. 

Thoraàs Arelí. 

Thomàs y Bigas, Joseph. 

Tobella» Francisco X. 

Torent, Lluís. 

Toreat, Rafel- 

Toldrà, Aagcl 

Tombadella, ManueL 

Torras, César A. 

Torres y Vilaró, Ramir, 

Torrescassana, Hermenegïldo 

Trilla, Vifred. 

Tusqucts^ Joan. 

Ubach y Vinyeta, Joseph. 

Urgellés de Tovar^ Agustí, 

Valls, Agustí. 

Valls, Timoteo. 

Valls y Pa 11 c rol a, Joaquim. 

Valls y Vicens^ Joseph M," 
Valls y Vicens, Agustí. 
Vallés y Ribot, Joseph M.» 
Verdaguer, AWar. 
Verdaguer y Callis, Narcís. 
Verdú y Puigjaner, Manuel, 
Vergés, Francisco de P, 
Vergés, Pere Nolasch, 
Viadcr, Lluís. 
Vidal, Enrich X. 
Vidal, Lluís Marian 
Vidal, Maurici. 
Vila, Andreu. 
Vilanova^ Emili. 
'Vilumara, Ricart. 
Vives, Alfred. 
Vtza y Martí, Joan. 
Wtrd, Benjamí. 
Ximeno, Joseph. 
Yxart, Joseph. 


Ger ona. 
Ferrer, Joan B, 

Sant Celoni. 
Draper, Miquel. 

La Garriga. 
Rossellój Joseph de 

Ramon y Vidaies, Jaume. 

Digitized by 






Als experts trovadors y honorables escriptors de Ca- 
talunya y de toïs los antichs comtats y real mes ahont la 
nostra llengua es parlada ó coneguda, los VII Mantcne- 
dors del Cousisiori dels Jochs Florals de Barcelona en 
P any xxxtv de llur restauració, salut* 

A fi de donar bon cumpliment à la honrosa comanda 
que 1 respectable Cos dVAd junts nos feu lo dia lo de 
Desiembre del any prop-paasat^ vos convidem à pendre 
part en los Jochs Florals d' enguany que, en conformitat 
als Estatuts y bonàs costo ms establertas, se regiran per 
lo següent: 


Lo primer diumenge de Maig, que s' escau enguany 
al dia I, se celebrarà la poètica festa, en la que seran 
ad)udicats als autors de las tres mellors pocsías que hi 
obten, los ires premis ordinaris que ofereix cada any P 


E:tcm* Ajuntament de Barceiona, protector y ja de temps 
antich aymador de la Gaya Ciència, 

Lo primer premi, qu' es una Englantina d or^ serà 
donat al autor de la mellor poesia sobre fets hisiórichs ó 
gestas gloriosas de Catalunya, ó bé sobre usatges y cos- 
tums de nostra benvolguda terra, essent preferida en 
igualtat de mèrit la escrita en forma de romans à lle- 

De la segona joya, la Viola d or y d' argent^ se *ti 
farà enirega al autor de la mellor poesia lírica, religiosa 
ó morat. 

Lo tercer premi, anomenat d' honor f coríesía^ con* 
sisient en una Flor natural^ s' adjudicarà a, la mellor 
composició en vers sobre un tema que 's deixa al bon 
gust y criteri del autor. Seguint la belía costum d* ancich 
establerta, lo poeta qui obtinga aquest premi deurà ferne 
present à la dama de sa elecció, la qual, proclamada 
Repm de la festa^ cntregara desde son seti presidencial 
tots los altres premis als guanyadors. 

De més a més lo Consistori ha rebut per adjudicar en 
la mateixa festa los següents 


Un objecte d' art, ofrena del Excm. é Ilm. Sr. Bisbe 
de Barcelona, que s' adjudicarà «a la mellor composició 
en prosa que referesca lo brillant período histórich que 
determina T establiment definitiu dels Comtes de Barce- 
lona en r antich palau dels Bisbes de la mateixa ciutat y 
la iraslació dels prelats barcelonins al lloch que avuy los 
hi serveix de morada, >» 

Una placa d' argent, ofrena de la Lliga de Catalunya, 

Digitized by 


ANY ï8^2 


que s* adjudicarà al autor de la mellor biografia d' algun 
important personatje polftich català dels segles xiv óxv. 

Un objecte d' art que ofereix !a Excma. Diputació de 
Alacani, al meltor romans basat en un fet gloriós de la 
historia d* Aragó. 

Un objecte íf art, ofert per lo Centre Català de Sa- 
badell a ia més genial poesia en pocas estrofas y de con- 
ceptes valents, enérgichs y precisos, que, interpretant lo 
més pur esperit catalanista, sía pròpia pera consiituhir, 
posada en musica, T himne nacional de Catalunya. 

Cent cinquanta pessei as qu' ofereix \a Associació de 
propaganda Catalanista^ ai mellor trc vall que, ab estil 
de fàcil comprensió per nostras classes populars, demos- 
tri r aument que en la riquesa de Catalunya produhirín 
sa autonomia. 

Un objecte d' art^ ofrena del Centre Escolar Catala- 
nista^ 3] mellor trevalt científich sobre 1 Regionalisme y 
1 Nacionalisme- 


En conformitat als estatuts dels Jochs Florals, podran 
concedirse 1s accèssits y mencions honoríficas que 1s 
Mantenedors judiquin merescuts, 

Totas las composicions deuran ésser rigurosament 
ioéditas y estar escritas en antich ó modern català d^ 
aquest Principat* de Mallorca y Valencià, ó en qualsevol 
dels dialectes del mitjorn de Fra n sa, ab tal que Ms autors 
fassin per manera d' escriu relas à semblansa del anfich 
provensal ó català literari. 

Lo Consistori se reserva per un any, à comptar del 
dia de la festa, la propietat de las obras premiadas. 

Tots los trevalls deuran ésser rcmesos a la Secretaria 
JeI Consistori (Guardia, 3, primer), avans del mitj dia 
de! 1 de Abril vinent^ acompanyats del plech clos que 
corninga M nom del auior y duga en lo sobrescrit lo títol 
y lema de la respectiva composició* 

Los plechs que contingan los noms dels autors no 


Digitized by 




premiats, se cremaran, com de costum, al acte mateix de 
la festa. 

Que M Senyor vos doni llum d' inspiració per camar 
ab esperit verament català la Pàtria^ la Fé y t Amor, 

y à nosaltres discreció y acert en premiar als més dignes. 

Fou escrit y firmat lo present cartell en la ciutat de 
Barcelona al primer de Janer del any 1892, per los Vil 
Mantenedors: Ramon Picó y Campam^r, Presideni. — 
JoSEPH M.' DE Pereda.— JosEPH Plv y Soler — Pau Font 
DE RufiïNAT. — Francisco Alió. — Narcís Verdaglibr y Ca* 
tus. — Ernest Molinií y Brases, Secrelari, 

Digitized by VjOOQIC 

ANY t8g2 



Després de la convocatòria escrita y publicada per 
aquest Consistori, han sigut oferts pera adjudicarse en la 
festa dels Jochs Florals del Maig vinent, !os següents 



Un objecte d' art, que ofereix ta Excma, Diputació 
de Tarragona, a la millor monografia sobre un fet his- 
térich de la Edat Mitja relatiu a Tarragona. 

Un brot de violer de plata, ofrena de la Excma* Di- 
putació de Lleyda que deurà adjudicarse à la millor 
«Memòria sobre las ventatjas poiítich-económicas de! 
Icrro-carril del Noguera-Pallaresa.» 

Cuatrecenías pessefas ó im objecte d^ art d* aquest 
valor, a elecció del autor que resultí premiat, ofrena 
del Excm. Ajuntament de Reus, a la millor descripció en 
vers ó en prosa d' un fet gloriós de Catalunya relacionat 
ab la ciutat de Reus. 

Un objecte d' art, que ofereix lo Centre Català de 
Madrid al autor de la millor novela inèdita de costums 
català nas. 

Un exemplar en dos volums del Àlbum de la Secció 
Arqueològica de la Exposició Um'persal d' aquesta ciutat 
de iSSSt ofrena de la Associació Artístich- Arqueològica 
barcelonina al autor de la millor monografia històrica ó 
artística d' un munument de Catalunya. 

A eixos premis son extensivas las prescripcions acom- 
panyatorias del esmentat cartell, 

Barcelona 3o de Janer de 1892, — Lo President, Ra- 
mon Picó t Campamar. — Lo Secretari, Ernest Mouné 
ï Brases. 

Digitized by ' 




Ab posterioritat a la publicació del cartell s' ha rebut 
lo següent premi extraordinari: 

Un exemplar ricament enquadernat de la obra Les 
Aris du Moren Age et I* époque de la renaissance, «y al- 
tre també ricament enquadernat de la obra McvurSt usúges 
et cost urnes du Moren Age ei de P époque de la renais- 
sanceuf las duas de Paul Lacro i x^ oferta s per lo Centre 
Excursionista de Barcelona al autor de la millor mono- 
grafia d' art ó d' historia de nostra terra. 

Per aquest premi se fan extensivas las mateixas pres* 
crípcions detalladas en lo primer cartelL 

Barcelona J2 de Febrer 1892. — Lo President^ Ha- 
wÓH Pico Y Campamar. — Lo Secreiarif Ernest Moliné 
t Brases- 

Digitized by VjOOQIC 



Número i.^La Com p tesa. Jo no dormo no — ni esiich 
ensopida. — ^2. La soierrada. — La moria ^es morta? — La 
morta viu. — 3. Cant de vida. Esperansa.—^. Tots som uns. 
Himne català nacional, — 5. La Poesia. Consol de V ànima.^ 
ó. Planys d' un cor. Aquí termina la espera nsa, — 7, iPïanyL 
Hajau dolor de la dolor de mi. (A, March. Cants de mon V.) 
—8. Lo crit català.^9. L' Ave-María de Gounod. Fé y amor 
aviva, — 10, Els Moncadas* Partim ab iré de guerra com 
temporal que baixa de la serra^ etc. (Verdaguer),— 11. Las 
Mares. Visch de recoris visch tf esperartsas. — 12* [Morta! 
Beati mortui qui in Domino moriunlur, ( Apocalipsis, capí- 
lul XIV). — 1 3. Cant d' amor. lOhí jo vull que en tos ulls 
mon cor s^ encengué com papalló en lo llum, (Rubió), — 14. 
Armgnía poètica, Conjur^ — 15. La últimü Uetra, Tisich, — 
j6. Monografia de Sant Julià d' Altura. Exes engrunes son 
precioses y cal aprofitaries. |CoÍell). — i-j, Demprés del any. 
\Bemyta sias^ oh mare de ma filial — 18. Anyoransa. /F com 
mon pit 5' aixampla quan tos ayres de nou, Pàtria, respiro, 
iCalvct|. — 19, Tradició religiosa. Fides — 30. A V hclo sant 
Ouaorat. Nox. Aveú d* Arange e de souleu. (E, Negrin). — 

Digitized by 



2t. Lo jay. /Verge de Montserrat! — 22, Al voltant de laub, 
intimilats\ — 23. Moneda batuda à Tarragona eo lo segle xv. 
Tothom desa obra despèn. (Jofiida, serrtencias moralsS,— 
24* Moysés. Quem ilía, Jilia Piiaraortis, adobtavit tn hcum 
Jiiii, etc. (Kxodo, cap. 11 vers. lo),— 25. L' Aiílenya. De tota 
Jlayra jr colors. — 26 Amor d* amors. Ideal. ^27. A las Be- 
íias Arts. /Parla!... (M Àngel).— 28. Celisua. Las estreüetús 
del ce/ no paran may de mirar, (Canso popular), — 29, Him- 
ne nacional de Caialunya. Pàtria y llibertat* — 3o. A SíWu* 
Amor.-^^i. ïgnoscencia. £ojr nostres ulls s* han obert, etc, 
(Míiton). — 32. Lo cap de dol. ,..Te vas y no conmigo — 
33. Penediment. Espero en Deu; de Deu espero., .^34. A la 
Verge de Sani Salvador de Feia ni x, (Mallorca). Monsira íi 
esse maírem.—35. La Pàtria. Amo de longo renadivo amo 
jouiouso ejiero e vivo, etc, {¥. Mísiral: Ca Ien dau), — 56. P« 
Moreno. Delí ne dó.—3j. Via fora. A las armas, ciutadans^ . 
—38. L' Oronel. Re€orts.^3g. Naixement de la Verge. Ho- 
die/ulcite me Jloribus.'^^o. Aienas catalana. Caiatuna, es- 
malte de la corona de Espana. (Marcillo). — 41, Vora m»r 
Idili— 42. Fulla d' àlbum. ;Sa/ye.'— 43. Tradició. ; Miracle 
— 44. Lo rescat del Santíssim Sagrament, 1397.-45. A Bar- 
celona. Absoltas, — 46. L' Estíuhel de Sant Martí. Son cou^ 
chant de pourpre et ses arbres d' or ont le charme par dei 
beautés qui meu7^ent. [¥. Coppée).— 47. Los desposoris d< 
Maria. Fides. — 48. Pregaria* Fassís la vosít^a santa %fol un- 
tat , etc. — 49. Nit de Reys. Fé. — 5o. Primerenca, Recorts,— 
5i. Fi de jorn, jAve Marta! — 52. Bodas de doL — 53. Delir! 
Lo Joch crema y abrasa mas en tr any as. ^5 4* Lo día del 
morts.*** — 55. Monografia històrica de la insigne y reya 
Cíiríoixa de la Scaïa-Dei. Estos, Fabio, /ari dolor, que ve 
àgora, eic. — 56. La reyna y la esclava. Canso pella.^Sj. L 
Tronvirai de la virtut. Fantasia. Fides spes^ chariías - 
58 Lluny! /Oh esperansa^ oh plers, ilMsions purasL — 5^ 
Los dos cabailers. Beguda d' amor /terrible beguda! {Wag 
ner). — ^60. A Núria. Píïíria.— 61. Enamorament. Baí/eí f( 
nuet que ab V art jy la fletxa, etc,^62. Dormint, Visiò- 
63. Morta! Any or amen i. — 64 De retorn. Y ells dos en I 
vesllum acostadets com irascan. (Guimerà). — 65, Idili./O 
temps ditxúsí ^66. Aucells. Keníw.— 67. Alegoria Míïtamòt 
/o5íJ<— 68. Lo primer llibre, — 69. Romíalje à Núria. fO 

Digitized by VjOOQIC 

b»". ^<'í-•^míe„owA';:^Í!,:^^^ Canso del,... 

Q«/c<,« JeI agre del terrer --/ i, ■ ""f "^^ '" P-'Inna. 
-76. U Novel.. del Nov. Lo rf.LT'/Í!'*"' '■ '* ^"-"-1 
Í^-A'W/. Primavera dlj cor 7/ ^''""''^" '*"*-' '"" ?'"' 

ír^^r/, rf' ^„^, / a cor^ . ' .^'"'"'^ '='"''^- <?"*"« 

"«ic. crux avc... /I W 2l ^ ^"'''"«^ -«2. Oh ,pe. 

85. N' Huguec d' M^^Z " «*.vc«rc„.e ... v«me«rÍ:- 

i«r/«c«. ,M«,re Eckh^íí, l'/^T"! '^^ '"""^''^^ ^ '« 
*«o. ;a;^ dolor! etc ~~gk Ji •' '° ^"^^• £^tos, Fa~ 
intelisenaa servida perérja": ' 7"'^,^'*-"- " ««« 
"«'«-90. P«re Joan Ferrer «n;:.-,^* °"'"• *^'"«/'"- 
"««« de la terra, e/..,, fia 3 fer, T '"^"'' '''«•^''^ 

'on, de la ,erra L•olJo/LnT°''''•--^^' ^^ can- 
íto'»- 7 co. ;,..^ ^/,,^, J,^-^» P^^^^ çar,a. Se^m tornés 
Beat, moríu,.-.gó, I a Daho7r V^"*''— 9^ "J"» moru. 

-mor. A/« ,^. ,;„,„ „ocTor/eL ÍT'f ''^• ^'^^^O" ^' 
-«"«J-pg. Cobles à SamJordr "'ír'"''' '" "'^' (Güi- 
[fn /«ff. desigs de mnllíJ'7J°°' ^°"-'"^ ''fe"- rf^ 
Mer. Desputlas ílsleZtllZ 't""" ""-=h).-,o,. p^ 

"Aor^.-,04 LaCar'rere'ra V ^'«-«'^«•— o3. iP.,naíy<, 
í>"*..a /a cera XpZ.r- "7^/ °^- "^ ^""o-"- 

Digitized by 




mi vida un trial; Jtor que toco se deskoia. — 1 1 2. Cors* Tots 
son uns, — 11 3* D* Arenys à Sant Celoni. Deu t^ ho perdò.^ 

114, La joya Je la Verge, -^4 son recort donch ma vida.— 

1 1 5. Fra de rey. Dies iríi\— ri6. Als Catalans, LiiberUL 
— 117. Per què daria U CeK Ge/oíEíi,— r j8, PúIúu. Ante mom 
vilage, etc. (Fèlix Gras), — 119, Cregnc rén. Ah ;que sias 
urous quand sias amourous! [I, Roumaniho). — fso, \Evm 
la pas! Pax íecum. — 121. Lis escoro d' encueí, A la coupo di 
iroubadour. A ma Prouvenço. Se la lenga viéu nun la raço 
moro, etc. — 122* Pàtria, /Catalunya! ^i 23. A la formna. 
Destrucció — 124. Trepítxant rehims. Cuílita d' honra.^ 
125. Lo ires de Juny del any nou. Adéu Navarro y Auleí, 
adéu jovenei Massana „ — 126. La rondalla. Com io gran- 
diós univers son nostres cases. ..'^í2y. Marina, [Pobretl— 
128. Venus del camp. Maier natura, — 129, Dos fills de 
Reus. Mare de Deu de la Misericòrdia, preg au per nosal- 
tres. — ï3o* Casiellans de Catalunya. Paíría.— 13 i. Lo seníi- 
meni de la pàtria.— 1 32. Intima. Avant.~i33, Del chor 
estant — 134. Al peu de la creu. — 135, La Guardiola. Cari- 
tat, ^Ha del ceL — 136. La cerdana. A Ceres.^í3j Casoris. 
Home casat burro espatllat.^i3S. Lletras de marbre. Amor 
carnal — i 39. Fides Amor. Sit nomen Domini benedictum*^ 
r40; La arrepentida. /Morta! 141, Amor per amor. Resig- 
nat.^! ^2. Llegenda. Pàtria. — 143. Acció de gracías. A/n 
veces he bendecido à Dios que nos d ió el Vanto. (Ma nines de 
la Rosa),— 144. Puigcervé. AUà dalt se *n và P amor," 
145. Mon testament. Cumplescas.^146. La coquesa. /fes 
tassa! —ij^j. L' hereu Pi, Sacrilegi.^] 4B. La boja de Sabas 
sona. Venjança ^ 14}, La clau. Remordiment, — i So, D» 
Cervelló à Vallirana, Deu los Jana bons. — i5i- L* Arxidu^ 
quesa. La Clemència.^ i52. V Escó. Del tirano engaào 
sg^ ^Ic^^iSS, Los pretèrits. Vesirum erií regnum cwli.^- 
íS^. Lo Divendres Sant. Poema. Soleiat de Maria. — i5S 
Joan Fivaller, Apuntes biogràfichs. Vir. — i56. L' últin 
adéu. Errant.— i5j. Pobre mare, Crudet, — 158. Per ma 
rina,— 1&9, L' anell de núvia.— 160. Poncella d* «moi 

Digitized by ViiOOQIC 


En la tarde del diumenge dia 8 de Maig de 1892, se 
celebrà en la gran sala de contractacions de la Llotja de 
Barcelona la solemne Festa dels Jochs Florals, que foü 
la xxxfv* de llur restauració, A dos quarts de duas, als sons 
de I3 marxa deí Rey en Joan, entrà en la sata y passà à 
ocupar sos Uochs corresponents dalt del estrado la comi- 
tira ofícial composta del Consistori de Mantenedors, d' 
una comisió del Excm, Ajuntament d' aquesta ciutat^ del 
Excm. senyor don Nicolau M." Ojesto, Gobernador civil 
de la provincià, d' una comissió de la Excma. Diputació 
provincial, del M. I. senyor don Francisco de Pol, Vicari 
general d' aquesta Diócessis y Mossèn Tomàs de A, Rí- 
gualt en representació del Excm. é Ilm. senyor Bisbe^ 
del M* L senyor Regent de !a Audiència y ademés d' una 
comissió del Excm. Ajuntament de Reus vinguda expres- 
sament à aquesta ciutat per assistir à h Festa. Las co- 
missions d' abdós Ajuntaments anavan precedídas de sos 
respectius porrers. 

Digitized by 






Al fons del estrado se destacava M trono de la Rcyna 
de la Fesia sou un sumptuós dosscr, voltat de flors y ra- 
mat jes sobre de las quals hi havia duas tarjas endoladas 
en las que *s llegíati los noms d' en Lluís Cutxet, Anton 
de Bofaruli^ Damai Calvet^ Roumanille, J. Narcís Roca, 
Pleyan de Porta, Macià y Bonaplata, Arús y Hernandez 
Sanahuja. Al mitx del estrado y demunt d' un elegant 
pedestal s' aixecava *I busto d' en Anton de BofarulL 

Las danQas qu' en anys anteriors han sigut Reynas de 
la Festa ocupavan liochs preferents^ omplint tot to demés 
una nombrosa concurrència composta en gran part de 
damas y senyoretas que com de cosiüm foren obsequia- 
das à r entrar ab elegants poms de flors. 

L' llustre senyor Tinent d' Alcalde primer don Do- 
mingo Martí Gofau delegat expressament per V Excclen- 
tíssim senyor Alcalde ocupà la presidència y declarà 
oberta la festa, pronunciant un uiscurs'(I) que fou rebut 
ab aplausos. 

Lo President del Consistori don Ramon Picó y Carn- 
pamar entregà son discurs (II) à don Joseph Blanch y 
Piera, qui M llegí ab entonació robusta; essent interrom- 
put moll sovint ab aplausos que al final foren més nuírits 
y duraren llarga estona. 

Acte seguit lo mateix President de) Consistori adelan- 
tanise envers al busio d* en BofaruU llegí '1 elogi fúnebre 
d' aquest patrici (III) y deposita una corona de llorer en 
lo pedestal. LUrchs y eniusiastas aplausos ressonaren en 
la Sala després d' aquest acte, 

L' i n fra ser i i secretari llegí després la Memoría regla* 
mentaria (IV), y procedí a la obertura dels plechs que 
conten ian los noms dels autors de las composicions pre- 
mi ad as en lo següent ordre y forma: 

De la flor natural, que consistia en un Gladeolus pul' 
garis ne resulta guanyador don Ramon Masifcrn per sa 
coleccioneta de poesías V Aglenya (V)* L' autor premiai 
acompanyat dels senyors Manienedors don Ramon Picó 

Digitized by VjOOQIC 




y Campamar y don Narcís Verdaguer passà afer entrega 
de la flor a la senyoreta donya Franciscà Bonnemaison y 
Farriols qui en miij de picaments de mans y als acorts 
de la bíïnda ocupà la cadira presidencial. Feta sa procla- 
mació per r infrascriï secretari, don Joseph Blanch y 
Piera Itegf algunas poesías de la col ecc ió que foren molt 

Guanya lo primer accèssit la senyora donya Dolors 
Moncerda de Macià per sa poesia ^4 les pel leses (Vl)^ y dos 
senyors mantenedors acompanyaren à dita senyora à re» 
bre 1 premi quedantse al costat de la Rey na ^ com es cos* 
tum; del segon accèssit ne resultà guanyador don Claudi 
Planas y Font per sa poesia Mar enfora (VII). 

La poesia Caslellans de Catalunya (VI 11), guanyado- 
ra de la Englantina d* or, resultà ésser de don Joseph 
Maní y Folguera y tou llegida, per don Ferran Agulló, 
essent rebuda ab gratis aplausos. 

Lo primer ccéssií de la Englantina fou adjudicat à la 
poesia í.a Complesa (IX), que resultà anóuima, y '! segon 
à La sentiment de pàtria (X), de donya Dolors Moncerda 
de Macià. 

La Viola d' or y argent que s' adiudicà à la poesia 
Penediment (XI), fou guanyada per don Martí Genis. Lle- 
gí la poesia don Ramon Surinyach y fou molt aplaudida. 

Del primer accèssit Dormint (XII), resulta autor don 
Emili Cocíi y Collado y del segon E viva la pas {%.\l\)^ 
don Lluis Charrasse. 

Tot seguit y en atenció à que don Joseph Martí y Fol- 
guera havfaobtingut los tres premis ordinarísque fixan los 
Estatuts pera obtenir lo títol de Mestre en gay saber, lo 
president feu sa proclamació en mitj dels entussiastas 
;i pi au sos de la concurrència. 

Passant als premis extraordinaris s' obri M plech que 
Mncava M nom del autor de la poesia N^ Huguet d' Em* 
pnrias (XIV), distingida ab lo premi de ta Excma. Dipu- 
lació d' Alicani y resultà ésser de don Francesch Ubach y 

Digitized by 


swnwff^ff^^ I L f ^ p 91 u I ijU,! I w^íf^^^ 


Vinyeta, Don Manuel Rocamora, llegí la poesia que fou 
rebuda ab aplausos. 

Lo trava 11 histórich Pere Joan Ferrer (XV), distingit 
ab lo premi del Excm. Ajuntament de Reus, sigué de don 
Francesch Carreras y Candi que 's presentà à recullirlo 
duhent al pit la banda vermella de regidor de Barcelona, 
essent saludat per lo püblich ab forts picaments de mans, 

Seguidament se cremaren los plechs que conienian los 
noms dels autors de las composicions no premiadas. 

Al anunciar don Joaquim Cabot y Rovira qu' anava à 
llegir lo discurs de gracias escrit pel Mantenedor don Jo- 
seph Maria de Pereda, esclata una salva d' aplausos. Lo 
senyor Cabot llegí dit discurs (XVI), que fou molt inte- 
rromput ab mostras d' aprobació y al final aplaudit ab 
gran entussiasme, obligant al senyor Pereda à presentarse 
devant del públich. 

Eran ja las quatre quan V llustre senyor don Domin- 
go Martï y Gofau declara terminada la Festa, de la qual 
r infrascrít secretari ne prengué la present acta en lo Iloch 
y data més amunt expressats. 

Ernest Moliné y Brases 

Digitized by 


LONA, D. Domingo Marti Gofau. 

II. — DISCURS DEL President del Consestori, D. Ra- 
mon Picó y Campamaf\ 


D. Ramon Picà y Campamar. 

IV. — MEMÒRIA DEL Secretari del Consistorí, D. 
Ernest Moliné y Brases* 

Digitized by 




Ciutadans de Barcelona: en nom del Municipi d' 
aquesta ciutat, que per delegació espressa del primer Ar- 
calde aquí represento, vinch d obrir la tradicional festa 
dels Jochs Florals que arrencant dels llunyans temps de 
ía edat mitjana, foren ressucitats 34 anys fa per honra y 
glòria de nostres lletres y renaixença del esperit patri de 
Catalunya* Permetaume que al obrir la festa saíude, en 
nom de Barcelona, a tots los homens de lletres qui 
en ella hi pendran part concorrent à aquest certamen, puig 
del fons de tot lo meu cor jo os saludo, oh nobles vates, 
insignes literats de la nostra terra y placia al cel que pera 
molts anys pugau acomplir la vostra gran, la vostra sa- 
grada missió sobre la terra. Y dich que vostra missió 
es gran y es sagrada, perquè pocas n' hi han que com ella 
tant ho sfan. Lo artista en genera! y lo de la paraula en 
particular, es lo sacerdot de la idea qui la espargeix y co- 
munica à tot lo mon. La idea, !o pensament que involu- 
cra lo germen de progrés y de civilisació d' un poble, ja 
sia revelació divina, ja fruyt de las meditacions de sabi 
filosoph, quedarà infecunda, ab vida purament embrio- 
naria^ y tal volta per molt temps, si després no ve V Art 
ab totassas múltiples manifestacions, el que fentse senyor 

Digitized by ' 

^'^/r 4 



de aquella idea y revestinila de gayes formes, de abstrusa 
é ininteligible que era tal com havia estat concebuda y 
formulada primitivament^ queda després clara, penetrant 
y accesible fins a lasinteligencias més rudimentarias. Asi 
entrant en ellas per la porta del sentiment de to bell, que 
es I3 més franca y oberta que te la inteligencia humana, 
la idea se 'n ampara, la domina y avassalla, y mentres- 
tant la idea cobra vida y s' estén y propaga per tota la 
massa social transformantla y empenyentla per son camí- 
La ciència^ la filosofia, infundexen; V art, la literatura, 
difundexen. L' un porta lo germen de la vida, V altre la 
propaga mitjançant les belles formes. La lley de la pro- 
pagació de la vida en lo mon organich, y en lo de les 
idees, es idèntica: axí com ara à la Primavera assistim a 
la difusió de la vida orgànica y veyém que exa se verifica 
entre raigs de llum, de color, d' olor y d* armon(a,que 
cada planta dona sa flor y cada flor son aroma, los aucells 
sos més melódichs cants, milions d' insectes descomponen 
los raigs del so! en mil variats cambiants ab sas esmaltades 
ales, y que tot aquest riu d' armonía y cant del himne de 
la vida, puja com fum de encens fins à posarse als peus 
del qui n^ es son criador, de consemblant manera en la 
propagació de la vida de la idea s' observa, que encara 
que en estat embrionari, es eminentment espansiva, lo 
seu vot es propagarse, y sa propagació se fa mitjanant les 
belles formes y lo meteix desprendiment de raigs de es- 
plendorosa llum, calor y forsa qual succeheix en lo mon 
organich, puig la lley es idèntica. 

L' art en general, y V art literari en particular, té 
aquesta missió que cumplir, ja sia en colors, marbre, ó 
pedra, ja en cants, paraula ó lletra: dona llum, vida y co- 
lor à la idea, y aquexa se trasmet de home en home y de 
generació en generació. 

lY quina es la idea, lo pensament que deu informar 
vostres obres, oh catalana gent de lletres? Jo veig en vos- 
tra bandera tres paraules que involucran lo esperit qne 

Digitized by 



deü infl imarvos: Palria^ Fé y Amor. Vtn^ aquí en com- 
pendi la idea, lo pensament que deu animarvos; fora d' 
ella sols trobareu esterilitat y desolació. Est lema vos 
recorda que us deveu à la Pàtria present y a la futura, y 
que lo amor, es lo factor pera omplenar de ciutadans una 
y altra. Eix lema abraça tota la matcría del verdader art. 
Mes al enfront de dit lema veig que se 'n alça un altre 
que U promou guerra sens pietat, germen, no de vida, 
sinó de mort, que tracta de infiltrarse en !a societat y que 
per tant es antítesis d' aquell. A la Pàtria oposa lo Cos- 
mopolitisme, à la Fé lo Ateisme, à la Amor lo Natura- 
lisme filosófich que ha engendrat la literatura de aquest 
nom. Lo segon lema vos presenta al contrari V home sense 
pàtria^ ciutadà del Planeta, lluytant sols per la existència, 
strugïe /or lifef menjantse lo fort al dèbil, y rccordantti 
que es fill de bèstia y que com a bèstia deu comportarse y 
deu acabar. Guerra a mort a aquest lema, oh poetes y 
escriptors catalans, y defensant io vostre, que es tradi- 
cional, defensareu nostres institucions socials. Si axí ho 
feu, encara hi haurd honra per les lletres y vida per Ja 
societat; mes si us dexeu vénçer lah! llavors sols nos res- 
tarà un present sens ideal, un passat sens recorts y un 
pervindre mort d' esperances. 
Queda oberta la festa. 


Digitized by 


Digitized by VjOOQIC 

I| >HH ■> ^l lr ! ^,. ' » 




May es tant viu lo recort dels sers arnats que foren y 
ens dexaren, jamay la seua ausencia es tan sentida y tan 
plorada com per les festes anyals, quan les famílies s^ 
aplegan el entorn de V antiga llar ahont los difunts y au- 
sents dexaren un lloch buyt. 

May per nosaltres serà tan viu lo recort dels mestres 
y companys que perdérem pera sempre, com ho es avuy 
al aplegarnos en aquest antich casal ahont cad' any los 
veyam asseguts entre nosaltres y ahont may més hem de 
tornarlos veure. 

Recordarsen sense pena no es possible ; y no més lo 
provar d' anomenaries ja *ns fa venir !es llàgrimes als 
uiis,,* En Milà y Fontanals, En Permanyer, En Cortada, 
En Pau Valls, En Reynals y Rabassa, En Camps y Fa- 
brés, En Llorens, En Coll y Vehí, En Marian Maspons, 
En Blanch, En Briz ., [Qu'es de llarga, senyors, la llista 
dels mestres qu* hem perdut! jQué son de molts los cap- 
dílls de r host catalana qu'hem visi caure! 

y com si no n' hi hagués prou ab aquests y tants al- 

Digitized by 



üiscuns Dt-:u sa prhsident 

tres que'n perdcretn — y que no cal que Is anomeni, puix 
massa Ms recordau, — cad'any, al congregarnos en aquesta 
sala, hem de llegir en ses parets ennegrides peM temps los 
noms, que hi ha escrit la Mort, d'altres mestres y com* 
panys que Tany passat eran ab nosaltres y que no hi son 
avuy ni hi seran may més. 

En Damas Calvet, aquell mestre y company nostre 
que, com aquells que per sos propis mèrits arriban al 
més alt grau de la milícia començant à servir de soldat 
ras, d' obrer modest que fou al començar la tasca desa 
vida arriba prest, no més per son saber, d catedratich 
amat y venerat dei jovent que va a nostres escoles; aquell 
que fou un dels primers apòstols de nostra santa causa y 
ei primer que passant los Pyrineus dugué la bona nova 
de nostre Renaxement à la Provença, que per boca d' En 
Mistral va encoratjarnos totduna à seguir avant en nostra 
empresa; aquell poeta inspirat que va enriquir nostre tre- 
sor literari ab tantes y tan preuades joyes, ha mort, y jn 
may més, may més serà ab nosaltres com hi era cad'any 
per la diada de la festa maior de les lletres catalanes. 

N' Anton de Bofarull, aquell bon fill de Catalunya, 
aquL•ll que V ama sempre ab lo candor de T infant y a h 
vegada ab tot V entussiasme del jove de vint anys; aquell 
que fou un dets primers que axecaren lo sant estandart 
de nostra renaxcnça literària; aquell de qui pot dirse que, 
fidel à son llinatge, fou sa vida una vida tota de lluyia y 
de combat en defensa de sa pàtria, ha mort y ha morí 
com moren los bons. Va trobar lo la Mort vestit de totes 
armes, dret y despert custodiant lo tresor de T antich Ca- 
sat d' Aragó; va trobarlo ab V espasa a la mà guardant 
los llibres sagrats de la Pàtria, y ab V espasa a la ma va 
morir locapdill brau y fidel fins a V hora darrera de 'ía 

£n Lluis Catxet, aquell català tallat d' una peça d' 
aquell antich Uenyam que no 's corca ni 's vincla, y que 
avuy, per nostre mal, comença à escassejar; ^aquell fill de 

Digitized by 




montanya, de seny clar y de cor sa que semblava fet apos- 
ta per vestir la gramalla de nostres antichs consellers ; 
aquella anima lan verament catalana y tan verament lliu- 
re perquè era cristiana de debò, ha estès les alesyse*n ha 
pujat al cel hont de segur que al arríbarhí li va somriure 
Santa Eulària, hont de segur va sortirÜ à T encuantrc 
nostre Pare T alt en Jaume d' Aragó pera abraçarlo y 
ahont de segur que aquell pobre màrtir Sant Carles Pri- 
mogènit li besà la mà, no be va véurel, aquella mà que va 
escriure les pàgines eloqüents de tíCatalunya Vindicada. *> 

Impossible, senyors, recordar los capdills que hem 
perdut sense plorartos. Com V host del Rey en Jaume que 
devant los murs de la ciutat de Mallorca clamava un jorn 
i la divina pietat lamentant la mort dels braus Mpncadas, 
aíxts avuy nosaltres, creuats que anam à la conquesta d' 
una nova Jerusalem, hem de plorar també la separació é 
departiment de tan grans company om, la mort de tan 
grans conseylcrs, lo decay^ment de tan grans devant ana- 
dúrs ([). [Què n' es de trist veure com la Mort va aclarint 
aquell plech de mestres que tan sabis consells nos da- 
ren, y com d' un any a T altre va estreny entse y redu- 
hintse aquella abans nombrosa legió de braus y expert*i 
capdills que ^ns guiaren al combat tantes vegades alia en 
los primers anys de nostra JovenesaL.. Més, molt mès son 
los qu' hem perdut que no 'Is que 'ns quedan^ y encara à 
n' aquests hem de véurels, per més pena, com allunyats 
de nosaltres allà, dins lo verger encantat de la santa y pura 
poesia d^ hont no gosan sortir y d' hont nos miran ab re- 
cel y ab mitja por, com si temessen per nostra sort y h 
sort de nostra causa al veure que, sortint del sagrat clos 
del art d^ hont ells no 's gosan moure, lluytam ab ardi- 
meni per traure nostra llengua de la regió dels somnis y 
conquistarli el mon de la realitat y de la vida pràctica» 

Apar que s' entristexen del pas que donam cap ende* 
vant, y apar també que anyoran per nosaltres aquell temps 

{ i) Crònica üfi Fr. Pere Marsili,— Cap, XXU » 


Digitized by 




en queMs seguíam lluytant les primeres batalles de nostra 
renaxença literària, aquells jorns en queanavam caminant 
a les palpentes iíuminats des-y-ara per les foguerades d' 
entussiasme que brollavan de llur cor: aquell temps en 
que M nostre viure no era més que M constant neguitejar 
d' un sentiment indefinit, una vaga aspiració, V anyora- 
ment del quelcom desconegut que presentiam y cercavam 
adelarats y ab ànsia per la regió del art hont les musscs 
nos sonreyan; y al véu rens ,avuy resolts y decidits a con- 
cretar nostres intuicions traduhintles en fórmules clares y 
precises; à definir nostres aspiracions y fixaries en un 
programa pràciich, apar que axóMs esglaya y surt d'entre 
ells una veu — que ix d* un pit massa jove per ésser tan 
trista y desmayada — que: — Esiimau massa, ens diu, esti- 
mau massa per tenir prou serenitat; ;GÓm aixís deisanyo- 
raments voleu ferne una doctrina, dels somnis que inspi- 
ra r entussiasme un obgectiu y de vagues lucubracions 
poètiques articles de constitucions... que no passaran d' 
utopies generoses? — (i). 

i Ah, mestres benvolguts, amichs del cor! ;Serà, 

donchs, cert que anam errats? ^Haurem de tornar arrera 
per tancarnos ab vosaltres dins lo verger de les Musses 
amurallat per 1' Art y víurehi sempre com i desterrats 
dins una illa solitària, lluny d' est mon hont se lluyta y 
es treballa?. .< 

[Si fos possible!... íQuí no hi tornaria, si possible fos, 
als jorns llunyans de nostra jovcnesaf 

íQuf, sí pogués, no hi tornaria à n' aquells jorns en 
que, guiats per vosaltres, Uuytavam les primeres batalles 
de nostra renaxença literària? 

Viu y ben viu ne guardam lo recort d' aquelles grans 
diades en que, à la térhola claror d' un crcpuscol ple d' 
encants y de misteri, Uuytavam ab vosaltres ovirant, per 
entre 'I polsim d' or que 'n nostres Iluytes axecavam, pa- 
norames dilatats y espléndits, boscatjcs de llorer hont les 

(i) J. Sardà, Pr61ech à Us Poesies de Adolf BUndi* 

Digitized by 




fades nos atreyan ab sos cants dolcíssims, castells fantàs- 
tichs y palaus suntuosos que s' obrian al só de vostres 
arpes ; y estrelles resplandents que, dexant T altura, s* 
acostavan à la terra y 'ns sonreyan guaytantnos per entre 
Ms lliris blanchs, englantines y violes qu' un oratjol de 
glòria movia suaument allà lluny, a V horisó, .» 

;Quí, si pogués, no bi tornaria a n' aquells temps? 
Mes layl han passat ja molts anys desde aleshores, y Ms 
anys no passan debades! 

Les boyrcs del crepüscol ja s' han foses; lo sol ix^ ja 
es dia clar* Ja no anam adelarats derrera somnis; lo que 
abans prcseniíam ja ho vcyem ara ben clar y definit; ja 
sabem ara qu'es allò que anyoravam y sabem ahont hem 
d'anar per alcançarho. 

L'arbre que vosaltres plantareu va reflorir: tot ell s' 
omplí de flor; no us dongui pena que la flor se torní fruyt; 
en axó, com en tot, s'ha de complir la liey, y precisa- 
ment aquest fruyt espera Catalunya que fa tant temps 
pateix fam y set de justícia. 

L'evolució que s'està operant havia de venir: aquí 
hont som ara necessàriament havíam d^ arribarhi, y jay 
de nosaltres, senyors, si no hi haguéssim arribat! No ar- 
ribarhi hauria valgut tant com donar la rahó a n' aquells 
que al començar vosaltres la noble tasca que nosaltres 
prosseguim^ vos deyan que volíau resucitar una morta; 
hauria valgut tant com dexar demostrat que Catalunya 
era un arbre sense sava, un poble sens ànima, un ca- 
davre. Si no hi haguéssim arribat, demà, los que vindran, 
haurian pogut dir que Catalunya, que nosaltres creyam 
viva, no fou altra cosa que un fossar per hont passarem 
nosaltres brillanthi en la nit trista y pahorosa qu^'embol- 
calia'ls pobles morts, ab Tapagat y breu flamejar dels 

Si Calalunya viu, y d^ axó no pot ningú dubiarne, si 
té una anima tota seua, una personalitat ben definida, lo 
que comença per ser lo renaxement de sa llengua y U re- 

Digitized by 




viscolar de sa literatura, havia d' acabar per ser una 
revindicació de !a seua personalitat. 

Voler que una llengua revisqui sense voler també que 
revisqui'l poble que la parla, y sense voler que aquest 
poble visqui en les condicions necessàries per parlaria, 
es rant com voler que un mort torni a parlar, però que 
parli sense moures ni sortir de la tomba hont l'enterra* 
ren; y axó, senyors, no pot pas éssen 

La lògica slmposa: si'l mort ha de parlar, es precís 
que surti de la tomba; es indispensable tréureli la mor- 
talla y deslliurarlo dels lligams d'aquella trista y freda 
uniformitat del cementiri. 

Ser ó no ser, senyors; heus'aquí la qüestió. Si Cata- 
lunya parla, senyal que alena y viu: si viu, es que Deu 
axis ho vol y ha de ser lliure* 

Si ha de parlar penosament per un temps més ó 
menys breu, cohíbída, estreta, amortallada y estesa dins 
sa tomba, ;qué n*ha de fer d' axó? íAxó no es viurel Més 
val que acabin de mataria d'un cop y pera sempre, que 
no tenirla enterrada en vida. Y dich axó, senyors, perquè 
enterrat en vida se troba'l poble que, tenint una llengua 
feta aposta per ell, una literatura rica y abundosa, y sen» 
tint en sos polsos Taletejar d'una'ànima valenta y deci- 
dida y regolfar en son pit la plenitut de vida d' una per- 
sonalitat pròpia y poderosa, se troba cohibit, estret y 
subgcctat per la camisa de força d* una uniformitat 
monstruosa que fa imposibles totes les naturals y expon- 
tàneas manifestacions de la vida del seu ser, d* aquell 
sér obra de Deu y no dels homens. 

Y ara, senyors, que no se'ns digui que aquest lloch 
que ïnmerescudament ocupo, no es lloch a propòsit pera 
parlar axis; que no se'ns digui que no està bé ni es oportú 
pendre peu d' una festa literària com aquesta pera pro- 
testar de la freda uniformitat que'ns mata y revindicar la 
personalitat de Catalunya. 

Digitized by VjOOQIC 



Be ho sé prou y ho sab tothom que al restaurar ios 
Sochs Florals no s proposaren nostres mestres més que 
fer literotura. Ells axí ho deyan y no hi ha dubte de que 
al drrho parlavan ab loca sinceritat. Però, apart de 
que per fer la literatura qu* ells volían los fou precís co^ 
mençar per revindicar la personalitat de nostra pàtria 
(puix axó feren al restaurar los Jochs Florals per fer re- 
viure nostra llengua), apart d'axó, lo cert es que una ve- 
gada començada la tasca qu>Ils matexos se donaren, per 
Díiés que feren per mantenirse dins I' esfera literària y no 
sortirne may, may ho lograren. La voluntat prou hi era, 
però aquesta voluntat estava en pugna ab lo sentiment y 
axó feya que sovint sovint lo cor se'ls en anava en frases 
y conceptes que semblavan volades de la seua ànima que 
's neguite)ava trobantse estreta dins lo cercle que donantse 
les mans feyan a son entorn les Musses; massa que's veu, 
fullejant los primers volums dels Jochs Florals, que la 
seua anima no'n tenia prou ab les trobes dels poetes. Cus 
poétich de la llengua no podia assaciaria, perquè a més 
d'axó, com diu en Milà y Fontanals, altres coses se de» 
sitjavan; (i) y tot axó altre que 's desitjava no havia de 
trobarho mentres no passàs del fi inmediat, extern, dels 
Jochs Florals que, com diu lo sabí jurisconsult En Ma- 
nel Duran y Bas, es lo conreu de les lletres catalanes, de 
la poesia en primer lloch, tenint per instrument la llen- 
gua de nostres avis, Aquexes altres coses que'sdesitjavan 
no més havia de trobaries sortint del fi inmediat y volant 
lluny vers lo fi intern dels Jochs Florals que, com diu lo 
mateix Duran y Bas, no es aitre que formar lo caràcter 
de nostre poble al calor de les tres grans idees escrites en 
nostre lema (2). Y aquí, senyors, convé fervos notar que 
la primera d^ aquestes tres grans idees escrites en nostre 
lema es la Pàtria. Y à n' aquest fi intern, à la Pàtria, se 
'n anava l'ànima de nostres mestres tot sovint, Uançantse 

(f) Jochs Florals de Barcelona, any i8S3» 
(3) I d. id; any 1884. 

Digitized by 


■ ■■ . ' ' m 

mM ^' 


impetuosa més enllà de Tesfcra literària ahont, ab tot y 
tenirhi espay tan ample, no n'hi havia encara prou per 
ses poderoses ales» 

Veritat es també que, tantost s'adona van ells d'aqucts 
atreviments, a correcuyta s'afanyavan à aienuarlos ab 
protestes d'espanyolisme y d^adhessió y respecte al ordre 
de coses establert.** però Pany vinent hi torna van. 

Y es, senyors, que nostres mestres anaren à la res- 
tauració dels Jochs Florals sense darse prou compte de 
quina era la força queMs hi empenyia; tant es axis, qu' 
avuy que pot apreciarse y s'aprecia rimportancia y tras- 
cendencia d'aquella restauració, pot ben dirse que'ls que 
la realisaren foren, per aquest sol fet, més catalans, molt 
més catalans de lo qu'ells metexos creyan. 

Ara's veu ben bé que lo que'ls va moure a restaurar 
los Jochs Florals més fou set de Pàtria que no de Poesia; 
aquesta restauració més aviat fou obra de patricis que no 
de literats; ells podían buscar T Art, podían buscar la 
Poesia; però per Tesperic que'ls movia axó no era'l fi, 
sols era un medi; lo fi que i'esperit que 'Is movia's pro- 
posava y's proposa encara avuy, no era altre que la res- 
tauració de la Pàtria catalana 

Per axó es que s'agafaren à la Llengua, perquè de tols 
los elements que constituhexen la personalitat d'un poble, 
la Llengua es el que més Texteriorisa; per axó es que^ en 
general, tots los que han passat per aquest lloch més hi 
han vingut a parlar de Pàtria que no de Literatura; y per 
axó pot dirse avuy, sense por d'errar, que sí la Poesíü pot 
alegrarse de la restauració dels Jochs Florals, més, molt 
més pot alegrarsen la Pàtria. 

D^aquesta Presidència pot dirse, y aquí hi ha1s trenca 
y tanls volums de Tlnstitució que no^m dexaràn mentir, 
que ha tingut ben poch de càtedra de literatura y que ha 
tingut en cambi ben molt de càtedra de regionalisme, re- 
gionalisme inconscient, es cert, però à la fi regionalisme 
que ja s'inicia '!s primers anys y's va fent de mica en 

Digitized by 




mica fins arribar a to que ha arribat avuy. Lo que fou en 
son començ sols un boyrim, una tènue nebulosa^ ya qs 
avuy estrella clara y resplandenten lo cel de nostra pàtria* 

Aquí, en aquets Jochs Florals, se'ns ha ensenyat 
quelcom íTiés que literatura; aquí hi hem begut a glopa- 
des Taygua fresca y regalada del regionalisme que retorna 
Ms moris; aquí se'ns ha ensenyat aquesta religió de pàtria 
que avuy té tanis de creyents y que demà tindrà màrtirs 
si convé. 

Tant es axis, senyors, que ]al primer any de cele- 
brarse aquesta festa — trenta quatre'n deu fer ara — lo qui 
fou aleshores president, lo venerable patriarca En Manel 
Milà y Fontanals, que al cel sía, començà per dir que 
aquella festa que feyan à la llengua catalana^ la feyan ab 
un entusiasme barrejat de un poch de tristesa! (i) [Ab 
un poch de tristesa!,., i Ah, senyors, dins aquell poch de 
tristesa y^ que n'hi havia d^amargura!.., iQuí no ende- 
vina, qui no veu ara tot lo que hi havia amagat dins 
aquell poch de tristesa!.,. Dins aquell poch de tristesa hi 
havia amagada y comprimida tota aquesta flamarada de 
regionalisme que tan bon punt ha esclatat s'es feta tan 
amunt que Tha vista Navarra, Than vista Vizcaya y Ga- 
lícia que hi responen encenent foguerades consemblants 
en senyal de inteligencia. 

Ja aleshores, al celebrar per primera vegada aquesta 
festa, En Milà y Fontanals no pogué cstarse de parlar ab 
amargura dels vestits propis de la provincià^ de las rel las 
lisansas que's van perdent^ sustituits per una lletja y 
freda uniformitat*.. (2) Ab aquesta uniformitat de que 
nosaltres protestam, los restauradors del Jochs Florals ja 
hi toparen de cap al aplegarse per primera vegada, y per 
més que llurs intencions fossin purament literartas^ com 
deya En BofaruU, [3) no pogueren estarse de fernos saber 

(i) Jochs Florals de Barcelona^ iny !$59> 

Digitized by 



r ; , 



per boca d' en Pons y Fuster, qne la noble y generosa 


Espanya, ben mirat, no es altra cosa que un robust r 


1 magiiíjich arbre empeltat de ricas y pariadas menas.,. 


Que P amor d la llengua es la garantia del nostre sér.,. 


' Que la vida de la llengua es la vida de la pàtria (i). 


Y sí M jovent que s' aplegava a son entorn per escol- 


tarlos los demanava noves d' exa Pàtria, si desitjós de 


véurela tos deya: — .:Hont es?,„ Mostraunos exa P;uría 


—En Camps y Fabrés, a qui Deu tinga, nos la mosiravi 


estesa en son sepulcre, dihentnos: — Héusela aquí ta Pa- 


^ tria, miréusela: 


P Ja no P aclaman Senyora; 


ta Senyora n* es esc tan a: 


perquè Itartça ays de dolor 


la llengua ti han arrancada! 


y, girantse a nosaltres, nos cridava ab veu enèrgica: 


r * -- j Fil Is de la Reyrua, axecdula! {i) 


' Lo recort d' aquella Rey na estesa en son sepulcre, lo 


\ recort d' aquella Reyna feta esclava, ja may més, may 


!" més se 'ns va esborrar de la mennoria. 


Desde aleshores la vegerem y seguim vcyentla encara 


tal com lo poeta va mostràrnosla: estesa en son sepulcre, 


feta esclaval,,, Y aquell crit del poeta, aquell; 


(Fiils de la Rerna, axecdula! 


sempre més vàrem sentirlo; ahont se vuUa fos, a totes 


hores sentíam aquell crit ressonar fortment dins nostres 


^ cors: lAxecàula!,.. íAxecaulaL.. Y nosaltres, senyors, 


nosaltres que no sabíam res de la nostra avior; nosaltres 


r qu' eram com a bordets, puix nos havían amagat lo lli- 


(i) Jochs Ftorats de Barcelona, any i86r . 


[2] Id, id. any id. 


Digitized by VjOOQIC 

# ^^J^^^^^^^^^^^^k 


bre de nostra Historia; nosaltres que aleshores tot just 
entravam à la vida y en sabíam poca cosa de les injustí- 
cies y delst crims de!s homens, nosaltres nos deyam: — 
^Axecarla?.,, Però, y axó ;qué vot dir?,.. Axecar un 
mort?... lY es per axó tal volta que venim als Jochs Flo- 
rals? ; Per axecar la gent dels sepulcres?... Donchs^jqué 
ve a ser axó? íQué es lo que passa aquí?.. Y el Trobador 
del Montserrat nos cridava ab veu de tró: — Las provi iï' 
cias se remoiiken^ las nacionalitats s" alsan;.,, las llen- 
guas se despertan!. . . ( i ). 

Ja fa d' axó una trentena d' anys. 
Nosaltres^ al sentir aquella veu potent que axí 'ns cri> 
dava; nosalires, lo jovent, nos miravam los uns als al- 
tres, sorpresos y gayre be espantats d' aquelles paraules 
que scntíam, y en veu baxa 'ns deyam: — ;Heu sentit?*.. 
ïQue axequém aquesta morta!... ique les províncies se 
remouhen!... ;que ics nacionalitats s' aiçanï. , ;qué vol 
dir axó?... (lAhont anam?... Fer axó que *ns aconcellan 
^es possible?,.. ^Hi ha dret per ferho?... Prou ha d^ ha- 
vernhí — prossçguíam — quan axis nos hi encoratjan aquets 
que ja son homens. .. Però, y encara que n^ hi hagués de 
dret, ;quí som, quants som pera acometre tal empresa?... 
Y després de tot, ;no podria ésser que tinguessin quelcom 
de rahó los que ^ns gobernan?.,. — iNà! — nos cridava En 
Marian Aguiló, 1^ enamorat de nostra llengua, — jfrf, 'ns 
dey a , no pot haverhi jamay rahó pera reptar a un poble 
la defenca del seu matern llenguatge, y molt menys si 
aquest té recorts tan antichs y tan gloriosos com lo ca- 
talà, com t idioma català que, com se vidla sía^ quatre 
milions d' espanyols parlàm encara!.,. (2)* 

fAb quina íé» ab quin entussiasme 'ns parlavan nos- 
tres mestres!.., y nosaltres al sentirlos: — Tenim rahó y 
som quatre milions — nos deyam; — però.,, verdaderament 
sembla impossible que ab tants com som, hagin pogut 

(i) Jochs Florals de Barcelona ^ any iBGï, 

{2} I d. id, i4. 

Digitized by 




despossehirnos de la patrial... A la força — pensa vam— ha 
d' haverhi una causa poderosa pera que sia aixís com es.., 
— Per inquirirla, aquesta causa, escampavam la vista i 
nostre entorn y veyam que la corrent del sigle no anava 
pas per allà vers hont ens empenyían — ^;Y qu! serà prou 
fort — ens deyam — per tòrcer exa corrent d^ idees y senti- 
ments, aquexa torrentada que arrebaça fites, qu' esborra 
fronteres y que tot ho aplana y anivella? iH\ haurà algun 
principi de justícia, alguna lley que puga oposarse à n' 
aquesta torrentada?. . — Y aleshores En Therenci Thos 
nos advertia que si eu V ordre moral com en lo mon fi- 
sich hi ha un element d' unitat^ negarne tampoch podrem 
un altre de varietat (i); y En Víctor Gebhardt ens par- 
lava d' una escola ^i/e, trepitjant V ordre admirable deia 
naturalesa, predicava teorías d' unificació absoluta.. ^ Y 
'ns deya que exas teorías^ qu' exos somnis eterns dch 
poderosos, que exa tendència d que tot se sacrifique d un 
accidenti geogrdjich quant no d la roluntaí de un home ó 
de un partit, podían aleshores estar de moda, però no es 
segur — ens deya — no es segur que exas ideas sían las 
millors, y en prova d^ axó ens advertia que moltas yjct- 
mosas veus cridavan contra el las y que ja aleshores s^ ob' 
servavan senyals de que 7 mon no las rebia tan de bon 
grat com llurs autors voldrían... (2). 

^No heu pensat niay^ senyors, en V atenció, en lo ne- 
guit ab que 'Is jóvens mariners d' una nau perduda en 
alta mar deuhen ascoltar lo parer dels nauxers practichs, 
quan estenent la vista per T horisó y escorcollant lo cel 
ab ses mirades, fan càlculs y congetures del camí qu' han 
fet, del vent que cal aprofitar y de la via que més convé 
seguir per arribar à port? Donchs aixís ascoltavam nosal• 
tres atentament à nostres mestres y assedegada la nostra 
ànima s' abeurava en sos parlaments y en ses converses. 
No perdíam ni un sol mot de io que 'ns deyan y passa- 

( 1 ) Jochs Florals de Bar ce lona^ ^ny 1 86 3 . 

(2) Id. id. any ] 865. 

Digitized by VjOOQIC 


vam hores llargues pensanthi y meditantho; la llum, la 
veritat ens venían sols à ratxes; ençà y enllà veyam clapes 
dé claror tèrbola... Presentíam, entreveyam qpelcom que 
's movia dins la fosca, però no 'n distingíam els contorns. .. 
Sabiam ja, perquè ells nos ho havían dit, que la llengua 
es la garantia del nostre sér, que les nacionalitats s' alça- 
ven .. qu' eram fills d' una reyna esclava... però, ;à qué 
parlarnos de tot axó en una festa literària? iptr qué par- 
larnos de les reflecsions gi^eus que sempre aquesta festa 
seggereix?,.. (i) ^per qué retraure en una festa de poetes 
los elements d' unitat y de varietat y dirnos si M mon ad-' 
metia ó noiidmetía de bon grat les idees d' unificació ab- 
soluta? íQue té que veure tot axó ab la festa, 'ns pregun- 
tavam; y si es que hi té que veure, ^qué son, qué venen 
à ser en definitiva 'Is Jochs Florals? 

Nostres mestres, ó no ho sabfan ó no s' arriscavan à 
respondrens clar... Un d' ells nos deya haver après à V 
Historia que 'Is fets literaris no son més que expressió 
de cert as necessitats de la vida dels pobles... (2). Essent 
aixís, pensavam, los Jochs Florals, fet literari, seran 
donchs, r expressió d' una necessitat de la nostra vida, 
de la vida de Catalunya... Però, equina era aquesta? 
Nosaltres prou sentíam un extrany neguitejar, un viu de- 
sitx que tenia quelcom d' anyorament, però, ^qu' era lo 
qu' anyoravam? ^qué volíam?... Y aquí, nostres mestres, 
per boca d' En Pau Valls, nos feyan recort de aquell 
afortunat vencedor^ que si un dia posà Ms peus dins Ca- 
talunya fou perquè aquesta, ab tot y ésser tan gelosa de 
sos drets, sabé respectar la molt controvertible sentencia 
del Parlament de Casp; d' aquell rey foraster que, ce- 
nyintse la comtal corona^ la privà de tots sos drets, pú- 
blich Y polítich, confonentlos ó millor^ afegia, absorbint^ 

(i) M. Aguiló, Jochs Florals de Barcelona, any 1867. 
(2) V. Gebhardt, Id. id., any i865. 

Digitized by 




los dms dels d^ un altre poble; y En Pau Valls ens parli 
d' axó com d' un trisl succés!.,, (i). m 

Dins la fosca ja hi veyam clarejar V estrella quil 
cavam^ y aquexa estrella brillava y resplandía com 
sol, quan ell meteix nos recordava aquella admirable 
deració monàrquica feta per lo agi^upament dels aníh 
realmes,,, ^Serà possible? ensdeyam. ^Serà possible íi 
narhir La nostra llengua, la nostra pobre llengua ;a 
bona, serà apta per ensenyar en les Escoles, pera assí 
res en la Cúria, entrar als Municipis y als Con'•ellsi 
iquí es ella, pobrissoia, pera pujar la escala del Pal* 
;L! escaurà *1 vestit de Rey na?.,* Y aquí. Senyors, H 
morat d' aquesta llengua, En Marian Aguiló, nos 1™ 
mirar y remirar, y 'ns feya reparar la vermellor aowj 
de son front, aquell seck resplandefíi que e$i sos ^M 
conserva e ficarà^ y ^ns deya; — Aquexa vermellor y acjB 
sech son aquells que li'n dexaren la corona de comím 
les tres corones de regina^ de perpeiual anomenada^g 
dugué per espay de tants de segles!,., (2) Ics dugué, ^jÈ 
no? *ns diguérem, ;fou Reyn« y ara no no es?... Y^ 
que, per que no ho es ara? Y al ser aquí, senyors, al i 
aquí recordarem y comprenguérem aquella tristesa U 
Milà y Fontanals; comprenguérem el perquè, sense voü 
se Ms escapava à nostres mestres lo parlar ab amargu 
d* aquesta lletja y freda müfotmitat; comprenguerein 
per què de recordarnos lo trist succés de la vinguda k 
primer rey foraster; comprenguérem el per què d'aqü' 
parlarnos de Taniigua federació monàrquica y esmenta 
nos la pèrdua de nostres drets; y altra vegada se'ns 
regué aquella Reyna que En Camps y Fabrés un 
mostrarnos; de nou la vàrem veure estesa en son 
cre; de nou vàrem sentir lo poeta creyent que^ ab T 
cor y les llàgrimes als ulls, nos deya: 

— Ja ao ï iclamaa Senyora, 

(1) Júchs Flarals de Barcelona f aiiy jS66. 
(3) Id, id,^ any J8ÍÍ7. 

Digitized by 



la Senyora n*es esclava; 
perquè llança ays de dolor 
la llengua li han arrencada! 

y altre cop nos feu estremir lo crit de: 

—i Fills de la Reyna, axecàula! — 

^Y serà un crim l'axecarJa? jOhl mestres benvolguts, 
serà un crim lo córrerhi tots à í»xecar la llengua del nos- 
tre cor, la pàtria benvolguda? ^Per què ens ne parlavau, 
sinó? Perquè nosaltres no hi correguéssim, devíau no 
havèrnosla mostrada ni havèrnosen parlat: devíau haver- 
nos tingut ignorants de tot. Ara que sabem lo que ha pas- 
sat à casa nostra, ara que sabem les injusticies de que 
nostra mare ha sigut víctima, no hi ha per nosaltres més 
que dos camins: ò ser mals fills, indiferents à sa dissort y 
dir al vèurela patir: jTant se'ns en donal... ò ésser bons 
fills y córrer à salvaria resolts à escampar per ella la 
sanch de nostres venes. Y nosaltres, de maFs fills no vo- 
lem serho. 

Ara que, als sons vibrants de vostres arpes, la Reyna 
s'es exiremida en son sepulcre y reviu y s' alça, ara hem 
de fugir d'ella esglayats, lo meteix que infants poruchs 
fugint d'un mon? jJamay! Lo qu'hem de fer es acostàr- 
noshi, en revoltaria tal com voltaren los apòstols à Jesús 
ressucitat, y cridar als germans que dubtan y vacilan, y 
àirlos, com à San Thomàs, que la mirin, que la toquin, 
que posin los dits de ses mans dins les ferides que sos 
botxins li feren pera que's convensin de que es ella, de 
que es ella y no un fantasma; y tots à la una jurarli no 
dexarla may y Iluytar sempre fins à guanyarli'l Palau 
d'hont la tragueren y tornarli la corona que, trepitjant la 
lley, li varen pendre. 

No hi hà més, senyors, y ho repetesch: la lògica s'im- 
posa; ser ò no sér. 

Si la consagració literària es la penyora més segura 

Digitized by 



de la vitalitat d' un idioma (r), aquesta consagració nos- 
tres mestres ja P hi han dada à nostra llengua; pero 
aquesta llengua qu^ ells trobaren malaltiça y pobre, y 'ns 
traspassan avuy ben sana y rica y apta pera iot lo que sia 
menester, aquesta llengua 'ns diu avuy que pera viure 3^ 
aguantarse li es necessari V organisme complet d' una 
personalitat ben definida. Llengua f personalitat^ nos 
diu, 2'eus àqtii dos fets Íntimament lligais que no poden 
separarse sense desirnhirse un y altre d' arrel (2). Sense 
nacionalitat j la llengua no pot viure sana y forta; sense 
una llengua pròpia, la nacionalitat no serà may prou vi- 
gorosa pera resistir la acomtsa dels contraris ni 's trobarí 
en condicions prou favorables pera evitar que V absor- 
besca un vehf més poderós, Y aquí esta, senyors, lo se- 
cret de tots los mals de nostra llengua y la causa de sa 
trista decadència; y axó mateix nos diu ben clar to que 
cal fer per asscgurarli una vida digna, llarga y gloriosa. 
Lo que cal es no deslligar y menys separar aquests dos 
conceptes de llengua y nacionalitat. Si volem que la llen- 
gua visqui, es necessari procurarli aquest organisme que 
reclama Los que s' afanyaren a fer reviure la llengua de 
que avuy nos fan hereus, nos posan en lo cas de lluytar 
pera guanyarli tot quan li es indispensable pera viure V 
única vida que pot viure la llengua d' un poble qu' estima 
*i seu nom y la seva dignitat. 

Voler tenir aquesta llengua tancada dins lo Temple de 
r Art, voler que sia únicament la llengua de les Musses, 
fora tant com voler que visqués una temporada, no més 
una temporada, com una flor rara y delicada reclosa dins 
un hivernacle escalfat per aniíïci; y per axó, senyors, no 
calia lluytar tienta y tants anys per retornaria. No, no 
pot éser que nostres mestres vulguin per nostra llengua 
una vida tan trisu y miserable; la vida que ella vol es la 

(i) A.Rubió, iConsiderscions sobre los moviments regionals 
literaris \ï Espenya,» Revista Catalana, Janer rSgt. 
(2) Id, id. id, id. 

Digitized by 



vida del roure poderós que arrela y viu per nostres mon- 
tanyes, guardat y mantingut pe 'I mateix Deu del cel que 
li envia raigs de sol y pluges y ventades. 

Si avuy algú s' espanta de lo que cal fer pera que nos- 
tra llengua visqui aquesta vida, nosaltres no. Y que no ^s 
digui que axó son intents més propis d' un jovent axala- 
brat que de gent de seny y reposada. Ara fa divuyt anys 
que un home de gran inteligencia, dirigintse desde aques- 
ta presidència als poetes, als escriptors, als catalans, los 
deya: — Puix tenim llengua, servesca per lo que son fetes 
les llengües Si algú cregués que la nativa parla deu ésser 
tan sols la llengua dels poetes catalans, entenga que no 
hi ha poetes d' una pàtria y d' uns sentiments que se 
avergonyescan de mostrarse tals com son, y que no tenen 
solament los trobadors obligacions ab lo be y ab la terra 
ahont son nats. De tots son: llavors sia nostra llengua de 
tots y pera tots; sia no tan solameut una amoreta, sinó 
tota una vida de recte pensar y nobles dalès,., (i). 

Pera qus sia aixís com deya en Reynals y Rabassa, 
pera qu,e la nostra llengua sia tota una vida de recte pen- 
sar y nobles dalès y no sols una amoreta que ara's dexa y 
ara^s pren, no en té prou ab Tarpa dels poetes; sinó que 
a més d'axó, com diu lo digne fill del Gayter del Llobre- 
gat, li es menester lo murmuri dels parlaments, la vigo* 
rosa alenada de la ciència, la remor dels combats, 
Varoma dels claustres, puix tota literatura sens un or" 
g-anisme acabat, sens prosa científica y didàctica^ sens 
producció històrica ó novelesca...y, sobre tot^ sens vida 
política, morirà d la curta ò à la llarga d anèmia, no 
essent bastants d regeneraria ni les aygues totes de la 
font Cast alia ó de les corrents sagrades del Parnàs (2). 

Si tot axó li es necessari à nostra llengua pera que tin- 
gui una vida digna, llarga y gloriosa, tot axó volem pera 

(i) Jochs Florals de Barcelona^ any 1871. 
(2) A. Rubió. «Consideracions sobre los moviments regionals 
literaris d*£spanya.» Revista Catalana. Janer de 1893. 

Digitized by 




que visqui aquesta vida; tot axó. Volem tot lo qu'es nos- 
tre; tot allò de que injustament nos han despossehit; tot 
allò de que, contra dret y rahó, fa temps se *ns priva. 
Volem la Pàtria que'ns han presa. 

A bri gats ab Tescut de nostre dret y fons en la justícia 
de nostra causa, ni lograran deturarnos los insults, ni'ns 
faran recular les amenaces: avançarem sempre ab lo cor 
net y ab lo front alt, segurs y convençuts de que res hem 
de malmetre com no sia lo que hage edificat Terror y h 
injustícia. Si de nostres esforços algú n'ha de patir, no 
serà certament aquella noble Espanya, obra de Deu^ sinó 
aqueix artifici del diable, aqueix enginy fet d posta pera 
darnos torment, per' estrafernos y escursarnos ò allargar- 
nos segons convinga als sacerdots de la monstruosa Deesa 
p Uniformitat. 

Y es inútil, es inútil que aquests sacerdots nos cridin 
ab tó dogmàtich que ab la practica del principi regiona- 
lista aniríam a la destrucció de ía unitat nacional, unitat 
que, com diu un d'ells, «o's contradiu^ y respecte de la 
qual afirma que no' s pot JiVs pogué may suscitar cap coth 
íropersia {1), 

Respecte d' axó, senyors, ja sabem a què atendrens: 
coneixem a nostres adversaris, coneixem ^o seu llenguatge 
y sabem ben bé quin valor ha de darseàses paraules, so- 
bre tota la paraula unitat, que tot sovint emplean. Unitat 
nacional^ en boca seua, vol dir, uniformitat; y aquesta 
uniformitat es lo que no voldria n ells que's discutís. iPerò 
ab quin dret pretendran ells que axó no's discuteixi, ells 
que tot ho discuteixen, ells que tot ho han discutit, que 
fins han discutit la unitat religiosa, més respectable, de 
segur, que !o qu'ells volen fer indiscutible? 

;Per ventura han de poder ells discutirho toty nosal- 
tres res? Discutirem 'la uniformitat, vulguin ò no; y sï 

(j) F. Romero Robledo.— Discurs llegit lo dia 2 5 de Febrer de 
1S86 devant TAcademia de Ciències Morals y Polítiques de Mí** 
drid —Citat per k Revista Ca Regional cor responem »1 lO 
de Juny del mateix any. 

Digitized by 



persistían en Tabús que fan de !a paraula unitat pera 
daurar ab ella la uniformitat y feria axis més passadora, 
en aquest cas, si tan nos aparavan, encarantnos ab ells 
podria m dirlos que ni la unitat deuria serho de indiscu- 
tible, perquè a les afirmacions de[ Centralisme podn'am 
nosaltres oposarhi un'altra afirmació que val més, ella 
sola, que totes les seues juntes, la de aquell de qui direm, 
com ara no fa gayre va dirho ei} Permanyer, qu'es la veu 
més autorisada de la terra; V afirmació de Sa Sanieiat 
Lleó XII I, Encaranise ab tos sectaris de I' unificació ab- 
soluta, que s'oposan al restabliment de la seua autonomia 
no més que perquè rompria, segons ells, la unitat nacio- 
nal, pregunta si la condició de unitat constituhex pera 
les nacions un be tan absolut que sens ell no sia ja possi- 
ble per elles ni prosperitat ni grandesa, ó tan superior 
que hage de prevaldré d qualsevol altra. Y à n'axò, res- 
pon per nosaltres^ diu Lleó XIII, lo Jet de nacions Jlor i - 
díssimeSt potents y glorioses que m tenen ni tingueren 
may exa mena d'unitat; y responen ademés, afegeix, la 
rahó natural que reconeix quf lo que sempre ha de pre- 
valdré en un conflicte es lo be de la justícia, primer fo- 
nament de la felicitat y estabilitat dels estats (i), 

li) tfEïsi vero oc niodo cívilis Staius uniías deficerei, quin in 
consiíieraciones, qu^e íniiiïiarn rei essemiam aitinganr, proferendas 
deveiiíamus, tamtumque Nos ipsos in eodem solo, qnod adversari) 
obiincnt^ siatuentes, percontamur: an ista civilis unitatis conditio 
bonum adeo absolutum Naiionibus constituere dicenda sií, ut sine 
illa nec prosperitas, nec amplitudo ípsis esse possit; autica excellens, 
ut cüivis alli bono sit prícferenda* Rcspondet pro nobis factum ip* 
sum : Nationes videltcel fiorentissimae, potentes, ploriosor ; quin 
tamen hanc civiUs unitatis, qua^ hic adeo eipetitur, forman vel 
onquara habuerint, vel in praesenti habeant. Itetnqye respondet 
ipsa ratio naturalis, qu£e plane perspicit, in conflietu iQstítiíe bo- 
num, utpote praecipuum fdidtatis et scabilitatts in quolibet Princi- 
patu fundamentum, pracvaleat oportere;,... »— Littera Sanctissimi 
D. N, Leonts PP. XI Ü ad Eminentissimum Cardinalem Maria* 
num Rampolla, Statiis Secretarium.— Acta Sasct.c Sedïs* — Volu- 
nicn XX. — Roma Typis Poly-gloitíe OfficinEç S. C, Propaganda 

Digitized by 




Lo mateix, exactament lo mateix, si tant nos apura- 
van, podria dir Catalunya: — Si us oposau, podria dir, al 
restabliment de la meua autonomia, no mes perquè, se- 
gons vosaltres^ T unitat nacional en patiria^ ^hauria de 
perdres per axò sol TEspanya? fNo hi ha nacions flori* 
díssimes, potents y glorioses ab tot y no tenir exa uniíatí 
Y sobre tot, ^no diu la rahò natural que lo que ha de 
prevaldré sempre es lo be de la justicía, primer fonament 
de la felicitat y estabilitat de les nacions? ^Y com ha de 
prevaldré la justícia, podria dir Catalunya, sinó se'm 
torna tot allò de que injustament me despossehiren? — Si 
necessari fos: — Que se'm torni lo meu, podria dir, y, 
abans que tot, triunfi la justícia!... 

Però no cal alarmarse, senyors; nosaltres no volem 
rompre Tunítat nacional, ni la podríam rompre en que 
volguessem. Lo que votem rompre y esmicolar es Tümí- 
formitat^ axò sí; però axò no es allò; no confonguem les 

A la unitat, com he dit, no la volem trencar ni po- 
dríam trencaria en que volguessem, puix, com diu un 
dels mes braus y experts capdills de nostra causa: aquii 
Espanya no existeix verdadera unitat nacional ^,. Lana- 
ciót en lo concepte de entitat vit*ent y efectiva^ y nà cos d' 
artijici y aparato de pobles diferents reunits baix un sol 
centre, certament que no existeix, — No existeix d Es* 
panya verdadera nació (i). 

Malament, donchs, podem rompre una unitat que no 
existeix; malament podem trossejar una nació que na 
passa d'ésser una fantasma, una ilusió dels sectaris del 
centralisme: una ilusió, si, puix per més que ja fa temps, 
ben molt de temps, que ireballan y s'esforçan per arribar 
a exa unitat tal co_m ells Than somiada, lo cert es que no 
hi han arribat ni han d'arribarhi per la senzilla però po- 

(i) J, Pelta y Forgas,— De la propaganda para la unfÓD tntre 
Espana y Portugal. — La Espana Re|;ional. — 9 Pebrero 1S90. 

Digitized by 



derosa rahó de que tal unitat es impossible (2). Si no ho 
fos, ^no s'hi hauria ja arribat ab tant com han destruit, ab 
tanta sanch com e-camparen y ab tant com ha tiranisat y 
tiranisan per establiria? Qu'es desenganyin: Funitat qu' 
ells cercan sols serà un fet lo dia que fassin un fossar de 
tota Espanya. Mentres no sia axis, mentres Espanya sia 
un aplech de families y nó una ossera, los uniformistas 
podran alterar, però no destruir, aquell ordre divi hont 
les nacions xupan la sava que les nodreix y aguanta. 
Contra les lleys dictades pe'l meteix Deu los uniformistes 
hi lluytaràn debades: podran prescindirne, podran anar- 
Ics dallant ab Reals Ordres y Decrets; però per més que 
'u fassin, aquestes lleys rebrotaran sempre ab nou vigor 
y seran sempre lleys vives; que aposta perquè ho fossin 
y aposta perqueMs tirans no poguessin esborraries, les va 
escriure V Etern allà hont Tespasa dels conqueridors no 
arriba may: en la conciencia dels pobles. 

D'aquestes lleys també à França'n prescindiren: per 
igualarho tot apagaren lo foch sagrat de les antigues llars, 
guillotinaren les petites pàtries y axecaren una nova na- 
ció que, ab ridea. que duyan, necessàriament havia d' 
ésser lo que à la fi va resultarlos, una cosa; una cosa com 
un Hotel, ahont tots los que s'hi hostatjan han de tro- 
barshi per força forasters, puix hi viuhen rellogats y lluny 
de casa. D'aquells aplechs de families qu'eran l'obra acu- 
mulada de deu sigles, no'n quedà res, tot va segarho la 
terrible dalla de la Constituyent que, un cop ho hagué 
segat, tol va cremarho. D'axò tot just si fa cent anys: les 
cendres encara son calentes, les runes encara fuman, 1' 
ayre encara'n va plè de l'escalfor d'aquell incendi, y ab 

(2) D. Joan Mané y Flaquer en la segona de les lletres que en 
i855 dirigí desde Barcelona al Messager du Midi, parla de aquells 
que han llevada d su mas alto grado la mania de centralitzaria todo 
en Madrid, y se han esfonçado en matar las diferentes nacionalida- 
des provinciales para constituir el fantasma de una imposible unidad 
espanola. — La Espana Regional, 19 Marzo 1891. 

Digitized by 



tot y axò si avuy atravessau d'un cap à Taltre aquexa 
França que la Revolució va convertir en una esplanada 
inmensa, aposta perquè'ls soldats de Bonapart hi fessin 
Pexercici, si atravessau aquesta França y escoltau atema- 
ment hi sentireu una remor sorda que vé de ben endins 
semblant al bullir d^una sava poderosa, ocuíta y compri- 
mida^ que revé y forceja per pujar y dilatarse fins à escla» 
tar en rebrots y flors y fruyts: hi sentireu los batuts del 
cor de les antigues pàtries que Tesperit de Deu va retor- 
nant y que's remouen lo meteix que les llevors sembrades 
que s'estovan y's reinflan fins que cruxen y*s badan per 
grillar y nèxer y aparèxer à la llum. Ençà y enila sen- 
tireu Fesperit local, que brollant d'entre les runes crida 
les regions a nova vida; y de tal manera reviuen y rebro- 
tan exes pàtries, que tothom creya mortes pera sempre, 
que avuy Destouches, mostrant à la Revolució los brots 
tendres que somriuen guaytant lo sol esplèndit del Mitx* 
dfa, pot dirlí:^ — Mirau. madama: es allò que io deya, y 
tant Víil pe^is literats com pels polítichs: Chasse:{ le natu- 
relf il revient au galop (i). 

fr) Llegcxin los unitaristes los fragments de Les Origines deh 
France contem por ai ne de Mr, H, Tai ne, que transcrivim d continua* 
ció: procurin fiíarse bé en lo que diu lo filosoph francès de les peti- 
tes pàtries y tle ta seva supressió per la Revolució; no oblidin sobre 
toc, que qui tal diu es Mr Taíne, y després d*axò que diguin sí son 
ells ò som nosaltres los que anam peH bon camí. 

« le patriotisme local a éió íué du preraier coup, à rori* 

gine, par la destruction des provinces. Parmi tant de crimes politi- 
ques et lous les attentats commis par la Révolution contre la Fran- 
ce, celuï-ci est un despires; la ConstiTuantea défait des groupements 
tout favts et qui ctaient l'ceuvre accumulée de à\x siòcles, des noms 
històriques et puissants dont chacum reniuait des milliers de cceurs 
et associaiï des milliers de volomés, des centres de coUaboration 
spontauce, des foyers encore cbauds de géncrosité, de zèle et de dé- 
vouement, une école pratiquc de haute éducatton politique, iin beau 
thcàtre ofFert aux talents disponibles, une belle carrierc ouverte aux 
ambitions légitime, bref la petite patrie dont le culte instinctíf est 
un prernier pas hors de TcgoTime ei un achemincment vers le culte 
réflL^chi de la grande patrie. Découpds par des ciseaux de géonaèirc 

Digitized by LjOOQIC 


Cal dirho clar, senyors, ben clar y ben alt pera que 
tothom ho senti. Se'ns vol fer passar per enemichs d'una 
unitat que no tenim, quan precisament nosaltres vo)em 
desfernos y lliurarnos de runiformitat que'ns es la mort, 
y süstituhirla per la unitat que'ns ha d'ésser la vida; per 
aquella unitat viva y verdadera, resultant de Taplech 
amorós de pobies diferents. 

Cal dirho clar, senyors^ ben ciar y ben alt pera que 
tothom ho senti. Se*ns vol fer passar per enemichs d'Es- 
panya, quan lo que volem nosaltres es que Espanya sia, 
que sia, sí, perquè avuy no es; nó^ la Espanya feta per 
Deu, avuy no es. Y sinó, mirau sí la veyeu; mirau si 
la seniíu; mirau si sabreu lo que sent, lo que pensa^ 
lo que voL». íAh, senyors! Mirau avuy, mirau demà, 
mirau demà passat; lo que sempre veureu es un partit 
ò altre que comanda, sentíreu lo que diu aquest partit, 
sabreu lo que vol y lo que pensa; però may, may sentireu 
la veu d'Espanya, may lo que pensa, may lo que sent, 
inay lo que vol la desditxada Espanya!. ., 

Si es que la voleu veure a Espanya, heu d^enfonzar la 

et designés par un moQ géagraphique totit neuf, les morceaux de U 
province n€ sont plus que des agg)om<fratïons factices d'habitants 
juxtaposes; ces assemblages humains n^ont pas d ame. .... 

«Telle est, en sbrégé^ depuis 17^9, rtiistoire de la société locale. 
Aprds les destructions philosophiques de la Révolution et les cons^ 
tructíons pratiques du Consulat, elle ne pourait plus ètre pour ses 
harbiíants une petitc patrie, un sujet d'orgueil, un objet d*amour et 
de dévoument; les départéments et les communes sont devenqs 
des hdïcïs garnis, plus ou moins vastes, tous batis sur le mèmc 
plan et administrés d'apres le mcme réglenienti aussi passables Tun 
que rautrc, aTec des logements qui, étani plus ou moins bons, soni 
plus ou moins chers, mais doni les priXf plus ou moins hauts^ sont 
fixes par un lanf uniforme sur tout le territoirc, en sortc que Ica 
36, 000 hotels communaux et les 86 hotels départementaut se va-^ 
lent, et qu*il tst indiffércnt de loger dans celui-ci-plui6t que dans 
celuí là.v 

H» Taine — Lfis Origines deia France Conelmporaíne,— Tomé I, 

Digitized by 



mirada sigles lluny dins lo passat: alia sf que hi veurèa 
la mare Espanya, la venerable matrona, asseguda en son 
silial de reyna, voltada de ses filles entre les quals ha re- 
partit los seus realmes: allà la veureu tota gojosa que's 
complau en coniemplarles j en reposar dolçament ses 
mirades demunt elles, sentinise ditxosa al veure com cada 
una administra y regeix son patrimoni, fentio prosperar 
y créxer,.» 

Avuy, en son sítial de reyna^ Espanya ja no hi seu; 
les seves íílles no seuen com abans à son entorn, regint 
cada una son realme. Y de que axò no sia, no'n té pas la 
culpa Catalunya, bé ho sap Üeu. Catalunya no posà may 
la mà demunt sa mare pera treu re la de! trono y asseu res 
en son lloch y fer à ses germanes tributaries; may va ferho 
Catalunya. La resplandor del Renaxement no Phavb en- 
lluernada lant que fos capaç d'arrossegar sa pròpia mare 
fins al peu de l'ara del Cessarisme y allà sacrificaria; Ca- 
talunya fou sempre y, sobre tot, era aleshores massa cris- 
tiana pera cometre tal sacrüegi. Qui'l cometé fou un'altra 
de les filles que caygué un dia en la tentacíó de ferse se^ 
nyora de les gents; tragué la seua mare de Talt sitia! hont 
seya, va asseures en son lloch y va dir à ses germanes: — 
Ja no'm sou germanes; desd'ara*m pagareu tribut; fondre 
vostres corones y m'en faré una per cenyir mon front; re* 
gira una sola lley, ma voluntat; no hi haurà més qu'uníi 
llengua, la que jo parli. — 

Desde aleshores, ni sos propis fills escaparen à son 
afany de tiranisar; y quan ells se'n quexaren, quan s atrc* 
viren a dirli que obrava contra lley y trepitjava la justí- 
cia, aleshores ella, que no havia respectat sa mare, perse- 
guí 'Is seus propis fills y alia, en los camps de Villalar, va 

La Justicia, refugiada à TAragó, axecà '1 cap esfere- 
hida d'aquell crim, y alça !a veu y crida fort per detu- 
raria; y axò bastà pera que un jorn un botxí vestit de 
negre, magre, sèch y de cara esblanquehida, escapsas la 
Jusiicia à Çaragossa. 

Digitized by 



Ses germanes Lusitania y Catalunya s^ axecaren in- 
dignades contra d'ella y Ten vestiren. Catalunya, que no 
havia sofert encara prou en castich d'haver consentit que 
rúltim rebrot de la Casa Real d'Aragó, Tinfortunat Comte 
d'Urgell^ morís un jorn assessinat à Xàtiva, seguí essent 
tributaria Lusitania, més sortada, va rompre sos grillons 
y queda lliure. Cavà un abisme entre ella y sa germana y 
per no véurela més va embarcarse en ses galeres y trescà 
ab llibertat la mar amplíssima, preferint més tractar ab 
pobles desconeguts y ab gents salvatges 

lOh, Lusitania!.. Quan sento devegades que Ms mi- 
grats polítichs de Madrid lamentan lo teu allunyament y 
separació y expressan son desitx de que tornis y t'acostis 
à n'aquella ab qui lluytares, no més pe'l pler d'acabar d' 
arrodonir axó qu'ells ne diuen unitat nacional, penso y'm 
dich à mi mateix: — Y ^còm ha de tornar la Lusitania dins 
lo sagrat recinie hont seya un jorn prop de sa mare, si sa 
mare no hi es? Còm ha d'acostarse à n'aquella que ha 
empobrit y esclavisat à totes ses germanes y fins à sos 
propis fills? ;Còm ha d'acostarshi quan, lluny d'estar 
arrepentida de lo fet, per boca d'un de sos servidors més 
decidits y entussiastes, en Joan Valera, li ha dit ben clar 
à Lusitania que si vol tornar à ella ha de ser, no per ser 
lliure com es ara, sinó per viure, com les altres regions, 
subjecte à sa lley, sotsmesa à sa voluntat y renunciant 
fins y tot à l'esperança d'alcançar ab lo temps una mi- 
queta de descentralisació (i)? ^Còm es possible que torni? 

(i) Los unitartstas prevén, acertadameate, la perturbación que 
en la maquinaria política por ellos construïda, ha de producír la 
ingerència del principio federativo. Un insigne escritor castellano, 
muy de su raza en matèria dé organización nacional, ha puesto la 
senal de peligro con loable franqueza. Oigàmosle: «Distamosno 
Dpoco de inferir, con la segurídad con que iníiere el sehor Labra la 
«natural unión de Portugal y de Espana en un porvenir mà' ó mé- 
»nos cercano. Grandes son las dificultades que habría que vèncer 
»para esto; però de todos mpdos, ni çreenoos qí dçseamos que^sea 

Digitized by 



íTornara, lal volta, no més pe'[ pler d'entregarü son 
ceptre y sa corona perque^Ls trenqui; pe'1 pler de darli'l 
códich de ses lleys pera que1 cretni; y peM pler d' aliar- 
garli després lo coll pera que li posi lo jou dels vençuts?.. 

Follia fora sols pensarsho. 

Vindrà la Lusitania quan^ lliures ses germanes deia 
dominació dels unitaristes, puguin darse les mans ab lli- 
bertat per fer rodona y girar alegrement al entorn desa 
mare Espanya asseguda de nou en son sitial de reyna. Y 
axò, axò es, senyors, lo que vol Catalunya. Que Espanya 
sia Espanya en Itoch d'ésser^ com es ara^ una Castella 
gran que cada dia va axamplantse invadint [os vehinatsy 
extenentse per casa d'altri, Axò es lo que vol Catalunya: 
que Espanya torni à ser lo qu'era abans, quan Camocns 
la cantava dihent dVUa que la engrandían diferentes na^ 
cions rodejades per les ones del Occeà (i). 

Axis la va fer Deu y axis ha d'ésser: sols axis sortirem 
de l'uniformisme que es sempre una situació violenta y 

iicondíción de csa unídad futura, cíerta descentraHaaciÓQ con. que 
BSuena el seaor Labra, y que viene a parar en autonomia Preferí- 
Me es seguir slempre separados de Portugal, à romper Questra uai- 
ï>dad aaciooalj ya lograda en todo lo demís que es y se llama B- 
npana. La autonomia la queremos para Espana toda, con Portugal 
»ó SïD Poriugal; mis no queremos la autonomia para cada regi6n à 
»comarca, !^mo que todas gocen de los mismos fueros, siendo parte 
üde la soberanía total y únicai*. (aj. Arturo Campión: La UíiJ^n 
Ibérica y las Libcrtades RcglonaleSj la Esparía Regionül^ ii Abnl 
de 1S90. 

ii) fl , , a nobre Espanha 

Com naçóes diJJerentes se engrandece, 
Cercadas com as ondas do Oceano: 

Os L•usiadas.^ IIK 

ja| Jnan Valera, Portugal Contemporaneo^ Espaiïa moderna, 
— Febrero. 

Digitized by 



arribarem a la forma regional, expressió de la vida nor* 
mal, suau y fecunda d'una societat civilisada (i). 

Senyors, ja es hora de que tots los hòmens de seny 
clar y de cor sa, fassen esment de lo que passa a Espanya; 
ja es hora de que tots los hòmens de bona voluntat s'hi 
fixin y's convencin de que estam en ple paganisme, de 
que'is del Centre's consideran romans ytractan als demés 
com à bàrbaros nascuts per la servitut y Tesclavatge. 

Es precís, senyors, quo tots aquells que creuen que P 
home es fet à imatge y semblança de Deu y que Deu es 
pare de tots, vegin de fer lo possible pera que no hi hage 
entre nosaltres vencedors y vençuts, senyors -y esclaus, 
homes y coses. ^Fins à quan han de rodar les rodes de'eix 
enginy fet aposta per esclafar y trossejar les regions, y tot 
axó no més pera que, axis esmicolades, pugui millor mas- 
tegaries y engolírseles lo Deu Estat? 

Axò no pot durar; axò es contrari à totes les Ueys di- 
vines y humanes, puix axí com l'home no ha sigut criat 
pera' I servey absolut d'un altre home, tampoch cap poble 
ha sigut criat pzra'l servey absolut de un altre poble (2). 
Jo'm dirigesch, com ara fa quinze anys En Reynals y 
Rabassa, no sols als poetes, à tots los catalans me diri- 
gesch, à tots los dich que cal fer un esforç y treure'ls 
munts de farda, de runes y de llot ab que la torrentada 
de rUniformisme ha cubert l'antigua Iberia: cal irèuFeho 
tot y netejarho fins à descubrir lo terrer ferm, la roca viva 
de les antigues nacionalitats per assentarhi los fonaments 
de una nova Espanya; puix tot lo que 's provi d'axecar 
demunt altres fonaments serà feyna perduda, tot caurà; y 
sinó, mirau: nosaltres no som encara vells y be n'hem 
vist caure de torres y castells, ideats pe'ls legisladors de 
nostres dies!... 

(i) Josep Torras y Bages Pbrc.— La Tradició Catalana^ IntTO• 
ducdó^'-'Reyista Catalana, febrer, 1892. 

(2) F. Romaní y Puigdengolas.— 4f /i^i^^ia^ del regionalismo 


Digitized by 



jQuín altre remey nos queda, donchs, méssque axccar 
tes antigues regions, pilastres necessàries del gran edifici 
nacional, y posar la Justícia en mitx de totes eÜes ben 
alta, demunt un altar que s^alci a!la, en lo lloch meteii 
d' aquell Parlament que, en lloch d'ésser lo clos sagrat 
voltant TArca Santa de les Taules de la Lley, no es mes 
que un Itach fangós ahont les passions desenfrenades xís- 
clan y's barallan; semblant a n'aquells gorchs de Carrança, 
posats als cims dels Pyrineus, hont se congrían les boy- 
res y nuvolats que assoian les comarques, y ahont les 
bruxes xisclan y cantan à la claror dels llamps y al espe- 
tech dels trons de la tempesta. 

Es precís, es necessari, Deu ho vol, que fem tots un 
esforç pera que Esp^mya sia un ramell de nacions riques 
y poderoses en lloch d' ésser com es ara un trist fossar de 
antigues pàtries enterrades vives; perquè aquestes pàtries 
viuen, no son mortes!.., jAh! senyors, si realment fossen 
mortes, ni cl nom quedaria ja d'Espanya; si Espanyol 
dona encara de tant en tant senyals de vida, es perquc 'I 
cor de aquestes antigues pàtries batega encara. No son 
mortes, viuen: son com aquelles oliveres que comptRn 
sigles d'existència, que'! vent ha coronat, però que arre- 
lan ben endins y rebrotan de nou a cada primavera. 

L'arbre secular de nostra pàtria ha rctlorit: Catalunya 
s*C5 alçada, y prenent sa bandera de la ma freda y crispa- 
dn del conceller Casanova, encara ha tingut força per 
alçaria amunt, y ha tingut encara prou alè pera llançíir 
un crit de iHibertatl que ha fet estremir la mare Espanya, 
la Espanya pobre y mísera que esreso en terra, ja casi 
agonejant, ha girat vers ella sos ulls tristos y li ha dit ab 
veu fosca y apagada: — «jOh, filla Catalunya, oh bona fi- 
>Ila, salvat, ysàlvamÍH,, iConfía en Deuj Puix Ituytas pe'l 
nDrct y la Justicia, l'Etern re dara forces: no dcsniayesL.* 
*Crida ab veu forta a tes germanes y no paris fins que 
1) vegis que s'alçan y que's cridan les unes à les altres com 
Tsse cridan y's responen les campanes tocant a sometent!-- 
>jOh, filles de mon cor, desplegau al vent vostres senye- 

Digitized by 



»res glorioses, pujau peMs cims més alts y cridauvos y 
>parlauvos, y totes à la una, ien nom de Deu! començau 
Ȉ lluytar les grans batalles d'una nova reconquista. Ara 
•corn allavors, lluytau ab ardiment, resoltes à guanyar 
•per Deu los antichs realmes treyentlos de les urpes dels 
•pagans. Abrahonaushi, feriulos fort; foragitaulos del 

• nostre clos, del trast que Deu va darme, filles míes; d'ex 
•tros de terra qu'hauría d'ésser un paradís y que d'ença 
•qu'ells lo trepitjan es un hermot plè de gram atapahit y 
•carts que punxan. Encoratja joh, Catalunyal à tes ger- 
•manes, y veniu totes juntes y treyeume d'ex abisme 
•hont va llançarme lo crim d'una filla... |0h, dissorta- 
•dal... jM'es filla y la perdono!... Perdonaula també, que 

• us es germana!.. A sos fills perseguí tentada per l'infern, 
»y d'aventurers y mercenaris vils va rodejarse: obrí son 
cpalau à tots los malavinguts ab les lleys y costums de la 
Aterra ahont nasqueren, à tots los sectaris y sofístas, fa- 

• bricadors de lleys y opressors d'ofici, y aquests, ense- 

• nyorits avuy del casal hont ma filla en sa follia va alber- 
•garlos, la tenen jay! opresa y la trepitjan, mentres ella 

• plora en silenci sa desgracia tan terrible lay de mil com 

• merescuda!... Abans que à mi, abans no salveu sa mare, 
•correu, salvaula à ella!.. . Perdonaula y Uibertaula d'eix 
•axam d'aventurers que fan estada en son casal y 1' opri- 

• mexeh lo mateix que vosaltres, filles míes. Perdonaula, 
»y que aquest perdó nos meresca del bon Deu que tornin 

• per nosaltres les pures alegries d'aquells jorns de ditxa 
i>y de grandesa en que vosaltres, erau per mi la corona d' 
•estrelles resplandents ab que l'Etern m'havia coronada: 

• aquells jorns en que'l mon escoltava vostres veus gala- 

• nes y pomposes com les notes variades d'un cant dolcís- 
»sim à la orella y grat al cor!... ^Quàn serà, quan serà 
»que vostre mare pugui vèureus de nou a son entorn com 
» un cercle de torres altes y foriíssimes? jQuàn serà que 
» vostra mare pugui sentir de nou la vostra veu, vostre 
«parlar, que fa tan temps anyora?... Veniu à mon entorn 
]>4ob filles míesl... Confegiu la cadena d'or de la Tradició, 

Digitized by 




>aguantaula ab vostres mans y feu ab ella un cercle sa* 
»grat, que'ns volti com un mur y'ns guardí pera sempre 
»de nostres opressors, jOh, Catalunya, lluyta ab ardi- 
ment*., jSalvai, y sàlvatn!..-» 

A la veu desa mare, Catalunya avança resolta. Ahont 
va y lo que voi tots ho sabem, íQuí sera, si té cor que al 
vèurela partir no la seguesca? Nosaltres la seguim y juram 
no dexarla may, may en la vida, íQui vulla iluytar per ta 
santa causa, que'ns seguesca! jVia foral 

Y ara, vosaltres, mestres benvolguts, vosaltres que'ns 
mirau de lluny y ab mitja por, no'n tingueu pena del jo- 
vent que parteix y que's fa lluny... Se allunya de vosal- 
tres tal com lo jove Tobías s'allunyà un jorn de son parc 
a qui tant també vos assemblau vosaltres. 

Lo vell pare de Tobías, vivint en cativeri, com vos- 
altres hi viviu, va mantenirse sempre fidel a la Iky de 
son Deu y al lestament de sos parcs, com vosaltres vos 
hi heu sempre mantingut, y grava en lo cor de son fitlT 
amor à son Deu y a son llinatge, com ho heu fet ab nos- 

Un jorn, cap a ses velleses, parla a son fill d* un crè- 
dit que tenia, de quelcom que l\ devia una gent que vivia 
en terres llunyes,.. Va darli Talbara hont aquell crèdit seu 
constava ab tota força, y son fill, lo jove Tobías, va par- 
tir acompanyat d'un amich fidel — era un àngel de Deu,— 
qui ni a !a anada ni à la tornada va dexarlo. 

Partí: passaren jorns; un monstre, un drach horrible, 
sortí à Tencontre del jove caminant; encoratjat per Tangel, 
Tobías va acomètrel; lo monstre fou vençut, y heuse 
aquí que Tobías troba M deutor, cobral crèdit que contra 
d'ell tenia son vell pare, y alia en aquelles terres llunyes 
trobà una dona que cativà son cor y va esposaria... 

Son vell pare mentrestant, privat de la vista, lo anyo- 
rava; y quan plorós prop de !a llar, pensava; — Mon fill, 
mon pobre fill, no tornarà may més à la casa de sos pa- 
res*.,— heuse aquí que sa esposa, la mare de Tobías, que 

Digitized by 



cada jorn pujava al cim més alt per veure si son íill venia, 
va distingirlo de lluny que ja tornava y corregué vers son 
marit cridantli: — jJa torna!... (Ton fill Tobías ja es aquí! 

Y Tobías arriba: arribà portant lo que devfan à sos 
pares y ab sa esposa resplandenc de bellesa y enjoyada. 
Son vell pare va abrassarlo, y al besarlo son fill, no bé li 
tocà'ls ulls, son pare que no hi veya, va recobrar la vista. 

Axis també vosaltres, oh mestres benvolguts, obrireu 
un jorn lo llibre sagrat de la pàtria y parlareu al jovent 
d'un crèdit apuntat en los fulls de nostra Historia... y 
aquest jovent avuy parteix y se'n va lluny pera recobrar 
lo que deuen à sos pares. 

No se'n va sol: ell, com Tobías, té un amich fidel que 
noM dexarà may: té Tàngel tutelar de nostra terra, aquell 
que acompanyà à nostres avis en ses glorioses empreses. 

També aquest 'jovent, lo mateix que Tobías, trobarà 
un drach horrible pe'l camí; lluytarà ab ell fortes bata- 
lles; lo drach serà vençut, y aquest jovent vencedor reco- 
brarà lo rich tresor que 'us deuen. 

Nostra mare Catalunya, des del cim de Montserrat lo 
veurà tornar un dia, y us cridarà contenta no bé'l veji: — 
I Aquell jovent ja torna, ja es aquí!...— Y'l veureu arribar 
ab lo tresor recobrat, ab la suspirada autonomia... Vo- 
saltres correreu à son encontre; Tabraçarèu, y quan ell 
vos abraci vos sentireu rejovenits; lo besareu, y quan ell 
vos besi, aleshores vosaltres, com lo pare de Tobías, re- 
cobrareu la vista y veureu lo sol esplèndit del gran dia 
de nostra llibertat. 


Digitized by 


Digitized by VjOOQIC 


En l' acte de la coronació del busto de D. Antoni 



sEn nom de la Llengua Catalana que un dia, com T 
Orfaneta de Mcnargues, anava pobre y desvalguda de 
poble en poble y per plasses y carrers fins que ell y els 
pochs companys que V ajudaren, ab los Jochs Florals 
hont r aculliren, li donaren una llar santa y honrada 
hont refeta y ennoblida ab V escalf de la famitia trobàs 
més endevant, no un jove enamorat, sinó tot un exèrcit, 
tot un aixam d' adoradors entussiastes. .. 

En nom de la Pàtria Catalana que sempre tingué en 
ell un custodi fidel de sos llibres sagrats, un narrador en- 
tussiasta de ses gestes in mortals, un paladí defensor de 
son nom y la seua honra... 

En nom de V Host Catalanista, en nom del Jovent de 
Catalunya à qui va donar lo primer aplech de poesies 
de trobadors moderns, la primera novela històrica de 
nostre renaixement y uns Anals ahont pogués llegir y 
apendre lo que la Historia oficial que se ensenya a tes 
escoles té encàrrech de no dir...^ 

Lo Consistori dels Jochs Florals te avuy V honra de 
oferir una corona de llorer à la memòria de N^ Anton 
de Bofarull que ha deixat aquesta vall trista y escura per 
pasar à més alta y millor vida y ser desde avuy y pera 
sempre una estrella resplandent en lo cel de nostre pàtria, 
ahont ja en brillan tantes que desde açí baix les veyém 
que fan com una via laciea^ com un camí de llum que 'ns 
guia vers la suspirada terra de promisió,» 

Digitized by 


Digitized by 



Després del discurs de nostre President, qualsevol 
consideració qu' us fes sobre la causa que aquí anyalment 
nos aplega, resultaria deslluhida y més que tot impròpia. 
Acabem d' aplaudir al que ha sapigut fer batre nostre cor 
parlantnos ab los dictats de la rahó y del patriotisme, 
conjurantnos à tots al nom sagrat de la pàtria aquí feste- 
jada, y no tractaré jo, glosant ab veu esblaymada sos 
conceptes, d' afogar lo sens fi de nobles sentiments y ar- 
dents desitjós qu' en vostres pits ha fet neixe. 

Ma tasca es ben diferenta. Vos haig de esplícar com 
han respost los poetas y escriptors de la terra al cartell d' 
honrosa lluyta que publicarem; ab quina tonada nova 
han regalat enguany los rossinyols à la captiva, quinas 
son las tres estrofas qu' han afegit nostres irovadors als 
poemas de la Pàtria, de la Fé y del Amor, cercant inspi- 
ració en las deus inestroncables de la nostra terra. 

La nota que ara sentireu vos semblarà poch agradosa ; 
es trist tan mateix formular un judici franch y seré sobre 
allò que 'ns inspira ilimitat afecte, mes vos ho diré con- 
vensut de que dono una prova pública d^ aquest afecte 
mateix en nom del Consistori, 


Digitized by 




iQuín treball més penós per nosaltres ha sigut lo Je 
garbellar entre las i6o composicions tramesas, per tro- 
barne algunas dígnas de premi! 

Anavam desclohent y llegint los plechs y 'ns cam- 
biavan impresions tristas. La majoria de las pocsías eran 
atlargadas d' assumpta y de factura, plenas de llochs co- 
muns y de frases qiie sab de memòria qualsevol que s' 
hagi versat en la lectura del» autors catalans, semblant 
en això i la ma! surgida roba d' arlequí que cubreix per 
desfigurarlas y apropiarselas las nuesas sublims de U 
vera inspiració dels poetas- llegíam més y moll sovint 
se 'ns presentava com una mala sombra la que ja s' ano- 
mena poesia de certamen, aquella que lluny de cantar ab 
batements de cory vols capritxosos del pensament, té per 
ideal únich que 's dibuixa entre ratllas la de guanyar un 
premi. No hi descobríam, no, aquell afany d' esmolar la 
pròpia imaginació ab la lectura dels bons models, sinó '1 
desitj ínmoderat de fer poesías ab una imaginació que s' 
han format sos autors mateixos llegint los poetas del dia. 
ïQuants n' hi ha que 's pcnsan volar en alas de la fanta- 
sia per espays desconeguts y lluminosos, y ben mirat no 
fan més que muntar lo ca ball fcixuch de la retòrica que 
dona desesperadas voltas dintre d' un petit cercle! 

Nos convencerem ben prompte de que en bé de la 
Institució nó convenia adoptar aquest any en la elecció 
dels trevalis un criteri massa rigurós, sempre à reserva de 
cumplir com a bons fent per los Jochs Florals, un cop 
passada la festa, quelcom més de lo que'ls nostres Estatuts 
nos imposan. 

Cal dirvos per aíxó, qu* escullirem casi sempre per 
unanimitat de parers y sense gran discussió las poesías 
que sentireu llegir y Ms demés treballs que figuran en lo 
veredicte, Ademés, ab tota franquesa devem confessarho^ 
nos consolava lo fet de que tots los t6o trevalis enviats 
rcsponían al fi altissim que està encomanat als Jochs Flo- 
rals; en sa gran majoria se sentia la xardor del caliu pa- 
triótich de bona mena qu' amagavan, y apart de las pre- 

Digitized by 



miadas n^ hi havia algunas que demostran en son autor 
prou vigor d' alas pera llensarse per la serena regió de la 
poesia quan un alé poderós vagi a móureM. 

Estem ben lluny de creure que la malaltia dels Jochs 
Florals sia de mort, y creyém que are més que may 
convé deixar ben obert lo gloriós llibre dels anals de las 
nostras lletras: per avuy sols dech dir en nom del Con- 
sistori que correijida nostra institució, y això no es gayre 
costós, d' alguns vicis contrets en sa ja llarga vida, pot 
resplandir y ufanarse com en sos mellors temps. Jo desde 
aquest lloch proclamo sa vitalitat inestroncable, perquè 
are com may va més dreta à la finalitat que sos fundadors 
li donaren. 

Es cert que V arbre dels Jochs Florals no es com lo 
taronger tot ell rumbejant de la fruyta dolsa qu' ubriaga 
y adormeix en ideals deliquis; no: lo nostre arbre es com 
lo Pi de Formentor que 'ns canta lo gran poeta mallor- 
quí: més bell, més poderós, més vert que tots los altres 
arbres; revincla sas arrels per las penyas y regna sobre 
la altura alimentantse de llum y de cel; quan las venta- 
das bramulan, ell riu y canta més fort qu' ellas y espol- 
sa demunt dels núvols sa real cabellera jLos Jochs Flo- 
rals, ànima forta de Catalunya, 

veurin caure à sas plantes la mar del mon irada 
y sas cansons yalentas iran per la ventada 
com Fau dels temporals!.. . 

Lo discurs de nostre President que havem aplaudit, 
es la més clara demostració de mas paraulas. 

Veredicte del Consistori: 


De las 56 poesias queaspiravan a aquest premi que M 
Consistori ha concedit à L'Aglenya lema: de totajlayra y 
color ^ que té'l n."* 25; triat aplech de dotze poesias sadollas 

Digitized by 




'de la frescor y sanitosa ílayre del camp; algú nas d' ellas 
com la Nií de Sani Joan^ Lo Cassa-nius, La cançó dek 
rosella y Crepúscol, verament notables per sa escayema 
forma, lo sentiment esquisit que las anima y '1 Henguaijc 
propi y ben català ab que ^s refereix la vida y costums 
ampurdanesas. Ademés se 'ns feren simpaticas ja de pri- 
mera impressió perquè las vegcrcm allunyadas del moillo 
gastat a que avans me referia. Llàstima quea voUas que- 
din desliuhidas tan bellas qualitats per alguna vaguetat 
en !a expressió, 

S* han concedit dos accèssits: lo primer à la poesia del 
n." 70, A les velleses lema: un pare manté vint Jï Us y vint 
fills no mantenen à un pare [^tdagi popular), qüadret sen- 
tit, ben dibuixat y ab detalls que conmouhen, si be en 
conjunt de poca volada; lo segon accèssit T ha obtingut la 
poesia del n," So, Mar enfora lema: jOlnssa! ayrosay 
ben entesa marinesca ab alguns defectes de composició 
que descobreixen certa inexperiència en son autor. 

Se mcncionan: Cap de dol y Poncella d' amor. 


De las 5o poesías que's dispntavan aqueix premi s'ha 
escullit la del n." i3o, Castellans de Catalunya de pensa- 
ment felís, desenrotllada ab sobrietat y valentia, encara 
que no ab tota la forsa d^ imaginació que^s podia desitjar 
del assumpte. 

Han sigut mereixedora^ d^ accèssits las poesías n." i, 
La Com tesa lema: no est ich morta nó, m est tck ettsopida; 
y n/ r3t, Lo sentiment de pàtria. La primera es una 
hermosa alegoría de! passat yM present de Catalunya feta 
al estil de canso popular. Mes que la novetat del argu- 
ment Ja fan digne de distinció V acert ab que està feta y 
algunas bellas imatjes que la adornan. La segona es ben 
pensada y d' assumpto interessant^ encare que gens nova. 

Se menciona honoríficament La Cerdana, 

Digitized by 




De las 42 poesías que optavan a aquest premi no ha 
dubtat gens lo Consistori en concedirlo à la que porta M 
n.** 33, Penediment lema: Crech en Deu ^ de Deu espero, 
acte de contrició del ànima pecadora que salmejaà imita- 
ció dels cants bíblichs la vanitat del mon avans tan desit- 
jada y 's condorjn à la tèbia llum de la esperansa som- 
niant la nova vida. Las imatjes son ben trobadas per més 
que algunas pequin de conceptuosas; lo vers à voltas re* 
sultà aspre y forsat; lo llenguatje es escullit. 

També s' han adjudicat dos accèssits. Lo primer à la 
poesia del n.® 62, Dormint^ lema: Visió; de forma ben 
trobada y ab alguns rasgos d' inspiració, encare que re- 
sulta pobra d^ assumpto y poch retocada. Lo segon accès- 
sit s'ha donat al sonet provensal, E vivo lepas^ lema: Pax 
tecum^ senyalada, ab lo n.* 120, que n' ha sigut merei- 
xedor per encloure un pensament trascendental desenrot- 
llat ab bon gust y sobrietat, qualitats que son certament 
las més envejables en aquesta classe de composicions. 


Dotze n^ hi havia d' oferts y sols n' hem adjudicats 
dos. Aquesta falta de concurrència es deguda tal volta à 
que molts d' ells han de versar sobre un assumpto que 
reclama llarch estudi y '1 temps no arriba per compon- 
dre!, desde la publicació del cartell à la del veredicte. 

Los premis qu' ha concedit lo Consistori son: primer 
to de la Excma. Diputació d' Alacant; romans histórich 
de n.** 35, titulat A^ Huguet d' Empúries^ quadro viu y 
animat de las lluytas del feudalisme ab ia realesa. La 
forma es bastant descuydada y s' ha concedit per majoria 
de vots. 

Entre las varias biografías y monografías que han 

Digitized by 



optat als diferents premis oferts à aquesta mena de rrc* 
valls, lo Consistori tant sols n' ha escullit un com é digne 
de premi. Se tractava d^ una biografia que ho es sols per 
dur en sa portada lo nom d' un personatje histórich ca- 
talà; mes examinada ab deteniment, deu donàrseli la cali- 
ficació de trevall histórich, més aviat monografia que bio- 
grafia, ja que '1 personatje à qui *s refereix queda en segon 
terme y '1 eclipsa la descripció y estudi del element en 
que 's movia. Per això y per tenir aquest Consistori de! 
Excm. Ajuntament de Reus sancera llibertat en la adju- 
dicació de son premi, s* ha concedit al trevall de referèn- 
cia titolat: Pere Joan Ferrer, lema: Honor ah que algim 
díasjjills nobles de la tetera eic. (Balaguer), de n." 90, en 
que *s presenian gran número de documents interesams 
en son doble aspecte histórich y literari, del temps de 
Joan II y de la guerra que sostingué contra Caialunya. 
S' ha donat menció honorifica a la monografia San 
Julià de Vilatorta. 

Y ara senyors, permeteume que vos fassi esment dels 
que foren; perquè en aquesta poètica festa es tlohabk 
consuetut posar la grogueta sempreviv*n en mitj de la 
xamosa toya de violas y cnglantinas que cada any aqu! 
rumbejan com en lo iardí encantat de la poesia. 

La mort s' ha mostrat ben crudel ab nosaltres en 
aquesta darrera anyada. jQuants noms estimats y vene- 
rables s^ han hagut de pintar en aquestas tarjas! 

Al cap de lots, com ho era sempre en vida, s hi lle- 
geix lo de r Anton de Bofarull y de Brocà, català de cor, 
lo verdader restaurador del Jochs Florals, donchsnos' 
atura finí? que logra que fos un fet aquesta idea, segons 
tots sabem y 'ns digué !o venerable Milà (que al cel sia) 
en la festa de la vinticinquena; lo que desperta en las ge- 
neracions queM succehiren la afició ais estudis histórictií^ 
ab la publicació de sa monumental historia de Catalunya, 
obra en la que gayre bé s* agermanan la exposició senzi- 

Digitized by 



lla dels fets passats ab sa evocació viventa; son aputita- 
ment inventariat, ab lo treball de crítica selecció que las 
modernas escolas aconsellan; lo narrador de las costums 
que 's perden, V aturador dels recorts que fugen, lo no- 
velista, lo filólcch, lo poeta... tot ho era en Bofarull, y]'Is 
Jochs Florals a ell tot ho deuhen; V acte de son corona- 
ment es lo pago d' un deute. Català honrat y de bona 
mena, com diu un altre historiador català, sas costums 
son d' aquellas que^s perden, mes son recort may fugirà 
de nostra memorial 

També 'ns ha deixat per sempre en L•luis Cutxet, V 
home de caràcter sancer é independent, ceretd indomable 
que retirat de la trafegosa vida de ciutat, comunicava à 
sos amichs y companys d' ideas totas las que anavan ger- 
minant en son cervell privilegiat. Defensor decidit de 
nostra indústria, publicà diferents trevalls de polèmica, 
escrits ab aquell estil en que domina una gran sinceritat 
de creencias y una envejable convicció en expressarlas. 
Fou dels primers y mereix de nosaltres un recort pre- 

En Damàs Calvet també ho fou. Mestre en Gay Saber, 
poeta català de gran volada, va comensar sa tasca dintre 
de nostra festa y d' ella 'n tragué V encoratjament per fer la 
obra desa vida, lo poema Mallorca crwííVina, que sens 
dupte quedarà junt ab lo seu nom com una constelació iri- 
sada de glòria en lo cel de nostre renaixement. Desde la 
salutació que li dirigí trenta anys enrera lo gran Mistral al 
acabament de sa poesia endressada als poetas catalans, iins 
a la entussiasta crítica que feu del poema en Menendez Pe- 
layo, en Calvet cumplí com à bó Fou un dels restaura- 
dors de nostre teatre y ha deixat à més de sa obra capdalt, 
un gran número de poesías totas ellas vessantas d' inspi- 
ració y de sinceritat. 

De r altre banda dels Pirineus hem sentit un clam d^ 
angoixa; fins aquí ha arribat lo trist ressò de las campa- 
nas. En Koumanille ha mort. Fou lo pare del renaixe- 
nient de Provensa. Ell reculli la herència del gran poeta 

Digitized by 



del pobie, d' en Jasmin, y junt ab lo*; fruvrs de ^a imi^i- 
nació feconda, los esbargí per sa pàtria que tota s' omplí 
de Uum y de poesia. Entussiasta de la miisa popular, 1Í 
inspira' ademés d* hermosos versos, qüentos d^ incompa- 
rable finor y senzillesa. 

També s' ha mort en Joseph Narcís Roca, lo propa^ 
gandista infatigable de la idea regionalista, malgrat sos 
molts anys y sa poca salut; lo qui en una ocasió sapiguc 
encoratjar lo poble en santa indignació contra los abusus 
del poder centralista, 

En*Rossendo Arüs, que tantas probas ha donat de ser 
bon català y bon cultivador de nostra literatura; en Feüx 
Macià y Bonaplata decidit protector de nostra festa dintre 
y fora de la casa de !a ciutat de Barcelona; en Josepli 
Pleyan de Porta, V amant de las antigüetats lleydatanas, 
y en Bonaventura Hernandez Sanahuja, un dels primers 
que 's dedicà à investigacions de arqueologia pràctica y 
un dels primers fundadors de museos locals, que ha llegaï 
à sa estimada pàtria. 

Tots ells descansin en Lo Senyorl 

He dit> 


Digitized by 


■Mp»ipnHP^^n'5j»-»i>i•» ^ ^.- . -^p. I ■■pi , ii7J w -Y• v y^-^-— ,'-w -«•» T"'^ V '"~.^,^ ar%" 7^. ""T^íW^'Tr 't-F-T-tar"--*— » ';^".~TT"i?<".-«J•'• 


V.— L" AGLENYA, de D. Ramon Masifern. 

VI.— A LES VELLESES, de Dona Dolors Moncerdà 
de Macid. 

VII —MAR ENFORA, í/e Z). Claudi Planas y Font. 


Digitized by 


Digitized by 



De toU flayra y color. 



Si '1 mon trobeu desert, jo *n sé un oassis 
hont é tot temps hi ha llums, y olors, y cants; 
lo primer bes del sol allf se 'n vola, 
y '1 mar llatí s' hi bressa al bell devant. 

Com un reco de cel bonich el troba 
tothom qui ab la franquesa 's don ia ma: 
qui hi posa '1 peu tan sols una vegada, 
los ulls y M cor hi deixa enamorat. 


Era un jorn de primavera. 
L* acompanyava un cel blau 
tan seré com la mirada 
d* una nena de quinze anys. 

L* alosa, tot fent V aleta, 
cel amunt 'nava pujant; 
lluhía sobre las fullas 
la rosada matinal. 

Digitized by 






La mar^ bon tro*i lluny, hleiiava 
en son lIiT d' alga y coraL 
y en cada branca *s gronxían 
dos aucetls aparellats ' 

Del bras ab It prenda meva 
seguíam tot costejant- 
la campana de V H ermita 
ïtritlla quelrUUejaràsí 

Quan topa vam alRÜn marge 
ahcrós y enverdissat, 
jo à coll meu V encamellava 
y ab dos bots ja eram i dalr 


Aquf un niu de perdiuhetas^ 
un de j;rivias més enllà; 
los míSrges vessant aromas; 
ias fonts corrent y cantant 

Un roseret que floria 
a! bell mitj del caminal 
ens va dar totas las rosas 
al punt que vàrem passar, *.j 

En sa rossa cabellera 
ni 'n posí dos ó tres rams; 
las altres, feta una toya. 
damunt son pit tornejat, 

jY que bé, que bé li esqueyan 
aquellas rosas del campi 
à mos ulls SC *m figurava 
r Alegoría del Maig ... 

[Y era un jorn de primaveral 
acompanyat d' un cel bfau 
tan seré com la mirada 
d' una nena de quinze anys 

Digitized b/VjOOQlC 



K•-^TWn•sfyi -r~V f 



Prou que 't conech, herbeta 
que 't dius marduix; 

ja no he de ser més flasca 
de des d^ avuy. 

Ja no ha^ pas d' enganyarme 
ab més embulls... 

parlant la gent s' entenen; 
no, fent embuts 

Sempre me diu la mare 

qu' he fet de tú; 
com es que de mi fujes 

tant com pots lluny; 

y jo pobreta y trista, 
m' aixugo 'Is ulls, 

si provo de respondre... 
|m' afoga un nu!... 

Si es que ja tens à un altre 

lo cor venut 
y 't recan las mil lliuras 

del dot que du; 

ii\ es que ja no tens llégrimas 

à n* els teus ulls 
per dol de las mentidas 

que m' han perdut. . 

parlant la gent s* entenen, 
digas: «no 't vull.» 

I Prou que 't conech, herbeta 
que 't dius marduix! 

Digitized by 





Quan lo sol se 'n va à la p<ma. 

r enllestida page^eta 
deiia ías feynas del camp 
y à ca&a llur torna alegre. 

Va tresca Cl r, trescant pel pla 
com una fura lleugera, 
cantant cançons del temps vell 
que li ensenyà V avieia, 

A una m^ porta la falç^ 
la falç de segar herbetas, 
à r altre un ramell de f!ors 
per adornarse al diumenge. 

*i]Y que bonica seré 
sortint de missa primer ah* 
diUi tot provanise las flors 
damunt sod pit que \\ ondeja. 

A la llinda del portal, 
fent peta dolça conversa, 
tot un aixàm de vehfnas 
enroüdan i V avieta. 

Deï cinem cullit al seu 

fila que lila la vella^ 

y conta hi^^orias passadas 

de aquell temps de jovencsa. 

De quan ben empolaynada 
en las tardes del diumenge, 
fresca com un claveller, 
y com un Edalg riolera, 

Digitized by 



als bons hereus del seu br.s 
feya perdre la xaveta, 
tant pel seu bon repunteig 
com per la alegre conversa. 

Lo crepúscul ja s' ha fos; 
y un esbart de sombras negres 
va devallant, devallant 
de las montanyas properas. 

Un arch de cent mil colors 
en r horizont viroleja; 
y à r altre banda del mar 
va pujant la lluna plena. 

Lo toch sant de V Oració 
ressona grave y solemne; 
y à vols, cap als verdissers, 
se *n van à joch las aucellas. 

S* ajustan be los portals 
y cauhen las barre-llevas .. 
y baix... tot baix... casa endins 
se sent que U Rosari resan. 





Espitregat baylet 
se 'n fuig de casa seva, 
se 'n fuig é cassd nius 
avall de la rivera. 
Quan es un bon tros lluny 
els ulls gira endarrera, 
la Vila ja no veu... 
({quins salts que fa d' alegre!) 
— Aquí no 'ns veuré pas 
la mare ni *1 meu mestre: 
a estich ple de sermons 

Digitized by 




Y d* estiralls d' oretli: 

que tio he nascut per sant, 

n'\ per fiíarme ab lletres. 

Par]«Qt aijtfs, tot sol, 

arriba i V albarcda: 

iqüin be de Deu de nius! 

íquin refili d' aucellasl 

Al cín^ d' un poiUncrer 

un niu li fs denteta.. 

ja *n puja soca amunt 

t^ual qu' una mustela. 

Quan es derant del niu 

fa 's torna com la cera; 

— |Qu* es alt, Deu mcui qu' es alt! 

y 'Is ulls li llagrimejan*..' 

Llavors se *n penedeim 

de sos reganys al mestre, 

y malaheii als nius, 

y pensa en sa maretal... 

Al apuntà 1 nou jorn, 
campjnas sonniquejan^,. 
la Vila Testeii dol.,, 
las mares s' escabellanl 

La caníjïó de ua Rosella 

Tothom me sol prefçuntar 
perquè som tan vermelleta; 
més ]ay! que no ho ^oso dir, 
m' afoga Ea pena! 

On dia, à punta de so) 
una noya 'I pla travessa; 
més |ayi que no ho goso dir, 
m* afoga la penal 

Porta las tren as al vent 
y un acer à la ma dreia; 
mes ]ay! que no ho goso dir, 
m' afoga la pena! 

Digitized by 




Quan es Toreta de mi 
ab son ga'én s^ escometan; 
més jayl que no ho goso dir, 
m' afoga la penal 

— «[Ingrat, ingrat! ^qué V he fet? 
que m* hages deixat soleta? 
Si jo 't donguí mon amor 
^no fou per ta prometensa ? 
Orfaneta som quedat 
y ab la meva honra malmesa: 
no 'm queda cap més remey... 
íperdónam, mareta meva!»— 

Quan la noya així ha parlat 
lo sol s' amaga depressa... 
més jay! que no ho goso dir, 
m* afoga la pena ! 

Una goteta de sang 
ha tacat mas fullas tendres... 
més ;ay! que no he goso dir, 
m' afoga la penal 

Y eocare 'nrvan preguntant 
perquè *n som tan vermelleta ; 
més {ay! que ben clà ho ha dit 
la trista Rosella! 


^Te 'n recordas, vida mía.^ 
encara *m sembla que hi som: 
iquina gatzara que feyam 
hoy foUant los picapoUs ! 

Jo no he vist cosa més rica 
des que tinch us de rahó: 
de cada gra qu' espremíam 
rajava mitj vas de most. 

Digitized by 



De tan *en tan ïquirsa ullada 
que 'm donavas de traydól 
tot replegant la faldilla 
xiquet amunt del genolL,. 

Ai lis la tasca seguia m 
havenihi algú de planto; 
mes. . quan tot solets quedavam 
ja mudaran las cançons. 

Llavors, tu un gotim prcnías 
y 'm deyas jau, que som solsl 
passem, passem lo rosari; 
un gra tu y un altre jo. 

No tenintne prou encare, 
lombavam eisamaló, 
y |TÍngan xarrups y fora! 
fins que 'I cor ^ns deya jproul 

\M]ò sf qu* era xarel-lo 
d' aquell de Senyo Rectori 
d' aquelias dolças xucladas 
encare 'm llepo Is llcmbrots. 

No *t dich jo sí he de lïepàrmeUs 
rossinyolet dtl meu cor... 
que avuy no fores pas mfa 
sense 'Is xarrups d^ aquell mosL 


— jDe que 'm firas mon amor! 
— De U qwe vulgas prenda meva. 
— ;0h( no; que si 'm promets tant, 
pot ser que te 'n penedescasi 
— Ja pots triar lo més rich 
de Hs paradas que vejas: 
^vols un anell de brirlants? 
— No fa per n:i> som pagesa* 

Digitized by 




— ^T* agrada un brassalet d* or 

ó be un collaret de perlasP 

— Tampoch això fa per mi, 

ja no som pas primerenca. 

— Y donchs {digas lo que 't plau, 

que porto la bossa plena! 

— Posat la ma sobre 'I cor 

y escóltal, si es que 't batega; 

ningú com ell t* ha de dir 

lo que més é mi 'm fa pessa. 

Y si ell no t' ho diu ben clar, 

iplanta Ms ulls à aquella tenda 

hont tanta soga y cordill 

part de fora pinjoleyal... 

^De qué 'm tens de firà? i ingrat! 

jnou mesos ha qu^ ho has de sebrel 


L' Estiuhet de Sant Marti 
n* es una hermosa quinzena 
que brota al cor del hivern 
en ma pàtria Ampurdanesa. 

Tot es poétich y hermós. 
tot respira goig y festa: 
lo prat mustiu reverdeix, 
y *Is aucells cantan alegres. 

Al lluny, r altiu Canigó 
llttheix sa nevada vesta; 
y un sol de color rosat 
esponja la dura gleva. 

Llongas espirals de fum 
s^ alsan de las xemaneyas, 
y endins la blavor del cel 
apoch-apoch van fonentse. 

Digitized by 



La florida deU cap-bUnclis 
y Us sembrats que rererdefarii 
díuhen qut ja es ben aprop 
lo gelfu mes de Destmbre 

[: _ La rosada del matí 

^. tot lo jorn s' aguanta fresca 

■' sobre Y herbeta marjal, 

h*^ fit pasturaD las ovellas. 

Van refilant qu ' es un gust 
reyentitichs y cuheretas, 
;y son manyachs, mott manyachs! 
?f casi ab la ma 'S deixa n pendre. , 

I-. • 

Tot es poéticb y hermós, 
^* tot respira goig y festa: 

es la rialla del Hivern, 
ique tants p]or$ porta al darrera! 


La nit de Sant Joan 

Per la oit de Sant Joan 
las noyas ampurdanesas 
no provan cV aclucar ull 
fins que V alba se desperta. 
Sense poncells ban deiiat 
totas sas clavellrneras, 
y *ls penjan de tres en tres 
damunt de la capsaiera. 

Dolça nit de Sant Joan 
iqué n' ets de bella! 

Digitized by 




Quan lo primer raig de llum 
se Ms hi aboca à la finestra, 
alsan lo cap del coixí 
boy mirant la capsalera. 
Si *ls tres poncells s* han desclós 
r endemà serén promesas; 
si no ^s badan els poncells 
s' han de quedar per tietas. 

Dolça nit de Sant Joan 
iqué n* ets de bellal 


Una nena com un sol 
tampoch s^ es adormideta; 
son bleix curt y fatigat 
diuhen que '1 mal pot més qu' ella. 
Sa mare, al capsal del llit, 
mira trista à sa fiUeta; 
cada cop que ^n trau 'Is ulls... 
cara arall li van dos perlas. 

Dolça nit de Sant Joan 
iqué n' ets de bellal 


Ja ei tota plena de llum 
r arcova de la donzella, 
y un pom de clavells florits 
iquin bo fa en la capsalera! 
Quan la nena I' ha ovirat 
— jAy mare, ja *n som promesa! 
diu, y gira Us ulls al cel 
fent la mitja rialleta. 

Dolça nit de Sant Joan 
iqué n' ets de bella! 

Digitized by 



Tan bon punt canta n las aus 
totas las noyas se llevan, 
lo pom de clavells al pit 
y cap à missa primera... 
|Ay que totas no Írln pas 
avuy í missa primera! 
[Ay que totas no irin pas 
que hi faltarà la més bellal 

Dolça nit de Sant Joan 

jqué te n' has tornat de negrel 

Na Cinteta 

Rodoneta, ben plantada, 
d' ullets negres y traydors, 
més llesta que cap faluga, 
tnés fina que cap cotó^ 
n* es la meva prenda hermosa, 
na Cinteta del meu cor. 

Lo que més me fa denteta 
es aquell pas curt y ayrós, 
y aquell va y vé de faldíllas, 
y aquell rcpich de talons 
de la meva prenda hcrmosa, 
na Cinteta del meu cor* 

MéSy segotis ha dit sa marei 

lot lo que 1 ú no es pas or;- 
diu que te la llengua feta 
per V estil dels oríols.,. 
V estimada prenda bermosa. 
na Cinteta del meu cor* 


Digitized by 





M' ha fet caure aquesta nova 
totas las alas del cor: 
minyona qu' es llengua llarga 
no pot fe al marit ditxós, 
ioh estimada prenda hermosa! 
joh Linteta del meu cor. 



Quan lo camp ja n' es segat 

r espigolera, 

r espigolera; 
quan lo camp ja n' es segat 
r espigolera se 'n hi ha entrat. 

Espiguetas ra trobant, 
ja 'n fa una aglenya, 
ja 'n fa una aglenya; 

Espiguetas va trobant, 

ja 'n fa una aglenya tot cantant. 

La du penjadeta al bras 

y va contenta, 

y va contenta; 
la du penjadeta al bras 
y va contenta cap al mas. 

De costums y tradicions^ 
y celatges, y cançons 

de tota mena, 
en lo camp del Ampurdd 
)0 hi he anat à espigolà 

aquesta Aglenya, 

Digitized by 




Prenia, donchs, oh amat lector; 
jo DO sé si farà olor 

ampurdanúsa ,■ 
sols sí que *t podré jurà* 
que no he oat à cspigoU 

fora de terma 

Digitized by 






Uo pare manté vint fills, 
y víDt Rlls no maoteneo on pare. 
Adagi popular. 

Vora un foch mítj apagat, 
provan dos vells d' escalfarse; 
baix lo trespol ennegrit, 
fan llurs caps dos tofes blanques. 

— Joscph; apariem lo llum; 
pujém à la nostra cambra; 
tal volta trobem allà, 
r escalfor que aquí nos manca. 

— |Pobre Agneta! mes que al cós 
lo (ret, lo tenim al ànima. 
No es, no, la fredor del temps, 
|es la soletat que 'ns glassa! 

'i Es la ingratitut dels fills, 
que talla mes que una espasa ! 
D* hont no 's troba grà, ni fruyt, 
itots los aucells se ^n apartant 




Digitized by V:iOOQl6 


Recordat de passeu anys^ 
tot cran crits y gaubansa: 
los uns, sobre mos genolls. 
los altres, sobre ta falda. 

A vo!tes, per tu y per mi, 
lo pà cios escassejava; 
per ells^ les sopes fumant 
ilurs fondos plats curullavan. 

Y à n' aquell 1Í nu lo gech.,. 
y à r aïtre li mancan catsas... 
Tu y jo bastava m per tots; 
i si fd 6 no fàj com ells ara! 

Dels d"" aquí, sols un instant 

ia noya s' es arri va da 

Lo Qaim, cncar' I* esperem.,... 
Los de lluny [ni daas raiUas! 

jY i fe, que '1 tneu Sant, es Sant 
de festa ben senyalada!, >. 
L* hereu no ha pensat tnay més, 
que per ell vaig cmpcnyarmel 

— jPohretsl no tens pas rahó: 
jDeu sab los afanys que passanl 
Lo pobre gran ab cinch fïUs^ 
probant sort en terra estranya; 

los altres corrent pel moïi; 
aquí cayent, allí abantse... 
Cadascú pel seu cantó; 
tal volta^ sens pà, ni casa. 

Los d^ aquí, ab obligacions.,. 
En Quimj la dona malalta; 
que si un any replega '1 vÍ^ 
pera remeys, no li abasta. 

La Roseta jay bon Jesús! 
[ja cal que Us cínch dits li vdlgan! 
]No hi ha que ferli retrets^ 
ab sogres y Ires quitxallesl 

Digitized by 



;Si no fos lo que debém. 
los mes richs fórem nosaltres!- 
feu la muller aizugant, 
de sos ulls bullenta llàgrima. 

L' arraulit vell girà 'Is ulls 
entorn sa llar solitària 
y en lo front de sa muller 
imprimí tendre besada, 

al punt qu* espeternegant, 
mancat d' oli va apagarse, 
r únich llum que ab sa claror 
los dos vells acompanyava. 

wdít-^^.^É^ ^*>^ 

Digitized by 


Digitized by 





Qui pogués aquesta larde 
mar enfor* ab tú vogar; 
adormits per la basarda 
d' aquest jorn caniculari,,. 
tots dos dintre una barqueta 

peti teta f 

que llisqués, 
com r ala d' una cerceta , 
^ens fer estela, ni rés!.,. 

Ohfssa, que vé una onada; 

ohfssa, qu^ un' altre 'n vàU,< 
ohíssa.,., dolsa estimada.., 
que bé qu' estaria m... ïà? 


Tan bon punt fóssim enfora, 
deiiarfam de remar; 
las onas y 'I vent alhora, 
bressaríans sens parar. 

Digitized by 






La barqueta enjogassada 

de 1' onada 

pel embat, 
saltaria esparvillada, 
com un xay en llibertat. 

Cada salt qu* ella faria, 
vinga cstrenyens bé la mà.. 
iObíssa, videta mía, 
que bé s' hi estaria... íà} 


Lo sol ja fora à la posta 
y '1 veuríam, somrihent^ 
arruixà '1 mar y la costa, 
ab pluja d* or y d' argent. 
Allà U cel perduda estrella 
sa parpella 
desclouria, com poncelh 
que son célzer va esclatant. 

Tos esguarts tú hi íixarfas, 
jo en tos ulls vinga mirà,., 
íOhíssa, sol de mos dfas... 
que bé qu' estaríam... ïà? 


En dols somni delecihsímf 
tos ulls clourías après \ 
lleu somrís dols y purÉssim 
marcant lo teu llavi encésr 
jo en mos brassos te pcndría, 

di>lsa aymía, 

poch à poch 
y en tos llavis posaria 
un bés, un sol bes de foch ,.; 

ah, besant ton hermós rostre 
al mitj del mar, sols alU, 
r abim sota... *1 cel per sostre, 
que bé qu' estaríam... fdí 

Digitized by 



I 1 : 

Y després, quan nos trovessim, 
y en dols éxtassis d' amor, 
passats plahers recordéssim, 
i per passats de més dolsorl.. 
quina tendre melangia 
qu' umpliría 
'1 cor d' abdós, 
recordantnos d' aquell dia, 
)a passat y tan hermós!... 

Nostres esguarts fíxaríam 
mar esfora sens pari, 
y baix, baixet nos diríam 
{què bé s* hi estava... no fé? 

Digitized by 


Digitized by 





Joseph Marti y Folguera. 

IX.— LA COMPTESA, de auíor anònim. 

Dolors Monccrdà de Macià. 


Digitized by 


Digitized by 




A la nit, quan rodolant 
cauhen dotze campanada^, 
de la tomba hont jau fa temps, 
de la tomba *1 baró s* alsa. 

Lo vell baró 's palpa '1 pit, 
y no hi manca, no, 1* espasa; 
se palpa al voltant del cap, 
y M pesant capell no hi manca 

Pe '1 claustre del monestir 
lo baró mira ab frisansa; 
jquín feréstech callamenti 
{quina soletat que espanta! 

Las ruinas sa y enllà 
mostrant despuUas ubagas; 
la lluna hi bat de ple à plé 
tota trista, tota blanca. 

Digitized by 



Ix lo baró cap al camp 
dut per forsa sobirana: 
à un cantó y altre cantó 
pega vivas llambregadas» 

— ^Qué de la tomba 'm fa alsar? 
^'per qué '1 Senyor Déu ho mana^ 
^es que dels fers serrahins 
ha tornat la inmensa onadai^ 

^'Han tornat los castellans 
à esbossinar nostra pàtria^ 
Catalunya del meu cot, 
los teus fills viuhen encara. i» 

Y ala! ala! va seguint 

lo baró per monts y planas 
y reconeix aquells llochs 
que petjà tantas vegadas. 

Saluda del Montserrat 
las crestalludas montanyas, 
y, tot vorejant pe *1 riu, 
cap i Barcelona baixa. 

Ja veu allà lluny la mar 
sempre riatllera y blava: 
ja passa pe '1 mateix peu 
del alt castell de Moncada, 

No té prou ulls per mirar 
quan à Barcelona entrava; 
cada pas que va donant, 
una sorpresa *I sotraga. 

Y M brau senyor va seguïni; 
travessa carrers y plassas, 

y va cercant son palau 
entre mitj de tantas casas, 

Ja '1 baró las veu de Ilunv 
sas parets fortas y ombraJas: 
ja hi corre ab dalit de nin, 
ja n* entra à la portalada. 

Digitized by 




Lo b/)n baró va pujant; 

se *n va pujant per V escala; 

se posa las mans al pit, 

que sembla que '1 cor li esclata. 

Quan arrtva al cap-demunt, 
troba la porta tancada; 
la fa retronar trucant 
ab lo pomell de V espasa. 

—Oh patges, veniume à obrir; 
^*Q0 coneixeu mas petjadas? 
so r amo vell que ha tornat: 
plena d' amor porto 1* inima.» 

Los servents que 1' han obert, 
quan lo veuhen tots s' esglayan. 
— ^'Quí sou, vàlgans Déu, qui sou, 
sinestre y estrany fantasma?» 

Lo baró passa de llarch, 
travessa cambras y cambras 
— ^Hont sou, oh nets del meu cor.^ 
iqué os ne vull fer d' abrassadas!» 

Ja '1 baró troba à sos nets, 
ja sent que aquestos li parlan; 
jmes ay, que no parlan, no, 
en la llengua catalana! 

— .^'Vos heu tornat castellans? 
^es castellana ma pàtria? 
apropia parla no teniu, 
que llogueu estranya parla? 

^'De Catalunya 'Is traydors 

he de veure en ma nissaga? 

^Oh malehit 1' arbre meu 

que ha tret borciissencas brancas! 

jMalehit lo meu cnsal 
y malehits tots vosaltres! 
jAxís un llamp enfo^gués 
aquest cau que fou ma casa! 

Digitized by 





Adéu, nets rebordonits, 
doshonradors de mas armas, 
castellans de Catalunya, 
caragirats de la patrial» 

Y U baró depressa fuig, 
plorant de vergonya y ràbia, 
y corre, corre enutjat 
à la tomba altra vegada. 

La llosa pesanta cau 
al demunt de V ombra irada. 
Nu s* alsarà, no, may mes; 
ben mort pera sempre es ara. 

Digitized by ViiOOQIC 


Jo DO dormo, no, 
ni estich ensopida! 

La comptesa viu 

boy soleta y trista. 
Sola en son casal 

hi passa la vida» 
plorant son passat 

de nits y de días. 
Consol de ningú 

no '1 té ni '1 tindria 
sí no fos de Deu 

que sas penas minra. 
Si no fos del cel 

que V ampara y guia. 
Viu sense '1 marit 

que la té aborrida, 
la deixà fa temps, 

més d' un any y un día, 
per anarsen lluny 

y en terra enemiga. 
Allí r han fadat, 

d' allí res li envia 
com no sían dols, 

penas y fadigas 

Digitized by 



Prou ella li ha escrít 

lletras ben sencida*;. 
ell las ha rebut 

prou las ha Uegidas, 
prou molla de plors 

més d' una n' hi arriba, 
més ni per consol 

resposta li envia. 
La pobre se 'n plany 

ne plora la trista. 
Sinó fossen ells 

los fills que 'n tenía, 
^qué li fora tot 

lo d' aquesta vida^ 
Deixar aquest mon 

no li racaría. 
Més sos quatre infants 

à viure 1* obli^an. 
^Quatre? no més tres 

aprop d^ ella viuhen 
que r un ja no *l lé 

li han venut fa días 
à un estrany país: 

ben lluny d' ella 's crfaj 
no *1 veurà may més 

si Deu no li lliura. 
Més los tres que te 

de cor se Ms estima. 
L' un ab ella viu, 

r altre à la masia, 
y V altre més lluny 

del mar en una tlla. 
Per donalshi '1 pa, 

va baixà à marina; 
deixant son palau 

sas cambras guE^rnidas 
marinera *s fa 

la qu* era regínal 
Qu' havia de fer 

si '1 marit la oblida! 
I. os fa fer tres naus 
de vela llatina, 
mercadejant ells 

sa mare enriquien. 

Digitized by 




Quan rica va ser 

éll nova 'n tenia. 
De las terras d' ell 

missatgers arrivan: 
li prenen las naus, 

sas velas estripan, 
li trencan los rems, 

li tallan las sirgas. 
Los fílls j pobres fills! 

s' esclaman y cridan. 
més totes sas naus 

la mar s' engolia. 
— Si 'ns roban lo pa 

nos roban la vida 
— Ressigiróuvos, fills, 

Deu del cel vigila, 
lo pa qu' ell nos pren 

vindrà d' altra espiga. 

Teixidora *s fa 

deixa la marina 
jTeixidora 's fa 

la qu* era regina, 
la que duya al front 

or y pedras finas. 
la que tants de reys 

esposar volían! 
Lo fum del travall 

son cel ennegria. 
Las telas que tix 

de nou la fan rica. 
No para un instant 

de nits ni de días. 
Travallant de nou 

la misèria esquiva. 
Més ay! de Ponent 

lo torp baixa y xiula! 
Ell ho ha sapigut 

li pren las ehinas, 
li priva '1 travall 

de brassos la lliga. 
Sos fills altre cop 

s* esclaman y cridan 

Digitized by 




— Si tot nos ho pren 

que *ns prenga ïa vida. 
— Fills meus, no ploreu 

la mare vigila. 
Jo no dormo, no, 

ni estich ensopida^ 


Digitized by 


■ ■ i ^ y, i ^ 


Lo poblet més lleig del mon, 
es sens dubte Vallsacabra; 
mal sé, pedregós y herm, 
lo soterran dos montanyas 

Es un carré estret y llarch, 
'hont may lo vista s' hi esplaya; 
defora, ni prat, ni bosch 
sens una font, ni una ubaga. 

En Janet, de ca 'n Guillen, 
ha tornat d* un llarch viatje; 
pobrissó y enamorat, 
à peu, ha fet las jornadas. 

Lo senyor rector va dir. 
— Cosins jsens permís no 's casan! 
y éll que una cosina vol, 
r ha anat à cercà al Sant Pare. 

iSi n' ha vist de bé de Deu, 
per lo curs de son viatje! 
{Si n' ha vist de grans ciutats, 
per 'a França y per V Itàlia! 

Digitized by 



Quan al poble es de retorn, 
de preguntarli no paran : 
tots volen saber, qué hi ha, 
darrera de sas montanyas. 

En Janet, entussiasmat, 
los ho conta, fil per randa^ 
los boscéms dels Pirineus 
sos prats y sas valls gemadas^ 

Las vilas del LlecguaiJoch, 
la Provença, ab sa mar blava, 
las enciseras ciutats, 
del Piamont y Toscana, 

y com prodigi esplendent, * 
de son Uarch peregrinatje. 
Roma, ab sas obras d* arc, 
ab sos palaus y sos marbres. 

— jAy, JanetT-^diuben à chor 
los companys que V escoltavan^ 
- iqué xich y lleig deus irovar 
lo poblet de Vallsacabral — 

Lo minyó, li apar que sent 
com un punyal, que '1 traspassa: 
quelcom del noy, que Us amichs 
li trovan lletja V aymada, 

jEll, may s' havia adonat, 
de la Iletjor que li parlanl 
|Y tant com 1' havia vist 
aquell reco de montanyas! 

Y *1 pobre Janet, picat, 
entorn seu la vista clava, 
|Pera probarlos qu* es heli 
daria un ull de la cara! 

Mes jres val lo seu desiíjl 
per més que mira y repassa, 
sols veu pols y pedregim, 
y murs de parets colraJa?ï, 

Digitized by 



y estatjes encofurnats, 
y una via {llarga! íllarga! 
y un camp trist sens horitzó, 
sens una flor, sens un arbre! 

Més de sobte, alsant los ulls, 
s' ompla de goig sa mirada, 
y ab més calor del que ha tret, 
per narrar son llarch víatje: 

Diu: íAy noys he corregut 
mitja Fransa y mitja Itàlia, 
més en lloch he vist cap cel 
com lo cel de Vallsacabra! 

Digitized by 


Digitized by 



XI.— PENEDIMENT, de D. Marti Genis y Aguilar. 

XII.— DORMINT, de D. Emili Coca y Collado. 

XIIL— E VI VO LA PAS!, de D. Lluís Charrasse. 

Digitized by 


Digitized by 



Espero en Dea, de Deu espero! 

iOh Pare; oh Deu, que mon y cel adoran! 
deixau reposà un xich aqueix cor meu, 
que trasca afeixugat eo nit ben negre, 
de r aixarrahída terra per los erms. 

Aquí s^ està més bé: à V ombra vostra 
que 'Is rostos fa tornar marge florit, 
banyat per ayres tebis y llum blava, 
com un rassé encantat del paradís 

Aquí arrupit, del bofarut que 'm cega 
podré servarme, com al niu 1 aucell. 
De mes passions la tramontana folla 
roncant poruga, 'm lleparà los peas. ' 

Com nin, qu' à plech de bras sa mare '1 bressa, 
r escalf del vostre pit mon pit adorm; 
esdernegat de mort en la jornada, 
lo reposar assi, que n* es de dols! 

jMiràulo aqueix cor meu! Planter de lliris, 
me '1 dàreu vos per viurehi regalat. 
D* aquell jardí d' amors, tant vert y tendre, 
no 'n queda ni un trist rastre: es tot un cart. 


Digitized by 



Àngels hermosos qu' aquell temps baiiavan, 
jugíint ab ma ignocencia y mes virtuts, 
com aus sobtades, un mati 'm fu^ircn, 
sentint xiular la serp del meu orgull. 

De des ensà, com un anell de ferro, 
m' entortulliga y puny tots los sentits, 
garíintme y afogantme ab ses set urpes ^ 
lo malehit serpent que porto a dins 

Aquestos ulls que 'm dàreu per mirarvos, 
may més s' han sapigut aiiçci al cel: 
y sens V esguart dels vostres ulls darfssims, 
al mon he vist per llum, lo llamp no niíísí 

Y rossegantme com los cuchs per terra, 
voltat de fosca *1 seny engallardit, 
la fam del cos mortal sempre empenyentmc, 
y una set folla en V ànima sentint; 

He hagut d' anar cercant un trist glop d* ayga, 
pujant lo pedregós turó dels anys; 
perdent ensà y enllà sanch de mes venes; 
deixant enrera lo delit d* avansl 

Era que vostra Uey, Deu meu, tani justa 
feu doblegar mon coll al comú jou: 
y he hagut d' haber 1' almoyna de la vida, 
ab lo trevall, que redimeix lo cor. 

Ceilt voltes m' han caygui inerts los brassos, 
com lo magall rebot del fogucr dur: 
jOh quina allau. feresta es eixa lluyta, 
que ni pietat no te per los retuisl 

Diu r esperit— íAvant! — Y '1 suhor rajaT 
com un cremant vapor del foch del cap. 
Diu r esperit— jAvantl — Y V peu qu^ avensa^ 
arreu troba bihots y relliscalls. 

Per una espiga que la terra llevi, 
la cuytan à segar qui sab los punys. 
Lo vol de corps que *s tira ab un cadavre 
no hi va ab mes gola per fartars's cad' un! 

Digitized by 


mwm ^1. 


Cent cops m' he arrapinyat à dalt del single 
per abastà ua aroi de fruytes d' or; 
cent cops esgarrinxat de les verdisses, 
com un palet he rodolat al ions! 

Eixides de per tot, noves gentades 
ab les eynes al bras d' un nou enginy, 
com d^ art d' encantament, fan néixer pobles, 
dels pobles vells la genera atuhint. 

Y (ots alerrissats à sa copdícia, 
prenent per inimichs als seus rehins, 
com afarams carneres, V urpa estiran, 
y no queda mosscch pels més petits! 

L' ergull satínich y 1* enveja trista 
xorollan com uns fuhets à les passions: 
y glòria y honra, dignitats y mèrits, 
tot ho rcbregan; V csperansa y tot! 

iPerdó Deu meu; perdó! també apagada 
dins de mi tinch la llum d' eix clar estel : 
la llum dels vostres ulls, que '1 mon no anyora, 
perquè M condorm V alé de la serpent! 

Bregant ab V escumós riu de la vida, 
que salta com un poltro desbridat, 
avuy me 'n soch vingut aquí d la platja, 
per regirà ab lo cor mos dols passats. 

No sé si de mos jorns tinch lluny la posta, 
mes sento qu* he tombat ja à 1' horisó: 
mon rostre han cuyt les glasses del novembre, 
y jo 'm conech no més per los recorts! 

Vos heu promès tornar à n' al que plora, 
la pau perduda ab vostre esguart diví: 
jo os obro tot lo cor, perquè altre volta, 
me torni gronxà M vent del paradís. 

Sento Deu meu, que '1 vostre amor me crida . 
y entre boyrines d* or V ànima os veu. 
{Oh, qu* hermosa y gentil es V esperansa, 
esta llàntia inmortal del pensament. 


Digitized by ViiOOQIC 

Digitized by 





Allà i Nazaret 
n^ hi ha una botiga, 
niuhet sant d' amor 
niuhet de delicia. 
Treballa ab afany 
Joseph tot lo dia, 
Maria prop seu 
bressa un nin y fila. 
Tot d* una, amorós 
à la Verge ovira, 
y à Joseph somriu 
quan li fa caricias. 
— ^Per qué no dormiu 
vida de ma vida/ 
jdormiu, fillet meu! 
jdormiu, prenda mía! 
Deixant de filar 
al pit se r arrima 
y al cant més gentil 
lo nin s^ endormisca. 
—Tan punt tanca 'Is ulls 
en sa boca xica 
floreix un suspir 
que als pares contrista. 

Digitized by 




— ^'Per que SOS' íríu 
reyet de ma vida? 
/potser la canso 
trovcQ massa trista? 
Gom trist tinch el cor 
tristesa respira! 
Espòs, no serreu, 
que 1 DÍn s' endormisca, 
pareu un instant 
que *s desvetllarfa. 
No hi ralen cansons^ 
no hi Talen carieias, 
à cada nou hes 
de nou éll sospiral 
Tol d' una somriu 
y 4 la Verge ovira 
creuhantse en dl pit 
sas manetas xicas, 
Maria ab esglay 
hi ficsa la vista^ 
y acotant lo cap 
ab plor las ruiíima. 
— ^No veyéu espòs? 
— ;Ja ho veig, ja, Maria! 
— Veniu aprop meu 
que ^m sento moU tristal 
En aquell bell punt 
3^ ompK la botiga 
d' una resplandor 
que '1 sol enfosquia. 
[Quina quietut 
^al niu de deliciai 
iquin perfum de cel 
per iot s* hi respira! 
Sols s* ou r esbatech 
d' unas alas fi: as: 
para '1 remoreig, 
y la claror minva. 
Despertas Jesús 
y ab joya somríune^ 
la Verge ab un bes 
li ^n torn la caricla* 
Joseph al treball 
torna ab melangfa; 

Digitized by 



pren la Verge '1 fus 

y íila que fila. 

— .Qu' heu vist, vos, espòs? 

— ^Qu' heu vist, vos, Maria? 

—Jo un àngel molt bell 

en mitj la botiga 

mostrant una creu 

de sanch enrogida. 

—Jo un àngel com vos 

que tot resplandia 

mostrant sanguejant 

corona d' espinas. 

— íQué trist tinch el cor! 

— jTambé, jo, Maria! 

—Quina visió 

hem tingut més trista! 

per tot veig la creu 

que sanch regalima! 

— Jo en el front del nin 

corona d* espinas. — 

Jesús los somriu 

fízantlos la vista. 

Com més somriu éll 

més els dos sospiran! 

— I Dormiu, fiUet meu! 

dormiu, prenda mía! 

y un' altra canso 

li canta molt trista. 

Las tortras à 1' hort 

tan punt V han sentida 

esclatau en plor 

y el cant van seguintne. 


Digitized by 


Digitized by 






Paz t«cam. 


Espinchas-Iou, tencs, aquéu paure guerrié 
Qu' a 'no catnbo de bos e la caro brounsido!... 
La pas vau«ti pas miés que la guerro oumicido? 
U óulivié vau-ti pas tóuti li íier lausié? 

Atrouvas acò bèn, la tepo ensaunousido, 

Li fraire se chaplant sout 1* uiau de V acié, 

E li canoun racant la mort à plen góusié?... 

...Ah! Cesar, Aleissandre au pas mi ílour chóusído. 

—Aures tout fa plega, samenarés 1' esfrai, 
Sarés vinccire, aurés la mita de la terro: 
Em' acò! digas-me, de que sarés de mai? 

léu, vole rèirc en pas V ome qu' un nis espero, 
(Puicu que de lou saupre en guerro triounílant], 
Quand poutouno, au lindau, sa femo e sís enfant. 


Digitized by 



Digitized by 



Digitized by 





cesch Ubach y Vinyeta. 




XV.— PERE JOAN FERRER, de D. Francesch Car- 
reras y Candi. 



Digitized by 




Cada cop que 'n son palau 
treu lo cap é la finestra, 
torna al punt lo Comte Huguet 
afinat com una cera. 
Veu d* allí bastir amunt, 
amunt, los murs de Figueras, 
rila afranquida del Rey 
perquè, com un gos de presa, 
loguarle dins Castelló 
tancat, cor.i al cau la fera. 
La corcó prou que la seat 
de rebàtrershi y desferla, 
sens' deixarn' rastre ni pols, 
com un erm tota la terral 
Mes al desitg la rahó 
li diu «Detente, detente, 
»que va tant del Comte al Rey, 
Dcom de Castelló à Figueras,..» 
y r Huguet se va fonent 
lo mateix que una candela 
cap per avall, que no hi ha 

Digitized by 




pitjor foch que '! de h febre, 

ni forsa que aterri més, 

que 'I despit Je la impotència. 

— Senyor, los servents li fan, 

^••Per que no fas venf Is metges^,, 

—Massa que \ti sé U mal que tinch, 

responios; que vinga 4 mestre 

de casas y tape al punt, 

tape portals y íinestras 

de mon palau, desde hom 

oviren los ulls Figueras: 

que si arrasaria no puch, 

al mel•lys no V haja de veurer! .. 

—Senyor, en tot Castelló 

ni un mestre de casas resta, 

que à sou los ha pres el Rey 

per las obras de Figueras. 

Y quina puniada al cor. 

quin volch lo cervell li pega! „ 

si no hi corren hen segur 

que r han d* aplegar de terra; 

y justament allavors 

que à la cambra a troval enira 

un missatjer, que ha vingut 

à cabell iievarant lleugaíí 

— ^Que \ poru aquí^., fa rabiós 

No es pas V Infern qui aquí 'i menal . 

—Son los Comtes, los Earotis, 

y 'Is cavallers de la Terra 

en armas aixecats tots, 

clamant del Rey contra 'Is greugeíi- 

Si volguesscs ser ab ells, 

signa tot sefiuit la lletra 

del deseiximent. ^Ab sanch 

y tot de mas propias venas! 

respon: jAixó pla^ a.xó plàl.. 

y tot seguit ia fa estendre. 

Al signaria, li vi n pots 

que romp V estil y la lletra 

— Ma llansa 1' estil sigues! 

la lletra '1 mur de Fig uerasL,. 

Digitized by 




May r Empurdà ha vist més gent 
las artnas contra *\ Rey pendre, 
com han jlintada Us magnats 
per dressament de llurs greuges. 
Ja han sortit de Castelló 
y r empurita es qui *ls mena. 
^'Hont aniran que més mal 
pugan fé al Rey, que à Figueras?... 
De Pallars y del Urgell, 
del Cardoné y la maresma, 
de totas parts n' han vingut, 
que atrau als cans bona presa; 
y si *\ caixal y 1* unglot 
de la xurmassa fameja, 
no serà no, '1 Comte Huguet 
qui r ature en la desfeta. 
jPobrissons dels figuerenchs 
y quina sort se 'Is hi espera!. . 
Ja arriban devora 'Is murs, 
ja *ls enrondan, ja V emprenan 
fins y tot contra 'Is casals, 
que 'is esgalabran y aterran, 
sota un diluvi de rochs 
y cayrells. que ni boy deixa 
home en peu per defensars*, 
ni aixupluch que V acuUesca 
Dret als estrepr del caball 
fa r Huguet:— Prepareu teyas 
y coltellsl no 'm deixeu hom' 
ni pedra dessobre pedra, 
ni un matoll d' herba é cuUir, 
ni una set d' aygua per beure: 
]a tramontana al baixar 
puga ventarne las cendras! 
L' Abat de Vilabertran 
surt ea alxó de Figueras, 
y '1 caball del Comte Huguet 
n' aturava per las regnas. 
—Frare, ^qu' es que vols de mí.^ 
li crida. L^ Abat contesta: 

Digitized by 


144 ^ hl:gi;kt d ampurjas 

—Que deiiis en pau ïa geni 

que gota de mal no 'tjfcya! 

— Serveixen mon enemich. 

—Ves ton en em i eh i ofendre. 

—Lliure víilt se en mon Comtat. 

—Lliure 3l vehinatje dci:ta, 

qu' e!l no ofèn à Castelló 

y tú per sas terras entras 

Comte íïuguet, obra los ulls, 

obra los ulls y detenia, 

que t' arriscas per hont vas 

fins r ànima y tot à perdre! 

Quan no entras lo Rosselló, 

als de Besalú mous guerra; 

ara al Rey fas mancament, 

ara al Bisbe 'Is pactes irencas 

y qui manca à lo pactat, 

íiui al senyor lo que deu nega, 

qui de la forsa fa lley 

y de Uadregar s' engreixa: 

ni pn aquest ni en T altre mon 

haur.1 pnul . ;Rnrcra, enrera 

Comte Huguet, que no es lo Rey; 

es Deu qui per mi t* ho ordena 1 

^Apartat, frare, jmal llamp! 

ó faig Uevarte la Ucnga ,— 

Veota e?5travada al cabaT, 

sens ferí i cas, V Abat Jeixa 

y prompta un inferu de foch 

y un gorch de sanch es Figueras. 

Per trofeu de son orguU, 

las portas n' Huguet se 'n queda: 

trent' homes lligats pel coll 

al demuni se las carrcgan, 

fent durlas à Castelló 

que tothom las puga veure 

Mitj camí trovan V Abfst. 

—Frare, ves ahoüt fou Fijiçueras 

y enterra los cans del Rey 

que han quedat enire la cendral 

— [Ay de líi, r Abat respon, 

ay de tú, que la ira tentas 

del Celi... Va V Huguet rient, 

planyentio lo frare queda. 

Digitized by 


\ - '"-\r^^ 




Mal pas ha donat 1* Huguet; 
(Valgans Deu, V orgull com cega! 
quan se n^ adona ja es tart, 
ja es tart per toraar enrera. 
Al Boulu la gent del Rey 
la dels conjurats desfeya; 
cau La Roca y Calabuig 
que r Infant destruhí ordena. 
Son pare li ha dit que fes 
justícia, ell s' acuyta ferne, 
ull per ull y dent per dent, 
lloch per lloch, pedra per pedra. 
Un enderroch es Munells, 
vensuda Rosas s' entrega, 
Ullestret y Castelló 
son al capdevall de 'n Pere; 
dins Castelló sos soldats 
presoner 4 V Huguet feyan. 
Mala sort n' hi ha esderingut 
qu' era del Infant Figueras, 
son pare '1 Rey li don4, 
cremàli '1 Comte y la febre 
de la ven j ansa, en 1* Infant 
cent Toltas més forta crenia. 
Ab una corda de lli 
al coll, lligadas derrera 
las mans, com un malfactor, 
y nú U front, ja li presentan; 
mirantse ab desdeny 1' Huguet, 
ab r4bia 1* Infant en Pere. 
— ;Qu' es qué fas que de perdó 
un sol prech no 'm dirigeixes? 
—Es que à* adular no sé 
ni 'm tinch d* embrutar la llenga. 
—Misericòrdia clamar 
deurías, genolls en terra. 
— La fusta del Pirineu 
avans que blincarse *s trenca! 
— Perxó cal llevarne 'Is grops 
que la corcan y malmetan, 

Digitized by 



— No m* escupis pas, 1* Infant 
ó Us lligams de primer treume. 
— Y be que te Ms treuràn prou; 
mes així 't cal ma sentencia 
sentí arans.— M4tam y eixim 
jo d' enutg, tú de baixesa. 
«iMatarte! ^'Y per qué? Jo rull 
iusticia no pas rerenja. 
Lo que has malnes tornaràs 
à bastir, pedra per pedra, 
treballant casals y murs 
à sou teu, la gent mateixa 
que ra destrubirne à foch 
y sanch, lo Uoch de Figuerts. 
Vares endurten d' allí 
las porta3^.. y donchs, que ^t vejan 
' tornàrlashi, qu' es molt just, 
y é coll, com dürtelas feyas. 
— {Màtam. V Infant!— Això may. 
Justícia y fora ruy ferte: 
mes ull per ull, dent per dent, 
que no hi pugas troyar greuge. 

Tot seguit, quin enfilall 

de gent menant bo»is, círretas 

ab quadrats, ferros y enginys, 

cap à restaurar Figueras. 

Derrera tots va V Huguet 

ab los Barons que 'i serveixen, 

las portas à coU portant, 

que molt més ab V afront pesan. 

Tot polsós y sagn oient 

de peus, mitj c?mina d* e^ma, 

cara en avall, raig à raig, 

lliscant Ja suor fins terra. 

La llenga en lo paladar 

agafada, de tant seca, 

no diu mot si no es pels ulls, 

que lo que 's calla hi llampega. 

Trovan 1' Abat mitj camí, 

y quina mirada 's pegan! 

^Si pugues, Comte ajudaus'... 

Digitized by 




—Pas per ré he de menestéuse. 
— Penseu que Jesús per vos, 
ab la Creu tres voltas queyal 
—Las portas no pesan tant!... 
—Cent Toltas més 1' orgull pesa!! 
Pés per pés. deixareu 1' un 
en arribant à Figueras; 
r altre... íay de vos, Comte Huguet, 
que us pot enfonzar per sempre! 

Digitized by 




Digitized by 





Militar y Senyor del Maresme 
( 1462 à 1485) 

Honor lli que ilgon dii, Allí noblci de Ifl ccrri 
Ms Tid^t mtüytprtíbtta cumpïint «b iotí de^r, 
y 1t Yey>n sempre promptet é def^n^r i1 poble 
lo camp de la batilta, lo tempk de lai llcyi. 

Ho contin lai llegeodasp ho djubeo lii hiitorí«R, 
ja ma; en eita lerra a' ban conegut tirins; 
foa sempre Citaluíiya la mare carmyo^if 
la pàtria Je )i« OQbles y laaUA Uibertatt, 

La època de Joan II d* Aragó es, de totes les de nostra 
historia la que més se presta à ésser estudiada, no sols per lo 
qu* es interessant aquell periodo de Jluytes en les que hi palpita 
ab tota sa força, la energia y virilitat del esperit català oíés y 
revoltat per ses llibertats trepitjades, aytambé per la munió 
de documents que de la matexa nostres arxius estan rublerts, 
permetent seguir totes ses vicissituts pas per pas y profundi- 
sar sos més recòndits é insignificants detalls. Axó fà^ que po- 

Digitized by 



sQQt la mira en qualsevol dels personatges qui en ella figura- 
I ren j seguint en lo possible ses petjades, de les investigacions 

S nz resulte una monografia quasi sempre interessant y que no 

podrà menys de veures revestida de detalls afavorits per co- 
lor y sabor d' època. 
I La que avuy publicàm, filla d* investigacions fetes segons 

I lo patró que s'acaba d* indicar, ressucita del oblit la figura 

I d* un important personatge militar, qual ingerència, en totes 

les etapes d'aquella lluyta de deu anys, fou contínua y al 
final quasi decisiva. 

Pere Joan Ferrer, si be no 's pot colocar entre los princi- 
pals personatges catalans de dita guerra, devem considerarlo 
dels més sobressurtints de segona fila. Fill de Barcelona y 
formant en lo estament militar, sa biografia porta lo segell de 
la època atzarosa en que visqué, sintetisant les derreries de 
la Edat Mitja, ço es: V encombrament de la milicia mercès al 
favoritisme d' un Monarca desitjós de guanyarse cabdills sens 
esguart i lo car que à sos pobles costessen los medis em- 
pleats; lo desmesurat increment del feudalisme, conseqüèn- 
cia del fet anterior; y la prompte é immediata cayguda de 
aqueix, baix lo nou règimen implantat per son fill y successor 
en la Corona, com si aytal poder, aturant ab lo segle xv, no 
fos prou potent pera saltar la fonda valia que se li interpolà 
devant la Edat Moderna. 

Ferrer apareix en la historia catalana al mateix temps que 
comença la liuyta fratricida del Principat ab lo successor d* 
Anfós II en lo ceptre aragonès. Abans del any 1462 no^om 
afortunats en trobar rastre à ell referent. Del primer d' Abril 
es una carta de Ferrer, escrita de ma pròpia ab lletra dolen- 
tíssíma y plena d* incorreccions, y endreçada als Concellen 
de Barcelona, desde lo castell de Sant Vicents de Burriach 
hont se trobava. Es la resposta d' altre per aquestos à ell en- 
dreçada, y diu axis: 

lïMosenyos molt matchnifíchs e de molta providensia: 
»vi$ta vostra derera lletra satisfer tant virtuosament e iustifi- 
«cada a la mia, no delliber entrar en altre diferensia, nim vull 
Mturar en complaureus del que demenau si no que pus tos- 
»tra5 machnitisensias an esert lo bon deu eser tornat en mo- 
j^many yo setisfent a vostres prechs so content e axi e fet 

Digitized by 




»donar al ponedor de vostra lletra sens ferli paguar cosa de- 
»guna ni de guarda ne despesa; restant sempre promte al ma- 
»nar de vostres machniíisensias: del castell de sant vicens de 
»buriach lo primer de abril. 

»mossenyors daquell en qui manar podeu 
t p. j. ferrer.» 

La existència d' exa carta, encara que poch diu son con- 
tingut, es signe evident de la inteligencia que hi havia entre 
Ferrer y los Concellcrs. Per conseqüència patentisarà la im • 
portancia del personatge que historiem, en aquest temps. 
<;Qué passava llavors à Catalunya, ó singularment à Bar- 


La agitació que de temps bullia arreu de nostra terra, en 
Març de 1462 va aumentant d* un modo notable, y puja de 
terme en lo mes següent. Los remences Verntallat y Serroli, 
homens que la historia presenta com de baxa condició, y que 
la fortuna no afavoreix per un igual (i), fomentavan la agita- 
ció entre 'Is pagesos. Constituïts en capitosts del moviment, 
se temian d' ells alguns colps de mà, en especial un que Se- 
rroli preparava contra Vich. Los partidaris que Joan II 

(i) Serroli tingué la dissort de caure prompte en mans dels seus 
contraris, essent condemnat i mort. Emperò Francesch Verntallat, 
Capità General de la Montanya per Joan II, unida la guerra fou 
objecte de grans mercès. A 23 d' Octubre de 1474, eix Soberà, al 
concedirli moltes poblacions catalanes à perpetuu, lliure y franch 
alou, r anomena noble. Los llochs obgectes de donació reyal fo- 
ren: la vall d* Estolesylo castell de Pujaldor situat en esta vall, 
Covet, Guiestar, Llorà. Sant Marti de Llemana, Constantins, Santa 
Cecilia Saserra, Sant Marti Puiaru olff^ Scalç, Mieres, Sant Miquel 
de Campmajor, Folgons, Frexà, lo Torn, Sellent, Castellà, Vilana, 
Stanyol, Uriolf, Vertaill, Sant Marti de Campmajor y Marlant Per 
més detalls d' eix personatje havem de recomanar lo voIúm III de 
Bandos y bandoleros ^n Gerona, del senyor Chia. 

Digitize.d by 



comptava erttre les demés classes socials no 's quedan enreri. 
Lo llegidor podrà formarne fécil concepte per Ja següent 
relació del estat iacranquil de Barcelona durant lo mes d' 

En la segona quinzena de Març comença n les gesttODS 
feïcs pels Concellers y Diputats envers les universitats catala- 
nes, à. fí de trrtctar de la estracció de la bandera de Barcelona 
y demés extrems pertocants al somateni general La rcynj 
Joana, apurant los esforços de sa diplomaciap procura aturar 
lani com pol un fet que revesteix gravetat inusitada Mes les 
cartes dels Concellers als pobles y als poderosos (senvors, mi- 
litars ó eclesiastichsjj no escassejan, de quina correspondència 
n' es evident mostra la entaulada exos dies entre Ferrer y 
la Ciutat. 

Davant de la serietat de situació tant anormal y no essent 
facíL son arreglo sens una directa intervenció del Divinal 
aussllí, los ConccUers, dirígíntse al Bisbe de Barcelona en 
data del 3 d* Abril, li pregan vuila instituir alguna devotü 
oració à Deu Nostre Senyor, a la Veri^e Maríü y à Sania Eu- 
lària pera que 'Is placia dirigir e ben conseüar aquest princi- 
pat e la Ciutat e concells de aquella. 

Lo dissapte lo d' Abril, les autoritats locals adoptan grans 
precaucions pera seguretat de Barcelona: ordonan tancaries 
portals V baxar ses portes caiadisses, excepció feta dels de Satvt 
Aaioni y Nou, los que, ab bon nombre de guardes, restaren 
oberts fins hora tarda. Tant era lo que temian un colp de mà, 
que lo dia segtient, diumenge de Rams, y los dijous y diven- 
dres Sanis (i 5 y t6 d' Abril) lo ConceU demanà als Conce- 
llers» que durant la celebració dels oficis divinals en Iti^ 
i^lesíes, se compariescan per la Ciutat, en companyia d'algun.^ 
obciaU, .1 fí de provehir encontinent en qualsevol desordre* 
que pogués ocórrer. 

Com se ha de suposar, tantes precaucions no *s prenia n per- 
què sí. Per de prompiCj aquell mateix dia lo, aparegueren 
Kxais en la porta deia Catedral, uns albarans ruhleris d'ame- 
naces contra la Ciutat, obra dels remences y demés partidari* 
de Joan IL Lo Arquebisbe de Tarragona y alguns familiars 
seus, vinguts d Barcelona d' una manera cautelosa, soHvian- 
lavan los énimos correm d' una part à altre y preparant In 
moviment, que no arribà à esclatar mercès i les precaucions 

Digitized by 


■ "^^ffll^ y t ' 



preses. Era hu dels principals conspiradors ó promotors, lo 
conceller de la Ciutat, Francesch Pallarès, qual casa servia 
de punt de reunió als partidaris del Rey, tracianshi en ella, 
segons llegim en la documentació de la època, coses concer- 
nents granment la destrucció de aquest principat e signant 
de aquesta Ciutat, 

Lo propi dissapte foren presos lo sabater Perdigó y alguns 
altres ciutadans, per proferir paraules referents à commocions 
y tumults. 

Lo dia 1 3 d' Abril se man4 fortificar, reparar y avituallar 
lo vehi castell de Montcada, propietat que era de la Ciutat de 

En lo 14, tals foren los rumors circulats respecte als actes 
secrets del incògnit Arquebisbe y sos familiars y dels maneigs 
que portaven, que lo Concell ordinari acordà sien buscats, y 
cas de trobar al Arquebisbe, li demostren la gran admiració 
de la Ciutat de que ell estiga amagat, anant de un lloch en 
altre, ignorant hage causes de no poder entrar y exir à la llum 
del sol, y exhortantlo se vulga abstenir de tan indegudes 
pràciiques. Quant à sos servidors y doméslichs, ordenà sien 
mesos en presó, ab formació de procés, inquirint per quina e 
qual causa lo dit Archabisba amo e mestre lur, e ells, stan 
amagats y quin ts I' objecte de llurs anades y vingudes per 
fora y dins Ciutat. 

Lo dia 19, segona festa de Pasqua, entorn les quatre de la 
tarda, presentàs als portalers del portal Nou, cert home avi- 
santlos com un correu ab lletres pel tresorer reyal Galceran 
Oliver, li pregà les hi volgués pendre y portar al dit Oliver al 
qui ell no havia trobat en la seva torra. E lo dit home li res- 
pos que les gelosies que concorrien en la Ciutat no li venia be 
pendre les dites letres. Arribat lo correu al portal Nou, é in- 
terrogat pels portalers, alegà que sols enmenava una carta 
per N' Oliver, mes li respongueren, que mes ne portave e hon 
eren les altres letres que volia comenar al home lo qual ell 
havia pregat les li prengués. E ell no podent occultar la ve- 
ritat dix que era veritat que lo mestre de muntesa li havia 
manat en manera alguna no metes dins la Ciutat de Barce- 
lona ans aquelles dportas a la torra del dit mossèn Galceran 
oliver. B no trobant loy les amagas e sotterras sota terra, E 
que ho notifficas al dit mossèn Galceran oliver e li mostras lo 

Digitized by 



lloch on les dites lletras haguera jaquides. Enmenat davant 
los Concellers y escampada per la Ciutat la nova del succés, 
entraren, aquells, en sospites, acordant que, acompanyat dels 
portalers, anàs lo.corréu à cercar dites cartes, y las trobaren des- 
sota uns romaguers. Portades à la Ciutat y convocat concell 
pera resoldre lo procedent, decidiren elegir comissionats qui 
las descloguessen, ab jurament de guardar lo secret de llur 
contingut, cas de no afectar al repòs de Barcelona. De tot lo 
succehit ab eix correu ne donaren compte, los Concellers à la 
Reyna, en una carta, d' hont copiam la present relació. En 
ella se mostran, encara obedients y sotmesos à la voluntat de 
la infidiosa Joana. 

La Reyna procura aprofitarse del present fet, coofiuni- 
cantlo, à sa manera, é les demés Ciutats, com à signe de no- 
table desacat é irreverència. Los Concellers vegérense obligats 
aleshores é reposar les coses, enviant trasllat de la carta tra- 
mesa à Joana, ab data de 5 de Maig, à les universitats de Ge- 
rona, Cobliure, Vilafranca de Conflent, Puigcerdà, Berga, 
Vich, Manresa, Sant Pedor, Igualada, Cervera, Tortosa, Ta- 
rragona, Arbós, Vilafranca del Panadés, Granollers, Caldas 
de Montbuy, Besalú, Camprodon, Olot, Figueras, Moyé y 
Torroella de Montgrí Com se pot suposar, axó feya crexer la 
efervescència de dia en dia y d' hora en hora, si be se guarda- 
van les apariencies de sumisió y respecte. 

Lo 24 d* Abril la gravetat de la situació aumentà en grau 
estraordinari. Galceran Burgués, llavors regent la Vegueria 
de Barcelona, reb una caria de la Reyna manantli no prosse- 
guís los processos derrerament incoats à alguns ciutadans, y 
que li fossen trameses les (Causes. S'oposà lo Concell, à exa 
pretensió per contrariar les Constitucions de Catalunya^ Mes 
Burgués, obehint à alguna orde secreta, aquella matexa nit, 
entre 10 y ii hores, los dexà en llibertat. Los diputats del 
General y Consell de Cent, davant lo que consideraren desa- 
cato à llur autoritat, decretan la presó de Burgués, y lo dia 25 
acordan confiscarli los bens y enderrocar sa casa. 

Ja no s' esperà més à traure la bandera de Barcelona. Lo 
dia 27 la Ciutat encomana als gremis la extracció de ses res- 
pectives banderes en los balcons de les cases gremials, y al dia 
segtient, d* acort ab la Diputació, es elegit capità del sometent 
lo egregi Huch Roger Comte de Pallars, ensemps que díspo- 

Digitized by 




san construir en lo port y à tota pressa, deu galeres pera fort 
mació d' una armada. 

Per declaració d' hu dels presoners, Martí Solzina, cone- 
xent ab detalls V extrem perill en que estigué Barcelona du- 
rant la Setmana Santa, y com lo conceller Pallarès hi estava 
granment complicat, fou decretada sa captura (dia 3o d^Abril). 
Aquesta se verificà recaptadament, à hora tarda del vespre, 
essent aconduhit à la presó, d* hont ja no 'n devia sortir més 
ab vida, acompanyat per tots los Concellers y Oficials Reyals. 

Havem concretat la ressenya del estat intern de la Capital 
Catalana al mes d' Abril per ésser aquest, lo que podríam dir 
mès de transició entre la tempestat que amagada amenaçava 
y son esclat. Continuaria ara seria sortirnos massa de nostre 


Posats ja en antecedents donarem un petit salt. La guerra 
entre Catalunya, d^ una part, y los remences y sos Reys de V 
.'iltra, està definitivament entaulada. Lo Comte de Pallars te 
assiüats à Gerona, à la Reyna y al príncep Ferran. Los remen- 
ces tenen atemordida la montanya y Joan II, desde Aragó, 
empren la via de Lleyda ab fort estol de gent. 

Fàcilment pres lo raval de Gerona, pel sometent barceloní, 
fou lo centre de la Ciutat, vulgarment conegut per la Força 
Vella, objecte de molts assalts, mines y escaramuces per part 
dels sitiadors, no podent may obtenir, una prou grossa aven- 
tatja que ^is hi permetés apoderarse de les Reyals persones, 
objecte preferent de sos esforços. 

En exes alternatives, lo socors que devia venir de França 
en ajuda dels sitiats de la Força Vella, se concentrà en la 
frontera promptes à posarse en mohiment. Multitut de gent 
d' armes de Lluis XI s^ aplegan pera envahir lo Rosselló, no 
sols considerant à eix Comtat Català, com lo natural passatge 
de França à Gerona, si que també havent la mira d* avas- 
sallarlo fàcilment, comptant ab la gran superioritat numèrica 
de ses tropes, y trobantse, aquell, poch menys que desprovist 

Digitized by 



de gent y vitualles. Lo plan del Rey de França era dexarhi 
una bona guarnició ocupant ses viles y castells, tota vegada 
que Lluis XI lo devia guardar en pei^yora, junt ab lo vehí 
comptat de Cerdanya, segons pacte convingut ab Joan II. 
Regia aleshores abdos comtats, en calitat de Governador y 
Capità General, Bernat de Vilamarí, qual opinió i favor d' 
un ó altre partit no ^ns es prou coneguda. 

En lo mès de Juny, los Consols de la capital del Rosselló 
donan avís al Comte de Pallars dels preparatius que feyan los 
francesos. Ab data del 19, lo Comte manifesta estar disposi a 
enviarloshi 5oo homens dels que ab ell tenia, comanats per 
un Capità digne, ab los qui 's puga be defensar aquella 

Bastant apurats, los de Perpinyà, en lo restant mès de 
Juny y primera quinzena de Juliol, lo 12 d' aquest derrer 
mès escriuen dues espresives letrcs als Concellers de Barce- 
lona. En una d' elles, firmada pels Consols de Perpinyà, en- 
tre altres coses los deyen, que si Us pervenen noves de grans 
successos allí esdevinguts, no serà d* ells la culpa, puix si no 
's'veuhen protegits de socors, obraran segons lo quels sia mes 
convenient per sa sal\ració. Esplican com la nit passada en- 
traren les gents darmes de fransa per la via de Salses é co- 
mensaren lo combat a la miga nit e dura fins a Tres horas 
passat mig jorn, que era tanta la munió d' enemichs com /o/J 
la plana bellugas de gent darmes^ y que perduda esperança 
de socors, cansats, los pochs que dins estaven, y sense muni- 
cions, capitularen, llicenciantlos los francesos ab una canya 
à la mà per mofa. Seguidament les matexes tropes s* apode 
raren de Spira, Ribesaltes, Garrius, sant Ipolit e tot lo jorn 
ne continuen pendre, car nosaltres no tenim Rossins per oh- 
viarlos: siau certs corren tots los altres lochs hoc encara nos 
venen fins a les portes. Y axis meteix era, puix en la segona 
carta, tramesa per V estament eclesiàstich militar y real dels 
comiats de Rosselló y Cerdanya, manifestan als Concellers. 
com veheni à un quart de lleuga de Perpinyà gent de cavall 
francesa, los hi han enviat alguns de cavall y de peu, pcrü 
cscaramuçar ab ells. En ella s* inculpa de la penúria en que 
's troba lo Rosselló, à Barcelona, per quant diuen: Jins asi 
nons haveu soccorreguts sinó de vent car may hic havem vist 
sinó Sinquanta homens quiych sien entrats. Finalment, ma- 

Digitized by 



nífestan son extrem temor de veures assetjats d' hora en hora. 

^Qué feren, dhvant de noves tant alarmants, los qui diri- 
gían la política de la terra? Encara que d' una manera positi- 
va ho ignoram, fàcilment se podrà colegir de la relació que 

Lo 1 6 de Juliol arribaren é Gerona, pera reforçar los pas- 
sos de Panissars y Portús, (guardats per dos mil homens que 
comanava lo Veçcomte de Rocabeni) Simeon Sala y Joan 
Ferrer ab trenta cinch ginets ó més, portant lo peno de Sant 
Jordi, y atrapantlos pel camí N* Esplugas, qui sortí més tart 
que ells de la Capital. ^Sería est Joan Ferrer lo Pere Joan de 
qui parlàm? 

Al dia següent vers mitg jorn, partiren, los dessus dits, 
vers lo Pirineu. Inútils resultaren exos y altres reforços, puix 
superiors en nombre los francesos, y millor aprovisionats y 
nrtillats, forçaren los passos, obligant à retirarseà la host de 
'ii Rocaberti 

A la fi hi fou tramesa gent d* armes catalana en ajuda de 
Perpinyà, que à despit de sa debilitat, s' aguantava fermu 
contra *ls francesos. Emperò no sabem si al retirarse del siii 
de Gerona lo Comte de Pallars, hi envià à Pere Joan Ferrer 
ab algunes tropes, ó bé si en Rocaberti, després d* acabada si\ 
missió y custodia per atravessar lo enemich, lo coll de Pa- 
nissars, hi destacà part de sos soldats baix lo comandament d' 
aquell militar. Es lo cert, que à 5 d* Agost, los Diputats de la 
Generalitat de Catalunya, escriuen una carta à Perpinyà en- 
dreçada à Pere Joan Ferrer y felicitantlo pels actes de guerra 
realisats en lo Rosselló en defensa de la terra. Demànantli* 
ensemps, vuUa informarlos en quals condicions estan aquells 
moradors y quina es llur opinió. Prova la confiança y pres- 
tigi que Ferrer merexería, quan fou ell lo escullit pera passar 
à hu dels llochs més perillosos y difícils de Catalunya. 

En aquest temps los catalans elegiren per son rey y senyor 
à Enricb IV de Castella (i i d' Agost). Aceptada, pel Castellà, 
nostra corona y proclamat à Barcelona com à Soberà (12 de 
Setembre], no cal dir si aumentaría lo ensanyament de qúc 
h ivían donades proves abdues parts militants. 

Pere Joan Ferrer prosseguia en tant perillosa frontera en 
] I que cada dia eran majors las dificultats, y hont, ab lo de- 
sjmpenyo del càrrech que se li confiava, anà creixent son 

Digitized by 




prestigi. Axí, los Diputats de la Generalitat, ab data de 20 d^ 
Octubre, acordan elegirlo Capità General y Gobernador dels 
Comdats de Rosselló y Cerdanya, ab sou de mil florins. Em- 
però manifestan que si Vilamarí desitjàs prosseguir exercim 
dits càrrechs en nom de Catalunya, puga ferho, en qual cas 
ne conservarà la possesió, essent de fet regits per Ferrer, en 
lo zel ó esforç del qui ells hi tindrían major confiança. 

Lo nou portant veus de Capità General, durant lo més d^ 
Octubre, demana ab urgència socors, donant compte, lo 
Bisbe de Vich als demés diputats, del General, lo dia primer 
de Novembre, d* haverli tramés los per eli solicitats. Emperò 
ignoram quins socors Ferrer solicitava, ni si eran suficients 
los que li remeté la Generalitat, per més que apar no ho se- 
rian atès lo gran perill en que aytal Uoch se trobava y los fets 
que hi esdevingueren. 

Pintaran V estat intern de Perpinyà, axi com les intrigues 
mogudes contra Ferrer, les tres lletres escrites per Beamunt y 
Giménez de Arébalo, llochtinents d' Enrich IV, lo mateix dia 
en que fou tramés à Pere Joan lo nombrament de Governa- 
dor, ó portant veus de tal, y Capità General dels Comdats 
de Rosselló y Cerdanya (i). 

«Al Magnifich e ben amat de la Ma^fl del Senyor Rey nos- 
j»tre S.^' e bon amich nostre mossèn pere joan ferrer Gover- 
•nador e Capità general en los Comdats de Rosselló e de 
> Cerdanya. 

■ Lo Rey de Castella etc. 

■Magnifich Governador be amat de la Ma^«< del S.^' Rey 
»e bon amich nostre. Dos letres vostres havem reebudes h 
nderrera per molins correu per les quals particularment no« 
■avisau de tots los sucessos fins en aquella jurnada seguits. 
nAgrahim vos les bones e prosperes noves e molt comendam 
nvostra loable virtut e perseverancia en la qual vos pregam e 
■encarregam vuUau Continuar e de be en millor perseverar c 
■baiau ferma fe que molt prest haureu cavalls en tal nombre 
vque los enemichs poreu be expel•lir del pays e haver la vic- 
• toria sperada. En los altres caps en special lo que toca a la 

(1) Apèndix— document nombre L 

Digitized by 


■tw^ j^ g y^ 


• Governació e carrech a vos accomanat no cureu pus pensar 
»mas siar ab ferma credulitat pus tost vostre honor e exercici 
»sera augmentat que diminuit e de present manam spachar e 
•queus sia tramesa la provisió deguda. E ne vos ne assessor 
jine los officials dignes e bons sereu remoguts. E deixau lo 
jidir e lo passionar car de vos serà fet lo testimoni degut. Atte- 
»neu donchs contínuament a prosseguir voMres loables actes 
»e a avisarnos del que succehira. Dada en Barchinona a 
•XXVIIII• de Noembre Mil CCCCLXII.» 

«Los procuradors e loctinents de la prefata Ma^** del 
»S.«f Rey nostre S.o' 

»Fray Johan d. B. 
»Johannes in legibus Ba^» » 

«Als feels de la Maiestat del S'^F Rey e bons amichs nos- 
•tres los sobreposats dels ofíicis de la vila de perpinya. 

»Lo Rey de Castella etc. 

»Feels de la Ma'" del S.®' Rey etc. Rebuda havem vostra 
sletra de XXVI de Noembre per la qual e per vostres actes e 
•encara per la relació que per letra del Governador havem 
«comprenem vostra singular e virtuosa affeciio mesclada ab 
•obres vers lo stat de la Ma"' del S.®' Rey nostie S.®' e lo 
•benefici de aquexa sua vila e Comdat de Rossel'o del qual 
•speram úous fallirà condigna retribució. Agrahim vos ho 
•quant podem eus pregam vullau axi fins a la fi perseverar 
•com speram. E per nostra part se farà lo dever e estau ale- 
•gres que molt prest vos trametrem tal nombre de Cavalls que 
•compendreu seha,de vosaltres memòria migençantlos quals 
»los perversos enemichs seran postrats. Al quens scriviu de la 
vGovernacio e assessoria e que no vinguen en altres mans 
•dels qui son vos signi6cam com per quens par cosa digna e 
•per lo merexer dels possehints e per satisfactio de vosaltres 
»los fem spatxar les degudes provisions. Havem plaer de lu 
»Embaxada que per part de aquexa vila se fa per aci et per lo 
cS.^i' Rey e sian ben venguts: a lurs voluntats bones serà co- 
»rrespost Entenimentres que los cavalls atteneu usau la per- 
»severancia e loables vostres actes. Dada -en la Ciutat de 
vfiarchinona a XXVIIir dies de Noembre del any Mil 

Digitized by 





•Los procuradors e lociinenis de la prefaia Ma**^ del Se- 
»yor Rey nostre S.®' 

»Fray Johan d. B. 
sJohannisin legibus Bao>» 

«Als arnats e feels de la Ma^fJ del S.^^ Rey nostre S.^^e 
»bons amichs nostres los Consols e Consell de la vila de per- 

I» »Lo Rey de Castella etc. 

I «Arnats e feels de la Ma"^ del S.^^ Rey nostre S-o»" Ab gran 

f^.: «plaer havem hoyts los actes ensemps ab lo Governador e 

ïr «Consell per vosaltres fets e virtuosament exequtats de que 

xi- [■ «certament reportau glòria e en sdevenidor nous fallirà con- 

^^ «digne premi. Prcgam e confortam vos a la continua perseve- 

|/ «rància car moh prest haureu tal nombre de Cavalls que los 

f.. «enemichs poreu fàcilment prostrar e profligar. E hajau de 

p- \ «aço ferma fe car nostre studi total es en alio. Havem no res- 

^'^ «menys plaer de la Embaxada per vosaltres ordenada serà 

t «certament al S. or Rey be accepta significantvos com havem 

1] «Jonat tal orde en la deliuracio de vostres Embaxadors que 

> «eren detenguts ()ue prests los haureu aqui. E serem prest 

«contínuament en fer procurar e obrar coses concernenis be- 

«neffíci de aquexa universitat axi in gènere com in specie. 

«Vosaltres obrau lo que sempre haveu acostumat. Dada en 

«Barchinona a XXVIIII de Noembre Any Mil Quatrecenis 


«Los procuradors e loctinents de la prefata Ma^«^ del Sc- 
«riyor Rey nostre S.^r 

•Fray Johan d. B. . 
«Johannis in legibus Ba"*i 

Durant los primers dies del Desembre Ferrer obtingué 
algunes victòries y avcntatjes del exèrcit invasor, tals com lo 
recobrar à Baxas. Beamunt preparava un envio de reforsos à 
aquella crítica provincià catalana, segons se veu ab les dues 
letres endreçades ab data del 6, al Gobernador y al Conceli 
de Perpinyà. Eran aquells, unes companyies de castellans, dics 
ha acantonades à Tortosa y de les qire cap profit ne treya lo 
Principat, estant allunyades del teatre de la lluyta. 

Digitized by 



«Lo Rey, ctc. 

• Magniflich Governador amat e feel del Senyor Rey nostre 
•Senyor. Reebud havem vostra leira de VI del present e ul- 
»tra les noves que de vos anit haguem les quals molt nos pla- 
vgueren havem vist lo vostre loable exercici la reductio de 
»Baxas e altres coses e provisions per vos fetes per la reductio 
»e total repòs de tota aqueixa província: loam vostra diligen- 
»cía e virtut per la qual podeu sperar certament de la Maies- 
»tat del Senyor Rey condigne retribució e tal testimoni serà 
»fet de vos. Pregam vos continueu e persevereu com de vos 
»speram car nos nous fallirem al mester e veureu ho per obra 
»venguts los cavalls que de hora en hora speram de Tortosa 
•dels quals haureu tal nombre que poreu ben reppellir los 
•enemichs z entendre en llur offensio. Entenimentres con- 
vfortau a la deguda perseverança los pobles. Dada en Barchi- 
onona a XI dies de Deembre del any MCCCCLXII. 

sFray Johan d. B.» 

(Dirigitur Gubernatori Rossilionis.) 

«Lo Rey de Castella, etc. 

»Bc amats e feels de la Maiesiat del Senyor Rey. Reebud 
•havem vostra leira feta a VI del present a altra nostra res- 
•ponsiva e confortant e exhortant nos per aquella a les pre- 
»fertes e alsoccors tant necessaris. Comprenem be la vostra 
nmolta virtud e loable perseverancia de la qual speram re- 
•portareu condigne retribució e ad aquella vos pregam vu- 
»llau perseverar. Car molt prest haureu tal soccors de cavalls 
•segons per nos vos es stat profert que serà satisfet a vostres 
•justs desigs: e de hora en hora speram los de Tortosa dels 
•quals decontinent haureu nombre suíFicient no solament 
•en deíTendreus dels enemichs mes encara per offensio de 
•aquells. E axi confortau vos bona volia. Dada en Barchi- 
«nona a XI de Deembre any MCCCCLXII. 

• Fray Johan d. B » 

{Dirigitur Consulibus et consilio ville Perpiniani,) 

Alguns dies després, dona volta la roda de la fortuna, fent 
ciumentar d' un modo extraordinari los apuros del Governa- 


Digitized by 



dor del Rosselló, segons carta per elt escrita als Concctlersde 
Barcelona ab data del 14 de Desembre, 

Estava en poder dels francesos lo castell de Perpinyà. Tots 
los esforços dels de la vila se dirigia n à recobrarlo y à cii fí 
lo tenían estretament sitiat. Es ceri que los del castell sç tro- 
bavan sense queviures, que los ceners dispares de bombardes 
enderrocaren més de sis canes de la muralla y algunes torres; 
més confiants en lo socors que "is preparavan en LUngua- 
doch, s' aguantan ferms en llurs posicions sens que capaven^ 
taija positiva obtinguessen les tropes den Ferrer. 

Per altra part T animo dels perpínyanesos dequeya puig 
se esdevenia altament penós lo strvey de guerra. Cudà tres 
dies vcnían obligats, ó be à guarnir los murs de la vila, Ó be 
à formar en lo cordó del siti del Castell, ó be à vetllaren Ics 
bateries de bombardes. Ajuntavas à la fatiga una cTtrciïia 
necessitat de diner, no sols per quant iot treball restava parj- 
lisat, com també per lo diner esmerçat en rescatar a molts 
de la vila apresonats dels francesos al ocupar lo Rosscllü 
Sols per eix darrer concepte se diu havcrloshi costat més de 
vint mil escuts. Los Consols y Concell pera satisfer als sol- 
dats llurs pagues, apelan à recursos eitraordinaris, com es 
incautarse dels bacins de plata de les Iglesíes, medis que n- 
rultan insuficients, puig la gent assoklejada los amenaça ab 
retirarse si no cobran llurs atrassos. Per quals rahons Ferrer^ 
prega als Concellers, dongan fe y crehença à quant lo mis* 
satger trames à Barcelona ab dita carta explicarà, y vüilan 
otorgarli, sens pèrdua de temps, socors de diner y gcnï; pui^ 
més aprofitarà V envio d' hu encontinent que de s\% ab certa 

Tan important lletra venia concebuda ab los termes se- 
güents : 

«Molt magniffichs e de gran providencia. Senyors deldíj 
»que so arribat en aquesta vila per regir los oifïcis de Go^cr* 
»nador e capità general fins la present jornade ab gran sollíci- 
»tut he entès e vaccat ab los Consols c Consellers e fet pagu^r 
>los acordats tant de cavall com de peu. E en neguna n^anen 
»no ses poscut donar orde que aquells sien stais paguats jaisií 
»los dits Consols e Consell haían feta e mesa tota ia dilig^QCÍi 
»que en lo mon hi han poguda dar E per paguar ab dits 

Digitized by 



«acordats serta part se ha tenguda aquesta practicha que ses 
«recorregut pendre memorial de tots aquells qui tenien pec- 
»cuntes e argent íorment vi civades draps calses fustanis e 
»mes fins pendre Ids bessins dergent de les Iglesies. E ab tot 
j>asso nos ha poscut donar complimenta la dita pagua. Es sta- 
»de la causa lo exsorbiment de la moneda qui en dies passats 
«es stat fet de aquesta vila per los abatiments dels mercaders 
»e altres persones de aquesta vila en Nàpols e lo extorsiment 
»de les peccunies fet per les usures que del dia que fou fet 
«aquesta vila es romasa del tot buyda de moneda. E mes que 
«despuys que los íTrancesos son intrats en aquest Comtat se 
«son paguats pus de vint Milia scuts de rescats per los poblats 
«de aquesta vila. E mes que tots los dits poblats lexat apart 
fAOX exercici de guany han entès de guardar se dels dits fran • 
«cesos los quals avuy en dia tenen guorniso a Argiles, Caner« 
«Apia, Clayra, Salses, Castellnou, e Arribes-altes qui son 
«lochs molt circunvesins de aquesta vila. E de tres en tres dies 
«ve a cascun poblat vellar e guaytar nit e die qui en los murs 
«qui en lo citi del Castell qui en les bombardes de que lo po- 
«ble es molt opres car cessa tota manera de guany e moltipli- 
«quen messions e despeses. E per portar a bona conclusió 
«de haver lo dit Castell del qual havem informació que stan 
«molt strets de viures e daltra part ab les dites bombardes se 
»ha enderrocat pus de sis canes de muralle dalt abays e algu- 
«nes torres. E hagut aquell aquesta vila tembrie molt poch los 
«dits francesos e no havent seria total desolació edepopulacio 
irde aquesta vila e de aquests Comptats. He desliberat notüfi- 
«car a vostra senyoria totes aquestes coses. E per aquesta cau- 
«sa los Consols e consell de aquesta vila e yo havem desliberat 
;»tremetre aqui en ffrançes puigdanluch mercader de la vila 
;>de Perpenya exhibidor de la present al qual sei^urament po- 
»deu donar fe e crehensa en tot lo queus dirà. E axi placiaus 
^senyors molt Magniífichs comunicar de aquestes coses ab lo 
«molt Reverent Senyor don Johan de beamont e ab los Mag- 
«nifl•lchs mos Senyors de diputats eque los placia molt pres- 
Atament de donar los aquell seccors que saben havem neces- 
»sari tant de cavalls com de peccunies. Car mes utilitat 
»reportara vuy aquesta vila e terra si prestament era succurre- 
»guda de una cana que de sis si lo seccors se prelonguava car 
j^sertament Mossèn Carles dolius qui ab Mossèn Peris de pe- 

Digitized by 



»ratca es anat al Rey de ffrance, sespera de retorn prest ab en 
i;^Merimoa ab gent darmes. E havem nova serta alguns se 
^aplegaen en lenguadoch per seccorrer al dit Castell. E per 
ȍo es de molt gran necessitat haiam lo seccors molt cuytadd- 
ument car altrament no pot felí i r que aquesta vila e encara 
Mola. aquesta terra no prengué gran destrucció E nos deu 
»metre en oblit car aquesta vila es constituhída en frontera e 
^zs por[a e scut del principat de Catalunya e de tots dansha 
í.dt les primeres. E per ço se deu mes attendre en la custodia 
)ode aquella que en altra part. E aii placiaus Senyors moit 
JïMagnJfTichs que lo seccors haiam prestament com dit es car 
j(ïnons es possible dar compliment de pagua als dits acordats. 
»E ells han desliberat anarsen e axl nos romendrem del tot 
j>destruics e desemparats. E sia la deitat incresade protecció e 
»guardc de vostres magnifficencies. Scrita en Perpinyà a Qua- 
»iorsc de desembre del any MCCCC sexanta dos. 

»Qut a las magnificencias de vosaltres mos senyors me 
j^coman. P. J. Farrer.» 

En aquest temps s^ atravessa una petita letra de Beamuni 
à Ferrer encaminada à cert fet particular yde índole familiar, 
que à despit de sa poca importància la continuam perquè 's 
vegi com Ferrer prosseguia dirigint y gobernant lo Rosselló 
a\ acabar lo mes de Desembre, y com apar haver recobrat ja 
lo Castell de Perpinyà. 

itAI magní6ch ben amat e feel de la Ma•i del S<^^ Rey 
»en Pere Joan Ferrer. Capità e portant veus de Governador 
■general en los Comdats de Rosselló e de Cerdanya. 

»Lo Rey, etc. 

«Governador: no ignorau quant loablement se sia portat 
ue ab quanta feeltat mossèn Bernat castello un dels Diputats 
«perquc cove sia correspost à sa molia virtut e sana intenció e 
«molt mes en aquest cas. Ell desija sa muller e fills c íamilia 
uqui foren mesos es troben en aqueix castell de Perpinyà ab 
»sos bens e robes isquen de aquell e sien aqui receptats lo 
■qual nos per lo semblant desijam. Per tant vos manam que 
4vis[a la present doneu loch orde e manera la dita sa muller 
wfills familia e bens ab tota favor possible isquen de aqueix 
wCasiell e receptau los aquí e permeteu vagen on los sia ben 

Digitized by 



»visty tractantlos com a coses que nos desijam sien compla- 
•guts e ben tractats. E aço no falte per res com tal sia nostra 
•intenció. Dada en Barchichona a XXVIIir de Deembre del 
•any Mil CCCCLXI. 

•Fray Johan de B.» 

Per altre letra sabem les qüestions y dificultats suscitades 
en Perpinyà entre alguns de la vila y lo Capità General, al 
finalisar V any 1462. 

«Al magni6ch be amat e feel de la M" del Senyor Rey en 
»Pere joan ferrer donzell Capità e portant veus de Governa* 
9nador general en los Conidats de Rosselló e de Cerdanya, 

;>Lo Rey de Castella etc. 

^Governador: vist havem lo tenor de vostra lletra e les 
»suppUcacions requestes pretests lurs e respostes entre vos e 
»los consols de aquexa vila hinc inde fetes e produhides. Per 
ȍo responent a vostra letra consultoria vos diem que havem 
»concebut en mig de tals disceptacions en tal saho de temps 
•que certament foren ben excusades com à poch aprofitables 
»e creem vos no ésser en culpa car havent exequit lo queus es 
»manat per nos en nom e veu del Senyor Rey e haveu diri* 
»gida e exequida la preheminencia de vostres ofHcis tant de 
«Capitania quant de portant veus de Governador e no ente- 
»nent a aquella vila ni a sos privilegis preiudicar ni derogar 
»com ells pretenen lo qual si derogació alguna hi haurà ente- 
«nem tots temps redreçar que veurem lurs privilegis o copies 
•de aquells portants fe requerir redreç e instauració. No res- 
»meyns emperò vista la condició del temps e conformant vos 
»jb aquella vos exercint vostres officis ab molta moderació 
;>sens emperò derogar o preiudicar a la preheminencia Real 
»vos haureu ab mansuetut e ab amor vers aquexa vila e los 
• poblats de aquella comportant los e acollint 6ns al dever E 
»com a portant veus de Governador no creeu alguzir ni lin- 
» ;au en la dita vila. Com a capità emperò fareu lo que es per^ 
»mes al exercici del dit ofHci e no façau novitat altra per lo 
»present: stau vos axí fins per nos altrament hi sia provehit 
y^car axi cove stant la condició del temps. Nos scrivim als dits 
•consols breu, e fem scriure larch al vicicanceller: siau tois 

Digitized by ViiOOQIC 

^-^M •'^Ç-r'7 


^una cosa e en bon compon en special a la defensiodeaquexa 
j»vila E a la expugnacio dels enemichs sobre los quals totes 
jfries còleres e passions se deuen splecar e foragitaries de vos- 
Mltres e de casa: usau donchs en aço de aquella virtut que en 
»vos es e havem per vostre loable costum. Dada en Barchi- 
)>nona a VIU de Janer Any Mil CCCCLXIII. 

»Fray Johan de B.» 

Siga perquè les dites companyies castellanes eran les úni- 
ques ab que 's comptava pera socórrer à Perpinyà, siga per 
falfa de diner, siga per lo que 's vulla, aquella frontera anava 
prosseguint abandonada. Y com Lluís XI tenia posades ses 
mires à la Capital rossellonesa', no era fàcil tardàs en venir lo 
cataclisme, ja no 's podia deturar més temps sa pèrdua. Inú- 
tils esdevenían totes les provisions y pericie den Ferrer da- 
vant son aislament. Lo 7 de Janer del predit any de 1463, lo 
Duch de Nemours comanant la gent francesa, lliurà forta 
batalla ab Ferrer y los seus. Renyida resultà la lluyia nio- 
ríoïhj molts combatents, axi d* una com de V altre part, em- 
però restant victoriosos los de la Ciutat. Lo dia següent, di- 
vendres que 'n comptaven vuyt de Janer, V exèrcit del Duch 
ïornà, aumentat ab més reforços, à combatre la població per 
diferents cantons. Encara que los catalans batallaren animo 
sament, de poch los valgué puix sucumbint davant lo major 
nombre, Perpinyà fou entrada pels francesos, morint en Y 
acció més de tres cents homens dels nostre<: y passant de mil 
cinq cents los que hi restaren ferits. Ferrer ab cert nombre 
de gentj logrà retirarse à altres indrets del Rosselló, com 
veurem més avant. 

Continuarem aquí la carta escrita pels Concellers de Bar 
celona al llavors rey de Catalunya Enrich IV de CastelU, 
hom se participà la presa de Perpinyà ab son castell, y demés 
que acabem de consignar precedentment. 

«Al molt alt e molt excellent S<''" lo S. Rey. 

»Moli alt e molt excellent Princep e virtuós Senyor. 

»Ab molta congoixa e contristació certifficam vostra gran 
^S^>. Com dijous prop passat los ffrancesos donaren una 
»gran batalla sobre lo camp de la vostra vila de Perpenya la 
jiqual fou gran e molt fort. Còm los homens de aquella vir- 

Digitized by 



Atuosameat se deffenessen com a vertaders e feels vassalls de 
»vostra altesa. E jatsia hi moris molta gent de una part e dal- 
»tre. Emperò los de la vila se tingueren fort e restaren en lo 
j»:amp ab victorià. Après lo divendres los dits ffrancesos en 
«gran multitut tornaren donar altre batalla sobre lo dit camp 
:&molt fort e per moltes parts en tant que deffenents se los de 
»la vila molt virtuosament foren sobrats darmes e moriren 
X molts delís en lo camp e specíalment circa CCC homens 
»donor e pus de M D de nafrats. E axi los ffrancesos son en- 
strats en lo Castell e en la vila la qual crehem havian mesa 
ja sacho e totalment destruïda. La qual cosa es de molt dolre 
»com tos la maior població après daquesta vostra Ciutat e 
;>richa e poblade de valent gent. E havem nova certa S. molt 
»alt los dits ffrancesos prosseguiran stendres per los Comdats 
»de Rosselló, e de Cerdanya e per tota Cathalunya fins a les 
j^portes de aquesta vostra Ciutat. Car ab los bens e artellaries 
»que hauran trobats en la dita vila han molta facilitat de fer 
;»molt mal avisant vostra S^' que dels dits ffrancesos es cap 
»per lo Rey de ffrança lo duch de Nemos Comte de la mar- 
:»cha. E lo Comte de Bolonya Joaquin roant manitxau de 
»ffrança ab molts altres capitans del Rey de ffrança. Consider 
»vostra ex<:i* qual praticha es aquesta star vostra altesa en 
^aliança ab lo dit Rey e encare tractar de vistes e en lo inte- 
)»rim fer una tal novitat matant e destruint los vassalls de 
»vostra S^'. Cosa es S. molt alt de gran admiració e congoixa. 
)»e vostra ex<^'* ab humil reverencia parlant hi deu moltatten- 
»dre. Aquesta destrucció S. molt alt es pervenguda a causa 
»dc la gent dàrmes de vostra ex^^* qui era venguda en Tor- 
»tosa la qual nuncha havem poguda haver per socórrer la 
»diia vila de Perpenya CertiíRcants vostra S. no ha stat per 
soiaDchament de moneda. Com los sia stade pagade molt 
»tranchament matent nos en sperança de venir e nuncha son 
^venguts ans com han rebut lo sou son tornats en Aragó la 
;»qual cosa ha donat gran desconíort a nosaltres e a tot aquest 
;»vostre principat qui sperave haver de ells deffencio e custo- 
»dia axi com vostra S. havia ordenat. Supplicam adonchs 
;»S. molt alt humilment vostra S* sia mercè sua vulla proveir 
»en les dites coses axi en la recuperació de la dita vila de 
»Perpenya com en trametre promptament lo complit soccors 
»per (erra e per mar per conservació de aquesta vostra Ciutat 

Digitized by 




»s principat. E manar venir forments civades e ahresviíuií- 
»'Ies ei salpetre al mes presí que fer se puíxe. Alirametit 
«S<>f 5Í les coses son molt dilatades ccrtdmenc aiquesta vostm 
J^CÍutac c dit principat reebra grsns dans e inconvenients t: 
Jbsera consiituit en grandissimo perill. E si lo ditsoccorsíe 
«fjrcítïfnent tot se reparera ab la ajude de nostre S. deu. 
JïSupplicants sempre vostra S. sia mercè sua vuUe atiendrc 
)>|uaí ari es aquest tenir anones lo dii Rey de ff ran ça vos- 
»[ra ei='3 eífer entrar de part dcça la geni darmes c tractar 
:&talment lo dit vostre principal. Sia donchs mercè de vostra 
*alta S** provehescha a les dites coses ab gran cuyta com m 
immoli necessari. De totes les diies coses e altres pardcuIarÍEati 
ftiníoroiara mes largament vostra S'* misser Matheu bergy 
jft[>ortador de aquesta al qual pora dar fe ei crehença vosm 
i^iíran ei potentisima S. la qual nostre S. deu vuUa con- 
^servar eic. Sorita en barchinona a XI de Janer del anv 

;p>Senyor: Vostres humils servidors etc* 

Després de Barcelona se Conceptuava donchs à Perpinyà 
la més important població de Caialunya. Era rica^ poblada y 
molt ben artillerada, de manera que ab sa pèrdua aumenti 
considerablement lo nombre de bombardes possehidcs pels 

Pera donar compte dels actes de Ferrer en lo Rosselló 
després de la presa de sa Capital, crehém io més convcnieni 
insenar íntegres algunes letres de les escrites per Beamuni 
durant lo Janer de 1463, ab les que 's podran seguir los 
p:jssosdel Governador general d'aquell Comdat, sens necesitaí 
d' afegirhi comentaris, (i) 

•Lo Rey, etc. 

wMagnífich Governador. Rcebuda vostra Ictra feta en vinçt 
ne vist lo tenor de aquella nos poria dir la congoxa que tenim 
»e trencament de cor del cas de perpinya e de aquexa pïo- 

( I ) Se conserva tant interessant correspondència deï LlochtincüT 
Generat d' Enrich IV, en lo arxiu general de la Corona d* Aragó, 
Diversorum 3 Locuntenentis Enrici Regis Ca$tell<e Joan de Bta- 
)nunt, Registre 6 Intruso; y en alguns dels altres regisues de la prò- 
pia època, 

Digitized by 




üvincia. Però à la força no sta res: reserves per altre temps 
npur som aconsolats vostra persona ab aqueixa companyia 
»sien salvos volriem pur fosseu de la banda de Ampurda si ja 
nvostra stada no fos aquí aprofitable. Nos tramettem la maior 
Apart del sforç que trametre devíem en Rosselló, en Am- 
»purda, e per ço volriem vos fosseu ab ells. Però si veureu la 
•necessitat c conductio del servey del Senyor Rey requerir 
•vostra stada en aqueixa provincià ho loam sostenint vila- 
•franca e lochs altres forts e ques poguessen tenir. Car en 
•lochs royns e no per tenir no es intenció nostra si perda 
•temps ni despesa, ans si serà factible se derroquen é les gents 
•se recullen en los forts per tenir la punya fins lo soccors, lo 
•qual deu volent no fallirà, hi sia. E del sou e pagament vos- 
•tre e dels que ab vos son es axi que lo passar delia per los 
•diners serà perillós però aquesta gent e sforç qui va los por- 
•tara. E sius trobareu deçà pendreu aquells sinó entre ells e 
•vos se dara orde com còmodament los haiau. Axí confortau 
•vos ab tots aqueixos. Cardeu volent les provisions seran tals 
•que tot lo fet se instaurarà e no dubteu. Vos usau de la vir- 
•tut acostumada com de vos se confia. Dada en Barchinona 
•à XIII dies del mes de Janer del any de la nativitat de nos- 
•tre Senyor Mil CCCCLXIII. 

•Fray Johan d. B.» 

«Al magnifích amat e feel de la Ma^«< del S.^^ Rey en Pere 
•ioan ferrer Capità e portant veus de Governador general en 
•los Comdats de Rosselló e Cerdanya. 

«Lo Rey etc. 

•Magni6ch Governador: Reebuda havem vostra letra feta 
•en figueres com scrit vos havem après de la congoxa de la 

• pèrdua de Perpinyà som consolats de la salvació de aqueixa 
•gent ab vostra persona e siau aqui vengut: creem vos hi han 

• indult dignes respectes. E pus a vos par ésser be anar a Cob- 
•liure a nos e a tot aquest Consell par ésser necessari. Axi ho 
•façau ab los CCC homens e aquells XX cavalls que dieu. E 
•los altres cavalls poreu dexar a mossèn Guerau. Axi pregam 
•vos axius metau dins Cobliure. E atteneu a derocar lo raval. 

• E tortificau la vila lo mills que poreu e reparau: aço es re- 
•mes a vostre àrbitre. Lo sou axi per vos e acjueixa gent ax| 

Digitized by 



»de peu com de cavall vos serà trames e lo soccors de ^cnt la 
equal quant sera aqui entre tots lla on serà pus aprofitable e 
»rtecessari cardat recapte en lo fet de Cobliure poreu cxercuí 
«lo que serà pus aprofitable e necessari en altra part: de pre- 

■ ^ent trametem en johan dargençola per pur vos si allí sereu 
vwo dubtam la vila sera preservada de inconvenient: vos feu 
»lo que de vos se spera. Confonau aqueixa gent que prcsí 
«haureu dines e no dubteu. Dada en Barchínona a XIHl dç 
iJaner del Any Mil CCCCLXIII. 

sFray johan d, 6,> 

«Al magnifich ben amat e feel de ta Maiestat del 5.^ Re; 
línosïre S.®*" en pere joan ferrer Capità e portant veus de 
lïGovernador general en los Comdats de Rosselló e de Cer- 

ïLo Rey etc. 

«Governador: per altres vos havem scrií axi execatausílet 

■ no es de anar a Copliure. E meteu orde en aqueix Castell Iíj 
»míllor ques puxa e atteneu a la custodia de aquell e de \a 
Bvíla com de vos se spera: en Argençola voltem iraineirepcro 
«cessa pus vos hi sou qui provehireu a tot. La muller e fití? 
«de mossèn Berenguer dolms volem nos trametau aci. E per- 
»que aquests S.<*" trameten per los diners e argent de mossèn 
sBerenguer que alli se trobarà per que no si perda res c no 
«fes mala via posantho tot en seriïs per InventarL E axi sia 
«als de la terra que hi trameteu liurat: vos continuant vostra 
«virtut obrau com de vos se spera. Dada en Barchínona a XV 
«de Janer Any Mil CCCCLXIIL 

»Fray Johan d. B.» 

•a1 Magnifico e de mi mucho amigo senyor Joan de tarres 
wCapitan de gente darmes por el Rey nuestro Senyor. 

ToMagnifico Cavallero e de mi mucho amigo: sentor. Por 
»ser la necessidad tanta e congoxa me convíene dar a vos 

■ priessa en quien sta nuestro reparo. El Governador de Ros- 
«sellon Pere ioan ferrer es fuera de vi n ça do nde se era retrà ido 
«es venido en Ampurla e la gente de los franceses cerca, e !o5 
«pucblos stan con mucha congotxa e trabaio. Aquí faze mos 
«spachar lo mas que podemos sta gente: pidous de mucha 

Digitized by 



»merced cuyteys vuestra venida que es tant necessària e non 
utardeys senyor por dios: otra miente quando querremos ne- 
«parar non podremos. Dada en Barchinona a XV de Janeí 
»del Any Mil ÇCCC Sexante tres. 

»Fray johan d. B.» 

«Lo Rey etc. 

«Governador: perquè havem sentit que la vila de besalu 
»sta en gran stretura e necessitat per los enemichs vos manam 
»que de continent la socorregau de XXXX homens e XX ca- 
«valls: signifícantvos que demà parteix de aci Joan de torres 
»nb bon síorç e contínuament provehirem de cavalls lo mes 
«que puscam e no falte per cosa alguna. Dada en Barchinona 
«a XVI de Janer Any Mil CCCCLXIII. 

«Fray Joan d. B.» 

[Dirigiíur Petro Joanni Ferrer Gubernatori Rossilioni.) 

«Als feels de la Ma.««^ del S.^^ Rey nostre Senyor los Con- 
«sols e prohomens de Vilafranca de Conflent. 

«Lo Rey etc. 

«Feels de la Ma»^ del S^»*" Rey nostre S.^»' Reebuda ha- 
«vem vostra letra e aquella lesta e tot lo contengut en aquella 
«ve entès e compres loam vostre loable devoció fidelitat e vir- 
«luos propòsit quant nos es enujos e congoxos lo cas de per- 
«pinya nous ho poriem dir no per que aquell dins breus dies 
«no haiam forma de recobrar mas per la presencial reputació 
»e perquè som certs es a llur despit e ab molta congoxa ho 
«soporten e encara per los dans que en aquest mig temps sen 
«segueixen e congoxes a vosaltres. Mas deu volent tot se ins- 
«taurara e vosaltres feu com aquells que sou fent digna de- 
«mostracio de la innata vostra fidelitat e sien hi les obres 
«conformes car molt prest haureu tal esforç que conexereu 
«deure prevaler la vostra bona iusticia e part. E de present 
«trametrem esforç en Ampurda e de alli passarà lla on sia 
«nnester a vosaltres e en aqueixos Comdats e après de aquell 
«ira Joan Ferrandez galindó lo qual indubitadament ve ab 
«una poderosa e bella companyia mijaçant lo qual tot se apla- 
«nara ab refactio dels dans passats. Axi confortautvos e stau 

Digitized by 



»ab animo que en les fortunes se monstra qui es fornit de 
iconstancia e virtut. Dada en barchinona a XVI de Janer 

pMÜ cccclxiii. 

»Fray Joan d. B.» 

«Al magnifich amat e feel de la Ma«»^ del S^' Rey nostre 
^Senyor en Pere joan ferrer portant veus de Governador en 
)&los Comdats de Rosselló e de Cerdanya. 

»Lo Rey etc. 

^Governador amat e feel deia Ma^« del Rey nostre So^ Per 
i>Ietra de mossèn Guerau de cervello som avisats com éreu 
:&partit per tirar a Cobliure per subvenir a accorer a aquella 
inecessitat de la qual scrit vos haviem. Responent a letres 
«vostres la qual anada havem oyt ab plaer fent stima mijan- 
jfrçant vos aquell castell e vila seran preservats de inconvenient 
:»e axius pregam o íaçau segons scrit vos haviem. Après em- 
:hpero dat en Cobliure lorde degut e mes aquell Castell e 
j»7ila en seguretat poreu tornar a vostra gent que iaquida ba- 
x>veu a mossèn Guerau e unir vos ab ell e ab aquells qui de 
j^present van los quals vos porten dines per vos e los qui ab 
ibvos son e per lo dit mossèn Guerau e feu e obrau lo que de 
»vos se spera ensemps ab ells accorrent al pus necessari: sig- 
»nifícant vos que prest, haureu tal succors e sforç que poreu 
^en gran part satisfer a vostres desigs. Huy parteixen aquesta 
:&gent de cavall e de peu e après tantost partirà lo Comte e 
«creem huy serà retornat de Egualada Joan de torres e tantost 
:»partira lo Canonje planella e frare Joan de pinós partiran 
ïde aci ab certa gent de peu per fer la via de la muntanya: 
;Dsperam en deu que entre tots fareu e obrareu tant que venint 
:»Joan ferrandez galindó haurà poch a fer: vosaltres feu en- 
imnimentres lo acostumat e segons qui sou. Dada en Bar- 
^chinona a XX del Mes de Janer del Any MCCCCLXIII. 

»Fray Johan d. B.» 

«Al magnifich be amat e feel de la Ma^»* del S.®' Rey nos- 
»ire S.<>' en pere joan ferrer donzell, Capità e portant veus de 
^governador general en los Comdats de Rosselló e de Cer- 

Digitized by 



«Lo Rey ctc. ! 

«Governador. Reebuda havem vostra letra e loam vostra 
«virtut e loable portament e som certs haveu fet feu e fareu 
»mes del possible e no dexareu res a fer. E axius ne pregam 
»car lo temps requir tals homens e tanta aífectio e virtut. Pro- 
»vehim en tot lo de quens scriviu. Trametem Nargençola ab 
«los homens segons scrit nos haveu. Lo Comte es ja partit: io I 

«sou per los vostres sis cavalls degut vos trametem e persona 
«qui pagarà los altres que sen porta diners e aquets que ací 
«son venguts fem spachar e decontinent los vos remetrem 
«perquè siau mils acompanyat e puxau millor obrar. La gent 
«que era en Tortosa retorna aci e vuy deuen ja ésser en lo 

«Camp de Tarragona. Confortau vos que ab deu tot se ins- | 

«taurara. Dau orde al íet de Copliure que sia preservada de | 

«inconvenient. £ feu lo que de vos se spera. Dada en barchi- 
»nona a XXIII de Janer Any Mil CCCCLXIII. 

«Fray johan d. B.» 

«Al magnifico e mi mucho amigo Sennor Mendoça el I 

«prestamero Capitan de gente darmas por el Rey nuestro 

«Magnifico e mi mucho amigo Soi" por otras vos havemos 
«scripto vista la necessidat quesiessedes cuytar vuestra venida 
«con essas gentes. E havemos sentido encomo vos meteys per 
«essi Comdado de prades. La qual dilacion es infinldamente 
«nociva al Stado de aqua considerados que los franceses stan 
«encima de Copliure e dubda se cargaran en Ampurlan. Por 
»tanto vos pido de mucha merced non tardeys e non seays 
«causa de la perdicion del que queda. Lo qual seria en tal 
«caso e causant vuestra dilacion por defecto e causa occasion 
>e culpa vuestra. Assin S.®' por merced cuytat et accelerat 
«vuestra venida segund por otros vos havemos scripto. Dada 
*en Barchinona a XXVII dias de Enero del Anno Mil CCC 

«A vuestro mandar presto. 

»Fray Johan d. B.» 

Digitized by 


174 P^^^ ^^^^ FEEREn 


Després de la presa de Perpinyà la situació del catalans 
en U Cerdanya, en quin Comtat se reculHren molts deU prin- 
cipals rossellanesos atectes à la terra, esdevingué basiatii cri- 

Lo 10 de Janer de 1463, Beamuni escriu als CansoU y 
Veguer de Puigcerdà comunícaniloshi la noiiciadeque Iü 
rebel Damià dez Callar, Senyor del castell de Llivia, se tro- 
bava en aquest, y per tant los deya procurasen ab suma dili- 
gencia pendrel y hagut que fos é mans sues, guardaria be y 
en lloch segur. 

Lo 16 de J^ner, los Consols de Puigcerdà en carta ira- 
mesa à les autoritats de Barcelona, afirman que Perpinyé 
ses perdut per poch socors en lo temps degut; demanan lo 
prompte envio d'algunes tropes^ altrament aquesta vila t 
terra son perdudes, quexantsç de que à sos reiterats prectis 
en i^ual sentit» responen sols ab esperances de paraules^ tnes 
no de fets. Respecte à dez Callar, panicipaci com desJe üon 
casieü los comminava à rcduhlrsç a la obediència de Joan II, 
amendssünilos, del contrari, en ferloshí guerra y córrer sos 
catiips, y tixuntloshi com à terme pera decklirse lo dimars 
primer vineni. A Puigcerdà se deya que dez Callar esperava 
un reforç de gent francessa vinguda del Rosselló. Al sef^Üeni 
dia, 17 de Janer, los Consols irameteren dos missaigerí ^ 
Barcelona, judicant axis més fücuble rebre lo socors taïit de- 
manats y necessari. 

Responent, Beamunt, à 19 de Janer, a la predita caria del 
i6í diu fa lo que pot en favor d* ells, y que síjins araaU$ 
paraules no sea subseguit lo effecie desijat no es per noMn 
defecte car certament havem fets los preparatoris deguts^ 
si fins ara ha tardat no fallirà lo dit socors, E denid indu- 
bitadament parteix lo Egregi Comte de pailars ab gent di 
peu e de cavall, E après lo dia següent partirà frare Joan 
de pinós e lo Canonge planella ab cert numero de gent di 
peu ultra altres provisions que fetes havem e ultra que Juan 

Digitized by 




de torres partirà dins tres dies ab lo maior sjorç mijançant 
los quals se verificarà lo que scrit vos havem, 

£n lo 7 de Març de 1463, Ferrer comanava en persona les 
operacions de la guerra en la Capital Cerdana, puix ab esta 
data la Diputació del General lo autorisa pera que, d* acoit 
ab los Consols de Puigcerdà, puga assoldejar i5o homens per 
durant un mes, à rahó de cinq ílorins à quiscun dels qui por- 
tés coraça, y de quatre florins als qui no *n portassen. 

La correspondència de Beamunt permetrà aquí també do- 
nar idea dels passos y fets d' armes de Ferrer durant eix pe- 
riodo de sa campanya en la frontera de França. Axí donchs 
insertarém per rigurós orde cronológich lo que *ns ha sigut 
posible trobar en lo arxiu de la Corona d* Aragó. 

«Al magnifich amat e feel Conseller de la Mat•t del Rey 
•nostre 8.°"" Pere joan ferrer portant veus de Governador en 

»Lo Rey etc. 

»Lo loctinent general etc. Magnifich Governador. Reebut 
»havem' vostres letres a les nostres responsives sobre lo fet del 
•socors queus trametem lo qual sper ja deu ésser entrat aqui 
»e contínuament succehint lo temps serà de be en millor e 
«degudament provebit. A la comissió cjue demenau pera en- 
»quirir contra rebelles nos par que per lo present se deu cer* 
»car contra los en•michs ab armes e no a processos però si en 
salguns ho requir tant la necessitat sien presos cautament de- 
Bgudes informacions e aquelles a nos remeses e facen se per 
»los ordinaris oflicials e axi ho poreu vos instar e darhi orde 
nper nostra part e assegurarse dels bens si mester serà e de tot 
•siam avisats perquè puixam degudament provehir. E vos 
«contínuament atteneu com de vos se spera en profligar e per- 
«seguir los enamichs. Dada en Barchinona a XXI del mes de 
»Març Any Mil CCCCLXIII. 

»Fray Johan d. B.» 

«Al magnifich amat e feel Conceller del Rey nostre Senyor 
»en Pere ioan ferrer portant veus de Governador en lo Ros- 

Digitized by 



:»Lo Rey etc. 

»Lo Loctinent general etc. Governador amat e feel de la 
^prefata Ma^*^ Considerant que en Bartomeu gombertdela 
»vi\a de Perpinyà tant virilment e animosa e ab tant perill de 
»la sua persona e detriment e pèrdua de sos bens e substància 
»ha treballat e pugnat contra los enemichs del Senyor Rey 
«nostre Senyor ab molta voluntat e amor desi jam sia favorit e 
«tractat. E com aquell sia stat pres per la gent francesa e per 
«rescat baia pagat CCCCXXXXVII scuts e encara promès do- 
«nar un frahch archer nomenat Nicolau de moria lo qual per 
«vos sta pres en peralada. E ab tot que vos siau cert que lo 
«merexer del dit bertomeu gembart es digne que maiorcosa 
«li fos atorgada, encara perquè sentau quant contentameot 
«haurem de sa endreça, vos pregam e encarregam que façau 
«donar e liurar lo dit franch arxer al dit Bertomeu e que siau 
«content del que aquell vos pora e voldrà donar. Essent cert 
«quens en fareu plaer e complacencia molt accepta. Dada en 
«Barchinona à XXII dies de Març Any Mil CCCCLXIII. 

«Fray Johan d. B.» 

«Lo Rey etc. 

«Lo loctinent etc. Governador amat e feel de la M^< del 
«Rey nostre S.^**" Reebuda havem vostra letra de IIII del pre- 
»sent e vist lo contengut en aquella vos responem com fem 
«nostre sforç e poder vos puxau no solament tenir aqueixií 
«terra mas offendre los enemichs: però no podem mes del que 
«podem: e pur no cessam de treballar e de fet la cosa es en 
jítals termens que e a vosaltres e a tota la gent de cavall e de 
«peu que aqui es serà molt prest satisfet. E per ço no doneu 
vloch degu pastesca ne tant poch aqueixos perpinyanesoscar 
xótu volent tothom serà content: e vos governau ecapitanetau 
«a tots los que aqui son mentre seran en vostjra jurisdicció: eaxi 
«scrivim al Canonje e a frare Joan de pinós vos obeesquem. 
• E preneu les claus de aqueixa vila e guardaula be car a vos 
«ne serà demanat compte mentres aqui sereu: e axi ho scri- 
«vim als Consols de aqueixa vila he ho havem declarat al 
«embaixador qui aci es lo qual fem aturar perquè sen vaie ab 
«los apuntaments necessaris dels quals se tracta. Vos com dii 
«es per quant haveu cara la vida no doneu loch home al^us 

Digitized by 



:»pertesca ans los sosteniu ab bones e dolces practiques fíns 
»vaia la deguda provisió: e pur si algú volie fer moviment de 
>partir sia detengut encarcerat e punit: tot aço sie remes à 
«vostre àrbitre havent vos en totes les coses damunt dites com 
»de vos speram. Dada en Barchinona à VIIII de Abril 

j^Fray Joan d. B.» 

(Dirigitur Gubernatori Rossilionis et Ceritanie.) 

En lletres adreçades pel propi Beamunt al Canonje Plane- 
lla y à Fra Johan de Pinós, capitans de gents d' armes cata- 
lanes, en lo mateix dia g, los quals se trovaban à la Cerdanya, 
entre altres coses los hi diu: 

«Axi conformau vos ab aquesta nostra intenció, la qual 
«encara es que mentre aqui sereu tingau per Capità vostre lo 
j»Governador general de Rosselló e de Cerdanya en Pere Joan 
• Ferrer e aquell obeescau: havent vos en totes les coses e ac- 
ates ab la virtud acostumada.» ' 

La lletra adreçada al Consols de Puigcerdà estava conce- 
buda en exos termes: 

«Lo Rey etc. 

»Lo loctinent general etc. Feels de la Ma^*^ del Rey nos- 
»tre S.^^ Reebuda havem vostra letra de Cinch de Abril per 
»la qual nos signifïcau vostres moltes congoixes e mija despe- 
:»racio e volgués deu poguessem satisfer a vostres justs appe- 
»tits: pur fem lo que podem e siau certs e no dubteu no per- 
j^metrem ni darem loch periscau. E lorde deu volent serà tal 
:i^que a les gents de cavall e de peu que aqui son en lo lur sou 
»sera remediat: e altra aço en los negocis talment provehit 
;^que serà relevament de vostros congoxosos afanys. Axi dau 
;»vos bon animo e sforç e no dubteu. Scrivim de present al 
;»Governador e a altres qui aqui son en deguna manera nos 
;»partesquen per quant han cara la vida; car decontinent 
j^bauran lo recapte degut: per lo qual portar nos havem aci de- 
;»tengut vostre misatge qui encara portarà altres dignes apun- 
;^ ta ments. E per quant nos par cosa deguda vos pregam affec- 


Digitized by 



»Lo Rey etc. 

;^Lo Loctinent general etc. Governador amat e feel de la 
»prefata Ma'*^ Considerant que en Bartomeu gombertdela 
»vila de Perpinyà tant virilment e animosa e ab tant perill de 
»ia sua persona e detriment e pèrdua de sos bens e substància 
»ha treballat e pugnat contra los enemichs del Senyor Rey 
^nostre Senyor ab molta voluntat e amor desijam sia favorit e 
«tractat. E com aquell sia stat pres per la gent francesa e per 
»rescat haia pagat CCCCXXXXVII scuts e encara promès do- 
}»nar un frahch archer nomenat Nicolau de moria lo qual per 
»vos sta pres en peralada. E ab tot que vos siau cert que lo 
»merexer del dit bertomeu gembart es digne que maior cosa 
»li fos atorgada, encara perquè sentau quant contentament 
«haurem de sa endreça, vos pregam e encarregam que façau 
«donar e liurar lo dit franch arxer al dit Bertomeu e que siau 
«content del que aquell vos pora e voldrà donar. Essent ceri 
«quens en fareu plaer e complacencia molt accepta. Dada en 
«Barchinona à XXII dies de Març Any Mil CCCCLXIII. 

«Fray Johan d. B.n 

f Lo Rey etc. 

«Lo loctinent etc. Governador amat e feel de la M"* del 
»Rey nostre S.®' Reebuda havem vostra letra de IIII del pre- 
»sent e vist lo contengut en aquella vos responem com fem 
«nostre sforç e poder vos puxau no solament tenir aqueixa 
«terra mas offendre los enemichs: però no podem mes del que 
«podem: e pur no cessam de treballar e de fet la cosa es en 
itals termens que e a vosaltres e a tota la gent de cavall e de 
«peu que aqui es serà molt prest satisfet. E per ço no doneu 
vloch degu pastesca ne tant poch aqueixos perpinyanesos car 
xdeu volent tothom serà content: e vos governau ecapitaneiau 
»a tots los que aqui son mentre seran en vost|:a jurisdicció: e axi 
«scrivim al Canonje e a frare Joan de pinós vos obeesquem. 
• E preneu les claus de aqueixa vila e guardaula be car a vos 
«ne serà demanat compte mentres aqui sereu: e axi ho scri- 
«vim als Consols de aqueixa vila he ho havem declarat al 
«embaixador qui aci es lo qual fem aturar perquè sen vaie ab 
«los apuntaments necessaris dels quals se tracta. Vos com dii 
«es per quant haveu cara la vida no doneu loçh home al^u$ 

Digitized by 




*pertescà ans los sosteniu ab bones c dolces practiques fins 
Jovaia la deguda provisió: e pur si algú volie fer moviment de 
«panír sia detengut encarcerat e punit: tot aço sie remes d 
*vostre àrbitre havent vos en iotes íes coses damunt dites com 
ide vos speram. Dada en Barchinona à VIIÍI de Abril 

,. :&Früy Joan d, B.t 

(Dirigitur GubernatoH RossUíonís et Ceriíanie.) 

En lletres adreçades pel propi Beamunt al Canonje Plane- 
lla y é Fra Johan de Pinós, capitans de gents d^ armes cata- 
lanes, ea Jo maceisE dia 9, los quals se trovoban à la Cerdanya, 
entre altres coses Jos hi diu: 

^Aji conformau vos ab aquesta nostra intenció, la qual 
»encara es que nricntre aqni sereu íingau per Capità vostre Jo 
^Governador general de Rosselló e de Cerdanya en Pere Joan 
nFerrer e aquell obeescau: havent vos en totes les coses e ac- 
Mes ab la virtud acostumada. ;» ' 

La lletra adreçada aJ Consols de Puigcerdà estava conce- 
buda en exos termes: 

«Lo Rey etc, 

j&Lo loctinent general etc. Fecls de la Ma^"^ del Rey nos- 
Mre S,**^ Reebuda havem vostra letra de Cincb de Abril per 
Ala qual nos significau vostres moltes congoixes e mija despe- 
^racio e volgués deu poguessem satisfer a vostres justs appe- 
MÍis: pur fem lo que podem e siau certs e no dubteu no per- 
emetrem ni darem loch periscau. E lorde deu volent serà tal 
sque a les genis de cavall e de peu que aqui son en lo lur sou 
9sera remediat: e alcra aço en los ne^^octs talment provehit 
»que serà relevamcnt de vostros congojtosos afanys. Axi dau 
j&vos bon animo e sforç e no dubteu. Scrivim de preseni al 
^Governador e a altres qui aqui son en deguna manera nos 
»partesquen per quant han cara ta vida: car decontinent 
j^bauran lo recapte degut; per lo qual portar nos havem aci de- 
«tengut vostre misaige qui encara portarà altres dignes apun- 
*iaments. E per quant nos par cosa deguda vos pregam affec' 

Digitized by 



i^uiosamenT vullau dar e com^nar les claus de aqueixa vils al 
)>Magnifich Governador qui la dita vila de present te per lo 
»S.°^ Rey e stani ell en ella a ell incumbeix lo carrech: per ço 
yiúliTu e ahra vos ne prega m vos conformeu ab aquesta nosira 
fl^oluntai havent ferma esperança que de tant degui e vinuos 
jsportament nous fallirà condij^na retribució. Dada en Ba^ 
í^chinona a VlIU de Abril Mil CCCCLXIír. 

:»Fray Johan ó. B * 

Als tres dies d' escrites les precedents lletres, tramet^ 
Beamunt, ia següent carta i Pere Joan Ferrer, als Consols de 
Puigcerdà, à fra Joan de Pinós y al Canonje Ramon de Pla- 

tLo Rey de Castella eic* 

»Lo Lo^btincni general eic* Governador: perdaríorma 
»ab eífecte a la satisfaciio de totes aqueixes gents soldades que 
saquí son axi de cavall com de peu, e finalment al beneficK 
»repos de aqueixa vila e fer lo que es servcy del 5.**^ Rey. e^ 
j&ïrames de present per noï e per aquests Consells lo vcnera- 
>ble Abbat de sent Benet de bages instruït plenament de nos- 
Bíres e llurs propòsits parer e intenció. E per quant elU^ 
:&persona tal que lo larch scriurc seria superfluo e obran 
smoli mes la viva sua veu que la scriptura, lo bavem plena- 
»meni informat Per tant vos pregam encarregam e manatu 
»que dant fe a lot lo que de nostres parts vos dirà confoí* 
»mantvos ab nostre propòsit e parer ho vullau quan! à vo^sc 
BSgu^irda exequir per obra e effecte com de vos indubitameas 
í>conliam. Dad^ eii Barchinona i Xll del mes de AbriUel 
^Any Mil CCCCLXIír. 

»Fray Joban d. B.» 

Proseguirem per orde ia correspondcncía de Beamuniquf 
ns ha de donar compte dels fets de Pere Joan Ferrer, mcnirts 
continuà i^overnant lo Rosselló y Cerdanya. 

«Ai magnificb amat e feel conseller de la Maiestat del Se- 
anyor Rey nostre S/^' en Pere joan ferrer Capità e poriant 
^veus de Governador general en losComdats de Rosselló c^^ 

Digitized by 



j^Lo Rey de Castella etc. 

»Lo loctineni general etc. Governador: après de haver es- 
Bcrit a vos e aquexa universitat e al Noble fray Joan de pinós 
»e al Canonge planella son plegats alguns que venen del S.^^ 
»Rey ç entre los altres Contreres quim ha portat letres, 
;>les quals e lo que de paraula ine ha dit me han dat molta 
;&consolació e repòs a mon animo^ Copia de la letra que ha 
>>poriada lodit Contreres vos trametem per lo Abbat de sent 
»benet. E per quant la Ma^*' del S.^^ Rey a pregaries del Rey 
»de franca ha prorogada la treva per lo present mes de Abril 
»e aquella vol ésser servada en aqueixos Comdats, e axi nos 
»volem se execut vos encarregam axi ho fazau publicar e fer 
»ho notificar als francesos si ja non son avisats. E si aquella 
>clls vos servaran sials servada: altrament corresponer los per 
.»!o rim mateix. De tot aço vos informarà pus larch lo dit 
x>Abbat de sant benet: darli eu fe e aiteneu exa terra sia ben 
«guardada. E siau cert fínida aquesta treva e fetes les vistes en 
»una manera o altra, Rosselló e tot aqueix pays vendrà e serà 
»en mans del Rey nostre S-O"" Axi allegrau vos e feu laors a 
9deu de tant benefici. Dada en Barchinona a XIIII dies del 
»mes de Abril Avuy Mil CCCCLXIII. 

»Fray Johan d. B.» 

«Lo Rey etc. 

j>L•o Lochtinent general etc. Governador: del acte e nova 
«darerament havem sentit dels francesos Gascons e altres ena- 
»michs per vosaltres sucuts e presos prop del Castell de Livia 
»si be letra vostra non havem haguda nos ha succeit en plaer 
)>com pensam maiorment que per mija o excambi de aquells 
»o dels qui seran de alguna extima se cobraran los presoners 
»de aqueixa vila. E axius pregam hi doneu obra. Però per 
^quant creem ni haurà alguns de aqueixos qui presos haveu 
;»que no seran per cambiar o de rescat o de tal importància 
»vos pregam que tots aquells que no seran de rescat o de tal 
^importància que per ells los nostres se puxen cobrar los nos 
x^trametau aci ois façau ben guardar e serviran en aquestes ga- 
»leres que dcliberam fer armar. Serà cosa digna e a nos de 
»p\atT, Dada en Barchinona a XXI del Mes de Abril del Any 
»de nostre S.o^ Mil CCCCLXIII. 

»Fray Johan d. B.» 

Digitized by 



(Dirigitur Petro ioonnj ferrer Gubcrnatori Rossilíonis et 

«Al magnifich ben amat e feel conseller de la Mj^'Uel 
?>Rey nostre S^^ ea pere joaa ferrer donzell Capità eportóni 
»vGus dt governador general eo los Comdats de Rosselló c de 

^Lo Rey de Casiella etc. 

»Lo Lociinent general ctc. Governador: per quant h ne- 
fcccssitai e condictío del temps axi ho requere los homtns 
i^quí en tals necessitats socorren deuen ésser affaligaLs ^ per 
Jtlos offcíals enamorats e no ésser ios detrat o defalcat res de 
»sos guanys que ab tant perill adquírexen vos encaregame 
»manam que de persones qualsevol que sien e viní>uen rn 
í>socorsde aqueixa vila de puigcerda c de aqueix Comdat en 
;&special den Joan de cap de pos qui va ab cert nombre de 
j&gcni per socórrer e valer no exígiscau quint o dret algú a la 
»Cort per dret de Capità a vos en qualsevol manera pertí- 
í>neni de quinssevol guany de bens e robes de enemíchs que 
íofessen^ ans de aquell ab tota pleuitut e sens defakado los 
j&permeiau usar a sa líbertat. E no fesseu lo contrari pus 
íiamau lo servcy del Rey nostre S'*^ Dada en Barchinona 
^a KIH de Maig Any Mil CCCCLXin, 

j&Fray Johan d. B » 

«cDon Enricb etc, 

%Üovk Joan de beatnunt etc. Al magnifích amat e feel CoP' 
»seller del Senyor Rey en Pere ioan ferrer don^li Capiïa « 
:^Governador en los Comdats de Rosselló e de Cerdanya. Sa- 
»lm c dilectio Per quant es molt necessari per lo servey del 
í^dit Senyor Rey e conservaiio de aqueixa pàtria que en los 
j>Castells de Bellver de Querol de Bar e Torra cerdana se 
»degen recollir tots los homens ab lurs bens e viiualks de tots 
^los altres Castells e lochs los quals son de llur recollits c lo^ 
^altres circunvehins a ell propinques qui no son per tcnirsc 
jftans darien gran succbrs e sosteniment de viiualles als ene- 
»michs si hi entraven vos pregam ecncarrcgatn tant aflecttJO* 
i^sameni e streta quant podem que deconiinent vista la pres^ï^^ 
»vos deiais compellir e forçar per tots aquells remeys e forces 

Digitized by 



- - - •■ 

)>a vos ben vistes tots los homens e habitants dels dits Castelh 
»e lochs qui son de la recollita dels dits Castells e altreè cir- 
»cunvehins qui no son per tenirse ab totslurs bens e vituallef; 
sdins los dits Castells de Bellver de Querol e de Bar e de To- 
^rra Serdana segons e en la fornia e manera que ja era stai 
^deliberat per lo Consell de aqueixa vila de Puigcerdà E en 
»aço usarets de aquella diligència e solicitut que de vos se 
j>pertany e lo dit Senyor Rey indubitadament confia de vos. 
»E encara a maior cautela nos ab aquestes mateixes manam 
j»als poblats dels dits Castells e Lochs qui sien de recollita dels 
»dits Castells de Bellver Querol e Bar e Torre Serdana o que 
Atenir nos puxen circumvehins a aquestes que sens dilatio al- 
;>guna a sola simpla requesta a ells faedora en los dits Castelb 
»de Bellver Querol e Bar e Torra Cerdana ab lurs families 
^havers vitualles robes e bens se recullen. E no façen lo con- 
;>trari si la gratia del Senyor Rey han cara e sa ira e indigna- 
:»tio e pena a nostre àrbitre reservada desigen no encorrer. 
»Dada en Barchinona a XXII de Maig Any de la Nativitat de 
^nostre Senyor Mil CCCCLX tres» 

»Fray Johan d. B.» 

«Don Enrich etc. 

»Don Joan de beamunt etc. Als magnifích amat e feels 
;>Conseller del Rey nostre Senyor dessus dit en Pere ioan fe- 
»rrer Capità e portant veus de Governador general en los 
:»Comdats de Rosselló e de Cerdanya e als Consols de la vïb 
»de puigcérda: salut e dílectio Reyal. Com per la Ma<*^ del 
»dit Rey e S®' nostre sie a nos manat façam tenir e servar 
xcerta treva o sobresehiment de guerra iuxta les letres àti 
»tenor següent: — El Rey. Noble Cavallero don Joan de bea- 
:»munt: amigo: por algunas cosas que fueron fabladas entrei 
»Rey de Francia e mi fue acordado que se haya de guarder 
»treuga e sobresehimiento de guerra en esa Clbdad de Bar- 
)chinona e Principado de Caihalunna por Tres meses que 
xcomençaron a XXIII dias de Abril e se acaban a XXIII dhs 
»dc Julio. Por ende yo vos ruego que fagades guardar la di- 
j»cha treuga e sobresehimiento de guerra fasta al dicho tiem- 
»po. E mirat que se guarde mucho en tal forma que nengun 
;»danno durant aquella se faga por que lo yo tengo assi pro- 

Digitized by 


i 82 PERE JOaN ferrer 

«metido e assegurado e de lo contrario hauria grand enoioe 
»seria forçado castigarà los que lo fiziessen. E desto tenet 
:»vos grand cuydado por amor de mi en lo qual me fareys 
»servitio e plazer. De Fonirubia a VII dias de Mayo 
»Anno Mil CCCCLXIII qui vuesiro bien desea el Rey: por 
j^mandado del Rey, Alvaro Gómez. Al noble Cavallerodon 
»Joan de beamunt su amigo. — Volents per ço los manaments 
»de la Ma"^ del Rey nostre Senyor ja dita com es degut ob- 
»temperar per tenor de les presents vos diem e manam que 
»1a dita treva per tots los Lochs a postra jurisdicció sotsmesos 
»e obedients maneu publicar e aquella per qualsevol pcrso- 
»nes de qualsevol condició dignitat e preem inentia sien feels 
»j1 dit Rey nostre Senyor maneu e façau tenir e servar. Sig- 
>nificareu aço no resmenys als qui a la opinió del 111.»"° Rey 
»de França o del Rey don Joan adherexen o obeexen en vos- 
»tra jurisdictio o que a vos pertany existents e als circumvc- 
»hins dels quals cobrada resposta de la observa ncia de la dita 
»ireva o no observancia quant a ells toca procureg prompta- 
»ment nos per vostres letres haver avis e rrlatio: a la qual 
«darem indubia fe Ne res de aço falte si al servey del Rey 
«nostre Senyor desijau satisfer. 'Dada en Barchinona a XXHI 
»de Maig Any Mil CCCCLX tres. 

»Fray Johan d. B.» 

«Als feels de la Ma<>( del Rey nostre S^*^ los Consols de la 
«vila de puigcerda. 

»Lo Rey de Castella etc. 

»Lo loctinent general etc. Feels de la Ma^»^ del Rey nos- 
«ire S®"". Per nostres patents letres veureu lo que disponem se 
«faça de les rendes axi Reyals com de altres de persones e 
«heretats en aquexa vila e territori fins en certa suma. E per- 
^que a vosaltres sia manifest e dar lo que fer dejau ultra U 
«insiructio que haureu per vostre Embaxador en Mercader 
«vos remetem lo memorial dins la present interclus. Pregam 
«e encarregam vos axi sia executat per lo benefici de aquexa 
«vila e terra. Dada en Barchinona a tres de Juny Mil Quatre- 
«cents Sexanta tres. 

«Fray Joan d. B « 

Digitized by 



«Primo sie pres de les rendes de Cerdanya del 
Monastir de sent Miquel de cuxa discreta- 
ment compartit entre Abbate altres ofiicials 

del dit Monastir L IL 

hem del Abbat de sent Marti de Canigó. . . X 11, 
hem del Monastir de Ripoll compresa la pa- 

bordia dager XXX il. 

hem del Monastir 4e cornella X 11. 

hem del Capitol durgell X H- 

hem del Abbat de sentes creus XX U. 

hem del Abbat de sent Joau de les abbadesses. X 11. 

hem del Ardiaca danddrra X IL 

hem del Ardiaca de sardanya. ...... XX 11. 

hem del Ardiaca de prats. • X 11. 

hem del Comenador de puig reig X IK 

hem la pubilla den Joan dez puig de bagua. . X lU 
hem de la renda del Comte de foix tanta com 

es, qui es LXX 11 

hem la renda del vesconte devol, qui es. . . LXXXV II. 

hem del castell de alo XV IK 

hem de la renda de mossèn marza VIL 

hem de mossèn ortafa XV IL 

hem del rector de sancta eugenia.. .... XV U. 

hem del rector de all X U 

hem deia pensió de censal que reb alia en 

Joan citiar de Barchifiona XXX 1t 

ítem den Bernat rocha draper de pensió de 

censal XV IK 

ítem den Joan pons de perpinya V IL 

hem del hereter den morera de serrat. . . . IIII H. 

ítem de la muller den servia de serinya altres IIII 11. 

ítem de madona aldonsa dargentona XII 11. 

ítem de mossèn falip de ferreres . , . . . V 11. 

ítem den Antoni ferrer de Barchinona. ... V 11. 
ítem den Matheu Carbonell de livia.. IIII 11. VI ss. VIU d. 

ítem den sampso de Gerona XY H- 

ítem de les rendes Reyals tres milla sous. . . CL 11.^ 

Digitized by 



Retornat de Cerdanya à Barcelona, en la segona mtm 
del any 1463, Pere Joan Ferrer íou designat ab altre càrT«h 
de no tncnys confiança y perillós que *I desempcnyat pcrtll 
en la frontera francesa Res irovcm més eloqüent pera do- 
narne explicació compierïa com lo document que trascribím, 
d^ una importància inapreciable pera lo conexemcní del 
modo com se arrcglavan los pobles pera soportar sols h pe- 
sada carga d^ aquesta famosa guerra, 

ttPer proveir a la indemnitat e custodia de les terres e 
*províntÍes de Penedès Lobregat e altres circumvehines les 
squals, signantment lo dit penedes, son corregudes e dam- 
«neiades per los enemichs del Principat: los poblats en les 
ndites províncies ço es deia vegueria vella de vilafraticade 
npanades, e de Lobregat, del territori de Serria, e altres cir- 
wcumvehines qui en les coses davall scrites contribuiran sot^ 
»c intents c han dcllïbcrat socórrer se e aiudar en servey àt\ 
»S°'' Rey, utilitat e benavenir de ia cosa publica segons fornnj 
»dels Capítols següents a instància lur ordenats e concordiiis 
Bpcr los S^'» deputats del General e consell representaois lo 
•Principat de Caihalunya ab intervenció de la Ciutat de Bar- 
•chinona acceptats e signat per lo S^^ don Joan de Beamunï 
■Lochtinent del S**"" Rey. 

• Primeranient que sie elegit per lo dit S°^ don Joan Loch- 
•tínent, en c per Capità de Jes dites províncies ab tot pkn 
jipoder lo honorable en Pere Íoan Ferrer donzell ab las ïï\^^ 
inera e preheminencies que es s!at elcgÍE Capità en les p^^^^ 
idc Ampurda lo Noble Baró de crailles, 

•ítem concorden c offeren los dits poblats en tes paus 
•dessus dites pagar lo sou i Cent rosins per dos mesos e aprt» 
atant com ben vist serà a les persones eletes elegidorcs per 
•les dites províncies en la manera davall scríta. 

»Item es concordat que lo dit Capità puxa trametre tsntís 
«vegades com li plaurà e serà vist hu e molts Locbtincnts*ib 
Bgent a cavall e a peu en aquelles pans e Lochs que vist serà 

Digitized by 



•als dits Capità e Consellers e que los dits Lochtinents haien 
»fer e executar les coses que comeses los ^eran a consell de les 
•persones que per los dits Capità e Consellers dodes los seran. 

•ítem es concordat que los poblats en les dites províncies 
•puixen elegir hu o dos collidors en cascuna vila o parròquia 
•qui lo tali per ells faedor per sosteniment dels dits rocíns 
vculle e que en aquests sie donat poder de fer executio promp- 
»ta sens alguna dilació ne solemnitat acostumada en aquells 
•qui pagar no volran e que en aquells tals cullidors no pusca 
•ésser feta força nenguna per qualsevulle S^'^^ en fer divertir 
•les pecunies en altres despeses sinó en pagament de la gent 

•ítem mes es concordat que al dit Capità sien dats dotze 
]>Consellers ço es sis per lo territori de Lobregat e de Barchi- 
•nona e altres sis per la vegueria vella de Vilafranca de pene- 
•des, aquells que per los dits prohomens seran ordenats los 
•quals haien a Consellar los Capitans de Cavall e de peu. 

•ítem es ordenat que totes les pecunies dels dits tall o talls 
•vingueu en mans e poder de tres homen*s elegidors ço es un 
•per lo Soi" Rey e Deputats e los dos per les comunitats e que 
•aquells tres bomens haien a pendre e veure la mostra e 

• nombre dels rocins e hüien a pagar lo sou dels dits rocins. 

• E los dits tres homens haien a dar compte de les rebudes e 
•despeses a les dites communitats e no a altri. 

•ítem es concordat que los di|s poblats en les dites pro- 

• vincies e parts puxen elegir tall o talls a sosteniment dels dits 

• rocins en los quals tall o talls haien a contribuir totes parro- 
•quies e cases dins les dites províncies e o parts poblades a que 
•les dites pecunies haien a servirà pagament dels dits Cent 

• rocins e de alguns homens de peu si mester ni haurà. Entès 
•emperò que les cases dels Cavallers e gentils homens Ciuta- 

• dans de Barchinona e generosos, no poguen ésser tallades ni 

• forçades a pagar, sinó que proceis de exprés consentiment 
•dels senyors de les dites cases, e no en altra manera. 

•ítem es concordat que les dites coses duren après los dits 
•dos mesos tant com volran les universitats de la dita vegueria 

• vella de Vilafranca e Lobregat e territori de Barchinona. 

• Emperò que la maior part de les dites universitats hi hagen 

• a consentir. 

•ítem es concordat que cert senyal sie entre ells concertat 

Digitized by 



>c orde dat per lo Capità general e son tremes per fer aptegsr 
Bjqtiell nombre de gent que serà concordat: la qual gent hain 
i>jn3r RÜa hon serà ordenat e dellibcrat per lo dít Capíls e 
ïïConsellers sots la pena que imposada sero. 

«ftem es concordat que los del territori de Barchiaona 
isharen facultat de desistir dels presents Capítols sí desisiir ne 
svolran passats los dits dos mesos: emperò queshaieti acordar 
wde açola maior part de les universitats. Eper semblant los de 
»les parròquies de sent boy de sent víccns dels orts de Sírria 
»dorta de sent Andreu e cascuna delies haien semblant facLiU 
siUi de desistir se passats los dits dos mesos de les coses àt- 
ALTiunt dites ab aço que la mes part dels habjtadors de cascuns 
«parròquia hi haien a consentir. 

ttltem mes es concordat ab expresa voluntat econsentimeai 
idel dit S^' Lochtinent e dels dits Depulats e concell ab inicr- 
»vencio de la Ciutat de Barchinona, que per sdevenidor si lal 
niemps de guerra com huy es se sdevenla que lo que fan buy 
i dites universitats per lur defensio no sia tret a conseqüència 
t)\^{ en ter tal concòrdia e germandat qual huy fan no sien 
uiengudes dites universitats ne qualsevol de elles hanssicn 
ttfranques e liberes de tals coses e que per alguna senyoria e 
ïipersona oo puxcn ésser forçades en les coses damunt dites les 
nquals voluntàriament fan e no perquè hi fossen tenguisaiï 
»que romanguen en la liberiat que eren ans de la prescm 

iFray Johan d. B, 

juExpeditum apud Civitaiem Barchinone die X° mensis 
nOciobris Millesimo CCCCLXHI*» 

Mentres que exa concòrdia s* establia, Pere Joan Ferrer 
guerrejava ja per les regions del Llobregat y Panadés, coroi- 
nan! una partida de cent cavalls y major nombre de geni àt 
à peu. Ignoram desde quan s^ hi trovaba pro no podia kr 
molt temps. 

La lleva de gent que seguiria à la firma dels antecedents 
capitols, no crehem se fés fins al vinent mes de Novembre, 
per quan del mateix se 'n conexcn dos curiosos bans que ^ 
coQiinuacio ínsertam. 

Digitized by 




«Dle Marti XV** mensis NüvembrisannoM'CCCCLXIír: 

• Peirus • bellocb curritor retulit se publicasse cum duabus 

• tubicitribus per loca solita Civitatis Barchinone infrascrip- 
»tam preconizatíonem. 

»Ara hoiats queus ía hom asaber de part de molt b'gregi 
•S^f don Joan de beamunt loctíneni general del S^^ Rey de 
•Castella etc. Que tots los qui han pres sou sots conducta del 

• Magnifich Pere joan ferrer Capità sien èxits fora la Ciutat e 
«t'acen cami daci a migiorn sots pena de perdre les armes e los 

• cavalls e les persones a mercè del S*>*" loctinent. E guart se 
» jui guardar se ha. Fray Johan d. B.» 

«Die Mercurü XVI mensis Novembris anno M'^CCCCLXIII: 
^Petrus belloch curritor retulit se publicasse per loca solita 

• Civitatis Barchinone sequentem preconizationem. 

vAra hoiats queus significa lo S^r don Joan de beamunt 

• loctinent general del S*>*" Rey de Castella etc. que tothom qui 
«seguirà ab armes la germendat de penedes ab sou o sensa sou 
»lo ha per guiat en persona e bens mentre seguiran lo dit 

• exercit e per un mes après sia tornat o cessaran de seguir 
«aquell. ítem mes mana lo dit S^^ don Joan a tot hom gene- 

• ralment de qualsevulle condició qui sia de la vegueria vella 
•de Vilafranca de penades que vuy per tot die haian a seguir 

• lo moh honorable mossèn Pere joan ferrer capità de la dita 
»germendat, sots pena de la vida e de perdre tots los bens qui 
)>sien alia, sens nenguna amor ni mercè» e guart si qui guar- 
»Jar se ha. Fray Johan d. B.» 

Lo 25 de Novembre de 1463 los diputats del General 
ilisposan, que lo honorable mossèn Pere Joan Ferrer capità 
qui ab C rosins e molta gent a peu es en Vilafrancha de Pe- 
nedes vage on es A rmendaris. 

En 4 y 5 de Desembre Ferrer manifesta com lluny de 
ciexarse atrapar en la emboscada que sos contraris li prepara- 
ren, pogué apoderarse d' En Guerau de Barberà ab tota la gent 
que à sas ordres duya. No 'ns especifica V indret del Panadés 
per hont ell guerrejava al efectuarse eix notable fet d* armes, 
lant més notable quan lo vohavan nombroses partides, puix 
tenia damunt, é Vilafranca, les forses juntes del Arquebisbe 
de Tarragona, Comte de Prades, Baró de la Llacuna y Reque- 

Digitized by 



— 1 _ - 

sens des Soler. A totes elles mantenia à rai lla en Ferrer desde 
la vila, ab les honroses surtidcs que realísava. No cal dir que 
cumplint tant bé situacions difícils, son valiment fore sempre 
en aument en lloch de minvar. De tot imíó y de haver ínïcr- 
ceptat correus que li permeteren enterarse dels plans dd 
encmich, n' estavan molt contents los Diputats. Corroborant 
que en Ferrer los hi mereixia, alta consideració recordaretn 
una lletra de 23 de Novembre, hont al avisarlo del intent de 
sos contraris, axí com del nombre de tropes qui '1 voltavan, 
li diuhcn: Savi sou e en tals fels experimentat e axi dcnan 
orde lo queus es comes sie be governat. 

De durant los demés dies del any 1463 en que prosseguí 
Ferrer capitanexant la companyia anomenada germandat àcl 
Panadesy Llobregat^ ne havem ires IJctres del 1 1, 23 y lyde 
Desembre, del tenor següent: 

*A1 Magnifich amat e feel conseller del S**"", Rey en Pere 
jojoan ferrer Capità de la provincià àt\ penades. 

»Lo Rey etc. 

3>Lo Loctinent general etc. Caplia: per quam nos som in- 
:&formats les letres que Gamez portava son stades perdudes t 
*apres trobades e obertes e legides, e mal apuntades per lo 
llegidor, car lla on se diu, havem trames al S.**r Rey, Joan 
»de leaicb, han apuntat que diem que havem tratnes al Rey 
»Joan, aiustant lo Joan al Rey, car nos scrivinial S^^ Rey 
»qui es lo Rey de Castella no li havem a dir Joan, mas ira- 
emetem li Joan de leaich del qual en la letra que scrívínm al 
í>protonotari férem menció. Per tant vos pregam e encarregatn 
»que les dites letres si en vostre* mans seran, sinó feules «r- 
icar, e aquelles hagudes trameteu en mans de Diputats, e no 
*en ma mia, perquè cessen de parlar, e toJgam matèria >ie 
:&mal dir e mentir als qui han desig de novitais. E G^ncicz 
ssperes aqui fins aço sia fet, E no fa he per res. Dada en Bar- 
»chinona a XI dies del mes de Deembre any Mil CCCCLXII^ 

JbFray Joban d* B.> 

»A1 feel de la Ma^^^ del S^^ Rey Capità de la gcrmandaí 
;ode penedes e lobregat. 

Digitized by 



»Lo Rey de Castella etc. 

iLo Lochtineni general etc. Feel de la Ma»*« del S^^. Rey. 
»Per conservatio de aqueixa vila e encara de totes les circuns- 
»tancies circumvehines que son sots aqueixa Baronia vos 
xdiem encarregam e manam que dins aqueixa vila e altres 
»Lochs e parròquies de defora, sius parra defora se degué fer^ 
»façau fer una crida ab bona pena que tota hora e quant los 
»qai sots aqueixa baronia son, sentran repicar la Campana de 
•aqueixa vila se hagen à recolir encontiment dins la dita vila 
»sens alguna excusatio ne dilatio. E aço per res no falte car 
»axi cove se faça. Dada en Barchinona a XXIIII dies del mes 
*de Dehcrobre del Any Mil CCCCLXIII. 

»Fray Johan d. B.» 

»A1 magnifich amat e feel de la Mat>t (je| S^'. Rey en Pere 
«iohan ferrer donzell Capità strenuu de gent darmes e de 

• Penades. I 

■ I 

»Lo Rey de Castella etc. ' 

»Lo Loctinent general etc. Magnifich Capità amat e feel 
•del Senyor Rey. Pregamvos encarregam e manam expressa- 

• ment que quant per la muller de mossèn Guerau alamany de I 
Acervello vos serà dat cert avis e demanada aiuda siau prest en ' 
xtrametreli en Guerau de bàrbara ab XXV rocins per acom- 

• panyarla íins aqui en vilafrancha. £ metteu per capità de , 
•Querol Johan Solivella exhibidor de les presents, e a santa i 
•perpetua en vallmanya segons lo dit mossèn Guerau pus lar- I 
j»gament vos escriurà. E no haia falla. Dada en Barchinona a 


»Fray Johan d. B.)» 


Lo estat de Catalunya havia cambiat bastant al comensar 
lo any 1464. La diplomàcia de la cort de Joan II pogué apar* 
tar de sa causa al rey Enricb, mercès à la entrega d* Estella y 
sa Merindat, que ab gran disgust de llurs habitants li 'n feu 

Digitized by 



lo rey de Navarra. Los catalans proclamaren per Sobera i un 
net del Comte d' Urgell Jaume U Desgraciat, Pcre^Condes* 
table de Portugal, qui adoptà lo nombre de quan rtydd 
mateix nom. Arribat à la Capíial dt Catalunya, enconnncnt 
posà en perill sa persona en los camps de batalla, prenem ta 
comandació directa de son exercit. Ab ell arribaren gentd^ 
armes y reforços de Portugal. 

Desembarcat à Barcelona lo Condestable Rey, escrigui à 
Ferrer la segtient carta: 

«Al magnifích amat e feel nostre en Pere íoan ferrer don- 
»zell Capità de gent darmes en les parts de penades. 

»L•o Rey Darago de Sicilià etc. 

vAmats e feels nostres. A consolació vostra vos avisam 
»com hir que comptàvem XXI del present mes de Janer a ks 
»VII hores de vespre arribem bon grai a deu ab bon salFa- 
sment à Barchinona: som ben informats de la molta virtuí 
samor e íealtat vostra e del que per nos fins aci haveu tet€ 
«sostengut de que restam ab moll plaer e en son loch nese- 
»rem ben recordants. Speram en Deu la nostrü vengud:) ààn 
»fi en breu e bon repòs als ireballs e congoxes vostres, Pregam 
»vos per ço ab quanta affectio podem que per nostra amorc 
«servey vos conforteu useu de la virtuí acostumada en guar- 
»dar be aquesta Ciutat e conservar com de vosaltres ferona- 
»ment speram. Successivament e de pas en pas nos feu ctm 
»de tots successos e coses occorrents perquè nos deu omnipo* 
»tent mijançant puxam dignament proveir. Significant ros 
»que en lo cas que mester fos en pròpia persona irem per i 
»vosaltres recorre e subvenir e no dubteu. Dada en U nostra 
«Ciutat de Barchinona XXII dics del mes de Janer dcí Any 
»Jle la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXIÍII. 

j&f Rex PeiruSl•lfl t 

Lletres iguals foren adreçades als Monastjrs de SciU Dth 
Sanias Creus y Poblet, à les Ciutats de Lleyda, Tortosa, Man- 
resa y Vich, à les viles de Alcover, Çarreal, Ulldecona, Vils- 
redona, Verdú, Berga, Hostalrich, Ripoll, Torroella de Mont* 
grí, Castelló d' Ampuries, Vilafranca de Penedès, ^ujladi, 
Sant Joan çes Abadeses, Besalú, Figueres, Palamorsy Sani 

Digitized by VjOOQIC 



Feliu de Guíxols; als Uochs de Barberà, Sant Pere Dor, Car- 
<ledeu y Vilamajor, y aís Capitans Pere de fielloch, Guillem 
Ramon de Peramola àlias des Brull, y Baró de Cruilles. Car- 
tes, no iguals, pro consemblants, escrigué als dies següents à 
alguns altres cabdills de la terra. 

Pochs dies més devia esiarse Pere Joan Ferrer pel Pana- 
dés, guerrejant ab la companyia formada y pagada pels pobles 
d' aquella provincià junt ab los del Llobregat y plé de Barce- 
lona, per quant la situació esdevenia apremiant en un altre 
indret. La carta del 3i de Janer nos ne informarà plenament. 

t Als arnats e feels nostres en Pere joan ferrer Capità e al- 
«tres homens darmes e ginetaris que en sa companyia son. 

»Lo Rey ctc. 

»Amats e feels nostres: No ignorau la molta necessitat que 
»ts per lo socors de Cervera per lo qual fem aplegar tota la 
»rnts gent de cavall e de peu que podem. E axi cove vosaltres 
»Ab totes vostres gents a no taltar home siau en lo dit socors 
»i que decontinent partiau e façau la via de Egualada on 
»sera don Pedró de portugal Capità e uniu vos ab ell. E per- 
:»que pus fàcilment vos puxau levar havem dat orde e de pre 
»sent vos es tramesa part dels diners deguts del sou e lo restant 
»trobareu en Egualada, e no dubteu que nos vos farem pagar 
»de tot lo queus es degut ultra lo premi que per vostre bon 
•servir tots merexeu. E no cureu venir ne partir vos algú per 
9fer nos reverencia car nos forsa serem en part on speram en 
»deu la ne fareu e pora ésser nos hi trobareu. Axi pregam 
»vo$ ab quanta affectio podem e stretament manam execu- 
»tant esta nostra voluntat partiau letra vista e attenau al que 
j>es nostre desig* fent vos certs que per la relació bona que de 
;»tots vosaltres havem axi e millor vos haurem recomanats en 
^absència com en presentia eus prosegnirem de premis e fa- 
»vors dignes dels qui ab effecte treballen e servexen. E vos 
»en Pere joan ferrer trametau lo cavall e macip à mossèn vi- 
«lademany car es cosa deguda. E siau cert nous tocarem en 
]»lo8 altres ne aço fem per desfer vostra companya, anís aquella 
Avos volem augmentar. E retreus lo talent de vostre premi e 
]»dar a vostra virtut lox]ue li pertany. Axi tots virilment feu 
^\o que es nostre servey e lals dexau a nostra disposició. Dada 




i^en Barchinona lo derrer dia del mes de Janer del any Mil 
«CCCCLXIIII t Rex petrus f» 

Resolt é participar de les penalitats de la guerra, lo nou 
Soberà dels catalans no volgué permanexer en la inacció. Axi 
donchs, lo 7 de Febrer capitanejant un exercit, lo trovem en 
marxu vers les parts d* Urgell. Dit dia passà pel Hospitalet y 
dormí à Molins de Reig, desde hont escriu espera ésser à 
Igualada lo dijous primer vinent. En la matexa carta parti- 
cipa als Concellers com don Pedró de Portugal y son exèrcit, 
ab lo qui tenim conexement s' hi era agregat Pere Joan Ferrer 
y la germandat del Panadés per ell comanada, eren enirats à 
Cervera, en ocasió en quelosenemichs que ocapavan loCaf* 
corral, no haurían encara los reforsos del Arquebisbe deÇa- 
ragossa fins passats set ó vuyt dies. Y com ab la arrivada del 
Arquebisbe lo contingent del exèrcit de Joan II pujàs i cinq 
ó sis cents cavalls y é vuyt cents ó mil peons, Pere IV pregà 
a les autoritats de Barcelona li sia enviada gent y vitualles 
s^ns pèrdua de temps, súplica que renova desde Martorell lo 
9 de Febrer. En aquest dia li arrivaren uns 400 homens faci- 
litats pels oficis y confraries de la Capital, reforç considemt 
per ell com insuficient atès lo nombre de gent del enemich. 
Hnsemps recomana que los qui surtin en campanya, portin 
Ics mes llances llargues que sia posible, y n* hi trametin de 
1j Ciutat fins à tres centes, perquè si havem a/er a peu ab 
los contraris ab aquelles nos puxam egualar ab ells. 

Havent consentit los Concellers en facilitar mès soldats a 
.K:>n Monarca, aquest desde Igualada, los hi escriu ai5 de 
Febrer, recomanant surti tot seguit la nova gent preparada, 
ja que per pus no stam per acometre aquest fet; car encara 
que ia voluntat hi sia molta pur volem ho fer en manera quen 
haiam honor e sen seguesca lo effecte desijat, E certament si 

mil e cinch cents homes mes tinguessem iafora fet fosi 

datam: per quens es dit los enemichs nos volen venir aci on 
nos serem divendres dissapte prop vinent j volriem aquestes 
vostres gents se trobassen aci ab nos 

Reunit per Pere IV, tot son exercit à Igualada, aquest se 
composa de quatre cents cavalls y dos mil infants Lo 23 de 
Febrer participà als Concellers com les tropes del rey Joan, 
tetneroses de la sira arrivada, abandonaren llurs posicions del 

Digitized by 



CajhCorral. Com creguessin que faria a la via del Llobregat, 
Panadés y territori de Barcelona, encomenà se avisen à aquells 
pobles y Uochs indefesos, é fi de que la gent puga recuUirse 
pels forts y castells, boQt los sia fàcil sustraures à la fúria dels 

Lliurada Cervera del perill que la amenasaava, y ocupat per 
gent catalana lo desemparat Cap^Corral sens que costés lo 
menor escampament de sanch, P^re IV, à qui no li havia 
calgut moures de Igualada, preparà son retorn é Barcelona 
(4 de Març) à fi de donar nova endreça y distribució à les tro- 
pes aplegades al entorn de la Sagarra. Deturà avans à Vila- 
franca del Panadés ab la mira de aprofitar son pas per aquella 
província molestant als enemicbs y reduint à sa obediència 
alguns castells y pobles que en sos envolts se tenian pel i:ey 
Joan n. 

Desde Vilafranca dirigeix la marxa general de la política y 
de la guerra. Veent que en la montanya los contraris prospe- 
ravan basta el punt de que la important vila de Besalú estava 
fort amenassada, no duptà en desferse de part de la sua gent 
y cumplint la promesa que en sa carta del 3.i de Janer feu d 
Ferrer, de que volia augmentar sa companyia de tropa, ne 
formà una de nova la que posà baix lo comandament de 
aquell. Ensemps que donar socors à Besalú, H confereix un 
encarrech de la major importància, qual era lo de conferen- 
ciar y pactar ab los sublevats remences« Es del i3 de Març la 
següent carta de Pere IV, qui desde Vilafranca manifesta la 
intenció que acabem de indicar. 

«Al noble amat e feel nostre lo baró de cruylles capità de 
;»gent darmes en la província dampurda. 

»Lo Rey. 

^Noble baró amat e feel nostre: nos trametem de present 
»ab cert numero de Cavalls e cap de aquells lo amat e feel 
^nostre en pere johan ferrer e aço principalment per socórrer 
»la vila de bosolu e encara per acorrer lla bon fos mester 
»en aquexa provincià juxta la exigència del temps e segons la 
}^necessitat requerra: per ço vos ho notiíicc^m e pregam affec- 
»tuosament e stretament encarregam e manam siau tots dos 
»una cosa maiorment al que toca tant nostre tervey unintvos 

Digitized by 


^94 ^^^^ JOAN FERRER 

)»si mester sera ab totes les mes gents de Cavall e de peu que 
tporeu ab ell, prestant tot auxili favor e aiuda a vos possible 
»per forma la vila de bosolu sia socorreguda e a altres neces- 
»sitats daquesta província occorregut^ E finalment a nos en 
»tot satisfet segons lo dit Pere johan ferrer de nostra pari pus 
llargament vos referra e pora ésser cregut. Conformau vos 
»donchs per nostre servey ab aquest nostre propòsit e intenció. 
»Dada en vila francha a XIII de Març any MCCCCLXIIII 
*t Rex petrus. f 

Lo dia 17 de Març en lletra escrita per aquest Monarca, 
desde Barcelona, al Baró de Cruylles y à En Pere Joan Serra, 
los diu, referintse í\a precària situació de Besalú: E ja tra- 
metem sufficient soccors e gent de cavall ab lo amat nostre 
Perejoan ferrer per a la salvació de tot, E es ja per partir y 
e part ni han partits. Altre conscmblant n' endreça Pere I v' 
als de Besalú. Les ordes donades à Pere Joan Ferrer, tant 
per lo que toca al socors de Besalú, com per lo que 's refereix 
à la missió diplomàtica vers los remences, venen continuades 
en lo següent memorial: 

«Memorial del orde que ha de tenir per manament del 
«Senyor Rey lo amat e feel nostre Pere ioan ferrer designat 
«Capità per la Ma^^< sua de certa gent de cavall per anar en la 
«provincià de Ampurda e Bisbat de Gerona. 

«Primerament que partint del dit Senyor Rey en nom de 
jftdeu e de sant Jordi ab la companyia de cavalls que coma- 
«nada li es tira per ses jornades rahonables fins a la vila de 

«E essent aplegat sens dilatio alguna prenent de allí la 
«mes gent de a peu que haver pora tire de trata e sens mora 
«sinó quant la necessitat aporte a la vila de Besolü e ab molta 
«cautela e axi passant per tots los Lochs e parròquies al dit 
«Senyor Rey feels e obedients recollint la mes gent de peu e 
«encara de cavall que pora aiustantlos a sa companyia een- 
«cara vitualles quantes posibles li sia conduir dels Lochs on 
«ne haia aplegue a la dita vila de Besolu e soccorrega abdeu 
«aquella. E aço faça de trata e ab celeritat ans que losadver- 
«saris hagen de aço sentiment e li poguessen adversar. 

«E si lo Loch temps cas o necessiut ho portarà e per mils 

Digitized by 



fW Mfmf ■ 


aconduir les coses serà expedient tramesa la letra que sen 
aporta al baró de cruïlles si serà factible unirse facen e donen 
na\ orde se unesquen e conduesquen abdosos per fer algun 
»iet relevat o fets en servey del Senyor Rey o augment de sa 
;»Corona e repòs de aquella provincià. E sja en tot present si 
;»possible serà en Pere joan serra qui en Castelló presideix e 
s^altres homens de stat e de honor qui amen lo stat del dit 

:i>E aquella soccorreguda sens pus dilatio salvo que fos de 
«necessitat o per reductio de algunes viles o Lochs Barons o 
j&cavallers en lo pla o en la muntanya lo qual si loch pogués 
»haver la reductio par al dit S^^ seria bo e molt saludable no 
;»solament en tet mas en opinió o en fama on no e íos cosa 
;»longa que sens dilatio nos pogués fer pus sia fet lo per que 
;»va, gire e torne sen a Hostalrich e de alli a la prefata 
»Ma<^^ scriva decontinent del que fet haurà e dels negocis que 
;s>entre mans tendra no partint se de alli fins consultada 
»\£i Ex<^^^ del dit S^i* haia cobrada resposta del que li serà ma- 
gnat deia fer. 

^Stant emperò en Hostalrich treballera per totes ses forces 
ide reduir en verntallat e los Lochs viles Castells e patro- 
;»quies axi de les muntanyes com del pla practicant ab tots e 
sdant los matèria de pratica e orella e exprimir lurs inten- 
:»cions persuadint e animant los per vies exquisides a lur sa- 
»lut e reductio a la obediència de la prefata Ma^«* Rey e 
»S^^ natural de aquests Regnes e pare de la re publica e dels 
^pobles en special qui es vengut per lur salvatio e repòs pre- 
«ferint los la sua gratia amor e receptio com a fills perduts e 
xkdesviats remissió dels errors comeses restitutio e'reintegratio 
»en sa amor e encara de bens e confirmations de lurs privile- 
;>gis e libertats pus humilment e com a súbdits vingueu a la 
;»deguda obedientia. E aço tot pot proferir e lo que ab ells 
^concordarà e prometrà per lo dit S°*" serà servat en virtut de 
»la present instructio e Capitol. 

»E de hora en hora consultarà de les coses que requiren 
;»consulta soferint ho lo temps e la sao perquè de la prefata 
»Ma^"^ hagut lo avis e resposta puxa fer lo que li serà per 
;>aquella manat. 

»E hauràs lo dit Pere ioan ferrer en totes les coses da- 
»munt dites e negoci prescrit iuxta la conditio del temps ma- 

Digitized by 



>neig do les fkenes e segons la importantia dels negocis ab 
MDolta cura solicitut vigilantía e discretio segons de la sua 
»molta virtut en negocis comprobada se spera e lo dit S^^ Rey 
»de ell confia índubitadament f Rex Petrus f 

/ j^Post signatam: dara en son cas e Loch captada oportú- 
»nitat les letres de creença que sen porta a aquells a qui son 
r adreçades parlant de part del dit S^^ e conduint los vingaen a 

f »ell e que cessen de mes pensar com aquest sia natural S^^e 

[ ;»que es vengut per reembre les vexations e oppresions de 

(. »aquest principat e dels altres Regnes a ell pertanyents dig- 

^'' »nament e que no vullen pus ésser indiferents mas ques de- 

[ »claren pef bons e leals Cathalans usant en açò largamentles 

I ^paraules pertinents e acomanades juxta la qualitat del oe- 

^'i »goci e cotidictio del temps declarant los les coses en quin 

Astat son e com per gratia de deu omnipotent lo negoci del 
»dit S^^ proceheix prosperament de be en millor. R. vitalis. 

}iE<xpeditum apud Barchinona die XVII Marcii Anno a 
»Nativitate domini Millesimo CCCCLXIIIL» 

Les letres de creença que Ferrer s' en portà, y de les que 
nos parla la Post signatam derrerament transcrit, foren 

«Al Noble Amat e feel nostre don Juany de Castre. 
*Lo Rey etc. 

^Noble amat e feel nostre: per quant nos havem comeses 
;»algunes coses al amat e feel Capità de gent darmes nostre en 
»pere joan ferref de les quals de nostra part ha de conferir ab 
j^vos, Vos pregam que donantli fe e creença aquelles vullau 
»exequir per obra segons de vos confiam. Dada en Vilafranca 
»de Penedès a XVI de Març Mil CCGCLXIIII. f Rex Pc- 
»trus. t 

)^(Sub simili forma fuit scriptum sequentibus.) 

»A1 feel nostre en Joan pere de biure donzell. 

;&A1 feel nostre en Guillem de montpalau donzell. 

:>A1 feel nostre en Marti aguilana donzell. 

7>h.\ amat e feel nostre mossèn Pere joan sorts cavaller. 

%K\ fetl tiostre en Jofre de biure donzell. 

Digitized by VjOOQIC 


;&AI feel nostre en Joan de caramany. 
j^Al feeLnostre en Bernat de avinyo donzell. 
:»A1 feel nostre en Guerau aranyo donzell. 
*A1 feel nostre en Jacme alamany donzell. 
»A1 feel nostre en Pere de darnius donzell. 
j^Al feel nostre en barthomeu alamany doncell. 
j^Al amat e feel nostre mossèn Antoni guillem moütayans 

;»A1 amat e feel ;iostr& mossèn Phelip de raxach cavaller. 
;»A1 feel nostre en Miquel de canet donzell. 
»A1 feel nostre en Joan de vallgornera donzell. 
j^Al feel nostre en Galceran de vilafreser donzell.;» 

Deturat, Ferrer, en son camí per algunes dificultats reals 
ó imaginaries, motiva que lo seu Soberà li dirigesca, à derrers 
de Març, les següents lletres, en les que s' hi retrata sa gran 
impaciència per veure socorreguda la vila de Besalú, lo més 
prompte posible. 

«Al amat e feel nostre en Pere joan ferrer Capità de gent 

»Lo Rey etc. 

JDCapita: reebuda havem vostra letra e aquella entesa nos 
»decontinent farem exir tots los qui asi son restats: vos tirau 
»ab los que aqui son ab molta celeritat e no tatdeu en lo 
;&cami car la necessitat de Castelló e Besolu ho requer. Dada 
»en Barchinona a XX dies del mes de Març any Mil 
*CCCCLXII1I t Rex Petrus. f 

<cA\ amat e feel nostre en Pere joan ferrer capità de gent 

»Lo Rey etc. 

»Capita amat e feel nostre: Scrit vos havem per diverses 
lletres accelerasseu vostre camí per al soccors principalment 
;>de besolu e creem axi ho haureu executat vista la gran ne- 
;»cessitat. E encara vos ho manam axi se faça. E pur quant se 
»d\TÍa los adversaris son CC de cavall e queus volrien obstar 
»no passasseu vos diem que creem son fames falses de les 

Digitized by 



}&quals c de tals arts ells se solen aiudar e val lo que pot. E 
j&que be fossen CC com se diu no stigau un punt de executar 
j&car vos sereu a XXXX homens darmes CCXX rocins o mes 
;&altres que son be per ells e molta peonalla que vos mes que 
:t»ells poreu haver. £ axi volem la haiau e aiusteu de aquexos 
slochs com sou instruït. £ no dubtam ans speram en deu 
j&omnipotent e en la sua gloriosa mare e mossèn sent jordi e 
»lo dret e la justícia nostra que si a la jornada volran ab vos 
»e ab los nostres venir serà mala pera ells. Siau donchs vose 
ielos que ab vos son de bon e veril animo car deu obrant sereu 
j&vencedors e sereu loats de vostra virtut. Dada en Barchinona 
;Da XXX dies del mes de Març Any Mil CCCCLXIIII f Rex 
• Petrus. t 

Lo temps empleat per Pere Joan Ferrer en aquesta co- 
missió no arrivà à dos mesos, tota vegada que en lo 23 de 
Maig està ja en les províncies de Panadés y Llobregat. En 
aquesta data Pere IV li confia lo encàrrech que 's farà patent 
del memorial infrascrit. 

«Memorial del que per ordinacio del S•^'' Rey han de exe- 
3>cutflr lo noble don Lorenç de moncada e en Pere ioàn ferrer 
*donzeU Conseller del Senyor Rey e en Bertran de gilida 
j(»donzcll ab la gent darmes e peu que ab ells seraa. 

^^Primerament que demà de mati lo dit Pere ioan ferrer 
í>ab tota aquella gent de cavall y de peu que lo 5.°' Rey li dona 
»e comana partesca e tire a £gualada on trobera los dits don 
j!»Lorenç que ha carrech dels homens darmes e lo dit Bertran 
»qui a carrech dels ginets e peons. E tots tres ab les dites 
^genis partiran ab les vitualles de Cervera e aquelles acom- 
apanyaran fins a Montmaneu o en Loch segur del qual a 
j&Cervera se puxen fàcilment conduir. £ aquelles dexadesab 
jbtota la dita gent sen tornaran fent la via de Thous e aquell 
^çïcremaran e de aquí tiraran e correran sancta Coloma. £ 
j^apres tornarsen han a £gualada e de allí avisaran lo dit 
x^S, R. del que fet serà. £ si cavalls ha venguts a sancta Co- 
j&loma ne quina companya e si son scampats o stan alli oen 
j&ahra part. 

sE lo S. R. hagut avis dispondra segons li parra. Entre 
•lant ells nos moguen de Agualada. f Rex Petrus, f 

Digitized by 





»Expeditum apud villam Apiarie die XXIII Maii M"* 

Finit lo cumpliment d' aquesta missió lo 22 de Juny, tro- 
vantse aquell Sobera en la vila de Cervera, disposa que Joan 
de Branches, Pere Joan Ferrer y Miquel Sayol, ab una bona 
part del exercit real, fessin la via de Tarroja per requerir los 
de la vila se reduissen à sa jautoritat. Arxibats davant sos 
murs, per un trompeta foren requerits vinguessin a obedièn- 
cia de la terra. Mes los de dins, qui eren molt enduraits e 
obstinats^ tiraren ab balesies e çarabatanes al dit trompeta e 
a nostres gents e començaren ferir de aquelles cridant e in- 
vocant lo nomd el Rey Joan e de cardona e dient paraules in- 
iurioses. Desprès de hagut petit coloqui entre los capitans 
del exercit, en lo que los parers no eren iguals, com alguns 
creyan no devia combaiirse y ho feyen attes que no havien ma^ 
nament de nos de combatre per aquella volta, e altes que no 
havien scales ne altres artelleries necessàries maiorment que 
la vila es molt fort e ben murada e f ossada de fos e contra 
fos. Finalment vist que la nostra gent stava molt animosa a 
donar lo dit combat e que envides se podia retenir ans tota 
via se empenyia vers la muralla en lo nom de deu e de sent 
Jordi fonch deliberat combatre. E ordenades les batalles axi 
com se pertanyia molt valentment e animosa fonch donat lo 
assalt e entrada per força d armes la dita vila e donada a 
saccomano, E per gràcia de deu en la dita entrada no .ha 
mort sinó dos homens, ço es un de cascona part. Es ver que 
ni ha de nafrats fins en quinze de nombre , 

Perduda la ciutat de Lleyda, Cervera quedava en molt pe- 
rill: per ço Pere IV no la desampara de gent ans disposa s' 
hi quedin com à capitans, Pere Joan Ferrer y Bertran d' Ar- 
mendariz. Ab exa comanda proseguian lo 29 de Juliol, de 
quina data tenim una llarga y poch curiosa carta de aquell 
Monarca, de la que 'n donam lo següent retall, puix pinta en 
cert modo lo estat intern de Cervera: 

«Sosteniu vos com a homens e confortau vos virilment e 
»aiudauvos com a homens usats. E qualsevol sospitosos tra- 
»heu de aqui e executau e serà mester e pecau pus tost en mes 
»fer en quant als sospitosos que no erreu en poch executar e 

Digitized by 



j^en ésser remisos e massa piadosos: estranyeu vos ablosPaers 
»e altres que conexereu ésser leals. E hagut vostre Consell e 
:»colloqui ab los Paers si a ells parra los jueus los quals e los 
)»conversos nos tenim per sospitosos e tals los reputatn los 
;»expeiliu e de lurs bens prenent ab memorial e inventari com 
y>Sí prestats vos porien servir e aiudar en aquesta necessitat per 
»io pagament de aquexa gent.;» 

Lo dia primer de Setembre del any 1464, lo Condestable 
Rey envia à Cervera cent infants y alguns cavalls baix lo co- 
mandament de Jaumot de Copons, à la par que nombra Ca- 
pità de dita vila à N* Hucb de Copons. Axis ho comunica é 
sos paers y ensemps los hi diu: E per quant en Pere joanje^ 
rrer e joan darmendae^ son molt necessaris aci en npstre ser- 
vey cove vinguen a nos per acompanyarnos en coses concer- 
nents nostre servey los scrivim e manam vinguen a nos: 
pregam vos ho haiau a be car tot es benefici vostre (i). 

De r any 1464 ne sabem com Pere IV premià los serveis de 
Ferrer à la causa catalana fentli mercè dels bens que foren del 
diputat rebel Joan Ça Bastida, alies Hostalrich, y ab ells lo terç 
de la torra de Sant Genis de Horta, La família d' en Bastida es- 
tant à Barcelona, s' aprofita del termini fixat pel Condestable i^ 
les mullers y fills dels desertors y enemichs de la terra, pera 
partir dels Uochs subjectes é sa obediència. Y axí, obtingut lo 
salconduyt necesari en data de 25 de Juliol, partí de la Ciutat 
Na'Çatarina Joana, muller'd* en Bastida, ab ses dues filles, les 
did«s d' aquestes, una esclava negre y tres dones servidores, y 
escoltades per quatre ciutadans de Barcelona, segurament à ca- 
vall, y ab cinch homens é peu pera conduhir les adzembles. 
Li fou prohibit, en lo guiatze que se li lliurà porturseo jo 
yes de valor, lletres en que se donàs compte de mohiments de 
tropes y ahres naves de la guerra, y diner, mes que lo neces- 
sari pel viatje que emprenían vers Manresa y frontera de 
Joan II. 

(i) En lo registre. Exercitum I Petri Comesíabilis PortugaïicB 
hont ve copiada dita carta, s^ hi llegeix la nota marginal non fuit 
expedita sub hac forma. També cal observar que aqui s* anomena à 
Armendariz, Joan, y en la carta del 29 de Juliol, Bertran, no sabent 
si 's tracta 4els dos cosins ó si hi ha ^rror de nom. 

Digitized by 




Quan à 5 de Febrer de 1468, lo Infant Joan, Llochtinent 
de Reyner d' Anjou, confirmà à Pere Joan Ferrer y à sos 
successors, la predita donació enumera los bens d' aquell, y 
diu ésser à Barcelona un palau en lo carrer de Mercaders 
(hospicio cum introitibus et exitibus;) diferents molins prop 
del Portal Nou; à Sant Genis d* Horta una torra ab moltas 
terras, vinyas, casas, etc, y molts censals morts y altres 
rendes que percibía del General de Catalunya, de la Ciutat 
de Barcelona, del Comte de Prades, del Comte de Cardona y 
de diferents altres persones de [Catalunya^ Aragó y Mallorca. 


Lo dia 18 d* Abril del any de 1465, lo estament mili- 
tar elegeix à Pere Joan Ferrer en diputat de la Genera- 
litat de Catalunya, per durant la absència ó impediment d' 
en Artal de Claramunt (i). 

En lo Maig del 1465, Pere IV assitiava à La Bisbal del 
Ampurdà, siti laboriós, tant pels molts recursos dels sitiats, 
quan per les bones condicions de la fortalesa. Pera apoderar- 
sen y donar 1* assalt definitiu, esperava un reforç de gent que 
devian menarli sos capitans, Pere Joan Ferrer y lo navarro 
Armendariz. Per carta del sindicb de Barcelona Joan Matheu, 
data de 2 de Juny, qui 's trobava ab lo Rey en aytal siti, sabem 
ésser llur arribada al camp sitiador en aquest dia, puix relata: 
Vuy es entrat Armandar is ab Pere Johan Ferrer ab tots 
los de Cavall. Be li vingué aquest reforç al Condestable Rey. 
Als tres dies, lo dimecres 5 de Juay, se lliurà fort y decisiu 
combat ab escampament de sanch per abdues parts, essent los 
sitiats mesos en gran derrota. A 1' endemà entrats à parlament 
ab lo Condestable, fou convingut rendir al dia següent, 7 de 
Juny, aquella plaça, segons ho manifesta Pere IV als Conse- 
llers de Barcelona, en carta firmada de son propi puny y cus- 
todiada en nostre arxiu municipal. 

. (i) Vegis r apeadix, docament nombre III. 

Digitized by 



No sabem com fou ni à que obeí, que sobtadament dexés 
Ferrer la sella del cavall per la cuberta de la nau. 

Feliu de la Pena dona à compendre que à derrers del 1465 
tindria lo comanament d' un estol de naus tramés en socors 
de Mahó, qual població assitiavan los mallorquins partidaris 
de Joan 11, à les ordes de Nicolau Carròs y Francesch Bur- 

À primers de Janer de 1466 lo propi autor explica que 
havent arribat é Barcelona Pere IV, ordenà à Ferrer, qui 
aleshores tenia vint vaxells à son cérrech, partis en socors de 
Amposta assitiada per 1* exèrcit enemich comanat pel rey 
Joan II, en persona, qui dessitjava apoderarse de Tortosa y 
demés castells y llochs forts de les vores del Ebre. Arribat da- 
vant la Ampolla, pera que lo socors fos més eficaç, los de 
Tortosa li enviaren tres naus, una d* elles de grandor estraor- 
dinari, ab molta artilleria y mil homens de guarnició. Ab 
grans treballs arribà lo socors à Amposta, logrant ab ell dila- 
tar no caigués à mans de son tenaç sitiador fins al 21 de Juny 

La guerra al Sud de Catalunya, no esdevenia gens favora- 
ble à Pere IV. Com Joan II hi concentràs molta tropa, los 
catalans se veyan obligats à trametrehi gent pera resistirlos. 

Trovantse à Vich Pere IV lo 3o de Març del any 1466, 
desde hont dirigeix y organisa lo armament d* una esquadra 
conduidora d' algun socors pera la ciutat de Tortosa, nombra 
en capità de aquella y de la gent embarcada, à Pere Joan Fe- 
rrer ab les superioritats preeminencias drets e emoluments al 
dit offici de Capità deguts o pertanyents. Ensemps li dona 
les instruccions que en lo vinent memorial se copiaran ínte- 

ffPrimo que aplegat que sia lo dit Capità à Barchinona do 
«extrema e gran pressa de la expedició de la dita armada axi 
»de homens com de Navilis fustes vitualles com de totes altres 
»coses necessàries. 

»Mes dara obra prompta que sien amprats axi homens de 
•honor com tota altra manera de gents que en aquests socors 
0sien aptes e puguen anarattes maíormentquelo ditS^'^' atorga 
•guiatge e longament a tots los qui iran armats exceptantne 
•les coses en tals guiatges de armada exceptar acostumats, du- 

Digitized by 



•rador mentres staran en lo viatge e per sis mesos après e dels 
9qui iran baia de haver nòmina lo dit pere joan ferrer e aque- 
»lla mostren al dit S.°' Rey en sa fe adverar qui hi serà stat 
«realment a causa que lo guiatge sia a aquells servat e sien 
•creades de la gent Conestablies de XXXX o L homens cas- 
•cuna, preposant a cascuna de aquelles un home de honor. 
»Fet aço arrebatadament e ab gran pressa la mes ques puga 

• tots los qui hauran anar se recullen e les Naus e armada se 
•pertesquen en lo nom de deu per forma lo dit soccors si pos- 
Bsible es e a deu serà accepte se fes aquestes festes prenent 
Of>art per principi de la setmana sancta algun dia. 

:»E jatsia aquest soccors sia ordenat principalment per Tor- 
v'iosa y tal es la intenció del dit S.o'' se socorrega Maho de 
«(ornada. E si fos vist hagut sobre aço consell dels del Con- 
»cell Real resident en barchinona partint la armada de la 

• platja de Barchinona degués passar per Maho e fet alli lo 
»degut ab promptitut e sens perdició de temps se tir tantost a 
•Tortosa, faças azi, e si serà vist deure primer tirar a Tortosa, 
»com es lo parer del dit S.^"* e partint de alli fet lo soccors que 
»vaia a Maho per semblant sia fet lo que millor serà vist e de • 
»lliberat. Attenas emperò tota via e principalment al soccors 
sfet de Tortosa per la qual aquesta despesa se fa. E encara al 
j»qual fet volem mes sia mirat com mes vaia en aquell en 

• nostre servey e benefici de la pàtria e libertat universal. 

•E essent deu permetent e obrant a la Ampolla havent 

• primer provehit o lançat home en terra e haguda lengua de 
»'a Ciutat e de la dispositio, e plegades les adzembles e gent 
j»vist la cosa no haver contrari o tal que prevaler pogués des- 
Bcarxegades les vitualles e treta la gent sien en lo nom de deu 
•portades e conduïdes a la dita Ciutat servat lorde que cove. 

•Si emperò hi arrlbassen cavalls en contrari per obstar e 

• per les nostres gents no si pogués obviar stigas la armada en 

• jolit o sobre lo ferro sobre la EmpoUa, e dalli avisaran lo 
•dit S.o'' del stament de les coses e del que haguessen mester 

• e fer se pogués per lo dit S,^^ Però entretant vista la disposi- 
•cio per les vies e lochs apparents possibles e mes fàcils apar- 

• tantse maiorment la gent contraria e obstacle facen traguen 

• en terra lo soccors lo qual deu permettent fet tiren a Maho 
•si fet no fos. E après a Barcelona. 

•Carregaran emperò les lanes olis e altres coses que alli 
j»per a Barchinona carregar se poran. 

Digitized by 



304 P^^B 'O^^ FERRER 

»E per que poria ésser en aquest viatge e discorrent les 
ttmars encontrassen alguns Navilis, aquells regonexeran e sis 
Dvol sien de Cathalans Portugueses Venecians GenovesesCas- 
tttellans o qualsevol nacions que portassen robes de infels o 
i>enemicbs aquelles com a coses confiscades e de bona guerra 
»los leven e sien conservades e conduïdes a Barchinona a la 
vdïsposítio de dit S.^^ pagats los noHts si serà vist se degenpa- 
Bgar los quils portaven. 

»E si tals Navilis qui per la dita armada se enconrtraran ni 
tthaura alguns de Franceses e Castellans que sien obedients e 
»de la part dels Cavallers e Genoveses e Napoletans o súbdits 
«Jel Rey Ferrando aquells pendran e portaran a Barchinona 
»ab totes les robes en aquells existents sens diminucio de 
■aquells ó ab lo menor dan ques pora a disposició e orde del 
•S.*»*" Rey qui madurament veurà que de aquell serà faedor 

»E sia attes tota via que en aquest maneig e apparellper 
«partir se serven cauteles degudes e secretament se faça lo que 
»fer se degà. E sinó pochs no £no? sapien la forma del que se 
)»ha de fer. 

»B hauràs lo dit pere joan ferrer en lo negoci dessusdite 
«coses dependents de aquell ab aquelles pratiques discreció e 
«prudència que delí la M^•t del S.^r Rey indubitadamentcon- 
»fia. t Rex Petrus. f 

sExpeditum apud Civitatem Vici die XXX mensis Marcii 
»Anno Millesimo CCCCLXVI.» 

Lo dijous 3 d' Abril lo Rey escriu é Ferrer dientli: Com ha 
in formació que en lo fet de la armada de Tortosa se proceeix 
lentament. Perquel prega e encarrega hi vulla entendre e 
dar tal orde que lo negoci haia presta expedició. 

Lo dissapte b d' Abril li escriu novament pera que done 
orde se armen les mes fustes ques puga on pugen Tres mil 
homens per lo soccors de Tortosa. 

Lo dilluns 14 d' Abril en altra lletra li recomana que: j;ír- 
que nostre S.<^^ dirigescha aquella armada o soccors de Tor- 
tosa lo prega faça confessar e combregar tots los qui ab ell 
muntaran en aquella armada. 

Lo 28 d' Abril desde Manresa li escriu novament respo- 
nent à una lletra de Ytvvtt^ excusantse que ell no pot a pre- 
sent supplir al que demana dels CCC homens. Però que ell e 

Digitized by 




los Deputats e lo Concell real aqui nescriu hi donen la millor 
manera que por an. 

Lo 3o d' Abril li ordona partescha descontinent ab la ar^ 
mada^ y lo 3 de Maig escriu al Capità de Tortosa confortant 
lo e avisantlo que lo soccors es partit. 

Lo Dietari de la Diputació en la Jornada del dimecres 
3o d' Abril nos diu: 

Aquest die se perlongaren de la plaia de la mar de Bar- 
chinona, aquelles IIII Naus armades, dos bergantins, una 
galiota e Nou lenys grossos carregats deformeni ab Mil 
combatents, de les quals fustes Jonch capità lo honorable en 
Pere iohan ferrer ciutadà de Barchinona. E anaven per so- 
córrer la ciutat de Tortosa, la qual stava grans dies ha ase- 
tiada per lo Rey Johan e per los seus. E après devien anar 
socórrer la vila de Maho qui stava per semblant asetiada per 
los mallorquins qui eren de la voluntat del dit Rey Johan, e 
per los homens de la vila de Ciutadella quils eren molt ene-- 

Les empreses de Tortosa y Mahó foren portades é terme, 
ab poca felicitat. Abans de la primera quinzena de Maig 
(y segons nostre compte segurament lo dia ii) Ferrer estigué 
de retorn à Barcelona, comunicant tot seguit à Pere IV, 
qui aleshores se trobava à Manresa, lo resultat de la expe- 
dició, ço es la insuficiència del socors trames à Tortosa, atès 
la magnitut del perill en que 's trobava. A i5 de Maig lo Rey 
escriu als Consellers provehint en lo que Ferrer li deya y re- 
. comanant aprontar, al menys dos cents homens mes de re- 
fresch, pera altre armada que farà novament aquella via. Dis- 
posa, davant tanta necesítat y penúria de diner, se procure 
haver algunes de les joyes que possehexen les iglesies, pera 
amonedar son or y azi atendre à les despeses; joyes que mes 
avant, finida la guerra, seran be prou reposades. 

Igualment lo 3 1 de Maig escriu Pere IV al Portant veus 
de Governador de Catalunya y als procuradors de Tortosa. 
A aquell li diu que per quant la armada deu tornar a Tor- 
tosa e axi es intenció del S. Rey quefaçafer una crida que 
dins tres hores si algú serà èxit de les fustes haia a tornar 
dins aquelles e aço sots pena de la vida: per vigor de la qual 
executarà aquell qui trobarà contrafaent fent lo penjar. Als 
dits procuradors los hi comunica \o poch fruyt que la armada 

Digitized by 




fins al dia present fet ha en vosaltres. En ella declara que si 
diners e forma haguessem haguda de soccorrer per terra ah 
poder de cavalls aqueixa Ciutat se fora fet; que la armada al 
sortir de Barcelona feu la via de Mahó, y desprès de feia al- 
guna digressió^ es en aqueixes mars applegada, dexant de 
soriir son effecte^ e sens Jruyt e% tornada sah deu perquè. 
Los aconsola y conforta ab paraules molt cristianes y'ls diu 
que 51 be aqueixa armada se desfés forma hi ha deferne al- 
tra maior^ puig Deu volent creu milloraren los temps ja que 
espera en los Rey de Anglaterra nostre molt car e molt amat 
jrarey en nostre molt cosingerma mossèn de Charloys e al- 
tres aiudes que aci callam per causa de brevitat. Cogitat dal- 
tra part les forces del adversari quant son exinanides: vell 
poch amat ede aiudes destituït^ lo Regne del qual als humans 
durable no appar. Daquiavant sia remes tot al omnipotent. 

Lo ^ de Juny ordona al Veguer de Barcelona que no con- 
senta partir de alli nenguda fusta o navili que primer no li 
hnia scrit qual de aquelles se aturarà a causa del soccors. 
A mes expedí tres lletres als eíFectes següents: 

«Primo al portant, veus de Governador en Cathalunya 
»com lo S.^^ Rey sta en admiratio com no ha executat son 
«manament de haver feta crida que dins Tres hores de les 
■ fustes de la armada sehaguessen a recullir en aquelles. E 
•encara que haia cessat de fer aquella per consell ni dellibe- 
»ratio del Concell real: car lo dit concell no ha a veore sobre 
sies de les delliberations del dit S. e que lo dit S. pren aço a 
vmolestia: del que per aquesta vegada la por acusat pero que 
•daquiavant que per delliberatio de Concell real ni per altri 
«siigue de executar la delliberatio sua sinó privar li ha de son 
•oíTici. Axi que executa tota via en fer fer la crida. 

•Altra al Bisbe de Vich e als del Concell real que per letra 
•del portant veus de Governador es lo S. Rey informat com 
•delliberatio del dit Concell ha cessat de fer la crida que li 

• manava fer, ço es que lo dit portant veus tes crida que los 
•acordats de les fustes de la armada que fossen fora deaquc- 

• lles dins tres hores se haguessen a recollir sots pena de la 

• vida: del que lo dit S. sta en admiratio. E que daciavantea 
•les delliberations del dit S. no vullen sobreseure ansaque- 
•lles facen executar. 

Digitized by 



»A Pere ioan ferrer Capità, com ja ha proveit hi encara hi 
•proveirà scrivint al Portant veus de Governador e concell 
»real que tota via los hi face tornar.» 

En carta que Pere IV tramet al capità de Miravet mossèn 
Ça-Cirera, en data de 4 de Juny, li manifesta que si lo soc- 
cors de Tortosa no ha haut ioch no fallirà Deu volent altra 
e altra armada, per ço li notifica que stiga ab bon animo e 
ferm. En altra del 8 als procuradors de Tortosa 'Is diu que 
quant en lo mon al S. Rey sia possible /ara de Naus Galeres 
Calaveres e de altres fustes sien soccorreguts; à Pere de Bell- 
lloch, capità de Tortosa, altre quasi semblant, e pregant lo 
conforte aquell poble de Tortosa, car lo S. Rey treballarà la 
armada sia reforçada. 

Lo plan que lo rey Pere tenia pera soccorrcr à Tortosa y 
que avans de realisarse lo sorprengué la mort, ve manitestat 
en la carta que lo 4 de Juny dirigeix als Consellers y Consell 
de Cent de Barcelona. Per ferse be dit soccors, diu haverse 
de formar dos exèrcits en combinació un. per mar y altre per 
terra, formant lo primer Naus Calaveres galeres e altres 
fustes per conduir vitualles y lo segon, sis mil peons y quatre 
cents cavalls. Emperò que atès lo estat del pais, falta de ca- 
valls y altres causes, s' ha de limitar al de mar, «en lo qual si 
vdeu nos prestas plena sanitat nons detendriem muntar per- 
•sonalment per lo molt que va en aquella tan fidelissima e 
•affectatissima Ciutat membre tant prccipuo de aquest prin- 
j»cipat, obgectant que no es de menor memòria digna Tortosa 
»que Leyda Cervera Besolu e altres a les quals subvenir la 
•persona e stat havem expost e proposat qualsevol perills a la 
• nostra salut. Per que es feta en nos determenada cenclusió 
•en aquest soccors factible de mar en lo qual si podrem ab la 
•aiuda de deu irem, e per ço cove dos galeres sien armades 
•la una de les quals serà Sant Carles de la qual nos prenem 
•carrech de armar a nostra costa, si be vivim com los corps 
•ans tenguen la ploma negra. Laltra arme aqueixa Ciutat 
•que may en tota sa virtut y Noblesa no ha mancat. Mes que 
«la Nau den prats novament barada sia en aquest soccors: de 
vies altres qui stades hi son sien preparades les necessàries e 
•no res superfluo com lo fet stiga en galeres e fustes petites, 
»e les naus no sien necessàries sinó per assegurar e portar les 

Digitized by 



•vitualies sien donchs detengudes totes les fustes manques e 
«elegides les approíitables e que poran anar. Nos entenem ab 
Dia aiuda de deu haver un gran nombre de gentils homens e 
•altra gent en manera tal que la maior part desta armada se 
»fara sens sou ab la sola messio e axi a vosaltres resta poch 
•treball. Serà e ira hi un Conseller lo quius parexera pus 
•apte, de Capità general: no disposem a present de altre que 
»de nos mateix si a deu serà plasent, tant tenim a cor aquest 
•negoci per lo molt quey va. Lo que convendra a la despesa 
•faedora se pagarà de Tortosa: però per aquest entretant atès 
•lur crèdit a present nos es en ésser par a nos sia presa una 
• bona part del argent de Sanctes Creus e aquella Custodia 
•antigua que dona hun Comte durgell de gloriosa recordatio 
•nostre progenitor a la gloriosa verge de Monserrat e altres si 
•mes ni haurà axi en la Seu com altres parròquies Sglesies e 
•Monastirs e aquell sia mes tantost a la Seca e de aquella 
•moneda serà supplit. E per seguretat de les Sglesies aqui lo 
•dit argent pertany volem los deputats hi íacen cara del que 
•a nos resta del General haver a causa de les Cinquanta ini- 
•lia lliures fíns per Tortosa sia satistet e reintegrat.» 

Tant per lo que resulta d' aquesta carta, com per lo que 
després se dirà. Ferrer acabà de navegar ab la derrera y poch 
afortunada espedició del mes de Maig. 

Lo 3o de Juny es elegit, Ferrer, diputat de la Generalitat 
de Catalunya en lloch de Joan de Corbera (i). Pren part en 
les delliberacions dels dies 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 9 de J_uliol y 
portà la representació de la vila de Puigcerdà com se pot veu- 
re en la acta de la sentada del dia 4. En la del 6 de Juliol se 
'ns manifesta que fou feta conclusió et deliberació ab vots 
passats per via de scrutini^ que los honorables en Pere Johan 
Ferrer^ e Johan darmendari:^, don^^ells, sien capitans^ abdo- 
sos ensemps, generals, en la provincià de Empurda^ ço eSy de 
Gerona avant, fins a la frontera de Rosselló. 

Del 10 al 1 5 de Juliol partí vers les terres de sa Capitania, 
tota vegada que en la sentada del dia 10 representà à Puig- 
cerdà en Joan Sitjar y que de la del i5 per amunt consta por- 
tar la representació de Pere Joan Ferrer, Mossèn Bernat Tu- 

(i) Apeadií, document nombre III. 

Digitized by 



rell cavaller, y quan aquest no hi era present. Mossèn Àntich 

Aqueix mossèn Antich, era parent de Pere Joan Ferrer, 
abdós de noble família catalana si be que presumim no pos- 
seian bensquantiosos. Nos induheix à nostra presunció lo se- 
güent relat que extrayem de la obra de Chia, Bandosjr ban- 
doleros en Gerona. En la suplica del fiscal que instruí causa 
contra alguns catalans en 147 1 , com se dirà, esmenta que avans 
de la guerra, era pobre, menesterós y que per efecte d' ella fou 
ascendit al carrech de capità y obtingué la propietat d' una 
opulenta heretat de valor 40.000 florins (la de 'n Bastida) si* 
tuada à Catalunya. Tant mossèn Antich, com mossèn Pere 
Joan, eren parents del Abat de Montserrat Fra Pere Anton 
Ferrer, mort en 1470, y de qui diu Serra y Posiius (Historia 
de Nuestra Senora de Monserrate — 1747) que era noble, 
doctOy politicoy de grande expedicion. Y per tant essent pa- 
rent del Abat Ferrer, ho era dels nebots de aquest, Pere y 
Bernat Ferrer, abdos militars, (1) havent obtingut lo primer 
lo comandament ó capitania dels llochs y fortaleses del Aba- 
diat de Montserrat durant la època que historiem. 

Combatent Ferrer pel Ampurdà y per tant absent de les 
juntes de la Generalitat, arribà la cèlebre jornada del 3o de 
Juliol en la que fou elegit pels diputats rey de Catalunya Rey- 
iler d^ Anjou (2). Trasladarém la acta de sa elecci(i que no per 
ésser curta dexam de consideraria notabilíssima. 

Pus a nostre Sentor Deu es stat plasent apellar al seu 
Regne lo Ilustrisimo Senyor Rey en Pere de loable recorda- 
ció no lexant progenia alguna del Seu coro legittimament 
descendent, deu ésser demanat e clamat decontinent per Rey 
e Senyor lo Ilustrisimo Senyor Rey de Sicilià Rey reyner 
vulgarment apellat. Axi perquè justícia ho vol, com perquè 
la sua altesa es virtuosissima, e te ja fill primogènit home 
valaros timorat e de molta virtut e seny decorat, ja insiguit 

(i) ApendiX) document nombre III. 

(2) René d* Anjou, axí anomenat en França y Provença, en los 
documents catalans del segle XV ve anomenat ab les dues variants 
de Rejrner y de Renat. Nos inclinàm à adoptar la primera en nostre 
concepte més conforme ab lo nom provençal y per tant ab T origen 
de la llengua catalana. 


Digitized by 



de fill mascle de edat de XV 111 anys o circa molt bella crea- 
tura. E lo dit Senyor Rey te la terra specialment prohença 
molt vehina a aquest principat de Cathalunya abundosa e 
farta de moltes coses specialment de forments dels quals lo 
dit principat e seyaladement la Ciutat de Barchinona molt 
sovint afreture e per altres deguts motius qui a bocha per 
les dites persones eletes seran referits. 

Y fou procehit a votar sobre aquell e axi discorreguts los 
vots públicament dits e recitats per quascu del dit consell^ e 
aquells en scrits redigits, concordaren Quaranta e vuyt del 
dit consell en comuna opinió que lo dit pensament era stat be 
e degudament fet, que ells eren daquell parer. E covenia 
ésser prestament exequtat per utilitat e benavenir de la cosa 
publica del dit principat, E axi fou conclòs e deliberat com 
en lo dit pensament es contengut. 

Les altres emperò persones del dit consell no deniaren del 
dit parer sinó en quant semblave a ells, que ans de fer elecció 
deliberació del dit Senyor Rey deuse ésser sabut en perti- 
nent manera si la sua Senyoria acceptaria e qual potencia 

Lo dit die a XXX del dit mes de Juliol los honorables Con- 
sellers e consell de C jurats de la Ciutat de Barchinona cori'^ 
sentiren a la dita deliberació e pensament haut per les perso- 
nes eletes, ço es que sia elegit per nostre Rey e Senyor lo dit 
lllustrisimo Senyor Rey de Sicilià vulgarment appellat 

En los subsegüents mesos d* Agost y Setembre, Ferrer 
prosseguí exercint sa capitania de guerra del Ampurdà, hont 
la situació dels catalans empitjorava. Joana Enriquez, la in- 
trèpida muller de Joan II, va en persona y ab noves forses é 
dita regió, assitiant la fortaleza de Sant Pere Pescador à pri- 
mers d' Octubre. Precisava que 'Is de Barcelona tampoch se 
descuydessen. Los diputats, en sessió de 6 d' Octubre, acor- 
dan trametrehi reforç de gent comanats per Bertran d' Ar- 
mendariz. Dit acort refereix com Ferrer no se ^n era pas mo- 
gut, y està transcrit ab les següents paraules: 

Per tots concordablement fou fe\a delliberacio e conclusió 
que sens revocació de la Capitania den Pere Johan ferrer e 

Digitized by 



Johan darmendari\, sie creat Capità, lo Noble Bertran dar- 
mendart!^, no solament de la provincià dempurda ans encare 
de tot lo bisbat de Gerona, axi emperò que ell sol governe e 
capitaneig la gent darmes e genetaris que de present sen me* 
ne, e que ensemps ab los dits Pere Johan ferrer, e Johan 
darmendari:{, e ell sol sens ells, haie tal potestat qual ells han 
dins los límits de lur Capitania ab aço emperò que lo dit Ber- 
tran preste semblants secrament e homenatje quals ha pres- 
tats per la Capitania de lobreguat e de altres parts. 

Tot lo restant del any 1466 y primers mesos del 1467, no 
consta baverse mogut per res, Ferrer, del Ampurdà. En 
aquest temps li son fets grans carrechs inculpantlo de expedir 
un nombre excessiu de salconduyts, d' una manera improce- 
dent y que ahvoria les mires dels contraris. Veges en quina 
forma hi provehexen los diputats del General en sessió de 23 
de Març de 1467. 

Ytem per ço com lo dia present per letra e altrament es 
fet avis que los honorables en Pere Johan ferrer e Johan 
darmendari:[ Capitans generals en la provincià dempurda^ 
han fets efan Salvosconduyts per mija dels quals la Ciutat 
de Gerona e altres terres dels inimichs se son provehits e pro- 
veexen de vitualles per aquest sguard los de put ais e consell 
concordablement fan deliberació e conclusió que los dits dos 
capitans sien citats a venir personalment dins deu dies, conti- 
nuos après la presentació de la^ citatoria e que los dits capi- 
tans haien partir del loch on seran dins tres dies après la dita 
presentació, e que sie provehit en aquelles parts que deciavant 
no sien servats salconduyt lurs ne de qualsevol altres parti- 
culars Capitans daquella provincià, ans sien haguts per re- 
vocats axi com ara de present los dits deputats e consell los 
revocam provehints que si los dits tres jorns los dits dos ca- 
pitans no eren partits per venir que ara per lavors ells e tots 
loctinents sotacapitans generals per ells força elegits o elegia 
dors sien haguts per revocats axi com ara los revoquen ab 
tota eficàcia, 

Amarch resultaria per Ferrer aquest acort de la General!^ 
tat de Catalunya, sancionat en lo mateix dia pel Concell or- 

Digitized by 



dinari de Barcelona, puix quasi ng \ pai dundí major censura 
à sos actes. Arribà é Barcelona en lo entremitj dcL díes4 y8 
d* Abril (i). En la acta de la sessió dels Diputats celebrada lo 
dia 8 y en la que hi fou present, no consta hi respongués als 
córrechs imputats durant sa absència, de qual qüestió ja no i 
torna à parlar en cap de les subsegüents sessions. Segurament 
resolta fora de consell y d' una manera favorable à Ferrer, de 
nou apareix absent de Barcelona lo 17 d' Abril, de i' acta 
de qual sessió sembla depenjarne seria retornat al Ampurdà, 
tota vegada que hi llegim: que la bombarda grosa demanada 
per los honorables missatgers de la Ciutat de Barchinona ésser 
tramessa als Capitans del S. Rey qui derrerament son par- 
tits per anar en Empurda no sie prestada ne tramesa en 
manera alguna (2). 

En lo vinent mes de Maig arriba al Ampurda lo infant 
primogènit Joan, Llochtinent General de Reyner, ab un ttti' 
cit de francesos é italians. Suposam que Fenerf per rabo àt 
son càrrech, li prestaria homenatge posanise à ses ordres, axi 
com sabem ho feren los capitans de gent d^ armes y los pos^e- 
hidors ó comanadors de forces y castells en aquell territori. 


En r any 1467 Joan II forma 1 propòsit d* envahír lo Va- 
llés y assitiar à Barcelona. Comandant personalment un notr* 
brós exèrcit, y vehent los Concellers de Barcelona, coïn ^' 
aparellava pera anar dret à Granollers, donan avís als Jurats 
d* aquesta vila, en data de 16 de Febrer, pera que '& guarden 
y defensen, prometentlos la inmediata ajuda de Bo fi Uo de 
Judice y Bertran d' Armendariz, los qui tenían ordre de ba- 
xar del Ampurdà ab les tropes de son comandatnenEp 

{i) En la acta'de la sessió del dfa 4 d' Abril lo representi Mos- 
sèn Antich Ferrer, prova de que no estarà present. En cambi en 
la del 8 son nom ve continuat en la llista dels assistents ú la sessió. 

(2) En los subsegüents consells de la Diputació, Ferrer torna i 
ésser representat per Antich y per Turell, segons tenim dit ahanv 
Axó demostrarà sa absència de la Ciutat. 

Digitized by 



Lo dia següent, 17 de Febrer, Joan II, (qui desde Sant Cu- 
gat del Vallés havia partit à Sabadell, bont per alguns parti- 
daris seus li 'n foren obertes les portes de la vila amparantse 
d* ella sens combat) se trobava senyor de Montmoló y d' al- 
tres poblacions del Vallés que no havian ni muralles ni cas- 
tells Lo propi dia, una esquadra de vuyt vazells del rey Joan, 
en sa majoria genovesos, apareix ó les guaytes de Montjuich 
ab intent de bloquejar per mar à la Capital Catalana. 

Arribats los reforços de Boíiilo y Armendariz, lo Rey Joan 
empren forsosa retirada à Sant Cugat ab sos sis cents cavalls, 
hont se fortifica, esperant d' un moment al altre la arribada 
de son fill bastart, lo Maestre de Calatrava, ab altres dos cents 
cavalls més. En exa disposició estava lo primer de Març, 
dampnifícant à Barcelona, ja trencantli V aygua de la cequia 
y privantla de molre, ja per altres vies y maneres. 

Suposam que, en aquesta època, los catalans perderen é Grú- 
noUers, per més que positivament s' ignora la manera com lo 
fetsuccehi. A Pere Joan Ferrer II pertoca, en Juliol de 1467, 
la empresa de retornar à obediència de Catalunya à la dita vila 
la qual estretament tenia assitiada. Com les forces de que dis- 
posava fossen insuficients pera cobraria, amurallada com era 
la vila y segurament ben guarnida, los Concellers de Barce- 
lona li trameten un reforç de gent comanat per mossèn Bell- 
Uocb. En lo dimars 3 d' Agost, Ferrer havia trobat medi de 
que alguns de la vila li franquegessen lo portal y aquell ma- 
teix dia, al arribar lo dit Bell-lloch, à son camp, lo veu ja 
ensenyorit de Granollers. 

Una vegada dins la vila, tractà de posarhi ordre. Alguns 
habitants de Granollers, segurament los partidaris del rey 
Joan II, organisadors de la sua defensa y tal vegada causants 
de sa pèrdua, foren empresonats y portats à Barcelona y entre- 
gats pera sa guarda y custodia à Boíiilo de Judice. Sis foren los 
empresonats y entre ells, tres dels jurats de la vila. Llurs con- 
vehins treballavan. activament pera obtenir sa llibertat trame- 
tent al Primogènit dos missatgers pera que los volgués deslliu- 
rar de la presó. Sos esforços no van seeuits de prompte y 
favorable èxit, puig en la derrera deçena d* Agost res havian 
obtingut. Pera formar criteri d' aytals negociacions, en les que 
la ciutat de Barcelona no dexà de prestarhi sa valiosa coope- 
ració, trasladarem una carta escrita pels Concellers, als missat- 
gers de la Ciutat en lo camp del Llochtinent de Reyner. 

Digitized by 



«Als molt honorables e molt savis Senyors los Missdtgens 
de U CÍLLtflt de Barchinona al Ilusirhímo S. Primageníi 

Molt honorables e molt savis Senyors: lo lochtinentdc 
Batk c en Miquel Ripoll notari de la vila de Granollers nn 
al S Primogènit per alguns procehiments contra elUealircs 
de la dita vila feis per en Pere Joan farrer. Per quani la díia 
vila de Granollers es carrer de Barchinona^ e £on com uns 
Ciutcdans nostres vos pregam los dessus díís haiats per ben 
recomenats donantlos tota aquella endreça e aíuda que pareu 
ab lo dit Senyor Primogènit, com muit e molí desijem apcr- 
lissimamenE coneguen ia intercessió vosire haverlosaproffitarp 
E sia Senyors molt honorables e savis Senyors la diviniía! 
vostre guarda. Scrita en Barchinona a XIIII Je Agosi del 

Los Consellers de Barchinona a vostre honor apparcllaisj 

Lo vuyt existent entre los mesos d' Agosi y Novembre, no 
havem pogut omplenarlo. 

Esiém en lo Novembre del any 1467, Endreçada princi- 
palment la guerra al Ampurdà y Gironès, ja que Jonn 11 
tractava d' incomunicar los catalans ab Provença y Fraa^a, 
apleganse en dites regions molta gent d' armes d' abdu^i 
pans. Fort combat hagueren lo 31 à Vilademar, Allí hifou 
pres un convoy compost de dues centes bèsties de carga, cus- 
todiat per 80 homens d' armes y 320 soldats de cavall, y 
comanat pel jove príncep Ferran, qui degué no haver cayguta 
mans del enemich, als esforços de son fidel cavaller Rodrichde 
Rebolledo. Comanavan 1' exèrcit de Catalunya qui realisa 
tant important aprehensió, los capitans eitrangers Comtes de 
Vademoni y de Campobasso, junt ab los catalans Pere Joati 
Ferrer, mossèn Leva y algun altre. 

A últims d' aquell any y principis del següent de 1468, lo 
Primogènit Llochtinent assitía al Castell d' Ampuries, Caní 
la guerra en V Ampurdà no minvava, retenia ab ell la ma- 
joria dels capitans catalans. Per tanr suposam que Ferrer 
no 's mogué d' aquella provincià durant dit temps. Era qtie 
talment allí estava la gran part de son exèrcit, per quant 
haventse llençat forces enemigues en la regió del Llobre^T. 
damnifïcantla moltíssim, los Djputats del General se veuhen 


Digitized by VjOOQIC 



en lo cas de trametre un missatger al Primogènit, pera solt- 
citar la sua altesa que trameta nombre de gent a cavall fins 
en Cent pagues per custodia de la provincià de lobreguat. 
Lo qual segurament no haurlan fet à tenirne de disponible 
en altre lloch. 


Pera trobar rastre dels passos de nostre militar es precís 
adelantarse à principis del segtieot any de 1469. En la sessió 
del dimars 28 de Març celebrada per los Diputats junt ab los 
Concellers e las Sis e VIII persones eletes en lo fet de la 
subvenció de cavalls. Considerants que per lo illustre Johan 
mossenjror lochtinent general de la Maiestat del Senyor 
Rey en los fets de la guerra ha deliberat strenyer la Ciutat 
de Gerona qui en molta penúria de vitualles es constituhida 
metent guarnicions de gent cathalana, per ço tots concor- 
dablementfan deliberació e conclusió que de las CC pagues 
acustumades sostenir de les dites pecunies de la subvenció lo 
honorable mossèn Pere johan ferrer capità, ab la gent 
darmes qui ab ell es, e altraquijaesenAmpurdafinsen 
nombre de LXXX pagues vage alia e per servey del Senyor 
Rey e honor del principat acistesquen e treballen en la ha- 
bicio de Gerona per totes lurs forces^ segons serà ordonat 
per lo dit illustre Johan mossenyor. E que en les parts deçà 
resten CXX pagues entre aquells qui son ab lo Noble Ber- 
tran darmendari\ e ab en Guerau de berbera, e Martorell, 
e a Manresa afi se puixen guardar les dites encontrades. 

Per tant Ferrer se *n partí dret al siti de Gerona, hont hi 
arribarà à principis d' Abril, y del que, com podrem deduhir 
per lo que segueix, no se 'n mouria fins al Juny, ço es, fins 
després d' entrada la tant cobdiciada Força vella.\ 

En lo Març de 1469, Gerona estava arreu voltada de tro- 
pes catalanes. Era aleshores llochtinent general de Reyner d' 
Anjou, per absència del Primogènit Duch de Lorena, lo 
Comte d' Arcourt, gendre del Soberà de Provença, qui gue- 
rrejava en r Ampurdà desde algun temps enrera. 

Digitized by 



Lo reforç de Ferrer ab la gent de sa comanda en lo siii de 
Gerona, eran part d' una concentració general de forces al en- 
torn de la Ciutat, pera posarhi estret siti. Veges per la seguem 
carta com lo Llochtinent interí, prepara un moviment de la 
gent d' aquelles terres. Es cert que no diu per hont se dis- 
posa lo mohimcnt però ja se sobreien que era devers Gcrona. 

«Lo compte de harecurd Capità e loctinent general. 

»Amats consellers del Senyor Rey e nostres bons amichs. 
»Nos havem rebudes vostres letres tocants lo bon avisament 
»que nos feu dels Enemíchs e vist la copia de la letra del Ca- 
«nonge planella e vistes totes les altres letres que nos scriviu 
»iocants aq^uesta matèria, e vos ho agjrahim molt. Nos hi do- 
^nam lo millor recapte que possible nos es e dubtant de 
í>aquestes coses havíem ja tremes Luys de Canollon vers 
»mossenyor de dunoys per íer entrar la gent darmes, lo qual 
»nos ha scrit era molt prest per venir, e decontinent loy ha- 
»vem tornat trametre per fer los cuytar, e no obstant aquest 
í^hi trametem en aquesta hora un correu volant per fer los 
»apropincar c avisant los de tot lo fet: daltra part fem aci de 
«part deçà metre totes nostres gents en armes, e per lo scm- 
^blant gents de peu de les viles e universitats e hi farem tot 
»Io que anos serà de fer, e mes. Molt vos pregam vosahrcsde 
»part delia vos vullau pieparar en conduhir aquelles genis 
»que poreu. Be tenim per dit que tot haurà bon complimcni 
»t ells no guosaren venir tanta diligència si fa de mes no pot 
«per tot. De les novelles quen haureu tots jorns nos avisau 
• promptament. Nos ne scrivim per tots los lochs sien prepa- 
»rats. E lo sant spirit sie en vostra guarda. Scrita a Roses lo 
>primer de Abril any MCCCCLXVIIir + elois.» 

Arribà al camp contra Gerona lo Síndich de la ciutat de 
Barcelona, en lo dimecres 3i de Maig del 1469, quan s' es- 
ta van ultimant les -condicions d' entrega de la plaça. Dona 
interessantíssims detalls del final del siti, la present caria 
adreçada als Consellers, gràfica pintura de lo que passava en 
lo camp, que esperàm serà llegida ab gust. En ella s' hi po5a 
de relleu lo notable paper que en los afers de la guerra bi re- 
presentà nostre Pere Joan Ferrer. 

Digitized by 


. ■ . ■ i" '| . ^ jli p . p y/^'^ ■ " ' 


«Molt tnagnifícbs e de gran providencia mossenyors: Vuy 
•que es dimecres a les VUIT hores de matí, som arribat ab 
»la Magestat del Senyor Primogènit, lo qual he trobaí en 
i^Consell ab los qui tractan per Gerona, ço es lo abbat samso, 
^mossèn Margarit e Nascales e en llur corripanyia era micer 
•Taravau: c es veritat mossenyors que lo dit Senyor Primo- 
»genit perquè era hora de anar à dinar, ho ha remes per sa. 
Jipart a micer Palomides e anan Pere Johan Ferrer e a mossèn 
ȍarriera e al protbonotari, car los altres de son Consell son 
»a Castelló, e que al depres dinar lin fessen relació. E feta 
»per mi reverencia a sa Senyoria e dites les recomendacions 
»acostumades per part de vostres savieses, li doni la Letra de 
^crchença, e lesta per sa senyoria la dita letra, decontineni li 
lexpliqui la creença segons forma de mes struccions, callant 
»me lo fet de la provisió de Ics vítualles quant era en lo que 
>havia sguart à la Ciutat per la molta provisió de vitualles, 
:»la qual es en aquest camp no obmateni la provisió la qual 
:&vo8tres savieses ensemps ab mossenyors de diputats havian 
»feta, axi en lo maresma com encara en Valies e en altres 
»locbs, passant per tots los caps molt stesament: es veritat que 
»en lo meu explicar ja los tremesos per Gerona sen foren 
»anats. £ sa senyoria me respos, quant en lo primer cap qui 
«havia sguart tà la molta alegria e consolació que tota los 
«poblats en aqueixa Ciutat havian presa de la sua Beneven- 
«turada vengude, que era cosa de que trobava gran pler, e 
;»que ell ho creya be, e que ell no havia perdut temps e que 
;&ell manava una bella enbaxada al Rey Johan. En lo segon 
»cap qui havia sguart é la provisió de les vitualles, que per 
;»lo semblant y trobava gran pler. En laltre cap la gent darmes 
;»tractas be los pagesos, si cars era passas per aqueixes parts, 
• me respos que fins vuy no era home quis pogués clamar de 
:»les gents darmes, car ells pagaven planament, e que no dub- 
;»tassem que sa senyoria hi provehiria mes avant mosse- 
nnyors demanava de Consell per qual part passaria la gent 
z darmes, e es veritat que jo li consellava que la passus 
:i>per osona, e daqui la via de cardona e degolada, car si se- 
»nyoría havia voluntat de anar a vilafrancha també hi poria 
«anar, dient a sa senyoria que mes valia que la gent darmes 
> passas per terres de enemics que no dels amichs, e que pas- 
j»sant per Valies no podia res gonyar, e passant per los ene- 


Digitized by 



•michs molts lochs se darian: e es veritat que la gent darmes 
»quey eran troben pler de passar per Valies, e mes rahons hi 
»feyen alguns catalans quey eran que no los francesos. En lo 
3>fet de Bofill me respos, que vuy Pere Johan Ferrer li havia 
»tremes un cavall. La letra de Johan mossenyor no le po- 
nguda dar per que ell se es. ... tfrança. Eretornant sa senyoria 
»me demana de noves dels enemichs e per mi li fou respost, 
•mostrant sa senyoria star molt alegre e contenta de vostres 
«savieses, e axi me partí de sa senyoria, em ani a dinar ab )o 
»protbonotari. Lo qual tenia la capitulació la qual oiicerTa- 
»ravau havia ordonada, e al depres dinar los demuntditsse 
»son ajustats tots en una cambra de la posada del Senyor 
«Primogènit c jo hi som stat present e vista la capuu\acio 
»demanen moltes coses: del que concordaran vostres savieses 
:&ne seran certificades. La nostra gent se passeia prop lo vall 
»de Gerona que nagu nois diu res e moltes dones de Gcrona 
»han vengudes comprar vuy vitualles en lo camp. Los de- 
»munt dits han estat en consell fins ara que son VI hores 
«passat mig jorn e an ordonada certa forma de capitulació: 
»veritat es que lo Senyor Primogènit nois ha volgut atorgar 
»certas coses demanaven. E axi los de Gerona sen son tornats 
»sus ara en Gerona per referir ho als de Gerona e an proro- 
»gades les treves fins demà a mig jorn: crech fermentient les 
«coses vindran a bona perfecció. Es ver que los Capitans dels 
«francesos hi voldrian donar lo salt sens bombardes, sinoab 
»certes cerebatanes tenen. De la gent darmes que es aci se diu 
«son clrca de D lances sens la gent que son à la muatanya ^ 
«mes quen venen. Jo mossenyors he deliberat axi stcsamen^ 
«avisar ne vostres savieses per consolació vostre: qusntGe- 
«rona serà donada, jous ne avisaré per correu volant: ^^^^^ 
Maravau me havia pregat jo volgués scrjure aqui a algu"^ 
«persona que digues a son cunyat fill den servello que decon- 
»tinent vingués per amanarsen sa filla, que camjnas de nit e 
»de dia. e ell ma dit que realment se donaran. Jo mossenyors 
«non he volgut fer res daço: dich per vostre consoiaciO' Al- 
tres coses nom occorren mossenyors de que certinc^'' 

«vostres savieses sinó que lo sant sperit sia en vostre protcccjo 
«e guarda. Scrita en lo camp contra Gerona a XXXI deM^i^ 

»Als manaments de vostres savieses aparellat Johan ^^' 
«theu sindicb.» 

Digitized by 



A la present carta hi anavan intercloses unes quantes rat- 
lles d* última hora» en un paperet escrites, predehint la prom- 
pte rendició de GerQna, ab exos termens: 

«La nit passada lo Senyor primogènit hagué nova que los 
«encmichs eran en les montanyes de D rossins: emperò no 
»sen fa cas car palomides ma dit que DC lances hic ha sens 
illno que ne arribaren air ab certa part de la artelleria: fins 
lara que son las VI hores de mati no sa res innovat. Lo pre- 
ssent correu parteix vuy que es lo jorn de corporis christ ó 
sVI hores de mati: placieus darli IIII Reyals. Jo mossenyors 
»crech fermament que vuy los de Gerona se daran: la hora 
»quen seran donats jous 0vlsare per correu volant strant a 
vbarchinona lo primer die de juny. Jo li he donats II Reyals 
»dauli altres II Reyals: si fa bon servey placieus baverli qual- 
nque sguart.» 

La carta de aqueix mateix dia donant compte de la rendi- 
ció de Gerona que promet escriure lo sindich Matheu, s' ha 
perdut y vuy dia no existeix en lo arxiu del municipi de Bar- 
(celona. En cambi lo Dietari nos la supleix perfectament, puix 
en lo dia 2 de Juny llegim: 

«Lo dit dia vench nova certa en la present Ciutat com la 
«Ciutat de Gerona serà dada a la magestat del senyor primo- 
vgenit, e lo dit dia de dijous lo dit senyor intra dins la dita 
«Ciutat de Gerona. 

»E mes lo dit jorn de divendres los honorables Consellers 
»per la dita bona nova feren crida que fossen fetes alimaries 
ien la present Ciutat, lo dia present e dos jorns après, e toren 
»fetes les dites alimaries en la present Ciutat tres jorns fa- 
«hents jochs e entremesos de die e de nit ab luminaría molt 
9.;rany e contrameçes de grandissima alegria: deu per la sua 
«nierce nos do continuada victorià e bona alegria: e encare 
»fou feta professo per la dita Ciutat e foren ampaliats los car- 
»res per hon ta dita professo passa.» 

Si important fou la presa de Gerona, no ho resultaren 
menys los fets que en la montanya esdevingueren, demostra- 
tius del pròsper estat en que entrava la guerra, per Reyner 

Digitized by 


220 Pere; JOà^ ferrer 

d' Anjou, seguidament de U tornada del Primogcnu Ducb 
de Lorena, de )a cort de son parem y futur consogre, lo rcy 
Lluís XI de Ffiïnçi. No podem resisEÍr la leniüció de piibli- 
car íntegra la següent carta, que ho demostra cun7plidameni. 

' «Mossenyors molt magniíichs e de molt gran providencia: 
ola present es ab cuyia sols per fer sertes aconpHmeni vo&ítcs 
•savieses com lo fet de la muntanya ha conclusió. Mosse- 
)>nyors la feyna va en aquesta manera: que mossèn xatmir / 

9ses reduhit ab besutu ab sena forma de caphulació cobtani 
»son fill e son frare labat lo qual cre ca prohença: e aïi ma- 
steix ses reduyt Mossèn bach de Rocha bruna ab toies ses \ 

«forces hi aquest mossèn bach sens capitulació deguna: he | 

»mes berihomeu alemany; tots aquets han prestada la fideÜ- 
»tat al senyor primogènit per procuradors lurs e li han scrit 
■com a vesails: aquests mossenyors son tos que comprenen 
«tota la muntanya e son una cosa ab en verntallat lo qual 
•sertament farà io que ells ban fet: dau mossenyors tota la 
•muntanya reduïda a la obediència del senyor primogènit e 
»repos perpetuàl en aquesta provinsía pus aquesta ba can- 
•clusio e aquests senyors qui deuen ésser açi demà: de tot 
•prest mossenyor delibera de partir e nosaltres farem se- 
•guons lo temps mostrarà: per lo correu vos scriví ayrlarga- 

• ment mossenyors queies vituuUcs sobresegucssen com aci 
•ha gran mercat c per ço he donat hordc que nalberich pas 
•ere açi haje venudes les farines pus ague eiaugat lo pa: avi- 
•sant vos sia prou desavançat no si pot mes fer daquiavant: 

• mossenyors no tincb aire a dir a vostres grans savieses sicio 
•que hordeneu de ml lo que plaent vos sie: feia de Gcron^ a 
•X de juny. 

•A la ordinatío de vostres grans savieses prest pere buçot 
•e miquel dez pla. i» 

En una segona carta que los matexos escriuen lo propi 
dia iodcJuny,diuentque«ííeia reducció de les muntanyes, 
la qual mossenyors après de haver agude gerona nos podi^ 
mes gonyar majorment ab tanta bona voluntat com tots hú 
han manegat e les grans gracias que del senyor primo§tnii 
han ohtengudes de que tots resten ïnjinidament contents» «/«í 
partida del senyor primogènit sestreny: creu se tirarà h 

Digitized by 




volta de vich: però mossenyors demà sen sentra la veritat de 
tot ser e nosaltres deliberarem que serà de fer, car tots 
aquests senyors de la muntanya quis son ara reduits deuen 
ésser demà asi.9 

Lo 1 5 de Juny fou donada ordre de partida d' una part 
de les tropes del Primogènit en direcció del Vallés, atenent 
mes al consell dels militars catalans que al atinat parer del 
Sindich de Barcelona. Ho relata altra carta de Buçot y dez 
Piéy en la que contan: usa Senyoria ha volgut nosaltres e 
mossèn de munt fort e molts altres catalans siam tirats pri^ 
mers per ésser millor alliviats.9 tSus ara mig jorn posat som 
arribats aci (al castell de La Roca del Vallés) on mossenyor 
lo Primogènit ha valgut les peraçem lo qual deu arribar de- 
mati per adinar se aci no sabent sa Senyoria si tirarà la 
volta de aqui o si tirarà la volta de vich.» 

Donem per terminada la relació de la intervenció de Fe- 
rrer en lo siti y presa de Gerona, ab la marxa definitiva del 
Piimogenity tot son excrdc, en busca del enemich vers altres 
regions mes infestades. 

Lo diumenge i d' Octubre 1469, lo Primogènit Llochtí- 
nent escriu una carta als Diputats de la Generalitat com ha 
rebuda una letra de pere joan ferrer conquerint se com la 
gent que tenia en Gerona stave molt fr£turosa de diners y los 
hi encomana li sia trames lo sou degut pera poguerlos pagar. 
D' aqui prodríam depenjarne que no 's mogué d* aquella 
provincià durant exos mesos. 

Altre salt de prop d' un any devén) donar prosseguint la 
biografia de Ferrer, puix fins lo mes de Maig del T47ono|sabém 
sinó que en exa època se trobava al límit del Vallés y Llo- 
bregat» regions en ah grau amenaçades dels enemichs. 

Trobantse à Tarrasa lo 8 de Maig, y atenent ó la justícia 
dels clams axecats per sos habitadors, als qui era gravosíssim 
prestar tots sols lo servey de guayia y vigilància essent axis que 
calia també coniribuirhi à les parròquies vehines, majorment 
estant sense recursos pel molt temps que hi devían aténdrehi. 

Digitized by 



demana als Concellers provehescan síen compelits presiÉr- 
loshi ajuda les circunvebines parròquies. 

S' expressava Ferrer ab los termes següents: 

«Molt magnífichs mos senyors, e de gran providencia: per 
»que les coses de la Ciutat jo e quada hu que de aqui ^íees 
•obligat en la endreça e benefici de aquesta vostra vjla, etles- 
•liberat escriureus per avisar vostres saviesscs com en aquesis 
»de aquesta vila es fet un gran preiudici: que ells sols agen 
»aver carech de tenir bades e escoltes per iota la terra c^r per 
»no haver facultat deguna per star en la frontera hoa estan 
»hi tot temps son estats son tanc destruhits que es piatai veure 
»la lur misseria. E per ço no podent ells sostenir de tenir pu?» 
^aquestes bades e escoltes me son venguts a dir que de aqui 
•avant nou tendran si les altres parròquies ordenades per lo 
•S.**"" Primogènit segons apar per provissio no coniríbueien 
nen la despessa e tal de aquelts lo de quem par demanen moïta 
»raho car semblem que pus eïls son guardats per causa de 
•aquests que sie també degut que per lo semblant hi paguen. 

• He per quant es deguda cosa vostres saviesses hi provehes- 
»qucn e hi facen cara com ha honiens de la ciutat vos ne vol- 
•gut avíssar e encara vos deman de gràcia de part mia los bi 

• vulau endreçar. E coman me ales saviesses de vosaltres: de 
•Tarraça a VIII de Maig. 

•daquel en qui ordenar podeu 

^t p j. ferrer I*» 

Una carta de Joan Pons de Papiol, Capiíé de la vila de 
Tarrasa, feta à 6 dp Juny de 1470. ï\o% d\{i qut jacobo galeoto 
capità general e pere johan ferrer ab sa companyia han es- 
tat en la vila de Terraça ejitom de un mes e mig de que ms- 
senyors som avisats per lo dit capità general com lo capiu 
' de la guarda ab sa gent darmes $e volen venir atiendar dci 
en terraça perquè los pobles de la dita vila e terme estan con- 
goxats en moltes maneres quen a aquest any pessaí se han 
meniades totes les civades e ferrat ges e beguts ios vins eare 
que tota la, gent darmes hage a venir aci son venguts hs po- 
blats dels dits vila e terme ciamantse a mi pregant me jo de- 
gués scriure a vostres reverencies. . etc. En lo resta ni de 
lu carta, fentse eco lo capiti Papiol^ d* aquestes que^^j 

Digitized by 



puix teroían perdre la llevor sembrada axí cpm altres anys 
los succehí, les comunica als Concellers instantlos hi vuUan 
proveirhi. v 

Fins é derrers del any 1470, no podem esmentar fet algun 
de nQstre personatje. 

En continuu moviment, Ferrer, qual calia é un militar 
en actiu servey, passava d' un costat al altre, segons ho reque- 
rissen les necessitats de la guerra. Hont lo perill era major y 
ia lluyta mes empenyada, alli V hi trobam present. Ocupada 
soptadament, Cadaquers, per les tropes de Joan II y assitiant 
à dita forsa lo Comte de Campobasso capità general de Cata- 
lunya, entre loscapitansque secundan les operacions d^aquell 
siti devem afegirbi nostre héroe. 

Laborioses esdevingueren aytals operacions. Comensades 
al Setembre, fins à finir V any 1470 no se cobrà la plassa, 
precisant que per dlferentes vegades s' hi trametessen nous 
reforsos y provisions. 

Al morir à Barcelona d* un atach de feridura, En Joan« 
Duch de Lorena, Llochtinent y Primogènit de Reyner d' 
Anjou (16 de Desembre de 1470), los Consellers se donan 
pressa à comunicar la trista nova à sa familia, à les principals 
poblacions catalanes y als més importants capdills de la terra, 
essent del nombre de aquests En Pere Joan Ferrer. Al 
respondre ab altra carta sumament afectuosa, manifesta sa es- 
peransa de veure rendida la plassa assitiada avans d' un mes. 
La carta era del 18 de Desembre y Cadaquers no havent es- 
peransa de socors, se reté lo 29 del propi mes y any, cum- 
plintse sobradàment aquells vaticinis. 

Les dues lletres que *s creuharen en la present Qcasió son 
les segtients: 

«Al molt magnifich e honorable mossèn Pere johan farrer 

«Mossèn molt magnifich e honorable. A deu es stat pla- 
;»sent lo S. Primogènit li ha retuda la anima. Cosa la qual ab 
;»niolta dolor vos scrivim. Es molt necessari tots tinguem lo 
;»servey de la Maiestat del S. Rey en lanimo, com la saviesa 
j^vostra no ignore. Per que placia a vos que aquella animosi- 
j&tat e molta voluntat que tota hora en vos son stades en lo 
»servey del dit S. e de la terra vuUats ara mostrar com de vos 

Digitized by 



»coníiam. Refiferint nos a les ordinacions e provisions que 
entre lo Comte de Campobasso loctinent en los fets de la gue- 
rra e vosaltres seran fetes, e son pertanyenis. Scrita en Bar- 
»chinona a XVI de Desembre del any MCCCCLXX. 
»Los Consellers de Barchinona prests a vostre honor.» 

«Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia: una 
^vostra letra e rebuda de vostra saviesa sobre la mort del se- 
»nyor primogènit lo qual es causa de tanta dolor à tots y nom 
»par degun remey sia bastant per a tanta congoxa: però visi 
»que la... que sen la deu mostrar en la ora que lo cars esma- 
)^ior jous avis com satisfent al que ordenau de tenir los ani- 
»mos esforsats que yo e aquests catalans que asi som delliberam 
»am maior esforç e volentat fer tota cosa que sia en serviside 
»la terra e stat del senyor rey hi axi estau reposats que nos- 
«altres haurem sens dupte degu aquesta plassa car per un 
»home que havem pres de las gualeras que anave en la forsa 
»ab lletres trobam ells al pus fort no tenir vida que ames de 
»un mes hi axi ho per huna via o altre conexereu ques farà 
»\o degut: e perquè la dolor non consent mes dir sols per 
»darvos alguna raho vos fas aquesta pocha lletra comenanme 
»sempre a la saviesa de vosaltres: del camp contra cadaquers 
»a XVIII de dehembre. 

»Daquell en qui ordenar podeu: p. j. ferrer.» 

Lo emblema ó destintiu heraldich usat per nostre militar 
en lo segell anular ab que los cavallers o personatjes impor- 
tants del segle XV acostumavan tancar lo sobrescrit de llurs 
cartes privades, sabem quin fou en aquest any de 1470, mer- 
cès à haverse casualment conservat lo bocí de cera hont anà 
imprès en la carta per ell escrita en lo 8 de Maig. Era vuyta- 
vat y en lo centre una creu de dobla aspa ab brassos des- 
iguals, ostentava en son extrem superior una margaridoya de 
vuyt fulles. 

Altre curiositat resultarà continuar lo sou que percibia 
Ferrer en lo any 1468, consignat en un dels registres per no- 
saltres fuUejats. Lo stipendi que li donavan com à Capí^^^^ 
de cinch lliures per dia ai que devia ajuntarsbi lo de una 
lliura y mitja, per figurar també son nom en la llista ^^ '^^ 
pagues que en lo mateix temps se satisfeycn als homes d'ar- 
mes y ginetaris de la terra. 

Digitized by 



Després de la pressa de Cadaquers prosseguiria Ferrer pel 
Ampurdà y Gironès en los dos primers mesos del 1471, ja 
que en la primera meytat del de Març lo trovam à Gerona, 
desde hont se disposava à passar à Barcelona, ab encàrrech de 
realisar algunes comissions ó actes polítichs, portant, à més 
la veu del llavors capità de Gerona, mossèn Joan Ça-Riera. 
Aquest escrigué pels Concellers la següent lletra, que donarà 
mostra d' una amistat estreta regnant entre abdós personatges: 

Molt magnifichs e savis senyors: pere joan ferrer es stat 
ast ab lo qual he comunicat dalgunes faenes concernents ser^ 
vici de la Magestat del Senyor Rey, Placieus darli fe e cre- 
hença en tot lo que de ma part vos dirà. De gerona a XI 11 de 
març: prest a quant volreu: seriera. 

En aquest any proseguía Ferrer essent diputat de la Gene- 
ralitat de Catalunya. Al nombrar exa Corporació al Bisbe de 
Gerona per embaxador tramés à Reyner, à primers de Juny, 
foren elegides sis persones de la matexa pera que d' acort ab 
les elegidores pel Concell de la Ciutat, donessin al Embaixa- 
dor les instruccions necesaries. Una de las sis fou Pere Joan 
Ferrer. Lo qual donarà à entendre que per aquest temps re- 
sidiria à Barcelona y per tant allunyat del teatre de la guerra. 

No durà molt la quietut de Pere Joan d' estar en un ma- 
teix lloch. A mitjans de Juny en la sentada haguda pels di- 
putats del General en data del 17 ó 18, se parla de la absència 
de Ferrer y de la derogació del encàrrech que se li conferí 
pochs dies avans per causa d' aquella. Ho trovém consignat 
ab los següents termes: 

«Legida al present concell la resposta feta per lo S. bisbe 
»de Gerona qui es stat elegit en Embaixedor per a la M'^ del 
»S. Rey. Tots concordablement fan delliberacio e conclusió 
»que les VI persones en los dies passats eletes en lo fet de la 
»dita embaixade haien lo mateix carrech qui ja circa aço los 
:»era stat dat e sestrenguen en e de totes les dites coses per lo 
i»dit S. Bisbe demanades e altres dependents e emergents de- 
piles manejant ho ab gran soUicitut segons lo negoci requer 
»tot ab referir. E per quant lo honorable en Pere Johan Fe- 
»rrer donzell que era un de les dites VI persones es ara ab* 


Digitized by 



;psent de la present Ciutat de Barcbinona. Per ço volen e 
ndelliberen que durant la absència del dit Pere iohan farrer 
»en loch seu entrevinga en les dites coses lo honorable... 


Farem un petit parèntesis en la historia dcn Ferrer tota 
vegada que perdudes noves sues tenim de saltar finsàrúl- 
lim trimestre del 1471. Escorcollarem y compilarem alguns 
documents interessants per la marxa de la política catalana des- 
prés de la mort del Primogènit, que si no aclarexen del tol 
posaran en antecedents al llegidor pera compendre la con* 
ducta especial y trascendentalíssima del personatge à qui his- 
toriam y d* altres companyons seus (i). 

Dcïant d' existir lo Infant Joan Duch de Lorena, y radicant 
per dret propi T ofici de Governador General de Catalunya en 
ta persona del primogènit ó hereu de la Corona, passà à son 
fill Nicolau, net del aleshores Rey dels catalans rebelats, Rey- 
nerd' Anjou. Ab aqueix càrrech hi anava comprés tot poder, 
exceptat lo de tenir corts y fer processos de Regalía, pera lo 
qual era ja necessari fos constituït pel Soberé en Llocbtinent 

Considerant ipso facto Governador General é Nicolau, los 
Concellers de Barcelona li trameten, V endemà de la mort de 
son Pare, ço es lo 17 de Desembre, al qui fou sempre son se- 
cretari particular. En Pere Badia, à fi de que T accepte per 
secretari tota vegada que reunia condicions immillorables. 

Lo 28 de Desembre los Concellers llençan una indirecta 

(0 Mentres tenfam entregat est treball al jurat califícador del 
Consistori dels Jochs Florals, publicà, lo Sr. Chía, en lo mes d* 
Abril últim, son terç volum de Bandos y bandoleros en Gerona, 
notabllíssim per més d* un concepte, hont s* enumeran alguns fets 
dels que aquí continuam, tant referents à Reyner d* Anjou, com i 
Pere Joan Ferrer en 147 1. Al remarcar la simultaneytat d* abdues 
publicacions, faré notar que convergexen çn tot lo essencial. 

Digitized by 



al oct de Reyner, qui comptaria V edat de vint y tres anys, 
demananiti: li placia dispondres per los medis que lin sien 
plasents en triunpkar de sos inimicks en aquests Regnes y 

Acordaren los diputats trametre un missatger é Reyner 
tant per visitar la sua Real persona e encara lo Ill.^° don 
Nïcholau net seu ara primogènit e Governador general quant 
per informar lur SJ^ de les coses necessàries de parí deçj 
segons serà dat en instruccions. Lo Concell ordinari de la 
Ciutat lo 2 de Janer de 1471, determinà prorogar aquell acort 
Jïns sia sabuda o sentida la forma que lo dit 5.^'' haurà presa 
la nova del obit de son fill, maxime attes que sens molt tardar 
la dita nova serà sabuda. 

Un mes après lo 23 de Janer de 147 j, los Concellers es- 
criuen à Reyner à sa muller, y d Nicolau, recomanant en to- 
tes tres cartes, la vinguda del primer à Catalunya, y en son 
defecte, la del príncep Nicolau, 

En les primeres cartes després de la mort del Duch de Lo- 
rcna, ni Reyner ni son net s' ofereien à venir personalment 
,ul Principat. Es cert que aleshores ni los afers de Lorena, ab 
les qüestions ab lo turbulent Duch de Borgonya^ los ho hau- 
rían permès. Emperò davant la instància dels Concellers de 
Barcelona, lo diplomàtích Reyner los hi escriu, à 24 de Fe- 
brer, donantlos grans esperances, mes sens prometre res con- 
cretament. Vegis en quins termes ho feya: 

«Lo Rey. 

w Arnats e feels Concellers nostres. Reebudes havem vostres 
lletres de XXriI de Janer per les quals e per lo spectable e 
ttamat conseller nostre lo Comte de Campobasso entenem lo 
>gran desig en que vo<iahres e aqueys pobles fídelissimos vas- 
>salls nostres stan de nos e quant fruyt teria aqui nostra pre- 
«sencia: don comprenem la gran amor iur vers nos e vostra, 
•E siau certs no es menor vers vosaltres e ells la nostra; ne lo 
idesíg de ésser aqui enire vosaltres. Speram en nostre Senyor 
ftdeu les coses pendran tal conclusió e endreça que en breu se 
»pora satisfer al nostre desig e vostre, Provehim entretant de 
ucap e de totes altres coses necessàries quant possible nos es e 
»nos pcrt temps en res que fer se puxa, segons per lo dit 

Digitized by 



j>Comte poreu particularment entendre. Vosaltres coatlnua- 
»ment feui e obrau com loablement haveu acostumat e nos 
«plenament confiam. Dada en lo nostre Castell de Angiersa 
«KKIIII dies del mes de febrer de lany de la nativitat Mil 

»Rene.» f 

Entre la carta dels Concellers y la predita resposta de Rey- 
ner aqueix havia tramés à son majordom Tomàs de Senaç en 
embaxador à Catalunya presentantse, lo 4 de Febrer, davant 
lo Concell de la Ciutat, ab encàrrech de manifestar!!, (àlo 
que sembla per la contestació dels Concellers) trobarse dispost 
é venir ab un reforç de llances comanades per Mossèn Guiana. 
La carta q^ue, é 9 de Febrer de [471, es escrita al d* Anjou 
per conseqüència d' aytal embaxada, demostra la satisfacció 
dels representants de la ciutat de Barcelona; mes no descuy- 
dan pregarli vinga lo més prompte possible. 

En lo mateix mes de Febrer arribà Pere Fusiller embaxa- 
dor del Rey de França, ab cartes de Lluis XI participant als 
Diputats y als Concellers lo casament de Nicolau ab sa filla 
Anna. Y tota vegada que ell aymarà com à propis los fills que 
tingan los casats de nou, promet mirar ab empenyo les cosas 
llurs y enviar grans socors de tropes en la Pasqua més prop 
vinent. De temps estava concertat eix matrimoni. Lo 8 de 
Maig de 1463 se parla d' haver donat lo Rey de França, sa 
filla primogènita al hereu de la casa d' Anjou, llavors cone- 
gut per Marqués del Pont. 

En aquest temps, lo Rey de Aragó, tracta d' aprontar nous 
exèrcits à fi de donar major impuls à la guerra, y estatueix 
una concòrdia ab aragonesos y valencians per rahó de la qual 
estos se comprometen à facilitarli gran socors de gent. Axó 
sabut pels Concellers ho participan à Reyner y à Nicolau en 
data de 8 de Març, condolentse de que à despit de la defensa 
aparellada pera resistir à Joan II, tot llur atrebail es poch si 
la Mag estat del dit Senyor vostra excelencia no son de part 
deça.ii viCar no dubtam que venint vostra real persona (Nico- 
lau) axi per lo molt amor que lo christianisimo Rey de 
ffrança porte vers aquella com en altre manera vindrà ab tal 
sforç que prestameni triumfara del inimich.i» «jE st per cars 
vostra venguda se havia differir que placia a la excelencia 

Digitized by 



vostra donar obre que per lo entretant vingué de part de ça 
algun nombre de gent. 

Del 24 de Març de 147 1 es la següent carta escrita desde 
Angers per Reyner als Concellers de Barcelona, y rebuda per 
aquexos lo i de Maig. Comença axí: 

«Lo Rey, 

lAmats Consellers e feels nostres. Nos havem fet Capità 
•general en la mar lo magnifich amat e feel Conseller nostre 
»fra Carles de torrelles e li havem manat ferli liurar en Pro- 
>vença certs balaners e fustes per principiar alguna armada. 
•Entenem en breu deu volent tornar en lo dit pays de Pfd- 
»vença e reforçar e endreçar quant possible sia la dita armada. 
»E de alli desijam molt anar aqui e per mar si possible era 
»per visitar contentar e alegrar de nostra presencia a vosaltres 
ve aqueys nostres fidelissimos pobles que tant ha nos dcmanan 
Dtant ha nos desijen e tants treballs e affanys per nós contf- 
»nuament passen en los quals nos cascun die pensam e nunca 
vnos cauran de la memòria.» 

En la carta que, desde Bennes, escriu Nicolau als Conce- 
llers, ab data de 26 de Març de 1471 y arrivada à Barcelona 
lo 8 de Maig, hi llegim: 

«Lo desig que tenim de anar en persona en aquex príncí- 
• pat acompanyats de gran poixança es tant e axi gran que 
vmaior no poria. Significantvos que sabuda la nova del tres- 
•pas del Ilustrissimo Senyor nostre car pare de inmortal re- 
vcordacío volguem preparar nostra partida. Emperò delibe- 
»rant lo dit Senyor rey pare nostre contra burgunya fer la 
•guerra en la qual nos assenyaladament servir lo podíem nos 
wolgue retenir e axi nos ha fins aci retengut oferim nos que 
»obtengut per ell lo fi de aquella ab tal poder aqui nos Erame- 
vtrie decontinent que en molt poch temps no solament lo res- 
»tant de Cathalunya mes encara los Realmes de Aragó e de 
vValencia e altres après benaventurats progresos a nos per- 
vtanyents recobraríem. E que si grans occupacions no hi obs- 
•taven en persona hi iria: e axi contínuament en aquesta 
noferta nos conforte. Per quant tenim sperança axí com per 
•altres scrit vos havem que totes coses de part de ça seran eq 

Digitized by 



»breu al seu pler reduydes, e de contineni se dara orde en la 
»partido nostra en la forma que Jo nostre cor no menys dels 
ttvosírí?s desige.» 

Com se veu, la diplomàcia del jove Nicolau nodesdeyade 
la de son avi ni de la del seu sogre. £n unt bona escola n'ha- 
via de sortir mestre. Emperò à toi qxo, la opinió pública co- 
mensava à esselshi contraria, conceptuant que mirdvan ab 
gens d' interès las cosas de Catalunya. Es una nrkostra eipres- 
sivü de la corrent que s' obriu pas y que à la fi portà al regone- 
xement de Joan II, lo següent fraf^meni d' una carta escrita 
pels Concellers à Reyner, lo 20 d* Abril de r47ï. quan encara 
no Us hi havían pervingut las de fetxa 24 y 26 de Març. 

«Nens permeten la innata fidelitat c fervent amor que ver?, 
nio servcy de là Magestat vostra portam no supplicar mulii- 
vplicadament per la beneventurada venguda de vostra real 
«persona maiorment com a uU vejam cuasi infinits desscrveys 
ve dans qui de la absència sorteíxen, E no solament diem aço 
«per les grans turbacions quis segueixen per no poderse be 
«minístrar la justícia vostra real persona absent mes encara 
«per quant les maiors armes de que usen los injmichsson re* 
«traure los animós no solament dels desifants venir a obe- 
«diencia de la gran altesa vostra mes encara dc!s vostres ja 
«fidelíssimos vassalls divulgant fames de no ésser Ja mes com- 
»plits lurs desigs en la visió de vostra real persona esna suit 
«que seran regits per capitans poch amants deu no servants li- 
«bertats ni ministrants justícia. Cosa la qual met aquells en 
«alguna disidencia.» 

En esta carta acaban instaniio novament i que vingué en 
nostra terra, ó en tot cars lo príncep Nicolau, Igualment en 
lo mateix dia escriuhen una segona carta al net primogènit 
inspirada en consemblants ideas 

Contents y enganyats los Concellers de Barcelona davani 
la carta del Soberà de Provença, de 24 de Març, li responen 
à 3 de Maig de 1471, mostrant llur esperansa per lo molt qui 
de sa arrivada s' obtindrà en quant pertany à la reducció v 
pacificació de Catalunya. 

Com Reyner ni tenia intent de passar ell en pcrsonii 

Digitized by 



nostre Principat, ni menys de dexarbi venir à Nicolau donà 
entrada en lo camp de sa diplomàcia à altre segon net. Nos 
referim à un fill bastart del Duch de Lorena, anomenat Joan 
com son pare, qui en aquest temps, desde lo castell de Ta - 
rasco y ab data de i3 de Març de 1471, escriu als Concellers 
dibéntloshi com frà Carles de Torrelles los informarà de la 
causa de sa vinguda à Barcelona. 

Ja han parlat los historiadors de quant mal fou rebut pels 
catalans, lo nombrament d* un Bastart pera exercir carrech 
de la importància del de Llochtinent General. D' una ma- 
nera molt freda, se donà compte d' esta nova en la acta del 
Concell de la Ciutdt del i5 de Maig. 

E mes legida al dit Conçell una letra dek IW bastart de 
Calabria net del S. Rey intitulantse loctinent general de la 
sua M^^ qui ha scrit deu venir molt prest de part deçà. E 
feta proposició per los dits deputats que es de fer sobre la 
dita loctinençia attes que es cosa que tant compren, Jà direm 
més avant com se portaren les autoritats de la terra davan^ 
los poders d' esta lloctinencia que tant comprenia. 

En una segona carta del Bastart de Calabria feta à Tarascó 
lo 3o del següent mes d' Abril, manifesta aparellarse pera 
anar à la Capital Catalana, esperant per ferho algun més so- 
cors de gent y diner, socors que li esdevindria laboriós de reu- 
nir, atès lo temps que transcorregué en aytals preparatius. 
Haventli aquell pervingut prossegueix la interrompuda marxa 
y escriu desde Peanas lo 3o de Maig; lo 5 de Juny se trovaba 
à Perpinyà y arrivà à Barcelona lo 12 del propi mes. 

Lo nombrament de Joan de Calabria com à Lloctinent 
General de Reyner à Catalunya fou espedit pel d' Anjou à la 
Muntrea lo 5 d' Abril de 147 1, y entregat pel propi Bastart 
als Concellers de Barcelona després de sa arrivada à nostra 
Capital, ensemps que ab altra carta de Nicolau sobre U ma- 
teix objecte feta lo dia 2 de Maig desde Aquisgran. Del con- 
trari no *s compendría com los correus portadors de abdós 
lletres de dates tan diverses, arrivassen à Barcelona lo mateix 
dia y se fessen avinents à mans dels Concellers lo 14 de Juny, 
ço es al dia subsegüent de la vinguda de Joan de Calabria. 
Trametérem lo contingut d' aytals lletres. 

Digitized by 



«Lo Rey. 

DAmats Consellers e feels nostres. Nos tramettem aquí 
»Lochtinent general nostre lo Il•lustre don Joan de Calabria 
»íill natural del Illustrisimo don Joan Primogènit nostre de 
»inmortal memòria per presidir en aqueys Eegnes e terras 
sfins que nos o nostre Primogènit hi siam. Lo que havem 
esperança en nostre Senyor deu que serà en breu E iatsla tal 
»pes sia soberch per a ses torces, emperò coníiam primera- 
»ment del auxili divinal e après de la prudència e virtut vos- 
»tra e de tots los cathalans fidelissimos nostres vassalls e de 
»la amor gran vostra e lur vers nos, del concell e govern que 
nassignat li havem e de la bona condició sua qui. nos dona 
Dsperança que son obrar serà tal ques farà be amar de vosal- 
»tres e de tots los altres cathalans e farà honor a la casa don 
»devalla. Pregamvos quant mes caramçnt podem que aquell 
«vosaltres vullau per amor nostra volenterosament rcebrec 
Dobeir lo com a nos propi e ensemps ab ell obrar per poder 
»en la endreça e prosecucio de aquexa empresa com be e loa- 
»blement haveu acostumat e es la ferma confiança. Dada en 
»La Muntrea a Cinch dies del mes de Abril del any de la oa- 
«liviíat de nostre Senyor MCCCCLXXI. 

»Rene f» 

«Lo primogenito et loct. etc. 

»Amati et fideli Consellieri del Scgnor Re et nostri: ha- 
»vemo riccvuto vostre ultime littere datum a barchinona a 
»VIII de martio per le quale intendemo la calda volunta ha- 
»veti daver presto dalla la persona de la dicta Maiesta o nos- 
»tra, et intertanto qualche aiuto per ben intertenerse contra 
»lo nemico fin a la decta venuta: e cosa che declara latnoret 
vsingular fe et affection haveti al stato de la prefata Maí^^^^ 
vet riposo di aquella pàtria, el che non con minor volunta 
vnoi desideramo, ma a tutte cose bipogna tempo gia per altre 
Dve dixemo che durante la guerra de borgogna per non lassíf 
»la Maiesta del gran Re nera diíHcile posserse personalno^^^^ 
•transferiré dalla. La qual guerra speramo sia circa loccaso et 
»fine, concludendose in pace con honor et dignita de ^^^ 
•Maiesta senza piu effusion de sangue. El che facto sperai^^ 
»circa lo facto dl quella impresa se dara tal expeditioo à^^ 

Digitized by 



•voy et noi ne saremo contentí , come píu amplamenie 
»appreso ve poiremo scrivere. Interim come doveti haver 
ninteso H mandíamo Lo bastardo nostro fraiello, et se farano 
ndaUre cose che aaran possíbíle concernentc el ben vosiro et 
•delia pairia et stato del Segnor Re et nostro. Conforiandove 
toa star de bono animo et a perseverar ne lopümo vostro pro- 
sposiío come sempre haveti cosiumaio, E come desto havemo 
• vícina e la festa a quesia vigília con exahacion ert commodo 
>de tuni li bon Servrdori ira quali reputamo voi non ésser li 
■mediocrL Datum a la villa de Ahan IT Man MCCCCLXXI. 

nNÍCOlaí t» 

Avans de U arrivada é, Barcelona del Bastart de Calabria 

y de les dues precedents cartes, los Concellers, i 2% de Maig, 
novament soUcítavan à Reyoer la sua prompte vinguda. En 
ella hi trovam atire pintura del estat intern de decaïment de 
la causa representada per Reyner, en les segúents ratlles: 

íExcelentísímo e victoriosísimo Senyor, 

xOccasionant la guerra aquesta vostra Ciutat ses feta rne- 
T^noT en populacio, efora molt mes díminuida sitio per quant 
:&nosahres o a instància nostra los Governador capitans c al- 
jfttres officiflls de la Maiestat V. tots havents per cert la conser- 
ovació de aquesta Ciutat ésser lo mayor servey que fer poden 
sa la vostra real corona ab leys prohibitories e penals han re- 
jl•tenguts los qui anarsen volien dels quals alguns per no ésser 
;&acostumats de les graveses que per causa de la guerra vuy 
í^maiors son exersgides volen sercar parts mesliberas. E altres 
j^quJ per ésser mes de voluntat adheretits als inimíchs se 
siransferricn si lícit los era habitar ab aquells. E tals com 
^aquettsson molts dels conversos. i» 

Una postdata de la carta del infant Nicolau datada k 
Aquisgran lo 7 de Maig de 1471 y arrivada lo 3 de Juny à 
Barcelona, parla de les gestions de Joan 11 pera treure parti- 
daris à Reyner. 

«Post datam, E aximateiz sabem que lo dit Rey íerrando ha 
;>tramcsos serts homens seus aqui sots color de algunes coses 
»de be per conmoure aquei^cos pobles. E azi en quanta vos^ 
j»alire5 (Concellers) tenien complida sperança ji 

Digitized by 



Com se pot colegir, en aquest temps la diplomàcia jugava 
ea gran escala. Joan 11, qui tenia donades proves de conexer 
aquesta art, la estremava tant com podia, fiant més en ella, lo 
acabament de la guerra, que en la forsa de les armes. Los fets 
nos dirdn com no s* equivocà y en cambi quan s' enganyavao 
los de Calabria y Lorena al judicar produhent la per ells em- 

Arrívat, lo Bastart à Barcelona, suscitàrense grans dificul- 
tats per causa dels poders atorgats pel vell Reyner à soa 
Llochtinent à Catalunya. Y tals foren aquelles, que lo Con- 
ccU de la Ciutat no dubta en imposarli condicions encara que 
encubertas ab capa de conveni, mitjançant les quals Joan de 
Calabria no degués usar d* algunes de les atribucions ab que 
anava facultat pel qui *s deya Soberà de nostre Principat De- 
xém que ho expliqui lo següent retall de V acta de la sessió 
del í) de Juny. 

«Lo dit die de Dimecres a XV!!!!* de Juny del any Mil 
iCCCCLXXI Aiustats los honorables Consellers c conccll 
*de XXXII e XVI persones en aço per lo Concell de Cent 
^Jurats eletes en lo verger de la casa del concell de la dita 
j^Ciatat de Barchinona. Aqui fonch feta relació al concell axi 
^aiustat per les dites VIII persones per los dits Advocats de 
»jes coses per ells ab les dites persones per lo 111. don Joan 
j&en aço destinades entre los quals son stades manejades mol- 
»tes coses emperò signantment que jatsia en la potestat dona- 
jïda per la M<»< del S. Rey al dit 111. don Johan Darago e de 
>Ca]abria sien les clàusules deius scrites ço es clàusula que 
^puscha tenir corts. Emperò es manejat entre los dessusdits 
:»que lo dit S. don Johan prometa de no usar de dita clàusula 
»e poder sens consentiment e voluntat de la Ciutat.— ítem per 
}»seníiblant que prometé de no usar de la potestat de convocar 
:»hosts ne calvacades.— Iteni que no usera de la potestat de 
^suspendre constitucions privilegis usatges e libertats deia 
tierra e de la Ciutat. — ítem que no usera de la potestat de 
üimposar novells talls o victigals sens lo consentiment dessus 
;&dít— ítem que en la clàusula de guiar en deutes privilegiats 
jïsia dit per lo dit S. don Johan que sien servades les constitu- 
hcions privilegis e libertats de la pàtria e de la Ciutat. Attes 
^que en la potestat del Senyor Rey es declarada assats sa io- 
j&tençió.» ' 

Digitized by 



Davant esta actitut dels barcelonins, lo Bàstart de Calabria 
no dubta en jurar à Barcelona, com de fet jurà, (19 de Juny) 
que may usaria dels cinch extrems continguts en la predita 
relació, sens exprés consentiment ó beneplàcit de la Ciutat. 
Després de lo qual, cesat tot motiu de discòrdia per vulnera- 
ció de privilegis, lo Ltochtinent, al següent dia 20 de Juny, 
denant laltar maior de la Seu agenollat sobre f<n coxi de 
brocat posant les mans sobre lo missal e sobre la vera creu..» 
feu la dita jura per la dita loctinencia segons es acustumat. 

Reyner, en lloch d' aturar lo retrocés que sa causa experi- 
mentava fent un derrer esforç y personantse, ell ó son llegitim 
net, en lo teatre de la liuyta, omplenant lo reiterat desitj de 
sos partidaris, se limita à escriure consignant altres promeses 
de les que segurament poch cas ne ferian los catalans, essent 
exa y no altre la política que inspirava é son net. Vegis en 
quina forma Nicolau torna à donar seguretats d* una vinguda 
que no devia may realisarse, lo 16 de Juny de 1471, desde la 
ciutat de París. 

«Be arnats Consellers e feels de la Matestat del Senyor Rey 
»e nostre. Tant per la informació que del magnifich Capità 
cBofillo de judice haguda havem, com encare per lo que ha- 
»vem vist en dos letres de vosaltros Consellers per ell mateix 
»a nos aportades conexem clarament ésser en extrem necessari 
•que o la prefata maiestat o nos prest siam aqui en persona. 
»La qual cosa no crehem per vosaltres sia mes que per nos 
•desijada. Notificant vos que per subvenire ab effecte promp- 
»tament seccorrer a la dita necessitat, parteixen ara en aquest 
•punt ensemps ab mossèn de nosjants, lo Canceller nostre, 
»e lo dit Capità bofíilo, per obtenir decontinent conclusió de 

• monsenyor Lo Rey de françe en certes coses que per la pre* 
•fata Maiestat e per nos li son trameses. E siau certs que nos- 
»tra ferma delliberacio es (repetint ço que per unes altres le- 

• tres vos havem significat) no solament fundre e alienar los 

• propris bens e altres senyories nostres per aqueixa empresa, 

• mes encare metre hi nostra persona. La qual cosa speram 
•en deu serà molt prest per vosaltres coneguda. Car pus per 
•temps de un any es feta la treva, ara en aquesta vegada serà 

• Íntegrament donat orde en totes coses. E en aço no façau 
j»dubte. Entretant no cureu sinó de conservaren bon stament 

Digitized by 



sia cosa publica, treballant en tot be e utíl de aquella. Carab 
•la aiuda de deu e del gloriós sant jordi serà retcvada prest 
•del treball en que de present se crobe. Deda en la Ciutat de 
• Paris a XVI de juny Mil CCCCLXXÏ. Posi daium: molt 
•prest deu volent sereu informats daltres novelles per les 
•quals totalment restaran quietades les pençes vostres. Datum 
•ut supra. 

• Nicolai, f > 

Lo propi cotreu qui portà la carta de Nicolau ais Cotice- 
Uers de Barcelona en lo dia 6 de Juliol, ne dugué una de 
Reyner responsiva à la dels Concellers de 20 d' Abril y escriu 
pel vell Soberà de Provença desJe son CíisteU d' Angers lo r; 
de Juny de 147 1. Reyner explica com lo Rey de França envie 
home propi ab puxança de liurar e retre nos totes les píúces 
de les muntanyes a ell obedients. E nos tremattem pten poder 
a Boffillo de Judice qui es alia de acceptar pendre e retenir 
aquelles per nos e en nom nostre^ e van decontinent. Avisa- 
nos mes avant que esjeta treva entre lo dit Serenisimo e 
christianisimo Rey e lo Duch de Bor gunya fins at primer 
dia de Maig primer vinent. Nos speram la dit mosse de no- 
gent que deu ésser ab nos per tota aquesta setmana ben spat- 
chat del dit christianissimo Rey, vengut que sia enconíinent 
vos avisarem de nostra partida. 

Los Concellcrs responen à les cartes precedents, lo 10 de 
Juliol de 1471, reiterant à Reyner llur desit) de que vingués 
ara que la ocasió era oportuna aítes lo lonck intermedi han 
pres los fets de Burgunya, Igualment consignan altre tant 
en la carta à Nicolau. Consideraban la arrívada del Bisiart 
com un remey petit, si es que no ho tenia n com a agravant 
del mal, puix d' ella sols ne resa la carta i Nicolau^ ahont ni 
demostran satisfacció, ni hi prodigan paraula alguna d' ala- 
bansa. Se limitan à dir estes curtes paraules: Interin es arri- 
bat lo llustre don Johan frare vostre hctinent de nostron 
Rey e Senyor, Menos jà no 's pot dir. 

Lo 20 de Juliol de 1471 se determinan a trametre lo Sín- 
dich de Barcelona à Reyner. En la carta de crehençaicil 
entregada, los Concellers manifesten ; £ som ceris exceleníi- 
simo Senyor que per les coses per lo dit Sindich a la Mages- 
tat V, explicadores coneixerà la gran altesa vostra com sta 

Digitized by 



en extrema necesitat vostra reyal persona ésser de part deçà 
per absència de la qual en si es totalment destruït aquest vos- 
tre principat. E per tant excdentisimo Senyor altre e altre 
e per multiplicades vegades humilment supplicam a la gran 
altesa vostre que li plaçia usar de clemència vers aquets vos- 
tres fidelissimos pobles los quals sens culpa e sens impulç dels 
enemichs en lur fidelissima sperança pereixen si per la pre- 
sencia de vostra real persona no son ajudats, Fpris nos sem- 
blan los termes al present empleats y de gravetat son contin- 
gut, puix no dubtan en fer constar que de la absència de 
Reyner n* esdevindrà la completa pèrdua de Catalunya, ço es 
la victorià de Joan II. Notable seria lo cambi que s* operava 
en la opinió, ó mellor dit, entre los defensors de la causa de 
la terra. La desconfíansa general de les promeses del d' Anjou 
se retrata en les quasi imperatives paraules altre e altre e per 
multiplicades vegades eic. 

Pochs dies après d' escrita la precedent carta, ço es lo 25 
de Juliol de 1471, ne reben, los Concellers, una de Reyner 
del 8 del propi mes donantlos compte de un reforç de llan- 
ces tramés pel Rey de França, y del plan que ha format de 
trovarse ab Nicolau é Provensa per tot lo Agost prop vinent, 
desde hont se proposava pasar à Barcelona. Sa copia textual 
es com segueix: 

«Lo Rey. 

sAmats e feels Consellers nostres. Derrament vos havem 
•scrit que tornat mosse de nogent vos avisariem de nostra 
•partida E axi ara vos avisam que vengut ell e Boffillo de ju- 
»dice havem entesa la aiuda que de present en cert nos fa de 
»doscentesJances lo serenisimo e christianisimo Rey de franca 
»ço es de cent que ya son entre Rosselló e aqur en Cathalunya 
»sues ab deu que novament ni tramet e de altres cent de la 
9sua ordenança: les quals staran fermes e nos mouran de nos- 
»tre servey. E nos treballam en haberne per altra via la qual 
vara no fretura exprimir altres cent lances de les quals nos es 
vdada ya bona sperança. Va de present a son Ducat de Lo- 
• renne lo Ilustrisimo Primogènit net carissimocom a fill nos- 
»tre per spacbarse del tot e dar orde prestament en lo que ne* 
•cessari occorre en manera ques vol trobar ensemps ab nos per 

Digitized by 



viot lo mes de Agost primer tinent en Provença aon nos deu 
■volent per tot lo dit mes sens fallir entenem ésser. Edat orde 
»ab summa diligència al que alia per aquexa empresa íerse 
•necessari occorre nos forsa per mar e ell per terra volent deu 
«farem aquexa via. Pregam vos per ço aífectuosament que do- 
vneii e façau fer quant a vosaltres sia tota diligència que totes 
»les naus stíguen prestes e en orde per al dit temps en manera 
»que nos ensemps ab daltres quen entenem haver ne pugam 
•fer algun bon fruyt per lo Stat nostre e be e repòs vostre c 
»de tots aqueys fidelissimos pobles per los quals defendre e 
»aiudar siau cert no stalviarem de treballs ne perills nostra 
■persona ni bens ni res que liaiam conexent la gran fidelitat 

■ virtut e amor de tals vassalls. E sforçau vos entretant iuxta 
■nostre molt loable costum en ter tot lo possible car nos men- 
■tre sperit tingam nunca vos fallirem. Lo pendre de les mun 
■tanyes com scrit vos havem sta en ma nostra. Avisam vos ne 
■de tot per consolació vostra. Dada en lo nostre Castell de 

■ Angiers a VIII dies del mes de Juliol del any de la nativitat 
»de nostre Senyor Mil CCCCLXXI, 

■Rene. f » 

En exa ocasió arrivà à la cort de Joan II, Joan de Janly, 
conseller y representant del Duch de Borgonya y de Brabant, 
qui, com es sapigut era enemich del Rey de França y de son 
parent Reyner d' Anjou. Lo 23 d' Agost desde Vilafranca del 
PanadéSy.demana als Concellers salconduyt pera entrarà Bar- 
celona per ell y sa comitiva, composta d' un heralt ó rey d' 
armes y set homens més, tots ab sos respectius cavalls, é fl de 
comunicarlos certes coses. Los de la Ciutat d^acort ab lo Lloc- 
tinent y son Consell, determinan denegarli lo salconduyt so- 
licitat. No dubtam veure en aqueix missatger, pasjant é terres 
obedients à Joan II, y ab son interès d' entrar é Barcelona, 
una ingerència de la diplomàcia estrangera en las lluytasde 
Catalunya, hont lo Duch de Borgonya pretendria aumcntar 
les dificultats a sos enemichs. Per altre part la desconfiança 
dels de la Ciutat denegantli la entrada demostrarà no ésser 
aventurada la hipòtesis que sustentam. 

Los Concellers escriuhen à Reyner després de negat eix 
permís, dientli: Sins sforçavem en esplicar a la Maiestat 
vostra quant quiscun jorn augmenten les necessitats de ésser 

Digitized by 



la real persona vostra de part de ça, e com essent hic aquella 
totes les mes serien encontinent reposades duptariem ésser te- 
diosos a la gran altesa vostra a la qual tant frequeniadament 
semblants coses son stades scrites replicades e per diverses 
vies exposades. Emperò elegints en ser iure ésser importuns 
que callant ésser duptosos de incórrer en specia alguna de 

Es del 3 de Setembre de 147 1 altra carta deisConcellers ai 
Soberà de Provença hont expressan: 

«Excelentisimo e victoriosisimo Setiyor. La gran voluntat 
»e subiran desig que nosaltres fidelissimos pobles de la Ma- 
Dgestat vostra tenim en contemplar e occularment fruyr de 
Bvostra real presencia nos obiecten continuadament a la me- 
:»moria aquellas letras de la gran altesa vostra a XXV de juliol 
:»prop passat rebudes per les quals la Magestat vostra per cle- 
itmencía sua nos done integra confiança e assats propinqua 
•certitud de sa prompte partida per a les parts de ça. Cosa en 
»]a qual sta lo total nostre repòs. Car iatsia excelentisimo Se- 
»nyor axi per los inimichs com per altres coses aquests vostres 
»Regnes e terres fluctuen trantollats algun tant per la fortuna. 
9 Emperò com lo boreas en poch instant clariffique los ayres 
• expeelint totes nubulositats axi vostra real persona venint ela- 
ttrifGquera aquests seus fidelissimos vassalls, triumpbant del 
«ínimich e matent nosaltres en lo repòs tant desijat.» 

Igualment suplican en lo mateix dia à la muller de Rey- 
ner que si ella, segons en sa correspondència manifestà, sem- 
pre ha intercedit ab son espòs, en pró de sa vinguda à Cata- 
lunya, hi vulla intercedir ai present perquè la tal vinguda sia 
un fet. També fou escrit al infant Nicolau en consemblant 

En lo 12 de Setembre de 1471, se trameté altre carta pels 
Concellers à Reyner pregantli lo mateix. 

En cambi durant eix temps Reyner obra, sens lo menor 
dissimulo, de molt diferent manera de quant promet. No sols 
en lo mes d* Agost dexaren de ajuntarse ell y son net Nicolau 
en Provença, sinó que fins al Novembre no sabem de sa ar- 
ri vadaà eix Comtat, prosseguint Nicolau en la Lorena, desde 
hont alegava en la carta que, datada à Nancy, escriu alsCon- 

Digitized by 



cellers ea lo dit mes de Novembre, que sos queffers lo haa 
detingut mes del que pensava en lo dit Ducat. Y ni tan sols 
parla d* anar i Catalunya passant ell à Provença, sinó que 
Reyner, de Provença retrocedeix à Lorena, hont reb, en lo 
Desembre del propi any, à una embaxada catalana tramesa 
pera participarli quan apurada era la situació de sos parti- 
daris à Catalunya, y com progressava en sa empresa Joao 11. 
Se veurà la subrepticia manera com Reyner segueix fingim 
en sos propòsits y com alega allunyarse de la terra hont havia 
promès tantes vegades anar, precisament lo que V hauria de- 
gut fer sortir de sa apatia, ço es lo mal aspecte de sa causa é 
derrers del any 1471. Àb la copia d* exa carta posarem fi al 
present nombre destinat é donar à conexer la diplomàcia del 
llavors Rey dels Catalans que no acatavan à Joan II, al de- 
xarse escapar de les mans un regne que durant la vida de 
son fill Joan Duch de Lorena, s' havia vist quasi del tot re- 
duit à sa obediència. 

«Lo Rey. 

:» Venerables Egregi Nobles magnifichs amats e feels nos- 
»tres. Reebudes havem vostres letres e oyts volenters vostres 
:^Ambaxadors en quant nos han volgut dir e explicar de part 
:»vostra. Havem los respost segons per ells mes larch vos serà 
)>scrit. Veem les congoxes grans en que a causa de la rabellió 
}>seguida en Ampurda e en altres parts circunvehines a aque- 
ixa Ciutat constituïts son. Les quals congoxes nos havem per 
^propries. Havem sabut après la desaventura de don Deois de 
;»Jacobo galeotto e de la gent a peu; de tot sia loat nostre Se- 
myor deu. Nos com ya vos havem scrit veniem ab deliberació 
j»de anar per mar a que tant tost com aci arribats fossem ab la 
»Nau den Angles den Setanti e algunes altres que nos ne ha- 
»^uerem aci armades. Mes per la mutació de les coses que 
)>trobat havem nos ha convengut sobreceurc per entendre en 
«lo prest e maior soccors vostre e de aqueys nostres fidelissi- 
}»mos pobles, havem tremes prestament persona pròpia al 
»Illustrisimo Primogènit. Lo Serenisimo Rey de trança nos 
«ía aiuda de doscentes lances: la gent darmes de Milà esya 
:»arribada aci e la fem tirar prestament aquexa via ab Boffillo 
»de Judice: provehim d' altra part en fer en aquestes parts e 

Digitized by 



»de lenguadoch prestament fins en Cent lances les quals con- 
»ciuhira ab tota diligència lo Noble e amat Conseller e Ca- 
)>marlench nostre don Gaspar cossa que ab la gent de franca 
;c»sera be potencia ab la aiuda de nostre Senyor deu per pro- 
^pulsar los enemichs e metre a tots vosaltres en repòs e traure 
»de tals congoxes. Daltre part fem per a nostra anada tot pre- 
«paraiori e provisió posible. E res no desijam tant al present 
»com ésser aqui ab vosaltres per aconsolarvos de nostra pre- 
»sencia, e traureus de totes congoxes. Faent vos certs que hi 
:»volem mettre la persona vida e los bens e quant tengam tant 
»en franca com en aquestes parts de Prohença mes per la 
»anr.or gran que naturalment vos aportam e la molta fidelitat 
x>Q amor que en vosaltres e aqueixos fïdelissimos pobles que 
»en nos speren conexem que per nenguna altra cosa. E axi 
Asforçau e confortau vos e confortau a tot hom que presta- 
:»ment ab la aiuda de nostre Senyor deu sereu ben soccorre- 
;»guts e mesos en bon repòs. Scrivim vos ya del dia de nostra 
j>partida e après arribats que fom en Lio de tot lo que occorria. 
j^Som stats avisats que les letres son stades preses per los ene- 
»michs e axi per passar pus fàcilment fem aquesta sola e al 
;»loctinent general nostre una altra: comunicaria heu aquius 
;»semblara Dada en la Ciutat de Ays a dotze de Deembre del 
»any Mil CCCCLXXI. 

»Rene f .» 

Ab tot quant portem expressat, no en và se veu tocaria 
à son fi la present guerra en lo proper any de 1472. Altre cosa 
no podia sucsehir, puix contra la voluntat dels catalans fore 
pretensió ridícula creure se pogués aguantar una lluyta que 
tants y tants sacrificis los costava prosseguir. 


Reprenem la biografia de Pere Joan Ferrer en Agost de 
1471. Durant aquest mes lo suposam en inteligencias ab 
Joan II pera reduirse à sa obediència. Y com es ben sapigut 
quan generós se mostrà lo Rey de Aragó en otorgar mercès, 


Digítized by 



que à ell poch li costavan, Ferrer procurà tréuren lo major 
partit possible, considerant son pas de molta vàlua, puix no 
en và havia militat durant mes de nou anys en primera fila 
dins ta causa que abandonava. La concesió reyal y per tant 
les negociacions se feren secretament, fingint. Ferrer, servir 
à Reyner durant mes y mitj ó dos al menys, quan realment 
estava compromès d* una manera solemne ab son adversari. 
Implícitament nos ho diu la concesió de la penyora otorgada 
per Joan II, à 3o d* Agost de 1471, de una bona part deia 
regió del Maresme enclouenthi la vila de Mataró, ab quants 
censos y deutes los acreedors rebelles percibían en dit terri- 
tori. Vista era la antigua^afíció de Ferrer à aquella hermosa 
costa catalana. La primera vegada que 'Is documents nos 
parlan d* ell es fent estada al llavors poch menys que aban- 
donat castell de Sant Vicens ó de Burriach. solar pertanyent 
é la familia dez Bosch, que residia en lo vehí castell de Vi- 
laçar y la que be podia haverii venut ó alienat tant aspre 
cimal ab lo ruinós edifici que '1 coronava y lo corona vuy 
dia encara. 

Atrasemnos una mica pera donar alguns antecedents rela- 
tius à la conjura de Gerona. En lo mes d' Abril de 1471 en 
quina època alguns del Ampurdà y Gironès estavan en tractes 
ab Joan II, Ferrer era adicte à la causa que representava 
Reyner. No d' altre modo s' esplica lo que sabem per Chía 
(Bandos y Bandoleros en Gerona) ço es que participà als di- 
putats la nova de que les galeres de Joan II se comunicavan 
ab los ampurdanesos, especialment ab certs vehins de To* 
rroella de Montgri. En aquella obra se donan interessants 
precedents de la traïció de Ça-Riera y companys seus, de la 
que n' extraurém lo mès pertinent à nostre objecte. 

Lo Comte de Pallars es qui primer descubreix al Bastart 
de Calabria, la conjura tramada, y aquest al contestarli en 12 
de Juliol, aparenta donar al fet poca importància. Emperò 
lluny d' abandonarse à una cega confiança, d' algun temps 
avans exclui de la nòmina d' havers mensuals à Bertran d' 
Armendariz, Joan Ça-Riera, Pere Joan Ferrer, Ramon Pla- 
nella y Joan d* Armendariz, los qui «icudiren en queza d' 
aital novitatàla Diputació. Aquesta respongué ambiguament, 
afirmant que ningú ordenà semblant exclusió, tractantse sols 
de suspendre lo pagament dels havers com à mida general i 

Digitized by 



fi de posar orde en la administració del impost de cavalls. No 
en và, donchs, los Concellers de Barcelona escrivían à Rcyner 
cartes tan apremiants com la del 20 de Juliol, en quina data 
ja serían conegudes en la Ciutat exes maquinacions. 

A derrers de Juliol se suposa que Ça-Riera intentà apo- 
derarse de Palamors y Margarit, de Torroella. 

Lo 2 d' Agost, lo Bastart Llochtínent, dexant en pnrt de 
dissimular lo desconexement de la traició tramada, envià 
missatjers à Armendariz y à Ça-Riera. Los de aquest últim 
toren Gaspar Vilana, Joan d' Argentona, Pere Ferrer don- 
zell, Antich Ferrer agutzir reyal, cxos derrers, com sabem, 
parents de Pere Joan Ferrer. Los diputats de la Generalitat 
en sessió del 8 d' Agost tenen noticia com lo die present son 
passades quatre galeas dels inimtchs fahents la via de la 
costa de levant en les quals se diu ésser lo mestre de Muntesa 
e que van per cets maneigs ques diria se tenen qui serien en 
gran desservey de la M*^^ del S. Rey e irreparable dan da- 
quest principat, 

A mitjans d' Agost, Huch Roger venint de son Comdat 
de Pallars comanant una host de més de tres cents peons y 
sobre d' uns quaranta de cavall s' apoderà de Blanes hont sa- 
bem s' hi trovaba lo dia 21. Mentrestant Bertran d* Armen- 
dariz desde Palafolls y Joan de Ça-Riera desde Hostalrich, 
s' aparellavan pera atacar en son temps à les tropes del Comte 
de Pallars. Lo qual realisaren un mes après, en que estant 
uquest absent de Blanes, fou esta vila fortivolment ocupada y 
escalada per ells, causant tai novitat molta sensació en Bar- 

Los Diputats de la Generalitat de Catalunya, à petició del 
Llochtiqeni de Reyner, acordaren, lo 17 de Setembre, reco- 
brar à Blanes armant cent homes per quince dies. Emperò al 
passar 1' acort al Concell de la Ciutat per sa ratificació, aquest 
acordà suplicar al Calabria que ans les coses se 
rompen de fet vulla trametre a la dita vila de Blanes per sa- 
ber les coses com pasen e com stan no aturant se emperò per 
aço la delliberacio en lo real, concell segons se diu feta, 
(Concell del 18 de Setembre de 1471.) 

Lo dimecres à la tarde y lo següent dijous (23 de Setem- 
bre) de bon matí, fou convocat Concell de Cent jurats. Hi 
concorregué lo Llochtinent ab tot son sequit, y oberta la 

Digitized by 




sentada denuncià com ell personalment havia delliberat anar 
la via de Blanes de la qual vila se eren dites moltes coses de 
duptosos significats e es causa de sa anada. Car era vist 
ésser gran servey a la hP^ del S. Rey aquella vila star re- 
posada e confirmada a la sua obediència. E per quant ell 
parlava en lengua francesa e duptave fos ben entès volgué 
que por lo egregi Comte de Pallars ell present fossen mani- 
festades al dit Concell dues tres coses. Aquestes foren que 
hu dels Concellers lo acompanyàs pera consellarlo y que ta 
Ciutat contribuís ab cent peons y vint adzembles per portar 
artilleria, en la host que s' anava à formar. A tot lo qual accedí 
lo Concell de Cent, designant pera acompanya rlo, al conce- 
ller segon Guillem Oliver. 

Ni la host s* arrivà à formar, ni Blanes tornà à mans del 
Llochtinent, prosseguint en les de Ça-Riera y demés com- 
panys iniciats en lo mohiment en favor de Joan II, mohi- 
ment que d* un jorn à V altre tenia d' esclatar. 

Avans de la presa de Blanes nos parla Cbia. de que al- 
guns dels amichs de Ça~Riera tractavan en llunyanes terres d' 
alevoses e interessades negociacions. De aquí donchs que, 
conclòs lo pacte, Joan II otorgàs grans mercès als que 's pre- 
paravan à acatar sa autoritat, y que entre elles n* hi hagués 
una en favor de Pere Joan Ferrer, feta en Çaragossa lo ?od' 
Agost. En ella anomena à Ferrer, conceller y capità seu (i). 

Durant lo Setembre fou universalment sapigut per Cata- 
lunya que un fet d* alta trascendencia s^ estava preparant. La 
diplomàcia podia volguersè aprofitar del escampament d* 
exos rumors pera aumentar lo decahiment en los ànímos 
dels catalans al esclatar la conspiració, procurant d* esta ma- 
nera repercutís y respongués arreu del Principat. Que en lo 
avans dit més se conexía y parlava de la deíeccio d'alguns 
capdills, clarament ho comprova, una carta del Capità dels 
castells de Celma y Pontons (2) situats en la frontera del Pa- 
nades entre La Llacuna y Santas Creus, qui 's mostra ben 
informat de la conspiració dels de Gerona, essent axi que 's 
trovaba en lloch tan llunyà y distant. Que responia la defcc- 
ció, tant com à la sola ambició dels Capitans, al nou estat de 

(i) Vegis r appendix document nombre IV. 
{%) Apèndix, document nombre V. 

Digitized by 


-■i"J!t,j^/-':j^r^iT^ • 


coses, no es pas difícil conexerho. no sols per lo que à ía ab- 
sència de Reyner y son net Nicolau atanyía, sinó pel evident 
cansanoi del pays, que mancat d' entusiasme no podia estar 
dispost à sufrir més tant continuades penalitats y excessos com 
les provinents de nou anys de guerra, ab seguides entrades de 
companyies forasteres, cabdills sortits de diferents indrets d' 
Europa: castellans, aragonesos, navorros, gascons, francesos, 
portuí^uesos, tudeschs, prohençals, italians y borgonyesos. 
Tots venían à satisfer en los catalans llurs odis. set d* aven- 
tures y desitj d'acumular riqueses, y com la terra que irc- 
pitjavan no 'Is merexía cap consideració, era tractada mili- 
tarment à igual que à un pays conquistat. A la conducta, en 
apariencia indiferent, de Reyner y al cansanci dels pobles 
ajúnteshi altre tercera causa: la veu general escampada pel 
Principat de que Lluis XI volia à Catalunya per ell, veu tes- 
timoniada per lo arrivo de capitans y llances franceses. 

Suposa Chia que Ça-Riera y Taravau començaren los 
trevalls de reconexemcnt del rey Joan II, à poch de haver 
mort lo Duch de Lorena, fundantse, no sols en la paulaiina 
emancipació de Gerona de la obediència dels diputats y de) 
Llochtinent, si que també en la Real cèdula que Joan lï es- 
pedeix desde Çaragossa, lo 23 de Juny de 1471, en favor de 
Ça-Riera, nombrantlo Capità general à guerra y à justícia de 
la ciutat, força y vegueria de Gerona, Ampurdà y Vescomtai 
de Cabrera, ab carta blanca pera atorgar qualsevols f^racies 
a pobles y particulars que *s sometessin à sa obediència. Re- 
lata com ja à 21 de Juny, Francesch Margarit, altre dels íní* 
ciadors del mohiment, fou nombrat pel propi Monarca ve- 
guer de Gerona y Besalú. Y per iiltim nos dona conexemeni 
de un conveni secret, de data del 3o d' Agost, celebrut entre 
Joan Ça-Riera, Bertran d' Armendariz y Bertran Margarit lo 
vell, germà del Bisbe de Gerona largarit, pel que aquestos 
militars en nom propi y en lo d' altres cavallers de la terra, 
se comprometen à entregar à Gerona y totes les fortaleses v 
castells de son comandament, al rey Joan II. 

La defecció y colp de mà no podian pas estar millor pre- 
parats. Tots los convinguts en lo mohiment en favor de 
Joan II fomentaren les ja començades disensions entre Ca- 
Riera y les autoritats de Barcelona ab motiu de les rendes y 
jurisdicció d' alguns Uochs del Vescomtat de Cabrera. 

Digitized by 



A primers d* Octubre, lo bisbe Margarit oncle de Ça- 
Riera, aparenta intervenir en aquelles à pretext de procurar 
un arreglo entre abdues pans disputants. Lo dia 6 escriu una 
carta, rebuda pels Concellers lo dia 8, convocantlos pel di- 
mars primer vinent é una conferencia celebradora à Hostal- 
rich, é fi de venir é concòrdia son nebot ab lo Llochtinent 
de Reyner, y en representació d'aquest sos delegats Jacobo 
Galeotto y lo Comte d' Iscle. Lo Bisbe manifestava que ell, 
Ça Riera y tots quants à aquest pugan aconsellar, acudirían 
à la entrevista d' Hostalricb, pregant que ab los predits re- 
presentants del Infant Bastart hi vagen un Conceller y un 
Diputat, tots ab plens poders d' obra à fi de resoldre lo més 
depressa possible les qüestions suscitades, evitant prolíxitats 
y consultes. 

La anterior carta coincidia ab lo avenç de les tropes de 
Joan II y ab grans precaucions adoptades à Barcelona, bont 
lo dia b d* Octubre s* aparedaren los portals de la Ciutat, ex- 
ceptats los de Sant Atitoni y Portal Nou. Emperò temerosos 
de lo que no podian evitar, no descuydan d* acudir à la pro- 
jectada .entrevista, si be modificant las condicions de dia y 
lloch com se veurà ab la següent cita del Dietari de la Dipu- 

«Dimecres 9 d* Octubre.— Aquest die hora de tercia parti 
;»ren de Barchinona lo Egrigi mossèn Joban de torrelles 
»Comte discle e portant veus de Governador de Caihalunya, 
;>e lo magnifich Jacobo galeoto capità general del Senyor Rey, 
Atremesos per part del Senyor loctinent, mossèn Bartomeu 
j^quintana conseller terç lany present de la ciutat de Barcbi- 
»nona per part de la dita ciutat, e lo Reverend frare Miquel 
;»sampso deputat del General de Cathalunya per part del dU 
j^General e del consell representants lo principat de Catha- 
:»lunya, per anar al castell de sent pol qui es delia la vila de 
)i>Matero, on devien ésser mossèn Johan çariera Capità deia 
;&ciutat de Gerona, Bertran darmendaris navarro, Pere iohan 
kferrer, e altres capitans de gent darmes per conferir e comu- 
»nicar de algunes diferencies qui eren suscitades entre ells en 
;)aquests dies prop passats. Entre los quals devia ésser lo Bis- 
»be de Gerona. 

Digitized by 




La entrevista del dijous lo d'Octubre no tingué efecte per 
taot com arrivats à Mataró los emisaris de Barcelona, hague- 
ren nova de que Ça-Riera havia partit d' aquells llochs vers 
Hostalrich. Y axí lo propi dia lo retornàrense é la Ciutat. 
Emperò en aquell mateix jorn lo Reverent Abbat de Ripoll, 
mossèn Jacme carbó, e mossèn Johan bernat de marimon fo^ 
ren elegits per lo Senyor loctinent e son consell, ensemps ab 
los Consellers de Barchinona e deputats per tornar la via de 
Matero e de sent Pot, per veure e sentir que volien ne dema- 
naven Bertran darmendaris mossèn Johan çariera^ Pere 
iohan/errer e altres capitans, qui scoltaven e havien capito- 
laiat e contractat ab lo Rey Johan inimich del Principat de 
Cathalunya. * 

Ab exa segona cita del propi Dietari resulta conexerse fins 
é la evidencia la defecció de Ferrer, y sos companys Lo empe- 
nyo dels de Barcelona en concorre a la junta dona mostra de 
la importància d' aytal fet, que ja venia de temps ocupant y 
preocupant la opinió pública y segurament comentantse en 
diversos sentits. Lo Bastart Llochtinent, es natural volgués 
deturar lo dany y dilatarlo, puix no daltre modo s' esplica 
pretengués algun resultat d* exes conferencies, per forsa infruc- 
tuoses si aquells estavan compromesos ó convinguts. Molt te- 
meria del estat general y opinió^ pública, quant mantingué 
la pretensió de que en converses no*s parlés en bon sentit del 
Rey de Aragó. A aquest objecte, lo propi dijous lo d' Octu- 
bre, ensemps que *ls nous missatgers acudian à les preteses vis* 
tes, se pregonà pels carrers de Barcelona, que sots inconmu- 
lable pena de mort ningú gosàs dir ne parlar res qui Jos en 
favor del Rey Johan. 

Cas d' efectuarse, la entrevista del lo no donà resultat per 
la causa de Reyner. Sens pèrdua de temps, lo Bisbe de Gero- 
na, Ferrer y demés companys, redactan y firman important 
carta coleciiva de fetxa 1 1 d'Octubre, la que lo trompeta Gim 
Pere porta als Concellers de Barcelona, junt ab altres, endre- 
çades al Lloctinent, hont se desexian de la causa de Reyner. 
Arrivaren à mans dels interessats lo diumenge i3 d* Octubre» 

En la carta als Concellers expressan les causes que Ms in- 
duexen é aytal resolució, ço es: la ruina del Principat després 
de deu anys de guerres; la mort del derrer emprenedor de la 
causa catalana, lo primogènit Duch de Lorena, qui no era 

Digitized by 



estat sustituhit per altre; lo deshj d' arrivar à port després de 
tanta tempestat, cosa actualmer>t factible tan sols tsrnantala 
obediència de Joan II; y acaban per invitar als Concellersà 
adherirse à llur actítut pera donar pau y repòs à la postrada 
pàtria. Lo document estí concebut en exos termes: 

»MoIt magnifíchs e honorables Senyors los Consellers de 
»la insigna ciutat de Barcelona. 

dNo ignorau lo stat e ésser de aquesta nostra provincià de 
vCathalunya qui concussada per nostres particulars passions 
vper guerra de deu anys es ia venguda aprop del derrerexter- 
»mini hoc e no resmenys per diverses mutacions de Senyo- 
Dries seguint pus tots les pas^ons de aquells qui mes han vol- 
Bgut poder en la cosa publica que la raho. Liurats a diverses 
Dnations e Senyories, som stais sots prenda oprobi e derisioa 
«totes gents e nations Castellans portuguesos francesos gas- 
»cons Tudeschs prohensals ytalians e a totes altres lengues e 
«pobles qui sobre nosaltres es son pasents e après nos han 
»oprobiosament tractats com moltes de elles dites nacions nos 
»fossen infesiissimes e exosses e en la nostra preclara natio 
•han volgut exercir les veniances de les iniuries e dansque 
sde la dita nostra preclara natio per lo passat havien rebudes 
«De que ia nos han condu(iits a la ultima pobretat violats 
•perduts e dicipats tots los privilegis e glorioses nostres passa- 
sdes libertats e polluhits e sedats en nosaltres tots los drets 
vdivinals e humanals. E après saguida darrerament la mort 
sde la gloriosa memòria del S.^^ quondam don Johan jatsia 
Dsots nom e titol de primogènit del l\\^^ S.®"" son pare però 
»en veritat últim emprenador de aquesta empresa mirant nos- 
9tres passades calamitats e ben considerat après la longitutde 
»sa mort lo progrés de nostres prínceps pare e íill que per re- 
»yal experiència nos han mostrat havernos abandonats com 
»de llurs alteses exceptades moltes letres de confort de variats 
nefíectes e molt frustrades de veritat de les coses promeses als 
»non havem hagut en spay de XI , mesos nos ha convengut 
«pensar e imaginar a qual port après tanta fortuna haviem arri- 
Dbat e com per diverses vies haiam explorades les intentions 
»de aquels qui en nom Reyal nos son estats assignats per pre- 
nsidents e de aquels qui en nom de aquexa Ciutat han presu- 
^«mit vendicarse ésser ells e tenir lo stat en ells no havem tro- 

Digitized by 




»bat sino tota perversa fi e desigs e caseu per si desígar 
»lansar nos a qualqua noyella SJ^^ per la qual ells poguessen 
•augmentar llurs condicions e exercir e continuar llurs pas- 
ssions e en quis fes la final perdició del restant nostro be e 
•glòria. E per tant desigants après tanta tempestat e ruína per 
vvenir a algun port de salut ab lo qual se pogués donat pau 
vrepos e tranquil•litat al afÜicte e ia exinanit poble e tornassem 
na les primeres nostres libertats nom e glòria no havem vist 
»cami negu saludable sino tornar al S.^^ que nostre S.^^ deu 
»en lo passat nos havia donat e del qual nosaltres per divinal 
»permissio érem stats segreguats. E jatsia aiam hagut al da- 
»vant la guerra que fins assi entre nosaltres es stada però no 
»resmenys havem hagut recort e longua experiència de la sua 
»molta virtut e clemència 'quins ha donada tota seguretat e 
npus tot sperar en la sua acostumada benignitat e clemència 
»e restituhir a nostra pàtria pau tranquilitat repòs e la sua 
«acostumada glòria e libertats que venint en mans e poder de 
»Rey o princep qui hagués a subiuguar nostra pàtria e provin- 
»cia e privarnos de nostra acostumada glòria e Hberrau E per 
»tant desigants aquest be comú qui perfetament nos pot acon- 
•seguir sens pau e aquesta ab concòrdia entre nosaltres nos 
»ha aparegut fer vos sabedos de aquesta nostra voluntat qui 
»es segons la raho e evident nostra necessitat tornar a la obe- 
«diencia del S,^^ Rey don Johan havents per ferm que sens 
«que atal port no pervenguam no podem aconseguir la pau 
»qui es lo sol e unich be de aquesta nostra pàtria, £ après la 
»intimacio de nostres desigs e delliberatidns vos volem pre* 
»guar encarreguar e suplicar que deduïdes al devant de vos- 
»tres penses totes les coses demunt dites e altres moltes que 
»per vostra discretio poreu ymaginar e pensar qui ab loagua 
escriptura explicar nos porien per les quals veureu aquest 
»esser unich nostron be e repòs depossada tota rancor e des- 
Ȓiansa vos vuUau aderir ab nostra -deliberatio qui es no se- 
sgons la passió mes segons la raho, e necessitat del publich. 
»Car essent conformes en unió e una voluntat donam a la 
•postrada pàtria pau e repòs e les coses comunes e particulars 
»ne han valer mes e les libertats e privilegis altrament aíudats 
»e favorits avisantvos que si deliberareu aderir vos ab nostra 
«voluntat e deliberació volrem anar ab vosaltres units e pro- 
sseguirem tots vostres interessos comuns e particulars els pre* 

Digitized by 



»ferrem als nostres. E si volreu persistir en vostra obduracio 
»e pertinacia non pot seguir per als qui en ella perseveraran 
vsino tot mal oprobi e ruhina lo que a nosaltres per la molta 
»amor e aíFectio queus portam tant a la pàtria com als parti- 
«culars de vosaltres nons poria ésser cosa mes dolorosa. Esi 
»algú de vosaltres ha desldencia al dit Rey e Senyora qui 
Atanttots havem feta la guerra qui ha ésser sola causa de 
sapartar vos de nostra delliberatio com la comuna utilitatqui 
•de aquella sortex sia atots assats manifesta vos volem signifi- 
»car sperimentam en lo dit Rey e Senyor tanta amor e affec- 
•tio en nosaltres en special a aquexa insigna Ciutat c|ue do 
•menys nos ame que si tostemps lo haguessem servit ne res- 
j»tant desige que augmentar e prosperar aquest seu principate 
»aquexa insigna Ciutat qui en sa Corona Reyal sol ésser una 
»de les pus fulgents e resplendents pedres per la qual amor e 
taífecctio noy ha gràcia a vosaltres necessària qui de se Ma- 
tgestat ab seguretat nos puxe sperar. Abrassau donchs la gra- 
Dcia que nostre S.^' deu nos fa e preniu la pau e repòs de la 
Bpatria e la restitutio de nostra glòria. E ahon a que deu no 
•vulla lo contrari fos psr vosaltres delliberat la present sia a 
•nosaltres scusa e justificació e vostra perdició sia a vostron 
nperil e carrech. En Blanes a XI de octubre any Mil 
»A vostre honor aparellats 
x>lo bisbe de gerona f 
»joan seriera f 
«bcrtran darmendàryz f 
»p. j. ferrer f 
•Jaume alamany f 
^bernat margarit f 
•bernat de Sinisterra f » 

Davant d' exa carta, los Concellers, à despit de anarlos 
adreçada à ells sols, la llegiren públicament en lo concell or- 
dinari de la Ciutat que 's celebrà à 1' endemà de rebuda, [14 
d' Octubre) affi que la malvestat de aquells per tot lo mon sia 

Manifesta Ferrer en son cartell de deseximent, íntegrament 
publicat per nosaltres en lo volum dels Jocbs Florals ^el any 

Digitized by 



189 T, (i[ esser obligació dels gentils homes y cavallers donar 
rahó dels acies en que la honra los obliga y aif esplica haver 
per causa de desneturarse de Reyner, tio sols la apaiía det 
Provençal per Catalunyaj si també lo manifest propòsit del 
Rey de França qui pretenia cobrar per sí la nostra terra. Com 
eoumeració de la desastrosa política d^ exos derrers mesos, 
esmenta los acies fets contra Ça-Rrera, Armcndariz y Palou 
d* Arenys. 

Lo Lloctinent de Reyner sespon à la precedent caria de 
Ferrer ab altre fetxada lo i 5 d' Octubre, hont nega als cata- 
lans poguerse desneturar de sos Reys, segons Meys del prin- 
cípatj d' hont los hi pervé lo nom de innata fidelitat propi de 
tol català* A mes que com desneturament no's pol fer sens 
causes tonameniades y exes no venen espresades, de quines 
causes segons ley de spanya son tengut requerir io dit Sen- 
yor Rey en secret, e hon no fos feta la justícia o lo degut 
per lo dit senyor Rey^ per tres veus afrontada per Cort de- 
vien sperar si fora dita causa o causes com fossen justes e 
veres, lo que no es, a son degui stament tornades: e prece- 
hints dits requeriments éreu e sou tengut restituhir de fet tot 
lo que teniu e possekiu en lo Principat de Cathalunya e Sen- 
yoria de! dit Senyor Rey en la forma e manera que era en 
temps de la concessió o adquisició e exir fora son Principat 
e senyoria despulat ans que desneturar vos poguesseu, Y com 
diu que asó ho dexa de practicar, conmina i Ferrer à retor- 
nar é lo fidelitat de Reyner, del conirari procehirà contra sos 
bens, fattia y honra segons te requerií lo procurador fiscal* 
Finalment li concedeix sis dias de temps pera comparexer 
davant dit procurador, k respondre de les acusacions ó incul- 
pacions de que es objecte. 

Aquell mateix dia r5, refereix Chía que lo Lloctinent 
convoca en son palau^ una junta magna dels tres estaments y 
de tots los gremis de la Ciutat, hom feu donar compte dels 
cartells de dcseximeni à ell tramesos, resolem la assamblea, 
fos procehit contra d' ells com à baras y traidors. 

Per Barcelona 's deya, y no anavan enganyats, que Joan 11 
prometé honors y diners al firmatiis de k carta del ir d' 
Octubre^ y que en una de les capitulacions emre ells establer- 

|j) Argentona histèrica^ nombre ÏV, 

Digitized by ViiOOQIC 


tes y jurades, lo Rty los prometia que fins los hagués iai 
compliment de la dita peccunia^ la qual sàvia de partir en- 
treils en certa manera, que lo dit mossèn johan cartera sa- 
gues a retenir la ciutat de Gerona, vila e castell Dostalrich, 
seni Celoni e blanes, e Armendaris Palafolls s sent Pol, e axi 
de les altres forces que los dits traydors tenien. E mes vol- 
gueren e axis diufonch continuat en la capitulació, que du- 
rant lo temps daquest empanyorament lo dit Rey Johan jura 
e prometés que no entraria en Gerona ne Ampurda, si donchs 
na venia tot sol ab un page. E aço duras tant fins los dessus 
dits traydors complidament fossen pagats de lurs Tres milia 
argenteos, e que lavors li haguessen a restituhir la dita 
Ciutat € altres forces dessus dites (i ), 

Després de tramesa la carta colectiva é les autoritats de 
Barcelona, los conjurats de Gerona, ab data del i3, escriuen 
4 Sant Feliu de Guíxols, .Figueres' y Peralada pera que estes 
poblacions los secundessin, axí com ho feren Gerona, Blanes 
y algunes altres. 

Temerosos los Concellers de la ressonància que arreu de 
Catalunya lo fet predit pogués tenir, puix en la Ciutat s'as- 
segurava que molts d* altres se voltar ian ab ells, lo 14 d* 
Octubrci trameten moltes cartes manifestant com per tota la 
Ciutat y pobles vehíns regnava lo mateix esperit de fidelitat 
envers Reyner d' Anjou. Sabem ne foren trameses à les viles 
de Sant Feliu de Guixols, Palamors, Tossa, Cadaqq^ers, Llan 
çi, Torroella de Montgrí, Castelló d' Ampuries, Roses, Pe- 
ralada, Palafurgell, Lloret y Pals, totes elles, com se veu, de) 
Àmpurdà y Gironès, llochs bont justament temían s' hi fes 
sentir més la influencia dels personatjes desexits. També ne 
foren enviades ó molts capitans adictes à la terra, nobles 7 
senyors de castells. 

Si tingué ó no ressò à Catalunya lo acte que explicam 'ns 
ho dírén los fets subsegtíents. Segons lo Dietari de la Dipu- 
tació, lo 17 d' Octubre de 1471 se reté la vila de Sabadell al 
Rey don Johan sens colp ne costada. Lo 12 de Novembre 5e 
reté la vila de Palamors sense alguna força o destret sinó 

(t) Eza cita del Dietari de la Diputació vé mutilada per borrats 
coetanis. Mes ab algun cuídado crehem haver reintegrat lo text à 
soa primitiu estat, que es lo per nosaltres interessant. 

Digitized by 



voluntàriament f a les gents darmes del Rey en Jokan. Lo 29 
de Novembre se reté la vila de Granollers sens colp ne costa, 
y é primers de Desembre quasi tot T Ampurdí regonexía 4 
Joan II, excepció feta de Cadaquers, Roses, Castelló, Figue- 
res, Peralada y Torruella. 

Si fou general la veu correguda en favor de Joan lï y res- 
pongueren tot seguit al pronunciament de Blanes bastants 
dels pobles de la terra, acabarà de confírmarho aquest frag- 
ment del acta del concell de Barcelona hagut lo S de Novem- 
bre, hont al tractar de millor defensar les muralles de mar, se 
descriu lo perill que ofereix aquell accessible indret accesible 
pel molt recular de les aygues, ab estes paraules: com les mari- 
nes ó ribatges de la plage daquesta Ciutat ço es de spero a 
spero nostan en assats deffencio car son ubertsesens mur^ada 
alguna e los inimichs los quals per la malesa del bisbe de Ge- 
rona e de mossèn çarriera e altres còmplices lurs han presa 
gran audàcia es han tirads molts pagesos, porten facilmentfer 
empresa axi ab les galeas com ab bergantins leuts e altres 
fustes metenthi un gran nombre de pagesos e ai Ires pehons e 
desembarchar entre los dits sperons fer gran dan à la pre- 
sent Ciutat. Quasi be igual torna à llegirse en jn sentada del 
endemà, 6 de Novembre, hont parlant del maieíx, s' expressa: 
Com a ells Consellers eren vinguts molts dels poblats en 
aquesta Ciutat dients com a ells paria la marina daquesta 
Ciutat estar molt mal custodita e sens deffencio Car hs ini^ 
michs qui vuy tenen a lur favor quasi tots los pagesos habi- 
tanis en les parròquies foranes porien metre ab tes galeas e 
molts leuts un gran nombre de pehons en terra en dita ma- 
rina los quals a força darmes porien entrar la Ciutat e fer 
un tant gran dan que força no seria per reparar, 

Prosseguintse à Barcelona la causa contra los firmants de 
la carta de deseximent del 10 d* Octubre, se publica la sen- 
tencia à i5 de Novembre de 1471, per la qual son declarats 
baras y traïdors. 

Lo 19 de Novembre se feren importants preson, dins las 
Ciutat, de gent declarada sospitosa, los qui, embarcaren con- 
finats à Provença. Foren entre exos, personaijes que tant se 
significaren en pró de la causa catalana com Frà Antoni Pere 
Ferrer abat de Montserrat, Antich Ferrer germà seu^ Frà An- 
toni Alamany abat de Sant Cugat del Vallés, Pere Joan Serra^ 

Digitized by 



tes y jurades, lo Rey los prometia que fins los hagués dat 
compliment de la dita peccunia, la qual sàvia de partir en- 
trells en certa manera^ que lo dit mossèn johan çariera sa- 
gues a retenir la ciutat de Gerona, vila e castell Dostalrich, 
sent celoni e blanes, e Armendaris Palafolls s sent Polj e axi 
de tes altres forces que los dits traydors tenien. E mes vol» 
gueren e axis diufonch continuat en la capitulació^ que du- 
rant lo temps daquest empanyorament lo dit Rey Johan jura 
e prometés que no entraria en Gerona ne Ampurda, si donchs 
no venia tot sol ab un page, E aço dur as tant fins los dessus 
dits traydors complidament fossen pagats de lurs Tres milia 
argenteos, e que lavors li haguessen a restituhir la dita 
Ciutat e altres forces dessus dites (i ). 

Després de tramesa la carta colectiva à les autoritats de 
Barcelona, los conjurats de Gerona, ab data del i3, escriuen 
à Sant Feliu de Guíxols, .Figueres y Peralada pera que estes 
poblacions los secundessin, axí com ho feren Gerona, Blanes 
y algunes altres. 

Temerosos los Concellers de la ressonància que arreu de 
Catalunya lo fet predit pogués tenir, puix en la Ciutat s* as- 
segurava que molts d* altres se voltar ian ab ells, lo 14 d* 
Octubre, trameten moltes cartes manifestant com per tota la 
Cíuiat y pobles vebíns regnava lo mateix esperit de fidelitat 
envers Reyner d' Anjou. Sabem ne foren trameses à les viles 
de Sant Feliu de Guixols, Palamors, Tossa, Cadaqv^ers, Llan 
çif Torroella de Montgrí, Castelló d' Ampuries, Roses, Pe- 
ralada, Palafurgell, Lloret y Pals, totes elles, com se veu, de| 
Àmpurdà y Gironès, Uochs hont justament temían s' hi fes 
sentir més la influencia dels personatjes desexits. També ne 
foren enviades à molts capitans adictes à la terra, nobles j 
senyors de castells. 

Si tingué ó no ressò à Catalunya lo acte que explicam 'ns 
bo dirén los fets subsegüents. Segons lo Dietari de la Dipu- 
tació, lo 17 d' Octubre de 1471 se reté la vila de Sabadell al 
Rey don Johan sens colp ne costada. Lo 12 de Novembre íe 
reté la vila de Palamors sense alguna força o destret sinó 

([) Eza cita del Dietari de la Diputació vé mutilada per borrats 
coetanis. Mes ab algun cuidado crehem haver reintegrat lo texté 
son primitiu estat, que es lo per nosaltres interessant. 

Digitized by 




voluntàriament^ a les gents darmes del Rey en Johan. Lo 29 
de Novembre se reté la vila de Granollers sens colp ne costa ^ 
y à primers de Desembre quasi tot F Ampurdí regonexía é 
Joan ir, excepció feta de Cadaquers, Roses, Castelló, Figue- 
res, Peralada y Torruella, 

Si fou general la veu correguda en favor de Joan IF y res- 
pongueren toï seguit al pronunciament de Blanes bastants 
dels pobles de la lerra, acabarà de confirinarho aquest frag- 
ment del acia del concell de Barcelona hagut lo 5 de Novem- 
bre, hont al tractar de millor defensar les muralles de mar, se 
descriu lo perill que ofereix aquell accessible indret accesible 
pel molt recular de les aygues, ab estes paraules: com les mari- 
nes ó ribatges de la plage daquesta Ciutat ço es de spero a 
speronostan en assats detenció car son uberls esensmurada 
alguna e los inimichs los quals per la malesa del bisbe de Ge- 
rana e de mossèn çarriera e altres còmplices lurs han presa 
gran audàcia es han tirads molts pagesos, ponen fàcilment fer 
empresa axi ab les galeas com ab bergantins leuts e al ires 
fustes metenthi un gran nombre de pagesos e altres pehons e 
desembarchar entre los dits sperons fer gran dan à la pre- 
sent Ciutat. Quasi be igual torna à llegirse en la sentada del 
endemà, 6 de Novembre, hont parlant del maceíx, s'expressa: 
Com a ells Consellers eren vinguts molts dels poblats en 
aquesta Ciutat dients com a ells paria la marina daquesta 
Ciutat estar molt mal custodita e sens deffencio Car los ini^ 
michs qui vuy tenen a lur favor quasi tots los pagesos habi- 
tanis en les parròquies foranes por ien metre ab les galeas e 
molts leuts un gran nombre de pehons en terra en dita ma- 
rina los quals a força darmes porien entrar ta Ciutat e fer 
un tant gran dan que força no seria per reparar. 

Prosseguintse à Barcelona la causa contra los firmants de 
la carta de deseximent del 10 d' Octubre, se publica la sen- 
tencia à íS de Novembre de 1471, per la qual son declarats 
baras y traïdors. 

Lo 19 de Novembre se feren importants preson, dins las 
Ciutat^ de gent declarada sospitosa, los qui, embarcaren con- 
finats à Provença. Foren entre exos^ personatjes que tant se 
significaren en pro de la causa catalana com Frà Antoni Pere 
Ferrer abat de Montserrat, Aniich Ferrer germà seu^ Frà An- 
toni Àlamany abat de Sant Cugat del Vallés, Pere Joan Serra, 

Digitized by 


234 ^^^K 'O^^ FERBCR 

Melxior Mates, etc: La circunstancia d' incluirse entre los 
sospitosos à los dos primers, parents de Pere Joan Ferrer, aju- 
daré à esplicar lo trascendental pas donat per aquest. 

Mostraran lo temor que dins Barcelona se sentia en exos 
dosderrers mesos del any 1471, axí com les precaucions preses 
contra 1' enemich, los dos fets següents de que tenim noticia. 
En atenció à que les bardisses moltes qui sonen diverses pro- 
pietats circumvehines de aquesta Ciutat fan gran dan als 
poblats en aquella par quant los inimichs venen cuberts per 
dites bardices e fan gran dan als poblats en persones e bens. 
E speres ne faran maiors si noy es provehit, lo concell 
ordinari de la Ciutat acordà en sessió del diumenge 10 de 
Novembre que totes Içs dites bardisses salvat e excepiat 
cloendes dels orts sien tallades en la forma p praticha se 
guent ço es que sia feta una crida que los terratinents 
senyors de les propietats per tota la següent setmana haie 
haver tallades les dites bardisses de qualsevol specia sien 
exceptat emperò les cloendes dels orts. 

A mes lo Concell ordinari de la Ciutat lo 4 de Desembre 
de 147 1 acordà que totes les torres de la mwada que sien 
closes ço es aquella de sanct pau aquella del portal de Sanet 
Saver aquelles del portal nou e aquella appellada de sanct 
Johan que es prop lespero de levant e les altres quantes ni ha 
de semblants a totes parts closes per molts e bons respectes 
sien obertes en la part vers la Ciutat les altres parts rema- 
nents en la forma que sestan axí com que tots los ponts dels 
portals qui stan tencats, ço es aquell de Joncheres dels tallers 
de sant pau de sant daniel e altres sien tots trencats fins a 
les parets del mur affi que per aquells los inimichs no pus- 
chen venir à peu de mur. 

Tot axó junt ab un servey de bades, guaytes, obres d* 
amullarament del asperó de Llevant y distribució de capita- 
nies ab càrrech de diferents trossos de muralles. 

Dictada, com havem dii, pena de mort à Ferrer, Ça-Riera, 
Armendariz y altres, per virtut de la referida sentencia (i3 
de Novembre) y no podentlos haver per trovarse ab lo exercit 
de Joan II, los de la Ciutat la executaren en llurs estàtues en 
data de 23 de Novembre. Donarem la curiosíssima narració 
que del fet nos tramet lo Dietari de la Diputació: 

Digitized by 



aDissabie a XXIII* — Aqaest die II [ hores passat míg jorn 
»fonch feta una crida publica ab trompes e ab labals de part 
»del Senyor locunent, la qual primer fonch publicada en les 
oscales del palsu reyal maior de Barchinonaj e epres per les 
uaUres places e lochs publichs de la dita ciutat, contenent en 
Defecte com lo dit Senyor loctineni publicava per bares e per 
itraydors mossèn Johan çarriera batlle general de Caihalunya, 
*bertran darmendarís navarro, e en Pere iohan ferrer donzell 
■domiciliat en Barchinona. E manava les staiues o semblan- 
»ces de aquells ésser rossegades per tota la present ciutat, e 
■après ésser peniats a la con del vaguer cap avall^ fins les per- 
•sones de aquells se puixen haver e ésser executades perso- 
»naïment e de fer^ promatent ab la dita crida a qualsevol 
npcrsona qui aportera viu e tnetra en poder del dit Senyor 
lloctinent algú dels dessus dits, e encara mossèn Johan 
]*margarH bisbe de Gerona, mossèn Bernat margarit germà 
ïidel dit bísbe, mossèn jacme alomany, en Bernat de senes- 
jsterra, en Palou darenys, e. miser Jacme taravau convers, ço 
»es per quascu delís dos milia florins, e sils mataran e porte- 
»ran los caps^ per quascu cap MÍl fíorins; e si porteran en 
í ribot de la Valloria D florins, e si porteran lo seu cap CCL 
nflotlns: ffaent lo dit Senyor lociinent ara per lavors remissió 
lïgeneral a qualsevol persona qui pquells o algú de aquells 
■mort o pres metra en mans de la senyoria, encara que fos 
venemich o rebetle. Manant en lo endemig les semblances de 
■aquells com a traydors publichs ésser pintades e possades 
»en nu parts de la ciutat^ ço es a la plaça de sent Jacme, en 
»lofte, al Portal nou, e al portal de sent Anthoni» Ab cotni- 
»nacio que sots pena de la vida algú no gosas raurà o ensuizar 
jíalguna de aquelles. E que dequi avant los successors de 
»aquells fins a la lerça o quarta generació no pusquen suc- 
]BcehÍr en les heretats lurs com lo dit senyor les se hala con- 
«físcades. Mes avant mana lo dit Senyor ab pena de la vida^ 
:ique quascu qui sabes bens o robes lurs los hagués a denun- 
■ciar al capità de la guardià dins XV dies. E feia aquesta 
■crida tantost isqueren del palau reyal Mossèn Johan ramon 
■pons, Nuch de copons^ e mossèn Anthoni de vilatorta cava- 
jíller, algutzirs del Senyor rey a cavall ab mes de CCC fadrins 
■qui anaven primers a peu cridani «muyren les traydors, 
]pmuyren los traydors,! e tan tost après venien III bèsties de 

Digitized by 



•bast qai quascuna rossagava pels peus una statua o ymage 
•daluda plena de borra feta a ymage e semblança, ço es la 
•primera Je mossèn johan çarriera, la segona de Bertran dar- 
• mendaris, e la terça den Pere iohan Ferrer, e havien los 
•meses sengles grans bosses al coll per reduir a memòria 
•als miradors con los dits traydors havien feta la dita traycio, 
»e venuda la pàtria per diners, e a quascu materen una ban- 
•dera ab senyal de lurs armes rossagant. E azi rossagant fo- 
•ren portats per tota la ciutat. E après aquestes statues foren 
•penjades a la cort del vaguer de Barchinona. 

No tardem en veure à Ferrer ajuntarse al exèrcit comanat 
pel propi rey Joan. A finals de Novembre aquest posà nova- 
ment siti à Barcelona. Una escaramusa entre los més esfor- 
sats capitans de la Ciutat y 1' exèrcit sitiador junt à la torra 
Baldovina (prop Santa Coloma de Gramanet), se convertí en 
forta batalla restant lo camp per les tropes de Joan II. Los sí- 
tiats hi perderen molta gent, contantse entre los presoners 
los aguerrits capdills Don Dionis de Portugal, lo milanès 
Jacobo Galeotto, Menaut d' Aguerre, Gracia d* Aguerre y 
varios altres de menos nota. 

Pere Joan Ferrer, qui per primera vegada combatia con- 
tra sos antichs companys d* armes, no quedà enrera en. la 
lluyta, resultantne ferit en T anca, d' un tret de sarabatana. 
Se conexían ab eix nom à Catalunya, à unes primitives ar- 
mes de foch ab forqueta, consemblants al arcabús (i). La 
circunstancia de veurel caure de cavall donaria Uoch à crearé, 
à los que fugitius entraren en la Ciutat, havia mort en iliti 
acció, circulant aquest fals rumor per dins Barcelona. 


Entrem en lo darrer any d' aquesta guerra catalana, lo 
de 1472. Si be en fets d' armes, mercè als molts reforsos de 
França, se mostrà desigual, puig no tot foren llors pel Rey d^ 
Aragó, en cam'bi crexent sempre lo mohiment de la opinió 

(1) Apèndix, document nombre VL 

Digitized by 



pública contra Rcyner y los francesos y en favor d'aquell So- 
bera, à despit de la obstinació de Burceloníi, portà la desit- 
jiida pau ab lo difínitiu regnat de Joan H, en totes les provin-^ 
cJes del Principat. 

Lo 26 de Març de 1472, Roses s^ entrega voluntàriament 
ú\ Rey de Navarra, y en cambi Jo 4 d' Abril son exèrcit es * 
vensut en lo siti que tenia posat à Peralada, Lo i3 de Juny 
Vích imiía é Roses y seguexen entregantse Manresa lo dia 17 
y Castelló d' Ampuries lo 20 del propi mes. 

Tot y esscr lo Maresma una de les més faels regions 4 la 
Cüusa catalana, no s* arredrà Pere Joan Ferrer^ y à primers 
d' Agost, curat de sa ferida del combat de la torra Baldovioa, 
se dirigeix ab alguna geni à Mataró à Jí d^ apoderarse de la 
vila y rebre com à senyor, los homenaiges à aquells pagesos. 
Mes no contava ab la forta oposició que sos moradors li fa- 
rían; axí es que é despit de la gent que ab ell duya no pogué 
lograr son propòsit. Refusat pels maiaronins, mercès al ar- 
mament de que disposa van y à les obres de defesa de la vila, 
no insistí en ses pretensions d* entrar en ella. 

Diriginise Ferrer, à Argentona després del fracàs de Ma- 
taró, prengué per forsa d' armes la fortalesa bont se recullian 
y defensaven los de aquesta parròquia. 

Esta fortalesa no era altre que la iglesia parroquial fortifi- 
cada per manament del Llochtinent de Reyner desde lo 10 d' 
Octubre de 1471. , 

Mes alguns pagesos d' aquells entorns, als qui no plahia 
veures subjectes à una jurisdicció feudal, s' oposan à les pre- 
tensions de Ferrer, aplegantse pera combàtrel. Davant tot lo 
que suposem no li restaria, à nostre militar, altre remey que 4 
de reiirarse de son senyoriu, dexant, pera millors temps, re- 
bre lo tant desitjat homenatje. Relata lo fet predit Martí Joan 
de Torrelles, senyor de La Roca del Vallés, en carta que à 
6 d' Agost de 1472, escriu als Concellers donàntloshi noves 
d' aquells entorns ab exes paraules: 

«Molt magniíichs mosseyors: le letre he rebude de vostres 
•providencias en le qual me regraciau los meus avisos perquè 
«mosseyors pensar podeu que ab suma diligència trabal per 
»lo utill de aquexe insigne ciutat. £ si res aci io sabre per 
jtmanaster de vostres avisos totes io sos lexades ho tare e axi 


Digitized by 



•podeu astar ab perfeta coníiansa* Mosseyors ja veheud com 
»1o asiich asi al mix del foch e so en treve per no podermc 
•aviíualar. E per quani ma manca so que el poriador vüí 
«dirà al qual dcreu crehensa vos prech que fo sia socorregut 
»del general per no poder pajïar aquella si noy tengues dues 
»no vos ne pregarà pcri vos prech ab los Senyors de depuiaís 
ttdar tal ordre io pugue haver aquella aiude' noves vos avis 
»com en P. ioban farrer era anat a macaro per pendre los ho- 
vmenatges e als pagesos hanli refesat ab artelerias e arrnc^: 
•après es vengut argenrona e als prese la force: los pagesos sí 
•son aplagats: no serà sinó tot mal per en P, johan íarrer: 
»altre per lo present no se: escrita al casiell de la rocha a VI 
»de agost. 

:&mosseyors del qui es prest al manor vostro torrelles> 
•mosseyors: per persones fiades he sabut après haver ascríi 
»a vostres tnagnificencies com dones meien leires dins bor- 
•salons en los cabells: feuhi tanír alment c trobereu que 
»es axi.» 

Lo 17 d' Octubre de 1473 vingueren à concòrdia Barce- 
lona y Joan II per vïnm d' honrosos capítols concediïs pt;l 
Soberà ais qui persistían rebelats à sa autoritat, termenantse 
en conseqüència tan llarga guerra. Ara donchs sens negua 
empaix, pot dirigirse, Ferrer, à ses terres del Maresma, Ji 
instalat en lo castell de Burriach, no tarda en qüestionar 
grantment ab los vassalls sobre algunes prestacions de scr- 
veys que estos creyan indegudes. En la resolució de les recla- 
macions per diïs súbdits interposades, era d' esperar se'n 
portessin ells la pitjor part, puix à la desventatja de haverse 
mantingut rebel•les ai Rey d' Aragó fins al darrer mometii, ^' 
hi ajuntava la dissort de regirse la Vegueria de Barcelona per 
Bernat Turell, lo mateix à qui havem vist representar à Fe- 
rrer, en 1466, en les sessions dels diputats de la Generaliíiu 
quan ell se trovava absení de Barcelona» Ab la amistat qu< 
aquest fet implica regnar entre abdós personatges, judiquis 
de la influencia de Ferrer dins les esferes gubernamenials, 
influencia que llavors, ara y sempre, pot y podrà molt pera 
decantar la balansa de la justícia. Mes com per regla gened 
qui qüestiona no sol dormir, los vassalls tractaren d' assegu- 
rar la recta administració de aquella buscant amparenios 

Digitized by 


fhakcbisch carukras y cakdi sljj: 

Concelkrs de Barcelona sempre promptes à übogar en ftivor 

dels pobles oprimits, majorment si eran carrer de Ja Ciutai y 

si llur vexació la conaideravan atentatoria à ses llibertats y | 

privilegis, com succehía en lo cas present, per quani Mataró 

era considenida part inte^írant de la Ciutat desde i8 de Febrer 

de 1425, en quina daia^ Baltasar de Gualbes delegat de Barce- 

lona^ prengué possessió solemne del castell y lerme de Mataró 

com à carrer de aquella: per concessió del Senyor Rey et per 

raho de carrer ai ge fou presa la dita possessió. j 

Ejiconiínent de possessionarse del Maresma, Pere Joan * j 

Ferrer comensà à reconstruir ó mellorar lo castell enclòs en 
sa baronia, obligant à pendre part en les obres als seus vas- 
salls. Pertocà à quiscun habitant emplear dos jornals per 

més. No crehenise obligats à aquest irevall ne protesten al | 

Rey y ensemps acuden als Concellers de Barcelona impeirani 
son ampar y mediació à íí de que Joan lí los administrés 
plena jusiicía. Igualment se qucxaren de mals tractes rebuts 
de Ferrer. 

A principis del any 1473 y segurament en lo mes de Març 
(i}, loSoberà proveeís en sentit fjvorable à les pretensions 

dels homes del Maresma, manant ésser sobresegut en iés * 

obres e guarda del castell de Moncabrtr, à les quals obres e 
guarda los dits homens pretenen no ésser tenguis* 

Eísta resolució contrariava à Ferrer, y axí irevalU pera re- 
vocaria Ho prova sa carta del 24 de Març de 1473^ al expres- 
sar haver escrit ab antertoríiat à aquella data, à Joan 11, y al 1 
trametre un missai^er à Barcelona a fi de disculparse, dels 
carrechs que ell creu infundats, pro segurament ab la mira 
de guanyar la voluniat dels Concellers. La CLrta de referèn- 
cies es la que ínsenàm: 

<íMo5seny05 moh magnifichs e de gran providencia: dos 
^lletres e rebut de la magesiat del senyor rey, a las quals yo 
ï>he respost complidement, e serien reportat que vostras sa- 
»viesas aurien fetes venir las tals lletres a preguaries de alguns 
»de mos vasalls hi posar si exis >o cregua bon fi vos hi acon- 
?&duíis encara ma paregut fos estat nies rahonable vostras sa- 
j^viesas maguesen tremes o escrit car posat la disposició de 

(1) Apeadís^ documeai nombre Vil. 

Digitized by 



»tnon mal non consenta poder e naryo us aguemdatial raho 
ïque coneguereu los quins parlen van tn lo que dien mes 
»malísiosameni que vertadera: c teniu cregut yo que per ser 
:Dfíll de aqucxa siuiat, hi per lo beneíisi que a catisa mía, e 
;&dahres, q aconseguit repòs que sens cooperasio voscras savie- 
:»sas aguera en totes coses per aiudadors e no per contraris, 
«maiorment que aquexa síutat no ha acostutnat, síno mtgana^ 
j&ment, portarse entre los subdiïs e vesalls del senyor rcy; he 
;&per quant slan fets serts quiin pocha raho tenen mos vesalls 
»de mi clamarsc e delliberat esciiureus de la obro de que us 
£ha fet tant cars que yo nois do la congoxa que es dit car de 
»XV vini jorns los ve en aiudarme una veguada; perquè 
^mirau vostras saviesas com es cosa fon; perquè ajudarmea 
^fer casa per estar yo cotii non tingua deguda en la terra mia, 
j»quinas sobres son tant grans: del que es dit quels met en 
*sitga vosdïch quen iot mon castell ni en iota ma terra non 
}»ha deguna; ver es que per quant los de mataro falliren a un 
:&aiusi que yo fiu fer per manar la gent que lo senyor rey ma- 
í>via manat fes, perquè totes las peroquies hi foren e los de 
xmaiaro no vingueren ne iniremateren algú fent me estar com 
l•s bèstia tot lo dia, los fiu metre en una casa en La berbecana 
dde mon castell arestats; e axt jous aurc a grasia que si de mrs 
«diu res que indegut sía men aviseu, car posat la conexensa 
j^de me coses sesguari al senyor rey a mi piaura per ser fill de 
Mquexa siuiat dar la tal rao a vostras saviesas que aureu raho 
»dc contentarvos: e comeoantme engrasía de aquelles: delcas- 
j&tell de cabrera a XXIffï de mars; placieus dar fe e crehensa 
»al magniíich mossèn fra n sí torrent, 

x^DaquelI en qui manar podeu P> johan ferrer. « 

A conseqüència del influxo y gestions de Ferrer, lo Rey 
revoca lo effecte de la primera comissió quant toca a la guar- 
da e obres de dit castell, provehint aquell (Pere Joan Ferrer) 
ésser res t i tu hi t en possessió de les dites obres e guarda^ se- 
gons aquestes coses mes largament se contenen en les dites 

Cambiats los papers, la disposisió revocatoria havia de des- 
plaure als qui creyan vexats llurs privilegis. Novament los 
vassalls recorren ai Soberà, amparais pels Concclkrs de Bar- 
celona , pretenents la dita provisió ultima ésser contra justi- 

Digitized by 



eia e ert gran prejudici llur, Y com lo Rey y sa Cort residia n 
accidenïalmeni à Perpinyà, rtbé encarrech de trebalJar les 
qtJesEÏons lo Sindinch de la Ciutat habttacit en [a capital del 

No resultaren infructuoses estes gestions puix Joan II, lo 
17 de Juny de 1473, escriu al Governador General de Cata- 
lunya (plassa que descmpenyava Mossèn Requesens des Soler 
ab carücter interí, à fi deque mentres s'estudia detingudament 
la qüestió fallanisc ab estricic justícia (sem compon algú) no 
porti é efecte y dongui per no publicada la ultima provisió à 
instància del dit mossèn Pere Joan expedita manant ell tor- 
nar en possessió de les obres e guarda del dit castell y dexani 
les coses en lo ésser en que esiavan avans d^ aytul disposició. 

Vigilants, los Concelltrs, mentres !a causa anava seguint, 
escriuhen tres lletres à la Cort, que prosseguia à Perpinyà, 
les tres ab data de 20 d' Agosi de 1473, una al Rey, ahre al 
Vicicanceller, y la tercera aï Sindlcb de la Ciutat. Al Síndich 
pregantli fes avinent si Rey, en cas y lloch oportú, la carta 
enclosa, interessantse per la justícia de la qüestió en allò que 
vege ésser necessari. Al Rey en st^plica de que dongue cre- 
hensa à quan lo Sindich dirà y que los dits homens vassalls 
de la vostra altesa sien mesos en lo repòs desijat. Y al Vici- 
canceller H recomanan la justícia del cas present, lo qual ma- 
ni festa n fer, no pas perquè duptem en lo vostre acustumat 
exercici, mas perquè no sian vists callanis consentir a les co- 
ses que tot orde e lermens de justícia apart posats se volen 
alguns e molts per s forçar^ e no es posíble lo mon en compo^ 
sicio de tals e tants errors se put xe sostenir. 

Ignoram st hi fou ó no dictada sentencia definitiva en 
aquest any de 1473 ó en tl següent de 1474, encara que 'ns 
atrevim à creure que no, tota vegada que mes avant tornarem 
à parlar de les tnatexes^ ó d^ altres consemblants, qüestions. 
P^r falta de datos nos vegem obligats à suspéndreles, relatant 
alguns renomats fets d* armes esdevinguts en lo entremitj y 
en los que hi prengué Ferrer part activa. 

Digitized by 







Reconegut Joan 11 per Rey y Senyor de lOïs los catalans^ 
la guerra se concentni en )o Rosselló, puix Lluïs Xt se negàà 
abandonar txx comptai hont de temps hj tenia posades ses 
ambicioses mires La guerra cambià per complert d' aspecte» 
passant de civil a nacional. Les vcata[jes que guanyaren los 
catalans durant V any 1473, se perderen en lo de 1474. Joan 
lï, à despit de sos arfys, decideix des son principi, animar ab 
sa presencio al exercit que alH batallava, panini vers aquelks 
pans, segons al^çuns autors, lo 29 de Desembre de 1472^ re- 
lornunine à derr^^rs de Juliol de 1473 

Pere Joan Ferrer va per segona vegada à la ciutat de Per- 
pinyà hont r esperavan les amargures d' un sití llarch, estret 
y per abdues parts valerosameni sosiÍDgut. La concessió Re- 
yul del 1475 ([), en un preumbul manifesta esplícitameni b 
preïsencia d' aquell en dit siti, enumerant grafichs detulU de 
les penalitats sofrídes perfalïa de viures, pels valents defen- 
sors de Catalunya. Aquesta es una de les mes honroses fulles 
afegides als molls scrveys de Ferrer en pro de la pàtria 

Que Pere Joan no anà desseguida al Rosselló es evident, 
tota vegada que durant les qüestions ab sos vassalls, ea 1* aoy 
1473, se veu no estar fora de Barcelona ó del Maresma, En 
canibi, del document de 27 de Setembre de 1474, ne depenja 
sa absència, puix en lloch d' ésser ell qui contestés à unes re- 
clamacions de la Ciutat, ho fa son procurador general. Em- 
però d' esta y altres conjectures no 's pot fixar la data exacta 
de sa anada à Ja guerra del Rosselló. Per tant pendrém lo fil 
de les vícisiíuis de Perpinyà desde que à mitjans del any 1474 
Joan II fiu us del Prínceps namque, intentant, ab efx suprem 
y derrer esforç, acopiar lo major nombre de combatents ensotï 
envahit Comdat sens que li donés lo resultat que *s pensava. 

Davant la inutilitat de aquesta primera vegada de publicar 
lo usatge Prínceps namque y avans de repetirlo, trovantse 

(i) ApendiXi document oombre IX, 

Digitized by 



malalt de febres tercianes, envia als Concellers de Barcelona, 
en data de 6 de Juliol de 1474, la següent earta. 

«Don Johan per la gràcia de deu Rey darago de Na- 
»varra de Sicilià de Valencià de Mallorqua de Cerde- 
»nya é de Córcega, comte de Barchinona, duch de Atenes 
»e de Neopotria e encara comte de Rosselló e de Cerdà- 
»aya. Als arnats e feels nostres los consellers e prohomens 
>de la Ciutat de Barchinona salut e dilectio Jatsia que per 
^altres letres nostres haiam manat al amat nostre lo veguer de 
j^la present Ciutat de Barchinona que ab totes les gents dit)s 
»la vegueria a ell acomanada habitants de qualque condició 
»fossen qui haguessen edat de poder combatre ana^ vers les 
aparts de Rosselló per ayudar nos contra gran multitut de 
:»gents stranyes que per les dites parts son entrades e han 
»damnejat presos e combatuts molts lochs viles e forces dels 
;»dits comdats e per lo dit veguer e cort siats stats requests per 
j^vigor del dit usatge prínceps namque que anassets a les parts 
j^sobre^ites de Rosselló. Aço emperò no havets curar fer o 
j^complir per la qual cosa nos prenem gran carrech e desbo- 
»nor c nostra terra es en no poch treball e perill. Car les dites 
;»gents son ja entrades e contínuament eotren e han pres lo 
;»loch de Ceret ede canet e altres dels dits comtats. Ecom per« 
j^indisposicio de nostra reyal persona hayam diputat a fer la 
j^dita convocacio del dit prínceps namque lo noble e spectable 
«conseller nostre mossèn requesens de soler portant veu^ de 
;»nostre general governador en lo principat de Cathalunya lo 
x^qual en persona nostra es partit per obviar a les dites gents 
estranyes e debelíar aquelles e gitar les de nostra terra. Per ço 
»per vigor del dit usatge, sens preíudici de les dites requestes 
»vo8 requerim e monestam e expressament vqs diem e manam 
»qu« encontinent e sense tota triga e talla anets a les dites 
T'parts per socórrer al dit governador en persona nostra con- 
Mra les dites gents stranyes. En altra manera procehirem con- 
»tra vos e los vostres bens segons forma del dit usatge. Sabents 
j^que no sta be a sotsmes que en tant obs e tant gran necessi- 
»tat a son princep e senyor defallega. Datum en barchinona a 
j^VI dies de Juliol any Mil CCCCLXXIIII. 

»f Rex Joannes f .» 

Digitized by 



Pera saber quina era exa entrada de geni francesa que tan- 
ta ansietat donava al Monarca Aragonès, possehim una inie- 
ressant caria dels Consols de Perpinyà ah Conccllers de 
Barcelona, del 19 de Juny de 1474, rebuda per estos lo 26 de 
Juny y que duna detalls interessants de aquest succés: 

«Molt magnifichs senyors e de molia providencia : lahre 
»jorn vos scrivim per en Bernat ros e ja mes resposta no ba- 
»vem haguda; tenim ho a molta maravelío que si de les con- 
;iguxes e necessitats nosires per amor de nosaltres sentir nos 
))voHeu, fer ho devieu per lo servici de la M**^ del S R- que 
»maior ésser no podia com star aquesta terra en repòs tots sos 
> Regnes o terres sens conguxa nenguna stigueren» mostrau 
))trobau pler en la destrucció nostre Ja qual destrohida nons 
»hireu molt luny. Ja mes de vosaltres no havem hoit dir que 
»en los fets nosirçs ab calor nenguna moguts vos sian, de que 
j»stam molt admirats. Ab aquesta avísam vostres savieses com 
j^dimarts (i5 de Juny) aposeniaren se a Salses e a sanct ypo* 
»lit, dimecres apia vüalonga, sancta Maria la mar, e Torrelles 
;E>donant vista delís pres del pont de la pedra: diyous a Clayra 
»e a Canet e al larch de la ribera: divendres a vilarnau, e vin- 
)»gueren ab lurs batalles fïns a les caves de baioLes: dissaptc 
'X>anaren a sanct Cebrià e a la Tona e fins a les portes delna, 
^cremant afogant e talant, e aquí scaramussaren: fou pres lo 
«paveter del Rey de írança: delliberen no partir fins hagen 
»ditelne, e trametre gent per la frontera denpurda per haver 
»Cerei e altres forces quey son, perquè nengu intrar ne hixír 
»hi pugar son circa D.' lanses e sinch milia arxes porten dos 
«bombardes e artilleria menuda. Totes aquestes noves e ne- 
xcessitats de aquesta terra vos dihem, pregant vos lant afïec- 
:»tadament com podem per lo servici deí dit senyor Rey c 
}>beniiFici nostre c de vosaltres e del restant del principat vu- 
»Uau fer mes de poder per iranïctrens gents de peu e de cavall 
»per trcurey aquests JnJmichs e aço sens triga nenguna, com 
»de la tarda molts inconvenients seguir se poden, los quals 
»no serien nengun beniífic! de vosaltres: la Embaiada es de- 
^tenguda a Lio e dihen )a mes los lixaran venir dnsla guerra 
»sia finida. E no mes senyors sinó que la Trinitat íncreada 
*sia garda de vosaltresr de perpinya a XVIIII'de Juny any 
*Mil CCCCLXXiriI, 

Digitized by 



:»Senyors: de les despeses que fetes havem fins assi, hun 
»Rey hi haguera menester e de qui avant no podem mes. 

7>A vostra honor aparellats Los Consols de perpinya.» 

A despit dels bons desitjós del Rey, més d^ un mes passa- 
ren los rossellonesos sens haver socors algun. No d' altre 
manera haurían escrit esta següent carta à 24 de Juliol. 

<irMagnifichs e de molt gran providencia senyors los Conse- 
:!>llers de la Ciutat de barchinona. 

»Molt Magnifíchs e de gran providencia Senyors: per les 
)>grans necessitats, pobreses, conguxes e perills en que nosal- 
»tres, e los poblats en aquesta vila, som posats, e per molt 
Mcrit haiam james havem vist sinó papers havem delliberat 
^trametre a la Maiestat del Senyor Rey e al Senyor Rey de 
j^Sicilia e a vostres grans providencies mossèn Johan Anthoni 
»grimau lo qual vos explicarà certes coses. Placiaus voler lo 
^hoyr e dar li fe e creença com si per nosaltres propris dit era 
»a vostres grans providencies, Supplicantla Trinitat increada 
»vos tinga en sa garda. De Perpenya a XXIII de Juliol any 
»Mil CCCCLXX quatre. 

»A vostra honor apparellats los Consols de Perpenya.;» 

Novament publicat en lo mes de Juliol 1' usaige prínceps 
namque, Joan II dirigeix cartes de convocatòria à sos feuda* 
taris en dates de 11 y 27 del predit mes. Entre elles no hi 
falta la endreçada à Pere Joan Ferrer, puix per rahó de pos- 
sehir lo castell de Sant Vicents ó Burriach fore considerat 
feudatari del Rey. La à ell tramesa portà per endreça Dilecto 
nostro detentorí podii et fortalicii Castrí de Sent Vicens* 
^Fou à conseqüència d* estes convocatòries que *s decidí à en- 
trar novament en campanya? 

En axó, lo príncep Ferran desde Segòvia, determina pas- 
sar à Aragó y Catalunya, partint per Alcalà cap à Guadala- 
jara arrivanthi lo dilluns i d* Agost, reprenent lo viatje lo 
dia 3, emperò no passà de Lleyda hont se trovava lo 22 de 
Setembre. Preocupat pels assumptos de Castella, lo 11 de No- 
vembre era ja à Saragossa, hont permanexé aquest mes y part 
del Desembre. 

Falt de recursos Joan II, procura que la Infanta sa filla &e 


Digitized by 



presenti al Concell de Cent de Barcelona pera impetrar algun 
socors. A despit de la penúria en que la Ciutat se trobava, 
cumplí tan be lo cncarrech de son Pare, que logrà del Con- 
cell acordés un nou sacrifici per via de prestech. Axí ho es- 
crihuen los Concellers al Rey en data de 27 de Novembre 
de 1474. 

Lo príncep Ferran escriu lo 7 de Desembre desde la Ca- 
pital d* Aragó aparentant no oblidarse de la guerra de Cata- 
lunya, puix deya: Nos perquè veem la molta necessitat qui es 
en los comdats de Rosselló e de cerdanya par la entrada dels 
francesos e ara maiorment per la pèrdua de la Ciutat infe- 
rior de Elna treballant aci en aquesta Cort nit e dia ab 
summa diligència e sollicitut sefaça lo mes numero de gent 
de cavall que fer se puixa e creem prest aço ab auxili divinal 
obtenir pregam vos per ço (als Consellers) exortam e enca- 
rregam quant mes podem que en tot lo que a vosaltres tocarà 
aqui entengau per lo semblant se faça algun bon numero de 
gent de caval per resistir los dits francesos e socot rer la vila 
de perpenya e força vella de Elna. En aquella data Elna es- 
tava ja en mans dels francesos. Lo 5 de Desembre, després de 
terrible combat, derrer esfors dels sitiats, capitulà ab pacte de 
quedar ttí llibertat, Guillem Ramon de Centellas, lo capità 
napolità Pisa, ab tota la gent d' armes y bagatges, restant pre- 
soners Bernat d' Olms governador del Rosselló, Bernat Voló 
y Ramon Blanca, à los qui decapitaren pocbs dies després en 
lo tosso. 

En data de 19 de Desembre, escriuhen los Concellers à 
Joan II exposantli haverse fet la crida del impost de 20 sous 
per foch durant un any, à fi de subvenir à les necessitats d' 
aquella guerra; y al ensemps li recomanan sia de sa mercè 
qui axi los Aragonesos com los "Valencians per vostres le- 
tras sien sollicitats. 

Enírém ara en T any 1475, any de la definiva pèrdua de 
Perpinyà y de tot lo Rosselló, per falta d' auxilis. Coraensa- 
rém donant la següent carta Real hont se veu la apurada si- 
tuació del exèrcit de Joan II y lo avenç dels francesos fins 
dins del Ampurdà. 

fLo Rey. 

»Prohomens arnats e feels nostres. Perquè vejau quanta 

Digitized by 



9 -• 

* »tnes diligència pre^tan los enemichs en ço que han a fer que 
«nosaltres, vos certificam com ']a, son a Vilabertran CC lances 
»e Çtnch milia archers e speran CCC altres lances, e mes Ar- 
»chers, fan tot lo dan que poden. Siau certs segons la iloxa 
«provisió que deçà se ta, correran e pendrati tot aquest Am^- 
»purda. Nos ja podeu considerar quina provisió podem de 
«ací fer no tenint de que pagar gent alguna. Perqueus pre- 
«gam e encarregam quant podem treballeu se trameta tantost 
«la mes gent que ésser puga, e sinó podeu venir tots plegats 
«vingan ara quatre, ara cinch, e deu com haver se poran que 
«axi com vindran faran gran servey. E, perquè a Castelló 
«dampuries ni deçà nos troben bombarders, ne tiradors d' 
«artelleria, es necessari façau cerquar aqui, e quants sen tro- 
«baran feu sien pagats de. to del sou de la gent, car ja veeu 
«quant son mester, e trameteulos decontinent aci. Prestant 
«en tot la diligència que la ocorrent necessitat requir e de 
«vosaltres confiam. Datum en Gerona primer de janer 

»f Rex joannes f « 

Joan II intentava mudar les corts à Gerona, à lo que s^ hi 
oposan los Concellers de Barcelona. Sobre axó escriu una 
carta molt curiosa, puix se veu que en la terminació d* aytals 
corts cifrava lo Rey la seva esperança en subvenir à les ne- 
cessitats de la guerra, després de no haberli donat cap resul- 
tat lo esforç suprem de publicar lo prínceps namque ó soma^ 
tent general. 

«Lo Rey. 

«Amats e feels nostres. Informats som que les trenta per* 
«sones representants la cort considerat quan seria expedient 
«al benefici e repòs de la re publica de .aquest principat de 
«Catbalunya, e a la deifensio de la pàtria donar conclusió a 
«la cort del dit principat son contents tots consentir en mudar 
«la dita cort a la present Ciutat de gerona ahon speram en 
«nostre senyor deu en pochs dies donariam conclusió. Ex- 
«ceptat aqueixa Ciutat la qual segons havem entès nc^vol 
«consentir en la dita mutació es cosa de que som molt admi- 
«rats que vosaltres que sumament deveu desijar lo repòs e 
«pacificació de aquest principat hi doneu torb e vullau per 

Digitized by 



^complaure vostres voluntats se perda tot aquesta terra e pro- ' 
^vinda de ampurda. La qual ço qqe deu no vulla perdentse 
»no starieu a repòs en vostres cases: es cosa que prenim ab 
»molt enuig e molèstia e deveu pensar que nos en tant pro- 
^vecta edat nos metem ien treballs e perills per guardar e 
»defifensar aquest principat e terra dels enemichs qui aquella 
»se volen ocupar: vosaltres per ço en tal disposició de temps 
;>deveu nos ayadar e no star en primors. E per aço nos de 
»present screvim a la Il•lustre Infanta nostra cara filla treballe 
»ab vosaltres per nostre gran servey siau contents de la dita 
)»mutacio. Prega m vos per ço e encarregam ab quanta amore 
})voluntat podem, que en la dit^ mutació puix veeu se fa a 
;»bona intenció per gran endreça e benefici de aquest princi- 
»psíi e defensio de aquesta terra consentiau e doneu vostre 
)>assentiment• Car mayor servey de present nons podeu fer e 
»en totes coses que sian benefici e endreça de aqueixa Ciutat 
»ne serem be recordants. E en cas que vosaltres o aqueixa 
;»Ciutat no vulla consentir en lo dit acte, ço que no creem, 
:^vos certifícam nos farem fer la dita mutació e proseguirem 
»aci la dita cort no obstant lo dit dissentiment. £ axi feu per 
»manera no doneu vosaltres storp a. tant gran benefici com 
;»de aquesta mutació se spera seguir. Com en lo contrari pen- 
;&driem gran molèstia e enuig. Datum en gerona a VII de 

»f Rex joannes t» 

Reconegut y jurat per Rey de Castella lo primogènit d' 
Aragó, Ferran, promet ajudar als catalans entrant en guerra 
ab França per la frontera de Guipúzcoa y Vizcaya, usant d' exes 
paraules: «E en altra cosa ho entenem sinó en preparar gens 
»darmes pera trametre de lès parts delia e axi mateix en rom* 
»pre e fer la guerra per les fronteres de aquests nostres Reg- 
)ines de guipuzcua e de vizcaya e aço serà exequtat ab tota 
»promptitut sens talla alguna. Entretant comendant rooit la 
sbona oferta feta per la cort de Mil de cavall vos pregam e 
•encarregam ab tota affeccio e voluntat doneu grandiissima 
«diligència en que la dita gent se expedexca ab grant celeritat 
»perque conserveu tant com poreu. Car nos tenim íerma con- 
»fiança en nostre Senyor tot lo perdut se cobrarà e lo Rey de 
»francia sçntira penitencia de ses perverses e iniques obres. 

Digitized by 



•Dada en Segòvia a VIIII de Janero del Anyo MCCCCLXXV. 
< t Yo el Rey.» f 

Lo nou Rey de Castella y de Leó procurà comprometre 
als magnats del Regne, à ajudar é son Pare y à Catalunya en 
la recuperació de les terres perdudes del Rosselló y Ampurdà. 
Malhauradament no passaren de promeses, puix encara que 
hi anà lo capità Mudarra ab una companyia seva, crehem bo 
teu per son compte y rabó, ignorant quan y de quina manera 
se trasladà à Perpinyà. Cara pagà lo Principat la intervenció 
de Mudarra, ja que més tart havia de tenir perturbats al com- 
tat d' Ausona, al Vallés y en part al Urgell, ab ses depreda- 
cions, pretextant reclamar certa paga no percebuda. Dels Reys 
y magnats de Castella se 'n guarda curiosa carta en que pro- 
meten V envio de socors, que ulteriors lletres diran com no s' 

«El R. y la Reyna de Castilla y de Leyon Principes Da- 

o>Muy Illusire Infanta nuestra muy cara e muy amada ar- 
«mana: considerades les nacessidades del stado del R. nuestro 
»S. y padre en les partes de Rossellon y de Empurdan y as- 
vsenyaladament considerado el periclo de la vila de Perpinyan 
vy de tantos cavalleros fidelissimos vasallos e aíFectados servi- 
vdores y criados de sa altesa y nuestros qui dentro aquçUa se 
)»fallen per causa de la giente íFrancessa que la dicha villa e pro- 
»vincies de Rossellon e de ampurdan.tienen apresses travayan- 
»do dellas zotmater a la obediència y S.>* del R. de ffrancia 
jvmucbas veses havemos tenido conseyo con los perladosy gran- 
ades destos nuestros Regnos que aqui se fallen, e praticando 
»con aquellos de los remedios que por el dicho S^»" Rey y por 
»su mandado son stados scritosy fallados todos los dicbos gran- 
ades muy aparaiados par a qualquere cosa que por nosotros 
vies fuesse mandado y complisse no solo la restauracion de la 
vdicha vila de Perpinyan e de los que en ella stan con tanto 
»periglo de sus vídas mas ahon pera racobrar lo qu*e el dicho 
»Rey de ffrancia tiene cfccupado havemos deliberado tener 
»hoy conseio en el qual son stados presentes todos los perla* 
»dos y grandes que en el pie desta carta van scritos'de sus 
apropies manos e mochos otros cavalleros. E despues de ba- 

Digitized by 



nver proposado adaquellos por unó de los doctores de noestro 
»cpnseio desto negocio del dicho S.^^ R. e el periglo de la dn 
»cha villa de Perpinyan todos concordes e sin descrepancia 
j»alguna allende de otras provjsiones que por otras vias han 
»paracido se devian faser para constitubir en echa Ciudad al R. 
»de íFrancia ha desistir de la empresa de Rossellon delibera- 
»ron que deviemos enbiar al dicho S.^^ R. tal numero de 
j»gente darmas que no solo foesse sufíicíente pera rasistir a las 
yfoersas de losanamigos mas a perpolsar aquellos de los con- 
»dades de Rossellon y Cerdanya y cobrar lo que en ellos tie- 
»nen occupado oSreciendo nos quada uno deilos ya en per- 
»sona e embiar la gente de sus cases que por nosotros foese 
jiordenado comeiidado remetiendolo a nuestra determinacion. 
»Si las parablas que quada uno dicho y la aíTeccion que de- 
•mostro assi por servir a vosotros como por sublevar el dicho 
jiS.o^ R. de tantos trabaios como en tal adat sostien.e y abon 
»par a delibrar la dicha villa de Parpinyan e los qui en ella 
jistan de tanto periglo e angustia oviessemos scrivir requerria 
»mas longa scriptura que fazer. Deliberamos però plasendo a 
ynuestro S,^^ la echequcion desta determinaciQn serà tal e tan 
«presta que conècereys haver scrido de mucha efficacia po- 
»nendo esta deliberacion en affecto esta noche ordena remos 
jilos grandes que queremos vayan por Capitanes y la giente 
vque quada uno havera de llavar o embiar y luego mayana lo 
»faremos notif&car a los presentes y em bíaremos menssatgeros 
)»a los absentos e que son en estàs Comarques mas vesiaes al 
»Reyno de Aragón. E sin intermission alguna íaremos que 
»los capitanes e la gente darmes que passaran de II°> lances 
vsin sperar los unos a los otros fagan su camino par adonde 
»stoviese el dicho S. R. en lo qual se dara tal e tanta diligen- 
jicia que seran mas presto del que poriays pensar en essas par- 
9tes. E por quanto el soccorro deste principado ha desser el 
»qui principalment ha de aiudar de sosten^er la dicha villa de 
«Parpinyan que no viengua en manos de los anamigos para 
odeíFenJer la provincià de Empurdan. Entre tanto que lega 
»esto nuestro soccorro vos rogamos muy aífectuosamente que 
vesta nuestra carta comuniqueys^a les XXXVI persones re- 
jipresen tantes la Corte desse principado y con summa diligen- 
»cia travageys que dicho S. R. seya soccorrido de la mas 
ngente de cavallo y de pie que faser se poedíere a lo menos 

Digitized by 



»qae seya tanto que basta para conservar y deffender la dicha 
»villa de Parpinyan e provincià dampurdan fasta que nuestra 
■giente fegue con la qual plasiendo a nuestro S. se cobrarà 
Btodo lo que dicho R. de ifrancia tiene occupado: resebit por 
len'de armana muy cara plazer y consolacion con esta delibe* 
»racíon el aíFecto de la qual sin dudo alguno vereys muy 
npresto por la obra confortat los animós de los íieles vassallos 
»aífectados y boenos servidores excitat aquellos el servicio del 
sdicho S. R. y a la deíFencion de su stado qui ya cercano es 
»el tiempo de la pacifficacion de aquell y de la retribucion de 
«aquellos qui bien haveran servido y por que mas cíerto 
Aseays de lo que scriviemos vos roego y mandamento nuestro 
»lo$ dichos perlades y grandes que se tallaron en el dicho con- 
jiseio firmaron sos nombres en cl pie desta carta E seya muy 
»Iilustre Infanta nuestra muy cara y muy amada armana la 
»sancta Trinidad vuestiia continua proteccion. Datum en Se- 
»govia a XVII deJanero Anyo Mil CCCCLXXV. Yo el R.— 
»yo la Reyna. — toletanus archíepiscopus. — E\ conde doo En- 
«rique.— Petrus cardinalis Sancte Marie. — Lalmirante.— El 
•Conde de Luna. — Elduque merques vezcomde daltamira. — 
i>3l duque delburquerque. — Episcopus Alalensis.— El conde 
»de trivinyo. — El conde de benavente. — don ffernando de 

Per aquest temps Joan II trevallava pera expelir d' ene- 
michs algunes forses y Uochs del Ampurdé, desde les que 
molestavan als pobles vehins abses corregudes. Com creya 
ésser aleshores la ocasió més oportuna, tota vegada que sols 
hi rèstavan pochs homens de guarnició, demana als Conce- 
llers de Barcelona, li prestin una bombarda de les mayans 
que té la ciutat y axí mateix que siga tramés En Ferran ab 
los instruments que ha mester perquè pogués assi obrar al• 
gunes pesses de artellaria. Datava la carta del lo de Janer 
de 1475. Los Concellers no les hi remeteren, perquè sols dues 
bombardes quedavan à la Ciutat y sense elles restaria desam* 
parada la seva platxa y port. 

Un important fet d' armes esdevingut al Rosselló y favo- 
rable als catalans succehí en la segona quinzena de Janer y 
motivà esta altre lletra de Joan II dantne compte. 

Digitized by 



«Lo Rey. • 

nAmats e feels nostres. Ara en aquest punt havem hagut 
nnova e letres de perpenya com nostre senyor deu ha plagut 
jidar victorià a la gent nostra que tenim en Perpinyà: han pe- 
»ieat ab los francesos e han los pres Cent lançes les millors 
j»que tenien e CC adzembles ab les quals devien anar per 
emetre una recua en Perpenya. Ha estat aquest acte tan diví- 
i»nal e tant be peleat que un sols home viu ni mort no ha es- 
ncapat: tots los han mesos dins la vila: entre los quals son ua 
jicapita nomenat Hector de golas. E altre Capità nomenat 
»Spollare6 qui era capità de IIII"^ archers: sien fetes gràcies 
»a nostre senyor deu, e vosaltres fareune fer gràcies a deu per 
jiles esglésies, e Monestirs de aqueixa Ciutat. E cuytau ara ab 
v^ran cuyta que sian ara aiudats que ara es temps de aiudar 
»puix deu per sa bondat nos ai.uda. Datum en Gerona a XXVI 
»de Janer any Mil CCCCLXXV. 

» t Rex joannes*. f » 

En dues cartes del Sindich de Barcelona trameses à Joan II 
ab encarreçh d' arreglar algunes petites diferencies sobre 1' 
envio de les bombardes mayans, y sobre la anada del Con- 
celler en cap é Gerona, se donan detalls de lo succehit à Per- 
pinyà en estos dies, que crehem valen la pena d' ocupérnoçeo 
concretant lo mes que siga posible. 

Es la primera carta del 25 de Janer de 1475. Lo Sxndich 
era arrivat à Gerona la vigilia, dimars 24, à les cinch hores 
de la tarde. En aquell moment Joan II estava en concell trac- 
tant dels secors de Perpinyà, ab lo Bisbe de Gerona Margarit, 
Mossèn ReboUedo lo vell. Mossèn Margarit, Mossèn Ça-Riera 
y alguns altres -personatges que no ^s citan en la carta. Acabat 
aquell, tingué lo Sindich 3a primera entrevista ab lo Soberà 
y al donarne compte als Concellers refereix: E a la conclusió 
de mon rahonament li digui que jo trobaria pler saber de sa 
senyoria qual resposta havia feta a vosaltres mossenyors: sa 
magestat ma respos molt alegrament dient que la causa per- 
què elV demana vostres saviesses era per haver consell en 
quina manera poguera socórrer per pinya: emperò que vista 
vostra letra ell havia deliberat tremetre aqui lo Bisbe de Ge- 
rona per dir a vosaltres mossenyors e al conse